cens de la poblaciÓ insular de conill oryctolagus ... · cens de la població insular de conill...

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE

BIODIVERSITAT A LA RESERVA DE

BIOSFERA DE MENORCA

CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR

DE CONILL ORYCTOLAGUS

CUNICULUS A LA RESERVA DE

BIOSFERA DE MENORCA (ILLES

BALEARS) 2018

Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus

a la Reserva de Biosfera de Menorca 2018

2

Autor:

Javier Méndez Chavero

e-mail: [email protected]

Citació a efectes bibliogràfics:

Méndez, J. 2018. Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus

a la Reserva de Biosfera de Menorca (Illes Balears) 2018. Informe inèdit.

Consell Insular de Menorca, Agència Reserva de Biosfera.

Fotografia portada: Conill Oryctolagus cuniculus (Autor: Joan Florit).

mailto:[email protected]



3

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ.............................................................PÀG. 4

1.1. Objectius de l’estudi............................................................pàg. 4

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CONILL....PÀG. 5

2.1. Morfologia...........................................................................pàg. 5

2.2. Ecologia i etologia de l’espècie...........................................pàg. 6

3. METODOLOGIA D’ESTUDI........................................PÀG. 8

3.1. Metodologia d’estudi aplicada: mètode de seguiment per

freses........................................................................................pàg. 10

3.1.1. Àrea d’estudi.......................................................................pàg. 10

3.1.2. Dates de mostreig................................................................pàg. 10

3.1.3. Unitat de mostreig...............................................................pàg. 10

3.1.4. Determinació de les zones a mostrejar. Els transectes........pàg. 11

3.1.5. Metodologia de mostreig ...................................................pàg. 16

3.1.6. Presa de dades.....................................................................pàg. 17

3.1.7. Estimes de l’abundància.....................................................pàg. 18

3.1.8. Presencia o absència a la unitat de mostreig.......................pàg. 18

4. RESULTATS...............................................................PÀG. 18

5. CONCLUSION............................................................PÀG. 25

5.1. En quant a la metodologia................................................pàg. 25

5.2. En quant als resultats........................................................pàg. 26

5.3. Altres aspectes..................................................................pàg. 29

6. AGRAÏMENTS...........................................................PÀG. 29

7. BIBLIOGRAFIA.........................................................PÀG. 30



4

1. Introducció

Conèixer la situació de les poblacions de la fauna d’un territori és un dels

requisits més importants per gestionar els espais naturals i la seva biodiversitat.

Conèixer estimes de la població de les diferents espècies animals d’un territori

determinat o la distribució de les seves abundàncies dins aquest és una informació

bàsica per saber l’evolució natural d’aquestes o la seva resposta davant alteracions del

medi o malalties. En el cas d’espècies com el conill Oryctolagus cuniculus, aquesta

importància és encara major donat que es tracta d’una espècie cinegètica.

El càlcul de les densitats reals de les poblacions d’una espècie és de vegades una

feina complicada, donada la dificultat de detectar als animals, la manca de coneixement

i informació que es té sobre determinades espècies o l’amplitud de les seves poblacions.

En el cas del conill, calcular las densitats reals de les seves poblacions mitjançant els

contactes directes amb els animals és molt complicat donat el seu mimetisme amb el

medi, el seu caràcter nocturn i/o crepuscular i el fet de que visquin bona part del dia sota

terra. Per aquesta raó, en moltes ocasions ens conformem amb obtenir estimes de

l’abundància poblacional que ens permetin fer comparatives temporals (entre un període

de temps i un altre) o espacials (entre una zona determinada i un altre) d’una espècie,

sense necessitat de conèixer el nombre exacta d’individus.

En el cas de Menorca, el conill és una espècie amb un gran valor ecològic, al

tractar-se d’una presa important pels grans depredadors. A la vegada, també té un gran

interès socioeconòmica, pel fet de ser una de les principals espècies cinegètiques a l’illa.

Donada aquesta importància, tant ecològica com socioeconòmica, és important obtenir

informació de la seva situació a l’illa que permeti desenvolupar una gestió adequada.

Aquesta informació també permetrà prendre les decisions adequades en quant a

l’aprofitament cinegètic de l’espècie.

1.1. Objectius de l’estudi

Els objectius principals d’aquest cens de conill a la Reserva de Biosfera de

Menorca són:

Determinar la distribució del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca

mitjançant l’elaboració d’una cartografia en quadrats UTM 2’5x2’5 km.

Determinar l’abundància relativa del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca

mitjançant l’elaboració d’una cartografia en quadrats UTM 2’5x2’5 km.

Establir una metodologia adequada que permeti dur a terme un seguiment anual

de les poblacions de conill a la Reserva de Biosfera de Menorca.

Establir comparatives temporals (sèrie d’anys) en l’abundància i la distribució

del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca sobre una cartografia en quadrats

UTM 2’5 x 2’5 km.



5

Al primer any (2015), el fet de què es tractés del primer cens que es feia a tota la

superfície de l’illa va fer que un dels objectius principals de l’estudi fos establir una

metodologia adequada a les característiques de la Reserva de Biosfera de Menorca.

Així, la metodologia havia també de complir uns objectius bàsics: permetre un

seguiment continuat, que es pugues repetir en el temps, que fos senzilla, d’un cost

econòmic no molt elevat i eficaç. Per aquest motiu, els dos primers anys, principalment

el primer (2015), van servir per elaborar una metodologia de cens basada en les

característiques pròpies de l’illa i poder valorar tant l’esforç de prospecció com els

resultats obtinguts. L’any 2016, un cop perfilada la metodologia amb l’experiència de

l’any anterior, un dels objectius era posar en practica les modificacions fetes en quant a

l’esforç de mostreig (veure apartat de metodologia) i acabar de corregir-la per millorar

en el possible la seva viabilitat tant pel que fa a la seva posada en pràctica com pel que

fa als resultats.

2. Característiques generals del conill

El conill de camp Oryctolagus cuniculus pertany al grup dels Euteris, al ordre

dels Lagomorfs i a la família dels Lepòrids. La família dels Lepòrids esta formada per

les llebres del gènera Lepus, amb unes 30 espècies, i els conills, amb 10 gèneres i 24

espècies, entre els quals es troba el gènera Oryctolagus. Aquest gènere només té una

espècie coneguda en estat salvatge Oryctolagus cuniculus. D’aquest ha donat per

domesticació el conill domèstic.

Miller (1912) descriu dues subespècies de conill salvatge: el Oryctolagus

cuniculus huxleyi, més antic i de menor tamany, i el Oryctolagus cuniculus cuniculus,

més modern i que apareix como una evolució de l’anterior. Altres autors com Ellerman

& Morrison-Scott (1951) xerren de fins a 6 subespècies diferents.

Més recentment, gràcies a diferents estudis genètics, es reconeix l’existència de

dues subespècies diferents: Oryctolagus cuniculis algirus i Oryctolagus cuniculis

cuniculis (Monnerot et al., 1994; Van der Loo et al., 1991; Ferrand, 1995). Als estudis

recents, el terme huxleyi s’ha substituït per algirus.

Aquesta espècie sembla ser originaria de la conca mediterranea (Mc Bride,

1988) i la península Ibèrica (Bell & Webb, 1981), tot i que alguns autors la fan pròpia

del sud-oest de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica (Moreno et al., 1996). Totes les

races domèstiques pertanyen a l’espècie Oryctolagus cuniculus. La seva distribució

actual està molt influenciada per les introduccions humanes.

2.1. Morfologia

És una espècie de tamany mitja, amb el cap arrodonit i lleugerament allargat.

Tenen les extremitats posteriors llargues i molt fortes, jugant aquestes un important

paper durant la carrera i a l’hora d’expulsar la terra excavada. Mentre aquestes tenen

quatre dits llargs i forts, a les potes davanteres, fines i musculoses, en tenen cinc. Les



6

característiques de les seves extremitats els hi permet arribar a velocitats de fins a 40

km/h, fer canvis sobtats de direcció, bots de més d’un metre de llarg o trepar per llocs

inclinats.

Una de les característiques morfològiques principals dels conills són les seves

llargues orelles, les quals sempre tenen aixecades a excepció de quan corren, lluiten o

estan espantats. És una de les raons per les quals tenen molt bona oïda, permetin-los

sentir renous per petits que siguin.

Els ulls són grossos i disposats lateralment, per obtenir una visió de 360º, tot i

que la visió frontal és bastant deficient. Tenen tres pipelles. L’olfacte també el té ben

desenvolupat, el que els permet detectar territoris, l’aliment i als membres del seu grup.

El conill, com a bon mamífer, té la pràctica totalitat del cos coberta de pel el

qual cuida meticulosament. El conill regula la temperatura del seu cos controlant la

quantitat d’aire retingut entre la seva pell i el pel. Té dos tipus de pel: el de la part

inferior, suau al tacte, i els de protecció, més aspres i llargs. La muda és pot produir

anualment segons l’edat.

El conill sua per una glàndula anomenada sudorípares situades a la part inferior

de les potes davanteres.

És un animal herbívor de dentició incompleta, no té ullals. Té un parell de dents

incisives superiors de creixement continu. Els incisius es mouen verticalment mentre

que els molars i premolars o fan amb moviments laterals.

Donada la seva alimentació exclusivament vegetal, el seu sistema digestiu

disposa d’un segment ampla entre el final del budell prim i el començament del colom

anomenat bossa sega. La digestió es caracteritza per un segon pas dels aliments pel

sistema digestiu. Aquest procés es dur a terme en repòs i indueix a la formació de dos

tipus d’excrement: uns tendres rics en bactèries i proteïnes que són reingerits i els durs

que són dipositats al terra per sempre.

Mai fan els excrements al cau. Els fan a l’exterior o als límits del seu territori. El

conill produeix de 500 a 800 excrements cada dia. Aquests son col·locats en un

determinat lloc per tots els individus d’un mateix grup social, creant uns dipòsits o

fresses. Els individus dominants hi col·loquen alguns excrements cada dia.

2.2. Ecologia i etologia de l’espècie

El conill de camp és un animal sedentari que viu a nuclis colonials i que no es

sol allunyar de les seves llodrigueres més de 300 metres. Tot hi això, experimenta dos

períodes de dispersió: un després de la reproducció, on principalment es dispersen els

mascles joves, i un altre al principi de l’època reproductora, on es desplacen a la recerca

de llocs idonis per criar.

Els trobem a una gran varietat d’hàbitats, sempre hi quan disposin d’un sol sec

que els hi permeti fer les llodrigueres. Principalment trien zones de matollar properes als

llocs d’alimentació. L’aigua normalment no és un requisit, donat que no solen beure,

tenen prou amb l’aigua dels vegetals dels quals s’alimenten.



7

La base de la seva alimentació està formada per gramínies i herba fresca amb un

alt contingut en proteïnes. Consumeixen entre 200 i 500 g al dia. A zones d’horta,

s’alimenten dels brots tendres de les plantes i dels fruits, tant d’hortalisses com de fruita

(melons). A l’època de manca d’herba s’alimenten de vegetals llenyosos. Els seus hàbits

nocturns i crepusculars fan que s’alimenti principalment al crepuscle i al alba, activitat a

la qual dedica entre un 30 i un 60% del seu temps. La sortida crepuscular es produeix

abans de la posta de sol a la primavera i l’estiu, i després a la tardor i l’hivern.

El conill és un animal social (Gibb, 1993), el que li proporciona avantatges com

la cooperació en la vigilància, el manteniment de les llodrigueres o un menor risc de

predació. Aquest aspecte també repercuteix negativament en un augment de la

competència interespecífica i de la propagació d’infermetats. El grup està format

normalment per entre 2 i 7 individus, excepcionalment per damunt dels 10. Els grups

familiars pròxims formen una colònia amb un freqüent intercanvi d’individus. Moltes

colònies formen una unitat de població, produint-se intercanvi d’individus

principalment a la tardor i l’hivern. Cada grup estableix jerarquies entre mascles, entre

femelles i entre adults i joves. Ocupen un territori vital que sol incloure una llodriguera

principal, de vegades associades a algunes de més petites, alguns refugis i una o més

zones d’alimentació.

Hi podem distingir dues zones d’activitat:

Una zona d’activitat primària, la qual pot ser comú a molts grups familiars, on

s’alimenten, es fan net i té lloc part del seu comportament social i reproductor.

Una zona d’activitat secundaria, on es fa la digestió i les femelles paren. Aquesta

pot ser comú a moltes colònies.

El mascle dominant és l’encarregat de protegir el territori, tot i que tots els

membres del grup hi col·laboren. Aquest marca el territori amb l’orina i les secrecions

de la glàndula anal i la del mentó. Aquestes són les olors de cada individu i de cada

grup.

La reproducció del conill és netament oportunista. Té lloc sempre i quan es

compleixin les condicions adequades. Això fa que el començament, la duració i la

intensitat de la temporada de cria pugui patí importants variacions segons els anys.

Generalment les femelles són fèrtils tot l’any, tot i que són més receptives la primera

meitat de l’any. La gestació té una durada de al voltant de 30 dies. Poden néixer entre 3

i 12 cries. Les femelles cuiden dels petits tan sols uns minuts al dia. Els treu el pit a les

3-4 setmanes. Aquests arriben a la maduresa sexual als 8 mesos.

Tot i que poden arribar a viure 10 anys en estat salvatge, el 90% no arriba al

primer any de vida.



8

3. Metodologia d’estudi

Existeixen diferents metodologies que estimen l’abundància de conill: captura i

recaptura, mètodes de seguiment directa i mètodes de seguiment indirecta.

Captura i recaptura

Consisteix en la captura i marcatge d’individus pel seu posterior seguiment i

recaptura. Aquesta metodologia requereix un important esforç de treball, un

material específic i car, i un tractament de les dades i anàlisi estadístic complex.

Aquests factors han fet que es descartés com a mètode d’estudi en aquest treball.

Mètodes de seguiment directe

Aquest mètode consisteix en la realització de transectes o circuits, a peu o en

cotxe, comptabilitzant tots els conills que s’observen. Aquest mètode permet

obtenir un índex d’abundància i també densitats, sempre que es determina la

posició de l’animal respecte de l’observador i es tractin les dades

estadísticament.

Aquesta metodologia pot fer variar els resultats en funció de l’observador i de

l’àrea a prospectar. El fet de què es bassi en contactes directes pot fer que en

funció de l’experiència o la capacitat de cada observador el resultat sigui molt

diferent. La diferencia de cobertes d’hàbitat també pot influir en la detecció dels

animals, així com les característiques parets seques de l’illa, fet que escurça molt

el camp de visió.

Les millors hores per dur a terme aquests transectes són al crepuscle o durant la

nit. Normalment al crepuscle es solen fer a peu i durant la nit en cotxe.

Aquestes dues metodologies bassades en els contactes directes amb animals

s’han descartat en aquest estudi per diferents factors:

Sembla ser que les dues obtenen resultats poc fiables amb baixes

densitats.

Els resultats depenen molt de la meteorologia i de la capacitat visual,

agudesa i experiència de l’observador.

La gran quantitat de parets seques a l’illa dificulta la visibilitat i en

conseqüència els contactes amb els animals.

Els resultats finals són molt diferents en funció de la densitat de la

cobertura vegetal, fet que dificulta la comparació de les abundàncies

entre zones diferents.



9

Per dur a terme prospeccions amplies com la que s’ha fet en aquest estudi

(tota l’illa), es requereix molt de temps i/o personal, donat que tan sols

es pot fer un cens per persona i dia en el cas del transecte a peu, i que

han de ser un mínim de tres persones (conductor i dos observadors que

controlen els focus) en el cas dels transectes en cotxe..

En el cas dels transectes en cotxe, la manca de camins adequats, amb una

certa longitud, ha estat un altre factor important per descartar-la.

Mètodes de seguiment indirecte

Aquest mètode consisteix en la realització de transectes a peu detectant i

comptabilitzant senyals indirectes de l’espècie (cagades, llodrigueres, fresses...).

Aporten uns índexs d’abundància. Es realitzen a peu. Són senzills i no

requereixen d’una gran experiència prèvia. Són molt útils a zones on els conills

o les senyals són males de detectar o on la seva detecció pot estar influenciada

per factors com el tipus de sòl o d’hàbitat.

El mètode indirecta més utilitzat és el recompte de fresses. Les característiques

d’aquest mètode són:

Detecta poblacions amb densitats molt baixes.

És fàcil d’executar.

No requereix d’una experiència prèvia per part de l’observador.

No depèn en excés de la meteorologia. Només els períodes de pluges

fortes i prolongades poden afectar a la desaparició dels excrements.

Els resultats obtinguts en diferents hàbitats són comparables.

Es possible prospectar zones grans pel fet de què es poden executar

durant tot el dia.

És un mètode difícil d’aplicar amb altes densitats.

El nombre de fresses detectat depèn de la densitat de conills, la taxa

mitja de producció d’excrements, la taxa mitja de desaparició d’aquests i

l’eficàcia de l’observador (determinació de les característiques de la

fressa. Apartat 3.1.5.).

Un cop estudiades totes les metodologies existents i valorades en funció dels

objectius d’aquest estudi, les característiques de l’illa i els recursos humans i econòmics

disponibles, es va decidir des del primer any (2015) utilitzar la metodologia de cens

basada en el recompte de fresses, per tractar-se de la que més s’ajusta als objectius



10

previstos (apartat 1.1.). No es descarta però, que en futurs estudis més concrets o basats

en zones determinades es pugui utilitzar alguna de les metodologies anteriorment

descrites.

3.1. Metodologia d’estudi aplicada: mètode de seguiment per freses

3.1.1. Àrea d’estudi

Es va considerar l’àrea d’estudi la totalitat de la superfície insular (702 km x

km), incloent en la mesura possible tots els hàbitats existents.

3.1.2. Dates de mostreig

Des del primer any, les dates per dur a terme les feines de camp es van

programar pels mesos de novembre i desembre, dates que coincideixen amb les de

menor densitat de conill i amb les de caça de l’espècie a l’illa. En ocasions, les pluges

han fet que aquestes s’hagin hagut de finalitzar al llarg del mes de gener.

Aquest any, les fortes i continuades pluges del mes de novembre i principis de

desembre han fet que les feines de camp s’hagin retardat molt per mor de la

impossibilitat de fer feina en aquestes condicions. Per aquest motiu, les feines de camp

s’han concentrat entre finals de desembre i el mes de gener. Dues finques per tractar-se

de finques privades, s’han hagut de prospectar al febrer, un cop hem obtingut el permís.

Tot i aquesta petita demora i variació en les dates d’execució de les feines de

camp, creiem que els resultats no s’han vist afectats significativament.

3.1.3. Unitat de mostreig

Es van triar els quadrats UTM 2’5 x 2’5 km com a la unitat de mostreig per

determinar la distribució dels transectes. Unitats UTM inferiors com ara 500 x 500 m o

1 x 1 km es van descartar per la dificultat metodològica que implicava i l’alt esforç de

temps i humà que representava. Altres quadrats UTM més grans com ara 5 x 5 km o 10

x 10 km, també es van descartar perquè aportarien unes dades molt generals i poc

concretes per les reduïdes dimensions de l’illa. Així dons, els quadrats UTM 2’5 x2’5

km es van considerar com a la unitat de mostreig idònia pels objectius fixats (Apartat

1.1.).

En total s’han prospectat 117 quadrats UTM 2’5x2’5km dels 122 que apareixen

al mapa 1, tots els proposats. Els quadrat que no es van prospectar tampoc ho van ser als

anys anterior (2015, 2016 i 2017) per tractar-se en el seu conjunt de zones urbanes en el

cas del quadrat 105, o per manca de camins aptes per a la realització del cens els

quadrats 29, 45, 105, 112 i 116 (Mapa 1).



11

3.1.4. Determinació de les zones a mostrejar. Els transectes.

A diferencia del primer any (2015) on a dins cada unitat de mostreig UTM 2’5 x

2’5 km es van mostrejar un o varis transectes per arribar a un total d’entre 2 i 4 km

prospectats, la resta d’anys s’ha utilitzat un transecte a cada quadrat dels fets servir al

2015. En aquells quadrat on tan sols existia un transecte, es va repetir aquest, mentre

que en aquells que hi havia més d’un, es va triar el que presentes una major presencia de

conill sense tenir en compte la seva longitud. Això respon a la necessitat d’escorçar el

temps de les feines de camp i equilibrar aquestes als recursos econòmics i humans

disponibles. Per aquesta modificació es va fer una feina prèvia de selecció i valoració

dels hipotètics resultats utilitzant les dades obtingudes durant el cens del 2015, les quals

van donar uns resultats similars tan si fèiem el mateix esforç que l’any 2015 com si

fèiem els transectes seleccionats.

Respecta al 2016, l’any 2017 es van tenir que baratar dos transectes. Al quadrat

22 es va baratar el transsecte A pel B, i al 76 el transsecte A pel B (Veure: Méndez

2015; Méndez 2016; Méndez 2017). Els transsectes seleccionats a cada quadrat

presenten unes característiques que afavoreixen la utilització d’aquests per part del

conill per a marcar els seus territoris mitjançant les freses. Es tracta, en la seva majoria,

de camins amples que marquen un canvi important en mig de la vegetació existent

(ecotons). Tan sols a alguns quadrats on no es disposava de camins amb aquesta

característica, s’han fet servir senders o rodades de tractor. Un factor que es va corregir

Mapa 1. Mapa de Menorca amb els quadrats UTM 2’5 x 2’5 km utilitzats com a unitat de

mostreig. Els quadrats en verd corresponen als no mostrejats des del inici del estudi per tractar-

se de zones urbanes o per manca de camins aptes pel cens.



12

al 2016 amb la selecció dels transectes és que aquests no tinguessin parets a les bandes,

fet que dificulta el transit de conills d’un costat a l’altre del camí, i que amb la longitud

mínima de prospecció a cada quadrat establerta l’any 2015 no es va poder assolir per

complert. S’ha intentat que el conjunt de transectes representessin la varietat d’hàbitats

de l’illa per entendre millor la distribució real del conill a Menorca, a diferencia de l’any

2015 on el fet de prospectar una major longitud de transectes ens permetia abraçar la

varietat d’hàbitats de cada quadrat. Per últim, es va intentar incloure el major nombre

possible de transectes a dins cotos de caça, fet ja mostrat al primer any. Tot i això, s’ha

de dir que en ocasions ha primat el fet de que es tractes de zones adequades pel conill.

Fotos 1 i 2. Característiques ideals de dos camins utilitzats a l’estudi, a dos ambients diferents

de l’illa: Mongofre Nou (Maó) a la esquerra i s’Alairó (Es Mercadal) a la dreta (Imatges:

Javier Méndez).

Als camins de aproximadament 2 m d’amplada, s’ha prospectat la totalitat del

camí i una banda de aproximadament ½ metre a cada costat. Pels camins > de 2 m

d’amplada, la prospecció s’ha centrat en la superfície del camí donada la dificultat per

l’observador d’ampliar encara més aquesta. En el cas dels camins < 2 m, aquesta banda

es va ampliar entre 1 i 1’5 metres en funció del camí. En tots els casos s’ha respectat el

camp de prospecció del primer any per a que les dades poguessin ser comparatives i

metodològiques.

S’ha intentat triar camins sense vegetació al centre, però això no sempre ha estat

possible. En ocasions, donada la manca de camins idonis, s’han utilitzat camins de

tractors amb vegetació herbàcia regular o intermitent al centre.

Torre den Quart (Ciutadella) Camí de Cavalls al pas per Atalitx (Es Migjorn)



13

Fotos 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,10, 11 i 12. Imatges de les diferents tipologies de camins utilitzats en aquest

treball, adaptats a les característiques de l’illa i, en la mesura del possible, a les del conill.

Sant Jaume (Es Mercadal)

Ses Casetes Noves (Es Mercadal) So N’Arret (Ferreries)

Sant Felip (Ciutadella)

Curniola (Ciutadella) Cala En Calderé (Es Mercadal)

Son Vitamina (Maó) Ses Arenes (Ciutadella)



14

En total s’han fet 117 transectes repartits als 117 quadrats mostrejats (Mapa 2),

sumant en conjunt un total de 137’523 quilòmetres de mostreig (Taula 1), el mateix que

al 2017. L’any 2015 amb la selecció es van prospectar 116 quadrat per un total de

138’564 km, 310’333 km en total. No es va prospectar el quadrat 30. Al 2016 es van

prospectar 115 quadrats, no es van poder fer per problemes de permisos els quadrat 107

i 87, per un total de 135’387 km.

Mapa 2. En blau la distribució dels transectes emprats durant el cens de conill. En vermell els

transectes utilitzats al 2015, juntament amb els blaus, i no utilitzats la resta d’anys. En verd els

quadrat no prospectats cap any a l’estudi per manca de transectes idonis.

Q 2015* 2016 2017/18 Q 2015* 2016 2017/18 Q 2015* 2016 2017/18

1 2.789 1680 1680 42 3.190 1310 1310 83 1.681 734 734

2 2.500 2500 2500 43 3.409 3409 3409 84 2.347 241 241

3 2.920 2920 2920 44 2.310 1230 1230 85 2.076 407 407

4 3.830 3830 3830 45 No No No 86 1.953 340 340

5 4.000 1230 1230 46 2.006 404 404 87 2.116 No 767

6 3.210 2680 2680 47 2.060 1120 1120 88 2.096 857 857

7 3.681 1750 1750 48 2.289 354 354 89 3.830 2290 2290

8 4.258 1360 1360 49 2.193 338 338 90 3.260 1100 1100



15

Q 2015* 2016 2017/18 Q 2015* 2016 2017/18 Q 2015* 2016 2017/18

9 3.846 2110 2110 50 2.065 335 335 91 3.235 884 884

10 3.011 1280 1280 51 2.235 1120 1120 92 3.600 1210 1210

11 2.870 1200 1200 52 2.173 308 308 93 3.064 727 727

12 1.699 1699 1699 53 2.500 466 466 94 2.093 344 344

13 4.000 4000 4000 54 3.023 1240 1240 95 3.347 634 634

14 2.740 2740 2740 55 2.220 1050 1050 96 2.566 1070 1070

15 2.198 508 508 56 2.558 950 950 97 2.236 376 376

16 1.370 1370 1370 57 2.383 603 603 98 2.309 732 732

17 2.200 1080 1080 58 4.180 1060 1060 99 3.437 2820 2820

18 4.240 1540 1540 59 2.794 632 632 100 3.745 1330 1330

19 3.657 737 737 60 2.178 456 456 101 2.138 677 677

20 2.030 760 760 61 2.460 1230 1230 102 1.322 364 364

21 2.278 489 489 62 2.254 470 470 103 2.197 461 461

22 3.263 1450 573 63 2.317 1270 1270 104 2.252 471 471

23 2.837 950 950 64 2.174 481 481 105 No No No

24 1.839 967 967 65 2.401 542 542 106 2.092 813 813

25 2.840 840 840 66 2.279 277 277 107 3.176 NO 2410

26 3.270 2660 2660 67 2.511 611 611 108 3.497 860 860

27 2.519 1270 1270 68 1.776 358 358 109 2.180 313 313

28 2.261 1190 1190 69 2.254 720 720 110 2.712 1600 1600

29 No No No 70 2.209 283 283 111 2.215 1370 1370

30 No 389 389 71 2.603 1380 1380 112 No No No

31 1.854 405 405 72 2.117 737 737 113 2.324 712 712

32 2.050 1270 1270 73 3.490 1180 1180 114 2.940 1100 1100

33 2.852 1020 1020 74 3.621 3120 3120 115 2.356 1550 1550

34 2.740 1160 1160 75 2.782 1550 1550 116 No No No

35 2.055 685 685 76 1.610 887 723 117 2.414 1440 1440

36 2.195 805 805 77 3.412 975 975 118 3.914 1400 1400

37 3.691 1250 1250 78 2.847 948 948 119 2.505 830 830

38 3.255 1780 1780 79 3.670 1440 1440 120 2.263 682 682

39 2.726 2200 2200 80 3.470 1100 1100 121 1.740 1740 1740



16

Taula 1. Distància prospectada en metres per a cada quadrat UTM 2’5 x 2’5 km als quatre

anys d’estudi (2015, 2016, 2017 i 2018).

* Al 2015 es mostren els metres totals prospectats a cada quadrat, no la selecció final. Al total es mostren per a tot

l’esforç fet i entre parèntesis per a la selecció.

^Metres totals per a cada any.

En vermell apareixen els quadrats que no s’han prospectat cap any per manca de transectes

adients. També aquells que no han estat mostrejats un any en concret.

3.1.5. Metodologia de mostreig

El mètode indirecte de cens de conills basat en el mostreig de fresses consisteix

en recorre a peu els diferents transectes (camins) establerts, comptabilitzant totes les

fresses existents al llarg d’aquest. Les fresses comptabilitzades en l’estudi, enteses

aquestes com un munt d’excrements, van ser les que complien les següents

característiques:

Un mínim de 25 centímetres de diàmetre.

Un mínim de 25 excrements.

Presència d’excrements recents

(coronada) d’entre 1 i 3 dies.

Per considerar dues fresses properes

com a diferents, hi havia d’haver un mínim

d’un metre i mig entre una i l’altre.

Totes les fresses detectades que no complien amb aquestes característiques no

van ser comptabilitzades.

Q 2015* 2016 2017/18 Q 2015* 2016 2017/18 Q 2015* 2016 2017/18

40 2.230 1030 1030 81 2.630 2630 2630 122 3.080 3080 3080

41 3.600 1410 1410 82 1.968 1060 1060 m^

310.333

(138.564)

135.387 137.523

Foto 14. Excrements frescos, recents. Foto 15. Excrements antics.

Foto 13. Fressa



17

Fotos 16 i 17. Imatges de diferents fresses detectades durant l’estudi.

3.1.6. Presa de dades

Durant els mostrejos, tota la informació ha estat georeferenciada mitjançant un

GPS. Totes les fresses trobades durant les feines de camp a dins els transectes s’han

marcat donant-li un waypoint a cadascuna. L’objectiu d’aquesta georeferenciació de les

fresses és el de poder ubicar-les de forma correcta damunt un mapa i poder treballar així

mes fàcilment amb les dades obtingudes.

A la vegada, tota la informació de cada quadrat s’ha anat plasmant també en

unes fitxes de camp (Foto 18). Per a cada quadrat s’ha omplert una fitxa amb informació

diversa com ara: data, nombre de fresses, nombre de conills detectats, llodrigueres,

comentaris dels gestors de les propietats prospectades...

Fotos 18 i 19. Fitxes utilitzades durant les feines de camp per a cada unitat de mostreig.



18

3.1.7. Estimes de l’abundància

Per a l’estima de l’abundància s’ha generat un Índex Quilomètric d’Abundància

–IKA- (Telleria, 1986) per a cada unitat de mostreig (quadrats UTM 2’5 x 2’5 km)

mitjançant la divisió del nombre de fresses detectades per la distancia prospectada en

quilòmetres a cada quadrat.

IKA= nº fresses / km

3.1.8. Presencia o absència a la unitat de mostreig

Durant les feines de camp s’ha detectat la presencia de conills a unitats de

mostreig on les feines específiques d’aquest estudi no ho indicaven. Aquesta detecció

s’ha basat en el següent:

Troballa de fresses fresques fora dels recorreguts establerts per aquests estudi

Troballa de rastres recents de conills com ara rascades, excrements, animals

morts...

Informació rebuda per part de gestors, caçadors i/o propietaris de finques

El fet de què durant l’estudi no s’hagi detectat cap fressa fresca en algunes

unitats de mostreig no indica al cent per cent que la presència de conill en aquesta sigui

zero, sinó que la seva densitat és molt baixa o que la seva distribució dins aquesta es

trobi fora de la zona prospectada.

4. Resultats

A continuació s’exposen mitjançant una taula (Taula 2) els resultats obtinguts

per a cada quadrat UTM 2’5 x 2’5 km prospectat. Es presenta el nombre del quadrat, la

distancia prospectada, el nombre de fresses detectades tant per aquests any (2018) com

pels anys anteriors (2015, 2016 i 2017) i la densitat de fresses per quilòmetre resultant

de les feines de camp per cada any. La densitat de fresses per quilòmetre de l’any 2015

s’ha calculat pel mateix esforç realitzat a la resta d’anys i no pel total de transectes

mostrejats en aquella ocasió per poder així comparar les dades entre els diferents anys.

Q (m)

Nom.

fresses

2018

Nom.

fresses

2017

Nom.

fresses

2016

Nom.

fresses

2015

Dens.

2018

Dens.

2017

Dens.

2016

Dens.

2015

1 1680 30 5 13 17 17,86 2,98 7,74 10,12

2 2500 2 4 3 1 0,8 1,6 1,2 0,4

3 2920 17 13 9 13 5,82 4,45 3,08 4,45



19

Q (m)

Nom.

fresses

2018

Nom.

fresses

2017

Nom.

fresses

2016

Nom.

fresses

2015

Dens.

2018

Dens.

2017

Dens.

2016

Dens.

2015

4 3830 28 18 52 12 7,31 4,7 13,58 3,13

5 1230 1 0 0 9 0,81 0 0 7,32

6 2680 0 0 0 0 0 0 0 0

7 1750 3 5 1 0 1,71 2,86 0,57 0

8 1360 10 4 7 7 7,35 2,94 5,15 5,15

9 2110 22 9 13 14 10,43 4,27 6,16 6,64

10 1280 7 16 9 20 5,47 12,5 7,03 15,63

11 1200 30 12 23 42 25 10 19,17 35

12 1699 8 4 8 36 4,71 2,35 4,71 21,19

13 4000 28 10 5 8 7 2,5 1,25 2

14 2740 0 0 0 0 0 0 0 0

15 508 15 11 13 19 29,53 21,65 25,59 37,4

16 1370 7 1 1 0 9,59 0,73 0,73 0

17 1080 16 12 22 12 14,81 11,11 20,37 11,11

18 1540 25 12 4 10 16,23 7,79 2,6 6,49

19 737 2 0 1 1 2,71 0 1,32 1,36

20 760 1 0 1 4 1,32 0 1,32 5,26

21 489 9 6 7 2 18,4 12,27 14,31 4,09

22 1450 1 2 2 15 1,75 1,38 1,38 10,34

23 950 8 7 3 8 8,42 7,37 3,16 8,42

24 967 23 9 24 20 23,78 9,3 24,82 20,68

25 840 26 16 18 30 30,95 19,05 21,43 35,71

26 2660 7 4 0 3 2,63 1,5 0 1,13

27 1270 11 5 8 14 8,66 3,94 6,3 11,02

28 1190 10 8 1 3 8,4 6,72 0,84 2,52

29



20

Q (m)

Nom.

fresses

2018

Nom.

fresses

2017

Nom.

fresses

2016

Nom.

fresses

2015

Dens.

2018

Dens.

2017

Dens.

2016

Dens.

2015

30 389 13 7 5 NO 33,42 17,99 1,29 NO

31 405 4 2 1 10 9,88 4,94 2,47 24,69

32 1270 30 9 36 26 23,62 7,09 28,35 20,47

33 1020 15 12 2 2 14.71 11,76 1,96 1,96

34 1160 4 2 4 3 3,45 1,72 3,45 2,59

35 1370 0 0 0 0 0 0 0 0

36 805 10 8 8 7 12.42 9,94 9,94 8,7

37 1250 0 0 0 0 0 0 0 0

38 1780 31 41 44 27 17.42 23,03 24,72 15,17

39 2200 0 0 0 0 0 0 0 0

40 1030 0 0 0 1 0 0 0 0,97

41 1410 0 0 0 0 0 0 0 0

42 1310 15 4 2 5 11,45 3,05 1,53 3,82

43 3409 10 7 8 22 2,93 2,05 2,35 6,45

44 1230 8 3 9 6 6,5 2,44 7,32 4,88

45

46 404 4 2 1 1 9.9 4,95 2,48 2,48

47 1120 11 11 6 7 9,82 9,82 5,36 6,25

48 354 12 3 0 1 33,9 8,47 0 2,82

49 338 5 2 1 5 14,79 5,92 2,96 14,79

50 335 5 14 4 1 14,93 41,79 11,94 2,99

51 1120 2 6 5 11 1,79 5,36 4,46 9,82

52 308 8 21 10 12 25,97 68,18 32,47 38,96

53 466 19 20 14 4 4,08 43,92 30,04 8,58

54 1240 15 22 32 19 12,1 17,74 25,81 15,32

55 1050 0 0 0 0 0 0 0 0



21

Q (m)

Nom.

fresses

2018

Nom.

fresses

2017

Nom.

fresses

2016

Nom.

fresses

2015

Dens.

2018

Dens.

2017

Dens.

2016

Dens.

2015

56 950 6 4 1 2 6,32 4,21 1,05 2,11

57 603 28 25 16 15 46,43 41,46 26,53 24,88

58 1060 0 0 0 2 0 0 0 1,89

59 632 5 3 11 5 7,91 4,75 17,41 7,91

60 456 23 7 3 4 50,44 15,35 6,58 8,77

61 1230 5 5 6 0 4,07 4,07 4,88 0

62 470 0 0 0 0 0 0 0 0

63 1270 17 13 3 2 13,39 10,24 2,36 1,57

64 481 4 6 2 1 8,32 12,47 4,16 2,08

65 542 3 4 0 4 5,54 7,38 0 7,38

66 277 0 6 0 1 0 21,66 0 3,61

67 611 3 6 2 5 5,54 9,82 3,27 8,18

68 358 2 7 1 3 5,59 19,55 2,79 8,38

69 720 3 3 2 1 4,17 4,17 2,78 1,39

70 283 1 0 0 3 3,53 0 0 10,6

71 1380 0 5 6 8 0 3,62 4,35 5,8

72 737 9 0 0 0 12,21 0 0 0

73 1180 9 5 4 8 7,63 4,24 3,39 6,78

74 3120 5 4 5 5 1,6 1,28 1,6 1,6

75 1550 12 12 18 17 7,74 7,74 11,61 10,97

76 887 18 14 0 4 24,9 19,36 0 4,51

77 975 6 10 2 0 6,15 10,26 2,05 0

78 948 10 9 4 1 1,05 9,49 4,22 1,05

79 1440 8 4 12 0 5,56 2,7 8,33 0

80 1100 3 5 14 7 2,72 4,55 12,73 6,36

81 2630 0 0 0 0 0 0 0 0



22

Q (m)

Nom.

fresses

2018

Nom.

fresses

2017

Nom.

fresses

2016

Nom.

fresses

2015

Dens.

2018

Dens.

2017

Dens.

2016

Dens.

2015

82 1060 0 1 0 0 0 0,94 0 0

83 734 0 0 0 0 0 0 0 0

84 241 6 2 2 1 24,9 8.3 8,3 4,15

85 407 5 4 6 5 12,29 9,83 14,74 12,29

86 340 0 1 3 2 0 2,94 8,82 5,88

87 767 5 0 NO 0 6,52 0 NO 0

88 857 5 12 4 3 5,83 14 4,67 3,5

89 2290 59 43 35 69 25,76 18,78 15,28 30,13

90 1100 52 7 20 46 47,27 6,36 18,18 41,82

91 884 2 1 1 1 2.26 1,13 1,13 1,13

92 1210 0 0 0 0 0 0 0 0

93 727 14 8 14 6 19,26 11 19,26 8,25

94 344 4 5 5 7 11,63 14,53 14,53 20,35

95 634 3 0 13 8 4,73 0 20,5 12,62

96 1070 13 9 3 5 11,21 8,41 2,8 4,67

97 376 0 1 3 5 0 2,66 7,98 13,3

98 732 4 1 0 0 5,46 1,37 0 0

99 2820 3 12 7 8 1,06 4,26 2,48 2,84

100 1330 14 11 7 19 10,53 8,27 5,26 14,29

101 677 5 11 10 4 7,39 16,25 14,77 5,91

102 364 3 1 0 3 8,24 2,75 0 8,24

103 461 5 8 3 1 10,85 17,35 6,51 2,17

104 471 0 1 7 2 0 2,12 14,86 4,25

105

106 813 8 5 4 28 9,84 6,15 4,92 34,44

107 2410 42 28 NO 18 17,43 11,62 NO 7,47



23

Q (m)

Nom.

fresses

2018

Nom.

fresses

2017

Nom.

fresses

2016

Nom.

fresses

2015

Dens.

2018

Dens.

2017

Dens.

2016

Dens.

2015

108 860 22 19 38 20 25,58 22,09 44,19 23,26

109 313 8 3 4 3 25,56 9,58 12,78 9,58

110 1600 23 25 21 30 14,38 15,62 13,13 18,75

111 1370 4 3 14 0 2,92 2,19 10,22 0

112

113 712 1 4 2 2 1,4 5,62 2,81 2,81

114 1100 45 27 56 38 40,91 24,55 50,91 34,55

115 1550 25 19 27 22 16,13 12,26 17,42 14,19

116

117 1440 18 10 3 18 12,5 6,94 2,08 12,5

118 1400 20 31 17 18 14,29 22,14 12,14 12,86

119 830 6 10 7 8 7,23 12,05 8,43 9,64

120 682 8 9 23 18 11,73 13,2 33,72 26,39

121 1740 8 10 7 15 4,60 5,75 4,02 8,62

122 3080 28 35 23 24 9,09 11,36 7,47 7,79

117

Q

pros

135,387

km

(138,17

5km al

2015)

1221

fresses

923

fresses

934

fresses

1045

fresses

8,88

f/km

6,71

f/km

6,9

f/km

7,54

f/km

Taula 2. Resultats del cens de conills a l’illa de Menorca. Es presenten els 117 quadrats UTM

2’5 x 2’5 km prospectats, la distancia, el nombre de fresses total detectades a cada quadrat i la

densitat de fresses per quilòmetre de cada quadrat als anys 2015, 2016, 2017 i 2018. Al final

també es presenta el nombre de fresses i la densitat de f/km pel conjunt de l’illa i per anys,

tenint en compte la diferencia de quadrats i/o quilòmetres prospectats entre els quatre anys.

Aquest any 2018, s’ha detectat la presencia de fresses fresques a 98 dels 117

quadrat prospectats. No s’han detectat a 19 quadrats. Això representa la presència

segura del conill al 83,76% de la superfície total de l’illa prospectada, tot i que amb una

marcada diferència en quant a les seves abundàncies segons els territoris i/o hàbitats.

L’any 2016 es van detectar a 91 dels 115 quadrats prospectats (79,13%), al 2015 a 95



24

dels 116 quadrats prospectats (81,90%) i al 2017 a 97 dels 117 quadrats prospectats

(82,91%). S’ha de puntualitzar, com ja s’ha fet amb anterioritat, que el fet que durant

aquest estudi no s’hagin detectat fresses a un quadrat no implica al cent per cent la no

presència del conill en aquest. De fet, només a 11 d’aquests 19 quadrats on no s’han

detectat fresses durant aquests any, tampoc s’havien detectat als anys anteriors: 6, 14,

35, 37, 39, 41, 55, 62, 81, 83 i 92, coincidint aquests amb hàbitats poc favorables pel

conill. S’han de destacar cinc quadrats, 71, 72, 86, 97 i 104, on no s’han detectat fresses

aquest any però si es van detectar als tres anys anteriors de seguiment. Als quadrats 40,

58, 66 i 82, on no s’han detectat fresses aquest any, tampoc es van detectar en alguns

dels anys anteriors. En el cas contrari destacaríem els quadrats 72 i 87 on mai s’havien

detectat fresses i si que s’ha fet aquest any per primer cop en els 4 anys de seguiment.

Pel que fa als contactes amb animals vius, aquest any s’han produït un total de

21 contactes directes amb animals durant les feines de prospecció, molt per damunt del

altres tres anys: 5 al 2015, 7 al 2016 i 1 al 2017. S’ha de tenir en compte que les feines

de camp es duen a terme durant les hores solars i que la major activitat del conill es

produeix a les darreres hores del capvespre, les primeres del matí i a la nit, fet que no

facilita els contactes, per altre banda no cercats en aquest seguiment.

En quant a les estimes d’abundància, s’ha obtingut una abundància relativa pel

conjunt de l’illa de 8,88 fresses/quilòmetre, per damunt dels tres anys anteriors: 6,71 al

2017, 6’9 al 2016 i 7’54 al 2015, tallant de forma important el descens que havíem

observat en els altres tres anys d’estudi (Gràfic 1).

7,546,9 6,71

8,88

0

2

4

6

8

10

2015 2016 2017 2018

Gràfic 1. Evolució de l’abundància relativa de fresses de conill pel conjunt de l’illa al llarg

dels quatre anys de seguiment (2015, 2016, 2017 i 2018) expressades en fresses/quilòmetre

(f/km).

La densitat més elevada aquest any s’ha detectat al quadrat 60, al sud de

Ciutadella (Egipte), amb 50,44 f/km. A altres tres quadrats la densitat ha sigut per

damunt de 40 fresses / quilòmetre: el quadrat 90, a Sa Cudia Nova (Maó) a dins el Parc

Natural, amb 47,27 f/km; el quadrat 57, de Mongofre vell, al nord del municipi de Maó

i també dins el Parc Natural, amb 46,43 f/km; i, el quadrat 114, a la zona des Caparrot

de Formà a prop de Es Canutells, amb 40,91 f/km. Altres quadrats per damunt de la



25

trentena de fresses per quilòmetre són: el 48 (Son Olives, Ciutadella) amb 33,9 f/km, el

30 (Líthica, Ciutadella) amb 33,42 f/km i el 25 (al sud de la Badia de Fornells, Es

Mercadal) amb 30,95 f/km (Mapa 3).

Mapa 3. Distribució de les abundàncies al 2018 als 122 quadrat UTM 2,5km x 2,5km utilitzats

en aquest seguiment expressades en fresses/quilòmetre. En Vermell els quadrats no prospectats

en aquest seguiment.

Les zones amb una major abundància de fresses de conill a l’illa a l’any 2018

s’han detectat al ponent de l’illa, a la zona central entre els municipis de Ciutadella i

Ferreries, al nord de Es Mercadal i al costat del nucli urbà, a algunes zones del nord i

llevant del Parc Natural de s’Albufera des Grau i, al sud de l’illa, entre les

urbanitzacions de Binidalí (Maó) i Cala En Porter (Alaior).

5. Conclusions

5.1. En quant a la metodologia

Al igual que l’any 2017, aquest s’han pogut prospectar tots els quadrats previstos

tot i que la temporalitat de les feines de camp no ha estat la desitjada per mor de les

condicions meteorològiques. Els dies després d’un període de pluges les fresses resten

totalment banyades amb la qual cosa és molt complicat separar el que són excrements

de menys de tres dies o de més, essent únicament fàcil de detectar aquell excrement que

s’ha dipositat a la fressa en les darreres hores. A l’hora, els camins utilitzats per a la

prospecció romanen inundats durant períodes indeterminats de temps fent impossible la



26

detecció de fresses o la utilització d’aquests per part dels conills per marcar el territori.

Això ha fet que per mor de les importants plogudes del mes de novembre no s’hagi

pogut fer gaire feina durant aquest mes, concentrant la major part de les feines de camp

entre els mesos de desembre i principis de gener. Alguns pocs quadrats situats a finques

privades no s’han pogut prospectar fins a finals de gener o principis de febrer a l’espera

de aconseguir els permisos per accedir a la propietat. Tot i això, creiem, pel que hem

vist al camp i analitzant els resultats, que aquest factor no ha tingut gran importància

sobre els resultats i que les variacions entre els resultats d’aquest any i els anteriors

(2015, 2016 i 2017) venen donades per altres factors externs a les feines de camp.

A diferencia d’altres anys, aquest no hem hagut de baratar cap dels transectes

utilitzats al 2017, fet que ens fa pensar que hem aconseguit dibuixar un conjunt de

transectes adequat per poder mantenir aquest seguiment en el temps. Tot i això, som

conscients de que al tractar-se en molts de casos de transectes a dins propietat privades,

es possible que en el futur s’hagin de modificar alguns per raons alienes als nostres

desitjos.

Tot i que sabem que la meteorologia és la que marca les feines de camp, cara als

propers anys s’ha de intentar concentrar les feines de camp lo més possible entre el mes

de novembre i desembre, intentant també no modificar els transectes si no és per una

força major, i en aquest cas, com ja hem fet altres anys, utilitzar transectes de la

prospecció complerta del primer any (2015).

5.2 En quant als resultats

Com hem pogut veure a l’apartat 4, els resultats d’aquest any estan per damunt

dels tres anys anteriors, marcant un tall en la tendència negativa que havíem observat als

tres primers anys. El nombre de fresses detectades aquest any (n= 1221) ha estat molt

superior al dels altres tres: 923 al 2017, 934 al 2016 i 1045 al 2015. Així, la densitat per

al conjunt de l’illa (8,88 f/km) s’ha mostrat també més alta que als altres anys: 6,71f/km

al 2017, 6,90 f/km al 2016 i 7,54 f/km al 2015. Tot i això, aquest augment no ha estat

per igual a totes les zones de l’illa observant-ne augments de densitat importants en

alguns quadrats combinat amb descensos en altres, tot i que pel conjunt de l’illa s’ha

detectat un important augment.

Aquest augment experimentat pel conill durant el present any ve sumat al que

s’ha detectat en altres estudis sobre la població de mamífers a l’illa

(www.biosferamenorca.org). Tot sembla indicar que la major pluviometria de l’any

2018 des de principis d’any han comportat la presencia d’una major disponibilitat

d’aliment, fet que ha afavorit a les poblacions de vertebrats terrestres menorquins, entre

ells el conill. Hem de tenir en compte que les precipitacions en alguns observatoris de

l’illa l’any 2018 han estat per damunt dels 1000 mm, mentre que la mitja històrica es

situa en els 650mm. El fet de que aquestes precipitacions s’hagin repartit en el temps

amb episodis de pluja pràcticament tots els mesos a excepció del juliol, han afavorit

http://www.biosferamenorca.org/



27

també la disponibilitat de coberta vegetal, principal aliment del conill, al llarg de tot

l’any. Això pot haver incidit en la baixa mortalitat i/o en una alta natalitat que hagin

pogut influir en aquests resultats. Pel que fa a les malalties que acostumen a afectar a la

població menorquina de conill a partir del mes de setembre/octubre, sembla que

aquestes s’han mostrat en una proporció molt similar a la d’anys anteriors, segons els

comentaris rebuts per part dels pagesos i caçadors. Això indicaria que la manca

d’infermetats no seria una raó aparent per explicar aquest augment. S’ha de destacar

però que ens han comentat la presencia d’una possible nova infermetat al lloc de

Biniguardó a Es Mercadal de moment poc documentada però que intentarem tenir

present pel seguiment del proper any (2019).

Tenint en compte tots aquest possibles factors, creiem que el probable increment

de la població de conill a l’illa l’any 2018 ha vingut marcat per la pluviometria i, com a

conseqüència, per la major disponibilitat de menjar al llarg de l’any.

En quant a la distribució d’aquestes abundàncies damunt l’illa, la major part de

zones que ja presentaven importants abundàncies en anys anteriors tornen a repetir,

principalment aquelles que ho feien al 2017: Parc Natural, nord de Es Mercadal, al

voltant del municipi de Es Mercadal o al sud/oest del municipi de Maó. El major

augment s’ha produït al ponent i llevant del municipi de Ciutadella, amb importants

augments en quant a les seves densitats. Destacaríem també la manca de deteccions a

tres quadrats del terme municipal de Maó on als anys anteriors si que s’havia detectat la

seva presencia: Q71, Q97 i Q104, o la detecció a dos quadrats, Q72 i Q87, també del

municipi de Maó i molt propers als anteriorment esmentats, on no s’havien detectat fins

aquest any. Evidentment les densitats són molt petites i la manca de deteccions o

l’aparició desprès de 4 anys d’estudi poden venir marcades per les baixes densitats de

conill que presenten algunes zones i la dificultat de detectar la seva presencia amb la

metodologia d’aquest estudi.

Com hem vist a l’apartat de resultats (pàg. 18), durant aquest any s’ha detectat la

presencia de conill al 83,76% dels 117 quadrats prospectats, mancant únicament a 19

quadrats. L’any 2017 es va detectar la presencia del conill al 82,91 % dels 117 quadrats

prospectats, l’any 2016 al 79,13% dels 115 quadrats prospectats i al 2015 al 81,90 %

dels 116 quadrats prospectats. Això sembla mostrar resultats molt similars pel conjunt

de l’illa en quant a la seva distribució, tot i que podria entreveure una petita expansió de

l’espècie en aquests quatre anys, o com hem comentat en el paràgraf anterior, que a

algunes zones les poblacions siguin tan petites que siguin complicades de trobar i que

segons els anys surtin o no. Aquests nombres de distribució contrasten amb el que

mostren els nombres pel que fa a la densitat de fresses per quilòmetre en aquests quatre

anys. Aquest any s’ha assolit la densitat més alta amb 8,88 f/km, tallant, com ja hem

comentat amb anterioritat, la baixada que es venia observar als tres anys anteriors: 6,71

f/km (2017), 6,9 f/km (2016) i 7,54 f/km (2015). Evidentment, al tractar-se d’una sèrie

tant curta no es poden treure conclusions sòlides, però la diferencia entre el 2015 i el

2017 és de més d’un onze per cent. Molts poden ser els factor que incideixen en



28

aquestes diferencies: de dinàmica poblacional, factors antròpics, malalties...

Evidentment quan tinguem una sèrie més llarga podrem veure tendències molt més

clares, tant pel que fa a la distribució com a la densitat de la població de conill a l’illa, i

podrem mirar de cercar factors que puguin fer variar aquestes. L’augment d’aquest any

(2018), possiblement influenciat com hem dit anteriorment per la major disponibilitat

d’aliment, pot emmascarar aquesta possible tendència negativa de la població de conill

a l’illa, però en funció dels resultats dels propers anys, també ens podem ajudar a

detectar aquesta tendència. Si aquesta hipotètica tendència negativa es certa i les

condicions mediambientals d’aquest any no es repeteixen en els anys venidors,

l’augment de la població d’aquest any ens pot ajudar a detectar-la. Es també probable

que aquestes poblacions pateixin fluctuacions en el temps i que sense una sèrie llarga

sigui complicat apuntar la tendència. Segurament, com hem vist aquest any, o van veure

als anys anteriors amb l’important sequera dels mesos primaverals, estivals i/o de

tardor, els factors climatològics siguin un factor determinant que marca la tendència de

les poblacions de conills a l’illa. Altres factors que poden marcar aquesta tendència

podrien ser les malalties, la caça o el canvi d’ús del territori.

Com ja hem comentat en repetides ocasions a les memòries anteriors, donat que

només disposem de quatre anys de censos, aquests resultats s’han de interpretar amb

cautela i prudència, a l’espera de disposar d’una sèrie major i poder veure amb una

major robustesa la tendència insular i local de l’espècie, així com poder valorar els

factors que marquin aquestes tendències. L’any que ve disposarem d’una primera

pentada que ens podrà ajudar a conèixer un poc més la situació de la població de conill

a Menorca. Tot i exines, ja podem observar algunes coses, com quines són les zones

amb majors densitats, aquelles que marquen una major estabilitat o aquelles que no

mostren un hàbitat adequat per l’espècie o que només poden allotjar un nombre molt

reduït d’individus. Com ja es va indicar en les memòries anteriors, tenir constància, tot i

la dificultat, d’aquelles finques on es fan soltes de conills, ens ajudaria i molt a poder

interpretar en el futur els resultats dels censos. Un altre factor que s’hauria de tenir en

compte és la presencia de malalties. Amb l’ajuda dels gestors i els caçadors es podria

marca l’arribada anual de les diferents infermetats, anotant la trobada dels primers

individus morts o caçats amb signes d’estar malats, realitzant anàlisis per poder

confirmar aquesta suposició.

Amb els pocs quatre anys d’estudi de que disposem i sense voler fer afirmacions

molt fortes, ens sembla que la població menorquina de conills es estable, tot i la

tendència negativa dels tres primers anys i la pujada d’aquest. Sembla que aquestes

pugen i davallen a l’hora a diferents zones, tenint molt a veure l’activitat cinegètica, i no

tant la caça com la solta; les malalties, amb una incidència moderada sobre les

poblacions, diferent segons els anys, possiblement influenciada per les diferencies

climàtiques pròpies de cada any; i, sobre tot, la disponibilitat de més o menys menjar en

funció de la pluviometria de cada any. Com ja hem dit, això no són més que hipòtesis, i

haurem d’esperar a tenir uns anys més per a poder corroborar-les o rectificar-les.



29

5.3 Altres aspectes

S’ha detectat un important xoc d’interessos entre els ramaders i els conills. A

dues finques prospectades aquests anys se’ns han fet arribar comentaris per part dels

pagesos i/o gestors dels efectes negatius que tenen els conills sobre els seus cultius.

Aquestes dues finques han estat Rafalet i Tirant, totes dues al terme municipal de Es

Mercadal, on es concentren importants poblacions de conills. En els dos casos, els

pagesos ens expressaven la seva preocupació, a l’hora que desesperació, pel important

impacte que tenen els conills sobre els seus cultius. S’ha de dir que en els dos casos

aquestes persones s’han estimat més comunicar-ho a les institucions publiques

pertinents abans de prendre decisions particulars. Ens sembla oportú que en els dos caos

i/o en els hipotètics casos futurs que puguin aparèixer, el Consell Insular de Menorca

prengui part per donar una solució el més satisfactòria possible tant pels pagesos com

pels conills, o en el cas de que sigui un altre administració la que hagi de prendre

decisions, que el Cime pugui aportar la seva. Creiem importantissim que s’estableixin

uns criteris que no posin en perill les poblacions de conill a l’illa, un dels eslavons més

importants de la cadena tròfica menorquina, a la vegada que s’aportin solucions a la

problemàtica amb els ramaders/agricultors, principals gestors d’aquestes poblacions i

els seus hàbitats.

També voldríem destacar la detecció durant les feines de camp d’una llebre

Lepus europaeus entre les finques de Cala Galdana i Son Mestre (Ciutadella). Aquest

és el tercer exemplar que detectem durant les feines de camp d’aquests quatre anys de

seguiment. Els dos anteriors es van detectar al sud de Ciutadella, un al 2015 a So Na

Parets Nou i un altre al 2016 a Son Saura Nou. Pel que ens han comentat alguns pagesos

i propietaris, s’han fet algunes soltes d’aquesta espècie a alguns llocs de Ciutadella i a

un de Es Mercadal. Convindria seguir com evoluciona aquesta població de llebre

introduïda, noves cites i distribució, i veure com pot afectar aquesta a la fauna

autòctona.

Com hem comentat a les memòries anteriors, convindria tenir constància de les

amollades de conills que es fan cada any a l’illa. Això ens permetria valorar millor les

fluctuacions de la població així com les seves densitats i distribució.

6. Agraïments

Agrair primer de tot als pagesos i propietaris de finques per la implicació i

predisposició a l’hora de facilitar l’accés a les seves propietats. Sense aquesta ajuda

hagués estat impossible dur a terme un seguiment tan ampli de la població de conill a

l’illa. Agrair-li també tota la informació que han aportat sobre presència de conills a les

seves finques i en molts altres aspectes de l’ecologia de l’espècie.



30

Agrair als funcionaris del departament de Medi Ambient del Consell Insular de

Menorca i de la Reserva de Biosfera de Menorca per tot el suport rebut a l’hora

d’aconseguir permisos per entrar a finques privades o d’obtenir material pel correcte

desenvolupament de l’estudi. Agrair-li també el suport metodològic rebut i l’ajuda a

l’hora de treballar les dades de camp.

Finalment agrair als departaments de Medi Ambient i Reserva de Biosfera de

Menorca del Cime per la confiança dipositada en la meva persona per a dur a terme

aquest seguiment.

7. Bibliografia

ELLERMAN, J.R. & MORRISON-SCOT, T.C.S. 1951. Checklist of Paleartic and Indian

Mammals. 1958 to 1946. London: Trustees of the British Museum.

FERRAND, N. 1995. Variaçao genética de proteínas em populaçoes de coelho Oryctolagus

cuniculus. Analisis de diferenciaçao subespecifica, subestructuraçao, expançaogeografica e

domesticaçao. Tese de doutoramento. Universidade do Porto. Potugal.

GIBB, J.A. 1993. Sociality, time and space in a sparse population of rabbits Oryctolagus

cuniculus. Journal of Zoology, London, 229: 581-607.

McBRIDE, A. 1988. Rabbits and Hares. Oxford. Univ. Press. Whittet Books. London.

MILLER, G.S. 1912. Catalogue of the mammals of Western Europe in the Collection of the

British Museum. Trustees of the British Museum, London.

MÉNDEZ, J. 2015. Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus a la Reserva de

Biosfera de Menorca (Illes Balears) 2015. Informe inèdit. Consell Insular de Menorca, Agència

Reserva de Biosfera.

MÉNDEZ, J. 2016. Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus a la Reserva de



MÉNDEZ, J. 2017a. El conill Oryctolagus cuniculus a l’illa den Colom, Parc Natural de s’Albufera

des Grau (2017). Menorca (Illes Balears). Servei d’Espais Naturals. Informe inèdit. Conselleria de

Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Govern de les Illes Balears.

MÉNDEZ, J. 2017b. Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus a la Reserva de





31

MONNEROT, M., VIGNE, J.D., BIJU-DUVAL, C., CASANE, D., CALLOU, C., HARDY, C.,

MOUGEL, F., SORIGUER, R., DENNEBOUY, N. & MOUNOULOU, J-C. 1994. Rabbit and

man: genetic and historic approach. Genetics, Selection, Evolution. 26 (Suppl. 1): 167-182.

MORENO, S., VILLAFUERTE, R. & DELIBES, M. 1996. Cover is safe during the day but

dangerous at night: the use of vegetation by European wild rabbits. Z66-072/September/Cat.

2/Can. J. Zoology Filename 072B.

TELLERIA, J.L. 1986. Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Ed. Raices. Madrid.

VAN DER LOO, W., FERRAND, N. & SORIGUER, R. 1991. Estimation of gene diversity at

the b locus of the constant region of immunoglobulin light chain in natural populations of

European rabbit Oryctolagus cuniculus in Portugal, Andalusia and on the Azorean islands.

Genetics, 132: 105-117.

cens de la poblaciÓ insular de conill oryctolagus ... · cens de la població insular de conill...

Documents