ciències de la terra i del medi ambient...

CIÈNCIES DE LA TERRAI DEL MEDIAMBIENT 1 GUIA DIDÀCTICA

Modalitat de Ciènciesi Tecnologia

MARCEL COSTA, MARC FERRER, M. DOLORS BONAFEU, MONTSE ESTRADA I EULÀLIA ROGER

9 788498 045697

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 1GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 1 28/7/08 14:04:3128/7/08 14:04:31

Direcció editorial: Dolors Rius

Coordinació de l'àrea: Isaac Camps

Edició: Isaac Camps

Correcció lingüística: Laia Fidalgo

Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell i Morales, S.L.

Disseny gràfic interior: Maria Partegàs

Maquetació: Oriol Samper

Il·lustracions: Farrés Il·lustració Editorial

Fotografia coberta: Getty Images (Bryce Pincham)

Primera edició: juliol de 2008

ISBN: 789-84-9804-569-7

Dipòsit legal: xxxxxxx

Impressió: xxxxxxx

© Marcel Costa, Marc Ferrer, M. Dolors Bonafeu, Montserrat Estrada i Eulàlia Roger, 2008, pels textos

© Farrés Il·lustració Editorial, 2008, per les il·lustracions

© Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions

Castellnou EdicionsPau Claris, 18408037 Barcelonawww.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònicni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial.

Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta.

Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecològic i 100 % reciclable

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com


3 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

Índex

PROJECTE

1. PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. PRINCIPIS DIDÀCTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

3. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

PROGRAMACIONS

PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

PROGRAMACIÓ D’AULA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 n Unitat 1: Introducció a les ciències de la Terra i del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . .23 n Unitat 2: Materials terrestres: roques i minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 n Unitat 3: Estructura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 n Unitat 4: Magmatisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 n Unitat 5: Serralades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30 n Unitat 6: Processos geològics externs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 n Unitat 7: Estratigrafi a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 n Unitat 8: Teledetecció. El mapa geològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 n Unitat 9: Història de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

ORIENTACIONS

n Unitat 1: Introducció a les ciències de la Terra i del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . .40 n Unitat 2: Materials terrestres: roques i minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41 n Unitat 3: Estructura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 n Unitat 4: Magmatisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 n Unitat 5: Serralades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48 n Unitat 6: Processos geològics externs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 n Unitat 7: Estratigrafi a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52 n Unitat 8: Teledetecció. El mapa geològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54 n Unitat 9: Història de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56



SOLUCIONARI

n Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60 n Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62 n Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66 n Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 n Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .82 n Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .88 n Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92 n Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95 n Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

AVALUACIONS

PRIMER TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110

SEGON TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113

TERCER TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .119

SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .124


GUIA DIDÀCTICAPROJECTE



1. PRESENTACIÓ

La matèria del Batxillerat de Ciències de la Terra i del medi ambient se centra en l’estudi dels sistemes terrestres del medi físic i les seves interrelacions amb l’activitat humana. Pretén aportar el coneixe-ment de la dinàmica d’aquests sistemes per tractar, posteriorment, els canvis que s’hi produeixen amb l’acció humana. L’enfocament de la matèria és interdisciplinari i de síntesi, ja que es considera la Terra com un sistema global en què els components físics –aire, aigua, substrat sòlid– interactuen amb els components biològics –els éssers vius– i, a causa del paper dominant i cada vegada més decisiu de l’espècie humana, amb els components socioculturals.

Aquesta perspectiva implica tenir en compte, per una banda, les anomenades ciències de la Terra, que corresponen a la geologia i matèries afi ns –meteorologia, climatologia, hidrologia, edafologia– i a altres ciències experimentals –biologia, química, física–, les quals, conjuntament, aporten els co-neixements bàsics necessaris per entendre el funcionament dels sistemes. I per l’altra, cal destacar l’aportació de les ciències socials –geografi a, història, economia, ètica–, amb una visió centrada en les actuacions humanes sobre el territori. L’educació ambiental és present en moltes àrees del currículum i les Ciències de la Terra i del medi ambient hi han de contribuir, incidint en els components físics del medi, que són la base dels sistemes vius i antròpics.

El replantejament de les relacions entre l’ésser humà i el medi respon a un debat emergent de la societat actual, que constata les greus conseqüències del model de creixement indefi nit, errat en considerar il·limitats els recursos del planeta. Aquesta matèria, doncs, ha d’augmentar el coneixe-ment de l’alumnat en aquests temes, i preparar-lo per a la inserció en els nous estudis i professions que s’estan generant en aquest camp. Hi ha continuïtat entre els continguts d’aquesta matèria i els que s’han treballat en les àrees de l’Educació Secundària Obligatòria i altres que es treballen en el Batxillerat. Per això, és important que l’alumnat els assoleixi tenint en compte com es relacionen els nous continguts amb els que ja es dominen. L’edat de l’alumnat de Batxillerat permet donar un pes important als continguts relatius a conceptes i sistemes conceptuals. Els objectius terminals defi neixen capacitats intel·lectuals més complexes de relacions entre conceptes i relacions causals, i també de realització d’aplicacions o d’investigacions. La metodologia escollida per assolir els objectius d’aquesta matèria es basa en activitats d’investigació, de simulació i de resolució de problemes en un context proper a l’alumnat, cosa que facilita l’aprenentatge i l’exercita en els mecanismes socials de presa de decisions.

Sobre la distribució de la matèria, en aquest primer curs s’estudien els processos, part fonamental per entendre els recursos, riscos i impactes, que es veuran a segon curs. Tal com estableix la programació ofi cial, es dóna més rellevància a l’estudi dels processos geològics.

Els autors i les autores



2. PRINCIPIS DIDÀCTICS

Orientacions metodològiques

En primer lloc, detallarem els aspectes més generals d’aquestes orientacions. Pel que fa als continguts de l’assignatura, és molt recomanable que el professorat no es limiti a fer-ne una exposició malgrat l’extensió de la matèria d’aquests continguts. Els resultats acadèmics seran millors si s’adopten altres formes de treball, si més no a part de les sessions teòriques. Fomentar el diàleg i la participació de l’alumnat durant les sessions dedicades als continguts més teòrics serà sempre molt positiu. Tanma-teix, com que l’alumnat de batxillerat és capaç d’adoptar actituds de treball personal o cooperatiu amb un important component d’autonomia, hi ha una part dels continguts que es pot treballar mitjançant sessions en les quals el professorat es dediqui només a resoldre dubtes i controlar el treball del grup. D’aquesta manera, el grup classe avança matèria solucionant exercicis o fent resums, esquemes o mapes conceptuals dels continguts programats per a cada sessió. El llibre de text que heu triat conté tota la informació teòrica necessària desenvolupada clara i entenedora i, per tant, permet que l’alum-nat treballi de manera autònoma.

En segon lloc, a l’assignatura de Ciències de la Terra i del medi ambient també hi ha un important component aplicat, amb nombrosos procediments que cal desenvolupar. Hi ha una gran quantitat de continguts teòrics que no es poden acabar d’entendre sense una aplicació mitjançant exercicis pràctics. En aquest sentit, el llibre que heu triat ofereix un ampli ventall d’activitats pràctiques per des-envolupar amb l’alumnat, però no s’han de dur totes a terme; cal que el professorat triï aquelles que més s’escaiguin al grup d’alumnes que té i al seu entorn. En molts casos s’hi inclouen preguntes o exercicis oberts per fomentar la refl exió personal sobre els problemes mediambientals. També s’han triat diversos casos o situacions actuals i properes per poder establir, sempre que sigui possible, con-nexions amb l’entorn.

Com a complement de totes aquestes activitats d’ensenyament-aprenentatge, recomanem fer una sortida de pràctiques a partir de la meitat del segon trimestre, per tal que l’alumnat pugui comprovar i estudiar sobre el terreny diversos continguts de l’assignatura.

Les Ciències de la Terra i del medi ambient tenen una relació molt estreta amb d’altres disciplines que s’estudien a Batxillerat, especialment amb la biologia i la química. És convenient que s’estableixi una coordinació en la seqüenciació de totes aquestes matèries per evitar mancances o solapaments dels continguts. A més, és important establir sempre que es pugui la connexió amb els continguts i proce-diments vistos en aquestes altres matèries per facilitar-ne una visió global i, per tant, més entenedora dels coneixements que s’han treballat.

Avaluació

L’avaluació és una eina molt important del procés educatiu. A més de tenir una funció de valoració quantitativa de l’assoliment d’uns objectius (aspecte necessari si considerem que l’alumnat i el pro-fessorat han de tenir clar si poden ser capaços de superar la prova de selectivitat de l’assignatura) l’avaluació també pot exercir un paper clau per millorar alguns aspectes del procés educatiu. Si l’avalu-ació no es limita a una prova escrita al fi nal de cada crèdit, sinó que suposa una recollida sistemàtica d’informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat, podrà ser molt útil per:



• a l’alumnat, ja que prendrà consciència del seu progrés dels coneixements de l’assignatura.

• al professorat, que podrà millorar la seva pràctica docent d’acord amb el progrés que observi en l’alumnat.

Per poder complir aquests objectius, les activitats d’avaluació que es programin s’haurien de realitzar al llarg del curs i no només en les darreres sessions de cada crèdit. Igualment, i tenint en compte la gran quantitat de continguts de tipus procedimental i actitudinal que inclou la programació de l’assig-natura, l’avaluació de les Ciències de la Terra i el medi ambient ha de considerar-los específi cament.

La distribució de les activitats d’avaluació també té tres moments clarament diferenciats:

• Al principi de cada unitat per analitzar els coneixements previs de l’alumnat i poder ajustar el nivell dels continguts per iniciar les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta fase d’avaluació es pot dur a terme a partir d’activitats diverses: proves escrites, exercicis pràctics o, senzillament, preguntes orals.

• Al llarg de la realització de les unitats, per poder adequar les activitats que es porten a terme i així assegurar-ne el màxim aprofi tament per a tot l’alumnat. No és necessari que aquesta fase de l’ava-luació es realitzi mitjançant proves escrites. Altres tipus d’activitats, com ara els exercicis fets a classe o les preguntes orals, poden ser tan o més útils, i sempre més senzilles de qualifi car per part del professorat.

• Al fi nal de cada unitat o trimestre, per poder avaluar el grau d’assoliment dels objectius. En aquesta fase s’han de tenir en compte, com a mínim, les informacions de què disposa l’alumnat. La princi-pal activitat per avaluar aquesta fase fi nal de l’avaluació és una prova escrita. És molt recomanable que aquesta prova permeti avaluar de manera global el contingut de la unitat o trimestre, ja que els alumnes i les alumnes que facin la selectivitat s’examinaran de tota la matèria de l’assignatura en una única prova d’una hora i mitja. En aquest sentit, és important adequar la tipologia de la prova al tipus d’examen que cada any es realitzi en les proves d’accés; d’aquesta manera, es mantindrà el rendiment de l’alumnat i s’evitarà el factor sorpresa que pot suposar un tipus d’examen diferent. En aquest sentit, també creiem recomanable treballar la matèria de manera que en cada prova d’avaluació d’una unitat hi hagi preguntes d’altres unitats de la matèria que ja s’hagin cursat. Aquest recurs també permetrà una visió molt més entenedora i global de les Ciències de la Terra i el medi ambient.



3. ELS MATERIALS

Llibre de l’alumne

Els continguts de la matèria s’han distribuït en 9 unitats didàctiques.El llibre de l’alumne inclou un CD de recursos digitals.

Podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com

Recursos per al professorat

La guia didàctica és un conjunt de materials concebuts per facilitar la planifi cació que cada docent fa de la matèria. Conté les programacions, les orientacions didàctiques, les avaluacions i el solucionari.

Índex de continguts del CD de l’alumne

Esquemes de les unitats

Unitats digitals

Galeria d’imatges




Programacions de matèria i d’aula

Guia didàctica

Esquemes de les unitats

Unitats digitals



Projecte

Inclou una presentació, els principis didàctics i els materials.

Programacions

En la programació de matèria s’inclou el currí-culum ofi cial. En les programacions d’aula es despleguen els objectius, continguts, criteris d’avaluació i competències.

Orientacions i Solucionari

S’hi proposen indicacions, suggeriments i co-mentaris del contingut del llibre de l’alumne i es recopilen les solucions de totes les acti-vitats.

Avaluacions

En aquest apartat es proposen una sèrie d’activitats d’avaluació trimestrals per a com-probar que s’han asimilat els continguts im-partits en ells.

Altres recursos

S’ofereix un espai per a que el docent orga-nitzi els seus propis recursos.

ALT

RE

S R

EC

UR

SO

S

GUIA DIDÀCTICAALTRES RECURSOS

AV

ALU

AC

ION

S

GUIA DIDÀCTICAAVALUACIONS

OR

IEN

TAC

ION

SI

SO

LUC

ION

AR

I

GUIA DIDÀCTICAORIENTACIONS I SOLUCIONARI

PR

OG

RA

MA

CIO

NS

GUIA DIDÀCTICAPROGRAMACIONS

PR

OJE

CTE

GUIA DIDÀCTICAPROJECTE


GUIA DIDÀCTICAPROGRAMACIONS


Programació de matèria


Currículum de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient segons la legislació vigent.

INTRODUCCIÓ

Les ciències de la Terra i del medi ambient tenen com a fi nalitat proporcionar a l’alumnat del batxillerat científi c que la cursi, eines teòriques i practiques per al coneixement del sistema Terra, els subsistemes terrestres i les interaccions d’aquests amb els éssers humans. L’ensenyament-aprenentatge d’aquests continguts té una doble funció: terminal i propedèutica. Respecte de la primera, ha de facilitar a l’alumnat l’anàlisi i valoració dels problemes rellevants relacionats amb els continguts de la matèria i presents en els debats socials i, pel que fa al segona funció, preparar a l’alumnat per seguir els estu-dis universitaris o de grau superior on els coneixements d’aquesta matèria són imprescindibles.

Un dels objectius de les ciències de la Terra i del medi ambient és afavorir la capacitat d’entendre la dinàmica del planeta i dels fenòmens naturals, interpretar el seu passat i conjecturar el seu futur, així com interpretar els fenòmens naturals que ens rodegen i les relacions causa-efecte (interaccions) que sovint s’estableixen amb els éssers humans. Amb aquesta fi nalitat, s’han anat construint models explicatius que donen suport a aquestes interpretacions i que han servit de base per a un gran desen-volupament científi c i tecnològic. El desenvolupament econòmic i el seu impacte a escala global sobre el planeta comporta no només avantatges sinó també, en molts casos, riscos per a tots els éssers vius. Cal, doncs, que l’alumnat adquireixi una visió holística del planeta i de la interacció amb els éssers humans i d’aquests com a part activa i compromesa amb el present.

A més a més, és important que l’alumnat adquireixi els coneixements i les habilitats necessàries per participar en el procés d’anàlisi i valoració crítica dels problemes ambientals i la seva gestió, i també una sensibilització fonamentada en la recerca i anàlisi d’informació contrastada i, si s’escau, compro-misos per a l’acció, tant individual com col·lectiva, en defensa i millora del medi. Les ciències de la Terra i del medi ambient ajuden a refl exionar sobre les relacions entre la ciència, la tecnologia i la societat, i a valorar algunes de les implicacions ètiques que comporten aquestes relacions.

Les ciències de la Terra i del medi ambient es desenvolupen bàsicament en el marc de l’estudi dels processos geològics resultants tant de la dinàmica interna com externa del planeta i les seves mani-festacions, dels riscos que se’n deriven per a les persones i també dels problemes ambientals, de les seves causes, processos i conseqüències o impactes resultants de la interacció dels éssers humans amb i sobre el planeta i també la gestió del seus recursos. Per assolir aquests aprenentatges, l’alum-nat necessita utilitzar models i simulacions simplifi cades que expliquin i permetin analitzar alguns d’aquests processos, problemes o impactes, abordant-los des de diferents àmbits del coneixement i punts de vista.

S’haurà d’incidir, quan s’escaigui, en la importància que tenen per a aquesta matèria els aspectes socials i ètics amb la fi nalitat de prendre consciència que les interaccions amb el sistema Terra i els di-ferents subsistemes poden tenir conseqüències i efectes positius o negatius i que accions individuals (microescala), en passar a ser col·lectives (macroescala) tenen efectes a escala planetària.

Competències específi ques de la matèria

Es poden distingir tres competències específi ques de la matèria, algunes de les quals són compartides amb altres ciències experimentals: la competència en indagació i experimentació; la competència en la comprensió de la natura de la ciència i la competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món.



La competència en indagació i experimentació implica la capacitat de portar a terme una re-cerca, en el context de la ciència escolar, basada en l’anàlisi dels problemes ambientals, tot posant en pràctica habilitats com: identifi car i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conse-qüències dels problemes ambientals, generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions; preparar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; valorar-les a la llum de la bibliografi a consultada, treure’n conclusions; comunicar tot argumentant de manera crítica i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions científi ques; i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidèn-cies experimentals. A més a més, pel que fa a l’etiologia dels problemes ambientals, l’alumnat ha de prendre consciència que els problemes ambientals són socioecològics i que la resposta científi ca cal sumar-hi altres respostes com l’econòmica i la social i, en defi nitiva, la política, per tal d’arribar a respostes satisfactòries i possibles solucions.

La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica apropar-se a la natu-ralesa de la ciència i de com es construeix el coneixement científi c. És important que l’alumnat com-prengui el que distingeix a la ciència d’altres formes de coneixement. La ciència treballa amb l’elabora-ció de models i amb l’ús de mètodes empírics, anàlisi d’explicacions i arguments fonamentats, anàlisi i discussió de les evidències obtingudes amb l’observació i l’experimentació, per tal de contrastar les hipòtesis i validar els models i teories proposats. Amb aquests procediments, els científi cs s’esforcen en elaborar les millors explicacions possibles sobre els fets naturals i el món real i en aquest context el coneixement científi c és, en principi, susceptible de ser revisat i canviat a la llum de noves evidències que no encaixen en les teories vigents; per tant, és un coneixement sotmès a revisió. Cal considerar també la manera en què el coneixement científi c és obtingut, comunicat, representat i argumentat en la comunitat científi ca i divulgat a la societat.

Pel que fa a la interdisciplinarietat, l’alumnat ha d’adonar-se que ha de posar en joc coneixements adqui-rits en el camp de les matèries de ciències i sumar-hi altres del camp de les ciències socials en el marc ampli de les relacions entre ciència, tecnologia i societat, per valorar alguns dels problemes tractats.

La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència per utilitzar-los en explicacions argu-mentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, però també adquirir consciència de les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les ciències i la tecnologia en donar resposta a les necessitats humanes, individuals i col·lectives, i també valorar els impactes de les activitats humanes en el si de biosfera, avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un desenvolupament sostenible. En un món cada cop més globalitzat cal valorar i avaluar la dimensió social i cívica de les ciències de la Terra i el medi ambient.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

El caràcter transversal i la dimensió holística de les ciències de la Terra i del medi ambient contribueix a l’assoliment de les següents competències genèriques dels batxillerat: comunicativa, en recerca, digital, personal i interpersonal i en coneixement i interacció amb el món.

Pel que fa a la competència comunicativa, la matèria contribueix al seu desenvolupament amb la uti-lització de les diferents tipologies textuals, tant de forma escrita com oral, i amb l’ús dels recursos dels




mitjans de comunicació de masses i les tecnologies de la informació en la descripció i exposició dels fets i fenòmens. També col·labora en la promoció del diàleg i els debats fonamentats sobre els fets i fenòmens observats, les evidències experimentals, la idoneïtat dels models emprats i l’elaboració de treballs o informes de caire científi c, a més, de la seva valoració ètica quan s’escau i la proposta de possibles i alternatives. Així mateix, la matèria de ciències de la Terra i del medi ambient enriqueix el vocabulari general de la ciència amb termes específi cs i amb el seu ús de forma protocolaritzada, cre-ativa i signifi cativa; en aquest sentit es posa un especial èmfasi en contextualitzar de forma adequada termes com canvi climàtic, desertifi cació, energies alternatives i un llarg seguit de mots i expressions que troben freqüentment als mitjans de comunicació.

Amb el plantejament d’hipòtesis, la recollida i interpretació de dades i l’elaboració de conclusions basades en evidències es contribueix al desenvolupament de la capacitat de recerca. Cal, però, exer-citar aquestes habilitats de forma contextualitzada i amb problemes de diferent abast, tot seleccionant les fonts d’informació degudament contrastades. S’ha d’afavorir que els àmbits de recerca estiguin integrats amb fets i notícies d’actualitat que contínuament subministren els diferents mitjans de co-municació i fonts d’informació.

La matèria també contribueix a la competència digital. Formen part del dia a dia de l’alumnat a l’aula la recerca d’informació a través d’Internet, la interpretació i elaboració de gràfi cs amb fulls de càlcul i la producció de presentacions amb diferents programes informàtics. Les ciències de la Terra i del medi ambient necessita d’aquesta competència per tal de fer un seguiment de la informació disponible i actualitzada de temes relacionats amb la matèria. El volum dels recursos fa que calgui una selecció molt acurada de les fonts i suports d’informació.

La dimensió global de la ciència actual i especialment en el cas de les ciències de la Terra i del medi ambient facilita l’intercanvi d’experiències i opinions sobre temes científi cs entre el professorat i alumnat i dels alumnes entre sí, de manera gairebé immediata. L’intercanvi d’experiències, idees o projectes entre membres de diferents realitats socials afavorirà i facilitarà l’establiment d’ espais de comunicació enriquidors i positius per a la comunitat global, contribuint així a l’assoliment de la com-petència personal i interpersonal.

Finalment, la matèria col·labora a l’adquisició de la competència en el coneixement i interacció amb el món, ja que un dels seus objectius prioritaris és que, un cop assegurats els coneixements sobre l’estructura, el funcionament, els riscos i els impactes dels diferents subsistemes que formen la Terra, els alumnes s’endinsin en el món de la gestió ambiental animant-los a prendre decisions de forma simulada que en un futur hauran potser de prendre de manera real. Caldrà, doncs, educar en la sos-tenibilitat, la preservació dels recursos, el control dels impactes i la prevenció dels riscos.

Estructura dels continguts

Els continguts de les ciències de la Terra i del medi ambient estan estructurats en sis grans apartats, tres a primer i tres a segon de batxillerat. Els aspectes que es treballen comprenen, a més del conei-xement de la Terra i els canvis causats per la transferència de matèria i energia, les interaccions dels éssers humans amb el medi ambient.

Els apartats són: El sistema Terra i el medi ambient; La geosfera; El temps en geologia; Els mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació; Les capes fl uides de la Terra; Riscos, recursos i impactes de la



geosfera; Interfases entre subsistemes i Gestió ambiental i desenvolupament sostenible.

En l’apartat el sistema Terra i el medi ambient, s’introdueixen algunes de les idees fonamentals que es desenvoluparan de manera més detallada en altres apartats. El caire general respon a la fi nalitat que l’alumnat s’introdueixi en un conjunt de conceptes sota una perspectiva nova. L’estudi de situacions problema tant reals com virtuals, li ha de permetre assolir les idees bàsiques de la matèria i famili-aritzar-se amb una determinada forma de treballar. Es promourà l’aportació d’idees fonamentades, l’anàlisi acurada de les situacions, el debat en grup, el respecte per l’opinió dels altres i la presa de decisions argumentades.

L’apartat la Geosfera, l’alumnat ha de familiaritzar-se amb els coneixements geològics bàsics teòrics i pràctics, així com les eines que li han de permetre apropar-se al funcionament del planeta i els fenòmens i processos que hi tenen lloc. L’adquisició d’aquests continguts proporciona els elements científi cs imprescindibles per a una correcta anàlisi i interpretació de les interaccions complexes que tenen lloc en els diferents nivells.

En l’apartat El temps i l’evolució. Mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació, tracta les tècniques específi ques emprades en l’estudi del planeta des de diferents àmbits. El coneixement, ús i valoració d’algunes d’aquestes tècniques proporcionarà a l’alumnat una visió global dels canvis en el pensament científi c i en la interpretació dels processos que tenen lloc al planeta. L’aplicació d’aquestes tècniques en alguns casos pràctics senzills el familiaritzaran amb la forma de fer recerca en aquest camp. Aquest apartat permet diferents graus d’interacció amb altres matèries, com: matemàtiques (estadístiques, gràfi cs, resolució d’equacions), ciències socials (necessitat de l’educació en ciències de la ciutadania, presa de decisions fonamentada, repercussions globals de decisions i actituds personals), TIC (GPS, programes de simulació ambiental), etc.

Els continguts de l’apartat Les capes fl uides de la Terra, es basen sobretot en el coneixement de la composició, estructura, dinàmica i interrelacions de les dues capes fl uïdes (l’atmosfera i la hidrosfera) que embolcallen el planeta. S’incideix de forma particular en l’estudi de la seva dinàmica i l’aprofi ta-ment dels seus recursos. S’aprofundeix en la idea de la gestió racional dels recursos, que és un dels eixos vertebradors de la matèria. Es treballen també els impactes de les activitats humanes sobre l’atmosfera i la hidrosfera com a conseqüència de les seves activitats.

En l’apartat Riscos i recursos de la geosfera. Interfases entre subsistemes, integra alguns dels aprenen-tatges adquirits en altres apartats per fer una síntesi del funcionament del sistema Terra. Caldrà que l’alumnat conegui els riscos associats a la dinàmica terrestre i les possibles respostes davant aquests riscos. L’estudi d’algunes interfases permet adonar-se que els subsistemes terrestres funcionen de manera conjunta: sovint, els canvis, naturals, provocats o induïts per les persones en un subsistema tenen repercussions en els altres. En aquest apartat també s’estudien els impactes humans sobre el medi, sovint com a conseqüència d’una gestió defi cient de la utilització dels recursos naturals.

En l’apartat Gestió ambiental i desenvolupament sostenible, l’alumnat adquireix una visió a escala planetària dels grans problemes ambientals. Aquesta visió permet connectar des d’una perspectiva històrica, l’evolució dels diferents models de desenvolupament que s’han succeït en el temps i la seva valoració crítica. Dins la gestió ambiental, l’estudi de problemes com el tractament dels diferents tipus de residus permet aplicar el model de desenvolupament sostenible en un context proper. Aquest apartat ha d’integrar els coneixements adquirits en altres apartats de la matèria i dirigir-los cap a la idea




que el futur del planeta depèn d’una gestió ambiental adequada i una actitud personal compromesa i que petits canvis en els hàbits quotidians poden contribuir a grans transformacions globals.

Connexions amb altres matèries

El caràcter integrador i de síntesi de les ciències de la Terra i del medi ambient afavoreix l’establiment de nombroses i complexes relacions amb altres matèries.

Sota la perspectiva que els éssers humans formen part de la natura com una espècie mes entre totes les existents en l’actualitat i les que han existit en el passat, el punt de vista biològic resulta d’impor-tància estratègica a l’hora de plantejar la matèria: cal detectar tant les conseqüències de les nostres activitats sobre la resta dels éssers vius com els canvis que es produeixen en aquests o en el medi en què viuen per quantifi car la importància d’aquests impactes.

Cal que l’alumnat disposi d’un mínim d’eines matemàtiques que li permeti analitzar, quantifi car, valo-rar i avaluar els fenòmens estudiats. En aquest sentit, resulten d’especial importància el domini dels gràfi cs en totes les seves formes (diagrames de barres, lineals, mapes tant topogràfi cs com temàtics, blocs diagrama, columnes estratigràfi ques, talls geològics) per representar de manera entenedora la informació obtinguda o elaborada. Així mateix, caldrà un bon coneixement de les eines matemàtiques bàsiques com, per exemple, la resolució d’equacions, el canvi d’unitats, la proporció, etc.

A l’hora d’estudiar diferents processos que tenen lloc en el planeta resulta imprescindible un bon coneixement dels mecanismes físics que els controlen. D’especial importància són els conceptes termodinàmics bàsics per comprendre la dinàmica tant de les capes fl uïdes dels planeta, com la de la geosfera; en ambdós casos l’escala temporal pot ser instantània o extremadament dilatada.

La química proporciona el suport necessari especialment quan s’analitzen els materials que formen el sistema terra. Els aspectes dinàmics (reaccions i la seva velocitat, equilibri químic i els factors que el mo-difi quen, etc.) permetran superar el model d’un planeta estàtic.

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les ciències de la Terra i del medi ambient és tan necessari com en qualsevol dels altres àmbits del coneixement. La recerca d’informació a través d’Internet, la selecció de la informació subministrada per la xarxa, la representació gràfi ca de les dades recollides aprofi tant les potencialitats dels fulls de càlcul i els diversos programes gràfi cs, la presentació de resultats de les investigacions utilitzant processadors de textos o eines de presentació multimèdia en serien algunes de les seves principals aplicacions.

Les ciències socials (geografi a, història, història contemporània, economia) constitueixen un referent en els desenvolupament de les ciències de la Terra i del medi ambient: la història de la humanitat abunden els exemples d’interaccions no desitjades de caràcter catastròfi c, agudes i cròniques, irre-versibles o no, en el sí del medi ambient. Es comparteix també amb les ciències socials l’interès pel temps i la visió històrica dels esdeveniments que marquen el nostre present.

Caldrà insistir també en els aspectes ètics de les nostres actituds i pràctiques envers el medi. L’alum-nat ha d’entendre causes, processos, conseqüències, valorar impactes i riscos, tot adoptant actituds crítiques i positives i de canvi, a nivell individual i col·lectiu.

Cap aspecte comunicatiu és aliè al desenvolupament de la matèria. Caldrà, doncs, interpretar crítica-ment de forma científi ca els textos periodístics relacionats, examinar de forma crítica textos produïts



per científi cs, tan actuals com del passat, saber expressar les idees que es volen transmetre, debatre i discutir amb els altres, arribar a acords, etc. Així mateix, caldrà fer molt d’èmfasi en el domini de la llengua, tant a nivell oral com escrit, imprescindible per a comunicar les idees i afavorir la comunicació entre el professorat i l’alumnat.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

A l’hora de desenvolupar el currículum de les ciències de la Terra i del medi ambient, un dels pri-mers elements que cal tenir en compte és el seu caràcter interdisciplinari i global (holístic). Caldrà que l’alumnat construeixi els seus propis models mentals a partir de contextos quotidians. Aquests models s’enriquiran amb l’aportació del mètode científi c i amb la participació d’altres camps del co-neixement.

Sovint, part de la informació que s’utilitza en l’aprenentatge de la matèria, prové de fonts, properes o no, referides a fets quotidians que són recollits pels mitjans de comunicació de masses (premsa, revistes, televisió, ràdio, etc.), i Internet.

Seleccionar, analitzar i discriminar les informacions valuoses d’aquelles que no ho son permet avaluar les capacitats i el grau de maduresa que va adquirint l’alumnat. Afavorir el treball progressivament més autònom ha de permetre que, a partir de l’estudi pràctic de situacions, siguin capaços d’extreure’n els fonaments teòrics de la matèria.

Es valorarà el desenvolupament d’actituds positives envers el medi ambient i de creixement individual. Es procurarà enfrontar l’alumnat amb qüestions i problemàtiques que admetin respostes o solucions diverses per tal d’afavorir el respecte a les idees dels altres. Es valorarà, doncs, la seva actitud crítica, la seva capacitat d’argumentació, la tolerància i el treball en grup.

Així mateix, s’avaluaran les capacitats adquirides en el domini de les TIC, de les tècniques pròpies de la matèria i d’altres recursos aplicats als problemes ambientals.

Objectius

La matèria de ciències de la Terra i del medi ambient del batxillerat té com a fi nalitat el desenvolupa-ment de les capacitats següents:

1. Adquirir els fonaments teòrics i pràctics bàsics, tant de gabinet com de camp, del funcionament de la Terra com a sistema i dels subsistemes terrestres per relacionar i interpretar les interaccions entre els fenòmens locals i globals.

2. Cercar informació a través de fonts i suports diferents sobre problemes ambientals d’origen antro-pogènic i/o relacionats amb fenòmens naturals i valorar-ne la resposta dels éssers humans.

3. Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqüències, tant a nivell local com global, i debatre les possibles decisions encaminades a promoure millores en un marc de cooperació entre comunitats i països.

4. Conèixer i aplicar els criteris per discriminar entre fonts d’informació fi ables i no fi ables i per con-trastar fonts de diverses procedències.

5. Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a l’anàlisi i resolució de problemes concrets del




territori, reals i simulats, i participar en l’avaluació de les solucions proposades, mostrant respecte, tolerància i esperit crític.

6. Analitzar i avaluar els límits dels recursos naturals. Valorar la necessitat d’adaptar l’explotació dels recursos a les taxes de la seva renovació i a la protecció d’indrets específi cs que mereixin ser pre-servats pel seu interès científi c i cultural.

7. Formular i assolir els conceptes, teories i models més importants i generals de les ciències de la Ter-ra i del medi ambient. Adquirir una visió històrica dels grans canvis naturals en l’evolució del planeta dins d’una perspectiva global de la dinàmica terrestre tot analitzant-ne els processos subjacents.

8. Reconèixer l’entorn natural com una realitat dinàmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes, processos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva dis-cussió posterior. Analitzar l’evolució dels fets en l’espai i temps de manera que permeti hipotetitzar sobre el passat i els possibles canvis geològics i mediambientals en el futur.

9. Identifi car, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geològic, les intervencions dels éssers humans en i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de l’explotació i ús dels recursos naturals, valorant els impactes que produeixen en els subsistemes terrestres.

10. Avaluar la importància de la gestió ambiental com a resposta de present i futur que ha de perme-tre minimitzar i resoldre determinades situacions i problemàtiques actuals.

CONTINGUTS

Primer curs

El sistema Terra i el medi ambient.

Coneixement i aplicació de la teoria de sistemes a l'estudi del medi. Identifi cació de la Terra com a un gran sistema. Evidència de les transformacions energètiques en la dinàmica terrestre interna i externa. Representació de relacions causals en el diferents subsistemes terrestres.

Història del coneixement de la Terra. Exposició i comparació d’algunes grans controvèrsies geològi-ques per mitjà de l’anàlisi i valoració de textos científi cs històrics.

Descripció de l’explotació dels recursos naturals al llarg de història. Diferenciació i comparació entre els recursos renovables i no renovables. Identifi cació dels recursos energètics convencionals i alterna-tius. Valoració de l’ús racional en l’explotació dels recursos. Relació entre alguns consums i residus.

Distinció entre riscos geològics naturals i induïts. Identifi cació dels factors que intervenen en la va-loració del risc geològic. Descripció de mètodes de previsió i prevenció de riscos. Aplicació a casos particulars de risc.

Defi nició del concepte d'impacte ambiental. Caracterització d’alguns impactes ambientals a dife-rents escales.

Caracterització del concepte de gestió ambiental. Valoració de les conseqüències de les accions humanes sobre el medi ambient. Identifi cació de diferents postures ideològiques davant dels pro-blemes ambientals. Relació entre creixement econòmic i problemes ambientals: comparació entre el conservacionisme i el desenvolupament sostenible.



La geosfera.

Caracterització de la Terra dins el sistema solar. Exposició dels diferents mètodes d'estudi de l'inte-rior de la Terra, interpretació i aplicació de les dades que proporcionen. Esquematització de l’estruc-tura interna de la Terra.

Formulació del balanç energètic de la Terra. Descripció de les diferents manifestacions de les ener-gies interna i externa i comprensió de la seva relació amb la dinàmica del planeta. Identifi cació de canvis en la superfície del planeta causats per l'energia interna i externa de la Terra. Representació i interpretació del cicle geològic.

Formulació de la teoria de la deriva continental. Descripció de la teoria de la tectònica de plaques: representació dels límits entre plaques i dels fenòmens geològics associats. Comprensió dels dife-rents models de convecció en el mantell. Debat sobre les aportacions de la tectònica de plaques als coneixements actuals en geologia.

Defi nició de vulcanisme. Identifi cació i classifi cació dels productes volcànics. Diferenciació dels tipus d'erupcions volcàniques. Defi nició de terratrèmol. Identifi cació de les ones sísmiques. Interpretació de sismogrames. Comparació de les diferents escales de mesura. Explicació de la distribució mun-dial de volcans i terratrèmols. Aplicació del mètode per la localització i càlcul de la magnitud dels sismes. Aplicacions de l'energia geotèrmica.

Caracterització dels processos geològics interns. Representació de gràfi cs esforç/deformació. De-ducció dels mecanismes i tipus de deformació. Identifi cació d'estructures de deformació: plecs i fractures. Explicació de l’origen de les grans serralades de muntanyes. Representació esquemàtica i interpretació d'estructures de deformació en el camp.

Identifi cació dels processos geològics externs bàsics. Caracterització de les grans conques sedimen-tàries. Aplicació dels processos geològics externs en els diferents sistemes: vessants, fl uvio-torrenci-als, aigües subterrànies, glacials, eòlics i costaners.

Evidenciació del relleu com a resultat de la interacció entre els processos geològics interns i externs. Representació esquemàtica de diferents formes de relleu i deducció del seu origen.

Descripció dels minerals més importants. Generalització de la formació dels cristalls. Identifi cació dels jaciments minerals i valoració del seu aprofi tament. Caracterització dels minerals formadors de roques. Identifi cació i classifi cació dels minerals.

Representació del cicle de les roques. Descripció dels processos formadors de les roques magmà-tiques, metamòrfi ques i sedimentàries. Classifi cació de les roques segons el seu origen. Formulació de la composició i estructura dels diferents tipus de roques. Interpretació de les roques en el camp: recollida i identifi cació de roques “in situ”. Identifi cació dels usos de les roques en la construcció, la indústria i l’energia.




El temps en geologia. Els mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació.

Valoració de la importància del temps en geologia: datació relativa i absoluta. Anàlisi dels principis de datació relativa. Descripció del procés de fossilització. Aplicació dels fòssils com a indicadors de l‘edat i dels ambients sedimentaris. Identifi cació i classifi cació d'alguns fòssils característics. Exposi-ció sobre l’origen i l’evolució de la vida a la Terra.

Interpretació del passat a partir de models actuals: descripció dels diferents ambients sedimentaris. Defi nició del concepte d'estratigrafi a. Elaboració i interpretació de columnes estratigràfi ques. Repre-sentació de la taula dels temps geològics. Caracterització de l’origen i evolució de la Terra.

Interpretació i usos del mapa geològic. Anàlisi, interpretació i elaboració de talls geològics i blocs diagrama. Identifi cació dels trets geològics bàsics de Catalunya i de la Península Ibèrica.

Identifi cació, representació i interpretació del relleu de la Terra: sistemes cartogràfi cs. Localització per fotografi a aèria. Aplicacions del mapes temàtics. Interpretació de mapes topogràfi cs. Càlculs de superfícies i pendents.

Comprensió dels sistemes de determinació de la posició per satèl·lit: els GPS. Valoració dels siste-mes d’informació geogràfi ca (SIG). Interpretació d’imatges enviades per satèl·lits.

Coneixement d’alguns programes informàtics de simulació ambiental. Utilització pràctica d’eines TIC.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Descriure i representar el funcionament bàsic dels sistemes i la seva aplicació a l’estudi de la Terra i del medi ambient. Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements d’un sistema i deduir la seva evolució temporal. Elaborar diferents tipus de simulacions i models i comprendre’n l’ús i aplicacions pràctiques.

2. Contrastar críticament textos històrics i actuals sobre les grans controvèrsies que han fet progressar la geologia. Deduir i defensar que la ciència està sotmesa a revisió permanent i valoració critica.

3. Evidenciar i valorar alguns dels models de percepció social del medi ambient històricament explici-tats a través de l’anàlisi de fonts diverses (textos, documents i il·lustracions signifi catives) i analitzar algunes de les actuacions rellevants actuals dels humans sobre el medi.

4. Cercar i exposar algunes de les característiques físiques i químiques de la Terra (en comparació amb altres planetes del sistema solar) que fan possible l’existència de la biosfera i permeten expli-car i justifi car els seus processos dinàmics.

5. Reconèixer a la Terra com un planeta sotmès a canvis continus. Diferenciar entre les manifestacions de la dinàmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat d’alguns fenòmens.

6. Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinàmica de la litosfera i deduir la seva relació amb la distribució actual i històrica dels continents, la distribució sísmica i volcànica i de les grans estructures que conformen el relleu terrestre.



7. Representar de manera esquematitzada el cicle geològic tot explicitant les escales temporals i espacials dels esdeveniments que hi tenen lloc. Valorar la importància d’alguns models per a la comprensió del funcionament de la Terra.

8. Identifi car, descriure i classifi car els principals minerals i roques. Obtenir informació rellevant sobre els seus processos de formació i distribució espacial. Mesurar i valorar la importància de la seva explotació, aprofi tament i ús.

9. Defi nir i localitzar els processos dinàmics interns i externs de la Terra per demostrar la relació exis-tents entre les seves manifestacions i l’evolució de la superfície del planeta.

10. Interpretar mapes topogràfi cs i geològics. Construir i interpretar columnes estratigràfi ques i talls geològics senzills. Conèixer i adquirir els hàbits necessaris en el funcionament bàsic dels GPS i els SIG.

Segon curs

Les capes fl uides de la Terra.

Caracterització de l’atmosfera: composició, estructura i evolució. Comprensió del concepte d’ener-gia solar. Càlcul del balanç energètic. Coneixement de la funció reguladora de l'atmosfera i com a fi ltre protector. Exposició de la dinàmica atmosfèrica: identifi cació dels agents i processos atmosfè-rics. Identifi cació dels factors responsables dels canvis climàtics.

Diferenciació entre clima i temps atmosfèric. Actuació dels factors de control climàtic. Esquematit-zació de la circulació general de l'atmosfera. Classifi cació dels climes en la Terra. Comparació dels climes de Catalunya. Construcció i anàlisi de climogrames. Esquematització i interpretació de mapes del temps. Classifi cació dels riscos atmosfèrics: tipus, previsió i prevenció. Localització i comprensió del fenomen de El Niño. Exposició dels recursos energètics relacionats amb l’atmosfera.

Identifi cació d’impactes a l'atmosfera. Evidenciació i anàlisi de la contaminació de atmosfèrica: agents contaminants. Valoració dels efectes de la contaminació atmosfèrica a escala local: el boirum i la pluja àcida. Valoració dels efectes a escala global: l'afebliment de la capa d'ozó i l’escalfament del planeta. Anàlisi d’actuacions en defensa de la qualitat de l'aire. Defi nició de contaminació acús-tica. Realització d’exercicis pràctics sobre la contaminació de l’aire i les seves conseqüències.

Caracterització de la hidrosfera: composició i evolució. Esquematització i anàlisi del cicle hidrològic. Formulació i càlcul del balanç hídric. Coneixement de la funció reguladora de la hidrosfera. Aigües oceàniques: característiques, dinàmica, font de recursos energètics. Aigües continentals superfi cials : la conca hidrogràfi ca com a sistema. Les aigües subterrànies: l’aigua al subsòl, els aqüífers, el mo-viment de l’aigua i la seva extracció. Anàlisi de paràmetres relacionats amb circulació de les aigües: cabal, permeabilitat i porositat.

Anàlisi dels usos de les aigües. Valoració dels recursos hídrics de Catalunya. Evidència de l'aigua com a font d'energia: aplicació a les centrals hidroelèctriques.

Identifi cació dels impactes a la hidrosfera. Anàlisi de la contaminació de l'aigua continental superfi -cial i subterrànies. Valoració dels l’impacte de la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers. Identi-fi cació de l’origen de les aigües residuals i esquematització del procés de depuració. Descripció del



procés de potabilització i dels mètodes de control de la qualitat de l'aigua. Anàlisi de la contamina-ció de les aigües marines: marees negres. Debat sobre la gestió sostenible de l'aigua. Determinació en el camp o laboratori de la qualitat de l’aigua.

Riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes.

Tipifi cació del risc volcànic i risc sísmic. Elaboració i valoració de mesures de previsió i prevenció. Representació cartogràfi ca de riscos relacionats amb processos geològics interns. Exposició, anàlisi i valoració de casos pràctics de risc volcànic i sísmic.

Descripció i comprensió de riscos relacionats amb processos gravitacionals i provocats per les ai-gües. Elaboració i valoració de mesures de previsió i prevenció. Representació cartogràfi ca de riscos associats a processos geològics externs. Exposició, anàlisi i valoració de casos pràctics de riscos gravitacionals i associats a les aigües.

Caracterització i descripció dels recursos de la geosfera. Anàlisi de càlculs estimacions de reserves d’alguns recursos no renovables. Anàlisi i valoració dels impactes derivats de l'explotació d’alguns recursos no renovables. Refl exió sobre l'ús racional i l'optimització dels recursos. Descripció i iden-tifi cació del paisatge com a recurs.

Caracterització de la pedosfera: composició, estructura i evolució. Descripció de processos edàfi cs. Identifi cació practica d’horitzons, perfi l i pedió d’un sòl. Identifi cació de diferents tipus de sòls. Rea-lització d'exercicis pràctics sobre la classifi cació textural dels sòls. Valoració dels usos del sòl: agrícola, ramader, forestal i urbà. Anàlisi del risc de contaminació, erosió i desertització. Anàlisi de les causes de la pèrdua de sòls a Catalunya. Valoració de la gestió i preservació del sòl.

Establiment de les principals característiques dels sistemes costaners. Defi nició dels conceptes de dinàmica litoral i morfologia costanera. Localització i comprensió de la importància ecològica dels aiguamolls, manglars i esculls coral·lins. Valoració dels riscos i els impactes mediambientals en les zones costeres: debat sobre la gestió del litoral. Estudi pràctic i aplicació sobre casos concrets de riscos, impactes i gestió del litoral català.

Gestió ambiental i desenvolupament sostenible.

Defi nició del concepte de residus sòlids. Identifi cació i caracterització dels residus: urbans, agrí-coles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposició i debat dels problemes que presenta el tractament dels residus i la seva gestió. Anàlisi de la producció i gestió dels residus urbans en una ciutat.

Exposició i comprensió del concepte de gestió ambiental i dels seus instruments. Descripció i aplicació de mesures preventives: ús de les normatives i aplicació a un estudi de cas per ava-luar l'impacte ambiental. Anàlisi d'algun exemple de gestió ambiental.

Identifi cació i valoració dels instruments de política ambiental a l'estat espanyol i a Catalunya. Anàlisi de la relació entre la conservació i preservació del medi i la millora de la qualitat de vida. Evidència de la necessitat de preservació de la biodiversitat i espais naturals.

Valoració del confl icte entre alguns sistemes econòmics i el desenvolupament sostenible. Caracte-rització dels trets bàsics de l'educació ambiental i en la sostenibilitat. Anàlisi crític d’algunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible i de la viabilitat dels acords presos.




Unitat 1 Introducció a les ciències de la Terra i del medi ambient

OBJECTIUS

Aplicar el concepte de sistema a l’estudi de la dinàmica terrestre de les interaccions amb l’activitat humana.

Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres.

Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions entre els siste-mes naturals terrestres i l’activitat humana.

Relacionar recursos i riscos geològics amb els materials i els processos geològics que els originen.

Conèixer les branques de la geologia i tot allò que estudia.

CONTINGUTS

Una perla blava en l’espai

La teoria de sistemes aplicada a l’estudi del medi

- Sistemes oberts i sistemes tancats

- Característiques d’un sistema

- Relacions causals

La Terra com a sistema

L’exploració dels recursos naturals al llarg de la història

Relació de l’ésser humà amb el medi

- Recursos

- Residus

- Riscos naturals

- Impactes

- Gestió ambiental

Les ciències de la Terra i la geologia

COMPETÈNCIES

Competència comunicativa aconseguida l’elaborarció i tractament de la informació i la interpretació de sistememes senzills

Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits correctes de treball.

Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la presa de conscièn-

Programació d’aula



cia i responsabilitat davant del medi ambient i la valoració de les activitats humanes tenen sobre els recursos, els riscos i els impactes.


Descriure i representar el funcionament bàsic dels sistemes i la seva aplicació a l’estudi de la Terra i del medi ambient.

Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements d’un sistema i deduir la seva evolució temporal.

Elaborar diferents tipus de simulacions i models i comprendre’n l’ús i aplicacions pràctiques.

TEMPORITZACIÓ

Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores.




Unitat 2 Materials terrestres: roques i minerals

OBJECTIUS

Conèixer els conceptes de mineral, roca i jaciment.

Saber identifi car els minerals per les seves propietats físiques.

Conèixer els set grans grups de minerals.

Identifi car el cicle de les roques i saber que les roques estan sotmeses a canvis que les transformen.

Conèixer els tres tipus de roques –magmàtiques, metamòrfi ques i sedimentàries– i saber-ne reco-nèixer les més usuals.

Identifi car els diferents mecanismes de formació de cristalls i els factors de creixement.

Exemplifi car tots els tipus de roques de Catalunya.

CONTINGUTS

Els minerals

- Propietats: les empremtes digitals dels minerals

- Tres mil minerals repartits en vuit grups

Les roques: fi lles dels processos geològics

- Roques ígnies: fi lles del foc

- Roques metamòrfi ques: fi lles de la calor i la pressió

- Roques sedimentàries: fi lles de la meteorització

Jaciments minerals

Els usos de les roques i dels minerals

COMPETÈNCIES

Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específi c de l’àrea.

Competència en la recerca aconseguida mitjançant el maneig d’estris com el microscopi petrogràfi c, la lupa binocuar, la identifi cació de mostres de roques i minerals i la utilització de claus dicotòmiques

Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits de treball en grup.


Identifi car, descriure i classifi car els principals minerals i roques.

Obtenir informació rellevant sobre els seus processos de formació i distribució espacial.

Mesurar i valorar la importància de la seva explotació, aprofi tament i ús.

TEMPORITZACIÓ

Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores.



Unitat 3 Estructura de la TerraOBJECTIUS

Entendre els models que la ciència actual utilitza per conèixer l’estructura interna de la Terra.

Conèixer els conceptes de sisme, ona sísmica i discontinuïtat sísmica.

Saber l’estructura vertical de la Terra, i distingir entre mesures directes i indirectes.

Entendre la teoria de la tectònica de plaques com a marc per interpretar les manifestacions de la geodinàmica interna.

Conèixer els antecedents de la teoria de tectònica global i les dades en què es basen.

Conèixer el motor que mou les plaques tectòniques i els diferents tipus de límits de plaques.

CONTINGUTS

Quan la Terra tremola

- Tipus d’ones sísmiques

- Distribució dels sismes

- Registre i mesura dels terratrèmols

Una radiografi a de la Terra

Tectònica de plaques: la globalització del planeta

- Els antecedents

- L’estudi del fons marí revifa l’antiga teoria

- El motor de les plaques

COMPETÈNCIES

Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específi c de la unitat i la lectura i interpretació de gràfi ques i taules.

Competència en la recerca aconseguida mitjançant el càlcul i determinació de la magnitud d’un sisme i de la distància de l’epicentre i la interpretació de gràfi ques d’ones sísmiques.


Competència coneixement i interacció amb el món treballada mitjançant la valoració de les reper-cusions que les activitats humanes tenen sobre els riscos i de com els factors ambientals afecten i infl uèixen la pròpia vida i la dels altres.





Contrastar críticament textos històrics i actuals sobre les grans controvèrsies que han fet progressar la geologia.

Deduir i defensar que la ciència està sotmesa a revisió permanent i valoració critica.

Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinàmica de la litosfera i deduir la seva relació amb la distribució actual i històrica dels continents, la distribució sísmica i volcànica i de les grans estructures que conformen el relleu terrestre.

TEMPORITZACIÓ

Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores




Unitat 4 MagmatismeOBJECTIUS

Conèixer què és el magma: els diferents tipus de magmes, l’origen, la localització i les estructures que originen.

Identifi car l’estructura d’un volcà, les estructures i els productes volcànics, les fases d’una erupció volcànica i els diferents tipus d’activitat volcànica.

Relacionar el vulcanisme amb la tectònica de plaques.

Conèixer els fenòmens volcànics poc freqüents i els associats al vulcanisme atenuat.

Interpretar i valorar la informació dels mapes, perfi ls topogràfi cs o gràfi ques.

CONTINGUTS

Roques líquides

- Viscositat dels magmes

- Localització dels magmes a les capes de la Terra

- Formació del magma

- Tipus de magmes

- Estructures originades pels magmes

Muntanyes de foc

- Anatomia d’un volcà

- Productes volcànics

- Estructures volcàniques

- Fases de l’erupció d’un volcà

- Tipus d’activitat volcànica

- Altres fenòmens volcànics

- Vulcanisme atenuat

- Els volcans i la tectònica de plaques

COMPETÈNCIES

Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específi c de la unitat i la lectura i interpretació de mapes temàtics relacionats amb el magmatisme

Competència en la recerca aconseguida mitjançant la interpretació d’esquemes, perfi ls topogràfi cs i mapes relacionats amb l’activitat volcànica.



Competència digital assolida mitjançant la utilització de diferents Webs relacionades amb la vulca-nologia.



Comprendre i diferenciar entre ells conceptes com magmatisme i vulcanisme.

Relacionar magmatisme i tectònica de plaques.

TEMPORITZACIÓ





Unitat 5 SerraladesOBJECTIUS

Conèixer els processos que originen les deformacions de l’escorça.

Identifi car els diferents elements d’un plec i la classifi cació dels plecs.

Identifi car les diferents parts d’una falla i diferents tipus de falles.

Descriure el procés i els factors que generen el metamorfi sme i les transformacions que hi tenen lloc.

Explicar els diferents tipus de metamorfi sme.

Relacionar els processos tectònics amb les estructures de deformació.

Conèixer el procés d’orogènesi i la dinàmica i característiques dels orògens alpins i andins.

CONTINGUTS

Deformacions corticals

- Esforços

- Deformacions plàstiques: els plecs

- Deformacions fràgils: falles i diàclasis

Roques que es transformen

- Factors que generen el metamorfi sme

- Canvis fi sicoquímics del procés metamòrfi c

- Tipus de metamorfi sme

- Migmatització i anatèxia

Orògens: monstres de pedra

- Processos previs a l’orogènesi

- Inici de l’orogènesi

- Trets generals i particularitats dels orògens

- Orògens andins

- Orògens alpins

- Evolució dels orògens



COMPETÈNCIES

Competència comunicativa aconseguida mitjançant la lectura i comentari de textos periodístics i divulgatius, i l’argumentació oral dels punt de vista propis.

Competència en la recerca assolida mitjançant la interpretació i descripció de fotografi es reals de estructures geològiques.

Competència en el desenvolupament personal i interpersonal assolida mitjançant uns hàbits cor-rectes de treball.


Identifi car els elements de plecs i falles.

Analitzar talls geològics i interpretar-los.

Identifi car els factors que generen el metamorfi sme i relacionar-los amb la tectònica de plaques.

TEMPORITZACIÓ




Unitat 6 Processos geològics externsOBJECTIUS

Conèixer l’acció geològica dels agents externs i analitzar-ne la incidència en el modelatge del re-lleu.

Relacionar els riscos geològics amb els processos geològics que els originen.

Identifi car els factors naturals i antròpics que infl ueixen en els danys causats per fenòmens geolò-gics.

Descriure els diferents tipus de riscos geològics i els seus possibles danys. Identifi car els diferents sistemes morfoclimàtics i l’acció en cadascun dels diversos agents geològics.

CONTINGUTS

Processos geològics externs

- Els efectes de viure al ras: meteorització

- Els agents externs

En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries

- Caigudes

- Lliscaments

- Moviments de massa

Acció geològica de les aigües continentals

- Passejant per la superfície: les aigües d’aixaragallament

- Muntanya avall i esbojarrats: acció geològica dels torrents

- Unes aigües amb més seny: acció geològica dels rius

- L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic

Tan suau com la brisa o tan intensa com un huracà: acció geològica del vent

- Erosió i transport eòlics

- Formes de sedimentació eòlica

I, de mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies

- Formes exocàrstiques

- Formes endocàrstiques




Tot un mostrari de formes: els sistemes morfoclimàtics

- Sistema morfoclimàtic periglacial

- Sistema morfoclimàtic tropical àrid

- Sistema morfoclimàtic intertropical

La sorra i les costes: acció geològica del mar

- Formes d’erosió

- Transport i sedimentació

- Evolució de les costes

COMPETÈNCIES

Competència comunicativa aconseguida mitjançant el domíni específi c del vocabulari de la unitat.

Competència en la recerca assolida mitjançant la identifi cació d’estructures i formes de relleu oca-sionades en el cicle geològic extern.

Competència en gestió i tractament de la informació la interpretació de mapes, diagrames, perfi ls, fotografi es i talls geològics.

Competència en el coneixement i interacció amb el món adquirint el compromís d’analitzar objec-tivament la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.


Reconèixer a la Terra com un planeta sotmès a canvis continus.

Diferenciar entre les manifestacions de la dinàmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat d’alguns fenòmens.

Defi nir i localitzar els processos dinàmics interns i externs de la Terra per demostrar la relació exis-tents entre les seves manifestacions i l’evolució de la superfície del planeta.

TEMPORITZACIÓ




Unitat 7 Estratigrafi aOBJECTIUS

Conèixer els conceptes d’estrat, fàcies estratigràfi ca i els diferents ambients sedimentaris.

Analitzar la informació d’una columna estratigràfi ca.

Reconèixer les estructures sedimentàries que podem trobar en els estrats.

Saber interpretar el passat geològic estudiant el registre sedimentari.

Reconèixer les concordances i les discordances entre els estrats.

CONTINGUTS

Estrats: pàgines gegants d’història antiga

Estructures sedimentàries: les primeres lletres

- Estructures de la superfície d’estratifi cació

- Estructures internes

Interpretar el passat estudiant el present: ambient i models sedimentaris

- Ambients continentals

- Ambients marins

- Ambients de transició

La columna estratigràfi ca. Correlació

COMPETÈNCIES

Competència comunicativa aconseguida mitjançant el domíni específi c del vocabulari de la unitat.

Competència en la recerca assolida mitjançant la identifi cació d’ambients sedimentaris i la seva evolució a partir de sèries estratigràfi ques.

Competència en gestió i tractament de la informació mitjançant la interpretació la interpretació de columnes estratigràfi ues.

Competència en el coneixement i interacció amb el món adquirint el compromís d’analitzar objec-tivament la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.


Fer correlacions estratigràfi ques, identifi cant les discordances i les concordances dels estrats.

Interpretar la història geològica d’un territori a partir de les observacions de camp.

TEMPORITZACIÓ





Unitat 8 Teledetecció. El mapa geològicOBJECTIUS

Conèixer diferents mètodes de representació, anàlisi i estudi del planeta Terra.

Utilitzar diverses fonts d’informació del territori per extreure informació sobre el medi.

Utilitzar la informació continguda en els mapes i talls geològics com a eina per interpretar el terri-tori.

Elaboració de perfi ls topogràfi cs i talls geològics a partir de mapes topogràfi cs i geològics.

Conèixer la simbologia dels mapes geològics.

CONTINGUTS

La representació de la Terra

- A vol d’ocel

- Allò que l’ull humà no veu

- Els sistemes d’informació geogràfi ca

El perfi l topogràfi c

El tall geològic: com omplim de roques el perfi l?

- El tall geològic

COMPETÈNCIES

Competència comunicativa aconseguida mitjançant la lectura i de taules de dades, gràfi ques, ma-pes i diagrames.

Competència digital assolida a partir de la pràctica en l’ús de GPS i SIG.

Competència personal i interpersonal a partir del desenvolupament de la sensibilitat vers el gaudi dels espais naturals.


Interpretar mapes topogràfi cs i geològics.

Construir i interpretar columnes estratigràfi ques i talls geològics senzills.

Conèixer i adquirir els hàbits necessaris en el funcionament bàsic dels GPS i els SIG.

TEMPORITZACIÓ





Unitat 9 Història de la TerraOBJECTIUS

Tenir una visió històrica dels grans canvis naturals de l’evolució del planeta Terra.

Conèixer els conceptes d’edat absoluta i relativa, i la taula i les divisions del temps geològic.

Conèixer el procés de fossilització i l’ús dels fòssils com a indicadors geològics.

Entendre l’evolució de la biosfera i dels continents al llarg del temps geològic.

Saber els trets geològics més destacables de Catalunya i la península Ibèrica.

Situar correctament en l’escala del temps geològic els canvis més rellevants succeïts al llarg de la història del planeta.

Reconèixer les principals unitats de relleu de Catalunya i la seva evolució geològica.

Interpretar la història geològica o un problema geològic a partir d’observacions de camp o de ma-pes.

CONTINGUTS

Datació absoluta i datació relativa

- Ordenar esdeveniments geològics en el temps

- Esbrinar l’edat exacta d’un estrat, una roca o un fòssil

- Un calendari de 4.500 milions d’anys

Els fòssils. Procés de fossilització i ús com a indicadors

- Fossilització

- Mètode de treball en paleontologia

- Utilitat dels fòssils

Evolució de la biosfera

- Hi havia una vegada...

- Al començament del començament

- La vida al paleozoic

- La vida al mesozoic

- La vida al cenozoic



L’evolució des continents

- La distensió al paleozoic

- L’orogènesi herciniana

- La distensió mesozoica

- L’orogènesi alpina

- La distensió postalpina

Trets geològics de la península Ibèrica

- Massís Ibèric

- Els Pirineus

- Serralada Bètica

- Serralada Ibèrica i Serralada Costanera Catalana

- Conques sedimentàries postalpines

COMPETÈNCIES

Competència comunicativa aconseguida mitjançant la lectura i de taules de dades, gràfi ques, ma-pes i diagrames.

Competència en la recerca a partir de la extracció d’informació documental.

Competència personal i interpersonal a partir del desenvolupament de la sensibilitat vers el gaudi dels espais naturals.


Reconèixer a la Terra com un planeta sotmès a canvis continus.

Diferenciar entre les manifestacions de la dinàmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat d’alguns fenòmens.

Ordenar esdeveniments geològics en el temps

Descriure les principals unitats de relleu de Catalunya i la península Ibèrica.

Descriure l’evolució de la biosfera al llarg dels temps geològics.

TEMPORITZACIÓ



GUIA DIDÀCTICAORIENTACIONS I SOLUCIONARI



Unitat 1 Introducció a les Ciències de la Terra i del medi ambient

Orientacions didàctiques

La primera unitat del llibre pretén enunciar una sèrie de conceptes generals sobre el medi ambient que no tenen cap aplicació pràctica a primer de Batxillerat i que s’aprofundiran a segon curs. És im-portant comprendre la idea que els processos terrestres generen, a la vegada, recursos i riscos. És important, també, entendre el concepte de risc com la suma de perillositat, exposició i vulnerabilitat. Pel que fa a la perillositat, es pot parlar del període de retorn.

La gestió pretén minimitzar impactes i riscos i maximitzar recursos. Per això hi ha una sèrie de me-sures que tenen com a fi nalitat prevenir un confl icte i d’altres que s’estableixen per solucionar-ne un d’existent.

A més, s’hi introdueix la teoria de sistemes i se’n donen diversos exemples. Cal que l’alumne sigui capaç d’elaborar senzills esquemes lineals o bucles amb variables, i que aquest procediment s’apliqui no només en aquesta unitat, sinó també en d’altres. Es vol aconseguir que, a part de conèixer els aspectes teòrics d’aquesta teoria, els alumnes la sàpiguen aplicar.

Recursos didàctics

Llibres

ARACIL, J., Introducción a la dinámica de sistemas, Alianza Editorial, Madrid, 1983.

BERTALANFFY, L., Teoría general de sistemas, Fondo de Cultura Económica, Mèxic, 1974.

COSTA, M. I FERRER, M., Ambientcard, Castellnou Edicions, Barcelona, 2006.

Bibliografi a web

Pàgina en català en què s’expliquen els conceptes que formen part de la teoria de sistemes:http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/complex_index.htm

Pàgina del Departament de Biologia i Geologia de l’IES Berenguer d’Anoia en què es proposen una sèrie de lectures interessants, lligades a la teoria de sistemes:http://www.telefonica.net/Web2/pepverd/cienciesterra/temes_geologia/geo-tema1.htm

Pàgina web amb diapositives per fer una presentació sobre la teoria de sistemes. Conté, a més de la part teòrica, nombrosos exemples de sistemes senzills:http://ambientals.iespana.es/educacio_ambiental3.htm

Web que explica la teoria de sistemes a una escala bàsica:http://perso.wanadoo.es/aniorte_nic/apunt_terap_famil_2.htm

Web amb una presentació sobre els conceptes de riscos, recursos, etc., i alguna activitat. El trobareu, juntament amb altres presentacions de la matèria, en:http://www.xtec.cat/%7Ejcarras2/index_ctma.htm




La segona unitat didàctica del llibre té com a principal objectiu conèixer i diferenciar els conceptes de mineral i roca com a materials que constitueixen el nostre planeta. En geologia, la identifi cació dels materials terrestres constitueix una eina bàsica per entendre la majoria de processos geològics que s’estudiaran en unitats posteriors.

Pel que fa als minerals, es pretén que l’alumnat conegui els grans grups minerals –establerts en fun-ció de la composició química i l’estructura cristal·lina– i que identifi qui els minerals per les propietats físiques, siguin vectorials o escalars. En aquest apartat és important utilitzar claus dicotòmiques per classifi car els minerals i identifi car-ne les propietats més visibles, i, així, donar un enfocament proce-dimental en aquest àmbit.

Quant a les roques, es destina una part essencial de la unitat a l’estudi de les que formen l’escorça terrestre, el cicle de les roques durant els processos geològics interns i externs i la classifi cació dels diferents tipus. A l’hora de treballar és important emprar la lupa binocular per observar mostres i el microscopi petrogràfi c, com també les claus dicotòmiques per classifi car i identifi car textures, que ens donaran informació de les condicions fi sicoquímiques que van originar cada tipus de roca. És interes-sant, sobretot, que els alumnes coneguin les roques més habituals del país.

Finalment, l’últim apartat d’aquesta unitat tracta dels jaciments i les mineralitzacions en funció de l’ús dels minerals que se’n poden obtenir o segons el procés geològic que els ha originat, i, també, dels principals usos de les roques i minerals per la humanitat. Aquest darrer tema s’estudiarà àmpliament a segon curs de Batxillerat en la unitat dedicada als recursos naturals –minerals i roques industrials–, en què es tractarà també de les aplicacions, els tipus d’explotacions, els impactes sobre el medi de l’explotació i altres paràmetres.

Les activitats d’aplicació més interessants relacionades amb aquesta unitat poden ser:

Observació de mostres microscòpiques de roques per observar-ne la composició mineral i la textura (activitat 2).

Estudi de sorres per observar-ne el volum mitjà de les partícules, la forma dels clasts i valorar la maduresa de la textura del sediment (activitat 4).

Reconeixement de les principals propietats dels minerals visualment (activitat 5).

Ús de claus dicotòmiques per classifi car minerals i roques (activitats 6 i 7).

Visualització del procés de formació de cristalls (activitat 8).

Recursos didàctics

Llibres

BATEMAN, A. M., Yacimientos minerales de rendimiento económico, Omega, Barcelona, 1982.

BAYLY, B., Introducción a la petrologia, Paraninfo, Madrid, 1982.

DIVERSOS AUTORS, Història Natural dels Països Catalans, (volum 3), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989.




ERNST, E., Los materiales de la Tierra, Omega, Barcelona, 1981.

HURLBUT, C. S., Manual de mineralogía de Dana, Reverté, Barcelona, 1991.

PALACIOS, L. Minerals i roques dels Països Catalans, Pòrtic, Barcelona, 2003.

SCHUMANN, W., Rocas y minerales (guía de campo), Omega, Barcelona, 1988.

SKINNER, B., Los recursos de la Tierra. Omega, Barcelona, 1974.

Bibliografi a web

Pàgina bàsica però bastant completa en què s’expliquen gairebé tots els conceptes de la unitat:http://www.practiciencia.com.ar/ctierrayesp/tierra/estructura/rocasymin/rocas/index.html

Pàgina amb fi txes i arxius fotogràfi cs dels diferents minerals i roques. Conté també una autoavalua-ció:http://www.montes.upm.es/Dptos/DptoSilvopascicultura/edafologia/guia/indice.html

Pàgina senzilla amb activitats per als alumnes:http://roble.pntic.mec.es/~hotp0039/jaznar/INDICE.html

Lloc interactiu amb explicacions dels continguts i activitats diverses:http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1125

Dues pàgines web amb exercicis de diferents tipus per identifi car roques i minerals, i també amb activitats d’autoavaluació:http://www.corralb.jazztel.es/roques/http://www.corralb.jazztel.es/




Orientacions

La tercera unitat didàctica del llibre té com a objectiu principal donar una visió global de l’estructura i la geodinàmica interna del nostre planeta. Aquests conceptes hauran de servir de base per comprendre i relacionar-ne molts d’altres que es veuran en unitats posteriors.

Malgrat la importància d’aquest nucli de conceptes, no es tracten en primera instància en el fi l con-ductor dels continguts de la unitat. Per facilitar la comprensió dels estudiants es parteix d’un fenomen que no és quotidià però que és conegut per tothom: els terratrèmols.

Aquest inici té una segona intencionalitat: donar a conèixer el mètode més important que utilitzen els científi cs per estudiar les característiques de l’interior de la Terra. Efectivament, després de veure les causes dels terratrèmols, els tipus d’ones sísmiques, la distribució d’aquests fenòmens a escala mundial i la forma d’enregistrar-los, s’estudia detalladament com les dades sísmiques serveixen per analitzar l’estructura interna de la Terra. Cal donar a aquesta part un enfocament procedimental mit-jançant alguns exercicis d’aplicació, com l’activitat 5.

La segona part de la unitat es dedica a l’estudi de la tectònica de plaques, des dels seus antecedents fi ns a les dades més actuals, i es fa una revisió dels diferents tipus de contacte entre plaques tectòni-ques i la fenomenologia i el relleu associats en cada cas.

Les activitats d’avaluació més importants relacionades amb aquesta unitat són:

Determinació de la magnitud i ubicació d’un sisme (com l’activitat 1).

Elaboració i interpretació de mapes d’isosistes (com l’activitat 4).

Aplicació del mètode sísmic (com l’activitat 5).

Interrelació entre processos i estructures geològiques i la tectònica global (com les activitats 7, 9, 11 i 12).

Recursos didàctics

Llibres

BASTIDA, F. Geologia. Una visión moderna de las ciencias de la Tierra (volum 2, unitat 6), Trea, Gijón, 2005.

DIVERSOS AUTORS, Riesgos naturales. Procesos de la Tierra como riesgos, desastres y catástrofes, (unitat 2), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2007.

DIVERSOS AUTORS, Tierra: guía visual de la Tierra, Pearson – Alhambra, Madrid, 2004.

MELÉNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geología (unitats 2 i 15), Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001.

PEDRINACI, E., Los procesos geológicos internos, Síntesis Educación, Madrid, 2001. Presenta aspectes didàctics relacionats amb la geodinàmica interna.

REDFERN, R., Orígenes, Paidós, Barcelona, 2002. Dóna una visió de la història del planeta i dels conti-nents a la llum de la tectònica de plaques.

Unitat 3 Estructura de la Terra



STRAHLER, A., Geologia física, (unitats 8, 10, 11, 12 i 13), Omega, Barcelona, 1997.

TARBUCK, E. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra, (unitats 11, 12, 13 i 14), Pearson Prentice Hall, 8a edició, Madrid, 2005.

Bibliografi a web

Pàgina en català amb informació sobre els aspectes més importants relacionats amb els terratrèmols. Conté algunes animacions i propostes d’activitats pràctiques:http://xtec.net/~ftrillo/sismes.htm

Pàgina web de l’Institut Cartogràfi c de Catalunya amb informació sobre sismes a Catalunya: http://www.icc.es/sismes/catala/inf/intro/introsis.html

Mapamundi amb emplaçament dels sismes recents. Es poden fer zooms sobre les zones afectades:http://www.iris.edu/seismon/

Diverses activitats d’avaluació relacionades amb els sismes:http://www.cienciesnaturals.com/ciencterra/terract/sismes.html

Web del servei d’informació sísmica de l’Instituto Geográfi co Nacional:http://www.ign.es/ign/es/IGN/SisIndice.jsp

Pàgina web del servei d’informació sobre terratrèmols del Servei Geològic dels Estats Units. Conté molta informació i enllaços a altres webs (en anglès):http://earthquake.usgs.gov/regional/neic/

Diverses animacions sobre els sismes i enllaços amb animacions sobre altres processos de la geodi-nàmica interna:http://earthquake.usgs.gov/learning/animations/

Relació de l’activitat sísmica a escala mundial gairebé en temps real. Dóna dades i mapes de tots els terratrèmols importants que es produeixen al món: http://www.iris.edu/hq/audience/public/earthquakes

Pàgina web del Ministeri d’Educació i Ciència que conté diverses activitats sobre l’estructura de la Terra, els sismes i el moviment de les plaques:http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/actividades.htm#

En el Youtube es poden trobar una quantitat important de fi lmacions i animacions sobre sismes. Al-guns exemples d’imatges reals obtingudes durant un terratrèmol són:

• Banda Aceh (Indonèsia), 26 de desembre de 2004:http://www.youtube.com/watch?v=JPj41JySMLk&feature=related

• Xina, 12 de maig de 2008:http://www.youtube.com/watch?v=mBoCik8RKpc

• Japó, 16 de juliol de 2007:http://www.youtube.com/watch?v=UfogDQMyDXY&NR=1




Altres fi lmacions relacionades:

• Animació de la formació d’una dorsal oceànica:http://www.youtube.com/watch?v=T_yb3TRpYlk&feature=related

• Procés d’obducció:http://www.youtube.com/watch?v=xL6sKtG2UVs&feature=related

• Procés de subducció:http://www.youtube.com/watch?v=o7He57HuqQE&feature=related

• Tipus de contactes entre plaques:http://es.youtube.com/watch?v=ifke1GsjNN0&feature=related




Unitat 4 Magmatisme

Orientacions

Aquesta unitat didàctica està molt lligada conceptualment amb l’anterior. Quan s’estudia la dinàmica de les plaques tectòniques es veu com un dels fenòmens que porta molt sovint associat és el mag-matisme. En aquesta unitat s’aprofundeixen diversos aspectes d’aquests processos geodinàmics in-terns. Des del punt de vista didàctic, hi ha dos conceptes clau que permetran comprendre i connectar amb facilitat els diferents continguts de la unitat. El primer és la vinculació que hi ha entre la compo-sició química d’un magma (contingut de sílice, principalment) i la seva viscositat. La interrelació entre ambdós factors permet parlar de dinàmiques eruptives i els diferents paràmetres que s’hi vinculen (IEV, tipus d’edifi cis volcànics, tipus d’activitat, etc.) d’una manera lògica i fàcil d’entendre. Com es pot suposar, prèviament cal fer la diferenciació entre els processos que s’esdevenen si el magma surt a l’exterior tot generant fenòmens de vulcanisme o bé se solidifi ca a l’interior i dóna lloc a diversos tipus d’estructures intrusives.

El segon concepte clau, que dóna una visió global i integradora dels fenòmens del magmatisme, és la connexió existent entre aquests fenòmens i la tectònica de plaques. Tot i que és l’últim apartat de l’índex, pot servir de punt de partida de la unitat per la connexió natural que té amb l’anterior, o bé fer-se al fi nal com a síntesi i integració de conceptes. En qualsevol cas, és molt important que s’analitzi aquesta interrelació entre magmatisme i tectònica de plaques.

Com en totes les unitats didàctiques, dins la col·lecció d’activitats que hi ha al fi nal, se’n poden trobar d’adequades per comprovar que els alumnes són capaços d’aplicar els conceptes bàsics que s’han tractat en contextos i situacions diferents.


Relació de la distribució mundial del vulcanisme amb la tectònica de plaques (com les activitats 5 i 6).

Interrelació entre diferents paràmetres d’un esdeveniment o zona volcànica (com les activitats 7, 8 i 9).

Anàlisi de la dinàmica eruptiva d’un volcà a partir de la columna estratigràfi ca (com l’activitat 10).

Recursos didàctics

Aquesta unitat és probablement una de les que disposen d’un banc de recursos més important. Sen-se pretendre fer-ne una relació exhaustiva, n’esmentem a continuació alguns de destacables.

Llibres

BASTIDA, F. Geología. Una visión moderna de las ciencias de la Tierra, (volum 1, unitat 3), Trea, Gijón, 2005.

BOURSEILLER, P. I DURIEUX, J. Los volcanes y los hombres, Lunwerg Editores, Madrid, 2001

DECKER, R. I DECKER, B. Montañas de fuego, Mc Graw-Hill Divulgación científi ca, Madrid, 1993.

DIVERSOS AUTORS, Riesgos naturales. Procesos de la Tierra como riesgos, desastres y catástrofes, (unitat 3), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2007.



Unitat 4 Magmatisme

MELÉNDEZ, B., FUSTER, J. M., Geología, (unitats 16, 17 i 18), Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001.

STRAHLER, A., Geología física, (unitat 4), Omega, Barcelona, 1997.

TARBUCK, E. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra (unitats 4 i 5), Pearson Prentice Hall, 8a edició, Madrid, 2005.

Bibliografi a web

Totes les pàgines web referenciades en l’activitat 4 d’aquesta unitat contenen molta informació, pro-postes d’activitats i enllaços relacionats amb el vulcanisme. A banda d’aquestes pàgines, es poden trobar també d’altres recursos en:

Web dedicada a la divulgació d’informació sobre els volcans de les Canàries, la principal zona volcà-nica d’Espanya:http://www.volcanesdecanarias.com/

Resum setmanal d’activitat volcànica a nivell mundial de la pàgina web del servei d’informació sobre vol-cans del Servei Geològic d’Estats Units. Conté molta informació i enllaços amb altres webs (en anglès):http://www.volcano.si.edu/reports/usgs

Permet connectar amb càmeres web que mostren imatges gairebé en temps real de diversos volcans del món. És especialment interessant quan es pot veure algun volcà en fase eruptiva:http://vulcan.wr.usgs.gov/Photo/volcano_cams.html

Pàgina mexicana elaborada a partir de la col·laboració de l’alumnat i el professorat de diversos cen-tres. Conté una fi txa amb moltes dades dels principals volcans de la Terra, com també un exemple de la Lluna i de Mart:http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/publicaciones/publi_volcanes/

En el Youtube es poden trobar una quantitat important de fi lmacions i animacions sobre l’activitat volcànica. En són alguns exemples:

• Erupció del volcà Kilauea a Hawaii:http://www.youtube.com/watch?v=488BkTUsMa4&NR=1

• Erupció de l’Etna l’any 2007:http://www.youtube.com/watch?v=NFfASxEESBM&feature=related

• Colada piroclàstica d’un volcà del Japó:http://www.youtube.com/watch?v=gX2HqAqmF1c&feature=related

DVD

Volcanes: montañas de fuego. Los mejores reportajes del National Geographic, RBA Vídeo, 2003. Durada: 60 minuts.

Volcanes: la fúria del interior de la Tierra. Planeta Feroz, Discovery Channel, 2003. Durada: 52 minuts.

La erupción del volcan St. Helens, Producciones IMAX. JRB Vídeo, 1999. Reportatge nominat per a l’Oscar al millor documental curt.Durada: 28 minuts.



Orientacions

Continuant amb la geodinàmica interna i les seves conseqüències, en aquesta unitat didàctica s’estu-dien bàsicament tres aspectes: els processos de deformació i trencament de les roques, el metamor-fi sme i les orogènies.

També en aquest cas té una continuïtat conceptual natural amb les dues unitats anteriors, especi-alment amb la 3. Els continguts s’ordenen començant pel més proper als alumnes: les estructures de deformació de les roques (plecs, falles, etc.), així com les roques de tipus metamòrfi c i els seus processos de formació. El darrer bloc de continguts és el més global, ja que parla dels processos de formació de serralades i s’ha emplaçat al fi nal de la unitat atès el seu caràcter més global. De tota manera, si es vol treballar en connexió directa amb la tectònica de plaques també es podria fer aquest bloc de continguts en primer lloc i, posteriorment, veure’n algunes de les conseqüències: deformació, trencament i transformació de les roques.

En qualsevol cas, cal vetllar perquè els alumnes siguin capaços d’establir les connexions següents entre continguts de forma adequada:

Relació entre processos de deformació i trencament de les roques i les forces tectòniques que els originen.

Relació entre els processos de formació de muntanyes i la tectònica global.

El metamorfi sme com a procés derivat de les condicions de pressió i temperatura a les quals es veuen sotmeses les roques en els processos esmentats en els dos punts anteriors.

En relació amb els processos de metamorfi sme, els aspectes més importants que cal que els alumnes comprenguin són bàsicament dos: es tracta de canvis produïts per l’acció de la pressió i/o la temperatura sobre roques d’altres tipus preexistents, l’acció d’aquests factors confereix a les roques metamòrfi ques característiques que ens permeten diferenciar-les dels altres tipus bàsics de roques.


Identifi cació visual d’estructures de deformació i fractura de les roques (com les activitats 1 i 2).

Saber que, segons les condicions en què es produeixi el metamorfi sme, les roques que es formaran seran també diferents (com les activitats 3, 4 i 6).

Integració dels diferents tipus de metamorfi sme en el marc de la tectònica global (com l’activitat 5).

Identifi cació dels factors que han generat la transformació d’una roca i dels tipus de metamorfi sme que l’ha format, a partir de l’observació i anàlisi de la seva textura (com l’activitat 8).

Reconeixement dels dos tipus bàsics d’orògens i les seves característiques (com l’activitat 10).

Unitat 5 Serralades



Recursos didàctics

Llibres

BASTIDA, F., Geología. Una visión moderna de las ciencias de la Tierra (volum 1, unitat 5), Trea, Gijón, 2005.

MELÉNDEZ, B., FUSTER, J. M., Geología, (unitats 13, 14 i 19), Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001.

STRAHLER, A., Geologia física, (unitats 7 i 12), Omega, Barcelona, 1997.

TARBUCK, R. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra (unitat 10), Pearson Prentice Hall, 8a edició, Madrid, 2005.

Bibliografi a web

Informació bàsica sobre formació de muntanyes, plecs i falles:http://freehost02.Websamba.com/biogeo1/tecto5.html

Pàgina web del Ministeri d’Educació i Ciència que conté les explicacions bàsiques i algunes activitats i animacions sobre deformacions i fracturació de les roques:http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/MedioNatural2/contenido1.htm

Webquest sobre plecs i falles (en castellà):http://enebro.pntic.mec.es/mgag0010/

Vídeo sobre les roques metamòrfi ques (durada: 3 minuts 55 segons):http://www.xtec.cat/cgi/digital?F=F&REGISTRE=5992

Animació molt didàctica per comprendre el procés de formació d’una roca metamòrfi ca a partir d’una roca ígnia (en anglès):http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es0607/es-0607page01.cfm?chapter_no=visualization

Pàgina web amb informació general sobre el metamorfi sme i les roques metamòrfi ques (en anglès):http://csmres.jmu.edu/geollab/Fichter/MetaRx/

Pel·lícula curta d’animació que explica el procés de formació de muntanyes (en anglès). Tot i l’estè-tica infantil, explica molt bé els diferents processos que originen la formació de muntanyes al nostre planeta:http://magma.nationalgeographic.com/ngexplorer/0303/quickfl icks/

En el Youtube es poden trobar algunes fi lmacions sobre activitats pràctiques relacionades amb els continguts de la unitat.

• Algunes simulacions del procés de formació de plecs:http://www.youtube.com/watch?v=s8a3i1Zqm98

• Construcció d’un model d’orogen:http://es.youtube.com/watch?v=12tq4_Ezjio

Unitat 5 Serralades



Unitat 6 Processos geològics externs

Orientacions

La sisena unitat del llibre té com a objectiu principal donar una visió general de la formació i modifi -cació del paisatge a causa de l’acció dels processos geològics que es produeixen a la superfície del planeta.

Es tracten els diferents agents geològics externs: se’n descriu la forma d’acció així com les formes de paisatge que originen.

L’objectiu principal és entendre la relació que hi ha entre un paisatge i els processos que l’han originat i modifi cat. Per tal d’assolir aquest objectiu és important analitzar imatges d’una gran diversitat de formes de paisatge, com el que es proposa en l’activitat 7.

Pot ser molt útil utilitzar imatges aèries, com les que proporciona el programa Google Earth.

En l’apartat corresponent a les aigües subterrànies, és fonamental l’anàlisi de talls geològics per en-tendre la relació entre el tipus de materials i l’estructura geològica del terreny, amb la localització dels aqüífers i la circulació subterrània. Es poden fer exercicis com el que es proposa a l’activitat 5.

La part de la unitat en què es mostra la infl uència del clima en el paisatge, fa un repàs dels principals sistemes morfoclimàtics. Aquí, l’objectiu principal és veure la relació que hi ha entre clima i paisatge i associar a cada tipus de clima unes formes de paisatge característiques.

La metodologia que convé aplicar en aquest apartat és la mateixa que en la resta de la unitat, és a dir, analitzar imatges de paisatges corresponents als diversos sistemes morfoclimàtics.

Les activitats d’avaluació més importants d’aquesta unitat són:

Anàlisi de fotografi es de diferents formes de paisatge tot relacionant el paisatge amb el clima i els agents geològics que hi han intervingut (com l’activitat 7 o l’activitat 2).

Interpretació de perfi ls longitudinals de rius com a eina per entendre’n la dinàmica (com l’activitat 3).

Anàlisi de talls geològics per entendre la història geològica que ha portat fi ns a les actuals formes de paisatge.

Anàlisi de talls geològics per entendre la distribució i la circulació de les aigües subterrànies (com l’activitat 5).

Recursos didàctics

Llibres

ANGUITA VIRELLA, F. I MORENO SERRANO, F., Procesos geológicos externos y Geología ambiental, Rueda, Madrid, 1993.

MELÉNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geología (unitats 3, 4, 5, 6, 7 i 8), Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001

STRAHLER, A., Geología física (unitat 4), Omega, Barcelona, 1997.

TARBUCK, E. J. I LUTGENS, F. K., Ciencias de la Tierra. Una introducción a la Geología física (capítols 5, 9, 10, 11, 12, 13 i 14), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2004.



Unitat 6 Processos geològics externs

Bibliografi a web

Banc d’imatges de geologia amb índex temàtic. Molt útil per analitzar fotografi es:http://www.earthscienceworld.org/images/index.html

Programa que presenta imatges aèries de tota la superfície del planeta. Imprescindible:http://earth.google.com/intl/es/

Inventari de tots els punts d’interès geològic de Catalunya. Situa tots aquests llocs sobre el mapa i s’adjunta un document en format pdf amb descripció molt completa: condicions d’accés, situació geològica, rellevància geològica i fotografi es:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/inici.jsp?ComponentID=39149&SourcePageID=3490#1

Activitats interactives senzilles sobre modelatge del paisatge:http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/ModelpaisII/actividades.htm



Unitat 7 Estratigrafi a


L’estratigrafi a té com a fi nalitat explicar la història geològica. Per poder encarar bé aquesta unitat, l’alumne ha de conèixer les roques sedimentàries, que són la base per interpretar el passat. La idea és que, a partir de les roques, les estructures sedimentàries i els fòssils, es pot arribar a reconstruir l’ambient sedimentari que correspon a un paquet d’estrats. A partir de la successió vertical i horitzontal d’ambients sedimentaris es pot explicar la història.

És important que l’alumne entengui que els ambients sedimentaris canvien en l’espai (al costat d’una platja podem tenir una plataforma continental) i en el temps (on abans hi havia una platja, si el nivell del mar pujar, tindrem una plataforma). Les variacions espacials tenen a veure amb el concepte de correlació: quan correlacionem sèries diferents no només estem unint formacions d’estrats, sinó am-bients sedimentaris sincrònics.

El color pot ser una bona pista per fer una primera aproximació als ambients: vermell, gris i ocres solen ser colors que van lligats a la presència de minerals formats al continent, mar i en zones de transició, respectivament.

En aquesta unitat és molt recomanable fer una sortida per veure estrats al camp. Proposem treballar-la de la manera següent:

1r. L’alumne ha de reconèixer les roques, les estructures sedimentàries i, si cal, algun fòssil. Es tracta de respondre en quin medi sedimentari es troben avui dia els organismes semblants a aquells fòssils que hem trobat. Per això, cal portar un dossier de camp amb una taula d’identifi cació de roques i de medis sedimentaris.

2n. A partir de la informació anterior, s’han d’identifi car els diferents medis sedimentaris representants en la columna de camp.

3r. Cal fer una explicació geològica que inclogui aspectes com les transgressions o regressions, les possibles orogènies i els medis sedimentaris i llacunes estratigràfi ques.

L’observació de sèries sedimentàries del mesozoic o cenozoic solen ser fàcils de treballar. No pas les paleozoiques.

Recursos didàctics

Llibres

ANGUITA, F. I MORENO, F., Procesos geológicos externos y Geologia ambiental, Rueda, Madrid, 1993.

CORRALES, I. ET AL. Estratigrafi a, Rueda, Madrid, 1977.

MELÉNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geología, Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001.

TARBUCK, J. I LUTGENS F. K., Ciencias de la Tierra. Una introducción a la Geología física, Pearson Prentice Hall, Madrid, 2004.

Vídeos

Interpretant els sediments, The Open University, Ancora, 1983. Disponible en la Mediateca del Centre de



Unitat 7 Estratigrafi a

Recursos Pedagògics de la XTEC (http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=CRMC1169&CRP=).Durada: 24 minuts

Bibliografi a web

El lloc web del Departament d’Estratigrafi a de la UB pot ser una bona font bibliogràfi ca:http://www.ub.es/dpep/1welcom1.htm

Aquesta pàgina web té nivell bàsic i es troben ben explicats molts dels conceptes que es veuen a la unitat d’estratigrafi a:http://www.geovirtual.cl/geologiageneral/ggcap10.htm

En aquesta pàgina trobareu amplies explicacions amb dibuixos de les estructures sedimentàries:http://members.fortunecity.com/chema/ense/estrati/

En la pàgina del Camp d’Aprenentatge Can Santoi (Pallejà) (http://www.xtec.es/cda-cansantoi) es publica un quadern de camp en pdf que parla de l’estratigrafi a del triàsic, un sistema molt ben repre-sentat al nostre país:http://www.xtec.es/serveis/cda/a8903085/Roques%20sedimentaries_eso.PDF



Unitat 8 Teledetecció. El mapa geològic


Es tracta d’una unitat especial, en què l’aprenentatge de procediments com l’elaboració d’un perfi l o un tall geològic tenen una gran importància. Són aspectes que hauran de dominar, ja que, si el curs següent trien aquesta assignatura, els hauran de tornar a aplicar.

L’elaboració de mapes digitals (SIG) i el treball que es pot fer amb aquest material i un bon programa-ri, a base de fusionar mapes i elaborar-ne de nous, representa una tècnica amb moltes possibilitats dins del món de la investigació.

També és important el concepte de teledetecció. Ha de quedar clar que la distància a què es prenen les imatges no té gaire importància. Es poden prendre amb satèl·lit o avió, i el que sí que importa és que s’obtenen mitjançant una banda de l’espectre electromagnètic. Si no han vist aquest concepte a física, caldrà explicar-lo abans. Es pot introduir aquesta idea amb els exemples dels programes del temps de la televisió, on es parla de la banda d’infraroig o la banda visible a l’hora de fotografi ar la superfície de la Terra, per veure núvols alts o baixos.

L’alumne ha de ser capaç d’elaborar un tall geològic amb les difi cultats següents: estrats inclinats, discordances, plecs, falles i formacions superfi cials. En el llibre es van donant una sèrie de mapes amb talls de creixent difi cultat, de manera que amb tres dies, i de forma individual, l’alumne aprèn pel seu compte l’elaboració del perfi l. El professor ha de supervisar-los a mesura que l’alumne els va elaborant. És convenient que aquesta activitat es faci a classe i no a casa.

L’alumne pot presentar difi cultats, sovint, en l’elaboració de talls amb discordances. En aquest cas, cal recordar que la superfície de discordança és posterior a la sedimentació dels estrats inferiors i per tant els talla, o sigui que si el paquet d’estrats superiors és horitzontal, la discordança també ho és, i si el paquet superior està inclinat 10 graus, la superfície de discordança també.

Els estrats no es continuen a una banda i altra d’una falla, per tant ha de quedar palès que estan tallats i desplaçats.

Finalment, cal recordar que les roques sedimentàries tenen estrats i que convé dibuixar-los, mentre que les altres roques no.

L’elaboració del perfi l topogràfi c sol presentar menys problemes, ja que l’alumne arriba a primer de Batxillerat amb aquest procediment après, de manera que es tracta només de repassar-lo.

Recursos didàctics

Llibres

CORBERO, M. V., Trabajar mapas, Alhambra Longman, Madrid, 1987.

LÓPEZ, J. A., Mapas topográfi cos, Alhambra Longman, Madrid, 1995.

MALTMAN, A., Geological maps. An introduction, John Wiley and Sons, Nova York, 1990.

MARTÍNEZ, J. A., Mapas geológicos. Explicación e interpretación, Paraninfo, Madrid,1991.

STRAHLER, A. N., Geografía física, Omega, Barcelona, 1981.



Unitat 8 Teledetecció. El mapa geològic

Bibliografi a web

Col·lecció de fotografi es aèries Fotogeología. Selección de fotogramas aéreos, disponible en la Me-diateca del Centre de Recursos Pedagògics de la XTEC. A més del comentari de les fotografi es, el dossier inclou uns conceptes bàsics de fotogeologia i de geomorfologia, unes orientacions per cons-truir un estereoscopi escolar, un model de pràctica de fotogeologia, és a dir, com s’analitza un parell de fotografi es consecutives, i dóna un guió per a la interpretació d’alguns fenòmens geomorfològics mitjançant l’observació estereoscòpica de fotografi es aèries:http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=CRMC1169&CRP=

Hi ha diverses webs amb exemples d’elaboració de talls geològics, fi ns i tot amb activitats:http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/cartografi a/igc_cartografi a_mapageol_tallgeol.htmlhttp://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Mapas-2/prac8.htmhttp://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Cortes/test1.htmhttp://www.geovirtual.cl/geologiageneral/ggcap10i.htm

Un lloc web molt bo per conèixer el mapa geològic regional és el de l’Insitut Geològic de Catalunya. Un cop obert un mapa, a l’esquerra es pot seleccionar l’opció Cartografi a de base i triar Geologica, i llavors apareix el mapa geològic.http://www.icc.es/web/content/ca/index.html

Podem comprovar com són els mapes topogràfi c en webs com ara:http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Topo-1/prac5.htm

També és interessant la pàgina web de l’Instituto Cartográfi co Nacional:http://www.ign.es/ign/es/IGN/home.jsp

El lloc web de l’Institut Cartogràfi c de Catalunya permet baixar mapes i fotografi es aèrees de tot Catalunya: http://www.icc.es/web/content/ca/index.html

S’explica com aixecar un perfi l topogràfi c en:http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Topo-2/prac6.htmhttp://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Mapas-1/prac7.htm

Lloc web interessant:http://www.uwsp.edu/geo/faculty/ritter/geog101/textbook/essentials/outline.html



Unitat 9 Història de la Terra


La novena unitat del llibre té com a objectiu donar una visió general de la història de la Terra i dels mètodes emprats per reconstruir-la.

En una primera part es parla dels mètodes utilitzats per reconstruir la història geològica del planeta. És fa un repàs dels mètodes de datació relativa i absoluta i de la importància dels fòssils per reconstruir el passat de la Terra.

En aquest apartat s’utilitzen continguts treballats en unitats anteriors: estratigrafi a, correlació i anàlisi de talls geològics.

És important fer exercicis de reconstrucció d’històries geològiques a partir de l’anàlisi de talls geològics com els proposats en l’activitat 3.

En la segona part de la unitat es fa un ràpid repàs de la història de la Terra: el fi l conductor de la història és l’aparició i l’evolució dels éssers vius sobre el planeta.

Tenint en compte l’extensió d’aquests continguts i el poc temps de què es disposa per tractar-los, recomanem utilitzar de recursos com vídeos i lectures complementàries sobre aquest tema.

En l’apartat de Recursos didàctics fem alguns suggeriments.

Recursos didàctics

Llibres

ANGUITA, F., Biografía de la Tierra, Aguilar, Madrid, 2002. Llibre per conèixer la història de la Terra, amb un llenguatge senzill i entenedor.

ARSUAGA, J. L, I MARTÍNEZ I., La especie elegida, Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 1998. Per conèixer els nostres orígens.

BRAHIC, A., TAPPONIER, P., et al., La historia más bella de la Tierra, Anagrama, Barcelona, 2003. Una altra història de la Terra, en forma de preguntes i respostes.

FORTEY, R., ¡Trilobites!, Laetoli, Pamplona, 2006. Per conèixer millor aquests animalons que van viure fa tants anys.

KENNETH J., La gran extinción, Antoni Bosch Editor, Barcelona, 1986. Per conèixer com un gran meteorit va acabar amb les tres quartes parts de totes les espècies del planeta (dinosaures inclosos), fa uns 65 milions d’anys.

LEAKEY, R. I LEWIN, R., La sexta extinción, Tusquets Editores, Barcelona, 1997. Obra per conèixer millor les cinc grans extincions en massa i el nostre paper en la sisena.

WALKER, G., Cataclismo climático, Antoni Bosch Editor, Barcelona, 2007.

Bibliografi a web

Conté informació sobre el temps geològic: escales relatives, escales radiomètriques i fòssils:http://pubs.usgs.gov/gip/geotime/contents.html



Unitat 9 Història de la Terra

Pàgina de l’Institut Català de Paleontologia:http://www.diba.es/museus/inspal.asp

Pàgina de l’equip d’investigació liderat per J. L. Arsuaga:http://www.atapuerca.tv/

Pàgina del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid):http://www.mncn.csic.es/copaleontologia.htm

DVD

Caminando con monstruos. Sèrie documental de la BBC que mostra la vida a la Terra durant el pa-leozoic.

Historias de la Tierra. Capítol 1, Los viajeros del tiempo, i capítol 7, La vida en la Tierra. Sèrie docu-mental de la BBC.


GUIA DIDÀCTICASOLUCIONARI



1 1. Precipitacions. Quan les precipitacions són baixes, hi ha risc de sequera. Quan són altes, tenim risc d’inundacions.

2. Vent. Quan és baix, no tenim energia eòlica disponible i no podem generar electricitat per aquest mitjà. La manca d’aquest recurs podria representar un risc de manca d’abastament elèctric. Les fortes ventades comporten destrosses.

3. Radiació solar. Una manca de radiació solar pot comportar diversos riscos, com per exemple el fred, la manca de precipitacions (sequera), la manca de fotosíntesi (aliment), etc. Un excés pot comportar onades de calor.

2

atmosfera

biosfera

hidrosferageosfera

pedosfera

5 3

9 7 2 4 8

1

10 6

3 Tenim quatre variables: les relacions entre aquestes queden refl ectides a la gràfi ca. Així, quan una variable puja, l’altra pot baixar (relació negativa) o pujar (relació positiva).

concentració de CO2 a l’atmosfera

temperatura global

nivell del maralbedo

–

+

+

–

Existeix també una relació entre l’albedo i la temperatura global: com més gran sigui l’albedo, el Sol refl ecteix més la llum i l’energia solar, i la temperatura global disminueix.

Unitat 1 Solucionari



4 En aquest cas, cal observar que en les èpoques en què hi ha hagut glaciació, el nivell del mar ha baixat, cosa que ha propiciat un fort efecte erosiu del fons de la llera del rius i, per tant, la formació de terrasses o desnivells:

temperatura mitjana de la Terra

volum del mar

nivell del marerosió dels rius

profunditatterrasses fluvials

–

+

+

+

–




1 1. Es pot veure que està formada per partícules amb cares planes; per tant, deduïm que es tracta de cristalls. Aquests cristalls mesuren uns quants mil·límetres i tots són de grandàries semblants. Podríem parlar d’una textura granuda.

2. És semblant a l’anterior, però amb cristalls més grans, que ocupen tot l’espai. Podria ser una textura pegmatítica.

3. Les partícules tenen formes arrodonides, de pocs centímetres de grandària, i estan envoltades d’una matriu. Podria tractar-se d’un conglomerat.

4. És semblant a l’anterior, però amb partícules anguloses, per tant parlaríem d’una bretxa.

5. Es tracta d’una textura similar a la tercera, però amb clasts més petits, de pocs mil·límetres. Es tractaria d’un gres.

6. Els minerals presenten una clara orientació en una direcció. Les seves formes fan pensar que es tracta de cristalls. Podríem pensar en una textura esquistosa.

2 a)

1. Granit, ja que presenta cristalls de quars, feldspat i biotita. També seria correcte parlar de gra-nodiorita, ja que el feldspat no especifi ca si és ortosa o plagiòclasi.

2. Calcària fossilífera o lumaquel·la, per la presència de calcita i de fòssils.

3. Presenta una textura porfírica i té cristalls de feldspat i de quars. Podria tractar-se d’un pòrfi r.

4. La presència de calcita cristal·litzada pot ser indicatiu d’una calcària o d’un marbre.

5. Presenta clasts amb fragments de roca i d’altres composicions. Aquests clasts tenen forma arrodonida i mesuren uns quants centímetres. Es tracta d’un conglomerat.

6. És un gres, ja que presenta clasts de quars de grandàries de l’ordre de mil·límetres. La gran quantitat de matriu ens pot fer pensar que es tracta d’un tipus de gres anomenat grauvaca, però la composició uniforme dels clasts també ens pot fer pensar en un gres del tipus quarciarenita.

7. Presenta clasts de grandàries molt petites, alguns dels quals són dels anomenats minerals de l’argila. Es tracta d’una argil·lita.

8. És semblant a l’anterior, però amb calcita; per tant és una marga.




b)

textura nom de la roca

mostra A (1) granuda granit

mostra B (2) gres calcarenita o lumaquel·la

mostra C (3) porfírica pòrfi r

mostra D (4) textura sorrenca calcarenita

mostra E (5) conglomerat conglomerat

mostra F (6) textura sorrenca quarciarenita

mostra G (7) textura argilosa argila

mostra H (8) textura argilosa marga

3 Hem de calcular les proporcions relatives dels tres components essencials: quars, ortosa i pla-giòclasi. Per fer-ho, cal que sumem els tres percentatges i mirem en quina proporció es troba cadascun. Després mirem a la gràfi ca a quin tipus de roca correspon.

Mostra 1. Les proporcions són: 41% de quars, 18% d’ortosa i 41% de plagiòclasi. Es tracta d’una granodiorita.

Mostra 2. Les proporcions són 42% de quars, 31% d’ortosa i 27% de plagiòclasi. Es tracta d’un granit.

Mostra 3. Les proporcions són 60,3% de quars, 18,7% d’ortosa i 21% de plagiòclasi. Per tant, és un granit ric en quars.

4 El resultat d’aquesta activitat dependrà del tipus de sorra que s’hagi utilitzat. La fi nalitat és treballar l’habilitat per reconèixer diferents tipus de clasts i bioclasts, i fer els raonaments necessaris per esbrinar la maduresa textural del sediment a partir de les pautes donades en l’activitat.

5 El resultat d’aquesta activitat dependrà de les mostres dels minerals utilitzades per reconèixer-ne les propietats. La fi nalitat de l’activitat és habituar-se al reconeixement de les diferents propietats a ull nu.

Exemples:

nom del mineral

duresa densitatcolor

i ratlla de color

brillantor exfoliacióaltres

propietats

biotita 2,5 - 3 3 normal fosc nacradaperfecta en

làmines

calcita 3 2,7 normal blanc vítria romboèdricabirefringèn-cia en espat d’Islàndia

galena 2,77,4 -7,6 pesant

gris plom metàl·lica cubica




magnetita 6 5,4 pesant negre metàl·lica cúbicamagnetisme

intens

pirita 6 - 6,5 5 pesantgroc llautóratlla verdo-

sa/negrametàl·lica no en té

silvina 2 2 lleugerincolor, blanc o rosat

vítria cúbica

gust salat amarg,

soluble en aigua

6 i 7 La fi nalitat d’aquestes activitats és familiaritzar-se amb l’ús de claus dicotòmiques com a sistema de codifi cació, i també aprendre a identifi car diferents minerals i roques per reconèixer les més comu nes.

8 Si l’experiment s’ha fet correctament, la mostra que s’ha refredat més lentament tindrà cristalls més grossos. Això és degut al fet que els àtoms d’aquest han tingut més temps per reorganitzar-se.

9 a) Un mineral és un material d’origen natural, sòlid i inorgànic que té una composició química determinada i una estructura atòmica ordenada. La formiga no és un mineral perquè és un ésser viu amb components químics orgànics. Tampoc no ho és el sucre, el qual és un compost orgànic, i tampoc no ho és un clau perquè no és natural, sinó fabricat per l’ésser humà.

b) Les propietats escalars dels minerals són propietats físiques que no depenen de l’estructura interna del mineral i, per tant, sempre donen el mateix valor, independentment de la direcció en què s’efectua la mesura. En canvi, les propietats vectorials sí que depenen de l’estructura interna del mineral i, per tant, el seu valor canvia segons la direcció de la mesura.

c) Les sèries de Bowen són seqüències de cristal·lització dels minerals durant el procés de solidifi cació del magma, ja que no tots els minerals cristal·litzen a la mateixa temperatura perquè tenen diferents punts de fusió.

d) La composició química d’una roca magmàtica ens dóna informació sobre el tipus de magma a partir del qual s’ha format, però la textura ens dóna informació sobre les condicions fi sicoquí-miques del procés de solidifi cació del magma i formació de la roca.

e) Per subdividir roques sedimentàries s’utilitza el criteri de la naturalesa dels seus compo-nents. Per subdividir els gresos s’utilitza el criteri de la composició mineral dels clasts que formen la roca i el ciment que els uneix. Finalment, per subdividir roques detrítiques s’empra com a criteri la grandària dels clasts.

f) La carbonització és el procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó, que produeix un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen. Les condicions ambientals necessàries per al procés són: conques continentals o pantanoses on s’acumulin les restes vegetals, condi-cions anaeròbiques perquè els bacteris descomponguin la matèria orgànica, i en darrer terme enterrament de la matèria orgànica a altes pressions i altes temperatures.




g) Les roques evaporites són roques sedimentàries no detrítiques formades a partir de la pre-cipitació de sals en llacunes o mars interiors, en zones on hi ha una intensa evaporació.

h) Una roca fi loniana es pot diferenciar d’una roca plutònica a ull nu, perquè la roca fi loniana presenta usualment una textura porfírica o afanítica, amb cristalls sense mida uniforme i, en canvi, la roca plutònica presenta normalment una textura granuda, amb cristalls de grandària uniforme.

i) Les roques calcàries es formen per precipitació de la calcita, ja sigui en ambients continentals a partir d’aigües subterrànies carbonatades, o en ambients marins a partir d’esquelets calcaris d’organismes marins.

j) La classifi cació correcta és la següent:

ígnies sedimentàries metamòrfi ques

volcàniques fi lonianes plutòniques detrítiquesno

detrítiquesamb foliació

sense foliació

basalt gabre conglomerat calcària pissarra marbre

riolita granit marga

sienita




1 2. a) Estació de Granada: S-P (diferència de temps d’arribada d’ones S i ones P): 23 s. Ampli tud: 20 mm. Estació de Madrid: S-P: 50 s. Amplitud: 2,9 mm. Estació d’Alacant: S-P: 26 s. Amplitud: 23 mm. Unint els punts corresponents, tal com es veu a la fi gura, la magnitud del terratrèmol és aproximadament de 5.

500

400

500

300

200

60

40

20

5

0

50

40

30

20

1085

4

2

distància(km)

S-P(segons)

100

50

20

10

5

2

1

0,5

0,2

0,1

amplitud(mil·límetres)

6

5

4

3

2

1

0

magnitud

b) 300 km. Després de la diferència d’arribada entre les ones S i P.

c) Més alta, perquè l’amplitud hauria de minvar amb la distància en un mateix sisme, de la ma-teixa manera que un so se sent més fl uix com més lluny és.

d) No. 0,4 graus. S’augmenta l’amplitud, també ho fa la magnitud, però no s’incrementa de ma-nera proporcional.

e) El procediment consisteix a calcular les distàncies de l’epicentre a Madrid, Granada i Alacant, a partit de la diferència d’arribada d’ones sísmiques S i P (les podem anomenar d, d’ i d’’). Després es traça una circumferència amb el centre a cada ciutat i amb el radi calculat (d, d’ i d’’). El punt d’intersecció de les tres circumferències és l’epicentre.

3)

500 KM

epicentre





2 • (F) On diu epicentre hauria de dir hipocentre i a la inversa.

• (F) Les ones P es poden transmetre en aquests tres medis.

• (V)

• (F) Les zones amb més activitat sísmica són les subduccions i les àrees on hi ha lliscament lateral de plaques litosfèriques.

• (F) A Califòrnia l’activitat sísmica està provocada per una gran falla transformant i no per una zona de subducció.

• (V)

• (F) L’escala de Richter és de tipus logarítmic i no decimal normal.

3 a) En aquest text s’expliquen els efectes d’un terratrèmol i d’un tsunami.

b) Un terratrèmol es forma a causa del moviment lent de les plaques, el qual acumula enormes tensions en els blocs de roques separats per falles. Quan se supera el límit de plasticitat de les ro-ques, es produeix un trencament que allibera bruscament la tensió acumulada, amb la qual cosa té lloc una vibració que origina el terratrèmol.

Un tsunami, en canvi, és el resultat de l’acció de les ones sísmiques d’un sisme submarí o originat en una zona costanera, sobre les aigües marines. La vibració transmesa a l’aigua origina la forma-ció d’ones de gran longitud que guanyen alçada ràpidament en arribar a la costa.

c) La zona on s’han produït aquests fenòmens es troba entre la placa pacífi ca i la placa nord-ame-ricana.

d) La placa pacífi ca es desplaça cap a la placa nord-americana i es forma una zona de subducció on la primera s’enfonsa sota la segona. El fregament que s’origina entre les superfícies de totes dues plaques, a causa d’aquest descens, és la causa de l’activitat sísmica.

e) El sisme que es va produir a Alaska va alliberar deu vegades més energia que el que va tenir lloc a Michoacán (Mèxic) el 30 de gener de 1935 perquè va assolir un punt més de magnitud. Aquest paràmetre és una escala logarítmica decimal, per la qual cosa cada unitat representa un valor deu vegades més gran que l’anterior.

Per aquesta mateixa raó, el sisme d’Alaska va alliberar 1.000 vegades més energia que el de Taixkent (Uzbekistan) del 26 d’abril de 1966, de magnitud 5,4.

f) La majoria de danys d’un terratrèmol són provocats per les ones L o superfi cials.




4 Comentaris sobre l’elaboració del mapa: només cal unir amb una línia (isosista) tots els punts que han tingut una mateixa intensitat. Les isosistes no poden creuar-se.

2122

16

17

15

61324

18

8

5

1123

12

20

10

19

4

7

14

12

3

9

1 Núria 2 la Molina 3 Bruguera 4 Pardines 5 Castellar de N'Hug 6 Ripoll 7 Ogassa 8 Setcases 9 Planès 10 Sellagosa 11 Puigcerdà 12 Bellver de Cerdanya13 Guardiola de Berguedà14 l'Espunyola 15 Prats de Lluçanès 16 Torelló 17 Olot 18 Prats de Molló 19 Vilafranca de Conflent 20 Font-romeu 21 Querol 22 Viliella 23 Martinet 24 Gósol

V

IV

III

localitat intensitat localitat intensitat

Núria V Guardiola de Berguedà IV

la Molina V l’Espunyola III

Bruguera V Prats de Lluçanès III

Pardines V Torelló III

Castellar de N’Hug V Olot III

Ripoll IV Prats de Molló III

Ogassa IV Vilafranca de Confl ent III

Setcases IV Font-romeu III

Planès IV Querol III

Sallagosa IV Viliella III

Puigcerdà IV Martinet III

Bellver de Cerdanya IV Gósol III

a) L’epicentre estaria situat a la part central de l’àrea delimitada per la isosista V, ja que és la zona on la intensitat ha estat més alta perquè la proximitat al focus sísmic és màxima.

b) La intensitat d’un sisme es mesura amb l’escala de Mercalli.

c) La intensitat assolida per un sisme en una determinada localitat es mesura a partir dels efectes que causa.

d) Les línies traçades en el mapa, anomenades també isosistes, uneixen els punts en què aquest sisme ha tingut la mateixa intensitat.




e) Per trobar les intensitats en aquests punts, cal ubicar-los en el mapa d’isosistes que hem ela-borat. A Ribes de Freser la intensitat d’aquest sisme va ser d’aproximadament V; a Campdevànol, d’entre IV i V; a Berga, d’entre III i IV, i a Vic va ser inferior a III.

f) Observant entre quines isosistes es troben.

g) Aquest terratrèmol s’ha produït en una zona de sismicitat moderadament elevada.

h) Un sisme com aquest és el resultat d’un llarg procés. El moviment lent de les plaques acumula tensions enormes en els blocs de roques separats per falles. Quan se supera el límit de plasticitat de les roques, es produeix un trencament que allibera bruscament la tensió acumulada i té lloc una vibració que origina el terratrèmol. En aquest cas, els Pirineus constitueixen el límit entre la subplaca ibèrica i la placa eurasiàtica. Es tracta d’un límit convergent amb nombroses falles encara actives.

5 a) En el planeta A hi ha sis discontinuïtats (als 200, 400, 700, 850, 1.350 i 2.200 km de profun-ditat). Les discontinuïtats dels 400, 700, 850, 1.350, i 2.200 km són de primer ordre, i la dels 200 km és de segon ordre. En el planeta B hi ha tres discontinuïtats (als 100, als 200 i als 680 km de profunditat). La discontinuïtat dels 100 km és de segon ordre i les dels 200 i 680 km són de primer ordre. Ens basem en els canvis sobtats de velocitat de les ones P i S al llarg dels planetes.

b) El planeta A té set capes, de les quals només és homogènia la que comprèn dels 700 als 850 km de profunditat, ja que la velocitat de les ones sísmiques és constant, i aquesta capa, on la velocitat de les ones presenta una forta davallada, pot tenir característiques de fl uid. Les altres capes són heterogènies perquè la velocitat de propagació de les ones sísmiques és variable. El planeta B té quatre capes, totes heterogènies.

c) Gairebé totes les capes que s’observen en els dos planetes presenten rigidesa creixent, ja que la velocitat de les ones sísmiques augmenta en profunditat. Només té rigidesa constant la capa homogènia del planeta A.

d) En el planeta A, des de la superfície fi ns als 1.350 km de profunditat, les capes són sòlides, ja que s’hi propaguen les ones P i S; en canvi, des dels 1.350 km fi ns al centre del planeta és fl uid perquè no s’hi propaguen les ones S. El planeta B és sòlid fi ns als 680 km de profunditat i fl uid des d’aquesta discontinuïtat fi ns als 1.200 km, que corresponen al centre del planeta.

e) Planeta A: capa 1 (0 - 200 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent; capa 2 (200 - 400 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent; capa 3 (400 - 700 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent; capa 4 (700 - 850 km): sòlida amb característiques de fl uid, homogènia, rigidesa constant; capa 5 (850 - 1.380 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent; capa 6 (1.380 - 2.200 km): fl uida, heterogènia, rigidesa creixent; capa 7 (2.200 - 2.800 km): fl uida, heterogènia, rigidesa creixent.




Planeta B: capa 1 (0 - 100 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent; capa 2 (100 - 200 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent; capa 3 (200 - 680 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent; capa 4 (680 - 1.200 km): fl uida, heterogènia, rigidesa creixent.

100

200

planeta A

planeta B

2.800

2.200

1.380

850700

400200

0

capa superficial (escorça)

capa intermèdia (mantell)

capa interna (nucli)

1.200

680

12

34

5

6

7

12

3

4

0

capa superficial (escorça)

capa intermèdia (mantell)

capa interna (nucli)

6 1 litosfera 4 endosfera (nucli) 3 mesosfera 2 astenosfera 6 escorça continental 8 mantell inferior 10 nucli intern 5 escorça oceànica 7 mantell superior 9 nucli extern

7 a) L’illa d’Islàndia emergeix de la dorsal atlàntica.

b) Perquè les dorsals són zones amb molta activitat volcànica, ja que hi ha corrents ascendents de magma que provoquen la sortida de material calent cap a l’exterior.

c) La franja central de l’illa d’Islàndia és la més moderna des del punt de vista geològic (color rosat) perquè correspon al límit de les plaques nord-americana i eurasiàtica, on aquestes plaques se separen per la sortida de magma pel rift.

Les franges a l’est i a l’oest de la franja central (color taronja) tenen edats similars i són anteriors a la franja central, perquè els corrents de l’astenosfera divergents provoquen la separació de les plaques.




d) Perquè la dorsal és una zona constructiva, on es va generant nova escorça per la sortida de mag ma pel rift, i els corrents divergents de l’astenosfera separen les dues plaques en contacte.

e) La zona central correspon al rift i, per tant, té forma de vall; en canvi, els relleus més abruptes i muntanyosos es troben a l’est i a l’oest del rift central, formant un esglaonat tectònic.

8 a) L’ordre correcte és b, d, c i a.

b) Es tracta d’un procés de fragmentació d’una placa continental per l’ascens de magma provinent de l’astenosfera i la posterior formació d’una dorsal i l’obertura d’un nou oceà.

c) A la vinyeta b s’observa la pujada de calor provinent de l’astenosfera, amb els consegüents debilitament i fractura de l’escorça continental. A la vinyeta d es produeix un aprimament de l’escorça, la formació de falles esglaonades formant una fossa tectònica o rift-valley amb erup-cions volcàniques, i l’arrossegament de l’escorça continental a causa dels corrents divergents. A la vi nyeta c se separen els dos blocs d’escorça continental i s’observa una dorsal encara no ben constituïda. Finalment, a la vinyeta A s’observen dues plaques amb escorça oceànica separades per una dorsal, on els mars circumdants han envaït la zona deprimida i s’ha format un nou oceà.

d) Els materials que pugen pels corrents de convecció ascendents provenen de l’astenosfera.

e) A causa de la calor provinent del mantell, la capa es debilita i es fractura, i després s’aprima perquè els corrents divergents empenyen l’escorça.

f) Un rift-valley és una vall tectònica formada per falles esglaonades, per on pugen materials mag màtics procedents de l’astenosfera, i que correspon a un límit de separació de plaques que precedeix l’obertura d’un nou oceà.

g) La nova escorça que es crea és escorça oceànica, encara que es formi enmig d’un continent, ja que és la fase inicial de distensió prèvia a l’obertura oceànica.

h) En principi, es formarà un oceà estret, amb una dorsal poc defi nida, i si el procés continua es formarà un gran oceà amb una dorsal ben constituïda, amb la consegüent separació continental. Per tant, l’antic continent quedarà fragmentat en dues parts.

9 a) Perquè correspon a una etapa primerenca de la fragmentació del continent africà, i la gran fossa tectònica de l’est del continent correspon al rift-valley, on l’ascens de magma provoca molta activitat sísmica i volcànica. Un conegut volcà d’aquesta zona és el Kilimanjaro, a la zona fronterera entre Kenya i Tanzània, que amb 5.916 m d’alçada és el cim més alt del continent africà.

b) Perquè és una zona deprimida on s’acumulen les aigües dels rius provinents de les muntanyes veïnes.

c) Perquè abans de l’obertura del mar Roig, l’actual península Aràbiga estava unida amb el nord-est africà de manera que formava part d’una mateixa placa litosfèrica. Actual ment, són plaques diferenciades: la placa africana, a l’oest del mar Roig, i la placa aràbiga, a l’est.

d) El mar Roig és un mar en expansió que s’anirà engrandint a causa de l’ascens de material magmàtic provinent de l’astenosfera i de la separació de les plaques pels corrents divergents. La península Aràbiga s’anirà desplaçant cap al nord-est, de manera que se separarà cada cop més del continent africà, i s’unirà amb la placa eurasiàtica.




10 a) És una falla transformant, que correspon a un límit de plaques de conservació, amb un movi-ment de lliscament paral·lel entre les plaques en contacte.

b) La península de Califòrnia es troba a la placa pacífi ca. La falla que separa les dues plaques és la falla de San Andrés, falla de transformació que recorre l’oest dels EUA en direcció nord-sud.

c) La previsió és que, d’aquí a uns quants milions d’anys, la península de Califòrnia se separi del continent americà i es mogui cap al nord-oest, a causa del continu fregament entre les plaques.

d) Malgrat que el fregament entre les dues plaques separades per la falla de San Andrés és con-tinu, sovint es presenten moviments sobtats a causa de l’acumulació d’energia al llarg de la falla que s’allibera de cop. Les conseqüències són forts terratrèmols amb hipocentres poc profunds, fi ns a 100 km de profunditat.

11 a) i b) Les dades obtingudes a partir de l’estudi dels materials recollits al fons marí de l’oceà Atlàn-tic ens indiquen que les roques més properes a la dorsal són les més modernes, i que, a mesura que ens allunyem de la dorsal, les roques són més antigues. Aquests resultats coincideixen amb el que diu la teoria de la tectònica de plaques, segons la qual la dorsal és un límit de plaques cons-tructiu, per on surten materials magmàtics que provoquen la creació de nova es corça oceànica i també l’expansió de l’oceà i la separació dels continents.

c) Per calcular la velocitat de moviment de les plaques, es pot fer una senzilla regla de tres. El resultat és que les plaques es desplacen aproximadament uns 2 cm l’any, a la mateixa velocitat a totes dues bandes de la dorsal.

12 Vinyeta 1: a) La col·lisió es produeix entre l’escorça oceànica i l’escorça oceànica. b) A la placa eurasiàtica es forma un arc insular amb abundant activitat sísmica i volcànica. c) La zona de subducció pertany a la placa indoaustraliana.

Vinyeta 2: a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça oceànica. b) La zona de subducció pertany ara a la placa eurasiàtica, que en el seu límit presenta escorça

oceànica. c) Els arcs insulars han desaparegut perquè la placa oceànica on es trobaven s’ha enfonsat cap a

l’astenosfera en subducció. d) A la placa eurasiàtica s’ha format una serralada pericontinental. e) Sí, hi pot haver magmatisme, ja que hi ha subducció d’una placa sota l’altra i es generen nous

magmes.

Vinyeta 3: a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça continental. b) La serralada de l’Himàlaia es troba entre les dues plaques, l’eurasiàtica i la indoaustraliana, i s’ha

format per obducció o col·lisió continental. c) No hi pot haver fenòmens magmàtics perquè no hi ha subducció.




13 Per ordre ascendent de densitats, les roques s’ordenen en calcària, granit i basalt. La calcària repre-senta les roques sedimentàries que recobreixen l’escorça continental; el granit, el gruix principal de l’escorça continental, i el basalt, l’escorça oceànica, recoberta sovint per una capa prima de sediments.

Si col·lidissin, els materials més densos tenen tendència a enfonsar-se sota els més lleugers.

14 a) Un terratrèmol es produeix a causa de l’alliberament sobtat d’energia als llavis d’una falla, el qual provoca una vibració.

b) Els terratrèmols es produeixen en un 90% en els límits de les plaques tectòniques, bàsicament a les dorsals oceàniques (per exemple, els sismes submarins al llarg de la dorsal atlàntica), a les zones de subducció (per exemple, al Japó o a l’Amèrica Central) i a les falles transformants (per exemple, a Turquia i a Califòrnia), encara que també hi ha sismes intraplaca.

c) Els terratrèmols es mesuren mitjançant dues escales: l’escala de Mercalli, que mesura la inten-sitat del sisme, i l’escala de Richter, que en mesura la magnitud.

d) Una divisió pot ser el model basat en les discontinuïtats sísmiques, que divideix la Terra en: es corça, mantell i nucli. Un altre model es basa en la dinàmica terrestre, fonamentat en el com-por tament mecànic de les roques, i que divideix el planeta en: litosfera, astenosfera, mesosfera i endosfera.

e) L’astenosfera és una capa localitzada al mantell superior, que va dels 100 km als 400 km de profunditat, i correspon a una zona on les ones P i S disminueixen la velocitat. A partir d’això es dedueix que, en aquesta capa, les roques hi poden estar parcialment foses i s’hi poden comportar com un fl uid.

f) Una discontinuïtat sísmica és una zona on es produeix un canvi sobtat de velocitat de les ones sísmiques, de la qual cosa es dedueix que hi ha un canvi de composició dels materials.

g) Les dades que demostren el moviment de les plaques són de diversos tipus. En primer lloc, dispo-sem de dades geogràfi ques, basades en l’encaix de les vores dels continents; en segon lloc, trobem dades paleontològiques, basades en la coincidència de restes fòssils en continents avui separats i, per últim, tenim dades més recents obtingudes sobre l’edat i les anomalies magnètiques de les roques situades a banda i banda de la dorsal, que demostren que els fons oceànics tenen edats diferents segons la distància de la dorsal.




1 (Correccions en negreta)

Els magmes es poden solidifi car a l’interior de la Terra i originar roques plutòniques o fi lo-nianes o, a l’exterior, formar roques volcàniques. Les roques plutòniques formen estructures concordants quan s’adapten a les roques encaixants i discordants quan s’intercalen entre les roques preexistents. Els batòlits són grans masses de magma solidifi cat a l’interior de la Terra. Els lopòlits i els lacòlits són estructures primes disposades seguint els plans d’estratifi cació. Els dics, en canvi, són capes planes que tallen les roques encaixants.

Quan el magma surt a l’exterior, forma edifi cis volcànics que poden ser de diferents tipus en funció dels materials que el volcà expulsi. Primerament, el magma s’acumula en una cam-bra magmàtica per ascendir posteriorment per la xemeneia fi ns a sortir a l’exterior a través del cràter. Quan el magma perd els gasos forma la lava que fl uirà fi ns a solidifi car-se formant colades.

Els volcans compostos o estratovolcans estan formats exclusivament per capes successives de lava solidifi cada i fragments semisòlids, anomenats piroclasts. Si l’edifi ci volcànic està format exclusivament per lava solidifi cada, es forma un volcà en escut.

A vegades la lava és molt viscosa i només s’expulsen piroclasts que formen un con d’escòries. Si la viscositat és tan gran que ni tan sols surten piroclasts, l’estructura resultant serà un dom o banyó volcànic.

2 a)

3 = magmatisme de dorsal oceànica

4 = magmatisme d’arc d’illes

1 = magmatisme de subducció oceà-continent

5 = magmatisme intraplaca

b)

• toleític: 3 • calcoalcalí: 1 i 4 • alcalí: 5

c) Són primaris el toleític i l’alcalí. Això vol dir que conserven la composició de la roca que els ha originat.

d) El magma calcoalcalí és secundari perquè incorpora minerals de la roca encaixant.

e) Els magmes secundaris es poden formar per tres processos: • mescla: dos o més magmes primaris diferents es barregen i donen lloc a un magma secundari

diferent. • diferenciació: es produeix quan un magma es refreda a poc a poc. Quan alguns minerals comen-

cen a solidifi car, la resta del magma canvia la seva composició original en segregar-se aquests minerals de la fase líquida.




• assimilació: té lloc quan els magmes reaccionen amb les roques en què estan encaixats. Gene-ralment, aquest procés n’altera la composició química original.

3 a) La línia anomenada solidus indica aquella temperatura a partir de la qual una roca deixa d’estar totalment solidifi cada perquè algun o alguns minerals que la componen comencen a fondre’s (fusió parcial).

b) La línia anomenada liquidus indica la fusió total de la roca i és la temperatura a partir de la qual la roca es transforma en magma.

c) Aquesta franja en què coexisteix part de la roca sòlida i part de magma existeix perquè la ma-joria de roques estan formades per més d’un mineral i cadascun d’ells té el seu punt de fusió. Primer, es fonen els de temperatura de fusió més baixa (solidus) i, fi nalment, ho fan els de punt de fusió més alt (líquidus).

Només en el cas de les roques monomineràliques les dues línies (solidus i liquidus) coincidiran en un mateix valor perquè la totalitat de la roca es fondrà a la mateixa temperatura.

d) Per a cada roca, la temperatura a què es troba cadascuna d’aquestes línies serà diferent consi-derant un mateix grau d’hidratació i una mateixa pressió. Podrem trobar les úniques coincidències en aquelles roques que continguin algun mineral en comú. Si algun d’aquests minerals comuns és el que determina la temperatura d’inici de la fusió parcial (solidus) o de fusió total (liquidus), podem tenir valors coincidents d’aquests paràmetres per a totes dues roques.

e) Si augmenta la pressió de la roca, aquests dos valors de temperatura també augmentaran, ja que un increment de la pressió difi culta la fusió dels minerals.

Una disminució del grau d’hidratació també tindrà un efecte semblant. La presència d’aigua afa-voreix la fusió a temperatures més baixes.

f) • Com més gran sigui el contingut de sílice, més viscós serà el magma. • Les pressions a què estan sotmeses les roques fan augmentar també la viscositat del mag-

ma. • La quantitat de gasos dissolts té un efecte contrari. Com més gran és aquesta quantitat, menys

viscós és el magma. • Com més alta sigui la temperatura a què es troba un magma, menys viscós serà.




4

K

R

K I L I M A N J A R O

A F

T Z L

U A A

N Y I R A G O N G O

G U U

A M A

D B

A R E N A L

E

V U L S I N I

2 (H) 3 (D) 4 (D)

6 (V)

1 (V)

10 (D)

5 (H)

7 (D)

9 (H)

8 (H)

5 a)

paísvulcanisme intraplaca

subducció oceà-

continent

subducció oceà-oceà

dorsal oceànica

zona de rift

Indonèsia X X

Xile X X

Japó X

Itàlia X

Etiòpia X

Islàndia X

Tanzània X

Nova Zelanda X

Costa Rica X

Congo X

b) Els volcans ubicats al llarg de les muntanyes Rocalloses des d’Alaska fi ns a Califòrnia tenen laves força menys fl uides que els de les illes com Hawaii, en ple oceà Pacífi c. Això es deu a la seva composició. Les laves de Hawaii són més pobres en sílice.

La seva perillositat també és molt diferent: mentre que les erupcions a Hawaii són tranquil·les i sense explosions, les erupcions a les Rocalloses són molt més explosives i potencialment peri-lloses a causa de la viscositat del magna.



c) No tenen cap volcà, per exemple l’Uruguai, Rumania, el Vietnam, Mauritània i Suïssa. Aquests països tenen en comú el fet d’estar ubicats al mig de plaques litosfèriques i, per tant, allunyats de les seves vores.

6 a) Les illes són més antigues com més situades al nord-oest estan (les edats estan indicades en milions d’anys).

b) A Hawaii hi ha vulcanisme intraplaca. Es tracta d’un punt calent enmig d’una placa oceànica.

c) Els volcans de Hawaii tenen una activitat constant però tranquil·la perquè la lava és molt líquida i sense explosions. Es formen grans colades que a vegades arriben fi ns al mar. El tipus d’edifi cis volcànics són els volcans en escut.

d) La regularitat que hi ha en l’edat de les diferents illes es deu al desplaçament relatiu de la placa litosfèrica respecte del punt de l’astenosfera on hi ha el corrent convectiu ascendent (punt ca lent).

7 a) Excepte el de Hawaii, la resta de perfi ls inclouen algun tipus de límit entre plaques. En el perfi l de la serralada de l’Atlàntic Nord hi ha un límit divergent i en els altres dos és convergent.

b) Els volcans dels perfi ls b i c van néixer sota el mar. La zona b correspon a una subducció entre dues plaques en una zona oceànica. El perfi l c correspon a una zona de vulcanisme dins de la placa pacífi ca, que és totalment oceànica.

c) Les fosses oceàniques dels perfi ls b i c s’han format per la presència d’una subducció entre dues plaques. Aquesta subducció suposa que una placa s’enfonsa cap a l’astenosfera i pateix un fort fregament amb l’altra. Aquest procés genera la formació de magmes, els quals ascendeixen i donen lloc a fenòmens volcànics.

d) Perfi l a: magmes bàsics (basàltics i peridotítics); perfi l b: magmes àcids i intermedis; perfi l c : magmes bàsics (basàltics i peridotítics); perfi l d: magmes àcids (alcalins i calcoalcalins).

e) Perfi l a: activitat hawaiana o estromboliana; perfi l b: activitat vulcaniana, pliniana o ultrapliniana; perfi l c : activitat hawaiana; perfi l d: activitat vulcaniana, pliniana o ultrapliniana.




8 a)

a) Vesuvi (Itàlia), b) La Soufrière (Guadalupe) i c) Mau na Loa (Hawaii).

b) El Vesuvi és l’únic estratovolcà dels perfi ls representats. Aquests edifi cis volcànics estan formats per capes alternades de lava i piroclasts, i l’alliberament d’aquest tipus de productes és caracterís-tic dels volcans que presenten una caldera i cons amb pendents bastant grans com el Vesuvi. La Soufrière pot haver presentat aquets tipus d’activitat en fases anteriors. Actualment, la presència d’un dom volcànic a la seva part superior indica una activitat de tipus plinià.

c) El Mauna Loa és un volcà en escut, atès que té la típica forma de con molt ample amb pen-dents suaus que és caraterística de l’activitat hawaiana; en aquesta gairebé no hi ha piroclasts i l’edifi ci volcànic es construeix per l’acumulació de successives capes de lava.

d) El principal factor que condiciona les diferències entre aquests volcans és la viscositat del mag-ma. Com més viscós, menys fl uid és i més abundants són els piroclasts, fets que condicionen la forma de l’edifi ci volcànic.

e) Perfi l a: activitat hawaiana; perfi l b: activitat estromboliana o vulcaniana; perfi l c: activitat pliniana o ultrapliniana.

f) No seria lògic que aquests tres volcans es trobessin l’un al costat de l’altre. Generalment, els diferents volcans d’una mateixa zona volcànica tenen activitats molt semblants, ja que el tipus de magna que els origina té també unes mateixes característiques.


a

b

c

con volcànic

caldera cràter

con volcànic

dom

calderacon volcànic

cràter

con volcànic




g) La Soufrière és el volcà que té més probabilitats de produir una colada piroclàstica, perquè té un dom volcànic a la part superior, estructura que tapa el cràter i indica l’existència de lava molt viscosa. Aquests factors poden afavorir l’acumulació de gasos i material piroclàstic i, en con-seqüència, l’aparició d’una colada d’aquests tipus.

h) Per les mateixes raons esmentades en l’apartat anterior, la Soufreière és el volcà que deu tenir l’índex d’explosivitat volcànica més elevat.

i) El Mauna Loa és el vocà que produeix colades de lava més extenses, perquè la seva lava és la menys viscosa de tots tres, tal com ho demostra l’escassa pendent del seu con format per exten-ses colades.

9 a) • (F) És un estratovolcà amb una gran caldera.• (F) Es va tractar d’una lava amb força sílice. Això li va donar una gran viscositat.• (F) Es tracta d’una zona de subducció entre dues plaques oceàniques.• (V)• (F) Es va tractar d’una erupció de tipus plinià.• (F) Es tracta d’un vulcanisme explosiu a causa de l’elevada viscositat de la lava.

b) Aquesta erupció va ser excepcional per la gran virulència de les explosions, per la quantitat abundant de materials emesos i per les dimensions de la caldera submarina que es va formar.

c) El nombre elevat de víctimes va ser causat, principalment, pel gran tsunami que va originar la formació de la caldera submarina.

10 a) A - 6, B - 3, C - 4, D - 5, E - 2, F - 1

b) Els basalts i les cendres indiquen, a la part baixa de la sèrie, que el vulcanisme era tranquil i fl uid (hawaià); a la part mitjana, hi trobem predominantment piroclasts, indicadors d’una activitat volcànica una mica més violenta (estrombolià); a la part superior, la presència de cendres amb troncs cremats (colades piroclàstiques) i de bretxes (explosions) que indicaria un vulcanisme més violent (plinià).

c) Ha augmentat.

d) El risc hauria de ser molt alt.

11 a) Un magma és una barreja de minerals en estat líquid amb un elevat contingut de gasos en dissolució. Els seus components principals són els silicats i, entre els gasos dissolts predominen el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, el fl uor, el clor...

b) Els magmes es formen a les zones més profundes de l’escorça i a la part superior del mantell terrestre. En aquestes zones els valors de pressió i temperatura són molt alts, i la fusió de les ro-ques s’hi pot produir per tres processos:

• augment tèrmic per sobre del punt de fusió de tots els minerals que formen la roca; • descompressió: si disminueix la pressió de les roques, es poden fondre sense que augmenti

la temperatura; • presència de fl uids: l’aigua i altres fl uids també fan disminuir el punt de fusió.



c) Les roques volcàniques es refreden a l’exterior de la Terra. Això fa que solidifi quin molt ràpida-ment, fet que en condiciona l’estructura. Gairebé mai tenen cristalls a l’estructura i, en canvi, molt sovint presenten cavitats formades per les bombolles dels gasos que contenia el magma.

d)

gasos: vapor d’aigua (entre un 60% i un 90%) altres: CO2, H2S, òxids de sofre, HCl

PRODUCTES VOLCÀNICS líquids: lava

sòlids: piroclasts: • cendres (diàmetre < 2 mm) • lapil·li (2-50 mm de diàmetre) • bombes volcàniques (diàmetre > 50 mm)

e) Hi ha quatre tipus bàsics d’edifi cis volcànics: • volcà en escut: volcà molt extens amb petits pendents format per colades de lava successi-

ves; • estratovolcà: volcà menys ample amb pendents més forts integrat per capes alternades de

piroclasts i colades de lava solidifi cada; • con d’escòries: volcà de poca amplitud i forts pendents format exclusivament per capes de

piroclasts. • dom o banyó volcànic: pic abrupte situat sobre el cràter format per la solidifi cació ràpida d’un

magma molt viscós.

Alguns volcans, especialment els estratovolcans, poden presentar una estructura addicional ano-menada caldera, fruit de l’esfondrament de la cambra magmàtica o del trencament de l’edifi ci volcànic com a conseqüència d’una explosió.

f) L’índex d’explosivitat volcànica (IEV) és un valor indicatiu de la perillositat d’una erupció, en fun-ció de la probabilitat que es produeixin explosions i de la virulència que tinguin. Aquest paràmetre té una relació directa amb la viscositat del magma. Com més viscós és el magma, més difi cultats tenen els gasos per alliberar-se’n. En aquest cas, poden acumular-se i originar explosions quan surten bruscament.

g) Un mateix volcà pot tenir comportaments diversos en diferents episodis eruptius o, fi ns i tot, durant una mateixa erupció. Si les característiques del magma que emet el volcà canvien, també ho faran les característiques de l’erupció. Per aquesta raó no es pot assignar un tipus fi x d’activi tat volcànica a un mateix edifi ci volcànic.

h) Un volcà actiu és aquell que emet lava i gasos o té activitat sísmica, o totes dues coses. Un volcà dorment és aquell que està inactiu des de fa temps, però que encara pot entrar en erupció. Un volcà extingit també és un volcà inactiu però que ja no pot entrar mai en erupció.

i) El vulcanisme atenuat és el conjunt de fenòmens que es produeixen en les zones d’activitat vol cànica feble perquè els volcans són dorments des de fa molt de temps o bé estan a punt d’extingir-se. En són tres exemples:




• fonts termals: brolladors d’aigua calenta; • guèisers: fonts periòdiques de vapor d’aigua i aigua calenta; • fumaroles: escletxes per les quals surten gasos.

j) Els tipus de contactes entre plaques i el tipus de vulcanisme que hi està associat són: • Dorsals oceàniques i zones de rift: es tracta de volcans amb magmes bastant fl uids i activitat

estromboliana en la majoria de casos. • Zones de subducció: es donen tant en les subduccions oceà-continent com en els arcs d’illes

volcàniques. La seva activitat acostuma a ser força més explosiva que en el cas anterior, amb activitats vulcaniana, pliniana o ocasionalment ultrapliniana.

Finalment, també hi ha casos de vulcanisme en zones intraplaca, associats a punts calents o hot spots. En aquest cas, es tracta de volcans tranquils amb activitat hawaiana.




1 1. Anticlinal (esquerra) i sinclinal (dreta). Es tracta de plecs paral·lels.

2. Successió d’anticlinals i sinclinals paral·lels, amb pla axial vertical (sense vergència, per tant).

3. Plec anticlinal paral·lel, amb vergència cap a l’esquerra.

4. El plec del centre és un anticlinal paral·lel amb una lleugera vergència cap a l’esquerra.

5. Successió de plecs paral·lels amb vergència cap a l’esquerra.

6. Anticlinal similar tombat amb vergència cap a la dreta.

2 1. falla inversa; 2. diàclasis; 3. falla inversa; 4. diàclasis; 5. diàclasis; 6. falla (no s’aprecia bé si és inversa o normal, però el pla de falla és quasi horitzontal; per tant, és probable que sigui una falla inversa, potser un encavalcament).

3 a)

tipus de roca metamòrfi cacondicions de pressió

i temperaturaexemple de zona on

es poden formar

cornubianita amb hornblenda temperatura alta i pressió baixaal voltant d’una massa de

magma

amfi bolita temperatures i pressions altesa la mesozona d’un orogen

situat en una subducció oceà-continent

esquist verd*temperatures i pressions

moderades

a la part superior de la meso-zona d’un orogen situat en una

subducció oceà-continent

eclogitatemperatures i pressions

molt altes

a la part més profunda d’un orògen d’una zona de subduc-

ció oceà-continent

cornubianita amb piroxètemperatures molt altes i pres-

sions baixesmolt a prop d’una massa de

magma

* Esquist verd, en lloc d’esquist blau, com surt al llibre.

b) Les granulites es formen quan la temperatura és de 680°C aproximadament.

c) L’eclogita apareix a partir de pressions mínimes de 10 kb.

d) Els processos metamòrfi cs es produeixen quan les temperatures superen els 250 °C a pressio-ns inferiors a 1 kb. A mesura que la pressió creix, el metamorfi sme pot donar-se a temperatures inferiors; així, per exemple, amb 2 kb de pressió es formen roques metamòrfi ques a només 100°C.

e) El límit d’anatèxia indica aquells valors de pressió i temperatura a partir dels quals els minerals inicien la seva fusió. Així, quan les condicions de pressió i temperatura superen aquest límit, els diferents minerals van passant de manera progressiva a la fase líquida segons quin sigui el seu punt fusió.





4 a) Collserola està formada principalment per roques metamòrfi ques, però també n’hi ha de mag-màtiques (granit) i una petita quantitat de sedimentàries del quaternari (al peu de la serralada).

b) Abans de l’orogènesi que va originar Collserola hi havia un predomini de roques sedimen-tàries.

c) L’aparició de masses de roques magmàtiques molt calentes durant l’orogènesi va afectar les ro ques preexistents.

d) Anant des de la Bonanova fi ns al Tibidabo, observem primer les roques magmàtiques solidifi -cades (granit) i, a partir d’aquí, diverses franges de roques metamòrfi ques.

e) Sí, perquè es tracta d’unes aurèoles metamòrfi ques entorn d’un batòlit que acostumen a tenir forma de corones circulars al voltant d’aquesta estructura magmàtica. De fet, no s’observen més roques metamòrfi ques en direcció al mar.

f) S’ha produït un metamorfi sme de contacte perquè les roques preexistents s’han transformat a causa de l’alta temperatura de la massa de magma, que va aparèixer durant l’orogènesi i que posteriorment formaria el granit.

5 a) No hi ha el mateix tipus de metamorfi sme en totes les zones perquè les condicions de pressió i temperatura no són les mateixes.

b) Els dos factors que determinen el tipus de metamorfi sme que hi ha a cada lloc són la pressió i la temperatura.

c) A les zones de subducció es formaran roques pròpies del metamorfi sme regional: pissarres i micacites a l’epizona, esquists i amfi bolites a la mesozona i gneis i migmatites a la catazona. Per altra banda, al voltant de les masses de magma que es generen apareixeran roques de metamor-fi sme de contacte com les cornubianites, la quarsita i el marbre, i d’altres fruit de processos de metasomatisme. En aquest segon cas, podem trobar jaciments de minerals d’interès econòmic.

A les zones de lliscament lateral entre plaques trobarem roques generades pel metamorfi sme dinàmic, com les bretxes de falla i les milonites.

d) A les conques oceàniques es produeixen fenòmens metamòrfi cs a causa de la pressió genera-da per l’acumulació de sediments. Al mateix temps els materials es van enfonsant pel procés de subsidència, per la qual cosa estan sotmesos a unes temperatures cada vegada més elevades.

e) La gran diversitat de roques metamòrfi ques que hi ha a les serralades formades en zones de subducció és conseqüència de la gran varietat de condicions de pressió i temperatura que s’hi donen. Els tipus de metamorfi sme que hi ha aquí són el regional, el de contacte i el metasoma-tisme.

6 a) El canvi de cianita / sil·limanita / andalusita correspon a minerals polimòrfi cs perquè tots tres tenen la mateixa composició química.

b) La moscovita, estable en una àmplia franja de pressions, es transforma en ortosa, corindó i vapor d’aigua a causa de l’elevació de la temperatura a partir de 700 °C aproxima dament.




c) L’andalucita es transformarà en cianita, tot i que si la temperatura a què es trobava era superior a 500 °C es transformarà primerament en sil·limanita i, posteriorment, en cianita.

d) Una roca que conté sil·limanita ha estat sotmesa a una temperatura mínima lleugerament inferior a 500 °C i a pressions que poden oscil·lar entre 0 kbar i més de 9 kbar.

e) Una roca que conté ortosa i corindó ha estat sotmesa a una temperatura mínima de 375 °C. Per deduir-ho, cal observar la gràfi ca i calcular a partir de quin valor de l’eix de les x apareixen aquestes dues substàncies.

f) Com més elevada és la densitat d’aquests minerals, més estables són a pressions elevades. Això s’explica pel fet que, com més elevada és la pressió, més gran és la comprensió a què estan sotmesos; d’aquesta manera, es formen unes estructures moleculars més compactes i augmenta la densitat del mineral.

7 (Correccions en negreta)

Els processos metamòrfi cs són transformacions que pateixen les roques com a conseqüència de l’acció de la pressió i la temperatura. Alguns d’aquests canvis no comporten transformacions químiques de les roques i només la substitució d’uns minerals polimòrfi cs per uns altres. D’altres vegades, les roques es transformen perquè els minerals es transformen en d’altres de composició química diferent.

Els cristalls que formen les roques també pateixen canvis durant el metamorfi sme. En general, es pot dir que sempre hi ha un augment del seu volum, una tendència a les formes planes i una orientació perpendicular a la direcció de la pressió.

En fases molt avançades de metamorfi sme es produeix la migmatització, que consisteix en la fusió parcial de les roques.

D’altres vegades es produeix una fusió total de les roques i s’obté el magma. Aquest procés s’anomena anatèxia i origina masses de roques foses que constitueixen magma.

Cap al fi nal d’aquest text diu que la migmatització genera la formació de lava. Només la fusió total de les roques, procés anomenat anatèxia, pot donar lloc a masses de roques foses que constitui-rien magma i no pas lava. Aquest segon terme es reserva, exclusivament, als materials en forma líquida que s’emeten durant una erupció volcànica.

8 L’estudi microtectònic pot revelar la història, almenys pel que fa a la tectònica, de les roques. Par-tint dels successos geològics que podem triar, tenim:

1. Cordierita desorientada posterior a la biotita orientada. Veiem que la cordierita és posterior perquè talla els minerals de biotita. Així doncs, primer s’ha produït un metamorfi sme regional (biotita orientada) i després un metamorfi sme de contacte de baix grau (cordierita).

2. Granats damunt de plagiòclasi (albita) i epidota plegades. Per tant, primer s’ha produït un me-tamorfi sme de contacte de baix grau (albita-epidota), la qual cosa ha donat lloc a un bandeja-ment; a continuació hi ha hagut un plegament i, en darrer terme s’ha produït un metamorfi sme de contacte d’alt grau (granats).




3. Cordierita orientada com la biotita. S’observa que la biotita envolta la cordierita; per tant, primer existia la cordierita i després la biotita. Primerament, hi ha hagut un metamorfi sme de contacte de baix grau (cordierita) i després ha tingut lloc un metamorfi sme regional (biotita).

4. Hi ha cristalls mixtos, amb granat i biotita, envoltats d’una matriu de moscovita i biotita. Els cristalls són restes de fenòmens tectònics anteriors, ja que si fossin posteriors serien d’un sol mineral. Així doncs, en primer lloc, s’ha produït un metamorfi sme regional (biotita, tallada pels granats i, per tant, anterior als granats); després, hi ha hagut metamorfi sme de contacte d’alt grau (granats); fi nalment, hi ha dues possibilitats, però totes dues inclouen un metamorfi sme amb una forta pressió, capaç de trencar els cristalls: un metamorfi sme dinàmic o un metamor-fi sme regional profund.

5. La presència de minerals com l’ortosa ens indica que la roca ha patit una anatèxia. Possible-ment ha sofert un metamorfi sme regional d’alt grau (biotita), que més tard ha anat augmentant de grau encara més fi ns a passar a una anatèxia.

9

eSerralada formada per la subducció entre dues plaques amb abundància de fenò-mens magmàtics.

bReajustament posterior al plegament d’un orogen que provoca el desplaçament vertical de l’escorça terrestre.

dSerralada formada per una obducció en la qual hi ha pocs fenòmens magmàtics i un predomini de les formes generades per la compressió.

c Conca sedimentària de l’oceà on s’acumulen els materials erosionats al continent.

aPeríode de distensió en el qual es formen fosses tectòniques en què sedimenten materials procedents dels relleus més elevats.

f Enfonsament progressiu dels estrats en una conca sedimentària.

10 Preguntes sobre el tall dels Andes:

a) Els Andes constitueixen un orogen de tipus andí perquè s’han format per la subducció entre dues plaques.

b) Els fenòmens magmàtics són abundants i estan distribuïts principalment per la meitat més propera a l’oceà Pacífi c. Aquesta distribució és conseqüència de la dinàmica de la zona de sub-ducció que ha originat aquesta serralada. Les bosses de magma es formen a una certa distància del límit amb la placa oceànica, coincidint amb la zona on el fregament entre ambdues plaques i la subsidència de la placa oceànica generen aquestes masses de roques foses, que ascendeixen per les fractures existents.

c) S’observen plecs al llarg de tot el perfi l de la serralada. d) Hi ha nombroses falles, que són força més abundants a la zona més allunyada de l’oceà Pacífi c.

Són falles inverses, originades per forces de compressió. e) Aquest orogen s’ha format a causa de la convergència de la placa Pacífi ca cap a la placa sud-

americana. La placa pacífi ca forma una zona de subducció i s’enfonsa per sota de la sud-ameri-cana. Les immenses forces de compressió que aquest procés genera són les responsables de la formació de la serralada andina.




f) Les muntanyes Rocalloses, la Sierra Madre (Mèxic) i els Alps Neozelandesos, per exemple, s’han format d’una manera semblant.

Preguntes sobre el tall de l’Himàlaia:

a) L’Himàlaia és un orogen de tipus alpí, perquè s’ha format per la col·lisió (obducció) de dues pla ques continentals (la de l’Índia i l’Eurasiàtica).

b) En aquest cas no hi ha fenòmens volcànics, perquè cap de les dues plaques no s’introdueix sota de l’altra, sinó que simplement es deformen totes dues. Aquest procés no genera la formació de magmes.

c) S’observen estrats plegats i especialment les restes d’un mantell de corriment ja erosionat. d) No s’hi observen falles. e) La presència d’aquests minerals ens pot donar una idea de les condicions que hi havia quan

es van formar aquestes roques. A més, són indicadors de pressions elevades. En el tall s’observa que l’erosió ha eliminat la part superior d’un mantell de corriment de grans dimensions.

f) L’elevació de pocs mil·límetres que experimenten cada any les muntanyes de l’Himàlaia es deu als moviments isostàtics posteriors a l’orogènia. Aquests són conseqüència del reajustament del mantell, que empeny cap amunt els materials de l’escorça per recuperar el nivell que ocupava abans de l’orogènia.

g) L’Himàlaia s’ha format per la col·lisió entre dues plaques continentals (Índia i Euràsia) que, en plegar-se i desformar-se, han originat aquesta gran serralada.

h) Els Alps, els Pirineus i el Caucas, per exemple, són altres serralades que s’han format d’una manera semblant.

11 a) (V) b) (F) Aquest límit es desplaça a profunditats majors. c) (F) Sí que hi ha simetria estructural. d) (V) e) (F) Els encavalcaments i els mantells de corriment són poc habituals en els orògens andins. f) (F) L’esquistositat està limitada al nivell superior dels orògens. En el nivell mitjà predominen els

plecs. g) (V) h) (F) Les Rocalloses són un orogen andí. i) (V) j) (V)

12 a) Les serralades andines tenen volcans i nombrosos plecs i falles. En les serralades alpines no hi ha vulcanisme i predominen els grans encavalcaments i mantells de corriment.

b) Les roques que han patit metamorfi sme regional presenten esquistositat i una orientació pre-dominants dels cristalls.

c) En una falla normal, el pla de falla s’inclina cap al bloc que baixa, mentre que en una falla in-versa, s’inclina cap al costat on hi ha el bloc que puja.

d) Falla normal / distensió; falla inversa / compressió; esquerda / distensió; encavalcament / compressió; plec / compressió; esquistositat / compressió.




e) És un nivell de la litosfera on predominen determinats mecanismes de deformació. En una se rralada totalment erosionada, els nivells estructurals inferiors es troben al centre, i els més su-periors, als marges.

f) Els mecanismes de deformació elàstica, plàstica i fràgil són els següents:

• elàstica: ones sísmiques; • plàstica: plecs i esquistositat; • fràgil: falles i diàclasis (esquerdes).

g) El metamorfi sme regional s’origina per la gran pressió a què es veuen sotmesos els sediments quan s’acumulen en una conca. A causa de la subsidència, se situen cada vegada a més profun-ditat, per la qual cosa estan sotmesos a temperatures més elevades. Per contra, el metamorfi sme de contacte es deu a la gran elevació de temperatures a la qual es veuen sotmeses les roques situades a prop d’un magma.

h) Un geosinclinal és una gran conca sedimentària situada al costat d’un continent, on van a parar els materials resultat de l’erosió d’aquest continent.

i) L’anatèxia marca el límit del metamorfi sme perquè implica la fusió de les roques i la formació d’un magma, que originarà roques magmàtiques i no metamòrfi ques quan se solidifi qui.

j) És un encavalcament, el salt de falla mesura uns quants quilòmetres, mentre que en una falla inversa és menor. El pla de falla de l’encavalcament sol ser bastant més horitzontal que el de la falla inversa.

k) És un anticlinal, perquè en el nucli es troben els materials més antics.

l) Recte, inclinat, tombat i ajagut.

m) En una falla, els blocs que queden a cada banda de la fractura es desplacen relativament. Això no passa en una esquerda.

n) Observarem que hi ha un desplaçament dels estrats paral·lels al pla de falla.

o) Que s’ha format a alta pressió (vegeu la fi gura 16 de la pàg. 109).




1 a) Unes velocitats superiors a 0,5 cm/s.

b) Les partícules de fi ns a 0,1 mm serien transportades i les d’una grandària superior a 0,1 mm serien sedimentades.

c) Les sorres (entre 0,1 i 1 mm).

2 a) El paisatge superior ha estat modelat per glaceres i l’inferior, per rius. Es pot deduir per la presència d’un horn en el dibuix superior i per la forma de les valls.

b) En el dibuix superior: valls en U i horns.

En el dibuix inferior: valls i meandres.

c) En el paisatge superior, les valls són en forma de U (fi ns al nivell on va arribar el gel). En el paisatge inferior, les valls dels dos cursos principals tindrien el fons pla i les parets inclinades,

ja que el dibuix correspon al curs mitjà d’aquests rius (ho sabem per la presència de meandres).

3 a) El Llobregat, perquè la gràfi ca del seu perfi l longitudinal és la que presenta menys irregularitats (observables en forma de graons a les gràfi ques).

b) L’Arkansas, perquè el seu perfi l longitudinal presenta més accidents.

c) Els punts on ara s’aprecien canvis de pendent es farien més pronunciats a causa de l’erosió re gressiva.

d)

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160quilòmetres

2.000

1.500

1.000

500

0

met

res

riu Llobregat

ALT MIG BAIX

4 a) L’ordre de vinyetes és: c, a, f, e, b, d.

b) Vinyeta a: descens del nivell del mar, ja que s’ha produït una erosió regressiva i la formació d’una terrassa.

Vinyeta f: ascens del nivell del mar, ja que hi ha hagut sedimentació. Vinyeta e: descens. Vinyeta b: ascens.



Vinyeta d: descens.

c) S’han format tres terrasses fl uvials, corresponents als tres descensos del mar.

d) Les glaciacions correspondrien a les davallades del nivell del mar, ja que l’aigua es glaça i no va a parar al mar. Per tant, serien glaciacions les vinyetes a, e i d, mentre que serien interglaciacions les vinyetes c, f i b.

5 a) Les àrees de recàrrega són la serralada del Montsec de Rúbies i la de Sant Corneli. El recorregut que fa l’aigua és el següent:

serralada delMontsec de Rúbies

serralada deCampanetes estanys

deBasturs

serralada deSt. Corneli

tovesquaternàries

calcàries ambalveolines (eocè)

lutitesdel paleocè

calcarenitad’Areny (cretaci)

calcàries delcampanià (cretaci)

margues delsantonià (cretaci)

b) Els nivells kàrstics són les calcàries del campanià i la calcarenita d’Areny.

c) Perquè l’aqüífer queda captiu entre les margues del santonià i les lutites del paleocè. Aleshores es troba a pressió i per això puja. També es pot dir que, per aquest motiu, el nivell piezomètric està situat a més altura que el nivell freàtic.

d) La falla és un pla de descompressió que permet el seu ascens.

e) Poden donar-se dues explicacions: • El gradient geotèrmic fa que les temperatures augmentin uns 3 °C cada 100 m. Atès que

l’aqüífer arriba a profunditats d’entre 100 m i 200 m, cal suposar que l’aigua s’escalfarà. • Les dades de temperatura d’aigües superfi cials corresponen a temperatures d’hivern. L’aqüí fer es

troba protegit d’aquests freds d’hivern.

f) Al fi nal del paràgraf de la pregunta se’n dóna una pista, ja que a primer de batxillerat no s’estudia l’eutrofi tzació: els nitrats tenen origen orgànic. El problema és que els nitrats s’alliberen al fons del llac. Per tant, l’alumnat ha d’explicar com pugen fi ns a la superfície. Pot fer servir dos raona-ments:

• Els corrents ascendents, provocats pel continu fl ux d’aigua (vegeu les fl etxetes dibuixades en l’apartat a).

• El fred atmosfèric provoca el refredament de les capes superiors del llac. Aquest refredament fa augmentar de densitat l’aigua, amb la qual cosa s’origina l’ascens de l’aigua més calenta i de menys densitat, de sota el llac. Aquest corrent porta els nitrats cap amunt.




g) Les toves quaternàries representen els carbonats que s’han anat dissolent per les aigües sub-terrànies (karstifi cació) i que han precipitat en emergir aquestes aigües.

h) Els dipòsits de toves correspondrien a la sedimentació. La karstifi cació de les calcarenites representaria l’erosió. El bicarbonat dissolt podria comparar-se amb el transport. Cal remarcar, però, que es tracta de processos diferents, ja que en realitat les toves es formen per

precipitació, i la karstifi cació és una dissolució, no pas una erosió.

6 a) Perquè, en disgregar les partícules, aquestes presenten una major superfície per ser atacades posteriorment per la meteorització química.

b) Perquè els materials són transportats sobre el gel o hi estan englobats. Com que el gel no és un medi fl uid, els materials transportats no rodolen ni topen entre si; a més, les glaceres transporten tot el material que cau sobre el gel des dels vessants, independentment de la seva grandària, per la qual cosa no adquireixen una maduresa textural. D’altra banda, els materials transportats no es dissolen en el glaç i, per tant, no adquireixen la maduresa en la composició.

c) Els fenòmens de vessant i el vent.

d) En una ria, el perfi l longitudinal es correspondria amb la morfologia d’una vall fl uvial en el seu curs baix, amb parets inclinades. En un fi ord, el perfi l longitudinal tindria la forma de U típica de les valls glacials, amb parets verticals.

e) Perquè el pendent és molt gran i, per tant, l’aigua baixa a gran velocitat i té una gran capacitat d’erosió.

f) Un riu és un curs d’aigua permanent (encara que, segons el règim climàtic de la regió, pot ser que no porti sempre la mateixa quantitat d’aigua), mentre que un torrent és un curs d’aigua inter-mitent (corre només en episodis de pluja o desglaç).

Un torrent diposita tota la seva càrrega en el con de dejecció, formant un dipòsit sedimentari amb poca maduresa textural; per contra, un riu va dipositant la seva càrrega al llarg del seu curs, formant dipòsits amb elevada maduresa textural.

g) Es pot produir en aquelles roques que es poden dissoldre en aigua: com són les calcàries i dolomies (després d’una prèvia carbonatació), per una banda, i les evaporites (guixos i sals), per una altra.

h) Les formacions eòliques es formen en aquells llocs on el vent bufa fort. Així doncs, poden origi-nar-se en zones litorals (el cap de Creus n’és un exemple típic a Catalunya) o fi ns i tot a la tundra àrtica.

i) Perquè no hi ha vegetació i, per tant, el vent no minva. A més, les roques hi queden més des-protegides.

j) L’erosió diferencial és aquella que es dóna en materials de consistència diferent. Els materials menys cohesius, compactats o cimentats, o simplement els més tous, s’erosionen menys, de manera que si tenim, per exemple, una roca porfídica els fenocristalls de la qual siguin més resis-tents que la matriu, al cap d’un temps veurem com aquests cristalls sobresurten visiblement de




la resta de la roca. A més gran escala, observem les cingleres, sovint coronades per roques dures (a Catalunya són molt típiques les cingleres coronades per calcàries), que fan un efecte de parai-gua davant la pluja i són més resistents a l’erosió de les aigües d’escalament superfi cial. Moltes vegades la base d’aquestes cingleres és d’un material més tou (argila o marga), que sovint forma part dels terrenys més baixos (la depressió de Vic, per exemple).

k) S’ha format una terrassa marina i les onades tenen cada cop menys força.

7 a) Es tracta d’un con de dejecció.

b) L’onatge. Actua erosionant la base del penya-segat (descalçament), cosa que en propicia el desplom.

c) L’erosió hídrica. Els forts pendents poden facilitar l’erosió.

d) Els fenòmens de vessant.

e) Hi provoca el descalçament. És probable que es tracti de la zona externa d’un meandre.

f) Meandres. Poden pertànyer al tram mitjà.

g) El vent.

h) El bicarbonat càlcic que porta la gota en dissolució precipita en forma de carbonat càlcic, que s’afegeix a l’estalactita que s’està formant.

i) Acumulació de partícules de sorra transportades pel vent.




1 a)

ambients columna A R* T columna B R* T columna C R* T

8

7fl uvial (tram

mitjà)

6con de dejecció

fl uvial (tram baix) o delta

5con de dejecció

albuferaplataforma proximal

4 fl uvial platja o delta palustre

3con de dejecció

fl uvial delta

2 fl uvial deltaplataforma

distal

1 palustreplataforma proximal

plataforma proximal

*R: regressió T: transgressió

Els ambients d’albufera s’han identifi cat gràcies als ripples simètrics, característics de zones mari-nes poc profundes o de zones on hi ha predomini de marees i pujades i baixades de mar contí-nues. Els ambients de con de dejecció també podrien correspondre a ambients fl uvials de forts pendents. Els ambients de platja s’han identifi cat per la presència de calcarenites i fòssils.

b) Consulteu la taula de l’apartat a.





c)

8

7

6

5

4

2

1

3

6

5

4

2

1

3

5

4

2

1

3

columna A

columna B

columna C

d) L’àrea més proximal de la conca correspon a la columna A, ja que no presenta ambients marins i, en canvi, presenta molts ambients amb sedimentació detrítica grollera, característics de zones pròximes a les serralades (sedimentació molàssica). Per contra, la columna C correspon a la més distal, ja que conté la major part de materials sedimentats en ambients marins, fi ns i tot en am-bients de plataforma distal, amb calcàries.

2 a) Els ripples són la part superior d’un estrat que presenta laminació encreuada (sempre que no hagi estat escapçat).

b) Es forma com a resultat de canvis de velocitat gradual del fl ux. Per exemple, la classifi cació granodecreixent està associada amb avingudes.

c) Els ambients proximals són aquelles zones de la conca sedimentària pròximes a l’àrea font o àrea que subministra els materials detrítics a causa de l’erosió que s’hi dóna. Els ambients distals són aquells on la major part de la sedimentació té caràcter autòcton, és a dir, neix de materials generats en la mateixa conca, com carbonats o evaporites.

d) Ens haurem de fi xar en el seu contingut fòssil, en les roques que formen els estrats i en les es tructures sedimentàries.



e) És l’establiment de correspondències en el temps dels estrats de diverses columnes estrati-gràfi ques corresponents a diferents localitats. Es basa en la unió dels estrats de la mateixa edat en totes les columnes.

f) Els criteris paleontològics.

g) Una discordança angular es dóna perquè els estrats s’han plegat com a conseqüència de forces tectòniques (una orogènesi, possiblement). Les capes superiors de sediment, en disposar-se de manera horitzontal, com fan sempre que hi ha sedimentació, formaran un angle amb els estrats inferiors plegats.

h) La identifi carem de dues maneres: • Mirant els canvis d’ambients sedimentaris. • Observant si es produeix un augment o una disminució de la grandària dels clasts cap a dalt

d’una columna estratigràfi ca: si té lloc una disminució, parlarem de transgressió (assimilarem les calcàries a unes roques de gra molt fi , més que les argiles, quan utilitzem aquest criteri).

i) Una interrupció important en la sedimentació, acompanyada o no d’erosió. La paraula important es refereix a una interrupció de l’ordre de milions d’anys.

j) En el principi de l’actualisme, és a dir, els processos geològics que coneixem i que actuen avui dia també actuaven en el passat.

k) El seu gruix.

l) Que lateralment s’aprimen intercalant-se els uns amb els altres.

m) Mur i sostre.

n) Quan el fang d’un bassal, estany, etc., s’asseca, les argiles que en recobreixen la superfície s’esquarteren.

o) Són petits cràters que formen les gotes de pluja en impactar sobre una superfície tova.

p) És la petjada sobre el sediment d’un vertebrat.

q) Els de la plataforma proximal són fonamentalment detrítics i més grollers que els de la plata-forma distal, ja que aquesta està més lluny de les aportacions dels rius.

r) És un con de dejecció format pels sediments que es precipiten pel talús sobre la plana abis-sal.

s) Fluvial, lacustre, costaner i deltaic.

t) Platja, deltaic i albufera.





1 Perfi l corresponent a la fi gura 15 del llibre de text.

750700650600550500450400350300

600

500

600

720

770400

710

1 : 10.000

••

•

•

•

••

•••

•

•

• ••

•

••

Perfi l corresponent a la fi gura 16 del llibre de text.

1 : 10.000

800

600

600

780 600

850

800

750

700

650

600

550

• •

•

•

••

•

••

•

•

•

•

•

•

•



2 Tall geològic corresponent a la fi gura 17 del llibre de text.

30°

A B

Tall corresponent a la fi gura 18 del llibre de text.

A B

40°

40°





A B

40°

40°


40°

A B

40°





A B

10° 10°


A B





40°

40° 40°40°A B


A B

10°

10°




Representació de formacions superfi cials corresponent a la fi gura 25 del llibre de text.

A B

Representació de formacions superfi cials horitzontals corresponent a la fi gura 26 del llibre de text.

A B





1

mostra mètode triat per datar-la edat aproximada

esquist de Planoles potassi 40 50 milions d’anys

closca d’ostra d’un sediment quaternari

carboni 14 19.000 anys

sal potàssica de Cardona potassi 40 50 milions d’anys

os d’un enterrament neolític carboni 14 8.000 anys

a) Les dues mostres més recents conserven el 100% del potassi 40 i no poden ser datades mitjançant aquest mètode. Les dues més antigues, en canvi, ja no conserven gens de carboni 14 i per això han de ser datades mitjançant el mètode del potassi 40.

b) Els isòtops van desintegrant-se a mesura que transcorre el temps. En cada cas, la seva velocitat de desintegració és específi ca. D’aquesta manera podem saber el temps que ha passat des de la formació de la mostra.

c) El rubidi 87 i l’estronci 87, o l’urani 238 i el plom 206 són dos mètodes de datació basats en la desintegració d’isòtops radioactius.

d) Els estudis de termoluminiscència o els mètodes basats en fenòmens geològics o processos biològics són dos exemples de sistemes de datació no basats en isòtops.

e)

Principals mètodes radioactius de datació absoluta

mètodeexemples de mostres que

es poden datarantiguitats detectables

carboni 14carboni 12

ossos d’un mamut,mòmia egipcia

de -100 a -70.000 anys

potassi 40argó 40

fòssil de graptòlit,lignit de Fígols

de -50.000 a -13.000 milions d’anys

rubidi 87estronci 87

tota mena de roques que continguin rubidi

a partir de -10 milions d’anys

samari 145neodimi 143

pissarres del Pirineu,esquists de Collserola


urani 238 - plom 206tota mena de roques que

continguin urania partir de -10 milions d’anys

urani 235 - tori 208plom 207

tota mena de roques que continguin urani


2 Les errades que hi ha en la notícia són:

– Primerament, encara que faci més de 400 milions d’anys que els escorpins van aparèixer, no necessàriament ha de tractar-se d’un fòssil molt antic. Podria ser un escorpí fòssil de fa només 10.000 anys.

– Per estudiar l’edat exacta dels escorpins s’utilitzen mètodes radioactius, i no radiogràfi cs.



– Contràriament al que sosté la notícia, la quantitat de radioactivitat dels minerals disminueix amb l’edat.

– En aquest cas, els científi cs, poden utilitzar les tècniques del potassi 40, de l’urani 238 o de l’urani 235, però no la tècnica de l’urani i el potassi, atès que no hi ha cap d’aquests mètodes que combini aquests dos elements conjuntament.

3 Esquema 1: a) Classifi cació de les roques de l’esquema:

• Sedimentàries: E• Metamòrfi ques: –• Magmàtiques: A, B, C, D i F

b) Les roques F formen un batòlit. Les D, una colada, i les C, un dic o fi ló. c) La seqüència temporal en què aquestes roques van emplaçar-se és: E, D, E, A, C, F, B. d) Els gresos que es troben més a prop de la roca F s’han transformat com a conseqüència de

l’emplaçament del batòlit de granodiorita al seu costat. En aquests casos, la forta elevació de la temperatura que això comporta fa canviar les roques encaixants, de manera que les transforma en roques meta mòrfi ques. Es tractarà d’un metamorfi sme de contacte que, en aquest cas, trans-formarà en quarsita la franja de gresos més propers a la granodiorita.

Esquema 2: a) De més antic a més modern, els materials presents en el tall són: 2, 3, 4 i 1. b) L’ordre dels esdeveniments geològics és:

• 7: Erosió de les calcàries.• 4: Intrusió dels basalts.• 6: Sedimentació de les calcàries.• 1: Sedimentació de les margues.• 5: Erosió de les margues, els conglomerats i els basalts.• 2: Plegament de les margues.• 3: Sedimentació dels conglomerats.

c)

materials fòssils presentsedat (període i mi-

lions d’anys)

ambient que hi havia en aquell

moment

margues goniatitscarbonífer / permià

uns 285 milions d’anysmarí

conglomerats dinosaurestriàsic / cretaci

210 - 65 milions d’anys

terrestre

basalts - - -

calcàries nummulitseocè / miocè

55 - 5 milions d’anysmarí

d) Actualment, en aquesta zona predomina l’erosió, tal com es pot comprovar observant el límit superior de les calcàries, que és un perfi l erosiu. A la part central trobem una zona deprimida que, probablement, correspon a la llera d’un torrent.





Esquema 3: a) De més antic a més modern els materials presents en el tall són: 4, 3, 1 i 2. b) L’ordre dels esdeveniments geològics és el següent:

• 4: Erosió dels gresos i les argiles.• 5: Sedimentació de les calcàries.• 1: Sedimentació dels gresos.• 2: Sedimentació de les argiles.• 6: Erosió de les calcàries.• 3: Plegament dels gresos i les argiles.• 7: Sedimentació dels conglomerats.

c)

materials fòssils presentsedat (període i mi-

lions d’anys)

ambient que hi havia en aquell

moment

gresos - - -

conglomerats - - -

argiles graptòlitscambrià / carbonífer560 -360 milions

d’anysmarí

calcàries petjades de dinosaurestriàsic / cretaci

210 - 65 milions d’anys

terrestre

d) Els fòssils que hi ha en aquesta zona poden considerar-se fòssils guia perquè han viscut en períodes de temps geològics ben defi nits i no tan extensos, com passa en el cas d’altres fòssils. Si comparem, per exemple, l’amplada en el temps de la presència dels crinoïdeus o dels equi-noïdeus (equinoderms tots dos) amb la dels graptòlits presents a les argiles d’aquest tall, podem veure com la presència d’aquest segon tipus de fòssils ens permet atribuir una edat molt més precisa a aquest sediment. Tot i que es tracta d’un període encara ampli en el temps, podem datar amb més exactitud aquestes argiles que si continguessin crinoïdeus.

e) Les petjades de dinosaure permeten defi nir una datació més precisa que els graptòlits perquè van viure durant un període de temps més curt. Hem de tenir present que aquests dos tipus de fòssils corresponen a grups d’organismes i no a famílies, gèneres o espècies. Si es pogués estudiar i descriure amb precisió l’espècie o la família a la qual pertanyen aquests fòssils, podríem datar amb molta més exactitud aquests sediments. Això es deu al fet que normalment cada espècie, gènere o família viu durant un període de temps més breu que el conjunt del grup a què pertany. L’Iguanodon, un gènere de dinosaure, per exemple, va viure només durant el juràssic i el cretaci, a diferència del conjunt del grup dels dinosaures, que van viure durant tota l’era se cundària.

4 1. foraminífers: ordoviciàporífers: cambriàcoralls: fi nals ordoviciàtrilobits: cambriàostràcodes: cambrià



nautiloïdeus: fi nals cambriàgraptòlits i ammonoïdeus: fi nals cambriàbivalves: fi nals ordoviciàgasteròpodes: ordoviciàbraquiòpodes: cambriàcrinoïdeus: ordoviciàequinoïdeus: ordovicià

2. foraminífers Viuen dues èpoques d’expansió: • el paleozoic: des del fi nal del carbonífer fi ns a mitjan permià; • al llarg del mesozoic, amb la màxima expansió entre el cretaci i el terciari. porífers • el mesozoic: des del juràssic fi ns a fi nals del cretaci. coralls Presenten dues èpoques d’expansió amb petites davallades i remuntades: • el paleozoic: des de mitjan silurià fi ns a fi nals del carbonífer; • el mesozoic i el cenozoic: des de fi nals del juràsic fi ns al terciari (màxima expansió). trilobits Viuen la màxima expansió durant el cambrià i l’ordovicià. Posteriorment, es produeix una petita

recuperació durant el devonià i el carbonífer. ostràcodes Presenten un període d’expansió durant el paleozoic (des de mitjan ordovicià fi ns a mitjan pèr-

mic) i un altre que s’inicia en el juràsic i es prolonga fi ns a fi nals del terciari. nautiloïdeus Viuen la fase d’expansió durant el paleozoic, amb el punt més àlgid durant l’ordovicià. Al llarg de

tot el paleozoic, aquesta fase presenta remuntades i davallades. graptòlits i ammonoïdeus • el paleozoic: a l’inici del silurià i a fi nals del devonià. • el mesozoic: pics d’expansió en el triàsic, el juràsic i el cretaci. bivalves La gran expansió d’aquest grup s’inicia a començaments del juràssic. gasteròpodes La seva expansió s’inicia en el mesozoic. braquiòpodes • el paleozoic: màxima expansió (des de l’ordovicià fi ns a fi nals del permià); • el mesozoic: entre fi nals del triàsic i començaments del juràssic. crinoïdeus • el paleozoic: des del silurià fi ns al devonià. equinoïdeus • Viuen la fase d’expansió des del juràssic fi ns a fi nals del terciari.




3. foraminífers: fi nals del permià fi nals del cretaciporífers: fi nals del cretacicoralls: fi nals del permià amb posterior recuperació i diverses davalla-

des de menys amplitudtrilobits: ordovicià i desaparició durant el carboníferostràcodes: fi nals del permià amb posterior recuperaciónautiloïdeus: a fi nals de l’ordovicià viuen una gran davallada i després es

mantenen fi ns a fi nals del cretaci, període en què desapa-reixen.

graptòlits iammonoïdeus: gran davallada en el triàsic i desaparició a fi nals del cretaci.braquiòpodes: davallada a fi nals del carbonífer i inici del permià, amb una

posterior remuntada fi ns a fi nals del cretaci i encara una darre-ra recuperació durant el terciari.

crinoïdeus: fi nals del permià i posterior recuperació fi ns a fi nals del cretaci. A partir d’aquest moment, es mantenen amb escassa repre-sentació.

equinoïdeus: pràcticament desapareixen des de mitjan carbonífer fi ns a fi -nals del triàsic.

4. foraminífers, coralls, ostràcodes, nautiloïdeus, braquiòpodes, crinoïdeus, equinoïdeus

5. foraminífers, porífers, nautiloïdeus, ammonoïdeus, braquiòpodes

5




6 a) La caiguda del meteorit no va extingir tots els rèptils perquè alguns (tortugues, cocodrils, llan-gardaixos i serps) arriben fi ns a l’actualitat.

A part dels grans rèptils terrestres, també s’extingeixen els grans rèptils marins (plesiosaures i ictiosaures), juntament amb altres espècies marines d’altres grups zoològics, com els ammonits i els belemnits, mentre que altres grups marins (peixos, bivalves, gasteròpodes) no en resulten afectats.

b) Es tractava d’animals tan evolucionats que estaven arraconats en ambients ecològics molt res-tringits. Així, quan aquests van desaparèixer, els dinosaures es van extingir.

7

grup zoològic paleozoic mesozoic cenozoic

foraminífers 25

arqueociats 11

celenterats 16, 19

briozous 18

graptòlits

braquiòpodes 21, 17, 20

gasteròpodes 26, 28 27, 31

pelecípodes 14 10, 22

cefalòpodes 15, 12, 13 7, 8, 29, 30

artròpodes 4, 2, 3, 1, 6

vertebrats 5

equinoderms 9 23 24

8 Observant la correlació vertical d’estrats, podem deduir la història geològica regional:

Al paleozoic podem observar estrats plegats, sota una discordança que limita el pas del paleozoic al triàsic (base del cenozoic). Deduïm, per tant, que els materials del paleozoic es van plegar i es va formar una antiga serralada. Correspon a l’orogènia herciniana.

El nou cicle geològic s’inicia amb conglomerats i materials continentals discordants. Podem consi-derar que es tracta d’una sedimentació molàssica. Més amunt abservem un predomini d’argil·lites i posteriorment passem a les calcàries de plataforma. Per tant, des de l’inici del triàsic s’ha produït una transgressió. Posteriorment, s’esdevindria una petita regressió i després una nova transgressió (representada per les dolomies del fi nal de triàsic).

De nou, veiem una sedimentació de caràcter molàssic (conglomerats) que s’assenten de manera discordant. Pot interpretar-se com l’inici d’una orogènia. Si bé la discordança existeix, és prou lleu per tancar un cicle geològic. Al principi del cenozoic (paleocè), van començar a emergir terres en una Catalunya coberta pel mar, que van donar lloc a aquesta sedimentació. Durant l’eocè es produeix una transgressió. A fi nals de l’eocè, l’orogènia alpina provoca l’aixecament de bona part de la península submergida: emergeixen els Pirineus, l’antic massís catalanobalear, la serralada Ibèrica, i diverses serralades que formen l’actual Prepirineu.





Els materials de l’oligocè corresponen de nou a una molassa, provocada per l’aparició d’aquells forts relleus.

Així doncs, podem esquematitzar la història geològica d’aquesta manera:

1 Sedimentació de materials paleozoics. 2 Orogènia herciniana. 3 Sedimentació de materials mesozoics i de part del cenozoic, on es produeixen transgressions

i regressions, i on tenen lloc els primers moviments tectònics que provoquen la discordança entre mesozoic i cenozoic.

4 Orogènia alpina. 5 Sedimentació postorogènica.

Per tant, hi ha representats dos cicles geològics i se n’inicia un tercer.

9 a) És un fòssil que serveix per caracteritzar una determinada època de la història geològica, ja que només apareix en els estrats formats en aquell temps.

La seva utilitat és la determinació de l’edat geològica dels estrats.

b) Perquè l’atmosfera primitiva pràcticament no contenia oxigen i la principal font d’oxigen és l’activitat dels organismes fotosintetitzadors; per tant, l’augment del contingut d’oxigen és una prova de l’existència d’éssers vius.

c) Que els fòssils cambrians presenten ja esquelets calcaris, mentre que els precambrians no tenen aquesta característica. Si tenim en compte que l’esquelet i, en general, les parts dures dels organismes, són les que fossilitzen més bé, podem entendre l’abundància de fòssils cambrians i l’escassedat de fòssils precambrians.

d) S’han trobat petites capes de sediments amb nivells d’iridi molt elevats, un element químic molt escàs al nostre planeta però molt abundant en els meteorits.

e) L’edat absoluta és un valor expressat en anys o milions d’anys, mentre que la relativa no té en compte els milions d’anys, només allò que ve abans i allò que ve després.

f) Les calcàries del juràssic són una unitat cronostratigràfi ca, i el lapse de temps representa una unitat geocronològica (miocè).

g) En el període de semi desintegració de determinats elements radioactius. Es mesura la quan-titat d’elements desintegrat i la quantitat d’elements original, i la relació de pesos és proporcional al temps.

h) L’orogènia herciniana (a fi nals del paleozoic) i l’orogènia alpina (a mitjan cenozoic).

i) Són el Pirineu axial i el Prepirineu. El Pirineu axial està format per materials antics, roques metamòrfi ques i sedimentàries del paleozoic (sòcol); conté els relleus més alts. D’alta banda, el Prepirineu està format per materials paleozoics (sòcol) i altres de més moderns (cobertora).


GUIA DIDÀCTICAAVALUACIONS



Centre:

Curs: Data:

Nom de l’alumne/a:

PRIMER TRIMESTRE

1 Les relacions que es produeixen entre les variables del sistema terrestre poden ser molt com-plexes. Algunes d’aquestes relacions afavoreixen bucles autoreguladors, però d’altres fan que les variables creixin desmesuradament.

a. Estableix una relació causal de tipus bucle entre les variables següents: - temperatura de l’aire (T) - concentració de CO2 a l’atmosfera (CO2) - nombre de tempestes (NT) - pluviometria (P)

b. Indica si el bucle és positiu o negatiu, i digues quin efecte té, és a dir, si estabilitza o desestabi-litza les variables.

2 Es considera que la Terra és un sistema format per cinc elements que es troben íntimament rela-cionats. Aquests elements són l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera, la geosfera i l’edafosfera.

a. Analitza els processos següents i digues quins d’aquests cinc elements ens relacionen:

1. respiració2. transport d’al·luvions3. arrelament de les plantes4. transformació del feldspat d’un granit en argila, a la superfície5. carstifi cació i formació de galeries en una serralada calcària

Avaluació



Centre:

Curs: Data:


b. Aquests processos no només relacionen dos elements del sistema Terra, ja que a la llarga es poden veure afectats els altres tres elements. Per exemple: la respiració pot afectar també la hi-drosfera, ja que l’emissió de CO2 a l’aire pot fer augmentar l’efecte d’hivernacle i, per tant, el règim de precipitacions. Esmenta una possible afectació a un tercer element per a cada cas.

3 Classifi ca les roques següents en el grup que correspongui:

pissarra, granit, pegmatita, basalt, gres, andesita, marbre, calcària, cornubianita, guix, marga, perido-tita, pòrfi r, gneis, lutita, sílex, carbó, traquita, gabre, conglomerat

ígnies metamòrfi ques sedimentàries

plutòniques fi lonianes volcàniquessense

esquistositatamb

esquistositatdetrítiques no detrítiques

4 Observa el següent quadre de propietats dels minerals i elabora una clau dicotòmica, com les que tens al llibre.

cinabri galena siderita pirita quars fl uorita guix calcita

exfoliació no sí sí sí no sí sí sí

densitat alta alta mitjana alta mitjana mitjana baixa baixa

color vermell gris marró llautó incolor blanc blanc blanc

duresa –3 –3 –6,5 +6,5 +6,5 –6,5 –2 –3

* dureses: –2 només es ratlla amb l’ungla; –3 es ratlla amb una moneda de coure i l’ungla; –6,5 es ratlla amb la

punta del compàs, la moneda i l’ungla; +6,5 no es ratlla amb la punta del compàs.

Avaluació



Centre:

Curs: Data:


5 Llegeix el text següent i respon les preguntes:

«Al nostre país es va produir un dels terratrèmols més forts dels darrers anys. La sacsejada es va apreciar a tot Catalunya, sobretot a les zones pirinenques. L’epicentre del terratrèmol va localitzar-se prop de la vila de Sant Pau de Fenollet, a la Catalunya del Nord, i l’Institut Geològic d’Estrasburg va calcular-ne la magnitud en 5,6 graus. Aquest poble va patir les pitjors conseqüències de la sacsejada. Es van produir esllavissades i diversos edifi cis van quedar esquerdats i amb fi ssures. El campanar de l’església parroquial va quedar penjant, a punt de caure, de manera que s’ha hagut d’acordonar la zona per seguretat. A Perpinyà, ciutat propera a l’epicentre, no es van produir des-perfectes als edifi cis, però hi va haver alarma entre el veïnat. Després de la sotragada, de magnitud 5,6, se’n va produir una altra de magnitud 3,7.»

a. Per mesurar el grau d’un sisme hi ha dos tipus d’escales. Quines són?

b. Explica les diferències que hi ha entre aquestes escales.

c. Subratlla amb diferents colors, la informació del text referent a una i a l’altra (indica quin color utilitzes per subratllar la informació referent a cada escala).

Avaluació



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

SEGON TRIMESTRE

1 Observa el gràfi c següent:

temperatura

pres

sió

sòlid

a

b

c

d

sòlid

us

líqui

dus

magma+ sòlid

magma

e

a. Per què fan falta dues corbes (sòlids i líquids) per explicar la fusió d’un magma?

b. Com s’explica que, a la mateixa temperatura, en unes condicions es produeixi fusió parcial (d) i en d’altres (b) no?

c. Què pot provocar l’augment de fl uids en el magma, el desplaçament de les corbes cap a l’es-querra o cap a la dreta? Justifi ca la resposta.



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

d. En la franja magma + sòlid, quina mena de minerals poden formar la part sòlida?

a olivina i piroxè b amfíbol i quars c olivina i quars d plagiòclasi i quars

e. A sota de les dorsals es donen corrents de convecció que generen fusió. Les causes d’aquesta fusió es refl ecteixen al gràfi c en el pas...

a ...del punt b al punt a. b ...del punt a al punt e. c ...del punt d al punt b. d ...del punt e al punt a.

2 Llegeix el text següent i respon les preguntes:

«El volcà del Dimoni va néixer fa alguns segles amb l’emissió de laves fl uides de basalt i una mica de fum; aquest episodi va durar uns cinc anys, amb intervals de descans, sense gaires explosions; a poc a poc el volcà va començar a emetre piroclasts en forma de lapil·li i bombes, de manera que adquirí un caràcter més explosiu, amb poca sortida de laves. A més, les que hi havia ja no només eren basàltiques, sinó que també n’apareixien de composició andesítica. Aquest període va ser llarg, d’uns tres segles, tot i que la major part del temps el volcà semblava dormit. Passat aquest temps, es va produir un fet insòlit: els habitants que vivien al seu voltant van observar setmana rere setmana que el cràter desapareixia i en el seu lloc s’anava acumulant un tap de roca clara, cosa que donava a l’edifi ci volcànic un pendent molt fort. Un bon dia el volcà va fer una gran ex-plosió.»

a. Durant l’evolució del Dimoni el seu índex d’explosivitat volcànica ha anat canviant. Si dividim la seva història en tres parts, dóna un valor d’IEV a cada episodi

b. En quin d’aquests episodis hi havia un risc de formació de colades piroclàstiques?



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

c. Per què creus que va explotar el volcà?

3 Observa les estructures següents i respon les preguntes:

cisalla

compressió3. Falla inversa

2. Falla normal o directaextensió

a. Classifi ca-les en el lloc corresponent:

falla de direcció falla normal falla inversa plec similar plec paral·lel

compressió

distensió

b. A quin nivell estructural pertany cadascuna de les estructures de deformació que has vist?

a

b

c

d

e



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

4 Observa el mapa següent i respon les preguntes:

llegenda

granit

zonasil·limanita

zonaandalusita

zonabiotita

a. En el mapa pots observar unes zones metamòrfi ques (sil·limanita, andalusita i biotita). Aquestes zones vénen denominades, cadascuna, per un mineral. Quin signifi cat tenen aquestes zones? Què vol dir, per exemple, la zona de la sil·limanita?

b. Aquesta zonació va lligada a un tipus de metamorfi sme. Quin és? Raona-ho.

c. Per què a la zona de la biotita no trobarem sil·limanita?



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

5 La velocitat d’un curs fl uvial pot condicionar el procés geodinàmic que es produeix (erosió, trans-port o sedimentació dels al·luvions). Observa el diagrama següent i respon les preguntes.

velo

cita

t del

cor

rent

(cm

/s)

0 ,001 0,10,01 1 10 500mida de les partícules (mm)

1.000

500

100

50

105

1

0,5

torrents

argiles

velocitat d’erosió

velocitat de sedimentació

erosió + transport

transport per suspensió

sedimentació

llims sorres graves

rius(curs mitjà)

a. Si un riu corre per un terreny cada cop més pla en disminueix la velocitat. A quina velocitat co-mençarà a sedimentar la grava?

b. Què farà la sorra en un torrent que baixi a 1 m/s? S’erosionarà, se sedimentarà o continuarà en transport?

c. Quina velocitat necessiten les argiles i els llims per ser erosionades?

d. Quines mides de partícules pot transportar un riu amb aigües que es moguin a una velocitat inferior a 0,5 cm/s?



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

6 Tots els rius tendeixen a assolir el seu perfi l d’equilibri. Qualsevol canvi en el nivell de base o en el pendent del seu curs pot afectar la resta del perfi l.

a) b) c)

a. Aquests tres dibuixos corresponen a l’evolució d’un riu en una part del seu perfi l. Quin procés s’ha produït entre A i C que ha provocat aquests canvis?

b. Quines formes de relleu hi observes? Per tant, en quin tram de riu som? Raona-ho.

c. Quin procés pot provocar el riu en aquesta zona si el nivell del mar puja uns quants metres?



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

TERCER TRIMESTRE

1 Observa aquesta sèrie sedimentària i respon les preguntes:

a

bcd

e

f

g

h

i

j

llegenda

gresos vermells

gresos ocres

conglomerats dematriu vermella

margues

argil·lites

calcàries

carbó

discordança

fòssilsbase erosivalaminació encreuada

a. A quins medis sedimentaris corresponen els materials que formen aquesta columna? Indica-ho en la taula següent.

materials medi sedimentari

ji

h

g

f

e

b, c, d

a

b. Quin procés s’ha produït entre la base (a) i la discordança (e), una transgressió o una regressió? Raona-ho.

c. Quin signifi cat té la discordança a l’hora d’explicar la història geològica de la regió?



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

d. És correcte afi rmar que els conglomerats de la formació f poden correspondre a dipòsits de molassa? Per què?

2 Relaciona aquestes estructures sedimentàries amb el medi sedimentari que consideris més ade-quat. En el cas que dubtis, relaciona-la amb el més probable.

1. esquerdes de retracció a. medi fl uvial 2. bases erosives i ripples b. plataforma continental 3. bioturbació d. desert 4. bases erosives i estratifi cació massiva e. medi lacustre 5. laminació fi na f. con de dejecció

3 Fes el tall geològic A-B.



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

4 Observa el mapa topogràfi c següent i respon les preguntes:

Pica d’Estats3.143

2.9002.700

2.5002.600

2.4002.300 2.200

2.600

2.10

02.

000

1.90

0

1.90

0

500 m

ref.

Fer

rera

refugi1.940

Pica Roja2.802

Pic d’Areste2.798

a. Fes el perfi l topogràfi c que va des de la pica d’Estats fi ns al refugi. Abans, indica en el perfi l els valors de cotes corresponents.

b. Calcula la distància, sobre el mapa, entre el refugi i el cim de la pica d’Estats.



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

5 Com ja saps, en les roques i en els processos geològics podem expressar les edats de forma rela-tiva o absoluta.

a. Observa el tall geològic següent i indica l’ordre dels esdeveniments que s’hi han produït:

b. Quina diferència hi ha entre edat absoluta i relativa? Què has fet en l’apartat anterior, mesurar l’edat relativa o absoluta?

6 La història de la Terra pot organitzar-se en una sèrie d’unitats de temps que anomenem eres. Om-ple la taula següent indicant en quin moment es produeixen aquests esdeveniments:

a. Aparició de l’esquelet i explosió de la vida. b. Aparició dels primers homínids. c. Expansió dels mamífers i orogènesi alpina. d. Colonització dels continents i orogènesi herciniana. e. Distensió postalpina. f. Extinció dels dinosaures. g. Aparició de les primeres aus. h. Aparició dels primers mamífers. i. Aparició dels primers amfi bis. j. Aparició dels primers vertebrats. k. Aparició de la vida a la Terra. l. Aparició d’organismes pluricel·lulars. m. Canvi de l’atmosfera reductora a oxidant. n. Primeres etapes de l’orogènesi alpina. o. Crisi permotriàsica (la gran extinció).



Centre:

Curs: Data:


Avaluació

divisió de temps esdeveniment històric

cenozoic

superior 1. 2. 3.

mitjà

inferior

límit mesozoic-cenozoic 4.

mesozoic

superior 5. 6. 7.

mitjà

inferior

límit paleozoic-mesozoic 8.

paleozoic

superior 9. 10. 11.

mitjà

inferior

límit precambrià-paleozoic 12.

precambrià

superior 13. 14. 15.

mitjà

inferior



AvaluacióSolucionari

PRIMER TRIMESTRE

1

b. És un bucle negatiu, per tant, estabilitza les variables.

2 a.

procés elements relacionats

respiració biosfera i atmosfera

transport d’al·luvions geosfera i hidrosfera

arrelament edafosfera i biosfera

transformació del feldspat d’un granit en argila, a la superfície

geosfera i atmosfera (no és edafosfera i atmosfera perquè abans del procés no existeix cap sòl)

carstifi cació i formació de galeries en serralades calcàries

geosfera i hidrosfera

b. Les respostes poden ser molt diverses. Vegeu-ne alguns exemples: el transport d’al·luvions pot afectar la biosfera, ja que el bosc de ribera es pot veure afectat per un enterrament si aquest trans-port és important; l’arrelament pot afectar la geosfera, ja que la protecció de l’edafosfera també comporta una protecció de l’erosió de la roca del subsòl; la transformació del feldspat en argila a la llarga afavoreix la formació de sòl i per tant afecta l’edafosfera; la carstifi cació afecta la biosfera, ja que afavoreix la infi ltració d’aigua i per tant disminueix la presència d’aigua superfi cial, cosa que afecta negativament la biosfera.

3

ígnies metamòrfi ques sedimentàries

plutòniques fi lonianes volcàniquessense

esquistositatamb

esquistositatdetrítiques

no detrítiques

granitperidotita

gabre

pegmatitapòrfi r

basaltandesitatraquita

marbrecornubianita

pissarragneis

gresmargalutita

conglomerat

calcàriaguixsílexcarbó

CO2


Solucionari


Avaluació

4 Les solucions poden ser moltes. Aquest n’és un exemple:

5 a. L’escala de Richter i la de Mercalli.

b. La de Richter mesura l’energia del terratrèmol, és oberta i s’expressa amb nombres decimals, metre que la de Mercalli mesura els danys, és tancada (de I a XII) i s’expressa amb nombres ro-mans. L’escala de Richter expressa un terratrèmol amb un únic nombre, mentre que la de Mercalli varia en l’espai, de manera que més alta prop de l’epicentre i més baixa a mesura que ens allu-nyem.

c. Parts del text que expressen l’escala de Richter: «l’Institut Geològic d’Estrasburg va calcular-ne la magnitud en 5,6 graus»; «Després de la sotragada, de magnitud 5,6, se’n va produir una altra de magnitud 3,7». Parts del text que expressen l’escala de Mercalli: «Aquest poble va patir les pitjors conseqüències de la sacsejada. Es van produir esllavissades i diversos edifi cis van quedar esquer-dats i amb fi ssures. El campanar de l’església parroquial va quedar penjant, a punt de caure, de manera que s’ha hagut d’acordonar la zona per seguretat».



Solucionari

SEGON TRIMESTRE

1 a. Perquè les roques estan formades de diversos minerals, cadascun amb un punt de fusió dife-rent, per tant, pot ser que la roca, a una determinada temperatura, tingui uns minerals en fusió i altres no.

b. En d), hi ha fusió perquè la pressió és més baixa (està a menys profunditat), cosa que permet als ions vibrar més amb l’augment de temperatura, fi ns a separar-se els uns dels altres (fusió). En b), l’alta pressió difi culta aquesta vibració i, per tant, no es produeix fusió amb tanta facilitat.

c. L’augment de la quantitat de fl uids facilita la fusió (efecte hidròlisi de l’aigua), per tant, les corbes es desplacen cap a l’esquerra.

d. Olivina i piroxè (a), ja que són els minerals de temperatura de fusió més alta.

e. Del punt d al punt b (resposta c), ja que la temperatura es conserva però disminueix la pres-sió.

2 a. La manca d’explosions i l’emissió de laves basàltiques donen un valor IEV de 1; l’emissió de piroclasts i poques colades en el segon episodi corresponen a un IEV entre 2 i 4; l’episodi fi nal, en què es forma un banyó i una gran explosió es pot correspondre a un vulcanisme peleà, amb un IEV entre 4 i 8.

b. El risc de formació de colades piroclàstiques es donava en el tercer episodi.

c. Es va tapar el cràter, ja que les laves cada cop eren més àcides i espesses. L’acumulació de gasos al seu interior va fer augmentar molt la pressió, fi ns que va explotar.

3 a.

falla de direcció falla normal falla inversa plec similar plec paral·lel

compressió a b d e

distensió c

b. Les falles (A i C) corresponen a un nivell estructural superior, amb comportament fràgil; el plec paral·lel correspon a un nivell mitjà, amb deformació plàstica; el plec similar correspon a un nivell estructural inferior, amb fl ux.

4 a. Cadascuna d’aquestes zones correspon a una determinada intensitat del metamorfi sme. La zona de la sil·limanita correspon a roques on es pot trobar, entre altres, aquest mineral.

b. Com que la zonació es produeix al voltant del granit, podem deduir que té alguna cosa a veure. En aquest cas, el metamorfi sme és de contacte, ja que és la temperatura del magma granític el que ha condicionat el metamorfi sme de les roques.

c. Les temperatures no eren prou altes perquè es formés sil·limanita.

Avaluació


Solucionari


Avaluació

5 a. A partir d’uns 10 cm/s.

b. S’erosionarà.

c. Uns 50 cm/s.

d. Llim i argila.

6 a. Hi ha hagut una erosió en profunditat, per tant, és probable que el nivell de capçalera hagi pujat o el nivell de base hagi baixat.

b. És el tram mitjà, ja que s’observen terrasses fl uvials i el llit d’inundació està desenvolupat.

c. Si el nivell del mar puja, per equilibrar el seu perfi l d’equilibri, el riu tendirà a sedimentar aigües amunt, per tant, aquestes formes d’erosió que s’observen quedaran enterrades.



SolucionariAvaluació

TERCER TRIMESTRE

1 a.

materials medi sedimentari

j plataforma distal

i platja (no hi ha indicis de delta)

h fl uvial (o lacustre)

g fl uvial

f con de dejecció o fl uvial

e plataforma proximal

b, c, d palustre

a fl uvial

b. Hi ha hagut una transgressió, ja que passem de materials continentals a materials marins.

c. Ens indica que hi ha hagut un plegament o orogènesi.

d. Seria correcte, ja que es troben damunt d’una discordança i, per tant, poden ser el resultat de l’erosió i posterior sedimentació als marges d’una serralada o un relleu acabat de formar.

2 1d; 2a; 3b; 4f; 5e

3

4

b. 3.600 m


Solucionari


Avaluació

5 a. 1r: sedimentació de la sèrie c-i, per ordre cronològic; 2n: intrusió del magma que forma la roca plutònica a; 3r: plegament o inclinació dels materials; 4t: intrusió del fi ló b (els punts 3r i 4t es poden alternar); 5è: erosió (línia de discordança); 6è: sedimentació de la sèrie j-k; 7è: formació del relleu actual; 8è: sedimentació dels materials l (formació superfi cial).

b. En l’apartat primer s’ha mesurat l’edat relativa.

6

divisió de temps esdeveniment històric

cenozoic

superior 1. Aparició dels primers homínids.2. Distensió postalpina.3. Expansió dels mamífers i orogènesi alpina.

mitjà

inferior

límit mesozoic-cenozoic 4. Extinció dels dinosaures.

mesozoic

superior 5. Primeres etapes de l’orogènesi alpina.6. Aparició de les primeres aus.7. Aparició dels primers mamífers.

mitjà

inferior

límit paleozoic-mesozoic 8. Crisi permotriàsica (la gran extinció).

paleozoic

superior 9. Aparició dels primers amfi bis.10. Colonització dels continents i orogènesi herciniana.11. Aparició dels primers vertebrats.

mitjà

inferior

límit precambrià-paleozoic 12. Aparició de l’esquelet i explosió de la vida.

precambrià

superior 13. Aparició d’organismes pluricel·lulars.14. Canvi de l’atmosfera reductora a oxidant.15. Aparició de la vida a la Terra.

mitjà

inferior


ciències de la terra i del medi ambient...

Documents