M O N O G R À F I C S

Central de Resultats

Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013:

quin impacte ha tingut la crisi econòmica?

– El suïcidi és una de les causes de mort prematura que

més ha crescut en els darrers anys. Tot i això, la taxa de

mortalitat per suïcidi a Catalunya continua essent baixa

en relació amb la d’altres països europeus.

– Tant en homes com en dones, el grup d’edat de 40 a 60

anys concentra tot l’efecte de l’increment de la mortali-

tat per suïcidi. En la resta de grups d’edat, no s’observa

cap tendència.

– Les dades de mortalitat per comarca mostren diferènci-

es rellevants, però actualment no és possible discriminar

quina part respon a divergències en la forma d’identifi-

car i codificar la mortalitat per causes externes i quina és

real.

– El registre del Codi risc de suïcidi permetrà tenir una in-

formació més exhaustiva sobre les conductes suïcides a

Catalunya, així com conèixer l’efectivitat de les interven-

cions que es desenvolupin.

19

Resum executiu

2 central de resultats. monogràfic • Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013

-

IntroduccióEn el context de la crisi econòmica dels darrers anys, el Govern de la Generalitat va veure la necessitat i la importància de monitoritzar l’evolució dels indicadors de salut per mesurar-ne l’impacte i, en cas que fos oportú, reorientar les polítiques per respondre a les necessi-tats identificades. D’aquesta manera, es va acordar la creació de l’Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població, en el marc de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.

La major part dels estudis que estimen l’impacte de la crisi en la salut troben efectes significatius en els indicadors de salut a llarg termini. Alguns estudis han apuntat a un augment de la mortalitat per causes associades a l’atur, més elevat en homes que en dones, i que tendeix a suavitzar-se a partir dels deu anys de seguiment. Altres estudis mostren un augment de la prevalença de problemes de salut mental especialment entre els aturats i encara més entre els desnonats. Entre els efectes que es mostren de forma més consistent en diferents crisis i països hi ha l’augment de la mortalitat per suïcidi.

L’Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població ha publicat dos informes de caire general, el segon amb un enfocament territorial, i ha publicat també un monogràfic sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població infantil de Catalunya. Aquest segon monogràfic se centra en l’anàlisi de la mortalitat per suïcidi.

Anàlisi de la tendènciaL’any 2013 es van registrar 537 defuncions per suïcidi entre les per-sones residents a Catalunya, que suposen una taxa de mortalitat de

Evolució de la taxa de mortalitat per suïcidi per sexe. Catalunya, 2000-2013

6,76,7 6,8

6,4 6,3

5,54,9 4,7

5,2 4,95,3

5,86,2 6,3

10,4 10,5 10,610,1 10,1

8,9

7,87,3

8,27,8

8,58,9

9,610,1

3,43,5 3,6

3,1 3,12,6

2,3 2,4 2,4 2,4 2,42,9 3,1 2,9

0

2

4

6

8

10

12

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Total Homes Dones

Taxes estandarditzades per edat per 100.000 habitants, utilitzant com a po-blació de referència la població censal de Catalunya de 1991.Font: Registre de mortalitat de Catalunya.

central de resultats. monogràfic • Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013 3

-

7,2 defuncions per 100.000 habitants. El suïcidi és una de les causes de mort prematura que més ha crescut en els darrers anys: des de l’any 2007 la taxa de mortalitat per suïcidi s’ha incrementat any rere any, exceptuant l’any 2009, en què es produeix una disminució dels casos registrats, com a conseqüència dels canvis en els documents i circuits per a la comunicació de dades de mortalitat. Actual ment la taxa se situa en valors similars als del principi de la dècada dels 2000.

Tot i la tendència observada, la taxa de mortalitat per suïcidi a Cata-lunya continua essent baixa en relació amb la d’altres països euro-peus. La comparació també posa de manifest la presència d’un pa-tró territorial nord-sud, essent els països del sud d’Europa els menys afectats per aquest fenomen.

Taxa de mortalitat per suïcidi per sexe i per països europeus. Catalunya, 2013

Homes Dones

7,19,110,510,611,912,2

14,715,015,2

17,217,517,518,4

22,324,424,625,426,727,9

30,733,1

0 10 20 30 40

GrèciaLuxemburg

ItàliaCatalunya

EspanyaRegne Unit

NoruegaPortugalHolanda

AlemàniaDinamarca

SuèciaSuïssa

ÀustriaFinlàndia

República TxecaFrançaBèlgicaPolòniaEstònia

Hongria

1,52,63,03,03,63,73,94,95,35,35,45,66,16,46,57,07,37,57,88,49,0

0 10 20 30 40

GrèciaItàlia

CatalunyaRegne Unit

EspanyaPortugalPolònia

República TxecaAlemània

EstòniaDinamarcaLuxemburg

HolandaSuïssa

ÀustriaNoruega

SuèciaFrança

FinlàndiaHongriaBèlgica

Taxes estandarditzades per edat per 100.000 habitants, utilitzant com a població de refe-rència la població de l’OCDE 2010.Font: OECD Health Statistics 2011-2013 i Registre de mortalitat de Catalunya, 2013.

Anàlisi per edat i sexeTres de cada quatre morts per suïcidi són homes (76,6%). La morta-litat masculina per suïcidi presenta gradient etari, essent els homes de més de 70 anys els que tenen més risc. No obstant això, si es comparen els anys anteriors a la crisi (2004-2007) amb els posteriors (2011-2013), el grup d’edat que ha sofert un increment més relle-vant en la taxa de mortalitat han estat els homes de 40 a 60 anys, que correspon a població en edat laboral. En la resta de grups no s’observen diferències.

Entre les dones, tot i que el risc de suïcidi també creix amb l’edat, el gradient etari és molt menys acusat que entre els homes. La compara-ció de la taxa de mortalitat entre els anys anteriors a la crisi (2004-2007) i els posteriors (2011-2013) no mostra resultats tan clars com entre els homes, ja que el nombre de casos en cada grup d’edat és molt inferior i fluctua més. Tot i això, com en el cas dels homes, també s’observa un increment rellevant de la taxa en el grup d’edat de 40 a 60 anys.

-

4 central de resultats. monogràfic • Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013

Aquest fet podria indicar una relació entre els canvis en el mercat laboral, com a conseqüència de la crisi, i l’increment de la vulnera-bilitat de la població en edat laboral que caldria confirmar amb una anàlisi més profunda.

Anàlisi territorialAtès que la crisi no ha afectat per igual a tots els territoris de Cata-lunya, les diferències en la taxa de mortalitat entre territoris podrien indicar l’existència de territoris especialment vulnerables. L’anàlisi territorial s’ha realitzat per comarca i, com en l’anàlisi per edat i sexe, s’ha calculat la taxa de mortalitat durant el període anterior a la crisi (2003-2007) i durant el posterior (2010-2013). La raó per la qual els períodes utilitzats per a l’anàlisi territorial i etària difereixen lleugerament respon a la necessitat d’incrementar al màxim possible

Tendència de la taxa de mortalitat per suïcidi i variació per edat i sexe. Catalunya, 2004-2007 vs. 2011-2013

Homes Taxa de mortalitat (defuncions per 100.000 habitants) Variació de la taxa de mortalitat (%)

Dones Taxa de mortalitat (defuncions per 100.000 habitants) Variació de la taxa de mortalitat (%)

Font: Registre de mortalitat de Catalunya.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 anys o

més

2004-2007 2011-2013

0

5

10

15

20

25

30

35

40

10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 anys o

més

2004-2007 2011-2013

1,8%

12,6%

18,6%

38,2%

15,6%

9,4%

-3,7%-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 anys o

més

27,3%

-7,6%

36,0%

44,5%

4,6%

16,3%

-6,7%

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 anys o

més

0

5

10

15

20

25

30

35

40

10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 anys o

més

2004-2007 2011-2013

0

5

10

15

20

25

30

35

40

10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 anys o

més

2004-2007 2011-2013

1,8%

12,6%

18,6%

38,2%

15,6%

9,4%

-3,7%-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 anys o

més

27,3%

-7,6%

36,0%

44,5%

4,6%

16,3%

-6,7%

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 anys o

més

-

central de resultats. monogràfic • Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013 5

el nombre de casos a fi d’aconseguir dades consistents pel major nombre de comarques possible. Malgrat tot, no s’han obtingut da-des fiables de les comarques amb menys població. Val a dir que el fet d’haver considerat més anys en cadascun dels períodes fa que la distància entre ells es redueixi i, per tant, també disminueix de forma important la sensibilitat de l’anàlisi a l’hora de detectar variacions entre els dos períodes.

Evolució de la taxa de mortalitat per suïcidi per comarca en població de 20 anys o més. Catalunya, 2003-2007 vs. 2010-2013

ComarcaNombre de defuncions

Taxa de mortalitat

estandarditzada per edat

(per 100.000 hab.)

Variació

2003-2007

vs. 2010-20132003-2007 2010-2013 2003-2007 2010-2013

Alt Empordà 61 49 12,9 11,6 -9,8%

Alt Penedès 37 23 9,9 7,0 -29,6%

Anoia 33 34 7,9 9,3 17,2%

Bages 57 58 7,9 9,7 22,3%

Baix Camp 60 57 9,2 9,5 3,5%

Baix Ebre 17 19 4,9 6,9 39,9%

Baix Empordà 35 52 7,5 12,7 69,0%

Baix Llobregat 212 169 7,3 6,8 -6,5%

Baix Penedès 39 33 14,4 11,3 -21,4%

Barcelonès 521 640 5,4 8,3 54,1%

Garraf 43 41 9,2 9,4 2,5%

Gironès 43 51 6,7 8,9 34,7%

Maresme 87 66 5,7 4,9 -13,6%

Montsià 36 18 13,6 7,6 -44,3%

Osona 61 47 10,7 9,5 -11,0%

Segrià 74 68 9,5 9,9 4,9%

Selva 43 37 7,9 7,0 -11,6%

Tarragonès 85 81 10,5 10,7 1,8%

Vallès Occidental 254 184 8,3 6,7 -18,9%

Vallès Oriental 90 63 6,5 5,1 -20,7%

Catalunya 2.086 1.974 7,3 8,1 11,2%

Nota: No apareixen a la taula les comarques amb un nombre de defuncions infe-rior a 20 en algun dels períodes de quatre anys considerats. El color taronja indi-ca que existeix una mortalitat superior a la mitjana de Catalunya (estadística-ment significativa amb un nivell de confiança del 95%); el color verd indica que existeix una mortalitat inferior a la mitjana de Catalunya (estadísticament signi-ficativa amb un nivell de confiança del 95%).Font: Registre de mortalitat de Catalunya.

Les dades mostren que existeix variabilitat entre comarques en la taxa de mortalitat per suïcidi. Tot i això, algunes de les diferències observades es deuen a divergències en la forma d’identificar i codi-ficar la mortalitat per causes externes, que inclou la mortalitat per suïcidi. Aquestes diferències repercuteixen en la qualitat de les da-

-

6 central de resultats. monogràfic • Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013

des limitant la seva comparabilitat. Mentre que en alguns territoris s’han dut a terme actuacions específiques encaminades a millorar la detecció dels casos de suïcidi, en altres comarques la qualitat de la informació és inferior i no existeixen estimacions territorials d’infra-detecció. Per exemple, en el cas de Tarragona la major taxa es pot deure principalment a una major exhaustivitat en la detecció de ca-sos. El creixement del nombre de casos observat al Barcelonès es podria deure en part a la reorganització recent i les millores en la qualitat de la notificació de la mortalitat per causes externes. Val a dir que aquest fet també limita l’anàlisi temporal, ja que no es pot saber quina part de l’increment dels casos de suïcidi observat és real i quin és causat per canvis en les formes de notificació.

Per millorar la qualitat i l’exhaustivitat de les estadístiques de morta-litat per causes externes cal avançar en la incorporació de dades procedents de fonts forenses.

El Codi risc de suïcidiD’acord amb les recomanacions de l’OMS, el Departament de Salut ha prioritzat la prevenció del suïcidi i ha implantat el Codi risc de suïcidi. El nou codi comprendrà un conjunt protocol·litzat d’actua-cions assistencials i preventives adreçades a les persones que, en el moment de contactar i/o acudir al sistema sanitari públic, presentin un risc important de suïcidi. Aquest codi implicarà la necessitat d’ac-tivar recursos de manera urgent i, posteriorment, requerirà fer un seguiment preventiu proactiu, de major o menor intensitat en funció de l’estat de salut del pacient, en els dotze mesos següents de l’acti-vació del codi, així com d’un registre de casos que permetrà tenir una informació més exhaustiva sobre les conductes suïcides a Catalunya i conèixer l’efectivitat de les intervencions que es desenvolupin.

A Catalunya s’han desenvolupat dues experiències pilot, una a Bar-celona (Dreta de l’Eixample) i la segona a Sabadell, que han estat reconegudes per la Comissió Europea com un exemple de bones pràctiques assistencials. L’experiència de Barcelona es va iniciar l’any 2005 en col·laboració entre l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Centre de Salut Mental de la Dreta de l’Eixample (Centre de Psi-coteràpia de Barcelona). L’avaluació del programa ha mostrat un increment de la supervivència, constatat sobretot per la disminució d’un 20% dels episodis recurrents de suïcidi i l’allargament del perí-ode transcorregut entre episodis. És un programa totalment conso-lidat i de referència per a tots els serveis sanitaris del territori i per als altres agents i serveis socials.

L’any 2007 es va endegar la segona experiència, a Sabadell, dirigida per la Corporació Sanitària del Parc Taulí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell. Aquesta inclou accions específiques des-tinades als adolescents. Les dades disponibles mostren que la taxa de suïcidis mortals ha baixat del 8,3 per 100.000 habitants l’any 2008 al 4,8 el 2011; ja en el primer any de funcionament es va pro-duir una disminució global significativa de la repetició de conductes

-

central de resultats. monogràfic • Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013 7

suïcides (va passar del 14%, l’any 2007 fins al 6% dels pacients ate-sos per aquesta causa, l’any 2008). Pel que fa, específicament, al grup de població adolescent atesa, s’ha constatat que en tres anys la proporció d’episodis recurrents de suïcidi ha disminuït fins arribar a ser d’un 5%.

La implantació del codi risc suïcidi és un bon exemple de les actua-cions orientades a millorar la detecció i el tractament de persones amb patologies que suposen un increment del risc de suïcidi, però és necessari continuar treballant per abordar el suïcidi des d’una pers-pectiva poblacional (intersectorial i de salut pública) que inclogui mesures com el control de l’accés a potencials mitjans suïcides, el desenvolupament de polítiques de reducció del consum d’alcohol, i la millora de la informació sobre el suïcidi des dels mitjans de comu-nicació.

BibliografiaCortès-Franch I, González López-Valcárcel B. Crisis económico-fi-nanciera y salud en España. Evidencia y perspectiva. Informe SESPAS 2014. Gac Sanit. 2014;28 Supl 1:1-6.

Roelfs DJ, Shor E, Davidson KW, Schwartz JE. Losing life and liveliho-od: A systematic review and meta-analysis of unemployment and all-cause mortality. Soc Sci Med. 2011:840-54.

Xifró A, Suelves JM, Martin-Fumadó c, Gómez-Durán E. Suicidios y fuentes médico-forenses en España. Rev Psiquiatr Salud Ment. 2015;8:46-7.

Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Determinants socials i econòmics de la salut. Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Cata-lunya; 2015

Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Determinants socials i econòmics de la salut. Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Cata-lunya; 2014

Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Efectes de la crisi econòmica en la població infantil de Catalunya. Monogràfics de la Central de Resultats, número 10. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generali-tat de Catalunya; 2014

Aquest document ha estat realitzat per:

Cristina Colls, Anna García-Altés (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya) i Josep M. Suelves (Agència de Salut Pública de Catalunya)

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) és una entitat de dret públic de la Generalitat sotmesa a l’ordena-ment jurídic privat, adscrita al Departament de Salut de la Genera-litat de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i plena capacitat d’obrar per al compli-ment dels seus objectius i les seves funcions. Són objectius de l’AQuAS la generació de coneixement rellevant per contribuir a la millora de la qualitat, seguretat i sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya que facilitin la presa de decisions a la ciutadania, als professionals i als gestors de l’àmbit de la salut, i als òrgans respon-sables de la planificació en salut, així com facilitar la implicació dels professionals sanitaris en el sistema i la seva coresponsabilitat en la consecució de les finalitats comunes i la qualitat de l’atenció. L’AQuAS és membre corporatiu de la Health Technology Assess-ment International (HTAi) i membre fundador de la International Network of Agencies of Health Technology Assessment (INAHTA) i de la International School on Research Impact Assessment (ISRIA). També és membre del del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), del grup de Recerca en Avaluació de Serveis i Resultats de Salut (RAR), reconegut per la Generalitat de Catalunya, i de la Red de Investigación en Servicios Sanitarios en Enfermedades Cró-nicas (REDISSEC).

Es recomana que aquest document sigui citat de la manera següent: Colls C, García-Altés A, Suelves JM. Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013: quin impacte ha tingut la crisi econòmica? Monogràfics de la Central de Resultats, número 19. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalu-nya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2016.

Les persones interessades en aquest document poden adreçar-se a:Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.Roc Boronat, 81-95 (segona planta). 08005 BarcelonaTel.: 93 551 3888Fax: 93 551 7510http://aquas.gencat.cathttp://observatorisalut.gencat.cat/

© 2016, Generalitat de Catalunya. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de CatalunyaEdita: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.1a edició, gener 2016, BarcelonaComposició: Àtona Víctor Igual, SL

Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Re-coneixement-NoComercial-SenseObresDerivades 4.0 Internacional.La llicència es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca

Observatori del Sistema de Salutde Catalunya (OSSC)Agència de Qualitat i AvaluacióSanitàries de Catalunya (AQuAS)

Roc Boronat, 81-95 (2a planta)08005 BarcelonaTel. 93 551 39 00Fax. 93 551 75 10http://observatorisalut.gencat.cat

Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (OSSC)Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Roc Boronat, 81-95 (2a planta)08005 BarcelonaTel. 93 551 39 00Fax. 93 551 75 10http://observatorisalut.gencat.cat

Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

Aquest document està basat en:

Cambra de Comerç de Barcelona. Impacte econòmic del Vall d’Hebron Institut de Recerca i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (inclosa la Fundació Privada Clínic per la Recerca Biomèdica). Juny 2014

http://observatorisalut.gencat.cat

Ha participat en l’elaboració d’aquest document:

Carme Poveda

Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures, Cambra de Comerç de Barcelona

Aquest document ha estat editat per:

Paula Adam, Anna Garcia-AltésAgència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) és una entitat adscrita al Departament de Salut. La seva missió és generar el co-neixement rellevant per contribuir a la millora de la qualitat, la seguretat i sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya, posant l’enfocament en l’avaluació i utilitzant com a instruments principals la informació, el coneixement i les tecnologies de la informació i les comunicacions. L’AQuAS és membre fundador de la International School on Research Im-pact Assessment (ISRIA) i fundador de la International Network of Agen-cies of Health Technology Assessment (INAHTA), membre corporatiu de la Health Technology Assessment International (HTAi), de la Guidelines International Network (G-I-N), del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), del grup de Recerca en Avaluació de Serveis i Resultats de Sa-lut (RAR) reconegut per la Generalitat de Catalunya i de la Red de Inves-tigación en Servicios Sanitarios en Enfermedades Crónicas (REDISSEC).

Es recomana que aquest document sigui citat de la manera següent: Poveda C, Adam P, Garcia-Altés A. Impacte econòmic de dos grans insti-tuts d’investigació sanitària de Catalunya. Monogràfics de la Central de Resultats, número 9. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàri-es de Catalunya. De partament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2014.

Les persones interessades en aquest document poden adreçar-se a:Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

Roc Boronat, 81-95 (segona planta). 08005 BarcelonaTel.: 93 551 3888 Fax: 93 551 7510 www.aatrm.net http://observatorisalut.gencat.cat/

© 2014, Generalitat de Catalunya. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

Edita: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 1a edició, juny 2014, Barcelona

Disseny: Joana López-Corduente

Correcció: Rosa Farré Bregolat

Dipòsit legal: B 15523-2014

Se’n permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre que se’n citi la procedència (autoria, títol, òrgan editor), i que no es faci amb fins comercials. No es permet la creació d’obres derivades sense autorització expressa dels autors i de l’editor.La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/li-censes/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca