cingles 111

�� !"��

�#$%�&&&�'�(�$��)��*�+,&-

cINGLES

2

162

Sumari i Editorial

3

163

INGLESC��

Premi Tassis Torrent de premsa comarcal�� !"��

�#$%�&&&

SUMARI

.��/�"��(0��1��(��(�� 2��

Fo

to:

Xav

ier

Ru

bí

EDITAAgrupació Científico-Excursionista de MataróFundada el 1898 - Medalla d’Or de la ciutatPge. del Pou d’Avall, 1 (Baixada de les Escaletes)08301 MATARÓ Tel. 937 550 [email protected] / http://www.agrupe.cat

ADHERIDA � ��0�� (��*� � ��(��0�� ( �(��

DISSENY: Alsina Disseny CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Pepa Fernàndez COL·LABORA:

abril-maig-juny 2014

EDITORIALCAP A L’ESTAT PROPI

La FEEC va fer pública la creació de l’Àrea de Transició Nacional amb l’objectiu de col·laborar amb diferents estaments i organitzacions esportives catalanes per lluitar conjuntament per a la defensa dels drets nacionals i contribuir en el procés cap a la independència de Catalunya. Així, el col·lectiu excursionista que sempre ha defensat els drets nacionals, tindrà representativitat en la Sectorial d’Esports de l’Assemblea Nacional Catalana mostrant les seves inquietuds i sumant esforços per consolidar les estructures esportives del país. La iniciativa té l’assessorament del Cercle Català de Negocis i el suport de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. La FEEC vol que les més de quatre-centes entitats excursionistes integrants de la federació participin activament en els projectes de l’Àrea de Transició Nacional. Amb l’Estat propi, els esportistes tindran més reconeixement en les competicions internacionals, on avui participen representant Espanya, com passa amb l’escalada esportiva, l’esquí de muntanya, curses de muntanya i raquetes de neu. Catalunya és una potència i un autèntic referent a nivell mundial, ja que aporta la pràctica totalitat de medalles als equips de la FEDME en aquelles competicions on no es pot participar com a país. Sens dubte és un pas fet amb fermesa i convenciment que ens posiciona com a primer ens federatiu del país que es compromet en aquest sentit. Aspectes com la trajectòria, la tradició del moviment excursionista i la implantació territorial rep un llegat històric que arrenca amb les primeres associacions �� XIX en ple auge de la Renaixença. El gran nombre d’entitats arreu del territori esdevenen un element dinamitzador i de cohesió social implicant un elevat grau de coneixement, contribuint a construir una identitat basada en el patrimoni, la tradició o l’estima pel país. El sentiment del poble s’ha fet sentir en els darrers anys, però cal un lideratge ferm, un acte de responsabilitat, de suport, �� i de la cultura, de la lluita per les llibertats i els drets nacionals que no són aliens a l’excusionisme sinó que són una de les seves raons de ser.La travessia cap a l’Estat propi ha començat, ajudem a obrir traça...

�3��!"��/��(0�� 4

�5��3�/��6��.��$�� 7

�"8�� !�!5"9 ��/:($��)��;7%<=7�$>�;&==?>� 7�

@�A�B�� C"��(D��$��/��(0��1��(E&,FE�4�G$� �� ?�(�3��'�� (��(��H�� (�� .��I �� &,

��I��J�"��K�3�J+��( �L ��$'� (�� M� &-�+�� J�� &=�&��;��(>�� (��$�� (�� (��%�5"�<4/��((�� *�� +,J�� ( ��(�� ((�� +4��+,&4� +-�� +,&4� +7�� (0!��(( 6��/�� ((��J 6�� +?

�.��J�30B�J�N"��%%%�(�� 0 ��J $�� +=

�!��"�/��O��$��5 � ��(�� 4,

Via Catalana a Mataró, 11 setembre 2013 (Foto: Arxiu Anna Pons)

4

164

ABRIL 201406, diumenge Matinals de l’Agrupe: Castanyer de Can Cuc Elena Castells10, dijous Assemblea anual de socis La Junta14, diumenge Col·lectiva: Amer, Santa Brígida -Sant Roc (100 CIMS) José L. Rodríguez24, dijous Projecció: Canadà (1) Ramon Mestres�� !��"#�$�� %��&�� '��&�*+�/��MAIG 201404, diumenge Matinals de l’Agrupe: Puig Castellar David Céspedes10, dissabte i33�� !��"#�*�� &��&5�� *��*��!14, dimecres 20è Curs de descens de barrancs i engorjats: Presentació del curs i teòrica ACE18, diumenge Col·lectiva: 3a etapa GR-83, Breda - Joanet Víctor Ligos18, diumenge 20è Curs descens de barrancs i engorjats: Sortida de pràctiques ACE21, dimecres 20è Curs descens de barrancs i engorjats: Sessió teòrica, tècniques progressió ACE22, dijous Projecció: Canadà (2) Ramon Mestres25, diumenge 20è Curs descens de barrancs i engorjats: Sortida de pràctiques ACE JUNY 201401, diumenge Matinals de l’Agrupe: Sot de l’Aram Josep M. Parera04, dimecres 20è Curs descens de barrancs i engorjats: cloenda i lliurament de diplomes ACE07, dissabte ��!��"#�<�+�=��<�� >�� Marta Duran33�� ?�@��>��5��#��&��H�� $�K3O�� ?�@��>��5��#�&�5��Q��U�W�� $�K�19, dijous Projecció: Canadà (3) Ramon Mestres�O�� ?�@��>��5��#��H�� $�K�Y�� ?�@��>��5��#�&�5��Q��*�� $�K16, diumenge Col·lectiva: Puigmal per la vall d’Er (Alta Cerdanya) Víctor Ligos23, dilluns Flama del Canigó i Revetlla de Sant Joan a l’Agrupe Secretaria (reserves)

AGENDA D’ACTIVITATS PROGRAMADES

ARXIU FOTOGRÀFIC

Data Més informacióActivitat

Activitats program

ades i A

rxiu fotogràfic

5

165

KILIMANJARO (5.895 m) (1996) (drets d’esquerra a dreta): Alfons de Ros, Maiko “guia”, Salvador Alsina, Núria Noè,

Emili Barnada, Josep M. Ventura i N’Goro “guia”(assegut i fumant): Helios Dalmau

-es tracta d’una foto de l’arxiu d’en Josep M. Ventura-

6

166

Ruta clàssica mataronina: MATARÓ -

“É�� !��"�� #��$%&'��#��(��!��)��*��+��,Així començà la caminada a peu que ens conduïa, un any més �� Z�� 3YY[�� \�� l’església de Santa Maria del Corcó, localitat també denominada ��K�Q��+�]��&��"+�DIA PRIMER: Mataró - Viladrau (58,660 Km)Ens separen un generós centenar de quilòmetres i un munt d’hores de caminar. Tanmateix, comptem amb l’inestimable ��&��&�W��Q��>��per la nostra puntual i periòdica assistència.

Abans de donar-vos notícia de la ruta, deixeu-nos dir que la caminada val la pena i que ens plau repetir-la. Tot va començar, com massa sovint comencen aquestes coses, amb una ximpleria, una juguesca llançada al vol després d’un bon sopar. “No hi ha ��K�Q��&��+"+�$��^�>��_��se’n porten disset anades.Deixem Mataró pel Poble Sec, cap a Argentona, cercant de seguida els corriols i camins de terra. Al llarg del camí evitarem l’asfalt tant com sigui possible. Un arc de Sant Martí fugisser ��>��k��w��&��>��Q��&��_��+Deixem a la nostra esquena Parpers i passat el Collet, fem una breu pausa a Sant Esteve del Coll. Molt de tant en tant, ens �� Q�� >�� Q�� Q�� >��pintar en els primers anys per senyalitzar la ruta. Dues ratlles ��&��&��"+En apropar-nos a Llinars, els consecutius viaductes de l’AVE, del tren de rodalies, de la carretera i de l’autopista ens recorden la importància de les comunicacions. Paradoxalment ens frena el riu Mogent que baixa amb un generós cabal d’aigua. Cap autoritat no ha pensat en una passera per als vianants. Són prop de les onze del matí quan arribem a Sant Julià del Fou, fet i debatut ja han caigut els primers vint quilòmetres. =��&�W��@��Q��&��&��taula i cadires per esmorzar. Els retrobarem a Cànoves, poc ��!��{��+Els del parc natural han inaugurat un sistema de pagament per als vehicles que hi estacionen. No és el nostre cas que hi anem a peu. Fem una breu pausa a la reformada masia de Vallforners i ens decep que els gossos no ens deixin refer-nos a l’ombra dels grans arbres com abans solíem. No obstant això, avui no fa sol.Ben tocades les tres de la tarda, traiem el nas al mirador i

per Joaquim Dorda i

Sant Esteve del Coll

Sant Julià d’Alfou

Sant Segimon (S. XIII)

Què h

em f

et?

Què hem fet

?

7

167

L’ESQUIROL (107,3 km en tres dies)

cerquem i trobem a la distància alguns signes distintius: Burriac, la Torrassa del Moro, la riera d’Argentona,....K��k��>��+�=��pins, alzines i sureres. La fageda ens fa saber que hem guanyat força altura i que ben aviat albirarem el pla de la Calma. Estem contents perquè la pluja ens ha respectat durant la pujada.A mig camí de Coll Formic, l’assistència ens ha vestit una bona taula amb tovalles, coberts, excel·lent manduca i generosa beguda per a un dinar que prenem a l’hora del te. Coronem l’àpat amb un tros de tortell i un dit de cava, i decidim recollir quan les ��&��Q��k�>��&��>��&��%��+�K��>��&��considerablement. No ho dubtem, ens encabim com podem �� Q�� restaurant de Coll Formic.|��k��!��{��k��k��&��&��&��fer-ho a peu i arribar a una hora raonable. Els més decidits, bo ��Q��^>��!��*��+�]��&��\��quaranta quilòmetres a les botes i es deixa aconduir per carretera ��{��+��Arribar a Sant Segimon és una de les satisfaccions més grans de la ruta. Com per art d’encanteri, el cel s’ha obert i la claror és absoluta i primaveral. Els excepcionals castanyers i els rierols d’aigua cristal·lina són el preludi que no falta gaire per arribar a l’Erola. Des d’allà, el camí s’aplana i esdevé un passeig ben popular que acondueix al cor de Viladrau. Són les nou del vespre ben tocades i han quedat enrere una cinquantena llarga de quilòmetres que constitueixen el pinyol de la sortida.El temps just per a una dutxa dels qui acaben d’arribar i ens ��&��&��sobre les previsions meteorològiques de l’endemà.

DIA SEGON: Viladrau - Tavertet (95,575 km)Amb tota l’ortodòxia protocol·lària, ens retratem davant la &��HQ�� {��+� }�� \�� &�� &� ��Espinelves. Avui, ja no hi ha tanta pressa. El camí és excepcional �� ~�� &��elevat per superar el doble carril de l’eix transversal no és més que un maldestre corriol envaït per les ortigues. A Espinelves coincidim amb un animat grup de ciclistes en BTT que estan fent una ruta similar a la nostra, en el sentit de muntanya a mar.Deixem Espinelves i, amb decisió, comencem la pujada en direcció al Pla de la Creu. Reposem uns minuts en companyia de l’assistència. Ens retrobarem amb ells al Pont de Malafogassa, just a l’hora de dinar.��{��!��al Pont de Malafogassa. Enguany, per sort, no fa calor! A poc d’arribar, la pluja engega de nou. Ens refugiem al restaurant del càmping que amablement ens fan lloc per menjar-hi els entrepans que portem. La sessió matinal de la ruta del taxi ha estat d’uns vint quilòmetres en prop de cinc hores. Un grup prou nombrós de nens i nenes que s’han vist sorpresos per l’aiguat aconsegueixen l’auxili dels forestals per retornar a les colònies. Sembla que el temps no ha de canviar.Els més decidits del grup decideixen mantenir el compromís i amb els paraigües oberts agafen el corriol que els ha de portar en direcció a la presa de Sau. Els cingles de Tavertet ja són a tocar quan torna la bonança. Enguany, en lloc del camí del Castell, fem via amunt pel GR i entrem a Tavertet en una hora immillorable per dutxar-se i prendre relaxadament una canya abans de sopar.

DIA TERCER: Tevertet - l’Esquirol (107,387 km)Abans de les nou del matí, ha arribat un grup d’amics per afegir-se a nosaltres i recórrer junts la darrera etapa de la nostra ruta.

Ventura (text i fotos)

Mare de Déu de l’Erola, camí de Viladrau

Pont de Malafogassa sobre la Riera Major (1498)

Sant Vicenç d’Espinelves (s XI-XVI)

Els Cingles de Tavertet i les aigües del Pantà de Sau

8

168

Què h

em f

et?

��

L’ermita de Sant Corneli

Arribarem a l’Esquirol fent un recorregut més llarg del necessari, però amb tot l’encant d’una bona caminada matinal. ]��\��\��>��_��d’arribar a l’ermita de Sant Corneli. El camí segueix cap a la Font dels Enamorats, ja a les portes de Cantonigròs. Els corriols vessen de senyalitzacions per a la pedalada en BTT del cap de setmana següent.Deixem enrere el nucli urbà i baixem al gorg. A la Foradada, fruit de la constància i abundor de les pluges dels darrers dies, l’espectacle del salt d’aigua és immillorable. Retrobem el camí i, ara sí, ja no hi haurà més objectiu que arribar a l’Esquirol. Poc abans de trobar la carretera que condueix a Tavertet, tothom s’ha posat la samarreta commemorativa i acabem fent una darrera foto davant l’església de Santa Maria de Corcó.

Tots els cartells des de la primera caminada

El Salt de la Foradada de Cantonigròs

Què hem fet

?

9

169

10

170

Què h

em f

et?

De tant en tant trobes una resclosa

Aquest escrit complementa l’anterior que vam dur a terme l’any passat (vegeu Cingles 108, pàg. 12) i és possible que properament encara fem una altra etapa de BTT.Si us agrada el turisme actiu i us agrada la bicicleta, una bona opció és fer el carril bici del Danubi, concretament el tram que us proposem, que comença a la ciutat alemanya de Passau, ��>��{��+�En total són uns 320 Km que es poden fer còmodament en sis dies i que nosaltres vam repartir en les següents etapes:Primer dia: Passau – SchlögenSegon dia: Schlögen – LinzTercer dia: Linz – ArdaggerQuart dia: Ardagger – SpitzCinquè dia: Spitz – TullnSisè dia: Tulln – VienaD’aquestes etapes, tres tenen 59 Km i les altres tres ronden els 40 Km. El camí és pla i ben pavimentat, asfaltat, i pocs són els trams que has de compartir amb els cotxes. Està ben senyalitzat i és força freqüentat, almenys nosaltres hem vist molta gent Q��@��patins. Colles d’amics, famílies, parelles, solitaris, de totes �� &�Z�� &�� ~�>�� de l’activitat física ciclista, pedalant amb més o menys esforç segons les condicions de cadascú.

Nosaltres hem fet aquest viatge entre els dies 14 i 19 de juliol de ��3�+�=��&��Q�@��&��k��&��+�=��+��&��!��Q��\��centre-europa, on la pluja i el fred poden fer acte de presència fàcilment. L’estiu del 2012 també vam fer cicloturisme pel ��{��U��>��U��&��+��&��va ploure, però vam ensopegar amb una onada de calor.}��Q��W�&��k��!��"��>��de transport d’equipatges d’hotel a hotel, mapa / guia de viatge i telèfon d’assistència 24 hores, com també el lloguer de les bicicletes, de bona marca, amb llum i parafangs, 3 plats i 8 pinyons, canvi de marxes suau i frens molt correctes. La veritat és que no hem tingut cap incidència amb les bicis, que, a més, eren força ergonòmiques i còmodes. Tot un plaer.Quan ja teníem feta la reserva del viatge hi van haver unes grans inundacions al Danubi que ens van fer patir una mica. Vam veure per la tele unes imatges aèries de la ciutat de Passau en que els carrers eren rius marronosos. A poc a poc les aigües van retornar al seu lloc habitual i a partir del dia 14 de juny de 2013 el carril bici ja tornava a ser totalment practicable, gràcies també als �5&��k��W��!��+�Així doncs, el matí del 13 de juliol de 2013, sortim de Mataró ��&��&��U��&��>��{��+��&�allà, agafem un tren que travessa Àustria en unes tres hores i ens plantem a la ciutat alemanya de Passau, que té uns cinquanta mil habitants. Només baixar del tren ja veiem uns grans rètols

Pas de barca

EL DANUBI PEL CARRIL BICI:Pedalant de Passau a Viena

Primera etapa, arran del riu

per Jaume Parera i Àngels Briansó (text i fotos)

Passau, inici de la ruta

Què hem fet

?

11

171

vermells Q��>��+�=��adequat. Però, de moment, nosaltres pugem a un taxi perquè ens porti a l’hotel Innsento, el nostre primer allotjament, i punt de recollida de documentació del viatge, reserves d’hotels, bitllets de ferri, papers per al lloguer de bicicletes, etc. També ens donen un llibre-guia, de forma quadrada, per a portar damunt del ��&�5��&��+�Vas canviant de pàgina a mesura que vas fent camí. Així sempre tens el tros de mapa a la vista i veus per on has d’anar. El llibre en qüestió és The Danube cycle path, Passau-Wien-Bratislava, cycling tour guide and tour map, 1:50.000 A uns tres-cents metres de l’hotel tenim el centre on ens &�&��+�=��&�>��+�Una d’elles ens sembla una mica vella i fa un sorollet que no ens acaba de convèncer. Anem a passejar per Passau, a la vora del riu que donem per suposat que és el Danubi i en canvi ��&�\��Q��\��}��Q��~��Q��ciutat on ens trobem. Ciutat bonica i animada, amb molta gent passejant tranquil.lament ja sigui a peu o en bici. També veiem i escoltem grups de músics tocant pel carrer, música clàssica i de l’altra. L’endemà, abans de començar a pedalar, notem que aquella bicicleta del sorollet té la pressió de les rodes una mica baixa. Intentem augmentar-la sense èxit i ràpidament decidim que no volem aquesta bici. Anem perquè ens la canviïn per una de bona, i dit i fet. Quina diferència! Ara ja podem viatjar en condicions. I és veritat, perquè ja no tindrem cap més problema amb les bicicletes. K�&��\��Q��>��/��Schlögen, a on el riu fa uns meandres i està envoltat de muntanyes cobertes de bosc tupit. Dóna gust pedalar per aquí, el carril-bici està en molt bon estat, fa una fresqueta molt agradable i passes per boscos frondosos al costat del riu. Aquesta bellesa arriba

Zona de meandres de Schlögen

��\�� l poble d’Aschach, a partir del qual s’eixamplen els k��%��>��k��%��arribar a la gran ciutat de Linz (189.000 habitants), on el nostre carril transcorre al costat d’una transitada carretera i de la via del tren. En una plaça de Linz hi veiem un tauler d’escacs ��_��+�/��&��centre cultural on hi ha una gran escultura-monument consistent �� 5�+��Q�� &��l’artista de forma que sembla que es vulguin abraçar. Als seus peus, gandules on fer la cerveseta. Més enllà veiem una gran ��per a guaitar la ciutat. Crida l’atenció la quantitat i varietat de tramvies que circulen enmig de cotxes, bicicletes i vianants, tramvies de tots colors. Linz és una ciutat neta, endreçada, ��Q��+��#��k��+De l’etapa Linz-Ardagger destacaríem el pas per la tristament cèlebre ciutat de Mauthausen, bonica, amb els ampits de les ��&��~�� &�5�� &��~�� &�� >�� cara... res no et faria pensar que a pocs quilòmetres d’allà, fa anys, no molts, es van cometre aquelles atrocitats. Deixem la �� >�� k�� "� �� &�� &�� una mica allunyats del riu, zones agrícoles amb camps de cereals i blat de moro, paisatges que trenquen la monotonia de veure el riu i sempre el riu. Una monotonia que mai no t’arriba a cansar &��Q��\��Q��#�els seus colors, els seus moviments, la seva enormitat. Quan falten 12 Km per a Ardagger, parem a prendre un gelat en un bar ombrívol proper a la presa i central de Mitterkirchen. Aquí ens entretenim a veure com s’omple d’aigua una resclosa perquè un vaixell pugui salvar el desnivell del riu. Arribem a l’hotel d’Ardagger Markt. A la recepció, hi tenen un portàtil que passa fotos de l’establiment inundat per la darrera crescuda del riu. Es

Sembla el llac dels cignes...

Les crescudes del riu

Vinyes verdes vora d’Spitz

12

172

Què hem fet

?

13

173

veu que això de les crescudes succeeix amb relativa freqüència, ja que fent una caminada pel poble veiem algunes cases que tenen un limnígraf a la façana, un aparell que serveix per a enregistrar ��>��#��Q��plaques metàl.liques llargues i primes colocades a l’escaire de la casa, amb unes divisions blanques i vermelles, on es podien veure marcats els nivells aconseguits a les darreres riuades.]��&��\��?[��*��3[��w��<&��%+�/��&��&��on hi ha un museu de bicicletes que no visitem. En canvi sí que ens aturem a prendre un cafè, servit en safata i cullereta daurada, gerreta de llet, acompanyat d’un gran got d’aigua picant freda, ideal per a re-hidratar-se, tot molt ben presentadet. Contrastant amb aquestes delicadeses, uns veïns de taula parlen en un to en alemany que a nosaltres ens sembla groller. En passar per Pöchlarn anem a visitar la casa natal d’Oskar Kokoschka (1886-3Y�� &�� &�� 5�� &�� Q�� >�� alumne de Gustav Klimt, on s’exposen pintures i dibuixos seus molt interessants. Ens crida l’atenció el d’un Crist a la creu amb una mà desclavada i un text que diu: “pels nens europeus morts ��+++"Dinem a Melk i després visitem els exteriors del gran monestir benedictí. És un centre religiós important, molt visitat pels ��+�$� �� &�� <&��%��>��>��castells i fortaleses a la vora del riu. També passem al costat del poblet de Willendorf, lloc on es trobà la famosa venus prehistòrica que tots hem estudiat de petits. Comencem a veure vinyes i això vol dir que som prop de Spitz, a la regió vinícola de Wachau, per on l’endemà pedalarem entre vinyes i arbres fruiters (especialment albercoquers). Comprem i mengem uns albercocs boníssims. El mateix podem dir del vi blanc i negre que tastem. Els 16 Km que van de Spitz a Krems, tal com ens indica la guia, són preciosos. Recordant el poema podríem dir “vinyes verd��>��"+�

Posta de sol a SchlögenDalt del transbordador

Fortalesa Sense comentaris

Quan falten uns 16 Km per a Tulln passem per la central nuclear de Zwentendorf. Es tracta de l’única central nuclear austríaca, però realment no va funcionar mai, ja que un cop construida, l’any 1978, el canceller Kreisky va decidir fer un referendum per a posar-la en servei, el resultat va ser del 50,5% en contra. K��!��\��"+�]��>��construcció, acabada l’any 1977, va costar 380 milions d’euros.A la ciutat de Tulln fem un passeig havent sopat i ens acribillen els mosquits. Ens aturem davant d’un monument als Nibelungs, unes escultures amb unes cares molt boniques i ben fetes. Més endavant veiem un gran escenari amb pati de butaques al costat del Danubi on es fan concerts a l’aire lliure. Pensem que amb aquests ditxosos mosquits no ha de ser gaire agradable participar en aquests espectacles.Del darrer tram, Tulln-Viena, només dir que és el més curt de tots i com a anècdota explicar que en circular tranquil.lament pel poble de Klosterneuburg, de sobte ens surten per l’esquerra dos cavalls fugitius descontrolats, un de negre i un de marró, fent el característic soroll de les ferradures picant les llambordes. Sortosament i gràcies també a les habilitats adquirides pels ciclistes durant tots aquests dies de marxa, la cosa no passa d’ensurt sense més complicacions i ens dóna un bon motiu per a anar acabant aquest viatge i aquest article. Quan entrem a Viena deixem les bicicletes al bar restaurant Käpt’n Otto, exactament al lloc on l’any passat les vam agafar per fer la ruta Viena-Bratislava-Budapest.

Guia del viatge:Bikeline – guide Danube Bike Trail 21988-2012 Verlag Esterbauer GmbHwww.esterbauer.com

14

174

S’han necessitat un parell sortides per complir amb el compromís de visitar la Riera d’Arbúcies, ja que la primera vegada va ser passada per aigua però amb tot ens aplegarem 19 persones per anar a conèixer el Tram Baix de la riera, pràcticament sense fotos, i aviat ens retirem i quedem de fer properament una altra sortida. Va ser el diumenge 9 de juny que tingué lloc la segona sortida i en aquesta ocasió vam ser 17 els assistents. Com anem �� >�� &�� trobada al Tanatori. Allà ens distribuïm &�� &�� &�� les places lliures i tot seguit carretera i manta cap a Arbúcies on aparquem dins la població per començar pel Tram Mitjà de la Riera d’Arbúcies que consisteix en un itinerari de natura que surt del centre de la població i que vam trobar molt interessant i molt ben cuidat. Després encara ens quedava fer al Tram Alt a partir de la població de Joanet però a causa de l’hora es va decidir canviar el programa fent una visita a la Font Picant de Sant =��<��Q��\�>��interessant.K� �� >�� &�#� ��uns tornaven cap a casa, uns altres es Q��>�� <�� =�� <�� =�� &�� d’acabar bé el que havíem començat.

per Marta Duran, Manuela Martín,

2 n C I C L E “ F E S N A T U R A

Bosc de Ribera a la RIERA D’ARBÚCIESLa riera d’Arbúcies és tributària del Tordera. Neix a Viladrau, passa per Arbúcies i desguassa al Tordera per Hostalric. Coneixerem els tres trams; Tram Alt (Viladrau - ��!��"#� ��$��%��&�� !�'��*� ��+��+�amb el Tordera). Serà un territori idoni per conèixer el Bosc de Ribera. �� '�� /�� <�� =�� *� �� >�?�� @�� acostumen a estar amarats d’aigua. La vegetació està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrencar arbres i arbustos.

A la Font Picant de Sant Hilari Sacalm -��.�/��0

foto: Josep M. Parera


foto: David Céspedes

foto: Toni Batlle

foto: Toni Batlle

foto: David Céspedes


foto: Toni Batlle

foto: Toni Batlle

Moneda del papa -��0

Herba berruguera -�"��+��0

Ortiga -��0

Viola -��0

Pastanaga borda -��0

Trèvol pudent -��0

Orella de ratolí -�1��0

Cascavells -��0

Estrellada -��"��0

Act

ivit

ats r

eali

tzad

es

15

175

Activitats realitzades

La segona sortida d’aquest cicle de “Fes ��!��"��&�>��de 19 persones i el punt de sortida, el vam fer des de la població de Corbera del Llobregat, poble natal de la Manuela que ens va oferir la seva casa com a punt de trobada i abans de sortir ens aplegarem al voltant d’una taula per fer un bon esmorzar amb brasa. Després ens vam digirir cap als afores de Corbera per començar la caminada �� 5�� &��+�L’itinerari a peu es va fer, com estava previst, al voltant del Roc de Forellac, fent ��>�� &�_��\��!�Q��>��sobre les muntanyes d’Ordal, el Penedès i el Baix Llobregat, descatant sobretot el ��!��*��+�$Q�!�k��&��per fer la foto del grup i seguim fent el ��W��Q��retornem al punt de sortida on tenim els cotxes i ja podem donar la sortida per acabada. Un cop reunits a casa de la Manuela ens >�� &�� &�#� �� uns marxen cap a Mataró, els altres es decideixen anar a comprar al súper i fer un dinar de germanor a casa la Manuela, �� &��!��+�=��una jornada molt completa, divertida i diferent.

Dalt del Roc de Forellac (Corbera de Llobregat) amb Montserrat al fons�-��.��23��0

Josep M. Parera i Lluís Filbà

A M B E L S C I E N T Í F I C S “


Bec de cigonya -��0


Corretjola -��0

Orquidea maculata -��"��0


foto: Toni Batlle

Blenera -��"��0

Frare del romaní -��"��#��0

foto: Toni Batlle

Brolla i màquia al ROC DE FORELLACEl Roc de Forellac és un tossal que es troba a l’extrem nord de les muntanyes d’Ordal entre els límits municipals de Gelida i Corbera de Llobregat. Existeix el treball “Flora i vegetació del Roc de Forellac” de Romà Rigol i Valentí W�[\��[�� +�� !�� ]^_� `�!�� `�� {�� +�+�� _��naturals i que ha servit de base d’aquesta sortida, on hem pogut trobar una àmplia [��!#��!��=��|�?��!��l’estructura vegetal original. També hem conegut Romà Rigol que ens ha acompanyat en aquesta sortida.

foto: Toni Batlle

Vulnerària -��"1��0

foto: Toni Batlle

Borratja -��0

Centàurea -��0

foto: Toni Batlle

Ginesta sessilifòlia -�1��"1��0


Act

ivit

ats r

eali

tzad

es

16

176

Ens vam aplegar un grup de 20 persones per fer la tercera sortida d’aquest petit curs de botànica. Distribuïts en cinc �� >�� &�� Parc del Castell de Montesquiu. El dia va començar molt tapat, però va anar �� \�� jornada assolellada, però freda. La primera sorpresa, la vam tenir als prats de sobre el castell. Una setmana abans estaven farcits d’orquídees i ara estava tot arrasat perquè havien passat el tallador de ��&��Q��&��+�<��una gran bassa fent un llarg circuit voltant el castell. D’entrada, situem l’estrat arbori amb tres tipus de roures combinats amb pi roig, aurons, blades, freixes, moixeres, oms i nogueres. Més endavant, en passar del solell a l’obaga, anem coneixent l’estrat arbustiu del sotabosc amb arç, boix, aranyoner, grèvol, avellaner, sanguinyol, tortellatge, corner i xuclamel. I què no direm de l’estrat herbaci? De fet, va resultar prou ampli per evitar d’enumerar, ara i aquí, totes les espècies ��+� '�� &�� al castell i abans de marxar ens fem les fotos del grup que immortalitzaran aquesta sortida. Després cadascú va tornar al seu aire cap a casa i que, fet i fotut, va ser més o menys al voltant de les tres de la tarda.

Als peus del Castell de Montsquiu -��.�4��5��0

Jonça -��"1��"��0 Roureda mixta al CASTELL DE MOSTESQUIU

La roureda és molt rica en espècies vegetals en el seu sotabosc ja que hi penetra molta llum en el període en el qual els arbres no tenen fulles i s’hi fa un humus molt ric. Les rouredes mixtes més properes, les tenim a la Plana de Vic. El Parc del Castell de Montesquiu destaca per l’existència de roure martinenc a la solana, mentre que el pi roig ho fa a l’obaga. L’abundància de pluges i les temperatures no gaire fredes, fa que en el sotabosc s’hi trobi boix, arç, grèvol, garric, argelaga, farigola, espígol, i a les clarianes joncedes i ginestell, entre moltes d’altres.

C A L E N D A R I D E X E R R A 25 abril (xerrada) 27 abril i 9 juny (sortida) Boscos de Ribera Marta Duran i Quintana2 de maig (xerrada) i 4 de maig (sortida) Brolla i Màquia Manuela Martín i Martín


Globularia -��0


Orquidea del simi -��"��0

Botonets de gos -��0

Búgula -�+��0

Melissot -��"1��0

Malva de fulla petita -��0

Cap blanc -��0

foto: Toni Batlle


foto: Anna Ponsfoto: Toni Batlle

foto: Toni Batlle

foto: Toni Batlle

foto: Toni Batlle

Abellera catalana -��"�1��0


17

177

Co�� Q�� >�� <��&��@��~��Coma de l’Orri, al sud del Gra de Fajol. El punt de trobada a les de deu del matí >�� ~�@�� Coma de l’Orri amb el riu Ter al costat del gran i marcat revolt que fa la carretera que puja a Vallter 2000. Així tothom va poder sortir al seu aire. Quan ens reagrupem, en total som 19 persones que comencem a remuntar el camí que puja per la Coma de l’Orri i l’anem trobant marcat sobretot �� +� ]�� \�� la cota dels dos mil metres. Vam arribar entre la Jaça del Mig i la Jaça de Dalt. Després d’una breu pausa, vam iniciar el retorn amb la intenció de dinar a baix al costat del riu i a prop dels cotxes. En remuntar la coma contemplem boscos bàsicament de pi negre amb sotabosc de neret i a vegades el sotabosc és de seslèria. �� moltes plantes algunes com les de l’any passat però moltes són ben diferents. De baixada el més sorprenent va ser desviar-nos per anar a trobar un raconet fantàstic d’avetoses.=�>�� W�passat, també ens vam aturar a Setcases per fer una taula rodona al voltant del Bar de la Plaça fent un brindis per la sortida �� \� &�� Q�� &��continuar l’any vinent.

Al costat del riu al començament de la Coma de l’Orri�-��./��0

Flora d’Alta Muntanya a la COMA DE L’ORRI

L’estatge d’alta muntanya, va des del nivell superior de l’estatge montà als prats alpins, ��]}~~~$]}]~~�!��#��+��%=��pi negre acompanyat d’un sotabosc amb matolls de ginebró, neret i boixerola. S’hi pot diferenciar les formacions de pi negre amb neret i les de pi negre amb seslèria. Són vegetacions ben adaptades a suportar condicions climàtiques dures. En menys quantitat, hi trobem boscos d’avets, preferentment als vessants nord. També hi són característics els boscos de bedolls, però de forma molt dispersa i reduïda.

D E S I S O R T I D E S 2 0 1 323 de maig (xerrada) i 25 de maig (sortida) Roureda mixta Josep M. Parera i Guardiola13 de juny (xerrada) i 6 de juliol (sortida) Flora d’alta muntanya Lluís Filbà i Esquerra

Viola d’aigua�-��6��0

Marcòlic groc -��1��0

Paradísia -��0

Roser Alpí -��0

foto: M. Rosa Villa

foto: Pilar Solà

foto: Glòria Alonso

foto: M. Rosa Villa

foto: Pilar Solà

foto: Toni Batlle

Matafoc muntà -��0

Aster alpí -��0

foto: M. Teresa Bellalta

foto: M. Teresa Bellalta

Miosotis alpestre -�1��0

foto: Toni Batlle

Sorolla o Fonollada -�"��"��0

Margaridoia perenis -��0

18

178


19

179

Enguany hem celebrat la nostra 2a Marxeta Nocturna de Santes el dissabte 20 de juliol de 2013. Com sabeu es va escollir aquesta data per tal que se’ns pugui incloure dins del programa esportiu de la Festa Major de Les Santes.Aquesta caminada popular nocturna té un recorregut real de 16.500 metres amb sortida i arribada a la platja de Sant Simó de Mataró (al costat dels jocs infantils). També es va lliurar a tots els participants un mapa marcat amb el recorregut i entre les recomanacions hi havia la que parlava de l’obligatorietat de &��Q��~��posada. I un altre advertiment era que no es farien inscripcions a la sortida. El crit per iniciar la caminada es va donar a tres quarts de dotze de la nit i abans es va informar a tots els participants que, el recorregut el trobarien degudament senyalitzat amb marques ��~��+El recorregut era similar al de l’any passat, només tenia una variant al Control de Pas de Can Tria, que per no molestar, es feia passar la gent més allunyada. En el Control A, a Can Bruguera, es feia un avituallament amb aigua i fruita. Al Control B, a Sant Martí de Mata, també ��#� �� +�K��/��>�� &�� +� =�� k�>�� /�� &��Q�� ^��per dessota la N-II i la via del tren. Després només calia anar ��&��>��+A l’arribada, es va acabar amb una xindriada i es van repartir gorres a tots els participants.Per acabar, només afegirem que aquesta edició ha comptat amb una inscripció de cent setanta persones.

L’obsequi d’enguany, gorres Agrupe.catXindriada a l’arribada

Preparant la sortida al Passeig Marítim Avituallament a Can Bruguera

2a MARXETA NOCTURNA DE SANTESNotes de la Redacció -��.�7��8��0

Control de Pas a Can Tria

Avituallament a Sant Martí de Mata

20

180

Monument “Camí del Nord” al Callao

Hem iniciat un projecte que desitjaríem que tingués continuïtat, fer el Camí del Nord o del Canigó (GR-83) per etapes dins el programa de les Col·lectives.Cat. Aquesta ruta va crear-se tot pensant a unir de forma simbòlica la Pica del Canigó amb Mataró, així, si traceu una línia imaginària que uneixi aquests dos &��5��Q��Q��!��meridià 2º 27’21’’ longitud est, parteix Mataró en dos passant per les Cinc Sènies i arriba al mar a la desembocadura de la Riera de Valldeix o de Sant Simó. No ens ha d’estranyar, doncs, Q��Q��Passeig del Callao. És el resultat del treball i la tossudesa dels “Marxaires Mataró-Canigó “ a trobar els camins adients que no s’allunyessin gaire del meridià esmentat, feina que els va durar uns bons anys. Recuperaren camins ancestrals, vies que s’havien deixat d’utilitzar però que connectaven pobles, valls... Camins trepitjats per exèrcits invasors, bandolers, pagesos, pastors, traginers, per successives onades migratòries de Nord a sud i viceversa, al llarg del temps i de la història. Sols cal recordar la darrera, dura i trista fugida cap a l’exili de molts catalans el gener del 39 seguint rutes que el Camí del Nord també ha recuperat. El camí travessa el Maresme, el Vallès, La Selva, La Garrotxa, el ��&��@��{��&��~��&��/��~��+��>��&��+Els Marxaires donaren a conèixer el Camí del Nord oferint-lo al conjunt de la societat, i quina millor manera de fer-ho que homologar-lo , gestionant davant les entitats responsables �� donant-li un nom i número, apareixia el GR-83. Es buscava la implicació de diferents organismes de dins i fora de Catalunya que creessin els senyals i vetllessin pel seu manteniment. La ruta ��*��5�&��W��en alguns punts els senyals s’han alterat o desaparegut moguts per interessos poc clars d’alguns propietaris o pel vandalisme d’alguns pocs. La ruta travessa moltes i ben diferenciades zones climàtiques, de la seca i calorosa mediterrània, a la humida i freda centre europea, o en les darreres etapes clima i paisatge d’alta muntanya. La línia Sud-Nord talla diferents sistemes muntanyosos com la Serralada Litoral, la Serralada Pre-Litoral, la Serralada Transversal, el Pre-/�� /�� Q��>��+��Aquesta primera etapa s’inicia arran de mar, i com a primer element destacable és el monument que està emplaçat al Passeig de Callao i que ens marca, amb el seu gran arc, la línia imaginària ��5��&��!��%��la platja als 2.784 metres del Cim del Canigó. Nosaltres avui no pujarem tant i ens quedarem com a punt més destacable als 510 metres del Pi d’en Buac. Som tan sols 8 marxaires a fer la ruta. Comencem el camí a

les 7 del mat!�� &�� _��Q�� dia es preveu força calorós. Just a l’inici de la ruta ens trobem l’ermita de Sant Simó (segona meitat del s. XVI), que ens recorda la tradició marinera de la nostra vila. Com a ex-vot, en aquesta ermita hi va haver la nau votiva que reproduïa un model de vaixell de càrrega utilitzat durant els segles XIV-XVI a la Mediterrània i a l’Atlàntic, coneguda mundialment com la Coca de Mataró��>��*��+�K��Sant Simó o de Valldeix��w��Camí de les Cinc Sènies, antic Camí Ral i més antic ramal de la famosa Via Augusta romana, que sembla ser es va fer sobre la més antiga via Heràclia��+��K��w��el Torrent dels Lladres que ens duu a la carena que uneix el Turó d’Onofre Arnau amb el veïnat de Valldeix o de Mata, com s’esmentava en un document de l’any 989, avui desaparegut. En el cim del Turó d’Onofre Arnau (132 metres) hi ha les restes de l’antic castell de Mata, que ja havia estat torre de guaita i control ��>��Q��&��>��!��vista sobre l’únic espai de reserva agrària de Mataró, les Cinc Sènies, nosaltres avui no ens hi arribem.<��>�Z��*��>��l’autopista i la carretera de Mata. Les boques de les mines, avui inutilitzades, s’obren en els marges de sauló del camí de can Guayabens. El primer punt destacable que trobem és l’església gòtica de Sant Miquel de Mata que ja rebia culte des de 1065, l’actual temple gòtic es va consagrar el 1448. Entrem en el Parc Natural del Montnegre-Corredor. Cal superar la forta pujada que ens mena a Can Flaquer, pugem a veure l’ermita de Sant Martí de Mata, d’estil pre-romànic, esmentada en un document de l’any 1096��&��H��&��possiblement ibèric i/o romà.Optem per seguir per l’erosionada riera que ens situa en el coll de can Xerrac, estem sobre l’antic camí romà de la Lorita, del temple no queden sinó les restes de quatre pedres de difícil �� &�� Coll de Lorita+� =�� enrere les darreres cases de la urbanització de la Cornisa de Sant Andreu de Llavaneres. Una àmplia pista, a voltes força erosionada, ens mena al conjunt de roques granítiques conegut com a Hostal de Maria Bruta. En dit hostal, segons diuen els vells de la rodalia, la Maria, com la Dolores de la copla, “era �� k�� >��"+� �� _�� \�plaer carnal als viatgers que transitaven aquells camins. En poca estona ens plantem a la restaurada font del Mal Pas. El nom de Mal Pas no lliga amb l’actual camí que han eixamplat tant que poden passar simultàniament dos vehicles. Malgrat l’abundància ��&��W��_��\��>��\��el que ens dóna la font, a part d’un núvol de mosquits. Són les 3�k+��+�$&��&��%��+�=��un bon ritme, cal suposar que com que som pocs i els camins són amples, ens permet dur un bon pas.

1a Etapa (parcial) CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR-83): Mataró - Collsacreu - Arenys de Munt

(COL·LECTIVA DE JULIOL)per Víctor Ligos (text i fotos)

Roca de l’Indi (Maria Bruta)

Act

ivit

ats r

eali

tzad

es


?

21

181

L’àmplia pista segueix i diferents camins van apareixent en direcció a Llavaneres o Dosrius, els senyals del GR-83 són prou clars, és difícil despistar-se. La visió de les cases de la urbanització de Can Brugueràs��&�W��#�a la dreta, la falda del Montalt i a esquerra, la vall de Dosrius. Al lluny divisem la torre de guaita del Corredor. Un camí a mà esquerra marcat encara amb un senyal de fusta força antic i ens duria als Rocs i Coll de la Ferradura del Montalt, arribem a la Creu de Rupit. Una cruïlla de tres camins se’ns presenta al davant, el de mà esquerra ens duria al santuari del Corredor, a mà dreta, seguint la Riera de Sobirans, aniríem a Arenys de Munt, seguim pel del mig cap al Coll i Pi d’en Buac. Fins ara no hem sentit els efectes de la calor ja que quasi tot el camí ha transcorregut per la part obaga de les faldes del Montalt, ��Q�!��/��U��k��k��Q��&��+�Una sobtada i solejada pujada ens situa en poc temps en el coll. Aquí cal vigilar ja que els senyals del GR-83 han desaparegut, és possible que l’eixamplament que s’ha fet recentment per donar accés a l’explotació de la fusta i el suro del turó d’en Buac (529 metres), ha fet desaparèixer els indicadors, el camí correcte està a mitja pujada (515 metres). No ens perdem. A partir d’aquí una forta i perllongada baixada ens menarà a la Casa Nova de Pibernat, tot baixant i mirant a mà dreta, enmig de les alzines, podem veure unes precioses vistes sobre el conjunt del Massís del Montseny: Turó de l’Home, Les Agudes,� ��tot, el Matagalls i Sant Celoni. El dia resulta molt clar i no ha aparegut la calitja.Quan havíem planejat aquesta etapa havia previst dinar als plans de la casa Nova de Pibernat, però tot plegat veiem que són tan sols les dotze del migdia i no abelleix dinar encara, com ja hem esmentat abans, la bona marxa que duem ens anima a seguir endavant. Petita i breu assemblea. Duem 14 quilòmetres ��Q��Collsacreu i 2 més ��Arenys de Munt, breu descans... i amunt. Just al davant de la casa un camí a mà esquerra ens duria a Vallgorguina, per ell puja la Tordera-Mataró que organitza la UEC de Mataró. Nosaltres cap amunt. Una llarga però lleugera pujada i una perllongada baixada ens posarà damunt de Collsacreu (360 metres) i 16 quilòmetres de ruta feta.Arribats a Collsacreu, abandonem el GR-83#��&��&�&��>��&��que els Marxaires de Mataró-Canigó� �� W��a trobar-se amb la Tordera a Riells-Viabrea, amb un total de 33,970 quilòmetres.Tot seguint un antic camí que ens estalviarà tots els giravolts de ��&��$��W��*��+�$Q��camí conegut com el fondo de Can Rossell, nom que el pren de la senyorial casa del segle XIV d’Arenys de Munt, on s’inicia el camí de pujada. Aquest camí tenia la consideració de Camí Ral ��Q��>��XIX. Durant tot el segle XVII i bona part del XVIII, el fons era utilitzat com a via d’accés directa per transportar els troncs que es feien servir com a fusta a les drassanes d’Arenys de Mar. Aquests troncs eren arrossegats fons avall, la persistència d’aquest arrossegament contribuí a l’erosió constant del sòl del camí, com a conseqüència de l’enfonsament progressiu d’aquest.La construcció de la nova carretera respectà l’antic camí

carreter, tant és així, que es van construir 3 ponts quan la carretera es creuava amb el camí i tenien prou amplada com &��Q�@�&��&��!��Q��es va acabar la carretera. Els ponts es van fer de mitja volta de canó en fàbrica de totxo i amb una forma curiosa de col·locar els totxos, ja que segueixen la inclinació de la via respecte a l’eix del pas. L’eixamplament en èpoques actuals de la carretera ha seguit respectant i utilitzant els antics ponts malgrat el major pes dels vehicles que avui circulen.K�� "� \�� &�� &��>�>@�� respecte dels camins i construccions antigues, llàstima que l’erosió continuada i les deixalles acumulades en les sorres de la riera alteren de tant en tant l’agradable camí.El camí passa al costat d’un camp de cirerers. Aquests són de la varietat que dos germans, els Roca, van introduir a Arenys de Munt empeltant esqueixos d’un cirerer de l’Empordà amb els d’un cirerer bord. El fruit resultant va ser de tanta qualitat que d’una forma més o menys ràpida tots els cirerers de la vila van ser empeltats d’aquesta nova varietat. Com que era una espècie desconeguda, la gent li va anar donant el nom dels dos minaires que la introduïren. Les cireres d’en Roca.K��"�\��mateix nom, com hem esmentat abans. Aboca al carrer Panagall, a pocs metres de l’Ajuntament del poble i al bell mig de la Riera d’Arenys de Munt, una de les poques rieres del Maresme que ��5��#��>��&��sorral per evitar que les aigües de les rierades entri als baixos de les cases. Anys enrere hi hagué un referèndum o consulta entre els veïns per decidir si calia canalitzar la riera com ja havia fet la seva veïna Arenys de Mar, no cal dir quina postura va acabar guanyant.=��3��Q��H��&��>��&��?��2, el bon ritme que hem dut tot el trajecte, i el reduït nombre de persones que hem fet el camí s’ha traduït a haver-nos presentat davant de l’església d’Arenys de Munt com si haguéssim fet ��+��>��$��W��de Mar?, dinem a Arenys de Munt? o avisem que ens vinguin a buscar?... Dues trucades, i fem la cervesa a la plaça tot esperant que ens vinguin a recollir la Núria i en Pepus, i a dinar a casa.

Pont del “Fondo d’en Rossell”

Final d’etapa a Collsacreu

22

182


?

23

183

SANT MARTÍ DE LES CANALS DE CATLLARÍ(COL·LECTIVA DE SETEMBRE)

per Leo, Estrella i José Luis�-��.�4��5��0

Casa Gran de les Canals de Catllarí Caminant per la llera del riu Teca

Aquest any hem triat un paratge feréstec, abrupte i tancat de muntanyes entre el Berguedà i el Solsonès. El vam descobrir l’any passat durant la travessa d’en Caracremada.=�� wk��&��Q�@� _�� >��Q�!��w��H�_��ho podem fer perfectament al Maresme.Sortim a les set del matí en direcció a Rasos de Peguera i aquesta vegada som un autocar de disset. Comencem a caminar després d’esmorzar al bar de la Creu del Cabrer, al costat mateix de les pistes d’esquí.Després de travessar el prat que hi ha darrere del bar, ens endinsem cap al bosc, format majoritàriament de coníferes, on busquem un senderó amb marques grogues que tot baixant ens &��&��Q��Font Freda, a on si cal es pot agafar aigua. A partir d’aquest punt, el camí es torna més dolç baixant més suaument per una còmoda pista. Aviat cal abandonar-la per seguir un camí que &��&�\��&�_��]��i uns metres més enllà trobem les runes de l’església de Sant Martí de les Canals de Catllarí. Sembla que fa anys que el silenci, entenent per silenci la manca de la veu humana tret de petis lapsus de temps, impera en les Canals de Catllarí. Durant les estones de les nostres visites preparatives només un cop una esquella perduda en la muntanya amb el seu dring ens anunciava que hi havia un senyal de treball humà. Les restes de la Casa Gran i de la casa de l’església sembla que romanguin oblidades.El lloc està situat en un enclavament dels vessants occidentals dels Rasos de Peguera limitant amb els municipis berguedans de Fígols i de Castellar de Riu, i amb el de Guixens que pertany al Solsonès. Estranyats que sigui del municipi de Montmajor, en Joan Miquel ja ens ho va comentar l’any passat, quan la seva ��\��>��#�>��&��&�\��consultar diferents dades. L’enclavament d’una superfície de 5450 m2 va ser comprat per un ric comerciant de Montmajor al s XIV. Segons informació trobada a la xarxa, el lloc és ��33[��+�XIX. El topònim agafa diferents >��#�� 3��Y��W�� 3��[�� !� 3[�O��sense oblidar que més antigament, al s. XII, s’anomena Caslarill. Al s XIV era sotmesa a l’església de Castellar de Riu. Després depèn de Sant Iscle de Llinars d’Aigua d’Ora. L’any 1374 fou reformada i consagrada novament pel bisbe Joan, titular osonenc i vicari de l’abat de Santa Maria de Gerri de la Sal. Al s XVI era sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. L’any 1847 fou decorada al gust de l’època i el 1855 fou col·locat un retaule de Pujol de Morunys.]��\��>��+�La volta és esfondrada. L’absis és aixoplugat per una volta de quart d’esfera i lleugerament apuntat. La porta d’accés, tal com ens ensenya una marcada obertura, era al mur de migjorn. Al

mur de ponent s’alça un esvelt i massís campanar d’espadanya de dos obertures acabades en arcs de mig punt adovellats. ]��W��&��&��H��&��w��veiem que és envoltat i cobert interiorment d’esbarzers i altres arbustos punxeguts. Poca capa podia compartir Sant Martí en aquesta situació. Un record per uns murs que en el seu moment van tenir vida, van ser aixopluc de la fe i l’existència dels seus feligresos, i ara decauen inexorablement. No hem trobat informació de la seva decadència, però tot indica que en algun moment del s. XX va ser abandonada.Deixem l’ermita i continuem baixant cap al Clot de Tec. Aquí ens dividim, els més valents s’aventuren per entre els còdols de la llera del riu Tec guiats per l’Estrella i la resta continua pel camí de la dreta del riu. Ens retrobem uns centenars de metres més enllà, on el camí creua el riu. Alguns passen sota un pont de pedra mentre la resta s’ho mira des de dalt del camí. D’aquest &��k��&��H��passat molt més gloriós d’aquesta vall.En retrobar-nos tenim l’oportunitat de poder-nos banyar en un petit clot que hi ha al costat de la Balma del Cavaller. Després d’aquest petit esbarjo ens dirigim a la Casa Gran de les Canals de Catllarí. Pel camí contemplem alguns exemplars singulars de roures i alzines. Després de visitar les restes de la casa, busquem un lloc a l’ombra d’uns roures per dinar. Una vegada satisfetes les nostres necessitats, remuntem un tram de camí per gaudir ��!�Q��>�� _�� $�� \��al fons, a la dreta la Serra de Busa i el Serrat de la Qüestió a l’esquerra.A poc a poc anem baixant, passem per una balma, deixem el corriol i agafem una pista que ens apropa a la nostra destinació, el càmping d’Aigua d’Ora, on ens espera la cerveseta i, per descomptat, el nostre bus.

El grup dalt l’engorjat d’Aigua d’Ora

24

184

Act

ivit

ats r

eali

tzad

es

per Víctor Ligos -��.�7��8��4��5��0

MARXASSA 2013

15 minuts respecte a l’antiga hora de tancament (24h.) del darrer control, això ens assenyala el bon ritme de marxa del conjunt dels participants. La prova ha transcorregut sense cap ��@�� meteorologia s’ha aliat amb l’organització. El nombre d’inscrits va ser de 482, (limitem a 500 participants) no es presentaren a la sortida 31 persones, quedant així el nombre de participants en 451. Al llarg del recorregut es retiraren 33 participants això deixà en 418 els que ��%��+��K��Q�� 3�+També, i encara que no afecta la participació de la Copa Catalana de Resistència, hem introduït una nova caminada de menor ��5�� Q�� *�� ?�� +�� d’esperonar a la participació en marxes de major recorregut a indecisos o gent que es vulgui preparar o simplement es conformi amb aquesta distància. La sortida es va fer des de Sant Celoni, a dos quarts de 10 del matí. Aquesta caminada �� &�� &�� >��controls i recursos humans que esmercem en la Marxassa, sense haver d’alterar l’obertura i tancament de controls. El nombre d’inscrits fou 117, dels quals sols ��33��%��3�Y�participants.No hi va haver cap mena de queixa important cap a l’organització per part dels participants, ni en marcatge, avituallaments o atencions individualitzades, ans al contrari, vam recollir un bon nombre de felicitacions incidint en la millora en les �� Z�� Q�� ens deixà molt satisfets i compensats pels esforços esmerçats. Això ens ha d’esperonar a persistir en la feina ben feta per a futures edicions de la nostra i vostra MARXASSA.

Control de Font Martina (esmorzar)

Control de Sant Martí de Montnegre (vermut)

Control del Santuari del Corredor (sucs naturals)

Control de Sant Celoni (piscolabis)

Control de Sant Martí de Montseny (sortida)

Control de Sant Martí de Mata (carquinyolis) Control de la carretera de Mata (refrigeri) Control d’arribada a Sant Simó (obsequis)

Control de Vallgorguina (dinar)

El 19 d’octubre de 2013 va tenir lloc la Marxassa, la nostra prova que complia aquest any la seva 20a edició, puntuable per a la XVI a Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC. ��&�\�� Q�� va haver de fer al traçat del GR-5 entre Sant Celoni i Sant Martí de Montnegre, ha deixat la distància del recorregut en 66,42 km i un desnivell acumulat de 4.088 metres.Enguany presentava dues novetats remarcables: la primera va ser la de marcar la tarja de ruta dels participants a la sortida a Sant Martí del Montseny a mida que anaven arribant els autobusos, això permetia que la sortida fos més graonada, evitant així l’aglomeració en el corriol inicial i va afavorir també que l’arribada al control i avituallament d’esmorzar de Font Martina no es convertís en una aglomeració com ens acostumava passar. La segona novetat fou que, seguint els suggeriments de companys de l’equip organitzador i consells de marxadors de la nostra entitat, vam introduir un nou punt d’avituallament situat a la meitat del tram entre Font Martina i Sant Celoni, Can Pere Poc. La intenció era reduir l’excessiva distància, (16,900 km.) sense avituallament que hi havia entre els dos controls abans esmentats. La mesura ha tingut una molt bona acceptació entre els participants en la caminada. Obligats per l’aplicació de la normativa del Reglament de CCR de la FEEC, i com se’ns va suggerir a l’Assemblea de Les Borges Blanques de l’any passat, hem �� controls adequant-lo al ritme de 3’75 km. de mitjana de marxa. Aquesta mesura no ha alterat gens els horaris anteriors. *�� Q�� participants a acabar el recorregut ho han fet amb una anticipació d’1 hora

Control de Can Pere Poc (nou control de pas)


25

185

Hem arribat a la 26a edició de la Marxeta i com si ens perseguís la pluja, si l’any passat ja ens vam mullar, enguany les previsions eren pitjors que les de l’any anterior. Estàvem gaudint d’una tardor calenta i plàcida i, tot d’un plegat, en començar la setmana de la Marxeta, aigua i mal temps a dojo. No cal dir-ho les inscripcions van minvar molt per avall d’anys anteriors, sols 356 inscrits, però les abundants pluges del mateix dissabte i la forta pluja amb que començà el diumenge va reduir més encara l’assistència. Sols feren la sortida 252 persones. Cal reconèixer que el mateix matí encara s’inscrigueren unes 10 persones. La por a unes possibles pluges va fer quedar-se a casa seva a molts dels inscrits, i aquells, que com sembla ser moda ara, esperen a saber-ne les previsions setmanals del temps per fer les ��&��>��+�<��Q��&��&��aquest any ens ha tocat a nosaltres. De fet un cop va començar ��*��>��&��>��sol, i només cap al migdia va tornar a caure un petit ruixat, però el mal ja estava fet.Enguany la Marxeta feia el seu recorregut per la vessant vallesana del Parc Natural del Corredor-Montnegre amb sortida i arribada a Vallgorguina. Feia anys que no sortíem d’aquets municipi, la col·laboració que hem trobat per aquest ajuntament, personalitzat en el seu alcalde Joan Mora i el seu germà Jaume és digna de tenir-la en compte. Donada la inclemència del temps l’ajuntament ens va cedir el seu poliesportiu, per protegir-nos del ruixat inicial en el moment de la sortida. L’itinerari triat pel grup encarregat aquest any presentava força punts d’interés tant paisatgístics com arquitectònics. Passades les darreres cases del poble, en començar l’alzinar camí de can Mora va desaparèixer ��&��_�+�]��&�_��*��&��&�Z��d’alzines que presentava força arbres recentment escorxats és força agradable. Trobem la pista que baixa des de Sant Martí ��*�� &��&��de Can Mora, just en aquest punt s’inicia la baixada cap a Ca l’Agustí. Sureres i pins deixen el paisatge de forma lenta al &�� Q��&�W��5� ��{��+�K�aquest recorregut trobarem com elements singulars els forns de ceràmica de Ca l’Agustí. Entrem a la riera d’Olzinelles un exuberant paisatge amb una àmplia gama de vegetació de ribera

Control A d’esmorzar, coca, iogurts i “tuti quanti”

MARXETA 2013

Control B d’avituallament, llamindures, galetes, sucs i garnatxa

Control de Sortida des del Poliesportiu de Vallgorguina

��?�!��=��

Víctor Ligos -��.�7��8��0

ens acom&�W��Q��>��+�K��rierol, que quan vam marcar el recorregut era fàcil de travessar, les pluges intenses del dissabte el feien difícil de travessar, aquí la participació directa dels germans Mora que ens dugueren uns taulons, permeteren un pas fàcil del rierol crescut. El Roure del Quintà, la bassa de l’Arenyal i les alineacions de plàtans �� {�� Q�� !� &�� Riera d’Olzinelles, abans però, ens trobem amb uns elements arquitectònics singulars, els tres forns de pega de Can Valls. Aquestes construccions daten del segle IX i tenien com a funció cremar de forma molt lenta socs de pi i alzina per extreure la pega que es feia servir per calafatar vaixells o recobrir bótes. Al davant tenim l’Alzina de la Pega, la més alta, diuen, de ��W�� /��+� }�� &�_�� <��Esteve d’Olzinelles, església que apareix esmentada l’any 1083. És l’hora d’esmorzar. En acabar ascendim pel Sot de Can ��K��&�5��>��%��>�W��can Valls entrem altre cop a la vall de Vallgorguina. La baixada &��!��5&��&��H�abans d’arribar-hi ens desviarem cap un camí que la Marxeta ha recuperat, per passar per les ruïnes de Can Vador Martori i poder veure la Roca del Bolet. Estem al control i avituallament B. Els que han caminat ràpid no han vist escurçat el seu itinerari i &��/��<��K��5��Tapioles i d’aquí a l’arribada al Camp de Futbol de Vallgorguina ��&��>��>��_��+��&��5��Q��de dotze va tornar la pluja, forta i persistent, tant que va obligar a escurçar l’itinerari i quasi tots els marxaires van fer l’itinerari que teníem previst per la Marxeta Mini, 13.100 m. Un planer ��!��{��&��Camp de Futbol.En conjunt un bonic i agradable itinerari que va complaure als qui es van atrevir a participar-hi. Una llàstima pels organitzadors que el seu esforç no es veié compensat per una major presència de participants. El nostre major agraïment al personal de l’Ajuntament de Vallgorguina, al seu alcalde Joan Mora i particularment a Jaume Mora per la seva ajuda al preparar el recorregut.

26

186

Act

ivit

ats r

eali

tzad

esUN TRESC PER L’OSONA LLEVANTINA; de Taradell a Seva

(COL·LECTIVA D’OCTUBRE)Jordi Ll. Fors i Núria Camp

Caminant per les lleixes�-��.�4��5��0

Cim de l’Enclusa�-��.�4��5��0 Foto de grup al Castell de Taradell -��.�4��5��0

Quan se’ns va demanar d’organitzar per la tardor una col·lectiva a la Serra del Boumort per sentir la brama de cérvol, ens va fer molta il·lusió poder tornar a gaudir d’un cap de setmana en un refugi en companyia dels nostres companys de trescada. No va poder ser, ja que va resultar impossible fer efectiva la reserva del refugi. Segona opció, la Cerdanya. El tram escollit presentava un tros de bosc molt malmès per les nevades la qual cosa feia la marxa massa lenta, i molt difícil d’assolir-la sense rebassar l’horari del bus. Posats a trobar una altra opció, vam pensar que no cal anar massa lluny per gaudir de la tardor i vam escollir la vessant llevantina d’Osona, prop del Montseny, una zona encara no trepitjada.Sortim de Taradell 26 caminaires per iniciar el tresc a la plaça de Les Eres i admirar el carismàtic centre urbà. Comencem pel carrer de Sant Sebastià on destaquen les cases de pedra amb les seves llindes tradicionals de l’època del primer gran creixement de la vila (s. XVI al XVIII), passem per la Capella de Santa Llúcia (s. XVI) per seguir cap a l’església parroquial de Sant Genís, � �� !�� &�� 5�� reproduït al Poble Espanyol de Barcelona i, per acabar, contemplem la singular torre gòtica de Don Carles o de la Presa. K��&��5��plàtan catalogat, datat del darrer terç del segle XIX. Sortim del recinte de la font pel sender, per dirigir-nos a la carretera que va a Seva. Quan les cases donen pas al camp, canviem al costat esquerre de la via i pugem uns marges de margues grises, lloses típiques d’aquestes contrades que ens acompanyen bona part del recorregut, per començar a guanyar alçada lentament. Pel costat de camps de cereals damunt de lleixes de pedra vermella de naturalesa silícica, arribem a la petita zona humida de la Bassa

del Pujo�� @��&��!�� ~�� W!��boga i plantatge d’aigua, com de fauna, gripau d’esperons, gripau corredor, granota verda, tritó verd, escorpí d’aigua, sabaters, espiadimonis i larves d’aigua. Al seu darrera podem veure, dalt ��&��&��#��*�Q��+Just al davant de la creu trobem l’Alzina d’en Pujol, un altre exemple d’arbre monumental cuidat durant decennis per la gent del país, punt de trobada dels pagesos i de la gent del poble. A les zones properes a la casa del Pujol (just al costat de l’alzina) i del Bou, hi ha un alzinar considerable de gran interès botànic i paisatgístic. En aquesta zona s’hi troben representats els pocs espais agrícoles que hi ha a la part alta del municipi. Són prats de pastura o conreus de cereals i farratges on es troben espècies de vertebrats propis d’espais oberts. En els marges podem veure espècies de plantes ruderals com la fumaria, el gallaret i arbusts típics de les vores de conreus com l’aranyoner. És en aquest punt on viu una de les espècies de rèptils osonencs més vulnerables: �� &��#�&��els 60 cm de llargària. La progressiva desaparició dels ambients agrícoles ben conservats han fet que aquest animal desaparegués de molt bona part de la comarca. Igualment l’eriçó és present vora les masies d’aquesta zona i la guatlla que hi passa la primavera i l’estiu i es reprodueix dins els camps de blat i ordi. També la perdiu està en força regressió, la cogulla amb el seu plomatge marronós que es confon amb el terra i el bitxac anomenat per la gent de pagès cagamànecs, pel seu costum de parar-se sobre els pals de les aixades i altres estris del camp. Poc després de passar pel costat del bonic safareig de Can Pujol, i per entremig de camps rodejats de bosc, creuem el Torrent de Santa Eugènia per cercar l’ermita de Sant Quirze de Subiraells. Ens trobem en la zona annexa de la urbanització de Can Roca, sota un bosquet ��%��H��#��&��&��&��&��%��+�$��>��&��&��wnos suaument i assolir el cap de munt de la urbanització. La vista s’obre damunt del conegut sòl pedregós típic de la zona i comencem a gaudir de les vistes. Agafem un llarguet corriol ��&��&�&��l’Enclusa. Copsem la panoràmica del costat de llevant del cordal cimer on destaca la curiosa formació de margues rogenques de �� Q�� ]��#� �� +� �� &��Q��>��>��&��petit replà, des d’on, a través d’una petita canal rocosa, podem accedir a les coves anomenades Cuines d’en Rocaguinarda. ��&��!�&��&��encinglerada a la nostra esquerra i per damunt de ressalts de roca que volen amb formes atractives. En pocs minuts arribem



27

187Monument a l’Everest�-��.�)*��2��0

L’Enclusa�-��.�)*��2��0

al punt culminant de la jornada, el vèrtex de l’Enclusa (868 m), envoltat de vegetació. Per gaudir plenament del punt més alt de Taradell, hem de continuar uns metres més pel corriol que porta a la punta de la roca, vertader ressalt punxegut, culminat per una senyera, que sobrevola la seva base i dóna nom a l’ indret, per similitud a una enclusa. El dia excel·lent ens permet gaudir de les bones vistes que s’albiren des del cim, fem les fotos de �� &��Q��>@��&��anar a trobar la canal i fer una petita desgrimpada on fem servir les mans, no és cap pas difícil ni exposat, però dóna un regust aventurer a la sortida. Passem per sota el rocam que forma la base del cim. Just passat el desplom, ens desviem un xic a la dreta i girem la vista per veure ben bé la forma d’enclusa que li ��+�$�&��!��de Mansa, on travessem la carretera de Seva. Seguim el sender Q��>��>��riera de Mansa. Aixequem la vista i veiem la serra de Vallmitjana a l’esquerra, amb les cingleres de les Roques Trabucaires i al �� +��>�� i comencem a pujar un corriol enmig d’un bosc d’alzines i ��W��>��metres a l’esquerra per anar a veure una de les moltes balmes d’aquesta serra i tornar altre cop al collet des d’on ja es veu el Castell de Taradell, que assolim en pocs minuts. Davant del recinte, damunt del roquissar, hi trobem una rosa dels vents, un monòlit amb commemoració de l’onzè centenari del castell, �� &��+� $&�� &��&�� >�� grup. Amb la panxa i l’esperit plens desfem altre cop el camí �� Q�� Q�� la Font del Castell, llàstima que tingui el broc obturat per un tronc i l’aigua caigui gota a gota. Remuntem un xic el sender que ens mena altre cop a la cinglera, per continuar per una pista ��+�$��wk��>��vall, a la nostra dreta, la Bassa de les Forques. A partir del coll, trobem una tanca a la dreta on uns rètols indiquen “Refugi de ��>��"��Q��&�W��al caçador a la urbanització de Goitallops. Abans, però, passem &��/��&��@��#��k��ha un monòlit en record del vell pi que es va malmetre l’any 2000, les restes del qual queden a la seva esquerra i a la dreta,

el pi novell que s’hi va plantar. Poc després del Pi Gros, arribem al coll de Goitallops on deixem la que començava a ser una monòtona pista, per seguir un corriol que ressegueix la carena i ��>��+�$��&��>��U��del Barretet. Som a l’extrem de la urbanització de Goitallops, on podem admirar el curiós monòlit que serveix d’homenatge �� 3�+�$&��la nostra situació per continuar pels bonics marges d’aquesta urbanització, per damunt de les clàssiques formacions rocoses i els seus agradables prats sembrats d’alzines. Arribats a l’altre �� %�� &�� &�� >��un altre monument. Aquest ens afecta un xic més de prop, es tracta de l’homenatge a l’Expedició Catalana que assolí el cim �� K>�� 3Y�O�� Q�� >�� W�� <��+�$��@&��k��+��parell de passes per anar a trobar un senderó que en direcció sud ens retorna a la pista que hem deixat abans, l’agafem en direcció esquerra i en 5 minuts arribem a la Tomba Prehistòrica dels Sequers de Gasala. ��!��&��k�>!��&��&�� Q��Can Gasala, antiga masia avui convertida en casa rural. A pocs ��Q��&��&��&��trobar-ne una altra que ens creua perpendicularment, nosaltres ��&��Q��>��de Gasala. El creuem i agafem una pista a l’esquerra pel costat ��&��H��&��&��l’aigua. En aquest punt el torrent vessa les seves aigües al Riu Gurri, que travessem pel Pont del Molí del Sors o d’en Gatus, el ��!�Q��&��>��+�K��~��Ter, forma en aquest punt un bonic i fotogènic engorjat. Algú �&��&��W��w��&��+�K��!� Q�� &�_�� &�� Can Calbet. Ara, per una planera pista, arribem al Pla del Sors on ja veiem Seva, els camps de cereals i el Montseny davant nostre. Avancem per aquesta bonica pista i parem atenció als dos cuprés monumentals de Can Vives. Aquí girem 90º i agafem el camí que ens porta a Can Sors, al Pinsap del Sors i a la Font del ��&��&��w��_��Q��#��&��&��Q��no troben. Ja som a Seva, passem per les cases del nucli antic que formen un conjunt harmònic de pedra vermella, característic �� >�� H��Q��>�� Q�� &�� &��k��H��#�l’església romànica de Santa Maria del s. XI-XII i el seu altíssim campanar d’uns 27 m, del s. XII, que amaga al seu darrera l’antic cementiri on es conserven unes curioses làpides, per arribar ��&��Q��*��#��&��H��&��?��&��tradicional clara.Un dia on la meteorologia ens ha ajudat a poder fruir-lo relaxat, ple d’història, amb llocs singulars, interessants i amb bona companyia.

28

188

Apunts d’hist

òria...

29

189

Constantment havia de mirar la guia del '��&�U��5��*��&��/��"��on hi ha la majoria d’equivalències dels números amb els noms actuals de les agulles. Per començar, vaig fer una llista a mà de totes les agulles, això ja va ser complicat. La base va ser el “Pam a /��"��&��H�>��k�>��guies d’escalada i també la pàgina web ��&�_+��"+� ��&�\�� de feina tenia una llista amb la majoria de roques i les seves equivalències numèriques. A partir d’aquí, vaig anar fent proves de com podia organitzar aquesta informació perquè el mapa realment fos fàcil d’utilitzar. Vaig decidir-me per un model, on el mapa quedava al mig i la llista d’agulles als costats. Volia mantenir �� 3�3�+�� &�� #� &��tant, vaig haver d’anar molt amb compte amb els programes informàtics. Al Final vaig portar-ho a imprimir a una botiga de �� >�� >��mapa d’en Semir, però amb els noms de la majoria d’agulles montserratines. Va quedar molt bé! De seguida vaig pensar que seria interessant poder compartir-k� �� &��+� ]�� Q��recopilació és més aviat decorativa i no té cap afany de lucre.

El mapa és pot consultar a “https://sites.��+��"#��\��si es vol, també es pot descarregar amb ��5�� +_&��1:10.000. L’arxiu té un pes de 15 MB amb �� >�� &�@�� 107 cm x 90 cm, amb una densitat de 3�� &&&�� &�� &��acceptable del pòster. L’original de l’I.C.C. té 300 ppp però ocupava molt espai per estar en aquesta pàgina web. Podem personalitzar el pòster col·locant fotos nostres als espais que han quedat �� >�� &�5�� &��5��+�Només hem d’obrir l’arxiu amb algun &��5��wk��Q��+�=�� sis regions de Montserrat: les Agulles, els Frares encantats, els Ecos, Sant Jeroni, Santa Magdalena i Sant Salvador. A la pàgina web també hi vaig annexant ��&��w��algunes d’aquestes agulles, però això és un procés molt lent, i actualment encara no he arribat ni a tenir cent ressenyes.

Durant alguns anys vaig estar cercant per llibreries de segona mà un mapa original de Montserrat on sortissin els misteriosos números que apareixien en algunes guies. L’any 2006, després d’escalar, amb l’Imma Font, la Via Desig de Sol a la roca del Faraó, situada a la cara sud montserratina, vam anar a parar a un bar, al poble del Bruc. Aquí vaig veure per primera vegada ��&�5��&��5��*��emmarcat i penjat en una de les parets de l’establiment. El mapa va ser confeccionat per Ramon de Semir després de més de deu anys d’exploracions per la muntanya, i va ser editat per Seix & Barral l’any 1949. El plànol està realitzat a escala 1:10.000 i té la particularitat que hi ha la majoria �� ^��+�Al llibret que l’acompanyava, hi podíem trobar totes les cotes, aproximadament unes 600, amb la seva altitud. També hi k�>�� les roques numerades. Passats els anys vaig trobar-lo al fons històric de l’Institut ��5�� W�� &�\�� registrar-me, vaig aconseguir descarregar �� 5��+� ��seguida vaig pensar a portar-lo a imprimir, però després de donar-li una ullada, vaig constatar que era molt difícil d’utilitzar.

EL MAPA DE MONSERRAT D’EN SEMIR...per Jordi Fité i Girvés

Not

icia

ri

ALTES DE SOCISUs comuniquem que les últimes altes que s’han registrat han estat les següents:-Antonio Bueno Espósito Skaddi Cleybergh Berings-Paula Bueno Cleybergh David Bueno Cleybergh-Vicente Martínez Guerrero

I N F O R M A C I O N S

30

190

VOLEU COMPRAR UN CD DEL FILM :2!;<=2!�>?%,?

Per als qui no ho sapigueu, l’Agrupe dels anys 70, concretament �� 3Y[3�� >�� &��!�� +�en color, sobre l’espeleologia sota el nom de :2!;<=2!�>?%,, amb una durada de 85 minuts protagonitzada, realitzada i dirigida totalment per gent de l’Agrupació i que es va convertir ��&��k��H��&��+�En passar els anys. aquesta pel·lícula es va anar deteriorant, sobretot de so i per salvaguardar-la es va dipositar a la Filmoteca ��W��Q��>��>�� "� ��Q��H&��>��>��=<+Per completar la informació, us direm que en Salvador Alsina va fer de càmara i direcció. La Núria Noè de secretària de direcció. L’Ernest Samper va tenir cura del guió i la gravació. En Jaume Calsapeu va fer de comentarista. En Joan Noè i l’Emili Gomis van ser els responsables de l’electricitat i els Q�� &��H�� &�� >�� #� Josep Mas, Enric Pujol, Isabel Cot i Lluís Filbà+��\��Q��>��en set cavitats:Avenc de la Verdor (Vallirana - Ordal), Avenc del Caietà (Vall de Joan - Garraf), Cova del Lladoner (actualment Cova-Avenc del Pla de Comes, Cervelló, Baix Llobregat), Cova Meravelles (Benifallet), Cova del Toll (Moià), Cova del Gegant (Sitges - Garraf) i Sorgència de la Falconera (Sitges - Garraf).$Q�� W� ��k�� "� �� '�� k�� que valia la pena fer-ne còpies en CD per disposar d’una versió digitalitzada i actual que es pugui projectar amb tots els mitjans ��_��Q��>��>��=<��+��Q��>��?[�"�&��demanar còpies a la secretaria al preu de 5 €.

SOPAR DE SOLSTICI D’HIVERN 2013�� >�� \�� W�� $��&��organitza un sopar per celebrar el tancament de l’any. El lloc i la gent varia cada any i la participació també va variant a cada convocatòria. Enguany s’havia previst tornar al Restaurant Nova Rosaleda, però a darrera hora, per fer-ho més popular i fer pujar l’assistència, es va decidir de fer-ho a l’Agrupació i convertir el Sopar d’Hivern en Sopar de Solstici d’Hivern. Tothom va portar menjar per compartir. Els plats, gots i coberts, cadascú se’ls portava de casa i s’havia de pagar 6 € per la beguda i drets ��&��+�$��>��&��w��%��\��una amb el desig d’unes bones festes nadalenques i un millor 2014 independent.

“SOCI AMB QUOTA REDUÏDA” TARIFES PER AL 2014

A partir del 2014, totes aquelles persones que vulguin tramitar la llicència federativa per l’Agrupe sense gaudir de cap altre servei, s’aplicarà la tarifa de 20 € l’any. La resta de les tarifes de soci continuen al mateix preu de l’any passat.Quota reduïda (només per tramitar la llicència federativa) 20 €Quota Juvenil (16 - 25 anys) 38 €Quota Individual (majors de 25 anys) 60 €|�� O��W��¢Quota Soci Protector 100 €

LLIURAMENT DE TROFEUS DE LA COPACATALANA DE CAMINADES DE

RESISTÈNCIA 2013El passat dia 1 de febrer i organitzat pel C. E. La Xiruca Foradada del Pla de Sta. Maria, va tenir lloc el lliurament de premis del la XVI Copa Catalana de Caminades de Resistència i la XV Copa Catalana de Marxes Tècniques i de Regularitat. Enguany tres membres de la nostra entitat han obtingut el merescut guardó, en assolir la puntuació mínima necessària. Aquests han estat l’Emili Suriñach, en Dylan Suriñach i en Joan Miquel Labrador. Aquest darrer ha obtingut enguany el reconeixement de la FEEC per la seva tasca dins l’àrea de marxes. Enhorabona a tots ells. /��Q��&��$��&��k��Q��8è. lloc amb 1703 punts.

Sopar de solstici d’hivern -��.�4��5��0

Joan M. Labrador en reconeixement a la seva tasca dins l’àrea de Marxes

G E N E R A L S

31

191

Not

iciari

Albert Mayol i Roca, el soci de més edat de l’Agrupació, va morir el 7 de febrer de 2014, als 97 anys.

El passat 7 de febrer va morir Albert Mayol i Roca que, prop de complir els 98 anys, era el soci en alta de més edat de l’Agrupació. Era un soci atípic, d’aquells que se senten vinculats a l’entitat per molts lligams, però que el més important no és pas la pràctica de l’excursionisme en la seva vessant esportiva.K�� }�� *�W�� /�� 3�[Ow3Y?�� l’Agrupació i gran amic de Joan Cabanyes i Prat (1873-1913) l’ànima dels primers anys de l’entitat. Ignasi Mayol va ser president de l’Agrupació del 1907 al 1916, en la primera etapa d’estar integrats al Centre Catòlic, després d’abandonar-se la independència. En els inicis de l’excursionisme, �� &��&�� !�� @�� &�!�� 5�� >�� k��H��#� �� !�� secundari. Els joves mataronins que, ��XIX, recorrien la comarca a peu de cap a cap, ho feien amb aquest esperit, propi de la Renaixença. Ignasi Mayol i Pasant era d’aquests. Era enginyer industrial, compromès, culte i d’una gran preocupació social, i sempre va tenir un acusat interès per l’estudi del passat i del patrimoni artístic i arquitectònic. Es deia d’Ignasi Mayol que era una mena d’enciclopèdia vivent del patrimoni monumental de la comarca. Per això, acabada la Guerra Civil, va ser nomenat Comissari Local d’Excavacions, càrrec on el va substituir, el 1947, Marià Ribas i Beltran, un altre home de l’Agrupació

SOCIS QUE ENS DEIXEN...ALBERT MAYOL I ROCA

(1916-2014)Pere Tió i Casas

Q��3Y?[��>��*��<��=��H��Arqueologia, integrada totalment per socis de la nostra entitat –ho repetim: absolutament tots, eren de l’Agrupació–.Aquest interès per la història i les coses pròpies, els Mayol el varen transmetre a la ciutat a través de l’eina més efectiva que varen tenir a les mans: la Caixa d’Estalvis de Mataró, de la qual &�� >��¤}��3Y3��1948 i Albert, del 1949 al 1976–. El 1934, quan es va construir la Casa de Cultura de la Caixa –on s’ubicava la Biblioteca Popular, a la plaça de Santa Anna– uns mesos abans d’obrir-la al públic, s’hi va organitzar el pavelló de la ciutat, per la Fira, amb una important exposició dedicada a la k��H��*��Q��#��Q��exposició va ser muntada per Ignasi Mayol, Marià Ribas i els socis de l’Agrupació. En la mateixa Casa de Cultura s’hi va instal·lar després un petit museu amb peces arqueològiques que, més tard, varen ser cedides al Museu de Mataró. No és estrany, doncs, que els Directors de les caixes espanyoles coneguessin el seu col·lega Ignasi Mayol com a «el arqueólogo» i que el 1949, l’any següent de la seva mort, l’Assemblea Provincial de Comissaris d’Excavacions, que es va celebrar a Mataró, es dediqués a la seva memòria.

Albert Mayol va compartir plenament aquestes inquietuds del seu pare i hi va donar una vigorosa continuïtat: el 1959 va promoure, ��'��/��}��k��H��i li va donar tant d’impuls i prestigi que avui és de referència �� k�� #��de la Caixa va patrocinar campanyes arqueològiques de Marià Ribas, va coordinar la restauració de les pintures de Viladomat de la Capella dels Dolors o va gestionar amb entusiasme la gravació de la Missa de Glòria de mossèn Blanch quan es temia per la seva desaparició. Sota la seva direcció, la Caixa va adquirir la Casa Coll i Regàs, la joia modernista de Mataró,

i també, indirectament, va protegir importants elements del patrimoni local: recordo com, després de rebre una trucada d’alerta del seu amic Lluís Ferrer i Clariana ja malalt, amb la màxima discreció va moure cel i terra per evitar que les màquines del Ministerio de la Vivienda acabessin de capolar les restes no protegides de la vil·la romana de la Torre Llauder. Una altra, d’indirecta: quan es va construir la nova escola de Santa $�� >�� &��H�� \�� >�� el projecte que preveia l’enderroc de l’església. I és que Mayol n’havia estat alumne, de l’escola, i s’estimava molt aquell temple i els seus racons i, en particular, la capella del Sagrament, pintada pel seu amic Jordi Arenas. L’Agrupació sempre va trobar suport en la Caixa dirigida per Mayol, i sempre que volíem podíem disposar ��>��&��#��H�sí, en els anys de restriccions de la

postguerra, se’ns advertia que havíem de fer-nos càrrec «del ~��W��k��_�¥+�Albert Mayol va impulsar l’obra cultural de la Caixa amb la complicitat de la Junta de Govern i la col·laboració entusiasta del seu germà Claudi que dirigia la Biblioteca, coordinava les exposicions, conferències i concerts i animava els estudiosos ��#� �� H� &�� $�� w�� \�� la funció primera de la Caixa: el foment de l’estalvi entre les classes treballadores –i a invertir amb seguretat i prudència els ��&H��Q��>�¤��Q��>��la funció supletòria de les Caixes: cobrir les necessitats que no podia atendre l’Estat, com ara construir vivendes assequibles, escoles, i altres obres assistencials indispensables. El seu paper va ser decisiu per a pal·liar molts dels grans desequilibris que s’ocasionaren en la nostra ciutat amb el desordenat creixement econòmic dels anys seixanta.Mayol va saber donar resposta a les exigències de cada moment inspirant-se en els principis que havia heretat de la generació del seu pare: en matèria social, els de l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII, i en la cultural, els de la Renaixença i el Noucentisme. Avui la ciutat i l’Agrupació li podem estar agraïts perquè encara &��>��+�K��pas per la història no ha estat en va.

cingles 111

Documents