CIENCIA I HUMANITATEN EL MÓN DELS ROMANISTES

1. GRACIES

He dit manta vegada que, per temperament i per voluntat,no em plauen els homenatges. Simplement, sóc una personaque tota la vida ha procurat de complir les seves obligacions ique ho ha fet tan bé com ha pogut, encara que gairebé semprehi hagi restat per sota del nivell desitjat. Per ventura aquestaconstatació justifica un homenatge? Tanmateix, confesso que,per una feblesa que adesiara m'ha tralt, no he tingut coratgeper a refusar els reconeixements academics. Heus ací, doncs,per que em trobo en aquest batibull que avui culmina i per ques'hi troben tantes persones que estimo i admiro. Hi sóc i tinc laimpressió de no ésser-hi. Visc entre el somni i la realitat.

No negaré que alguns romanistes estrangers m'havien de-manat una vegada i altra: «Quan hi haura una MisceHaniaBadia i Margarit?». Aquests col.legues bondadosos recorda-ven que, en els medis de la romanística, és costum d'oferir un'aplec d'estudis a professors amb motiu de certes fites d'edat ode mestratge, i que jo n'havia superat amb escreix les més ha-bituals. Naturalment, quan em feien aquesta pregunta, jo elu-dia tota resposta.

Més tard, quan els amics de l' «Associació Internacional deLlengua i Literatura Catalanes» (AILLC) organitzaren la co-neguda MisceHania que duu el meu nom i, més tard encara,quan se n'anaren perfilant I'abast i els resultats (vuit volums itreballs de cent onze coHaboradors), aixo ja em fornia una

-- -

5

resposta adequada a aquells romanistes impacients. És certque l'accés hi era limitat als membres de l'AILLC (cosa quen'excloYa nombrosos col.legues forans. comprenent-hi justa-ment els qui més s'hi interessaven). No és menys cert. empero.que allo que ells demanaven ja existia i que. per afegidura.constituYa una prova més de la singularitat de la cultura cata-lana. Un centenar llarg de companys en el combat diari per lallengua em testimoniaven llur adhesió i llur simpatia. En sin-tonia amb el nostre país. sempre en estat de tensió. el fet decol.laborar ells en la misceHania. i d'acceptar-Iajo. feia de totsnosaltres uns veritables militants. Un homenatge sui generis.que venia sobretot de la base. Jo me'n sentia plenament satis-fet i no aspirava a res més.

Nogensmenys. la historia tot just comen~ava. Ara. graciesa la iniciativa d'un grupet d'amics i deixebles estimats. hohauré tingut tot. L'homenatge sense parió de l'AILLC és seguitavui d'una nova MisceHania. ara normalitzada. convocada en-tre estudiosos extems a l'AILLC i pertanyents a múltiples sec-tors de la romanística. Aquells col.legues impacients que latrobaven a faltar han pogut coHaborar-hi i han fet créixer elnombre. ja tan elevat. de persones amb qui estic en deute.

Pero el meu deute més gran és amb els amics i deixebles es-timats que han dut a terme aquest nou reconeixement que emdeixa confós. Encara que ja figuren allloc escaient en aquestsvolums. espero que em sera permes el gust de tomar-ne a es-mentar els noms ací: Maria Teresa Cabré. Lidia Pons. JoaquimRafel. Joan Veny. Joaquim Viaplana. Ja fa anys que jo m'haviaaplicat a mostrar-los. a través deIs meus cursos universitarisque ells freqüentaven. els abundosos fruits que havia anat lle-vant la lingüística romanica durant un segle d'activitat inces-sant j els camps en que llavors es concretaven les seves grans lf-nies de treball. Ells hi han fet aportacions remarcables i a horesd'ara han produn més que jo no podia imaginar. M'han deixatben enrere pero m'estimen en una mesura que jo no merei-xo. També he conviscut amb ells moments importants, sovintdecisius, de llurs vides professionals i familiars. La millor pro-

6

~ J

--o

va de l'afecte que senten per mi, pero no l'única, és la prepara-ció de la misceHania que avui és acomplerta. El darrer d'ells,deixeble indirecte, pero identificat amb els altres i compartintamb ells el mateix testimoni d'estima i de simpatia, hi ha in-corporat institucionalment el Departament de Filologia Catala-na i, amb ell, la Universitat. Aquesta Universitat de Barcelona,amb les seves qualitats i els seus defectes, ha vertebrat la meyavida academica, i la meya vida tout court. El 1939, estudiantiHusionat i temorenc, hi entrava per primer cop, i el 1943, fla-mant llicenciat, hi feia, insegur i vacil.lant, les primeres armesen la docencia i en la recerca. La Universitat de Barcelona éson, estudiant, vaig coneixer la Maria, també estudiant, que undia havia d'esdevenir la meya muller; on han estudiat els meusfills, ion he tingut una multitud d'alumnes, molts d'ells avuideixebles de renom, col.legues reputats, amics entranyables.Més de cinquanta anys de la meya vida s'hi han escolat i enca-ra em donen a entendre que no hi faig nosa. Laus Deo.

Encara voldria afegir, al grup deIs organitzadors d'aquestamisceHania, el nom de Josep Massot, que s'ha encarregat d' e-ditar-la. També ell havia assistit als meus cursos a la Univer-

sitat, ha editat nombroses publicacions meves i ara ha maldatperque aquest llibre, que avui m'és ofert, correspongués al vo-ler deIs amics que n'han suscitat la publicació.

2. MERITS o DEMERITS?

Reprenent el que he dit en alguna altra ocasió semblant,no sé fins a quin punt la vostra generositat correspon, amics icoHaboradors, als meus pobres merits. Si giro el cap enrere, iexamino el mig segle de la meya tasca universitaria i de recer-ca, tinc seriosos dubtes sobre si els vostres esforlyos -i m'a-drel;o als organitzadors, als coHaboradors i adherits, als pa-trocinadors d'aquest homenatge i als altres assistents a l'acted'avui- resten justificats per una obra consistent i coherent.D'entrada, he estat una mica tastaolletes, cosaquem'haduta

7

encetar temes que després no he esgotat, mogut per l'afany detrobar-ne de nous, que a llur tom també abandonaria un dia.

Com sempre ha ocorregut amb tants col.legues, hi haguéun període, al comen9 de la meya vida universitaria, que elmeu somni era una vida consagrada a la recerca stricto sensu.1 bé, en comptes de procurar que el somni es convertís en re-alitat, potser he estat massa sensible als condicionaments del'ambient sociocultural i, en primer lloc, m'he llan9at, senseparar esment en la meya manca de preparació per a fer-ho, afer parlar en catala nous metodes que encara no s'hi feien sen-tir (o s'hi feien sentir molt poc); segonament, a aportar remeial guariment de la llengua malalta, actuant, no com un metgeespecialista que sap el que es fa, sinó com un curandero al-truista i desinteressat, que veu on caldria arribar, pero mancade mitjans tecnics per a arribar-hi, i, per fi, m'he sentit temp-tat per les inquietuds del polític que lluita per la transforma-ció de les estructures, sense tenir-ne, pero, la vocació. No caldir que totes tres menes d'activitats es feien en detriment deIsmeus primitius plans de lingüística «dura». Per aixo algunavegada he parlat de les meves infidelitats a una línia de recer-ca que hauria volgut practicar sense concessions.

Pero encara hi havia més. En efecte, sovint se m'imposa-ven altres temes, altres problemes. La preocupació per l'estatde la llengua total dins el conjunt de la comunitat sencera. Lesinquietuds sobre la situació política de la Universitat i del paísa l'epoca de Franco. EIs anys dedicats a estudiar la crisi de laUniversitat o a !'inacabable claustre de 1977 (que cada diam' exigia un comportament més engatjat i que m'havia de durineluctablement a ésser elegit Rector de la Universitat). EIsvuit anys passats al Rectorat de Barcelona, quan tots havíempensat que seria qüestió d'uns mesos. Tot aixo, durant la tran-sició política i el restabliment de la democracia. De més amés, els articles i les conferencies de divulgació per tots els ra-cons on semblava que la meya presencia podia ésser-hi profi-tosa, els prolegs i les presentacions de llibres que em demana-ven amics cars (i la llista d'obstacles podria no aturar-se ací),

8

.,

-I

etc., són tantes d'altres concessions fetes per qui potser non'havia de fer cap, si pretenia de mantenir els seus projectesprimitius. Totes aquestes tasques sumen un grapat d'anys,que donen raó deIs buits i de les imperfeccions que se'm po-den retreure.

",.

3. ELS PRIMERS ANYS

Tomo al que deia. Vaig entrar a la Universitat l'any 1939,quan havien transcorregut pocs mesos des de l'acabament de laguerra civil amb la victoria de Franco. La Universitat ideologi-ca que ens rebia posava a prova els estudiants més coratjosos;de més a més, la Facultat de Filosofia i Uetres i, dins d'ella, laseva secció de Filologia Romanica, era gairebé un desert: exi-liats, proscrits o confinats bon nombre deIs seus professors,pnkticament ens formarem com uns veritables autodidactes.Sortosament, tot plegat m'esperona a rodejar-me de llibres i re-vistes especialitzats, i a preparar-me en les materies que avuianomenem lingüística diacronica. Així, quan, acabada la lIicen-ciatura, vaig comenl;ar la meya carrera academica amb un mo-dest lIoc d'ajudant, veia les coses molt clares: afinaria el sentitde la meya responsabilitat, em lliuraria a l'ensenyament, esta-bliria un pla de recerca personal i em disposaria a participar enles primeres oposicions a catedra que fossin convocades. EIsfets anaren de tal manera que el 1948 em vaig trobar transfor-mat en catedratic de la Universitat de Barcelona. Jo tenia vint-i-vuit anys. La situació descrita explica diversos caires de lameya trajectoria personal: que vagi arribar tan jove a ocuparuna catedra universitaria, cosa que sorprenia granment, sobre-tot fora del país; que, per raó de lIacunes considerables en la in-formació i en les lectures, les meves publicacions de l'epocamanquessin de la maduresa esperada, i que, com he dit abans(núm. 2), un bon dia m'aventurés a treballar en camps científicsfora de la meya especialitat, sense estar-m prou preparat, no-més perque estava convenl;ut que calia incorporar-los al catala.

9

En efecte: jo tenia consciencia que, almenys de moment(un moment que duraria fon;a anys, encara), les circumsam-cies m'havien convertit, respecte a les meves disciplines, enl'únic enlla~ amb les noves generacions que cada any desem-barcaven a la Universitat. L'enlla~ seria adequat o inadequat(no em pertoca a mi de dilucidar-ho), pero evidentment eral'únic existent. Així, m' obsedia la deria d'introduir els meus es-tudiants en els temes, en els problemes i en els metodes de lalingüística historica. 1, és cIar, de fer-ho tan bé com pogués, demanera que en coneguessin eIs continguts objectius i en valo-ressin l'esfor~ huma. Aixo em duia sovint a acompanyar lesmeves explicacions amb unes pinzellades sobre aspectes hu-mans deIs romanistes que jo esmentava, quan els coneixiapersonalment. No he oblidat mai que no som maquines, sinópersones que practiquen la re cerca. Ni que cada persona té elseu temperament i les seves maneres d'actuar i de comportar-se en la societat.

Amb tot aixo passaren els anys, molts anys. La meva vidauniversitaria barcelonina era interrompuda de tant en tantper sojorns a l'estranger. Pero sobretot era alterada per les vi-cissituds de la resistencia a la dictadura; en aquesta comesaestudiants i professors eren pe~a essencial i bastant aviat jom'hi vaig incorporar. També es modificaven els meus puntsde vista científics i, per tant, la meva manera d'enfocar elscursos i de conduir la recerca. D'altra banda, com ja he dit (iexcuseu-me per tornar-ho a dir, tan forta fou l'empremta queen vaig rebre), després de la mort de Franco, més de deu anysvaig consagrar als esfor~os per modernitzar les estructuresd'una Universitat envellida, vuit deIs quals a portar el timód'aquesta mateixa Universitat que volia renovar-se, a fi de su-perar els defectes d'un passat eixorc. Ben cara vaig pagaraquesta dedicació, que crea una greu solució de continu'itat enla meva informació bibliografica i en el meu treball científicde cada dia. Pero no haig de parlar ací de tots aquests aspec-tes, que ens allunyarien de l'objectiu que ara m'he fixat.

10

4. ELS DARRERS ANYS

A mesura que passava el temps, em vaig anar adonant quela meya responsabilitat davant la joventut universitaria pos-se'ia una doble direcció: jo no soIs era 1'en1la~ amb les novesgeneracions, sinó que també les podia introduir en la conei-xen~a del món cultural anterior, del qual els qui aleshores fre-qüentaven la Universitat no podien tenir cap experiencia di-recta. Des d'aquest angle de visió, puc dir que em consideroun privilegiat per l'educació rebuda i per la vida viscuda abansde la tragedia de 1936. Les circumstancies historiques parti-ren els vint-i-cinc primers anys de la meya vida en dues mei-tats de signe cruelment oposat: vaig passar per l'escola prima-ria i vaig rebre el segon ensenyament abans de la guerra civilespanyola (1936-1939) i vaig ferIa carrera universitaria entre1939 i 1943. Un abisme enorme (ideologic, polític, cívic, cul-tural, lingüístic) separava ambdues meitats. Vaig saltar, de laprimavera iHusionada d'un país que en els anys trenta es re-cobrava d'un passat dificil, a la destrucció d'aquest mateixpaís, dividit i ven~ut el 1939. Ara es parla molt de traumes,pero n'hi haura prou de recordar que foren molts els qui nopogueren superar el contrast brutal que ens era imposat. Demi haig de dir, empero, que mai no vaig perdre una mena deserenor interior que m'ajuda a tirar endavant, recolzat sobreuns principis solids i inesborrables que havia fet meus. Unsprincipis que no em deixaren mai sol en els moments més vio-lents de la dictadura i que han continuat orientant-me finsavui.

5. LA DESCOBERTA DEL COSTAT HUMA DE LA ROMANíSTICA

Dins aquest clima d'una certa recan~ que insinuo, avuis'ha ensenyorit de mi 1'afany de contar alguns fets i alguns re-cords deis romanistes que he conegut i tractat durant un pe-node que s'acosta a mig segle. Quan era més jove, m'acontenta-

11

va, com he dit, completant els meus cursos de lingüística ambunes pinzellades sobre aspectes humans deIs romanistes que jomateix feia sortir en escena a les aules (sempre, naturalment,que hi hagués tingut una mena o altra de relació personal).Ara, pero, que, ratione aetatis, miro les coses d'una manera mésglobal, em sap greu de guardar per a mi un missatge que hau-ria fet bé de comunicar als altres, i alhora voldría aprofundirun vessant d'historia humana de la romanística que esta perfer, amb vista a les generacions universitaries d'aVUÍi de dema.

No es tracta de resumir l'obra científica de ningú. Aixo jaho expliquem a la Universitat, en els cursos sobre la materia,o ho extraiem de repertoris bibliografics, o de semblances ode necrologies. El meu proposit és de descriure el taranna deIsromanistes a través de records personals i notes de viatges, vi-sites i conferencies, documentació referida a Congressos i cor-respondencia bescanviada amb ells, etc. Que hi sortiran mol-tes anecdotes, és evident. També les anecdotes són historia.La tasca és llarga i no facil de fer. Tanmateix, si Déu em dónavida i forces, no deixaré de dur-Ia a terme. Avui només n'ofe-riré un breu primer tast.

Essent encara estudiant, sovint havia sentit a parlar de lacordialitat existent entre la major part deIs romanistes euro-peus, que de fet constitulen -deien- una mena d' «Internacio-nal de l'amistat», al si de la qual es fonien o s'atenuaven llursdiscrepancies científiques. Un comportament que debadescercarfem en altres branques del saber. Vaig tenir ocasió defer-ne la prova en dues avinenteses en els anys 1949 i 1950. Fa,doncs, més de quaranta anys. Vaig quedar-ne enlluernat i,com que no calia inscriure-s'hi, em vaig considerar membrede la Internacional des deIs meus primers contactes amb al-guns deIs seus membres més conspicus. Poc temps després (el1953), vaig convencer-me que ja m'hi havia incorporat.

A continuació, voldría evocar les experiencies al.ludides: elCongrés de BrusseHes de 1949 (núm. 6) i el meu sojorn a Su'is-sa de 1950 (núm. 7); el Congrés de Barcelona de 1953 (núm.8) en fou la conseqüencia.

12

6. EL CONGRÉS DE BRUSSEVLES DE 1949.',~

El juliol de 1949 vaig participar, amb la meya muller, al IIICongrés Internacional de Toponímia i d'Antroponímia, cele-brat a BrusseHes. M'estrenava en una reunió d'aquesta mena,i per a mi fou un veritable esclat, professional i huma. Profes-sional, perque, ultra coneixer molts i bons especialistes i es-coltar-hi moltes ibones comunicacions, jo també n'hi duiauna de meya, sc)bre la toponímia botanica a Catalunya. El pre-sident de la sessió, Auguste Vincent, onomatoleg n.lustre,pero també de gran humanitat, em devia veure nerviós en pre-sentar-m'hi a saludar-lo abans de :::omen~ar l'acte (era la pri-mera vegada, em sentia poc segur en frances, temia les pre-guntes que em posarien), i em digué uns mots que emretornaren la confian~a i la calma. Tot ana bé, i la meya co-municació encara avui és citada i comentada.

També un esclat d'humanitat. Tot seguit la Maria i jo tin-guérem la sensació d'haver-nos ficat en una família, que ensrebia amb els bra~os oberts. Nosaltres ja teníem dos fills, peroérem joves en relació amb la majoria de congressistes i totsens tractaven com uns nuvis. Allí vaig coneixer Albert Dauzat,l'anima deIs dos congressos anteriors i vicepresident del ter-cer; els dos belgues Jules Herbillon i H. Jos. Van de Wijer, co-presidents del Congrés, com també els dos secretaris (OmerJodogne i Henri Draye), igualment belgues. Tots quatre aixíaparellats, devien respondre a la desitjada superació de les de-savinences lingüístiques del país que ens acollia.. .

D'una banda, eren molts els congressistes que ja es conei-xien i s'alegraven de retrobar-se. La terrible guerra mundialno era tan lluny en el temps i menys ho era en la memoria detots. (D'ací la practica absencia de congressistes alemanys.)EIs romanistes no podien reprendre llurs congressos (el dar-rer s'havia celebrat a Ni~a el 1937), per raons polítiques i per-sonals derivades de la gran conflagració, i s'havien abocat enbon nombre al de BrusseHes. Molta gent encara no s'haviavist d' en~a de la guerra i la joia era manifesta en totes les ca-

13

...J

res. D'altra banda, el Congrés tenia unes dimensions humanesque permetien que tothom pogués parlar amb qui fos un mo-ment o altre i que es fessin coneixences personals (i no rela-cions fon;:osament formals). N'hi ha prou de veure la fotogra-fia de conjunt deIs participants, fotografia que ja no éspossible de fer en les reunions deIs nos tres dies.

Antoni Griera, que era amb nosaltres al Congrés, em pre-sentava col.legues. En realitat, no calien mitjancers. Jo tenia laimpressió que la gent anava darrere meu, per a saber de mi i del'onomastica de casa nostra. Allí vaig coneixer el rossellonesPierre Fouché, qui, malgrat que només parlava en frances ambtothom, amb mi no parla sinó catala. 1 quan li vaig presentar lameya muller, ens va demanar, amb cordialitat i amb familiari-tat: «També és una catalaneta, oi?». 1 bé, malgrat que no esde-vinguérem mai allo que se'n diu amics, així i tot conservaremuna relació humana que un dia que jo era a París resta corona-da amb un dinar a casa seva, on vaig ésser molt ben acollit perell i per la seva esposa.

Encara en aquest Congrés de BrusseHes convisquéremcordialment amb Pere Bosch i Gimpera, el mític Rector de laUniversitat de Barcelona, exiliat a Mexic i aleshores Cap de laSecció d'Humanitats de la UNESCO, a París. Com li agradavade sentir parlar de Barcelona!

De tornada, encara poguérem fer una primera i fuga<;:visi-ta de dos dies a París. Mentrestant, nosaltres beneíem 1'horaque havíem decidit d'anar al Congrés i ens feiem el propositd'anar reveient la família, sempre que ens fos possible. Com-provat 1'exit de la primera experiencia, aviat em convertiria enallo que els alemanys anomenaven un Kongresswolf (ente-nent-ho, no cal dir-ho, sense connotacions pejoratives).

.7. EL SO]ORN A SU"iSSA DE 1950

L'any següent vaig fer una estada d'uns quants mesos (delfebrer a comen<;:os d'estiu) a la Universitat de Zuric. En aque-

14

lla epoca jo tenia un cert interes pcr la fonetica experimental,i ja el 1945 havia passat un mes amb Armando de Lacerda i elseu «cromograf», a la Universitat de CoYmbra. Ara m'havienofert l'oportunitat de coneixer ellaboratori de fonetica de Zu-ric, on disposaven d'un bon quimograf electric. El directorn'era Eugen Dieth (anglicista), pero jo treballava amb el seucoHaborador Rudolf Brunner (romanista).

Prncticament em passava el dia allaboratori. Fou, pero, alSeminari Romimic on un dia em presentaren Jakob Jud, elgran mestre de la romanística, de qui evidentment jo coneixia,entre d'altres, els exceHents treballs sobre ellexic romanic il'Atlante Italo-Swizzero (dirigit per ell i per Karl Jaberg). Livaig fer ofrena d'algunes de les meves publicacions i, senseque haguessin passat gaires dies, em convida a dinar a casaseva. Podeu imaginar com em vaig sentir de commos: jo, unprofessoret, com qui diu un aprenent, rebut a casa del granJud! 1 així fou: el dia convingut, sortint del Seminari, tots dosagafarem-el tren fins a Zollikon, no lluny de Zuric. Ja a casaseva, tot em tenia meravellat: les atencions de la Sra. Jud, lavista sobre elllac, la biblioteca i la sala de treball, el somriurebondadós del meu amfitrió. 1 totes aquelles amabilitats per ami tot sol! En aquells darrers dies, Jud havia dedicat bonapart del seu temps a llegir els meus modestos treballs de no-ven~a i me'ls comenta, tot fent-hi diverses remarques. Parla-rem de la romanística en general i de casa nostra: l'interessa-ven les persones i la situació de la llengua catalana. Recordoque em pregunta per que Antoni Griera aleshores (després de1939) li escrivia en castella... Aquell vespre vaig tornar a Zuricradiant de satisfacció. 1em deia: Jud no era a BrusseHes l'anypassat, pero ha tingut la mateixa reacció humana que els seuscol.legues del Congrés de Toponímia i d'Antroponímia. Eraben cert que els romanistes constituYen una família acollido-ra, i em tractaven com un deIs seus membres...

No puc contar escenes viscudes amb altres romanistes,d'on sorgiren noves amistats: Arnald Steiger (que ja havia co-negut a Barcelona i que havia intervingut en l'adjudicació de

15

la meya borsa de viatge a SUIssa); Walther von Wartburg (aBasilea), qui em mostra els arxius del seu FEW = Franzosi-sches Etymologisches Worterbuch; Karl Jaberg (a Berna), qui, jacolpit per la malaltia, m'acollí, pero, amb simpatia i interes;Johannes Hubschmid (a Liebefeld bei Bern), ja ocupat, comsempre més hi estaria, pels mots i pels noms d'origen mésrecondit; Andrea Schorta (a Cuoira), qui m'exposa la situaciódeIs parlars de la vella Recia, i d'altres. Algun dia en donarédetalls, que no faran sinó reblar el clau en el sentit de la ino-blidable visita al mestre Jud. Ara només diré que la tomada aBarcelona no la vaig fer per la via més directa, sinó amb para-des estrategiques, que em permeteren d'afegir més anelles a laprodigiosa cadena de l'amistat. Així, a Grenoble vaig veure An-tonin Duraffour, la porta de qui se m'obrí per l'acció d'un ta-lisma: els noms de Gardette i de Griera, com a amics meus; aLió, Pierre Gardette, que ja havia conegut a BrusseHes i queem comenta els mapes del futur ades de la regió, que LauretteMalapert dibuixava a ma; a Dijon, Robert Loriot, que em féurepetir una petita conferencia que jo havia donat a Lió. Més,encara: amb Loriot vaig anar en tren a París, on ell em duguéa la reunió lliure dels col.legues de la regió parisenca, que ales-hores es feia una vegada al mes. 1, en un excés d'amabilitat,em tingué allotjat a casa seva: 15, rue Madame (una adre~aque ha restat estranyament gravada a la meya memoria).

A comen~os d'estiu d'aquell any 1950, jo tornava a Barce-lona veritablement marcat per un seguit de troballes profes-sionals i humanes. Sabria ésser-ne digne? Podria correspon-dre-hi?

8. EL CONGRÉS DE BARCELONADE 1953

Tres anys després, se'm presenta l'ocasió de fer-ne la pro-va. Tanmateix, la prova l'havíem de passar, en tot cas, tots dos(la Maria i jo). La meya muller només havia viscut l'experien-cia del Congrés de BrusseHes, pero jo li havia fet viure trepi-

16

dantment el meu sojorn a SUlssa; aixo vol dir que també ellaja pertanyia a la familia.

A l'abril de 1953 se celebra a Barcelona el VII Congrés In-ternacional de Lingüística Romanica, presidit per Walthervon Wartburg. Un altre gran esdeveniment en la meya vida.Nosaltres ens proposarem d'asseure a la nostra taula un bongrup de congressistes (ja amics o que esperavem que s'hi con-vertirien) i els distribufrem per apats disponibles, de maneraque cada dia tenfem convidats.

Havíem destinat un dia a reunir en un mateix dinar die

grosse Kanonen de la romanística del moment, entre els queaquells dies es trobaven a Barcelona (i ho dic amb una simpa-tica expressió familiar que ja havfem incorporat al nostre vo-cabulari). DeIs comensals presents, ara només esmentaréWalther von Wartburg i Pierre Gardette. En un moment do-nat, la conversa recaigué sobre Jules Gilliéron, el genial forja-dor de la geografia lingüística, de qui tots sabfem algunes co-ses, assenyades o excentriques. I bé, aviat ens quedaremembadalits escoltant anecdotes de la seva vida, que ens repor-tava Wartburg (aquest havia assistit, de jove, als memorablescursos que aquell feia a París). En recordo una, que explico.Gilliéron patia d'insomni. En les hores de vetl1a, llargues i fre-qüents, l'home devia ordir les seves hipotesis homonfmiques;tan bon punt li. apareixia una teoria acceptable als seus ulls,devia adonar-se que -com diuen els psicolegs-l'havia de for-mular per mitja delllenguatge. La solució, la tenia ben a prop:al seu costat mateix. Est-ce que tu dors?, deia, tocant la sevamuller, que dormia com un soco «Oh, no!», responia ella. «Di-gues, digues». I ell, aixf encoratjat, deixava anar un discurseloqüentíssim, capa!): de convencer els seus col.legues més re-calcitrants. El que no sabia Wartburg era si la pobra dona,que no era de l'ofici, després podia reprendre el son...

L'endema, a l'acte de clausura del Congrés, Pierre Gardet-te féu una breu al.locució, com les que també havfem demanata d'altres col.legues forans. Segons el seu estil personal i d'a-cord amb la situació, tingué paraules amables per a tothom.

17

De mi, aHudint a les meves fatigues per fer anar endavant elCongrés, digué que en pocs dies m'havia convertit en una fi-gura escardalenca i xuclada, digna dels pinzells del Greco.Pero el que ens impressiona més, a la Maria i a mi, fou un trosdel paragraf que dedica a Wartburg. «L'altre dia, com ens pla-gué, senyor President, de sentir-vos, en la intimitat, reviure elsvostres records personals de Gilliéron!». Aixo havia ocorreguta casa nostra! Decididament, havfem passat la prova. Per aixoavui he volgut referir-vos, al meu tom, una anecdota que aviatsera centenaria.

D'altra banda, el Congrés de Barcelona no feia sinó confir-mar, davant els meus amics romanistes, una realitat que per ami era la mateixa evidencia i que datava del comen~ament dela meya vida professional: el paper que hi ha tingut la meyamuller. Si l'acompliment del vostre projecte respecte a mim'ha dut a meditar sobre el meu passat, permeteu-me d' evo-car acf breument la nostra comunió d'interessos de tota mena,l'ajuda mútua que ens hem prestat davant les dificultats i lajoia amb que hem compartit els moments venturosos. Noméspuntualitzaré que, sense ella, la meya vida hauria estat moltdiferent de com ha estat amb ella. 1 si ara m'ho ha fet dir elCongrés de 1953, la meya afirmació continua essent validaavui, passats més de quaranta anys d'una vida intensa a tot és-ser-ho.

9. CONCLUSIÓ

- Em sembla que no hauré d'insistir-hi: els meus llargs i sos-tinguts contactes amb romanistes ben diferents els uns deIsaltres (cadascun del seu país; amb el seu entom familiar, so-cial, cultural o tradicional; afiliat a una escola o a una meto-dologia; amb el seu taranna personal, etc.) han anat comple-tant la meya manera d'ésser, fent-Ia cada cop més matisada,més mal.leable. A tots ells ho dec, i els ho agraeixo pregona-mento D'acf que jo hagi dit abans que em dol de no haver co-

18

municat als qui em volten un missatge ensems professional ihuma que els podia ésser útil de coneixer. D'ací també quehagi comenc;at de fer-ho avui i que em refermi en el meuproposit de continuar per aquest camí, tot just ara encetat.Jo estava convenc;ut que el clima de cordialitat entre col.le-gues que he apuntat i la fusió d'aspectes professionals i aspec-tes humans en el tracte de les persones, que se'n despren, es-taven desapareixent. I ho atribula tant a la massificació de lasocietat actual (que també ha afectat els nostres Congressos,avui multitudinaris) com als canvis en la manera de viure lespersones (les amistats sinceres i pro fundes han esdevingut ra-res, els habitatges són petits, ningú no té temps, tothom volsimplificar). I aquesta constatació, més aviat trista -tots somvíctimes del progrés-, m'instava a explicar als altres uns habitsgratificadors, que, si a mi sempre m'havien sadollat l'esperit,ara jo veia a les acaballes.

Ben mirat, pero, ara m'adono que tots els qui, d'una ma-nera o altra, han fet possible aquest acte d'avui, a mi tan ama-blement dedicat, no tenien cap necessitat que jo els descrivísla cordialitat existent entre els romanistes, tal com jo l'he vis-cuda anys i anys. Ells en tenen ben apresa la llic;ó. En efecte:als amics i deixebles estimats que en tinguéreu la idea i usllanc;areu a posar-la en practica; als col.legues i amics que, encoHaborar-hi, hi heu aportat l'indispensable contingut cientí-fic (i ensems huma) o us hi heu adherit en prova d'amistat; alsqui n'heu assegurada la realització material, no menys indis-pensable; als qui, a més de tot el que dic, heu acudit a la citabarcelonina d'avui (alguns, desplac;ant-vos-hi de ben lluny), ials qui, sense haver intervingut en la preparació, us heu fetpresents ací per amistat o per consideració personal, que ushaig de dir? També vosaltres sou de la família. També vosal-tres esteu inscrits en aquella Internacional de l'amistat que jovaig descobrir el 1949 (a BrusseHes) i el 1950 (a SUIssa) i quem'impeHí a adoptar, en el Congrés de Barcelona de 1953,unes actituds que ja res no em faria abandonar. Moltes gra-cies, estimats amics, companys, confrares!

19

També m'adono que la vostra empresa i I'acte d'avui, tanamicals i tan simpatics, no deixen de suggerir el misteri de I'a-cabament inexorable. És cert que per a mi són la culminació.Que més podria desitjar? Tots vosaltres m'hi heu posat i us enregracio amb tota I'anima. Ja no puc desfer el camf: cursumconsummaui. D'acf la sensació agredol~ que plana sobreaquesta sala, almenys tal com jo la percebo. És la cosa més na-tural: la historia és feta de relleus humans. Per aixo la cienciatira endavant, per aixo la humanitat fa progressos. D'altrabanda, estic joiós i orgullós de constatar que, gracies a gentcom vosaltres, la nostra manera d'entendre la romanística nos'extingira amb les generacions que avui declinen. Nosaltresdesapareixerem, pero quelcom de nosaltres mateiXos ro-

mandra. La romanística de sempre refermara. 1 com es tara raixo? Ampliant, corregint, rectificant, pero sempre damunt elfons humanitzat que jo vaig heretar un dia, que jo he viscut in-tensament i que jo us ofereixo avui com un reptament. Si enaquests moments jo represento el record del passat, I'avenir ésa les vostres manso 1 l'avenir no podria trobar-se en millorsmans que les vostres, com a científics i com a homes.

Moltes gracies! Ad multos annos!

20