celsona 695

64

Upload: josep-maria-bores

Post on 22-Mar-2016

259 views

Category:

Documents


8 download

DESCRIPTION

Divendres 5 de novembre de 2010

TRANSCRIPT

Page 1: Celsona 695
Page 2: Celsona 695

� 695 - Divendres, 05-11-2010

Solsona Ramon Estany

El vicari episcopal de Solsona, Xavier Novell, ha estat nomenat bisbe d'aquesta diò-cesi, en substitució de Jaume Traserra, de 76 anys i que havia presentat la seva renúncia el juliol del 2009. Novell, de 41 anys i mà dreta de Traserra durant els deu anys de pontificat, es converteix així en el bisbe més jove de l'estat espanyol.

Originari de la parròquia de Montfalcó d’Agramunt (Urgell), Xavier Novell és doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana, pro-fessor de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Escola de Formació de Laics de Solsona i va ser prelat de diverses parròquies de la diòcesi solsonina. Entre les iniciatives pastorals, Novell ha estat promotor de dos grups de nova evangelització i ha impulsat l’Oratori dels nens petits i les catecolònies. Entre el 2005 i el 2009 va ser el secretari general-canceller de la diòcesi i, des de l’any passat, vicari episcopal.

Fonts eclesiàstiques han explicat

Xavier Novell, nou bisbe de Solsona amb només 41 anys

que Novell és considerat "pròxim" a sectors catalanistes, tot i que mai no s'ha definit políticament, i "fidel" a la doctrina de Roma en qüestions morals. Novell era el candidat preferit per al bisbe sortint i va ser proposat com a tal davant del Vaticà, que ha reconegut així la tasca apostòlica de Traserra al llarg de deu anys.

El nou bisbe, molt conegut a Solsona, ha estat l'encarregat de reordenar la diòcesi, així com el patrimoni, molt disseminat. El nomenament per part del Vaticà, a les 12 hores en punt, hora de l'Àngelus, s'ha produït poc abans de la visita del papa a Barcelona. Les esmentades fonts han explicat que el mateix Benet XVI ha volgut tancar aquesta vacant, després d'un període interí de gairebé un any i mig.

En el moment del seu nomenament, fet dimecres al migdia a la Sala dels sants Màrtirs, a la mateixa hora que es feia públic a Roma, desenes de capellans i persones de

La Barra del Mia

Page 3: Celsona 695

�695 - Divendres, 05-11-2010

Solsona Ramon Estany

Mns. Xavier Novell ja va ser entrevistat l'endemà del nomenament al programa Els matins de TV3

l'entorn del bisbat s'hi van congregar, per escoltar la notícia de la pròpia veu del bisbe Jaume Traserra, amb el comunicat que se li havia fet arribar del Vaticà, en el qual s'anunciava la decisió del papa Benet XVI. Després de la lectura del comunicat i d'unes breus paraules de Xavier Novell, van arribar les felicitacions dels capellans, treballadors de la cúria i la resta de solsonins. Simultàniament, les campanes de la catedral van repicar com és costum quan es produeix el nomenament d'un nou bisbe a la seu de Solsona.

Ordenació episcopal i presa de possessió

L'ordenació episcopal i la presa de possessió tindrà lloc, si Déu vol, el III diumenge d'Advent, dia 12 de desembre, a 2/4 de 5 de la tarda, a la Catedral de Solsona. Mentrestant, Mons. Jaume Traserra ocuparà el càrrec d'administrador apostòlic (bisbe en funcions) a l'espera del nomenament del nou bisbe i de la presa de possessió de la diòcesi.

"Òmnia Propter Evangelium" ("Tot s’encamini a l’evangelització"), lema de Mons. Xavier Novell

Les prioritats que s'ha marcat Novell en el seu pontificat seran l'evangelització i el "treball amb les vocacions", tant per captar nous sacerdots com per fomentar el diaconat i el treball apostòlic de les persones laiques. En aquest sentit un dels objectius serà "que totes les persones que hi viuen puguin escoltar la bona notícia de l'evangeli". Novell considera que "el nostre país té llargues arrels cristianes però els darrers decennis ha experimentat una forta secularització", motiu pel qual ha escollit com a lema per al seu pontificat "Òmnia Propter Evangelium" ("Tot s’encamini a l’evangelització"). Novell també considera prioritari "continuar treballant en la promoció de les vocacions", tasca per la qual "cal un treball ampli, amb les famílies, amb les parròquies i amb els sacer-dots perquè puguem tenir més capellans", va apuntar. El nou bisbe ha agraït la confiança del Papa per presidir la diòcesi i ha destacat la tasca de Traserra, que es proposa continuar. Ha apel·lat al “coratge d’imaginar noves formes d’organització

episcopal” per a la consecució d’aquest objectiu. Igualment, demana la col·laboració de tots els preveres, diaques, consagrats i els fidels laics.

Jaume Traserra va qualificar la notícia com un "gran esdeveniment". I va afirmar que “és un motiu d’alegria que un sacerdot del nostre presbiteri hagi estat escollit com a successor dels apòstols” tot remarcant el fet que sigui “prou conegut de tots els diocesans”. “Tenim molt terreny guanyat”, va afegir, tot demanant també als preveres i diaques que No-vell sigui acollit “amb un efecte sincer i un generós esperit de col·laboració”. Traserra va voler agrair al Sant Pare "que s'hagi fixat en la nostra petita diòcesi i fins i tot hagi tingut el detall d'escollir el dia de Sant Ermengol, bisbe d'Urgell, per fer públic el nomenament". Traserra va subratllar la formació universitària de Novell i el seu treball com a secretari general de la cúria i vicari episcopal per als afers econòmics i ho va qualificar com "una bona preparació per acomplir el ministeri que ara se li encomana".

L’alcalde de Solsona desitja al nou bisbe ‘tot l’encert del món’ i la ‘proximitat’ que requereix el càrrec

L’alcalde de Solsona, David Rodríguez, en nom de la corporació local, desitjà “tot l’encert del món en la nova eta-pa” que inicia Xavier Novell com a nou bisbe, confiant també que “sabrà tenir la humilitat i la proximitat amb la gent que requereix el càrrec”.

L’alcalde valora el fet que Xavier Novell ja estigui fami-liaritzat amb el Bisbat de Solsona i, per tant, confia que “sabrà invertir el seu coneixement de Solsona i tot l’àmbit de la diòcesi amb la màxima sensibilitat envers el patrimoni cultural” del qual és titular i que “ha de beneficiar el conjunt de la població”. En aquest sentit, Rodríguez ha recordat que l’Ajuntament ha de treballar amb el bisbe “colze a colze” en qüestions que afecten el municipi.

David Rodríguez també ha desitjat una bona jubilació a Jaume Traserra. “Tot i que ha viscut moments positius i d’altres de més difícils, m’agradaria pensar que s’endurà un bon record de la ciutat”, ha afirmat.

Page 4: Celsona 695

� 695 - Divendres, 05-11-2010

Perfil biogràfic de Mns. Xavier Novell i Gomà

Mons. Xavier Novell i Gomà, capellà de la Diòcesi de Solsona, és nascut el 20 d’abril de 1969 a Montfalcó d’Agramunt (Ossó de Sió. L’Urgell. Lleida). Va ser ordenat prevere el 6 de juliol de 1997. És capellà de Sa Santedat (des del 23 de juliol de 2008).

Va fer el Graduat Escolar i Batxillerat als Col-legis Mare de Déu del Socors d’Agramunt i Sant Josep de Tàrrega. És Enginyer Tècnic Agrícola per la Uni-versitat de Lleida i ha fet el Batxiller en Filosofia per la Universitat Ramon Llull.

Dins els estudis eclesiàstics és Llicenciat en Te-ologia per la Universitat Gregoriana de Roma i alumne del Pontificio Colegio Español de Roma, Doctorat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i alum-ne de Saint-Louis-des-Français de Roma.

En el camp de la docència ha estat Professor a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida. Professor encarregat de curs a la Facultat de Teologia de Catalunya i Director i professor de l’Escola de Formació de Laics de Solsona.

Entre els càrrecs pastorals ha estat Vicari par-roquial de la Parròquia de Sant Jaume de Mollerussa (1997-2001), Coordinador de les delegacions diocesanes i membre del Consell de Govern (des de 2004), Canonge de la Santa Església Catedral de Solsona, Secretari Ge-neral-Canceller de la diòcesi (2005-2009), Responsable del Servei Diocesà per al Catecumenat (2007-2009), Vicari Episcopal per als Assumptes Econòmics (des de 2009) i membre del Consell Presbiteral, del Consell de Consultors, del Consell de Pastoral diocesà i del Consell per als Assumptes Econòmics.

Han destacat les seves iniciatives pastorals com a Promotor de grups de nova evangelització: Torneu de la Part de Déu i Cursos Alpha., Promotor de vocacions al presbiterat i al diaconat i impulsor de l’Oratori dels nens petits i de les Catecolònies a la diòcesi.

Comunicació del Sr. bisbe Jaume Traserra, als fidels de la Diòcesi de Solsona

El Sant Pare Benet XVI s’ha dignat nomenar Bisbe de Solsona a l’Excm. i Rvdm. sr. Xavier Novell i Gomà.

El nomenament del nou Bisbe es fa públic, avui, dia 3 de novembre de 2010, festa de Sant Ermengol, Bisbe d’Urgell, del qual celebrem el Mil·lenari.

És un motiu de molta alegria que un sacerdot del nostre presbiteri hagi estat escollit com a successor dels apòstols, per a presidir la Diòcesi de Solsona. El nou Bisbe és prou conegut de tots els diocesans. Estic segur que serà acollit – així us ho demano a tots – amb un afecte sincer i un generós esperit de col-laboració. Especialment ho demano als preveres i diaques que, com ell, van ser ordenats al servei de la Diòcesi de Solsona.

El seu treball pastoral realitzat primer com a vicari de la Parròquia de Mollerussa i, més tard com a coordinador de les delegacions diocesanes i promotor de nombroses iniciatives pastorals, mostra el seu decidit compromís per la nova evange-lització del nostre poble.

La seva formació universitària, el treball realitzat com a Secretari General-Canceller de la Cúria i, recentment, la tasca de Vicari Episcopal per als Assumptes Econòmics, ha estat una bona preparació per acomplir el ministeri que ara se li encomana.

Acceptada la meva renúncia, després d’estar nou anys entre vosaltres, correspondrà al nou Bisbe la cura pastoral de l’estimada Diòcesi de Solsona. Tinc la plena confiança que Jesús, Nostre Senyor, l’ajudarà a ser un bon pastor per al poble sant i no li faltarà la protecció de la Verge Maria.

Page 5: Celsona 695

�695 - Divendres, 05-11-2010

Solsona Ramon Estany

Primeres valoracions davant el nou bisbe-Què us ha semblat el nomenament del nou bisbe, què n'espereu i què li demanaríeu?

Ramon Segués, president d'Òmnium Solsonès

"El nomenament m'ha causat sorpresa i incertesa. Desitjo que sàpiga ser el bisbe de tothom i escolti a tots, i que tingui la capacitat i voluntat de donar impuls a l'Església catalana mi-rant cap al futur, amb una Església més acollidora."

David Rodríguez, alcalde de Solsona

"Com a alcalde de Solsona no em sembla ni bé ni malament la designació del nou bisbe, de la mateixa manera que a un bisbe no li ha de semblar ni bé ni malament el nomenament d'un alcalde. És un càrrec molt important a la nostra ciutat i li desitjo tot l'encert en la gestió material i humana de la diòcesi. Espero que sàpiga trobar l'equilibri entre la humilitat, la proximitat i la saviesa que exigeix la seva nova responsabilitat. Li demanaria que s'obri a tot el conjunt de la societat solsonina i que mantingui sempre una actitud positiva i predisposada a l'entesa amb l'Ajuntament i amb la ciutat en general."

Jordi Riart, portaveu de CiU, a l'ajuntament de Solsona

"Penso que la designació de Mn Xavier Novell com a bisbe de Solsona cal interpretar-ho com un gest de renovació, ja que serà el bisbe més jove de l'estat. Això també li dóna una projecció important, doncs és un home molt preparat, amb una bona formació, que de ben segur el situarà en el futur, a l'alta jerarquia de l'Església.

Li demanaria que tingués especial cura de les noves vocacions i que en l'època de dificultats que estem patint, reforci la tasca de "Càritas diocesana", una de les xarxes humanitàries més àmplies de tot el món, dedicada a com-batre la pobresa i l’exclusió."

Pere Cuadrench, macip major dels geganters

"Primerament cal felicitar Xavier Novell per aquesta important designació. Per als geganters, tal i com és costum, l'arribada d'un nou bisbe també serveix per desplegar, de forma extraordinària, la nostra estimada imatgeria folklòrica.

La recent nomenació del senyor Novell per part del Papa Benet XVI, sota el meu punt de vista, esdevé continuïsta amb el treball dut a terme pel seu predecessor a la diòcesi, el senyor Jaume Traserra.

Com a responsable dels geganters he tingut l'ocasió d'in-tercanviar-hi impressions alguna vegada. El nou bisbe destaca per la seva joventut, intel·ligència, una forta capacitat diligent, una posada en pràctica clàssica de la litúrgia i un fervor molt gran per la fe que confessa.

S'obre al seu davant un ventall de possibilitats que esperem que sàpiga aprofitar. El destí i les seves aptituds li plantegen una excel·lent oportunitat per tal de treballar de valent per la seva diò-cesi i la seva gent. Un bon punt de partida i fent referència al lema episcopal del bisbe Deig podria ser "atansar-se als homes"."

Mn. Jesús Huguet, rector del Pi de Sant Just

"Ell sap molt bé que tant ell com jo pensem d'una manera molt diferent. Malgrat tot, li desitjo que sigui molt bon bisbe i confio que ens sabrem respectar, i si convé, ajudar-nos."

Joan Novell, pare del nou bisbe

"Ho vam saber la nit abans, a través d'ell mateix, que ens ho va comunicar per-sonalment. Pràcticament ens vam passar la nit en blanc, però estem molt contents. Pregarem molt perquè el bisbe se'n pugui sortir. Desitjo que sigui un sant bisbe, amb capacitat suficient d'acollir als mossens, dialogant amb tots ells, i en definitiva, essent com un pare per a tots."

Page 6: Celsona 695

� 695 - Divendres, 05-11-2010 � 695 - Divendres, 05-11-2010

Page 7: Celsona 695

�695 - Divendres, 05-11-2010

Amb els vots favorables de l’executiu municipal i l’abstenció de l’oposició, l’Ajuntament de Solsona va aprovar en un Ple extraordinari la revisió de les ordenances fiscals per al proper exercici –en una sessió presidida pel primer tinent d’alcalde, Martí Abe-lla, a causa de l’absència de l’alcalde per motius personals. En la majoria de casos les taxes i preus públics s’in-crementen un 2 per cent, equivalent a l’IPC interanual de setembre, després de dos anys de mantenir-los intactes.

No obstant això, la pressió fis-cal es matisarà l’any que ve amb l’IBI urbà, ja que el coeficient passarà del 0,75 al 0,72. Així mateix, algunes taxes es modifiquen amb la incorporació de conceptes fins ara inexistents corresponents a nous serveis. És el cas, per exemple, de la taxa per la recollida d’escombraries, que detallarà també un preu per a la gestió de nous residus a la deixalleria: runes i restes de la construcció d’obres menors, fibrociment i separació de residus de portes, finestres i similars, així com qualsevol altre residu no valoritzable.

Quant a les tarifes establertes per a l’ús de les instal-lacions esportives municipals, s’hi afegeixen els preus d’utilit-zació del rocòdrom i de la pista de pàdel, equipaments estrenats darrerament. Així mateix, s’han fixat tarifes per a particulars que vulguin llogar dependències de la flamant sala polivalent –1.326 euros per acte i dia o 183 euros en el cas del vestíbul o l’auditori–, als quals s’hi afegeix un cost suplementari per a la

Solsona actualitza gran part de les ordenances fiscals per al 2011 d’acord amb l’IPC

CiU demana realitzar un estudi de costos de manteniment de la sala polivalent

Solsona Redacció

calefacció o l’aire condicionat –250 euros al dia.

El grup municipal de CiU va emplaçar l’equip de govern a fer un estudi de costos de manteniment de la sala polivalent abans de fixar-ne la taxa a fi de disposar de dades més objectives. El regidor d’Hisenda, Salvi Nofrarias, va respondre que aquest preu s’ha plantejat en equiparació amb equipaments similars, ja que “encara li falta rodatge a la sala per comprovar-ne els usos i poder realit-zar l’estudi” . A més, va matisar que aquests preus estableixen “el sostre”,

a partir del qual s’estudiarà cada cas.

Més agilitat en l’obertura d’activitats econòmiques

Una de les modificacions més importants en les ordenan-ces fiscals que s’aplicaran a partir de l’any que ve és la substitució de la taxa per la llicència d’obertura d’establiments per una altra que afectarà l’obertura d’activitats econòmiques i que obeeix a una nova normativa legal (la Llei 20/2009, de prevenció i control de les activitats). Segons va explicar el regidor Jordi Fraxanet, els promotors de tota nova activitat tindran més agilitat en el procés administratiu d’obertura del negoci. “El procediment serà més ràpid i la taxa resultarà més econòmica per al ciutadà, per la qual cosa és una bona notícia”. La corporació local va donar el vistiplau a aquest punt per unanimitat.

El regidor d’Hisenda, Salvi Nofrarias

Page 8: Celsona 695

� 695 - Divendres, 05-11-2010

Govern i oposició s'enfronten per una moció a favor de la laïcitat

L'ajuntament aprova un text provinent del Moviment Laic i Progressista

Contra tot pronòstic, el punt de l’ordre del dia que dijous al vespre va generar un debat més intens en el Ple municipal de Solsona entre l’executiu municipal (ERC, El Comú i PSC) i l’oposició (CiU) va ser una moció per dema-nar als partits de l’arc parlamentari català que impulsin un debat per arribar a un pacte nacional per a la laïcitat. El text era una proposta del Moviment Laic i Progressista. Al cap de mitja hora de rèpliques i contrarèpliques es va aprovar amb el suport de l’equip de govern i els vots contraris de Convergència i Unió.

La moció d’aquesta entitat parteix de la constatació que la crisi està tenint el seu principal impacte en les clas-ses populars i genera situacions de desigualtat, que poden afavorir “una fractura de convivència, on el racisme i la intolerància religiosa es barregin”, fet que pot desembocar en “greus esclats xenòfobs”. Per això es planteja la necessi-tat de potenciar els “valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència”.

Inicialment, tots els grups municipals van coincidir a subscriure aquest missatge. Amb tot, CiU va emplaçar l’equip de govern a retirar aquest punt de l’ordre del dia i tractar-lo en el Ple ordinari de novembre, després d’estudiar-lo millor, ja que es va incloure dimarts, després d’haver-se reunit la comissió informativa prèvia, dilluns.

“Estic desorientat –va manifestar el portaveu convergent, Jordi Riart–, perquè aquest punt no es va tractar en la comissió informativa i l’alcalde em va trucar l’endemà per informar-me de la seva incorporació”. “A què respon aquesta urgència?”, va interpel·lar Riart. L’oposició va encasellar el Moviment Laic i Pro-gressista dins l’òrbita ideològica del PSC i va lamentar que “voler-ho aprovar en aquests moments”, a un mes de les eleccions, “fa molt mal efecte”. El portaveu de l’oposició va afirmar que “sembla que és una plataforma que busca visibilitat amb oportunitat política de cara al 28-N”.

Per al grup municipal de CiU, però, els valors que manifesta el Moviment Laic i Progressista a través d’aquest text ja els garan-teixen l’Estatut i la Constitució. Igualment, Jordi Riart va argüir que el govern català té instruments necessaris per fer front a situacions problemàtiques descrites en aquesta moció, com la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General d’Afers Religiosos.

Tots els grups de l’executiu van coincidir a qualificar de “rebuscada” la interpretació de la federació nacionalista. “Es fa difícil trobar un rerafons polític en aquesta qüestió”, va replicar el portaveu d’El Comú i alcalde accidental, Martí Abe-lla, destacant que es tracta més aviat d’”un acord amb càrrega cívica i social” . El portaveu socialista, Josep Caelles, va posar de relleu el fet que la moció tan sols proposa “que el debat es produeixi en el si del Parlament”.

El pacte nacional que es proposa reivindica la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme com a condicions bàsiques per “construir una societat lliure i plenament democràtica”. S’han adherit al plantejament del Moviment Laic i Progressista més d’un centenar d’entitats socials catalanes i més de 800 persones a títol individual. En el moment de la votació en el plenari, es va produir un moment de dubte entre els regidors de CiU, però finalment van votar-hi negativament.

Solsona Redacció

Page 9: Celsona 695

�695 - Divendres, 05-11-2010

Page 10: Celsona 695

10 695 - Divendres, 05-11-2010

Solsona Ramon Estany

David Rodríguez i González (Oliana, 1967) i actual alcalde de Solsona.

És casat i pare de dos fills. Tècnic superior en Administració de Sistemes Informàtics, ha estat, fins al seu accés a l’alcaldia de Solsona, responsable de magatzem de matrius.

David Rodríguez és militant d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya des de 2002. A partir de 2003 exerceix de secretari d’organització d’aquest partit al Solsonès.

Va ser candidat a regidor a les eleccions munici-pals de Solsona l’any 2003 ocupant el cinquè lloc de la llista d’ERC. A les eleccions del Parlament de Catalunya de l’any 2006, es presentà com a candidat a diputat per Lleida en el lloc número deu de la llista del seu partit.

El 2007 es presentà a les eleccions municipals de Solsona al tercer lloc de la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal, essent escollit regidor de l’Ajuntament solsoní. Des de llavors va ser regidor delegat de Salut, d’Acció Social i Comu-nicació del Consistori de Solsona.

Ha estat conseller del Consell Comarcal del Solsonès del 2007 al 2010.

David Rodríguez serà el cap de llista d'Esquerra Republicana a les municipals del 2011L'assemblea de militants d'Esquerra del Solsonès ha recolzat unànimement a David Rodríguez per encapçalar la llista d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals del proper any

Els republicans solsonins han fet el primer pas de cara a les properes municipals donant el seu suport a David Rodríguez i Gonzàlez, que intentarà revalidar l'alcaldia de Solsona. Així es va confirmar en un acte davant la premsa el passat dissabte al matí a la seu d'Esquerra Republicana de Solsona, acompanyat de militants i simpatitzants que també amb tota probabilitat hi seran a la llista electoral, tot i que encara no s'ha tancat l'ordre d'aquesta.

Carles Montoriol, president comarcal d'Esquerra, va manifestar tot el seu recolzament a la nova llista d'Esquerra a Solsona, que els propers mesos s'anirà perfilant. Montoriol els va exhortar a donar el màxim suport al David Rodríguez, per aconseguir mantenir i augmentar les alcaldies que ja té Esque-rra al Solsonès, i especialment amb la vista posada a assolir el Consell Comarcal.

Les paraules del candidat

"Ahir divendres es va convocar l'assemblea, com sabeu, el candidat l'escull la militància, hi havia la proposta presentada per l'executiva comarcal i local, que era jo, i ja oficialment, se'm va escollir com a candidat. Era un pas que calia fer i a més a més, per les notícies que apareixien als mitjans de comunicació, cada vegada se'm preguntava si era o no el candidat. I és clar, la predisposició hi era, però oficialment no es podia dir perquè faltava l'aval de la militància.

Era d'esperar, suposo que no és gaire notícia, molts us ho pensàveu, i per això m'he volgut fer acompanyar de la gent que tindré al costat de la candidatura, una candidatura que encara no està tancada però sí que bastant feta. Com veieu fem un gran equip per afrontar amb garanties aquesta propera comtessa electoral.

És un equip pensat no només en els propers 4 anys, sinó en els següents 12. Un equip amb perspectiva de futur i amb garantia de continuïtat en la manera de fer les coses que s'han fet fins ara. Crec que s'ha de fer així perquè estem fent molta feina i molt bona a l'ajuntament i per altra banda també és bo poder fer una combinació entre l'aportació de l'experiència de la gent que ja fa temps que treballa en el projecte d'Esquerra a Solsona i la frescor que pot aportar persones noves a la candidatura i per tant aquesta combinació ens sembla que ens ha de permetre assolir amb garanties de futur el nostre projecte.

El Xavier Jounou, quan alguna vegada quèiem en el des-ànim per alguna crítica rebuda, sempre ens deia una cosa, que

estiguéssim tranquils, perquè al final la gent valorarà la feina feta. Procurem treballar per presentar una saca ben plena de les coses que hem fet, i això és el que comptarà al final. En aquest sentit, no hem tingut moments gens fàcils, les arques municipals tampoc no són les millors i a més a més hem hagut de superar la pèrdua de la persona que liderava el projecte i a més a més amb un govern de coalició de tres partits que vulguem o no moltes vegades algú podia esperar que això portés conflictes. Ens sembla que ho hem portat molt bé, no hi ha hagut cap soroll al govern, hem superat sense dificultats la pèrdua del líder, i hem anat fent molta feina, i això la gent ho valora.

És molt adient el lema d'Esquerra d'aquesta campanya a les eleccions al Parlament "Gent valenta". La gent d'Esquerra som gent valenta, i amb tenacitat i treball i sense fer soroll hem millorat la ciutat.

M'agradaria que algun dia, arribarà el moment, els sol-sonins facin memòria de com estava la ciutat quan vam entrar nosaltres, i com estarà quan arribi la comtessa electoral.

L'equip té una doble singularitat, rejovenit, i femení, una doble circumstància que ens plau molt, de gent honesta i

Page 11: Celsona 695

11695 - Divendres, 05-11-2010

Solsona Ramon Estany

David Rodríguez, amb alguns dels membres de la candidatura, en la qual predominen les dones

treballadora amb ganes de fer coses per la ciutat, gent amb la que qualsevol ciutadà de Solsona es pot sentir identificat. No som uns cracks, aquí no hi ha Ronaldos, aquí hi ha Xavis, Puyols, Iniestas que treballen per la ciutat.."

Les frases"Hi ha hagut un canvi en el tarannà de l'ajuntament, el govern de la ciutat és proper, disposat a escoltar qualsevol queixa"

"Ens marquem com a objectiu poder arri-bar a ser la força més votada a Solsona. És perfectament factible assolir el cinquè regidor."

"No tenim cap inconvenient a repetir el "govern d'Entesa" amb les altres dues formacions"

"Les enquestes sempre ens són més desfa-vorables del que surt a la realitat"

L'espurna del Mia

Page 12: Celsona 695

1� 695 - Divendres, 05-11-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

Les obres del carrer de Sant Llorenç de Solsona començaran el gener i es realitzaran en dos trams

Es constituirà una comissió de veïns per facilitar la interlocució amb l’Ajuntament i la constructora

La remodelació del carrer de Sant Llorenç, el tercer eix que es reurbanitza dins el Pla de barris de Solsona, comen-çarà el gener, en finalitzar les festes nadalenques. Els treballs de tot el vial es realitzaran en dos trams. Ho van anunciar l’alcalde, David Rodríguez, i el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, en una reunió mantinguda amb el ve-ïnat i responsables d’establiments de la zona.

Els treballs s’executaran en sis mesos i, tot i que inicialment s’havia previst començar pel tram de carrer que desemboca a la plaça de la Catedral, finalment s’ha optat per escometre’ls per l’altre extrem, el de la carretera de Bassella, fruit de les converses mantin-gudes amb representants de les activitats econòmiques de la zona. El primer tram, doncs, serà el que s’estén des d’aquest punt fins a l’encreuament del carrer de la Regata, mentre que el segon i darrer és el que resta fins a la plaça de la Catedral. No obstant això, Martí Abella assegura que a mesura que “es vagi obrint el carrer s’anirà tancant la part immediatament anterior” i s’intentarà “formigonar al més aviat possible per facilitar l’accés”.

Comissió de veïns

De fet, la voluntat del consistori és la de “minimitzar al màxim les molèsties per als ciutadans”, tal com ha subratllat l’alcalde. Però també ha demanat “paciència” mentre durin les obres. En qualsevol cas, David Rodríguez recorda als veïns que “sempre hi ha la porta oberta a l’Ajuntament per recollir pos-

sibles incidències relacionades amb la remodelació”. En aquest sentit, es crearà una comissió de veïns, tal com es va fer per al carrer de la Regata, amb la qual responsables municipals mantindran reunions quinzenals.

Així mateix, atesa la bona experiència del procés de treballs a l’eix Regata-Do-minics, per a les obres del carrer de Sant Llorenç també es comptarà amb un agent de l’empresa que s’encarregarà de facili-tar la interlocució entre la constructora, els veïns i establiments i l’Ajuntament. “És una garantia que la intervenció es desplegarà amb professionalitat”, afirma el regidor d’Urbanisme.

Pel que fa a les afectacions a la mobilitat, mentre s’intervingui en el primer tram, el carrer i la plaça de Santa Llúcia es restringirà a l’ús veïnal. Quan les màquines siguin en el segon tram,

probablement al cap de dos mesos de començar les obres, es permetrà la circulació per aquests punts i el carrer i la travessia dels Dominics.

La factura del carrer, segons el projecte redactat pel servei tècnic d’Infraestructura Viària de la Diputació de Lleida, serà similar a la dels dos eixos anteriors que s’han remodelat en el marc del Pla d’intervenció integral del nucli antic. Se suprimiran les voreres i el paviment serà de pedra del país, amb la dife-rència del disseny de la disposició de les lloses, es milloraran els serveis –aigua, clavegueram, xarxa elèctrica, de telefonia i TV per cable i enllumenat–, instal·lant-n’hi de nous –gas–, i se soterrarà el cablejat. Les obres tenen un cost de 498.400 euros i es financen a través del Pla de barris i del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC).

La intervenció s’escometrà en l’extrem que desemboca a la carretera de Bassella

Page 13: Celsona 695

1�695 - Divendres, 05-11-2010

Page 14: Celsona 695

1� 695 - Divendres, 05-11-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

Ja s’ha reobert a la circulació el tram del carrer de la Regata de Solsona que enllaça la carretera de Bassella amb el carrer dels Dominics, després de prop de nou mesos d’iniciar els treballs de remodelació d’aquest eix. Mentrestant, s’estan realitzant els acabats de la intervenció i, properament, es col-locarà el mobiliari urbà per donar per enllestit el conjunt de l’obra. Amb l’obertura d’aquest tram es dóna accés als vehicles al carrer dels Dominics i a la plaça de Santa Llúcia.

Les obres d’aquest eix, executades per l’empresa Construccions Mangas i Fills, s’han desplegat en tres fases. La primera va afectar el tram del carrer de la Regata comprès entre l’encreuament amb el carrer de Sant Miquel Petit fins al dels Dominics; la segona va correspondre al tram del carrer dels Dominics que envolta l’àmbit del Palau Llobera i, finalment, l’última es va fer entre aquest punt i la carretera de Bassella.

Tot i que els treballs tenien un termini de sis mesos i mig, l’aparició de vestigis arqueològics, entre els quals hi ha una torre de fortificació i part de la muralla del segle XIV –s’ha senyalitzat el perímetre en el paviment–, i l’abundàn-cia de precipitacions de pluja i neu d’aquest any van alentir l’actuació.

Els vehicles poden tornar a accedir al carrer dels Dominics per l’entrada de la Regata

Es reobre al trànsit part de l’eix dels carrers de la Regata i Dominics

Page 15: Celsona 695

1�695 - Divendres, 05-11-2010

EL 28 DE NOVEMBRE, FES SENTIR LA TEVA VEU.Perquè la teva veu és important. Perquè totesles opinions sumen. Perquè si tots hi diemla nostra, el futur de Catalunya serà moltmillor per a tothom.

Eleccions al Parlament de Catalunya.DIGUES LA TEVA.

Solsona Centre de Formació d’Adults del Solsonès

El Centre de Formació d’Adults a MontserratEl Centre de Formació d’Adults del Solsonès va organitzar, el passat 28 d’octubre, una sortida a Montserrat

per al seu alumnat i acompanyants. Un total de 30 persones vàrem gaudir de l’excursió, pujant a Montserrat amb el cremallera, visitant les dependències de l’Escolania i la Sagristia Nova, amb l’explicació d’una guia. Finalment, vàrem poder sentir cantar l’Escolania, com a ofrena a la Mare de Déu de Montserrat. No cal dir que el paisatge i l’entorn que envolta aquestes emblemàtiques muntanyes és preciós i molt especial.

Page 16: Celsona 695

1� 695 - Divendres, 05-11-2010

Breus Solsona Ramon Estany

L'ajuntament tancarà l'aixeta a 28 usuaris de Solsona

Vint-i-vuit usuaris del Servei Mu-nicipal de l'aigua a Solsona no han fet efectiu el rebut de subministrament d'aigua potable perquè no han estat localitzats. Després d'un període d'ex-posició pública de la llista d'aquests usuaris, si aquests no han reclamat, l'ajuntament procedirà a precintar els comptadors que donen servei als immobles dels usuaris.

Dos ferits en topar una moto contra una paret a Lladurs

Un dels ocupants del vehicle va quedar ferit de caràcter greu i el van haver de traslladar al Parc Taulí de Sabadell.

Un motorista i el seu acompanyant van quedar ferits diumenge a la tarda en topar amb el vehicle contra una paret a Lladurs, segons van informar els Bombers de la Generalitat. El cos d'emergències va rebre l'avís de l'acci-dent al voltant de les quatre de la tarda. El sinistre va passar al quilòmetre 18,5 de la carretera LV-4242b. Segons les primeres informacions, la moto va topar amb la paret per causes encara desconegudes. Com a conseqüència de l'incident ambdós ocupants van resultat ferits, un d'ells de caràcter greu evacuat per l'helicòpter medicalitzat del RACC a l'Hospital Parc Taulí i l'altre, no tan greu, evacuat per l'ambulància a l'Hos-pital General de Manresa.

300 fidels del Bisbat de Solsona aniran a veure Benet XVI

Des de la Diòcesi de Solsona uns 300 fidels es desplaçaran aquest diumenge fins a Barcelona per assistir als actes centrals de consagració de la Sagrada Fa-mília. Ho faran en 4 autocars. Un dels autocars, el més gran, portarà la gent de l'arxiprestat de Solsona-Morunys i Cardona. Dos autocars sortiran del Pla d'Urgell, i de Tàrrega, la Segarra, i el darrer vehicle portarà la gent de les par-ròquies de Bagà, La Pobla, Berga, Gironella- Puig Reig i Navàs.

La ITV de Solsona va fer el 2009 més d'11.000 inspeccions

A la província de Lleida hi ha vuit estacions d'inspecció tècnica de vehicles (ITV): a Lleida capital, Tremp (Pallars Jussà), Monteferrer (Alt Urgell), Granyanella (Segarra), Solsona (Solsonès), Artesa de Segre (Noguera), Montardit de Baix (Pallars Sobirà) i Vielha (Aran). A aquestes s'hi sumaran l'any que ve les de les Borges Blanques (les Garrigues) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça). En total, durant l'any passat, l'estació del Solsonès, del grup Certio, va realitzar 11.249 inspeccions, essent la tercera comarca lleidatana amb més inspec-cions, superada només pel Segrià i la Segarra, i per davant de l'Alt Urgell i la Noguera.

Tots els cotxes amb més de 4 anys han de fer la revisió cada 2 anys, igual que les motos, i n'estan exempts els que tenen menys temps. Si tenen més de 10 anys, la revisió és anual. Pel que fa als camions lleugers, n'estan exempts els de menys de 2 anys; els que en tenen entre 2 i 6, han de passar la inspecció cada 2 anys, i els que en tenen entre 6 i 10, cada any. Pel que fa als vehicles pesants, per als que tenen menys de 10 anys, la revisió és anual, i cada 6 mesos per als que en tenen més. Els preus que es cobren acostumen a ser els mateixos a gairebé totes les estacions. Un total de 39.09 euros per als turismes de gasolina, 43,94 per als de dièsel i 65,39 euros per als camions de més de 3.500 quilos (IVA inclòs), segons els preus estipulats per la ITV de Certio, a Montferrer.

El mercat de les ITV mou a Catalunya prop de 60 milions d'euros a l'any. Durant el 2009, van passar algun tipus d'inspec-ció tècnica 2,2 milions de vehicles. Tots els operadors han de pagar a la Genera-litat una taxa anual que reverteix en les despeses informàtiques per l'ampliació de la xarxa a nous operadors.

En total, a Catalunya hi ha cinc operadors: Applus, amb el 55,5% de les estacions; Certio, amb el 20%; RVSA, amb el 16%; i Itevelesa i Atisae, amb el 4,5% cadascuna. El Govern intentarà que cap d'aquestes no superi el 50% abans del 2014.

DECRETS dictats pel President de la Diputació durant el mes de setembre

Disposar que l’empresa UTE Conserva-ció Alt Urgell, la Cerdanya i el Solsonès, iniciï l’execució del contracte:“Conservació semi-integral a les carrete-res de la Xarxa Viària de la Diputació de Lleida incloses a la zona 2”.

Atorgar a l’Ajuntament d’Oliana una sub-venció per a les despeses de contractació de personal per al servei de salvament i socorrisme de les piscines municipals, per un import de 4.500 euros.

Aprovar certificació 10a i última de l’obra DL-2009/877, de l’Ajuntament de Pinell de Solsonès, “Construcció nova sala po-livalent i reforma i ampliació de l’existent a Sant Climent”, i la transferència de l’import de 14.566,57 euros.

Aprovar la modificació del cost de l’actu-ació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor de l’Associació Co-ordinació Membres i Entitats de Lleure Rurals de Catalunya, per a les Jornades Rurals sobre la joventut, per un import de 1.000 euros.

Ajut al Gremi d'Hostaleria

L'ajuntament de Solsona ha concedit un ajut de 500 euros al Gremi d'Hostaleria del Solsonès per pagar l'edició d'un mapa d'es-tabliments d'hostaleria, càmping i restauració al Solsonès, amb el propòsit de facilitar als visitants la localització d'establiments.

Page 17: Celsona 695

1�695 - Divendres, 05-11-2010

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès,present a la Fira de Mostres de Girona

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès ha participat per primera vegada amb stand propi a la Fira de Girona

El Patronat Comarcal de Tu-risme del Solsonès va estar present a la Fira de Mostres de Girona que tenir lloc des del 30 d’octubre fins a l’1 de novembre a la Fira de Girona. El Patronat de Turisme del Solsonès disposà de mostrador propi dins l’estand de la Diputació de Lleida, compartint aquest amb el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, el Patronat de la Vall de Boí, Turisme de Lleida, Ruta del Cister - Urgell i el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. La inauguració de la Fira va ser presidida per l’Alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal; president de la Diputació de Girona, Enric VIlert, i el president de la cambra de comerç de Girona, Domènec Espadalé.

Després de 5 dies, pel recinte firal hi han passat més de 130.000 persones, una xifra un xic superior a la de l’any passat. La 49a edició de la fira, que es va inaugurar dijous amb una jornada de portes obertes, ha ocupat més de 50.000 metres quadrats, i degut a la gran diversitat de propostes s’ha comptat amb un total de 384 expositors. L’espai va estar dividit en 5 zones diferenciades per sectors en un mateix saló: el dedicat a l’alimentació, els serveis, la indústria, l’immobiliària i la reforma d’espais interiors i exteriors. A aquest fet s’hi han de sumar les demostracions, taules rodones, xerrades o presentacions.

Per la seva banda, el Patronat Comarcal de Turisme ha promocionat els recursos culturals, naturals, esportius, gastronòmics i folklòrics de la comarca mitjançant les publicacions editades; així com també ha fet difusió dels establiments de restauració i els allotjaments turístics de la comarca, les activitats d’oci a l’estació de Port del Comte, el Centre BTT Solsonès - Vall de Lord, el Camí dels Bons Homes, les excursions a cavall, les rutes a peu i els senders de gran recorregut (GR7, GR3 i GR1), els vols biplaça amb parapent, l’escalada, l’espeleologia i el piragüisme; en defi-nitiva, englobant tota l’oferta turística de tots els municipis del Solsonès.

El President del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, Joan Solà ha manifestat que “la nostra partici-pació a la Fira ha estat una bona oportunitat per poder vendre directament el Solsonès i donar-lo a conèixer turísticament a la província de Girona”.

Page 18: Celsona 695

1� 695 - Divendres, 05-11-2010

Aquesta setmana l'alcalde de Guixers, Marià Chaure, ha lliurat 633 euros a l'associació Fènix, que destinarà a la compra d'un aparell Flowave, dins un nou projecte destinat a millorar l'atenció sanitària dels pacients de càncer a la comarca del Solsonès. I és que una de les necessitats bàsiques d'aquest tipus de pacients és l'aplicació de tractaments de rehabilitació i alleujament dels símptomes. En aquesta línia, l'Associació Fènix proposa la introducció d'un dispositiu electromèdic (Flowave) destinat a l'execució del massatge limfàtic al Centre Sanitari del Solsonès. Les despeses derivades de la compra i formació del personal sanitari correrien a càrrec de Fènix, amb la qual cosa el Centre Sanitari només hauria d'assumir els costos de manteniment i personal dedicat. Per altra part, el centre donaria prioritat als socis de Fènix en l'aplicació del tractament.

Captació de fonsFènix s'ha proposat recaptar els diners suficients per la

compra de l'aparell, que val uns 8.500 euros més l'iva, i per tant, ha iniciat una campanya que consistirà en repartir 300 guardioles i 4.000 díptics per la comarca per tal que els ciutadans que vulguin col.laborar puguin fer la seva aportació simbòlica, que s'ha fixat en un euro com a mínim. Un altra forma de poder col.laborar és fer-se soci de l'entitat, amb una quota mínima anual de 10 euros.

Fènix ja porta temps començant a recollir fons. Tres taxistes de Solsona van signar un conveni amb l'associació per donar el 10% dels viatges que realitzen a malalts de càncer. Alumnes de l'Escola Arrels Secundària, el passat curs en l'as-signatura d'Educació per la Ciutadania van fer un projecte per que la població s'adonés d'aquesta malaltia i al mateix temps van

Fènix del Solsonès ha iniciatla campanya per recollir fons

L'ajuntament de Guixers aporta 633 euros per adquirir un Flowave

L'alcalde de Guixers, Marià Chaure, lliurant el donatiu al president de Fènix, Miquel Montaner, i a una de les membres de la junta de l'Associació, Neus Graell

recollir diners (uns 1.400 euros). També el grup de Teatre Vila Closa, va donar els beneficis d'una de les seves representacions de l'obra El sopar dels idiotes, que pujaven a uns 800 euros. I finalment, la primera de les donacions en nom d'un consistori de la comarca, la de Guixers, que el mateix alcalde justificava la quantitat de 633 euros, "perquè resulta de dividir els 9.500 euros que val l'aparell entre els 15 municipis del Solsonès". Chaure va manifestar que són uns diners molt ben emprats es-pecialment si són "per cuidar la gent malalta", i va recordar que el Ple de l'ajuntament de Guixers va aprovar per unanimitat fer aquest donatiu alhora que va subratllar que el Solsonès és una comarca molt sensible amb aquest tema.

Comarca Ramon Estany

Quatre iniciatives de sengles organitzacions no lucrati-ves de la Catalunya Central rebran 34.000 euros dels Premis Socials i Culturals d’Unnim 2010, atorgats per la seva Obra Social. En aquest territori, els projectes que seran possibles gràcies a Unnim són:

L'era, espai de recursos agroecològics de Manresa (7.000 euros). Calendari de sembra i plantació de CatalunyaRecuperar la memòria oral dels hortolans amb experiència pel que fa a la temporalització de les feines de sembra i plantació a l'hort. Zonificar les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès segons climes rellevants pel cultiu de l'hort.

Fundació Mas i Terra, fundació privada de Navès

Unnim destina 34.000 euros a quatre entitats sense ànim de lucre de la Catalunya Central i el Solsonès

(4.000 euros). Estudi i difusió de les masies del MontsenyDesenvolupar un estudi de l'arquitectura rural del Parc Natural del Montseny i la difusió a través d'una publicació.

Fundació privada Hospital Pere Màrtir Colomés de Solsona (18.000 euros). Gaudeix: natura i salut!!!Zona terapèutica amb materials naturals.

Sol del Solsonès, associació de familiars de malalts mentals i drogodependents de Solsona (5.000 euros) Forma't i treballa de ceramistaCreació del Centre Especial de Treball basat en la fabricació artesana de petits elements ceràmics amb decoració pintada i/o esmaltada de temàtica folklòrica del Solsonès.

Page 19: Celsona 695

1�695 - Divendres, 05-11-2010

Pinell de Solsonès Ajuntament de Pinell

Curs de benestar i salut a PinellL’Ajuntament de Pinell, amb el suport de l’Institut Català de les

Dones i dins el marc del Pla de polítiques de dones i igualtat d’oportunitats a la comarca del Solsonès, va organitzar uns tallers-xerrades de salut, benestar i qualitat de vida, en els quals es va parlar de la postura corporal i vitalitat. Al llarg de les dues sessions, la fisioterapeuta Gemma Pujol ens va ensenyar tècniques de salut corporal per millorar la nostra postura corporal i el nostre benestar personal. Volem donar les gràcies a totes les veïnes per la seva implicació i l’interès que han mostrat al llarg del curs.

Comarca CEDRICAT

El CEDRICAT organitza una visita a l’Espai Rural de Gallecs

El proper diumenge 14 de novembre, el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (CEDRICAT), organitza una visita gratuïta a l’Espai Rural de Gallecs al Vallès Oriental, amb l’objectiu de conèixer l’experiència del Consorci de Gallecs, un referent en producció, transformació i comercialització de producció agrària ecològica.

El programa de la visita consta de dues parts, una primera on la directora tècnica del Consorci de Gallecs, Gemma Safont, explicarà la seva experiència en producció i comercialització dels productes agroalimentaris locals i una segona part que consistirà en una visita lliure a la Fira de la Mongeta del Ganxet que se celebra a la Plaça de l’Església de Gallecs. Per més informació i inscripcions podeu adreçar-vos al CEDRICAT, per telèfon al 973 48 43 20 o per correu electrònica a [email protected].

Page 20: Celsona 695

�0 695 - Divendres, 05-11-2010

Món rural Josep Àngel Colomés

La nova guia “Compra a pagès” fomenta la venda directa

Els clients, que molt bé tam-bé poden ser restaurants o botigues d'alimentació, ja tenen un nou refe-rent a l'hora de comprar productes de qualitat i proximitat. S'ha presentat la nova guia "Compra a pagès", que neix amb vocació de ser el referent per als consumidors de productes agroalimentaris locals de Catalunya. L'objectiu és fomentar la venda directa i així donar més valor al comerç de proximitat, sostenible i responsable. La publicació conté més de 600 pàgines i es podrà consultar al web gastroteca.cat.

Quant als productes més produïts a Catalunya vinculats a la venda directa, cal destacar les hortalisses, els tubercles i bolets, principalment a les comarques de Barcelona, Girona i Alt Pirineu i Aran. Les comarques de Lleida, Terres de l’Ebre i Tarragona desta-quen la fruita seca, dolça, melmelades i confitures. I a les comarques de la Catalunya Central els productes protagonistes són les carns, els embotits i els derivats. La publicació inclou informació sobre 510 explotacions.

Perfil del productor de venda directa a "Compra a pagès"

Com a pas previ a l’elaboració de la guia, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, va dur a terme un treball de camp per recopilar tota la informació dels productors agroalimentaris susceptibles de participar en la iniciativa. Aquesta feina recull dades importants per calcular la viabilitat del projecte com, per exemple, que el 91% d’explotacions tenen accés a Internet, i el 48% compten ja amb un web propi per a promocionar l’explotació i els seus productes.

De fet, la majoria de les explotacions (75%) fan promoció dels seus productes, i mostren les seves instal·lacions als consumidors i visitants, mentre que un 53% duen a terme altres activitats de promo-ció com, per exemple, participar a fires i mercats. Un 21% participen en rutes turístiques, i un 9% disposen d'allotjament de turisme rural i promouen l’agroturisme.

D'altra banda, el perfil del productor que practica la venda directa està molt associat a la producció ecològica. Un 30% tenen el segell del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecolò-gica), i encara hi ha un gruix relativament important de productors que estan en procés de tramitació d’aquest distintiu. També hi ha productors que en disposen d’altres com, per exemple, de producció integrada, DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Empordà, DO Montsant, DO Penedès, DO Pla de Bages, DO Tarragona, carnet artesà, etc. Val a dir que destaca el creixement del moviment Slow Food, que representa un 3%.

Finalment, dels 510 productors que participen a la guia "Compra a pagès", 308 són agricultors professionals, 148 explo-tacions agràries prioritàries (EAP) i, la resta, agrupacions. El paper de les agrupacions de productors, sobretot cooperatives, té una dimensió molt important: 320 explotacions pertanyen a una entitat que dóna suport a la seva activitat, i moltes participen en més d’una entitat.

Vall de Lord Associació de Turisme de la Vall de Lord

Tot a punt a Sant Llorenç de Morunyspel segon concurs

d’ous d’eugaAquest diumenge 7 de novembre durant

tot el matí al nucli antic de la vila

Aquest proper diumenge durant tot el matí Sant Llorenç de Morunys acollirà per segon any consecutiu el concurs d’ous d’euga (carbasses).

L’expectació que va aixecar la primera edició d’aquest curiós concurs ha fet que enguany molts pa-gesos de la vall hagin plantat i cuidat amb molta cura exemplars de carbasses de dimensions considerables o bé de formes prou curioses.

Totes aquestes carbasses, juntament amb d’altres vingudes d’arreu de Catalunya es podran admirar el proper diumenge dia 7 a la plaça Major de la vila de Sant Llorenç.

A més a més, un conjunt de parades d’artesans amb productes directament relacionats amb les carbasses, mostraran el seu art. Les parades es dis-tribuiran pel nucli antic de la vila, a l’entorn de la plaça Major.

Per acabar, i perquè la festa sigui més lluïda, no faltaran els protagonistes del nom del concurs: els gegants Tres savis prudents de Piteus que, acom-panyats dels grallers Som Kom Som, que seguint les directrius de la llegenda del poeta Jacint Verdaguer, van ser enganyats per uns hostalers que els van vendre unes carbasses com si aquestes fossin ous d’euga.

Per difondre aquesta fira, el passat diumenge un dels vilatans que té previst participar al concurs aquest proper diumenge, el Jesús Colell, en repre-sentació de l’Associació de Turisme es va desplaçar fins a Sabadell per participar al concurs de carbasses de Can Deu, a Sabadell, va quedar en una meritòria quarta posició. Des de l’Associació li volem agrair molt sincerament la seva col·laboració en la difusió que va fer del nostre concurs.

Estem segurs que diumenge Sant Llorenç es convertirà per unes hores amb la capital de la carbassa de Catalunya. Us hi esperem!!!

Page 21: Celsona 695

�1695 - Divendres, 05-11-2010

Educació Escola Agrària del Solsonès

El divendres 29 d’octubre, 18 responsables de la formació agrària i forestal de noruega, entre ells caps de servei, directius d’escoles i professorat, van visitar l’Escola Agrària i el CTFC per conèixer la formació que s’imparteix als professionals del sector rural a Catalunya.

A més de temes pedagògics, també es van interessar per temes agrícoles, ramaders i forestals tant de l’Escola Agrària com de la comarca en general: sistema de conreus, tipus de ramaderia, gestió de les explotacions forestals, conservació

Professors noruecs s’interessen per la formació agrària i forestal del Solsonès i de Catalunya

del medi natural... També per les oportunitats dels joves del sector rural, per la utilització de la fusta, per la introducció de calefaccions de biomassa, pel règim de la propietat forestal a Catalunya...

La part tècnica es va completar amb una visita al Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya interessant-se especialment per les àrees d’ordenacions, biodiversitat i pel grup de sistemes silvopasturals. Van acabar la seva estada amb una visita guiada pel nucli antic de Solsona i el pou de gel.

Page 22: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Dijous passat l’alumnat de 3r d’ESO va visitar la ciutat de Girona, passejant per la seva història a través d’un joc de pistes

L’excursió constava de dues parts ben diferenciades. Al matí coneixeríem la Girona medieval a partir d’un joc de pistes i a la tarda visitaríem el Museu del Cinema de la mateixa ciutat.

Els mateixos alumnes han explicat que “a l’arribada a Girona vam esmorzar i seguidament la Neus, la Dolors i el Jaume ens van donar les instruccions per a l’activitat matinal. Uns grups, un dossier, un plànol, uns horaris i... a conèixer la ciutat. Al llarg del matí vam descobrir la ciutat medieval i entre altres coses vam poder veure la catedral, el call jueu i els banys àrabs. Per altra banda, dins al mateix recorregut vam descobrir curiositats amagades als carrers de la ciutat i ens vam fer fotos al costat de diferents elements com el pont de ferro (pont Eiffel), les escales de la catedral, i la lleona, a la qual -i tal com mana la tradició- vam poder fer-li el petó al cul”.

Ja a la tarda els estudiants van visitar el Museu del Cinema, que els va ajudar a entendre d’una manera amena la història del setè art. La visita començava amb un audiovisual que repassava els inicis del cinema, des de les ombres xineses, passant per la càmera de vídeo dels germans Lumière i acabant per la televisió. A més, durant el recorregut pel museu es fa un repàs als més de cinc-cents anys d’aquest art, mitjançant enginyosos aparells cinematogràfics.

“La veritat és que la sortida ens va agradar molt i ens ho vam passar molt bé, ja que a més del seu contingut, la nostra estada a Girona va coincidir amb les festes de Sant Narcís, patró de la ciutat”, comenten els estudiants.

Un joc de pistes trasllada els alumnes d’ESO d’Arrels a la Girona medieval

Els nois i noies de tercer també han aprofitat la sortida per conèixer de prop el món del cinema

Educació Escola Arrels

PROGRAMACIÓTARDOR - HIVERN 2010

Telèfon: 973 48 42 25 - www.solsonafm.cat

Societat Anònima ...............................................a les 11 del matíSalut amb Creu Roja ........................................ a la 1 del migdiaEl Rebost dels Contes ..............................a 2/4 de 9 del vespre

El Vermut (repetició) ...............................................a les 11 del matíSalut amb Creu Roja ........................................ a la 1 del migdiaPluràlia (mensual): .........................................a 2/4 de 8 del vespreEl Rebost dels Contes: .............................a 2/4 de 9 del vespre

Pluràlia (repetició, mensual): .....................................a les 11 del matíSalut amb Creu Roja: ....................................... a la 1 del migdiaEl Rebost dels Contes: .............................a 2/4 de 9 del vespreElectrozona .........................................................a 2/4 de 10 de la nit

Camins (repetició) ......................................................a les 11 del matíSalut amb Creu Roja: ....................................... a la 1 del migdiaEntre Tots (repetició) ............................................a les 5 de la tardaEl Rebost dels Contes: .............................a 2/4 de 9 del vespreRetransmissió del ple municipal (quan s'escau) a les 9 del vespre

Salut amb Creu Roja: ....................................... a la 1 del migdiaL'Informatiu .......................................................a 2/4 de 2 del migdiaParlem de Pilotes ...............................................a les 5 de la tardaSocietat Anònima (repetició): ..........................a les 7 de la tardaL'Informatiu ............................................................ a les 8 del vespreEl Rebost dels Contes: .............................a 2/4 de 9 del vespreNova Orleans-Solsona, en una estona .a 2/4 d'11 de la nit

Entre Tots ...............................................................a les 10 del matíCamins .................................................................... a les 12 del migdiaL'Informatiu (repetició) ..........................................a les 4 de la tardaEl Rebost dels Contes: ..................................a les 5 de la tardaParlem de Pilotes (repetició) .............................a les 7 de la tarda

El Vermut ............................................................. a les 12 del migdia L'Informatiu (repetició) ...........................................a les 4 de la tardaNova Orleans-Solsona, en una estona (repetició)..a 2/4 d'11 de la nit

Page 23: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Bisbat i parròquia Redacció

BESORAMissa.- Dissabte vinent, dia 13, Missa a les 8 del vespre.

CAMBRILSFesta patronal de Sant Martí.- Dijous vinent, 11 de novembre, Missa i cant dels goigs en honor de Sant Martí.

CASTELLVELLMissa mensual.- Diumenge que ve, 14 de novembre, a les 4 de la tarda

JOVALFesta de Sant Martí.- Diumenge vi-nent, dia 14, celebrarem la festa patronal de Sant Martí a l’església de Joval. La missa serà a 2/4 de 12 del migdia.

LA SELVAFesta de Sant Martí de les Serres.- Diumenge que ve, 14 de novembre, a la 1, Missa a la capella de les Serres.

LINYAMissa vespertina.- Aquest dissabte, 6 de novembre, Missa a les 7 del vespre.

PREIXANAVisita al Cementiri.- Diumenge que ve, dia 14, a les 10, Missa i visita la Cementiri.

SOLSONAVIDA CREIXENTMoviment cristià de gent gran i jubi-lats.- Trobada mensual el dilluns, 8 de novembre, a 2/4 de 6 de la tarda, a la Companyia de Maria.Reflexionarem sobre el tema II. VIDA CREIXENT ofereix l’oportunitat de millorar la formació cristiana. Informa-te’n!Missa pels malalts de la Parròquia.- Di-lluns, dia 8, a la Missa de 2/4 de 8 del vespre de la Companyia de Maria, prega-rem molt en particular pels malalts de la Parròquia amb l’assistència de l’Equip de visitadors de malalts. Si algú vol encoma-nar algun malalt i vol que es digui el seu nom, ho pot comunicar al mossèn o a un membre de l’Equip.Festa de la Dedicació de la Catedral.- Di-mecres vinent, 10 de novembre, a les 10 del matí, el Capítol Catedralici es reunirà a l’entorn de l’altar per solemnitzar aquesta festa de la Diòcesi, celebrant l’Eucaristia. Es convida tothom a participar-hi.

VALLFEROSASant Martí de Salomons.- Diumenge vinent, 14 de novembre, a les 11, Missa a la capella de Sant Martí de Salomons.

VALLSVisita al Cementiri.- Diumenge, 7 de novembre, a 2/4 d’11, Missa i pregària al Cementiri.

Programa de la visita del Papa a Barcelona

Dissabte, 6 de novembre

21:00 Arribada del Papa a l’Aeroport del Prat, procedent de Santiago de Compostel·la.

21:45 Arribada a l’Arquebisbat, on el Papa passarà la nit.

Diumenge, 7 de novembre

09:00 Sortida de l’Arquebisbat en papamòbil.

09:30 Trobada amb Ses Majestats els Reis d'Espanya, a la Sagrada Família.

10:00 Missa amb la dedicació de l'es-glésia de la Sagrada Família. Homilia del Sant Pare. (A l’inici de la Missa, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona pronunciarà unes paraules de salutació al Sant Pare)

12:00 Rés de l’Àngelus a la façana del Naixement, del temple de la Sagrada Família.

12:45 Sortida de la Sagrada Família cap a l’Arquebisbat, en papamòbil.

13:00 Dinar a l’Arquebisbat amb els cardenals i bisbes presents, i el seguici papal.

16:45 Sortida de l'Arquebisbat de Barcelona.

17:15 Visita a l'"Obra Benèfico Social del Nen Déu" a Barcelona. Salutació del Sant Pare.

18:00 Sortida cap a l’Aeroport del Prat.

18:30 Cerimònia de comiat oficial a l’Aeroport del Prat. Discursos del Sant Pare i del Rei.

19:15 Sortida en avió cap a Roma.

20:55 Arribada a l’Aeroport de Roma.

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

BAPTISMESOlius.- El 23 d’octubre, Bruna Coro-mines Romaguera, filla de Jordi i de Glòria, nada el 25 de maig de 2010.

Pinell.- El 26 de setembre, Abril Viladrich Malé, filla de Ramon i de Sara, nada el 8 de març de 2010.

MATRIMONISOlius.- El 10 d’octubre, Xavier Gaya Tavera amb Montserrat Sala Simon, tots dos veïns del Pi de Sant Just.

DEFUNCIONSBrics.- El 14 d’octubre, Lluís Colell Buchaca, vidu, de 89 anys.

Peracamps.- El 24 de setembre, Pasqual Barcons Mujal, casat, de 75 anys.

El 25 d’octubre, Florenci Angrill Selva, casat, de 81 anys.

Solsona.- El 7 d’octubre, Josep Testa-gorda Titó, vidu, de 87 anys.

El 12 d’octubre, Ramona Trilla Solé, vídua, de 90 anys.

El 12 d’octubre, Miquel Capdevila Pla-na, vidu, de 87 anys.

El 13 d’octubre, Joan Solé Solé, solter, de 80 anys.

El 13 d’octubre, Mercè Ribalta Torra, casada, de 62 anys.

El 14 d’octubre, Pepita Forn Rubió, vídua, de 93 anys.

El 14 d’octubre, Anastàsia Alsina Tor-rent, casada, de 86 anys.

El 23 d’octubre, Pere Masana Bajona, casat, de 69 anys.

El 26 d’octubre, Josep Fornell Malé, solter, de 32 anys.

El 26 d’octubre, Candi Colell Vila, casat, de 80 anys.

El 27 d’octubre, Carme Sorribes Miró, vídua, de 96 anys.

Page 24: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Entrevista Josep Àngel Colomés

El bisbe Traserra, després de Vicente Enrique Tarancón, d'aquí a 50 anys, s'observarà com un dels grans bisbes que ha tingut Solsona”

Francesc Cano, periodistaDirigeix des de fa anys la revista Solc, del Bisbat de

Solsona, que compta amb uns 700 subscriptors. Treballa a Catalunya Ràdio, on presenta els informatius de Catalunya Informació. És professor a la Universitat Internacional de Catalunya. Dirigeix la newsletter www.it-intransit.eu. Col-labora a la premsa del país. Ha prologat els Escrits Pastorals del bisbe Jaume Traserra.

Què ens aporta d'interessant el llibre Escrits Pastorals de Mons. Traserra?

Aquest llibre no deixa de ser el recull d'obres que ja estaven publicades, és a dir, com a novetat seria un llibre que no tindria cap mena de sentit. Crec que és una manera de què tota aquesta obra, que en el fons és obra dispersa que ha anat publicant durant els gairebé 10 anys de pontificat, sigui unida en un volum per tal que a la gent li quedi el gust del record i d'altres, i penso sobretot en el clergat i la gent que teoritza sobre l'Església, que li quedi en un volum perquè es pugui consul-tar. Són textos, tots, com diu el títol, de caràcter pastoral, són textos reflexius, són textos que fins i tot poden ajudar a algú en l'oració, són textos que aborden l'actualitat de l'Església, temes vigents de l'Església contemporània. També hi ha temes molt més de fons, que el temps no els fa mal. Homilies que jo crec que han estat les grans homilies que ha fet durant tots aquests anys de pontificat.

El sentit últim és donar perdurabilitat a aquests textos que, d'una altra manera, haguessin quedat dispersos i, al final, com passa sempre, s'haguessin acabat perdent.

Quin balanç en podem fer, del pontificat del bisbe Traserra?

Hi hauria algú que d'una vegada per totes hauria de dir que, avui per avui ja podem fer balanç del pontificat del bisbe Traserra i que, sense cap mena de dubte, després del bisbe

Vicente Enrique Tarancón, la figura de Jaume Traserra, d'aquí a 50 anys, s'observarà com un dels grans bisbes que ha tingut Solsona.

Quin creus que ha estat el gran encert d'aquests més de 9 anys al front de Solsona del bisbe Traserra?

Sense cap mena de dubte, el seu gran encert ha estat la llibertat d'acció que ha donat a tota la gent que ha col·laborat directament amb ell o els que han tingut ganes de col·laborar amb ell. La seva gran virtut és, primer saber-se envoltar de gent bona i gent competent, i segon, saber donar, sempre, un gran marge d'acció perquè la gent sigui propositiva i desenvolupi projectes en favor del bisbat. I, a banda, jo crec que hi ha una cosa que és fonamental, que és que el bisbe Traserra és una persona amb una ment estructurada com la d'un jurista, ha estat capaç, també, de fer una actualització molt important de tot l'aparell administratiu del bisbat de Solsona. És a dir, des de posar al dia la qüestió financera del bisbat, i de donar una estructura organitzativa moderna a tota la qüestió financera del bisbat, fins a ordenar totes les qüestions relacionades amb el patrimoni. I a posar ordre a l'arxiu. Saber què és el que hi ha, el que no hi ha, què és el que falta, què és el que es té... Jo crec que ha estat capaç de relligar-ho tot i en 10 anys, des d'aquest punt de vista, ha deixat un bisbat immaculat, per la persona que el rebi en herència d'aquí a un temps.

Com a director de la revista Solc, com veus el futur d'aquesta revista?

Les revistes vinculades al món de l'Església tenen, en general, un problema que és evident. De la mateixa manera que, sent realistes, el volum de feligresos decau, que el volum de clergat decau, les revistes que no deixen de ser la traducció directa d'això, també van baixant, no morint però segurament

"el seu gran encert (del bisbe Jaume Traserra), ha estat la llibertat d'acció que ha donat a tota la gent que ha col·laborat directament amb ell o els

que han tingut ganes de col·laborar amb ell"

Page 25: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

cada vegada van perdent una mica del pes específic que en el seu moment havien tingut. La revista Solc té una voluntat molt clara de fer una revista de caràcter religiós però també de caràcter cultural i, interpretant moltes vegades, també, la religió des d'un punt de vista cultural. En part és per això que la revista Solc, entre les revistes religioses de Catalunya, pot tenir un futur una mica més esperançador.

En paral·lel a això, hi ha un esforç que s'està fent als últims anys, en col·laboració amb el SIMCOS, que és el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social a Catalunya, un esforç per intentar fer convergir unes quantes revistes. Probablement no al 100% però sí en una part important. Potser un 50% que totes les revistes tinguin en comú, i un altre 50% de pà-gines interiors que siguin dependents de cada bisbat. Aquest projecte, en certa manera, s'està impulsant i s'està liderant des de Solsona. Jo crec que, si aconseguim això, la revista Solc pot acabar sent una de les grans revistes de referència eclesial que hi hagin a Catalunya en tant que pot ser un producte molt més transversal, no només del bisbat de Solsona, sinó de la resta de bisbats de Catalunya.

Jo crec que aquesta idea caurà pel seu propi pes, pel volum de lectors que tindrà cada bisbat, que serà tan magre que farà falta un replantejament estructural i intentar fer una publicació única. Al final serà una cosa evident que caldrà fer. Estarà liderat o no des de Solsona. Això ja no ho sé perquè el pontificat del bisbe Traserra acaba i, per tant, en principi la meva col·laboració amb el bisbat s'acaba ara. I era un objectiu meu, molt personal, compartit amb el senyor bisbe. No sé el pròxim bisbe que vindrà o el pròxim director de la revista Solc, no sé quins seran els objectius que es fixaran, no en tinc ni idea. Però malgrat no se'ls fixessin ells com a objectiu, jo crec que, a la curta o a la llarga, l'Església de Catalunya acabarà tendint cap a una publicació única.

Com veus els mitjans d'Església a Catalunya?Sincerament els veig molt malament, els veig mitjans

vells, que no han sabut i que continuen no sabent interpretar el que és el que demana la gent. Mitjans que no tenen clar, potser tenen clar a qui es dirigeixen, però no tenen clar què demana aquesta gent. Són productes moltes vegades amb un grau d'ama-teurisme que provoca resultats sense una qualitat òptima. És a dir, nosaltres estem fent productes des de la cooperació, una mica productes des d'ara ens ajudarà una monja, ara ens ajudarà un... I el que hauríem d'intentar, per això veig malament avui per avui els mitjans de comunicació de l'Església catalana, és productes professionals. Jo reivindico una cosa. Si nosaltres sumem la

difusió de totes les revistes i de totes les publicacions d'Església que avui per avui hi ha a Catalunya, nosaltres podríem constituir-nos com un dels grups més importants de comunicació del país. Si sumem tot el que difonen els fulls dominicals de totes les diòce-sis, més tot el que es difon a través de les seves revistes, més ràdio Estel, més Catalunya Cristiana, més les publica-cions parroquials, si sumem tot això, la difusió és brutal. No saber aprofitar això és el pitjor llast que tenim avui per avui la gent que intentem tirar endavant els mitjans de comunicació de l'Església a Catalunya.

Això és una cosa. L'altra cosa és com està la situació dels gabinets d'informació de cada un dels bisbats de Catalunya. Llavors això ja merei-xeria una anàlisi particular de cada

un dels bisbats. Com comunica l'Església de Catalunya? Doncs jo sóc del parer que, avui per avui, comunica molt malament, però aquest seria un altre debat. Si ens fixem només en mitjans de comunicació és el que et deia abans.

La visita del Papa del diumenge, què et sembla?La visita del Papa des d'un punt de vista pastoral jo crec

que és innegable que serà un gran èxit. Des d'un punt de vista social jo estic convençut que, malgrat les crítiques, mínimes crítiques que hi puguin haver hagut, jo crec que també serà un gran èxit. La visita d'un Papa a qualsevol ciutat és un es-deveniment històric. L'última vegada que un Papa va trepitjar Barcelona va ser Joan Pau II l'any 1982. Que avui, l'any 2010 hi torni Benet XVI i que, a més, hi torni per consagrar la Sagrada Família com a basílica jo crec que és indiscutible que serà un esdeveniment irrepetible.

Hi ha hagut gent que fins i tot s'ha queixat de la qüestió pressupostària, dels diners que hi ha hagut de posar l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Jo sempre recordo quin serà el benefici estimat d'aquesta visita per la societat. Aproximadament d'uns 30 milions d'euros. El cost d'aquesta visita per les institucions públiques ronda els 400.000 euros. La resta és benefici pur i dur. Si ens ho mirem des d'un punt de vista mercantilista, també serà un èxit. Però en primer lloc, nosaltres, com a cristians, el que hem de fer és mirar-nos-ho des d'un punt de vista pastoral, que serà un èxit segur i des d'un punt de vista de moviment de la massa i de reconeixement de part de la societat catalana de què vivim en un país catòlic i de què vivim en un país que, quan ve el Santpare, sortim al carrer, amb senyeres, i sortim al carrer amb banderes vaticanes per donar-li la benvinguda. La mobilització crec, vull pensar, que aquest pròxim cap de setmana serà brutal a Barcelona i que serem capaços, la resta de gent de Catalunya, també els solsonins, d'empatitzar amb l'eufòria del moment.

Entrevista Josep Àngel Colomés

"vivim en un país que, quan ve el Santpare, sortim al carrer, amb senyeres, i sortim al carrer amb

banderes vaticanes per donar-li la benvinguda. La mobilització crec, vull

pensar, que aquest pròxim cap de setmana serà brutal a Barcelona"

Page 26: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Entrevista Josep Àngel Colomés

“Ens hem d'acollir al dret internacional que permet la proclamació de la independència com va ser el cas de Kosovo”

Uriel Bertran (Badalona, 1976)

És economista i candidat per Solidaritat Catalana per la Independència en les pròximes eleccions a la Generalitat. Va marxar d'ERC per ser un dels líders de la coalició que encapçala l'expresident del Barça Joan Laporta

Com veus les properes eleccions? Com les veus per aquest nou partit, Solidaritat Catalana per la Independència?

Les veiem amb molta il·lusió, amb molt d'optimisme. Hi ha hagut aquest darrer any un creixement molt important de l'independentisme, amb totes les activitats de les consultes sobre la independència, la manifestació del 10 de juliol, a Barcelona, i tot això necessita una representació política al Parlament de Catalunya, amb un plantejament clar, honest, ple de coratge, com és el de Solidaritat Catalana, que planteja aconseguir una majoria i proclamar la independència en el marc del Parlament de Catalunya. Sabem que l'Estat Espanyol no permet ni permetrà el referèndum, ni el concert econòmic. L'estat espanyol, amb la sentència del tribunal constitucional, ha bloquejat qualsevol avenç que pugui tenir Catalunya i, per tant, ens hem d'acollir al dret internacional que permet la proclamació de la indepen-dència com va ser el cas de Kosovo.

I creus que la millor recepta per la crisi és la pròpia independència?

Catalunya en aquests moments es planteja continuar amb l'autonomia o fer el pas cap a la independència en termes de continuar en la línia descendent cap a la pobresa o iniciar un camí cap a la recuperació econòmica i sortir de la crisi amb la independència. Si no recuperem aquests 22.000 milions d'euros que ara s'emporta Espanya en forma d'espoli fiscal, que repre-senten 60 milions d'euros al dia, que representen 3000 euros per català i any que se'n van a Madrid i que no tornen amb els nostres impostos, no podrem sortir de la crisi, no podrem ajudar al nostre teixit productiu, no podrem incrementar les pensions als nostres avis, no podrem donar beques salari als nostres joves perquè puguin estudiar i, per tant, avui la independència és una necessitat vital en termes econòmics i per poder sortir de la crisi. Continuar amb l'autonomia significa continuar en la línia descendent de renda familiar disponible. En aquests moments estem per darrere de Ceuta i de Melilla en riquesa familiar. Les famílies catalanes són més pobres que les famílies de Ceuta i de Melilla. Estem en la dotzena posició de les comunitats autònomes, per culpa d'aquest espoli fiscal, repeteixo, quan fa 30 anys érem el territori més ric de l'estat espanyol. És evident que la pertinença Catalunya/Espanya només ens està portant empobriment.

Creus per tant que hi ha massa administracions, una ad-ministració potser massa engreixada. Caldria fer moltes

reformes en aquest sentit?És evident que un estat català també aconseguiria una

simplificació administrativa. Hi hauria un nivell administratiu, com és la Generalitat de Catalunya, que evidentment donaria pas a l'estat català i, per tant, de ben segur ja ens estalviaríem un nivell administratiu. Podríem realment fer una divisió territorial del país en la línia de les necessitats de Catalunya. Per tant, su-peraríem el marc provincial, una altra administració i podríem tenir realment unes vegueries que serien els governs territorials de Catalunya. Bé, evidentment que un estat català portaria a una simplificació administrativa, amb major eficiència, i uns majors recursos econòmics, tot sense alterar la nostra pertinença a la Unió Europea, això també és important remarcar-ho. Tots els juristes internacionals avui reconeixen que, en la mesura que Catalunya ja forma part de la Unió Europea, com forma part Escòcia o Flandes, en el cas de què aquestes nacions o la nostra s'independitzés, romandrien en el si de la UE.

El primer gran objectiu de Solidaritat Catalana és poder entrar al Parlament?

Nosaltres ens presentem perquè hi hagi una represen-tació important. Les enquestes ja ens donen una representació significativa. Encara tenim marge per créixer, per donar-nos a conèixer, estem fent moltíssims actes a tot el territori. I estic convençut que Solidaritat Catalana serà la gran sorpresa aques-tes eleccions pel resultat important que treurà. I, a més, hem de tenir present el següent: si el món es fixarà amb alguna cosa és precisament amb el resultat que tregui Solidaritat Catalana amb Joan Laporta al capdavant i amb aquest projecte de proclamació de la independència. Al món, quin partit autonomista guanyi les eleccions li importa ben poc. No és gens rellevant ni signi-ficatiu. Però quin sigui el resultat del partit que es proposa la proclamació de la independència, de Solidaritat Catalana, això generarà una expectativa a nivell mundial. I, tenint en compte que som l'únic projecte independentista coherent.

La proposta que en aquests moments fa ERC, de convo-catòria d'un referèndum, això ha quedat prohibit per la sentència del Tribunal Constitucional, està fora del marc de la constitució espanyola i, per tant, no es pot portar a terme dins el que és l'estat espanyol. Primer hauríem de proclamar la independència. Convocar un referèndum implica mobilitzar gairebé 10.000 funcionaris públics, entre jutges, secretaris d'ajuntaments, policies, etc. 10.000 funcionaris que, en cap cas, rebent un ordre judicial dient-los que el que estan fent és il·legal, no es dedicaran a incomplir la llei i, per tant, l'únic projecte viable és la proclamació de la independència, l'únic projecte per fer avançar el país és la independència. La resta de propostes estan abocades al fracàs.

Page 27: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Partits Polítics Esquerra - Foto: Secció Local Oliana Partits Polítics Redacció

Josep Ardanuy, candidat pirinenc d’ERC al Parlament, assisteix a la inauguració de la Fira de Tots Sants d’Oliana Esquerra Republicana de Catalunya es presenta en aquest certamen amb un estand

A més de Josep Ardanuy, tercer candidat a les llistes al Parlament, ha estat acompanyat per la candidata d’ERC per la Cerdanya i per Roser Bombardó i Jordi Sala, que es presenten per l’Alt Urgell.

L’estand d’ERC comparteix espai amb altres entitats associatives de la comarca, com l’associació Moto Club Segre, la Colla Gegantera, les Puntaires, els Voliacs, la Colla Sardanista, el Club de Futbol, el Casal de jubilats, etc., totes d’Oliana.

El recinte firal es va obrir a les 10 de matí, amb la XIV mostra ramadera, el IV carrer d’artesans, la IV Trobada de col-leccionisme d’intercanvi i exposició a la plaça Reguereta, la III Trobada d’antiguitats a la carpa del costat de l’Ajuntament i la III Trobada de Cotxes Clàssics de l’Alt Urgell.

A més, s’hi van realitzar diferents exposicions, com la de Petites i Grans Col·leccions (des de xapes de cava fins a càmeres fotogràfiques de qualsevol època), o la del 80è aniversari del Club de Futbol d’Oliana.

Josep Maria Ardanuy i David Rodríguez -alcalde de l'ajuntament de Solsona

Joan Laporta defensa el seu projecte independentista a Solsona el dilluns 8 de novembre

Dilluns vinent, 8 de novembre, el president de Soli-daritat Catalana per la Independència, Joan Laporta, visitarà Solsona. Ho farà acompanyat dels membres del seu equip Alfons López Tena i Uriel Bertran i de Xavier Segura, cap de llista per Lleida a les eleccions del 28-N.

El programa de la jornada serà el següent:

4 de la tarda- Visita al taller de l'Associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca (Amisol).

5 de la tarda - Passeig pel nucli antic de Solsona.

6 de la tarda- Visita al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i reunió amb diversos agents públics i privats del sector forestal.

8 del vespre - Atenció als mitjans al mateix CTFC (Ctra. Sant Llorenç, Km. 2)

2/4 de 9 del vespre - Acte de precampanya al Teatre Co-marcal de Solsona (Vall Fred, 20)

10 nit - Sopar tertúlia obert a tothom al Restaurant Gran Sol .

www.elsolsones.net

Page 28: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Sant Llorenç de Morunys va acollir diumenge 31 d’octubre el míting de CiU amb la

presència d’Albert Batalla, J.M. Pelegrí i Mireia CanalsAlbert Batalla afirmà que "el 28-N hem d’iniciar un nou model de país

en positiu per tal d’il.lusionar a la població”

El cap de llista de CiU per Lleida a les eleccions al Parlament i Alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va participar el diumenge en el míting territorial de Convergèn-cia i Unió a Sant Llorenç de Morunys dins la roda d’actes polítics arreu de Catalunya que la Federació està celebrant des de fa molts mesos. L’acte s’inicià pocs minuts després de les 12.30 hores del migdia al Centre Cívic de Sant Llorenç degut a la pluja.

El diputat de CiU i cap de llista per Lleida, Albert Batalla, va estar acompanyat per Mireia Canals, candi-data del Solsonès i membre núm. 9 de la llista de CiU per Lleida, i J.M. Pelegrí diputat de CiU i núm. 2 de la llista de CiU per Lleida.

El candidat lleidatà de CiU, Albert Batalla, va afirmar que “la propera legislatura serà una legislatura clau, ja que estem immersos dintre d’una doble crisi, una d’elles política. Ens fa falta fer un exercici de transpa-rència per tal de convèncer la població de la necessitat de fer un canvi de model de gestió en positiu”.

Batalla va deixar clar que “des de Convergència i Unió proposem un model de país que aposta per l’equili-bri territorial i que redistribueix la riquesa de Catalunya al llarg del seu territori. Ara és moment de decidir quin model de país volem, el que tenim actualment o bé per al contrari el model que proposa CiU, un model que busca un equilibri territorial, una Administració que reparteixi les seves responsabilitats, i un model de país que recolzi la gent del territori”.

El líder lleidatà va constatar que “l’any 2003 de cada 100 euros que la Generalitat de Catalunya invertia,

50 euros anaven destinats a Barcelona i la seva zona metropolitana i el 50 restants a la resta de Catalunya. Actualment, al 2010, de cada 100 euros d’inversió, Barcelona i la zona metropolitana reben 68 euros i els 32 euros restants van destinats a la resta del territori. Nosaltres creiem que l’Administració ha de confiar en la gent i no ho ha de controlar tot i per tant s’han de capgirar aquestes dades.”

Per la seva part, J.M. Pelegrí, diputat de CiU i núm. 2 de la llista de CiU per Lleida va centrar el seu discurs

en quatre propostes que des de Convergència i Unió són essencials per a sortir de la crisi ac-tual, “atur, educació, administració pública i concert econòmic”. En aquest sentit, Pelegrí va plantejar que “nosaltres basem la nostra acció no en la crítica sinó en propostes positives”.

“Ens preocupa que hi hagi un 18% d’atur a Catalunya, un 30% de fracàs escolar i que 1 de cada 5 catalans es trobi al llindar de la pobresa. Aquestes són dades rellevants que cal afrontar per tal de millorar-les”, ha reclamat. “Hem de generar llocs de treball i l’empresari necessita confiança i tranquil-litat. Alhora hem de ser capaços que l’Ad-ministració Pública no sigui considerada un enemic, sinó com un company de viatge". En aquest sentit va recalcar que “cal aprimar l’ad-ministració de càrrecs de confiança i suprimir organismes, aplicar austeritat i agilitat”.

Partits Polítics CiU Solsonès

Page 29: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Resultat satisfactoriEstem a final de legislatura del Parlament, i amb les elec-

cions ben a prop. Ja es pot fer examen dels compromisos presos, a l’inici i veure el grau de compliment assolit. El Govern de la Generalitat el fixa en un 90%, tot i el soroll en determinats temes, és cert que la gestió ha estat ben resolta.

Però avui, voldria parlar d’una altra experiència ben propera a tots nosaltres com és la del govern d’entesa de Solsona – capital. No era fàcil, arribar a sumar forces per aconseguir trencar la majoria absoluta, de CiU al llarg de tants i tants anys. Concreta-ment 28 anys de governs convergents, han suposat una eternitat pels qui durant anys ens havíem dedicat a buscar alternatives de govern, tant per la capital com per altres pobles de la comarca.

Recordo bé, els anys de travessia del desert, i les dificultats per aconseguir trobar candidats a llistes del partit socialista. Els mateixos convergents es vantaven de que difícilment podríem fer llista, i si la fèiem, els resultats estaven cantats, segons ells. Així va ser durant uns anys, però, sovint, la pròpia seguretat i prepo-tència fa perdre el nord i es cometen errors que ben aprofitats pels adversaris, permeten millorar resultats, i aconseguir sumar vots en llocs on abans no en teníem.

En algun moment vàrem aconseguir donar alguna sor-presa, com quan es varen presentar algunes candidatures d’Unió Municipal del Solsonès. Una iniciativa, promoguda per persones independents de la comarca, a la qual vàrem donar recolzament des del partit, com a via útil de canviar el mapa polític de la comarca. Tots els ajuntaments de CiU, i tots mobilitzats per evitar l’entrada d’altres partits que podessin fer moure la taula.

Però, com tot en la vida, té un inici i un final. El pas del temps, els errors propis, i el treball dels altres partits, varen aconse-guir fer moure el mapa, i obtenir un canvi en el lloc més important i emblemàtic: la capital. Anys abans, aquest canvi ja s’havia produït en el segon municipi de la comarca: Sant Llorenç; i la bona feina feta des d’allà no deixa d’influir en altres pobles.

La realitat és que les passades eleccions porten un resultat diferent, i permet jugar la carta del pacte entre tres forces polítiques, d’esquerres, però amb visions locals i nacionals força diverses. L’experiment podia haver anat per mal camí. No és gens fàcil encaixar 3 partits, amb components de procedències diverses, i sense experiències anteriors, de govern.

Arribem al final del gran repte, i estic convençut que la majoria de solsonins l’han trobat positiu. Almenys vist des de dintre i des de fora, Solsona, ha estat en un excel·lent lloc a nivell d’ini-ciatives i gestió, i s’ha fet un bon lloc en el concert de les capitals de comarca. La feina feta, és de gran volum i intensitat, en tots els sectors i àmbits, i malgrat la gran crisi que patim, les realitzacions han estat intenses i extenses. I fetes amb calma i tranquil·litat.

S’agraeix enormement que un govern sàpiga discutir i decidir, sense entrar en conflictes, desavinences o protagonismes estèrils per veure qui ha fet més o s’apunta un èxit o un altre. La feina d’equip ha estat ben portada i continua sent així, malgrat el drama de perdre un alcalde en ple mandat. I no un alcalde qualsevol, sinó una persona carismàtica i bregada en l’adminis-tració i gestió.

Aviat tocarà passar comptes. Ara ho farem del govern de la Generalitat, i tot seguit del govern municipal. És hora de repassar promeses i veure’n el compliment. Francament poso una bona nota, a la feina feta, per uns i altres.

Començar a exercir el dret a decidir amb el concert econòmic

Des de CiU proposem iniciar una nova via per assolir les cotes d’autogovern que el poble de Catalunya reclama i necessita. Sense cap més eina que la demo-cràcia, defensem el dret a decidir sense més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya.

En aquest sentit, situem com una de les primeres prioritats d’aquest dret a decidir la gestió plena dels nostres recursos econòmics a través d’un model de fi-nançament propi, com ho és el concert econòmic, amb l’objectiu de poder gestionar i decidir sobre la totalitat dels recursos tributaris de Catalunya. Aspirem a la sobirania financera al servei de més benestar per als catalans i d’un millor progrés econòmic, però també per disposar de més sobirania política i més capacitat d’autogovern.

Des de Convergència i Unió considerem que poder administrar els nostres propis recursos pot generar un gran consens interior al país. La primera condició per poder plantejar l’obtenció del concert fiscal català és que Catalunya disposi d’un govern fort, amb lideratge. La segona condició és que cal que una majoria social molt clara al darrere se sumi a aquesta reivindicació.

És fals el que afirma el PSC-PSOE en el sentit que un model de finançament tipus concert per a Catalunya és inconstitucional. La constitució espanyola només estableix uns principis bàsics molt genèrics en matèria de finançament i no predetermina cap model específic. Els articles sobre finançament (títol VIII) no fan cap distinció per a cap comunitat autònoma. L’existència de dos models de finançament autonòmic va ser fruit de l’opció que va establir la política de desplegament constitucional.

No hi ha cap article de la Constitució que parli de concert econòmic. El PNB va perdre les esmenes que pretenien el reconeixement de la figura del con-cert. A la Constitució, l’únic que hi diu literalment és que “empara i respecta els drets històrics dels territoris forals”. El mateix Tribunal Constitucional ha declarat que “la Disposición Adicional Primera de la Constitución no puede considerarse como un título autónomo del que pueden deducirse específicas competencias” (sentència del TC de 18 de desembre de 1984).

Pel que fa a aquells que diuen que aconseguir el concert econòmic és molt complicat, ens podem remuntar al passat per comprovar que qüestions que semblaven impossibles i que deien que eren inconstitu-cionals (supressió del servei militar obligatori, supressió dels governadors civils o supressió de la Guàrdia Civil de trànsit i la seva substitució pels Mossos d’Esquadra) es van assolir gràcies a la determinació dels governs de CiU davant de governs espanyols de tot color.

Opinió Mireia Canals i Botines, candidata al Parlament per CiU

Page 30: Celsona 695

�0 695 - Divendres, 05-11-2010

... voldria recollir fils de la llum per cosir-me'n un barret. Sortiria al carrer, els dies de festa, i saludaria coneguts i desconeguts. A la nit, el penjaria al balcó, com si fos un arbre de Nadal ple de bombetes de colors. Al cel, els

estels farien pampallugues d'enveja ...

Breus Genís Cardona

BREUS

Psicoteràpia Sergi Ballespí - Doctor en Psicologia

L’inconscientPer entendre’ns, si la nostra ment fos un ordina-

dor, l’inconscient seria el que hi ha més enllà del que ve-iem en pantalla, la programació que fa que funcioni.

El nostre inconscient allotja uns continguts di-ferents dels que ocupen la nostra consciència. Diguem que conté els sentiments, els impulsos, els desitjos, les motivacions, els conflictes, i també fenòmens complexos investits d’afectes com les creences, els valors o els es-quemes. Són continguts que es troben en un “llenguatge informàtic” diferent del pensament. No és el mateix sentir que pensar. Quan pensem ho fem en termes de frases, raonaments o imatges mentals. En canvi, sentir, deixar-se portar per un impuls o esdevenir arrossegat per una motivació és quelcom diferent.

Les forces de l’inconscient (o del cervell emocio-nal, si ho prefereixen) ens governen, i ho fan a expenses de la nostra voluntat. No triem el que ens agrada, el que ens motiva o el que valorem. El que ens agrada ens agrada i no ho podem canviar. Pot canviar, però no ho canviem nosaltres. Valorar també és un acte afectiu. No podem decidir què té valor per a nosaltres ni què ens motiva, ni tampoc a qui estimem. Com a molt, podem reconèixer-ho i obeir-ho o actuar-ho, però no canviar-ho. Ens ve donat.

És la tercera humiliació que patim després que Copèrnic demostrés l’heliocentrisme i que Darwin esta-blís que som una espècie més. No decidim tant com cre-iem, sinó que som arrossegats pels nostres impulsos.

I si ens controlen forces que no estan sota el nostre control, on queda el lliure albir? Bona pregunta. Però encara és millor la següent: suposant que tinguem molt menys lliure albir del que presumptuosament ens pensem, què podem fer?

[email protected]

Opinió Ramon Gualdo

PP i "ciutadans": anticatalans

El PP, Ciutadans, Convivència Cívica Catalana i algun sector que s'hi afegeix, van de dret, a patacada seca, contra la llengua catalana. I darrerament, d'una manera especial, és el PP que esvalota més el clima amb les seves barrabassades. Ha agafat la dèria de presentar recursos i va practicant aquest esport amb bogeria. Voldrien, tots plegats, anar debilitant la nostra llengua. No volen que el català sigui preferent. I justament sí que ho hauria de ser: perquè és la llengua pròpia de Catalunya, i per salvar-la.

Alhora, aquesta gent tan ufana i tan superba busquen merder. Volen infiltrar conflictes, on no n'hi ha cap. Allà on hi ha pau, ells hi volen muntar sarau, desgavell i emprenyament. Voldrien arraconar la nostra llengua al quartet dels trastos vells, i deixar-la feta miques. I això no ho hem de permetre.

El PP, tocant el tema de la llengua, ho fa de manera potinera, maldestra, i -com ja ho ha fet sovint- porta crispació, porta malestar. Ja ho va dir Joan Puigcercós: El PP, amb les seves maniobres busca la destrucció del català, la seva desa-parició. La postura del PP - amb el seu espanyolisme ranci- és irresponsable, jo diria que és malèfica, és una manera de llançar míssils contra la cultura catalana.

Davant les envestides brutals del PP i dels seus companys de grolleries, cal plantar cara, i fer-ho amb la força de la dig-nitat. Actuar. No ens quedem esporuguits, perquè encara ens repartiran una ració més abundant de bastonades.

Les trompades ens vénen de tots cantons. Els núvols de tempesta ens els fan aparèixer ben sovint. Bé. Hem quedat que davant de les provocacions i atacs, no respondrem pas amb violència. Però sí que ho hem de fer amb valentia, amb fermesa. I de moment, per desfogar-nos de l'emprenyament fem també ús de la paraula. Ah: No ens deixem entabanar per la trampa enga-nyosa del bilingüisme. I a alguns d'aquells líders, per exemple a la senyora Sánchez-Camacho, li diria: -Alícia: Si no pareu d'engegar recursos en contra nostre, si continueu amb aquests atacs, si continueu amb aquesta fúria anticatalana, algun dia potser us haurem de declarar ... "persona non grata".

Page 31: Celsona 695

�1695 - Divendres, 05-11-2010

Fa només uns dies, tots els diaris d’informació general del país obrien les seves portades destacant, amb grans titulars i fotografies, que la selecció espanyola de futbol havia obtingut el Premi Príncep d’Astúries de l’Esport.

En veure la rellevància que els mitjans de comunicació donaven a aquesta notícia, no vaig poder evitar recordar una curiosa teoria de Xavier Sala Martín, l’economista de les ame-ricanes de colors, força controvertit i polèmic, però dotat d’una privilegiada clarividència a l’hora de treure l’entrellat dels temes que tenen a veure amb l’economia.

Doncs bé, en Xavier Sala Martín ha dit en repetides ocasions que un dels principals esculls que hem de salvar per enlairar definitivament l’economia del nostre país és el de l’educa-ció. Segons ell, tenim un sistema educatiu caduc, encarcarat, poc eficient i, el que és més greu, un sistema educatiu que viu aïllat de les neces-sitats reals del nostre sistema productiu. És a dir, un sistema educatiu del qual no en surten els professionals que el país necessita.

Partint d’aquest diagnòstic, en Sala i Martín sempre s’ha mostrat partidari d’una educació més basada en el model meritocràtic, que sigui capaç de potenci-ar els coneixements i les habilitats dels alumnes des de ben petits. Concretament, ell és partidari de que les promocions d’alumnes es divideixin en grups en funció del seu potencial en una determinada matèria. O sigui, que hi hagi les classes dels alumnes més avançats i les classes dels alumnes que tenen més dificultats, però sempre per matèries. Què vol dir això? Que no seria qüestió de fer dues classes estàtiques, la dels bons i la dels dolents, durant tot el curs; sinó de fer dues classes (o tres o quatre) en cada assignatura: els bons i els dolents en matemàtiques; els bons i els dolents en ciències socials (que segurament no seran els mateixos que en matemàtiques), els bons i els dolents en educació física (que tampoc no seran els mateixos que en ciències socials)... i així successivament, amb l’objectiu que els alumnes que tenen bones habilitats per una matèria (com les matemàtiques) puguin avançar a un bon ritme i, si cal, amb més intensitat que els alumnes que tenen dificultats per aprendre determinats conceptes.

És evident que aquesta teoria és políticament poc cor-recta, i que s’hi podrien fer moltes objeccions, i que podríem obrir molts debats sobre els traumes que poden patir els nens si de tan petits ja els dividim en funció de les seves capacitats, etcètera, etcètera...

Però el més curiós del cas és que, quan parlem d’esport, aquest model educatiu s’aplica sense cap mena de problema; el

Sergio Ramos, el nostre mirall

tenim completament interioritzat i normalitzat. Jo, per exemple, quan jugava al Club Futbol Solsona, ho feia en l’equip B, perquè no era prou bo per jugar a l’A. I cap problema. Això no causava cap trauma a ningú. O fixeu-vos en la Masia del Barça, que és un dels casos més paradigmàtics d’èxit en la formació d’esportistes i on s’aplica, fil per randa, el model que Sala i Martín reclama per al sistema educatiu. I és que els entrenadors de la Masia ubiquen els jugadors de la mateixa edat en diferents categories en base a la seva vàlua i les seves habilitats; tenint en compte que si un jugador s’esforça i millora, pot passar a l’equip que té immediatament per sobre. I cap trauma.

En la mateixa línia, també podem parlar dels centres d’alt rendiment d’esports individuals, com el famós CAR que tenim a Sant Cugat. Aquest exemple encara és més flagrant, ja que s’agafen els nens i ne-nes que destaquen en un determinat esport i se’ls interna en un centre per tal que potenciïn al mà-xim les seves habilitats ¿Que hi ha una nena que es diu Gemma Mengual i es belluga bé dins l’aigua? Doncs au! Internada al CAR de Sant Cugat i a bellugar-se dins l’aigua 8

hores cada dia, fins a convertir-la en una campiona. I funciona, és clar que funciona. I ningú no parla de traumes.

Així, doncs, la pregunta és: Per què una nena que és una crack en matemàtiques, o en literatura, o en física, no té cap centre d’alt rendiment on desenvolupar les seves capacitats? O per què a les escoles, al contrari del que passa a la Masia, els millors jugadors de filosofia, per exemple, no poden jugar al mateix equip?

Doncs em sembla que la resposta és clara: Perquè vi-vim en un país on el que realment importa és l’esport. Aquí els èxits nacionals no són els avenços en medicina, aquí els èxits nacionals són tenir un noi que es diu Pau Gasol jugant a la NBA, o un Dani Pedrosa a Moto GP o un Rafa Nadal al rànquing ATP.

Per això al començament feia referència a la notícia del Premi Príncep d’Astúries a la selecció espanyola de futbol. Hi feia referència perquè, a banda del guardó a Sergio Ramos i companyia, l’organització d’aquests premis també va reco-nèixer, el mateix dia i en la mateixa gala, la tasca de David Julius i Linda Watins per les seves investigacions científiques que ajuden a combatre el dolor crònic; i també van premiar Mans Unides per la seva lluita contra la fam; i al savi Alain Touraine per les seves anàlisis de la societat contemporània; i a Richard Serra, per la seva majestuosa obra escultòrica... Però d’això res... les portades, els titulars i les fotografies eren per a Sergio Ramos. Així ens va.

Opinió Oriol Montanyà Vilalta

Page 32: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Opinió Mafalda

Benvolguts lectors del Celsona, mai no m'hauria cregut que jo, que em consi-dero una dona lliberal i alliberada, d'esquerres nacionalista i progressista, escrivís un article pel qual suposo que més d'un em titllarà de xenòfoba i-o racista, però se me'n refot, estic cansada de la hipocresia que hi ha sobre aquest tema.

Sembla que és políticament incorrecte dir que el poble, la gent, els ciutadans, comencen a estar farts de la invasió musulmana. I sinó, feu una enquesta privada i exhaustiva pels carrers d'allà on vulgueu. Quedi clar, que no em refereixo als individus en si, ja que sempre he cregut que tothom té dret a la vida, sinó a les tendències i exigències que es van estenent cada vegada més com una taca d'oli damunt l'aigua.

A mi em molesta moltíssim, i fereix la meva sensibilitat, el fet de veure a qualsevol dona de qualsevol edat amb el vel islàmic, ja no parlem del burka ni d'altres històries. Les dones d'aquest país hem hagut de lluitar molt i molt per aconseguir el reconeixement com a persones i el respecte com a dones, (penseu que fa tan sols 60 anys, una dona no podia obrir un compte en un banc sense la signatura del seu pare o marit), seguim lluitant per una igualtat de la que gaudim en teoria, però no de facto, i jo almenys, no estic disposada a fer una sola passa enrera, ni per agafar empenta. Que no em diguin que és un problema cultural, que jo no entenc, entre altres coses, per què són elles, les que utilitzen aquests artilugis, o els que els els fan utilitzar, els/les qui han d'entendre i respectar la nostra cultura i la nostra lluita. Si quan jo vaig a una revisió ginecològica em pot veure el sexe un metge (home), a elles també.

No vull recrear-me en aquest tema que tothom coneix, però té una segona part, i és que, tant per a homes com per a dones, les vestimentes pseudo-reli-gioso-culturals, no són més que un símbol de distinció que demostra la nul·la intenció d'integració a la nostra cultura. Ni els capellans, ja no porten sotana, i si en veiéssim algun amb aquesta peça de roba, el miraríem com si s'hagués escapat d'un psiquiàtric. Doncs comencem per aquí, per decret, vels i sotanes a fer punyetes.

Practiquen una religió que té una gran problema. No és gens clar on acaba la religió i comença el que és "la llei islàmica". De tota manera, la lliure pràctica religiosa de cadascú és inalienable i respectable, i així ho entenc. El problema que em sorgeix és la intolerància si no dels seus textos, sí de la interpretació que la majoria dels seus caps religiosos o grans imams en fan, cosa que és pública notòria i demostrada, i que parteix d'una base d'in-tolerància total i absoluta. Per a ells encara és vigent la guerra santa, contra qui?, Contra mi, la meva família, les vostres i les de la majoria de veïns de Solsona o Catalunya, Espanya o la resta d'Europa, és a dir: els infidels, i tots els no musulmans, som infidels. Jo no em considero ni catòlica ni apostò-lica ni romana, però malgrat que en la història s'han fet moltes bajanades, i jo vaig néixer en la segona meitat del segle xx, mai ningú (religiós) no m'ha parlat de menystenir ningú, i molt menys de considerar ningú el meu enemic pel fet de no practicar la meva religió, (és clar que com tots, he vist i sentit moltes bestieses, sobretot de la cúpula eclesiàstica, i sóc conscient que existeix l'opus i altres virus i malalties dins l'església, però ni de bon tros comparable al tema aquest de la guerra santa contra els infidels).

Així, doncs, resulta que estem acollint, dins d'un món, més o menys lliure i en un estat de dret i respecte al proisme, que ens ha costat molt d'assolir, una gent que per definició es declaren enemics nostres, en tant que infidels, i que la seva màxima és l'eliminació o extermini de tots els que no pensen com ells. Amb contínues exigències respecte als seus drets, i cap consideració pel que fa als deures de cara a la societat que els acull. Volen gaudir, (cosa lògica), del benestar que els procura aquesta terra, però sense identificar-s'hi en absolut.

Potser comença a ser hora que escoltem la gent del carrer, i els polítics es facin ressò de quina és la sensació de la gent que viu a la nostra nació, indepen-dentment de "l'assenyada opinió dels 17 intel·lectuals de sempre".

Integració ó integrisme El que no són pessetes són punyetes…?

Tinc 76 anys i n'he vist de tots els colors... Com més va, menys coses entenc. L'altre dia vaig escoltar aquesta frase: “una senyal de saviesa, en aquest món, és no entendre res”.

No crec pas que sigui un savi ...sí que he tractat, modestament, ser coherent i lògic.

Durant els treze anys de seminari m'ho vaig creure tot. Resulta que moltes de les coses que llavors eren pecat - per cert, minuciosament qualificats i detallats -, ara són motiu de joia i alegria ... pels espavilats.

Un tal Simó el Màgic, profeta samari-tà, batejat per St. Felip, volia fer “negocis” amb les coses sagrades. Se'l va titllar i con-demnar per pecador. Pecat que es coneix per Pecat de Simonia.

Amb la "moguda" que s'ha organitzat per sufragar les despeses de la visita Apos-tòlica del Papa, i consagració del temple de la sagrada Família, per apaivagar les crítiques dels dolents i maliciosos, el sr. Bisbe Camino, portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, ha volgut fer-los callar. “...aquestes despeses són la xocolata del lloro.....ah! i els beneficis econòmics, en contrapartida, seran molt sucosos ... tots hi guanyarem ...”

També l'Ajuntament de Barcelona ha fet els seus números... trenta milions d euros de beneficis...

Entenc que l'Ajuntament no fili massa prim en qüestions de pecats...No és la seva especialitat ni de la seva incumbència.

El què no m'entre al cervell, és que el portaveu de tots els bisbes espanyols i catalans faci cas omís d´un pecat con-demnat per L Església Catòlica, el pecat de simonia.

Serà que sóc un savi? Que sóc un ruc de mena? O potser que ens deixem d´històries i..., el que no són pessetes són punyetes!!!

Opinió Jaume Berenguer Rovira

Page 33: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Opinió Un fidel anònim

Solsona, 2 de novembre de 2010

Benvolgut i estimat bisbe Jaume,

Aquesta carta és per donar-li les gràcies. Vostè ha passat més de 9 anys impulsant iniciatives molt positives pel bisbat: pastoral dels allunyats, Escola de Formació de Laics, diaques, pastoral juvenil, delegacions, ordenament financer, escrits magnífics com el de “L'ascètica cristia-na”, accions caritatives i generoses, etc.

És per aquest motiu que li voldria donar gràcies. Ha servit, no pas sense dificultats, un bisbat petit i pecu-liar. Però penso sincerament que ha aportat moltíssimes coses positives que perduraran i iniciatives complicades per a temps de contradicció que també prosperaran.

Gràcies. Hem compartit moments d'aquests gairebé 10 anys i sento la necessitat de donar-li gràcies. Gràcies per tants dies de treball i per fer-me adonar que cada cosa ha d'anar al seu lloc, que un no s'ha de preci-pitar, que cal relativitzar, que cal treballar en equip i en cohesió, que cal ser humils, que cal ser servidors, que cal tenir fe i demanar-la, que cal tenir les virtuts que ens demana l'Evangeli.

Gràcies per tots els consells que em va donar. Gràcies per haver-me estimat i per estimar-me. I, també, gràcies a la seva ajuda, sóc aquí i vull tirar endavant. Vull seguir Jesús humilment i ser un bon cristià.

Desitjo que la nostra amistat perduri i que pre-guem l'un per l'altre.

Moltes gràcies per tot, senyor bisbe. Moltes grà-cies, estimat bisbe Jaume.

D'aquesta manera tancava el seu primer discurs com a nou bisbe de Solsona l'estimat Xavier Novell. I dic estimat perquè com a molta altra gent, ell m'ha estimat primer i m'ha ajudat en el que ha pogut. El més important d'ell és que no és una persona parada o limitada que diu: jo sóc així i punt. El seu afany per millorar en el seguiment radical de l'Evangeli el saben molta gent i malgrat que, com tothom, té defectes, el més important és que sempre té la virtut i la voluntat de ser més i millor seguidor de Crist. Deixeble no només de forma, sinó de fons.

Per això, perquè el conec de fons, penso que els que no el coneixeu tant, li heu de donar aquest full en blanc que ara ha de començar a escriure. No marqueu cap creu pel pas-sat, pel que us han dit o per les coses que hagi pogut fer ma-lament. Si pel passat fos, a gairebé tothom podríem marcar-li una creu, també a nosaltres, ja que com recorda l'Evangeli, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Ell ha estat un capellà jove que ha volgut millorar dia a dia i que ha emprès moltes iniciatives per ajudar molta gent diferent. Els ha ajudat a tornar a la fe si així ho han volgut els que l'han conegut i ha ajudat en temes del que sigui, de feina, de consell, a molta altra gent.

Agraint tot el bé que ha fet el bisbe Jaume, ara ens toca ajudar al bisbe Xavier. I ajudar-lo vol dir no prejutjar-lo, ajudar-lo vol dir col·laborar amb ell, ajudar-lo vol dir ser millors cristians. Segur que la nostra societat ho agrairà.

Opinió Josep Àngel Colomés

“Ajudeu-me”Carta al bisbe Jaume

Page 34: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Futbol CF Solsona

Campionat de Catalunya | 1a territorial | Grup 5

At. Club Alpicat, 1

CF Solsona, 0At. Club Alpicat: Queralt, Lesan (Alarcón), Gilart, García, Vila, Pascual (Simon), Martínez (Roure), Carrió, Pons (Mallol), Cagigas (Casanova) i Garasa. CF Solsona: Miquelet, Jordi (Mas), Obiols, Joanet, M. Vilar, J. Codina (Raül), Cots, Moncu (Xavi), Pep i Miki (Casanovas). D’àrbitre en va fer el Sr. Alfred GUZMÁN i RUIZ. La seva tasca va ser dolenta, amonestant els locals Lesan, Vila, Carrió, Espasa (Entrenador), García, Cagigas i Gilart. Pel Solsona, Obiols, Martín, Pep, J. Codina, Prieto (entrenador) i Raül. A més d’errades d’apreciació, no va xiular o no va voler veure un penal dins l’àrea local, al voltant del minut 80.

En un camp de reduïdes dimensions, l’Alpicat va marcar el ritme del partit en tota la primera part, encara que el Solsona es defensava i posava dificultats a foradar la seva porteria. Ara bé, en el minut 40, els locals lliguen una bona jugada que Pons remata, superant Miquelet.

En la segona part, els visitants obren línies, intenten jugades d’atac, però no troben el fruit desitjat, en forma de gol. Els del Segrià troben en la bona actuació de Miquelet el motiu de no marcar cap gol més, no aprofitant-ho els escapolats per a igualar el matx en alguna de les seves jugades d’atac.

Tot i venir sense punts, s’està en la zona còmoda de la classificació, tot i que no ens hem de confiar: un o dos partits guanyats o perduts, t’enlairen o t’enfonsen, i la Lliga és llarga, però notant. Després, amb presses, tot surt malament.

El CF Solsona ha iniciat una Campanya de “Pagar la pilota amb la qual es disputarà el partit del primer equip a casa”. Per a aquesta setmana s’ha acollit a aquesta iniciativa COINSA S.L., que fa instal·lacions d’aigua, gas i electricitat. Esperem que n'hi hagi d’altres que s’hi acullin. Col·laboreu !!!

PROPERA JORNADA: Diumenge, 7 de novembre de 2010, a les 4 de la tarda, al Camp Municipal d’Esports de Solsona: CF SOLSONA & UE GUISSONA

Juvenil “B”

Súria, 0 - Solsona, 2

Victòria de prestigiDesplaçament complicat, el que tenia el Solsona el passat

diumenge. Desplaçament a Súria, on aquest any han format un equip potent amb jugadors de tercer any de diferents pobles de les rodalies com Cardona, Callús, Manresa, a part dels jugadors del ma-teix poble, amb la intenció clara de quedar al capdavant de la classificació final.

El Solsona va plantejar un partit a la defensiva, esperant al rival al seu propi camp, intentant robar la pilota als volants contraris, llançar ràpidament el contraatac i pressionar les segones jugades intensament.

El partit va començar amb un Súria molt actiu, jugant amb pilotes llargues dels centrals cap als seus ràpids davanters, mentre el Solsona començava una mica expectant intentant trobar-se a gust amb el seu nou sistema. Durant aquesta primera part, el Solsona va haver de fer un canvi tàctic per pal·liar els problemes que tenia per con-trolar als davanters locals i va col·locar un lliure lleugerament endarrerit en funció de la seva defensa. Un cop solucionat el problema, el Solsona es va anar fent amo del partit, i així va acabar la primera part amb el resultat d’empat a zero.

A la segona part, els jugadors del Solsona van sortir engrescats veient que el partit es podia guanyar i que no es podia llançar tot el treball fet a la primera part. I a partir del xiulet de l’àrbitre el Solsona es va fer l’amo i senyor del partit controlant el joc al mig del camp, obrint pilotes a les bandes i pressionant totes les pilotes en joc. I va ser fruit d’aquesta pres-sió dins l’àrea del Súria, que primer Marc Argerich i després Abdellah aprofitaven els mals refusos dels locals per col·locar el resultat de dos a zero al marcador, que ja no es mouria fins al final del partit.

Apunt: Cal destacar la implicació en el partit de tots els jugadors del Solsona, des del porter al darrer reserva. L’equip comença a funcionar com això, com un equip i no per individualitats.

L'Àlex Higón va fer un gran treball de desgast al mig del camp

Horaris partitsDia 6 de novembre de 2010JUVENIL “A” ..................................... ARTESA-PONTS ( 17 H) .......................... (casa)CADET .................................................SANT PAU ( 15 H ) ............................. (casa)ALEVÍ “A” .........................................SALLENT “B” ( 9:30 H ) ......................... (casa)ALEVÍ “B” ...............................................CALLÚS ( 11 H ) ............................... (casa)BENJAMÍ “A” ..........................................MOIÀ ( 9:30 H ) ............................... (casa)BENJAMÍ “B” ................................ SALLE MANRESA ( 12:30 H ) ...................... (casa)PREBENJAMÍ “A” .....................................ARRELS ( 11 H ) ............................... (casa)PREBENJAMÍ “B” .................................. SÚRIA ( 12:30 H ).............................. (casa)FEMENÍ ..............................................SANT CUGAT ( 19 H ) ........................... (casa)Dia 7 de novembre de 2010JUVENIL “B” ......................................P.IGNASI PUIG ( 12 H ) .......................... (casa)INFANTIL ..............................................CARDONA ( 10 H ) ............................. (casa)

Aleví “B”

Artés, 11 -Solsona, 0Pablo, Roger, Andreu, Oriol, Joaquin, Soleiman, Ricard, Adrià, Eduard, Àlex

Partit per oblidarAquest partit no té gaire història, ja que l Artés

és un equip tot de segon any, amb uns jugadors físi-cament i tècnicament molt superiors al blaus. Des del començament va ser un atac i gol dels locals i fruit d això va ser el resultat de tots els quarts: 3-0, 6-0, 7-0, 11-0. Val a dir que l esforç de tots els jugadors va ser impressionant, però era impossible; només al tercer quart el Solsona va poder plantar cara als locals, però amb un resultat tan advers és impossible remuntar. Només val a dir: felicitats per l esforç i vinga, no ens desanimen que ja vindran bons resultats.

Page 35: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Juvenil “A”

CF Solsona, 2

Oliana CD, 3Nil, Moussa, Múrcia (1gol) (Raül), Aleix, Puig, Codina (Aresté), Bernat (1 gol), Cots (David), Jaume (Andreu), Moha, Sarri

El juvenil del Solsona torna a ensopegar a casa, aquest cop contra el líder de la categoria, equip que no va demostrar mai el perquè ocupa aquesta posició. Els visitants es van aprofitar de dos errors defensius i d’un penal per endur-se els tres punts. Mentre que l’equip entrenat per Miquel Alsina va fer mèrits per guanyar el partit, ja que va ser superior en joc i en ocasions de gol. La mala punteria dels jugadors locals, que van gaudir de fins a una dotzena de clares ocasions de gol, va ser un llast massa important pels interessos dels locals.

La derrota, molt dolorosa, no ha de fer res més que en-coratjar els jugadors i tècnics de l’equip a seguir lluitant.

La propera setmana, partit un altre cop a casa, aquest cop contra l'Artesa-Ponts, amb l esperança posada en que s’acabi la mala ratxa, d’un octubre "horríbilis" pels interessos de l’equip del Solsona.

El Jordi Puig va realitzar molt bon partit

Benjamí “B”

Gironella "A", 9

CF Solsona "B", 0David, Núria, Arnau C., Arnau T., Marc C., Toni, Hug. També: Arian, Hamza, Guillem

Partit molt igualat durant els dos primers quarts, on el Solsona va mostrar la millor versió de la temporada fins al moment. Es va arribar amb resultat de 3-0 al descans però hi va haver ocasions perquè el resultat hagués estat més ajustat. L’Hug i l’Arnau T., en dues ocasions podien haver escurçat distàncies. En els dos úl-tims quarts es va fer molt bon treball però no va haver-hi tanta igualtat i es van encaixar bastants gols! Cal destacar l’actuació del porter David, que va fer algunes aturades de mèrit! I això que encara és pre-benjamí! L’animem a seguir treballant!

Benjamí “A”

Gimnàstic Manresa E, 1

Solsona A, 2Partit amb molta intensitat i lluita al centre del camp,

sense opcions clares de gol per cap dels dos equips, i que des-encallava la Marta Bajona amb dos gols. Als últims minuts, el Gimnàstic retallava distàncies en un bonic xut de falta que va entrar després de rebotar al pal i que va fer que la bonica estirada de Pau Puig no servís per desviar el perill.

El David, un crack a la porteria!

Infantil

Avià, 1

CF Solsona, 1Albert C. Marcel S, Xavier B, Pol S, Ricard A, Ramon M, Joan S, Víctor V, Ivan Á, Kevin G, Gonzalo M, David P, Iker P, Marc C, Mihai A, Mohamed S, Albert T, Guillem P.

Els nostres el dissabte al matí es van desplaçar a Avià, per disputar la cinquena jornada de lliga. El matx va començar amb un gran futbol desplegat pels dos conjunts. Caps dels dos equips no es podia fer amb el control del partit. Els dos es podien haver avançat al marcador, però les defenses i unes grans intervencions dels porters feien que la pilota no entrés. Fins a la mitja part el marcador no es va moure, però tots els qui vam veure el partit vam poder gaudir d’un gran futbol per part dels dos equips.

A la segona part el partit va començar igual: Tots dos equips volien i creaven però la sort no volia caure de cap costat. Tot va canviar a partir del minut 10 de la segona part, ja que en una jugada on Albert C volia fer una passada amb el peu, la sort no el va acompanyar i la va entregar al davanter rival perquè aquest pogués fer l'1 a 0 favorables als de casa. Quan semblava que als nostres els havia caigut un raig d’aigua freda i que no podia anar pitjor, només un minut més tard veien com l’àrbitre els xiulava un penal en contra. Però una gran parada d’Albert C feia donar ales a tot l’equip, i en la següent jugada una gran passada de Víctor era suficient perquè Kevin fes el gol de l'empat amb un toc subtil. A partir d’aquí el marcador ja no es va moure, però tots dos conjunts van anar a buscar la victòria i mai no es van arrugar. Bon partit disputat a Avià. Els nostres de mica en mica es van trobant còmodes a dins el camp i comencen a desplegar un bon futbol. Felicitats a tots i a seguir treballant per poder evolucionar! Sort!!!

Kevin va fer el gol de l’empat

Futbol CF Solsona

Page 36: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Futbol CF Solsona

Aleví “A”

Santpedor, 6 - Solsona, 1C.F. Solsona: Agus, Àitor, Ponç, Ferran, Andrei, Noè, Nil, Pere, Fran i Arnau. Jugador: Àitor Lupiáñez va fer un partit seriós en defensa. Gol: Andrei

Adormits!!Com amb només una setmana pot canviar tant un equip?

Això és el que pensen els alevins que amb només una setmana han passat de guanyar i dominar amb claredat, a quedar sense ganes ni futbol i perdre un partit que es podia guanyar clara-ment. El partit no podia començar millor per l’equip solsoní, ja que el Santpedor no hi era tot i el CF Solsona tocava la pilota i dominava, xutant bastantes vegades incloent-hi una pilota estavellada al pal. Però va ser a la 2a part quan un bon xut d’Andrei feia que el Solsona s’avancés al marcador. Tot seguia rodat però a falta d’un minut per al descans va començar a venir la son, i les ganes de jugar van desaparèixer. Això el Santpedor ho va aprofitar i va marcar 2 gols que feien que el Solsona anés molt tocat al descans. La 3a i la quarta part van ser avorrides i amb desgana, i amb poc futbol. Semblava que el Solsona es conformava amb el resultat i no hi havia ni les ganes ni l’esforç de les setmanes anteriors, era un Solsona desconegut. Alesho-res van baixar els braços i van veure com encaixaven 4 gols més que deixaven molt espai en el marcador, cares tristes i els solsonins més tocats.

La setmana vinent rebem al Sallent. Esperem uns nois amb més ganes, ja que a casa no podem mostrar aquesta cara tan trista, ja que a futbol s’hi juga feliç, i això s’aconsegueix amb esforç i suor.

Cadet – Juvenil femení

Puigreig CE, 2 - F Solsona, 2Olga.R, Mercè.C, Marta.P, Clàudia.R, Gemma.C, Sara.C, Marta.A, Ariadna.V, Aixa.J, Núria.R, Naïr.F, Júlia Carol, Tània.R, Nonna, Júlia Cots, Belén.S, Ioana.B

Empat i prouEl passat dissabte ens desplaçàvem a Puigreig per disputar la quarta

jornada de lliga contra un rival ja força conegut. Als anteriors enfronta-ments, la igualtat entre ambdós conjunts era el més habitual. Aquest cop no va ser diferent i una vegada més vam veure un partit disputat en tot moment.

La primera part va ser dominada pel conjunt local, que va disposar de les millors ocasions davant un Solsona imprecís i erràtic que no se sentia còmode amb un joc tan directe i tenia dificultats per plantar-se a l’àrea local. Però a diferència d’altres partits anteriors, la fortuna va acompanyar-nos i amb una de les poques ocasions la Marta feia pujar el primer gol del partit rematant un còrner al segon pal. A la represa el joc del conjunt solsoní va millorar notablement, la circulació de pilota era ja més fluïda i es jugava a camp contrari, fet que no passava al primer temps. Però cinc minuts de descontrol i “pájara” de les solsonines va servir perquè arribessin els dos gols de les locals a mitjan de la segona part. Amb temps per reaccionar el Solsona no es va rendir i amb una bona combinació per banda esquerra la Núria va fer pujar l’empat que feia justícia al que s’havia vist sobre el terreny de joc. La setmana que ve rebem la visita del Sant Cugat al camp municipal. Esperem el vostre suport!

La Júlia Cots va fer un bon debut

Cadet

CF Súria, 1 - CF Solsona, 2Carles, Serni, Jose Luis, Àngel, Gerard, Aleix, Joan, Mariano, Ossama, Abde, Guillem. També: Adrià, Alex V, Moha, Amir i David.

El relaxament ens fa patir però ens enduiem els tres punts

Els cadets del Solsona visitaven el camp del Súria, se-gon classificat a la classificació. També cal dir que amb aquest mateix equip vam jugar a pretemporada a casa i vam guanyar 5-1, cosa que semblava enganyosa començada la lliga.

Un cop iniciat el partit no podia anar millor i al minut 2 de la primera part Ossama feia una jugada per banda i donava un passi de gol cap a Abde, que ell rematava dins la porteria i feia pujar el marcador a favor dels visitants. Durant la 1a part anàvem tenint ocasions i fins arribar al minut 37, quan Àngel treu una falta ràpida i Joan molt llest controlava i posava la pilota dins la porteria. I així arribàvem a la mitja part: Súria 0 - Solsona 2. La 2a part va començar igual que la 1a: amb ocasions pel Solsona. El Súria cada vegada arribava més a la porteria de Solsona, cosa que ens posava una miqueta de nervis ja que fins al moment el partit semblava controlat i dominat. Però a falta de 10 minuts pel final, en una jugada aïllada, el Súria va escurçar distàncies al marcador: Súria 1 - Solsona 2. Quedaven 10 min. de patiment i de nervis, però vam saber tenir la possessió de la pilota i així arribar al final de partit.

La setmana vinent els juguem a casa contra el Sant Pau de Manresa a les 3 del migdia. Us hi esperem!!!!

Prebenjamí “B”

CF Vilomara "B", 1

CF Solsona "B" 4Aaron, Alexis (3 gols), Joel (1 gol), Nil, Carles, David, Àlex i Dani. Entrenadors: Rubén Pérez i David Pérez

Pel bon camí!Els solsonins van demostrar el potencial que

tenen davant del Vilomara. En un partit marcat pel domini visitant, el marcador va ser 1 gol a 4 a favor dels blaus. En el primer quart, però, va ser l’equip local el que va avançar-se en el marcador. El Solsona, tot i disposar de bones ocasions, no va poder igualar el gol en contra. Resultat 1-0.

En el segon quart, amb 2 gols de l’Alexis, els blaus van capgirar el marcador posant-se per davant, fent així, justícia tant per joc com per intensitat. Re-sultat 1-2. Ja en el tercer quart, novament una jugada materialitzada per l’Alexis va ampliar el resultat a fa-vor dels solsonins davant la impotència del Vilomara. Resultat 1-3. En el darrer quart, els blaus van posar l'1 a 4 final amb el 1r gol de la temporada del Joel, que ho va celebrar amb tot els seus companys. Resultat final: 1 gol a 4. Ànims i continueu així!!

Page 37: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Futbol CE Arrels

Alevins "B"

CE Arrels, 12

CF Puigcerdà, 1Guillem Ribó, David Colell, Ferran Colell, Guillem Bajona, Agustín Moreno, Marc Pujol, Manel Estany, Kader Guettaf, Agustín Carrizo.

Partit per emmarcarGran partit, el que jugaren aquesta darrera jornada al mu-

nicipal de Solsona contra un rival que es presentava com a segon a la classificació i després que els nostres juguessin un mal partit l’anterior jornada a Puig-Reig.

Pressió a tot el camp, defensa contundent, mig camp cre-atiu, treballador i davantera resolutiva foren la fórmula emprada per a desarmar al CF Puigcerdà i aconseguir un gran resultat. Els incondicionals del CE Arrels varen gaudir d’un equip compacte i agressiu en defensa i amb un atac constant davant el que els rivals poca cosa hi van poder oposar.

Alevins "A"

CE Arrels, 3 - CF Pla d’Urgell, 0Guillem Ribó, Lluís Pijuan, Albert Pijuan, Kader Guettaf, Manel Estany, Àngel Pérez, Guillem Bajona, Agustín Moreno

Superiors en totPartit controlat de principi a fi pel CE ARRELS,

en Guillem Ribó d’espectador i la resta jugant el partit més complert, fins ara, de la temporada. Solament la falta d’encert en la finalització i la bona actuació del porter rival evitaren un resultat d’escàndol. Les ocasions per marcar sovintejaren des del minut 1 al 60 la porteria de l’equip visitant.

Totes les variants del joc (defensa, atac, pressió..etc) foren controlades pels locals mercès a que tots els jugadors van estar durant tot el partit per la feina. No hi van haver les llacunes que en els darrers partits, malgrat jugar en general millor que els contrincants, havien evitat resultats més favorables.

Pebenjamins F7 | Grup 19

Arrels CE, 5

Sant Quirze del Vallès, 3Anass Serroukh, Pol Sanjuan, Marc Masana, Carles Montraveta, Aniol Serra, Riel Capdevila, Marc Colillas, Andreu Pijuan, Ernest Colell, Jaime Paz. Gols: Jaime Paz 1, Aniol Serra 2, Carles Montraveta 2.

Triomf merescutBon partit dels pre-

benjamins que s’enfrontaven al Sant Quirze del Vallès. L’equip visitant va començar marcant el 0 a 1. L’equip local no es va enfonsar i va conti-nuar atacant fins que el Jaime va empatar. De nou l’equip vallesà va tornar a posar-se per davant en el marcador 1 a 2 i l’Aniol va empatar de nou. L’equip visitant de nou es tornava a avançar, 2 a 3. Posteriorment l’Aniol va repetir i va fer el 3 a 3. Cal dir que l’equip solsoní va atacar durant tot el partit i la superioritat es va anar fent manifesta a mesura que avançava el partit, però no es traduïa en el marcador. Finalment es va trencar el partit: El Carles va fer el 4 a 3 i el 5 a 3 que feien justí-cia, tenint en compte els mèrits del joc local. Cal destacar l’actuació dels porters d’Arrels i el marcatge al núm.10 de l’equip visitant, claus per guanyar l’enfrontament. Les tres victòries en tres partits col·loquen l’equip en la zona alta de la classificació.

La propera jornada l’equip visita un camp molt di-fícil, el Nou estadi Municipal del Congost per enfrontar-se al Manresa CE “A”. Serà un bon examen per veure el nivell real del conjunt del Jordi Pallaruelo.

Pol i Anass, bona actuació dels porters

Juvenil | 2a Divisió | Grup 19

Arrels, 0

Manresa, 2Magí, Palla, Òscar, Alí, Roca, Bajona, Sorin, Najim, Moha, Jorge, Ferran. També: Josep M. Gols: Alí, Najim

Derrota amb bon regustS’esperava amb cert temor la visita del Manresa, líder

de la categoria i que fins ara havia resolt els seus compromisos amb golejades.

Malgrat tot, l’equip va saber estar a l’altura. Es va trac-tar de tu a tu el Manresa durant tot el partit, i si bé els visitants van fer valer els pronòstics i van exercir el seu control, en cap moment no es van poder sentir còmodes.

Durant la primera part es van crear poques ocasions, les defenses s’imposaven sobre els atacants i els porters no van tenir massa feina. Cap a la meitat de la primera part, però, els visitants obririen el marcador; jugada d’estratègia amb pilota penjada a l’àrea, un jugador de segona línia del Manresa deixa enrera el seu marcador i marca un gran gol de cap. Pocs minuts després, un penal innocent permetia que marquessin el 0-2.

Semblava que a la segona part el Manresa, superior físicament i amb més canvis, podria aconseguir una altra golejada. Els solsonins, però, van continuar treballant amb la mateixa intensitat, i fins i tot van disposar d’alguna oportunitat per retallar diferències, cosa que va fer que els del Bages no es poguessin relaxar fins al final del partit.

En el que portem vist fins ara, l’equip, malgrat les dificultats, està demostrant que pot plantar cara a qualsevol rival del seu grup.

El proper dissabte tenim un desplaçament complicat, al camp de la Balconada.

Page 38: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Benjamí A Arrels

Arrels, 3 - Joanenc, 7Aleix, Daniel, Marc, Albert, Arten, Pol, Jordi i Dídac

El futbol és injustEls petits de l’Arrels comencen a conèixer

l’injust que és el futbol. Vam ser superiors, vam posar el bon joc, les oportunitats, les ganes, tocs, passes, triangulacions, bones jugades,…Tot el que es pot fer en un camp de futbol, menys el més important per guanyar: els gols. Mentre que el Joanenc, superat en quasi bé tots els aspectes del joc, ens va matxucar a la contra, cada vegada que arribaven ens marcaven gol. El positiu del partit és que comencem a disfrutar del joc d’aquets petits jugadors, almenys jo.

Anem al partit: El partit va ser trepidant. El Joanenc jugant a la contra degut al bon joc desplegat per l’Arrels, que era un continuo atac i gol per part nostra, arribant moltíssimes vegades a porteria. Però el porter rival i la mala sort feia que no entrés la pilota. Cal dir que vam fer el millor partit de la temporada a pesar de la derrota, ja que tots els jugadors van ratllar un gran nivell durant tot el partit. Els gols van ser de bones combinaci-ons i molt bella factura, obra de Dídac 1, i els dos restants de Pol. Des d’aquí aprofito per felicitar tots els jugadors i els convido a continuar fent-ho sempre així.

Aquesta setmana destaquem al Marc, que comença a treure la pilota amb molt de criteri i es comença a veure a dintre del camp. I a Pol un jugador amb molt de criteri i molt intel·ligent dintre del camp. Res més, només dir que la setmana que ve ens espera un altre os, com és el Sallent, un dels líders del campionat.

Futbol CE Arrels

Infantil | 2a Divisió | Grup 5

CE Arrels, 1

FC Vic Riuprimer Refo, 9Dani, Josep Maria, Oriol, Miquel, M.Sala, Guiu, Ferran, David, Marcel, M.Caelles, Manel, Livian, Roger i Marouane

Desmotivació....Dissabte al matí l’infantil d’Arrels va rebre al Vic Riuprimer,

un equip que va desplegar un gran futbol.L’Arrels, com és de costum, va sortir bastant motivat, marcant el

primer gol, després d’un llançament de falta a l’espai del Miquel, que el David va controlar marcant de vaselina en el minut 17. Immediatament el Vic va empatar, afectant molt la moral de l’equip blanc i verd; ja que això va ser l’inici d’un bany de gols per part de l’equip visitant, i així es va arribar al descans amb un 1-5 a favor del Vic.

La segona part, res a dir: un molt bon futbol del Vic, i un Arrels desmotivat que no va saber contrarestar el joc de l’equip contrari.

Cadet. 1a Divisió. Grup 8

CE Arrels, 0 - St Salvador de Cercs, 2Jordi Vila, Albert, Xavi, Sala,Arnau, Pau, Ollé, Roger, Guilli, Piju, Alex també Ribera, Houssain, Ivo, Oualid i Robin

Els partits a casa costen massaEls cadets del CE Arrels van perdre el segon partit a casa,

davant d’un rival que va saber aprofitar les dues ocasions de gol de les que va disposar. La primera, en el xut d’una falta al lateral de l’àrea solsonina, en la que la defensa local no va saber marcar al rematador i a plaer va afusellar el Jordi. Això passava al minut 30 de partit.

Amb el resultat advers que hi havia al marcador va començar la segona part i els de casa buscaven poder donar la volta al marcador. Però costava molt superar la defensa visitant. Va haver-hi alguna ocasió però no s’encertava a trobar la porteria. En canvi, els del Berguedà van tornar a aprofitar una contra per fer el segon gol. Els de Solsona ho van intentar fins al xiulet final, però no va ser possible de retallar la diferència.

Aquest dissabte es viatjarà fins a terres osonenques, concreta-ment a Tona, on mirarem de refer-nos del partit d’aquest setmana.

Page 39: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Futbol Sala Fundació P. Esp. Arrels

Divisió d'honor. Femení Juvenil-Cadet | Campionat de Lliga 2010/2011Entrenador: Óscar Domene. Delegat: Lluís Pujol. Èrika Bernadó, Silvia Soriano, Natàlia Pujol, Meritxell Jordana (1), Judit Colillas (1), Maria Pargaña (1), Laura Esteve (3) I Alba Serra (1)

Fundació P. Esp. Mataró "A", 0

Fundació P. Esp. Arrels, 7Bon partit de les noies de l’Arrels, que

van demostrar més qualitat tècnica i amb jus-tícia es van endur els tres punts.

La primera part va ser de tempteig, on l’equip visitant va tenir més la pilota i va dominar amb claredat, però sense profunditat. L’ansietat i les ganes de solucionar el partit ràpidament ens van jugar en contra. Els dos gols de la Laura ens van donar tranquil·litat per afrontar la segona part.

A la segona part, el domini de les noies de l’Arrels va ser aclaparador, marcant cinc gols de molt bella factura. La pressió de les noies del Mataró de poc els va servir. Les nostres jugadores van demostrar maduresa i van saber controlar el partit amb jugades molt ben trena-des i amb grans jugades individuals. Les noies visitants van saber moure bé la pilota i fer-se amb el control del partit.

Cal destacar com a positiu el saber estar de les jugadores en els moments complicats del partit.

El pròxim partit amb l’Arenys s’ha suspès, i es jugarà el 4 de desembre.

1a Divisió Femení Base | Grup 1 | Temporada 2010/2011 | 30/10/10

Montornes Giribets A.E. “A” , 2F. Esp. Arrels “A”, 13.Jugadores: Carla Ferrer, Anna Magín, Laia García, Paula Vilà, Eva Masana, Anna Masana, Laura Moreno, Maria Moreno, Urgell Marco, Ramona Sató. Entrenadors: Miquel Bonillo. Delegat: Jaume García

Primera victòria a foraDissabte molt d’hora al matí vàrem marxar a Montornès amb

molta son i amb la incertesa del llarg viatge. Un cop allà i amb un pavelló molt bonic en entrar al vestidor ja ens vàrem concentrar amb el partit. Un cop l’àrbitre va fer sonar el xiulet nosaltres vàrem co-mençar a jugar i de seguida ens vam avançar en el marcador i gràcies a això ens vam relaxar. El partit va anar molt rodat com es veu en el marcador i gràcies a això vàrem poder jugar totes molts minuts, cosa que ens va molt bé per agafar experiència. Un altre cop els gols van ser molt repartits i el fet de fer-ne tants ens ha permès posar-nos tercers a la classificació. Un lloc que mai no havíem pensat assolir en la nostra primera temporada. Endavant i a no afluixar. Queda molta lliga i molts partits per seguir disfrutant.

Page 40: Celsona 695

�0 695 - Divendres, 05-11-2010

Lliga Comarcal Consell Comarcal del Solsonès

Clínica Veterinària "El Solsonès", 4

Clariana del Cardener, 2

Bon partit, el que es va veure dissabte passat al pavelló. Els dos equips van sortir amb molta intensitat, pressionant a camp contrari i intentant avançar-se en el marcador al més aviat possible. Tant el porter del Clariana com el del Clínica van desfer diverses ocasions durant els primers minuts, però va ser el Clínica el que es va posar per davant en el marcador amb un gol de falta. Poc més tard el Clínica perdia el seu porter Migue per lesió i el Jorge passava a posar-se sota els pals.

El Clariana es va bolcar en busca de l’empat, però dues bones mans del Jorge i la manca d’encert dels davanters locals en els seus contraatacs van fer que el marcador no canviés més en els primers 25 minuts. Als primers minuts de la segona part el Clariana va tornar a avançar files, deixant molts espais a darrera. Va ser llavors quan el Víctor va armar un contraatac que l’Isi va definir fantàsticament “a lo Pedrito”: 2-0. A partir d’aquí el Clínica va fer-se amb el control del partit, però el Clariana no es rendia i va tornar a enganxar-se al partit gràcies al Navarro, que va afusellar el porter local després de recuperar una pilota a l’ària rival.

El Clariana, amb la moral renascuda, va augmentar la in-tensitat del seu joc i va tenir algunes bones ocasions per empatar, inclòs un xut al travesser. No obstant, el Clínica mossegava al contraatac, però amb una falta de gol que podria haver pagat cara al final. Però en dues d’aquestes ocasions el seu nou davanter, l’Albert, va matar el partit. A falta de pocs minuts els visitants van tornar a retallar diferències, posant el 4-2 final.

JORNADA 7 30-31 D’OCTUBRELlobera / Guixers “ La Pèrgola” ............................................................................1-2Castellar de la Ribera / Bar Castell ........................................................................3-4Sant Climenç / Bar Peter ......................................................................................6-1Expert Rafart Navès / L’Auba Freixinet ..................................................................6-1Montmajor / Ardèvol............................................................................................5-3Clínica Vet. “El Solsonès” / Clariana del Cardener .................................................4-2Lladurs Sputnik / Olius Solmèdic ..........................................................................2-7FS Solsona Estanc de Baix / Sant Llorenç de Morunys ........................................... 5-0

CLASSIFICACIÓ GENERAL...............................................................PJ .. PG ....PE ...PP..... GF .... GC ...PUNTSGUIXERS “LA PERGOLA” ............................7..... 7 .......- ...... - ....... 37 ..... 12 ...........21FS SOLSONA ESTANC DE BAIX ....................7..... 7 .......- ...... - ....... 30 ......8 ............21BAR CASTELL ............................................7..... 6 .......- ......1 ...... 43 .....23 ...........18OLIUS SOLMÈDIC.......................................7..... 6 .......- ......1 ...... 36 ..... 17 ...........18CASTELLAR DE LA RIBERA ..........................7..... 4 .......- ......3 ...... 25 ..... 15 ...........12LLOBERA ...................................................7..... 4 .......- ......3 ...... 19 ..... 10 ...........12ARDÈVOL ..................................................7..... 3 .......1......3 ...... 33 .....27 ...........10BAR PETER ................................................7..... 3 .......1......3 ...... 23 ..... 24 ...........10EXPERT RAFART NAVÈS ..............................7..... 3 .......- ......4 ...... 23 .....26 ............ 9CLARIANA DE CARDENER ............................7..... 2 .......1......4 ...... 25 .....27 ............ 7CLÍNICA VETERINÀRIA “EL SOLSONÈS”........7..... 2 .......1......4 ...... 15 .....34 ............ 7SANT LLORENÇ DE MORUNYS .....................7..... 2 .......- ......5 ...... 20 .....29 ............ 6SANT CLIMENÇ ..........................................7..... 2 .......- ......5 ...... 15 .....28 ............ 6MONTMAJOR ............................................7..... 2 .......- ......5 ...... 14 ..... 31 ............ 6L’AUBA FREIXINET .....................................7..... 1 .......- ......6 ....... 9 ......28 ............ 3LLADURS SPUTNIK ....................................7......- .......- ......7 ...... 18 .....44 ............ 0

EQUIP GOLEJADOR GOLSBAR CASTELL ................................DAVID ALBAREDA ..............................................11GUIXERS “LA PERGOLA” ................. ALFONS MUJAL ...............................................10BAR CASTELL ................................... CARLES PISA .................................................10ARDÈVOL ...................................... JORDI MUNTADA ..............................................10

JORNADA 8 | 6-7 DE NOVEMBREGuixers “La Pèrgola” / FS Solsona Estany de Baix AJORNATBar Castell / Llobera (dijous 4 de novembre, a les 22 h al pavelló)Bar Peter / Castellar de la Ribera (dissabte, a les 16 h a Freixinet)L’Auba Freixinet / Sant Climenç (dissabte, a les 17 h a Freixinet)Ardèvol / Expert Rafart Navès (dissabte, a les 18.30 h a Ardèvol)Clariana de Cardener / Montmajor (dissabte, a les 16 h a Clariana)Olius Solmèdic / Clínica Vet. “El Solsonès” (dissabte, a les 17.15 h al Pi de St. Just)Sant Llorenç de Morunys / Lladurs Sputnik (dissabte, a les 18 h a Sant LLorenç)

Futbol Sala Olius

Lliga comarcal | Jornada 7

Lladurs, 2

Olius Solmèdic, 7Tot, Tet, Montra, Marc, Quim, Messi, Valverde, Antonio, Xavi, Ivan i Cazorla. Gols: Xavi Cazorla (3) Xavi Torrent (2) Marc Balletbó i Messi

Dissabte passat es va disputar la 7 jornada de la Lliga comarcal. El partit es va haver de jugar a Castellar de la Ribera per culpa de la pluja.

El partit va començar i ben aviat els d’Olius es van avançar al marcador amb un 0-4. Lluny d’arronsar-se, els de Lladurs van disposar d’alguna ocasió de gol, sense sort, arribant al descans amb el 0-4.

La segona part va ser un intercanvi d’ocasions a una porteria i una altra. Els d’Olius van aconseguir marcar 3 gols més, i el Lladurs 2, arribant al final del partit amb 2-7

La setmana que ve ens visita la Clínica Veteri-nària. Esperem poder continuar amb la bona dinàmica obtinguda fins ara.

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

Page 41: Celsona 695

�1695 - Divendres, 05-11-2010

Futbol Sala PB Solsona

Sènior femení

Rubí CEFS, 1

PB Solsona Solmèdic, 2Raquel, Neus, Elena C., Jess (c), Merxe, Anna Gil, Ester, Elena T. i Clàudia.Entrenador/Delegat: Josep Maria Guitart. Baixes: Paula, Anna Serra, Alba Colell, Nuvi. Gols: Ester (2)

Bona castanyada!!!El passat dissabte dia 30, les

noies de la Penya, ens disposàvem a afrontar un partit que es presentava dur, contra l´equip que ocupa el segon lloc de la classificació i que després del partit ens van fer saber que no perdia cap partit des de feia dues temporades.

Vam començar el partit con-centradíssimes i tal com ens va indicar el “míster” vam sortir a pressionar a tot el camp, ja que ens havien dit que era un equip que jugava molt bé quant a possessió de pilota i vam sortir a ofegar el seu joc. A la meitat del primer temps aquesta tàctica va donar el seu fruit avançant-nos al marcador amb un gol de falta des de la banda dreta que va picar l´Ester, abandonant així la seva sequera golejadora d aquesta temporada.

Les jugadores del Rubí, però, no es van arronsar, i amb una jugada de contra-atac van aconseguir igualar el marcador a falta de 5 minuts per acabar la primera part.

Tornant del descans, la dinàmica del partit no va canviar. El Rubí intentava jugar la pilota però nosaltres seguíem pressionant a tot el camp. Això feia que hi hagués moltes jugades de contra-atac, tant per una banda com per l altra. Però vam ser nosaltres les que, amb una jugada individual de l´Ester, que va deixar la portera clavada a terra, amb un gran regató, va anotar el definitiu 1-2.

Aquest resultat no va fer canviar el ritme del par-tit i es seguien succeint les jugades d atac en ambdues porteries, fent que en una ocasió l Anna G. tragués una pilota de sota els tres pals.

Els instants finals del partit van ser el més tensos del matx, ja que les jugadores del Rubí en un intent des-esperat per emportar-se algun punt, van decidir jugar de cinc i això ens va fer anar de corcoll durant una estona, tot i que ens en vam sortir molt bé i ens vam endur la primera victòria de la temporada.

Cal destacar i alhora felicitar tot l equip pel bon joc durant tot el partit.

Equip patrocinat per SOLMÈDIC I SPUTNIK

Sènior femení dissabte 6 de novembre del 2010, a 3/4 de 6 de la tarda: Pavellons Municipals de Solsona (pavelló vell). Segona Divisió Femenina Sala, jornada 4: P.B. Solsona Solmèdic - Alheña C.E.

Juvenil masculí

Acle Guissona UE, 6

PB Solsona, 7Perera, Nil, Roca, Sera (c), Toni, Graell, Rubén i Guillem. Entrenador/Delegat: Ramon Trilla Baixes: Xavi Llordella Gols: Sera (4), Toni (2), Roca (1)

Partidàs, patiment i al final victòria

De nou tornava a tocar desplaçament, tot i que aquesta vegada l’equip es va desplaçar a una localitat més propera: Guissona.

Abans de començar el partit, primera advertència de l’entrenador, que ens recomanava no refiar-nos en cap moment ja que cada partit és un món, i tot i que el Guissona havia perdut per 1 a 10 contra el Sant Julià (equip que ens derrotà a nosaltres la setmana passada per 5 a 3) sortiria a per totes i encara més, tenint en compte que jugaven a casa.

Començava doncs l’esperat matx, un matx on en menys d’un minut, l’equip local s’avançava al marcador en la que va ser una gran jugada col·lectiva per part dels homes del Guissona. La Penya, enlloc d’enfonsar-se i ar-ronsar les espatlles, va creure en ella mateixa i va començar a jugar de la manera que sap fer i era qüestió de minuts que s’acabessin recollint els primers fruits: Roca, en una magnífica paret amb Sera aconseguia establir l’empat al marcador, i immediatament després seria Toni el que, aprofitant-se d’un rebot posaria els blau-i-granes per davant al marcador. De nou el Guissona aconseguiria empatar el partit amb un gran xut de falta que entraria per l’escaire. Sera, que es troba en un gran moment de forma, acabaria fent dues dianes abans de la mitja part per arribar amb un avantatge de 2 a 4.

Començava així la segona part, una segona part en que el Guissona va canviar completament la manera de jugar: va passar de pressionar a la línia del mig del camp, a pressionar a la línia de l’àrea rival. Això va dificultar molt el joc de la Penya, ja que es veia obligada a perdre la pilota molt més sovint i a cometre faltes per pèrdues de pilotes molt a prop de la pròpia porteria. Una segona part en què es va poder veure molts gols, una segona part d’aquelles que l’aficionat disfruta i el jugador pateix. Malgrat això, el Guissona no va aconseguir posar-se mai per davant del marcador. Sera de nou en dues ocasions i Toni en un xut ras ajustat al pal, foren els autors dels altres tres gols de la Penya. Ens allunyem, momentàniament, de la zona de descens. La setmana que ve, però, toca descansar.

Juvenil masculí, dissabte 6 de novembre del 2010, Primera Divisió Juvenil: Jornada de descans

Page 42: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Futbol Sala PB Solsona

Sènior masculí

La Salle Gràcia FS, 4

PB Solsona Trepovi, 2Seuba, Erola (c), Albert Fernández, Ritort, Hazel (cinc inicial), Eli, Ivan Alsina, Quique, Sam, Joan i Dani.Entrenador: Albert ViladrichDelegat: Josep Vidal. Baixes: David i Jordi.Gols: Sam (4 a 1 minut 38), Ivan Alsina (4 a 2 minut 38)

Reacció al finalLa Penya es va desplaçar a Barcelona ciutat per jugar el

seu partit de lliga contra un rival, La Salle Gràcia F.S., total-ment desconegut per la Penya, ja que aquest equip ha pujat de categoria aquesta temporada.

La Penya va començar el partit deixant el domini de la pilota a l equip local. Les oportunitats de gol en aquesta primera part van ser poques per la Penya, i l equip local va aconseguir marcar tres gols, en que els jugadors de La Salle van ser més ràpids i elèctrics, i la sort tampoc no va acompanyar gaire als jugadors solsonins durant els primers vint minuts de joc. Amb aquest resultat de tres a zero va acabar la primera part.

La segona part la Penya va sortir a intentar remuntar, i que el partit no acabés amb més gols en contra al marcador i va disposar d alguna ocasió més que a la primera part per poder marcar, però va ser l equip local qui a la meitat de la segona part aconseguia un altre gol, fent pujar el quart al marcador. Al cap d´uns minuts la Penya va decidir sortir de cinc, amb porter jugador en les seves jugades d atac, i ja cap al final del partit es va produir una expulsió d´un jugador per part de cada equip, i els dos gols de la Penya, el primer obra de Sam, i immediatament el segon aconseguit per Ivan Alsina. Als últims segons de partit encara hi va haver alguna oportunitat clara de gol per la Penya per reduir encara més el marcador final, però aquest ja no es va moure més, quedant amb el 4 a 2 definitiu.

La pròxima setmana la Penya juga a casa, esperem poder treure els tres punts en joc. Ànims i sort!!! Equip patrocinat per Trepovi, Benzinera Setelsis, Prosetel 95 i Solmèdic

Sènior masculí dissabte 6 de novembre del 2010, a 1/4 de 8 del vespre. Pavellons Municipals de Solsona. Primera Nacional B, jornada 6: P.B. Solsona Trepovi - Esparreguera C.F.S. Us hi esperem, afició!!!

Botifarra Xavier Solà i Bosch, Secretari d'org. - CDC/JNC del Solsonès

Comença la setena temporada de la Lliga de botifarra

Benvolguts botifarraires: La Lliga ja torna! Un cop més, el primer cap de

setmana de novembre portarà molts botifarraires a jugar, dis-frutar i gaudir del seu joc favorit en molts pobles de la nostra comarca. I ja no pararan fins ben entrada la primavera!

La Lliga, set anys després del seu inici, torna amb més força que mai, amb més parelles i amb algunes novetats que vull esmentar:

La primera i més important serà en la manera de puntuar en la classificació. Les altres temporades la taula classificatòria es basava en aquell que guanyava els partits. Tot seguit, en els partits guanyats, les partides guanyades i els punts de partit. Enguany es començarà a valorar amb els partits guanyats (com els altres anys, aconseguint dos punts per victòria) i, tot seguit, amb els punts de partit! O sigui, que serà molt important fer molts punts encara que es tingui la partida o el partit guanyat. En cas d'empat en punts de partit, es valoraran els partits guanyats i les partides guanyades.

També s’haurà d’estar al cas en la forma de jugar. Cada cop que no es pugui matar s’haurà de tirar la carta més baixa. Les altres temporades es podia tirar la carta que es volia, tot i que molts jugador/es ja jugaven sempre tirant la més baixa.

La tercera novetat és el calendari. Per tal que La Lliga pugui anar molt més alleugerida en les últimes jor-nades, en els mesos d'hivern es jugaran dos caps de setmana sí i un no.

Per qualsevol mena de dubte sobre aquestes modi-ficacions, els vostres respectius capitans us donaran tota la informació necessària. I, si és el cas, a mi personalment.

Un any més només us puc dir que disfruteu! Dis-fruteu viatjant pels nostres pobles, xerrant amb la seva gent i compartint i jugant una bona estona a aquest joc que us agrada tant!

Benvinguts a La Lliga de Botifarra 2010/2011!

La primera jornada comença així:Navès – CambrilsDiumenge 6 de la tarda Local Social

Solsona – C. de la RiberaDiumenge 6 tarda Bar El Casal

Sant Climenç - FreixinetDiumenge 6 tarda Cal Mestre

Olius – LladursDiumenge 6 de la tarda Bar Olius

Page 43: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

L’Albert Moliner fa podi a la Marató de Muntanya

Diumenge 31 d’octubre de 2010, Sant Llorenç Savall va tornar a acollir un dels esdeveniments esportius amb més trajectòria i acceptació de la comarca del Vallès Occidental.

La Primera Marató de Muntanya de Catalunya, (42’195 km.), ha arribat a la 16a edició i, com és habitual, va acompa-nyada de la Mitja Marató (21’097 km.), la Cursa de Sant Jaume (10 km.) i el Primer Canicross de Catalunya (8 km.)

La qualitat tècnica i organitzativa de les curses les con-verteix en cites destacades de l’atletisme de muntanya.

Fa un parell d’anys es va innovar per endinsar-se al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i fer una cursa molt més tècnica.

Els corredors de la Marató i la Mitja Marató van suportar un fort desnivell, mentre contemplaven les vistes sobre un dels paisatges més bonics de les comarques barcelonines.

Aquest any, la Marató va incloure la pujada al cim de La Mola (1.104 m) formant part del Circuit Català de Curses de Muntanya, essent la primera cursa d’aquest tipus que s’inclou en el circuit.

A la marató van participar 120 atletes i en la mitja marató 402 atletes. El Club Fondistes del Solsonès va tenir representació en la marató i la mitja marató.

L’Albert Moliner va fer la marató entrant al lloc 9è de la general i primer de la seva categoria, amb un temps de 4’28’43 h. A la mitja marató van participar Meritxell Rodríguez, que va fer un temps de 2’40’22 h. entrant al lloc 293 de la general i la 17 dona, i Lluís Villaró, que amb un temps de 2’01’00 h va entrar al lloc 23 de la general.

Pròximes curses6 de novembre ...................................................Pujada a Sant Crist Balaguer, 10 km13 de novembre ..................................................... 5 milles nocturnes de Cerdanyola 14 de novembre. ......................Memorial Ramon Blanch, Vilanova de la Barca, 10 km21 de novembre ............................................ volta a l’Estany d’Ivars d’Urgell, 10 km21 de novembre ....................................................................Mitja Marató de Ripoll.29 de novembre ..............................................................Mitja Marató de Tarragona

Més informació Ribera Esports i www.atletisme.comhttp://fondistesdelsolsones.blogspot.com/

Diumenge 31 d’octubre es va disputar a Pont de Vilomara la Va Cursa Pont de Vilomara Memorial Alcalde Evaristo, amb la participació de Xavi Farré, David i Josep Alconchel del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel.

Un recorregut que combinava carretera i bosc.Amb una participació rècord amb més de 600

atletes inscrits.La sortida es va donar a les 11 del matí. Ben

aviat es va formar un grup de cinc corredors que es van disputar els llocs del podi.

Xavi Farré va anar sempre en un tercer grup, i al final va aconseguir entrar al lloc 15 de la general amb un temps de 37’30 minuts.

David Alconchel amb un temps de 42’07 mi-nuts va entrar al lloc 86 de la general i 2n de la seva categoria.

Josep Alconchel va entrar al lloc 202 de la general amb un temps de 46’50.

Va Cursa Popular del Pont De Vilomara I Rocafort

David Alconchel fa podi al Pont de Vilomara

Page 44: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Bàsquet CB Solsona - Fotos: Lluís Closa

Dissabte passat es va poder veure un dels millors partits de bàsquet que s’han vist darrerament en el pavelló solsoní. El TB ASSESSORS CB SOLSONA rebia l’equip de Berga, que amb uns fitxatges provinents de categories superiors arribava com a líder i com un dels màxims aspirants a l’ascens (sense dubte el millor equip amb el què hem jugat fins ara).

Els solsonins van sortir molt endollats i van tenir un co-mençament de partit fulgurant. Amb un gran encert en el primer quart de partit en un tres i no res es va agafar un còmode avan-tatge en el marcador de 10 punts, diferència que els berguedans van eixugar durant el segon quart arribant-se al descans amb un 46-46 que ho deixava tot per decidir en la segona meitat.

El partit va continuar igualat després de la represa, però els nervis començaven a sorgir en els atacs d’ambdós equips, cada cistella començava a ser massa important.

A l’inici del darrer període els visitants agafaven una diferència de vuit punts gràcies a l’encert del jugador Mesas (ex-EBA), i a tres rebots ofensius consecutius que els donaven segones opcions en atac. A partir d’aquest moment, els taronges van saber patir a pista i amb una defensa contundent i arriscada van donar la volta a l’electrònic. En el minut final, els visitants erraven dos tirs lliures vitals, mentre el Ferran aconseguia els seus punts de la nit en quatre tirs lliures sense error que deci-dien el partit.

En definitiva, una victòria molt treballada i patida durant els quaranta minuts, no només a estones com en altres partits.

Que l’equip està treballant bé no ho dubta ningú, i la prova són les dues darreres victòries contra dos grans equips. Ara sí que es pot dir que acaba la pretemporada pels solsonins, i a més ho fa amb un balanç de 5 victòries i 2 derrotes, que ens situa

Campionat de Catalunya sènior masculí 2a Cat.

TB Assessors CB Solsona, 78 - B. Centre Dental Berga, 74TB ASSESSORS CB SOLSONA, 78: Oriol Gavaldà (0), Quico Rafart (26), Dani Vendrells (0), Alexis Pardo (0), Xavi Viladrich (2), Brian Torrico (0), Roger Comas (16), Xavi Merino

(14), Valentí Farràs (4), Ferran Torres (4), Jordi Ramon (12). Parcials. Min. 10: 30-20. Min. 20: 46-46. Min. 30: 59-59. Min.40: 78-74.

El resultat és el reflex del treball d’equip

empatats amb cinc equips més al capdavant de la classificació, en una temporada que es preveu molt dura i ajustada.

Aquest cap de setmana el TB ASSESSORS CB SOL-SONA es desplaça a Manlleu per jugar contra un equip també de la part alta, que ve en trajectòria ascendent en els darrers partits. Serà una nova prova de foc pels nostres jugadors si es volen mantenir al capdavant. El matx es juga diumenge a 2/4 de 6 de la tarda.

Tota la informació sobre equips, resultats i classifi-cacions, a www.cbsolsona.com

Sènior femení

CB Capellades, 49

CB Solsona, 52Jugadores: Corominas, Sierra 8, Vilagines 6, Llorens 2, Caita, Anna Estany 5, Sala 4,Tordesillas 5, Codina 8, Cristina Estany 9, Ribera 5.Parcials: 16-18,11-11,11-11,11-12.

Partit molt igualat i molt intens, el jugat pels dos equips. En el primer quart l'atac va predominar sobre les defen-ses, però després les defenses es van ajustar i va costar molt més anotar. El Solsona, amb un bon joc i jugant amb tranquil·litat, va anar quasi sempre per davant en el marcador, però el bon rebot ofensiu del capellades no va deixar anar-se’n en el marcador al Solsona. En l'últim quart la bona defensa ens va permetre marxar al marcador fins a 9 punts d'avantatge, però la forta pressió final del Capellades no va aconseguir remuntar, tot i els tirs lliures fallats del Solsona.

Page 45: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Bàsquet CB Solsona

Júnior femení. Nivell B. Grup 1Dissabte 30 d'octubre de 2010, a les 12:30hPavelló vell del Club Natació Sabadell

CN Sabadell, 43 - CB Solsona, 29Parcials: 11 - 7, 5 - 5 ; 12 - 10 , 15 - 7Jugadores: Raquel A. (8 punts), Judit (2 punts), Marta, Nira (2 punts), Raquel E. (1 punt), Carol (5 punts), Cristina (5 punts amb 1 triple), Sheila (6 punts), Estel.

Una de freda i una de calenta !!!. Després d'un partit molt seriós a Puig-Reig, arriba un nou partit desencertat, per part de tothom (jugadores dels dos equips, entrenadors i àrbitre).

Quan poques coses acompanyen és difícil estar en-certat, i això és el que ens passa. Vam jugar un partit molt travat, amb massa esforç per poca recompensa, i aquests partits els acaba decidint o l'àrbitre o els ànims de l'equip (petits detalls). En el nostre cas l'esforç i l'actitud són positives, els entrenaments són millors que l'any passat, (aquest és el camí), però els ànims estan molt baixos, i ens passen factura. Per això hi ha d'haver canvis (i hi estem treballant), i esperem que ajudin a pujar els ànims i millorar el joc de l'equip.

El bàsquet del cap de setmana

Aquest cap de setmana tots els equips federats del club estan en competició. A casa tenim sessions matinals de bàsquet el dissabte i el diumenge. Podeu seguir la informació a la web del club www.cbsolsona.com i també ens podeu seguir al facebook.

Agraïment

Encara ens dura la satisfacció de la victòria del primer equip TB AS-SESSORS CB SOLSONA en el derbi contra el Berga de la setmana passada. Va ser un partidàs contra un rival molt fort. Hi va haver esportivitat; es va veure bon bàsquet i molta emoció... Cal felicitar els jugadors i l’equip tècnic. Però val a dir també que hi va haver un moment, en el darrer quart, quan el Berga se’n va anar de 6 punts, i que es va témer que l’equip s’enfonsaria, però allà hi va haver l’afició animant amb entusiasme i creient en tot moment en la capacitat de reacció de l’equip. Per tant, la felicitació ha de ser també pel públic local i per l’escalf que va donar als nostres jugadors. En definitiva, un partit per recordar i la sensació que aquesta temporada n'hi haurà més...

Partits a casa:Dia .................. Hora .........Categoria.....................................................Equip VisitantDissabte, 6 ......10,30 ........Infantil masc. ............................................ PAIDOS - ASFEDissabte, 6 ....... 12h .........Cadet fem. ..........................JOVIAT - LA SALLE MANRESA 1Diumenge, 7 ....10,30 ........Júnior fem. ..........................................C. B. VILATORRADADiumenge, 7 ..... 12h .........Sènior fem. ..........................................C. B. VILATORRADA

Desplaçaments:Dia ............... Hora ...... Categoria....................................... Equip LocalDissabte, 6 ........9h ..........Mini mixt ..........................................C. B. VILATORRADA BDissabte, 6 ......12,30 ........Pre mini mixt ...........................ESCOLA JOVIAT de ManresaDissabte, 6 ......19,45 ........Júnior mas. .....................U. E. LIMA-HORTA A de BarcelonaDiumenge, 7 ....10,30 ........Cadet masc. ..................................... BÀSQUET NAVARCLESDiumenge, 7 ....17,30 ........Sènior masc. ........................................... C. B. MANLLEU A

Page 46: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

certificat és l’últim que la nostra patinadora sol-sonina havia de superar, i d’aquesta manera entra automàticament a Categoria Territorial.

Volem donar un agraïment molt especial a tots els pares i familiars dels patinadors del Solsona Patí Club per la seva gran ajuda i col-laboració per l’organització d’aquestes proves.

Moltes felicitats Patrícia, Gemma, Moisès, Laia i Jèssica!

Una vegada més tots els patinadors delSolsona Patí Club aproven els Certificats

El passat dia 24 d’octubre, al Pavelló Mu-nicipal de Solsona, es van celebrar les proves per anar ascendint de nivell, conegudes per tots els amants del patinatge artístic com “Certificats”. Aquestes proves van ser organitzades per la Fede-ració Catalana de Patinatge – Territorial de Lleida conjuntament amb el Solsona Patí Club.

El Solsona Patí Club va estar representat en aquestes proves per Patrícia Cases i Gemma Colilles al Certificat “C” de Figures Obligatòries. A la modalitat de Lliure hi van prendre part en Moisès Semís al Certificat “E”, Laia Pallarès al “C” i Jèssica H. Pallarès al “Debutants”.

Al “E” el Moisès ens va sorprendre a tots realitzant un àngel espectacular, millor que molts patinadors més experts en el món del patinatge.

La Laia va sortir a patinar amb molta de-cisió i velocitat, mostrant la seva gran evolució en poc temps i portava patins nous per ella que havia estrenat feia uns deu dies tan sols.

L'última patinadora a patinar a les proves va ser la Jèssica, i ho va fer d’una manera im-millorable. La Jèssica ho va brodar: va realitzar tots els elements tècnics acompanyats d’una gran coreografia patinada amb velocitat i elegància. Per descomptat, després de veure l’espectacular programa, els jutges no van dubtar a donar-li el di-ploma d’aprovat del Certificat “Debutants”. Aquest

Ha estat un camí llarg i ple d'entrebancs, però al final ho he aconseguit i seguiré esforçant-me per no quedar-me aquí. Vull agrair de mane-ra especial a la meva entrenadora Ester Fornell per haver cregut en mi.

Gràcies per tot.Jèssica Pallarès

El passat diumenge dia 24 d’octubre per la tarda, el Solsona Patí Club va organitzar la Copa Lleida al costat de la Federació Catalana de Patinatge – Territorial de Lleida, reunint prop de 20 patinadors lleidatans.

Aquesta competició reuneix tots els patinadors de Categoria Territorial o Nacional que no han optat a participar al Campionat Provincial de Lleida o bé que han participat al campionat provincial però no han aconseguit classificar-se pel Campionat de Catalunya de la seva categoria. També volem destacar que els tres millors classificats de cada ca-tegoria tindran plaça per participar a la Copa Catalana que es celebrarà els propers dies 6 i 7 de novembre, també a la ciutat de Solsona.

El Solsona Patí Club ha estat representat en aquesta competició per Ariadna Fortes a la categoria Juvenil, i per Montse Auguets a la categoria Júnior.

Patinatge Solsona Patí Club

Ariadna Fortes i Montse Auguets fan podi a la Copa Lleida Les dues patinadores del Solsona Patí Club aconsegueixen plaça directa cap a la Copa Catalana

Ariadna Fortes, situada al tercer esglaó de la classificació a la categoria Juvenil

Montse Auguets aixecant el trofeu de campiona Júnior de la Copa Lleida

Page 47: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Jornada de tecnificació a LleidaAquest cap de setmana la Federació de Lleida va organitzar

una nova jornada de tecnificació amb l'entrenadora Janet Ruiz

Aquesta, vegada del Club Patinatge Solsonès van as-sistir-hi sis patinadors de la categoria B: Andreu González, Anna V. Jou, Anna V. Cuñat, Andrea De la Osa, Alba Clotet i M. del Mar Badia. Tots ells, acompanyats per la seva en-trenadora, Rosa Isanta, van desplaçar-se fins al pavelló del barri de la Bordeta de Lleida.

Amb aquesta, ja és la tercera jornada en la qual

participem enguany. De nou va ser un entrenament molt ben aprofitat, on tots aprenem nous coneixements tècnics del nostre esport, fet que ens ajuda a progressar dins el patinatge lleidatà.

Aquest mes torna a haver-hi una nova jornada, durant aquest temps els patinadors intentaran millorar el seu pati-natge i complir els “deures” que la Janet els ha manat.

Les germanes Isanta es classifiquenper a la Copa Catalana

El passat diumenge 24, es va celebrar la Copa Lleida a Solsona. Per part del nostre club van participar-hi Montse Isanta en categoria Juvenil i Rosa Isanta en Sènior. La jornada va ser intensa ja que els programes curt i llarg es concentraven en una tarda. La nostra juvenil Montse Isanta va executar un correcte disc amb música barroca, assolint la provisional segona plaça. Per altra banda la sènior Rosa Isanta va estrenar una coreografia caracteritzada en la pel·lícula d’Avatar, sent primera. En l'execució del programa llarg, les nostres patinadores van aconseguir mantenir la mateixa posició en el podi, fet que els ha permès classificar-se per a la Copa Catalana. Enguany la Copa Catalana serà organitzada aquest cap de setmana pel nostre club, on s’espera la participació d’una cinquantena de patinadors que vindran d’arreu de Catalunya. Us convidem a assistir-hi el dissabte 6 a la tarda i el diumenge 7 al matí.

Page 48: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Caminades Alba Santaeulària

Diumenge passat una vintena de persones de la comarca ens vam ajuntar amb els de Castellar del Vallès per anar a fer una etapa de les caminades dels agermanaments dels municipis de Catalunya que es diuen Castellar

L’autocar ens va deixar al Cap del Pla, i vam caminar fins a l’Hostal del Vent, on vam esmorzar, sempre seguint el camí marcat del GR en direcció Sant Llorenç de Morunys. Vam caminar una estona amb pluja però dinant a St Llorenç ja ens vam refer amb el dinar i a la tarda va sortir el sol. Després dels panellets i la ratafia casolana vam trobar que el camí

Caminades d'agermanaments de CastellarsPropera etapa: Valls – Castellar del Riu (16 km) 14 de novembre

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

cap a St Lleïr de Casavella venia realment costa amunt però tots vam caminar agrupats i molt bé. L’autocar ens esperava a l’ajuntament de Valls i ens va tornar a casa.

La propera etapa serà el dia 14 de novembre i ens troba-rem al bar Trabucaire a les 8 del matí. Dinarem al local social de Castellar del Riu al Pi de les Tres Branques on acabarem la caminada. Cal apuntar-se abans del dia 8 de novembre. [email protected] o 973 481668 / 636855371

Page 49: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Tret de sortida al21è Cicle de ProjeccionsDemà dissabte, 6 de novembre, s'inicia un nou cicle de projeccions a càrrec del Centre Excursionista del Solsonès. L'acte, gratuït, té lloc al Teatre Comarcal, a 2/4 de 10 del vespre

La primera sessió anirà a càrrec de la corredora solsonina Sílvia Leal, i amb el títol "Neu i muntanya", ens oferirà a través d'un audiovisual un resum de les curses on la corredora del Centre, i membre de la Selecció Catalana, ha par-ticipat aquest any, tant en la modalitat de raquetes de neu com en la de curses de muntanya. Un recull dels bons resultats que la Sílvia ha obtingut a nivell nacional, estatal i europeu. La durada de l'audiovisual és de 25 minuts.

Projeccions Centre Excursionista del Solsonès

Descens Joan Rodríguez

Doncs aquest passat cap de setmana es va disputar l'úl-tima prova que tancava el campionat de la copa d’Espanya DH, que es va celebrar a Llinars del Vallès (Barcelona). La prova arribava a la seva 19a edició i el circuit era pràcticament igual que el dels altres anys. Constava d’un llarg recorregut que su-perava els 3 minuts en tot tipus de trams ràpids, físics i tècnics. Dissabte, matí i tarda es realitzaven els entrenaments. La pista estava una mica seca, però prou bé perquè es pogués rodar en perfectes condicions. Diumenge només en arribar al circuit es veia clarament com havia plogut a la nit. El temps estava d’allò mes tapat però s’aguantava com podia. A la primera mànega, només sortir els primers corredors, començaven a caure les primeres gotes. Finalment es posava a ploure, encara que va durar poc. El circuit estava enfangat, però a pesar de les pedres i arrels mullades que hi havien encara era bastant practicable. A la primera mànega classificatòria realitzava un temps desastrós, ja que havia caigut i havia comès molts errors. A la segona mà-nega sortia el sol, el circuit començava assecar-se a mesura que passaven els corredors, vaig baixar a assegurar la baixada, in-tentant ser regular, sense cometre errors, per intentar fer un bon temps, encara que veia molt difícil el podi, ja que hi havia molt nivell. Arribo a meta no gaire content, per no haver pedalat prou i per alguns petits errors. Tot i així, amb un temps de 3:23.215 (darrere el castellolí Mario Pérez i el berguedà Jordi Junyent), quedo tercer, un resultat prou agradable per posar punt i final a la temporada! Ara toca lo més dur, comença la pretemporada, posar-se en forma i preparar-se al màxim per a donar-ho tot i més l’any vinent! I també és moment de buscar spònsors i ajudes per a facilitar les despeses que comporta tot això…

Aquí els resultats d’aquest any 2010 en que només he pogut disputar 5 proves, ja que m’he perdut més de mitja tem-porada per culpa d'una lesió als lligaments de la mà i transport per a les carreres… però així són les coses… ara toca entrenar i amb moltíssimes ganes que comenci la temporada 2011!

Joan Rodríguez, 3r a l'últimaprova de la Copa d’Espanya DH!

A la foto Joan Rodríguez en un dels trams tècnics

- 11è Copa Catalana DH GrandValira (Andorra)- 2n (7è scratx) Copa Catalana Urban DH Escaldes – Engordany (Andorra)- 2n (7è scratx) Copa Catalana Urban DH Paüls (Tarragona)- 4t (12è scratx) Copa Catalana Urban DH Lleida - Campió Copa Catalana DH 2010 júnior - 3r (30è scratx) Open Espanya Guak Llinars del Valles (Barcelona)

* scratx: totes les categoris juntes.

Salut i pedals!!

Page 50: Celsona 695

�0 695 - Divendres, 05-11-2010 �0 695 - Divendres, 05-11-2010

Ep, la foto! Ramon Estany

Els reis de la Plaça

De festa a l'Aixeta

Una festa d'aniversari

Uns cambrers terrorífics

Celebrant Halloween

Els eixerits de la nit

Els castanyers de l'Sputnik

Page 51: Celsona 695

�1695 - Divendres, 05-11-2010

Associacions i Entitats Estel del Solsonès

Curs de cuinaCom us vam informar el curs de cuina s’imparteix tots

els dijous a les 5 de la tarda. Hi poden assistir els interessats en experiències culinàries i totes aquelles persones que vulguin aprendre noves tècniques en la conservació i manipulació dels aliments. Al final de cada classe podreu degustar el plat cuinat en la mateixa sessió. La del dijous passat va ser tot un èxit postres inclosos. Bon profit.

Excursió a BadalonaSi teniu ganes de conèixer més bé alguns indrets de

la nostra terra apunteu-vos a la sortida que el club l’Estel ha programat pel dia 21 de novembre. Podreu gaudir d’una visita guiada al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, monument gòtic del segle XV. La visita a les destil·leries de “Anís del Mono” donarà un toc més pràctic a l’excursió i ens permetrà conèixer el procés de fabricació del conegut licor. Dinar de buffet lliure a Vallirana. Els que hi han estat alguna vegada us en podran informar bé. Quedareu contents. A la tarda podreu admirar el claustre gòtic més gran del món al Monestir de Pedralbes.

L’hora de sortida serà a les 8 del matí de l’estació de busos de Solsona.

Si passeu pel local del club Estel us informarem de tots els detalls o també podeu trucar per telèfon. Ànims, ens ho passarem molt bé!

Maria Àngels, la castanyeraLa tradicional festa de la castanyada que celebra cada

any el club l’Estel ha tingut aquesta vegada una sorpresa molt agradable: les castanyes eren més gustoses repartides per la Maria Àngels. El vestit negre tret d’algun armari de les nostres àvies feia encara més encisador aquell somriure que regalava a cada un dels assistents junt amb el grapat de castanyes torrades. I això que els panellets i els moniatos fets de manera artesanal per un gran tècnic de la rebosteria no desmereixien gens la festa.

No cal dir que una vegada més vam poder gaudir de la bona música del Marc Anglarill Pasquina que amb la seva vita-litat i desimboltura ens fa oblidar el mal d’esquena i la incipient artrosi mentre ballem.

Gràcies Maria Àngels

TeatreferitsHola, amants de la tragèdia, el drama i la co-

mèdia. Si les arts escèniques i tot el món que envolta el teatre és una de les vostres debilitats us podeu posar en contacte amb el sr. Joan Llort, director del club l’Estel. La seva intenció és formar un grup que segueixi l’actualitat teatral i l’acompanyi a fer una sèrie d’activitats com escollir les obres més adients per anar a veure-les en grup i comentar-les després en forma de teatrefòrum, intercanviar punts de vista i reunir una base de dades de tot el que pugui interessar.

Carnaval de Solsona Carnaval de Solsona

Reunió de socis/es del Carnaval

El proper dissabte 13 de novembre de 2010, a les 7 de la tarda tindrà lloc una reunió amb els socis i sòcies de l’Associació a la Sala de reunions de la Cambra de Comerç (Avinguda de Països Catalans). El dia 15 de desembre, es passaran les quotes de socis, per aquells que ho tinguin domiciliat. En cas de no ser així, es pot fer un ingrés o transferència, indicant el nom i núm. de soci, a algun dels comptes de l’associació. Hi ha temps fins a la data indicada per fer l’abonament. En cas contrari, s’anul·larà la inscripció com a soci de forma automàtica. Per a qualsevol dubte, consulta o aportació, podeu contactar a través de l'adreça de correu electrònic ([email protected]

Page 52: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010 �� 695 - Divendres, 05-11-2010

Celebracions Llar d’infants el Pi

Com cada any, a la Llar d’infants el Pi vam voler celebrar la festa de Tots Sants. Els nens i nenes de la llar ens van ajudar molt perquè el dijous van fer uns panellets boníssims…primer les edu-cadores van preparar la massa, després cadascú va fer una boleta i li va afegir les ametlles o cireretes, per últim els van pintar amb ou perquè quedessin ben dauradets!!! Gràcies a la col·laboració del bar l’Olivera a la tarda ja estaven cuits i que bonics que havien quedat!!!

L’endemà, divendres els vam com-partir amb els pares, mares, àvies, tiets… que van assistir a la festa, el pati tenia un aire diferent, hi havia globus, banderoles amb carbasses, un bidó que treia fum i

Per Tots Sants, guarda el ventall i

treu els guants

mares ajudant-nos a coure castanyes….però…faltava algú i no va tardar massa a arribar, la castanyera Esther va venir caminant des de les muntanyes per expli-car-nos el seu conte i donar un cop de mà a repartir les castanyes als pares i mares

de l’escola que ens ajudaven perquè tots/es en poguéssim menjar!!! Volem agrair la col·laboració dels pares i mares que ens van ajudar en aquesta festa, Així com també al bar l’Olivera per col·laborar en la cocció dels panellets.

Nosaltres creiem que no és pas incompatible celebrar la castanyada i el Halloween. A més a més si mirem l’origen de les festes, la majoria són paganes i el cristianisme les va adoptar. La paraula “hallow” vol dir sant i “een” ve de “eve-ning” que vol dir vespre, per tant significa el vespre dels sants com la paraula Tots Sants que fem servir nosaltres. Tots fem una festa per recordar els morts i la tardor amb els fruits que es cullen ara en aquesta època de l’any, com les carabasses i les castanyes.

Els nens a Estats Units surten a la nit disfressats de coses de por i van per les cases dient Trick or Treat? Si diuen treat reben coses bones com caramels i si no trick vol dir que els nens fan una broma o una innocentada a la gent de la casa. Aquest any una colla de més de vint alumnes vam decidir de tornar anar per cases d’alguns dels nostres estudiants d’anglès a fer el trick or treat i recitar en anglès un poema d’una bruixa. Fins i tot les professores ens vam vestir de bruixes! Aquesta és una de les activitats de l’escola

Celebracions Alba Santaeulària

Moltes bruixes de Halloween

que agrada més a la canalla.Com a novetat aquest any orga-

nitzem clubs de conversa en diferents idiomes amb gent nadiua, un o dos cops al mes per millorar la llengua oral i apren-dre la cultura del país d’una manera més informal. Continuem organitzant” pub quizzes” com el curs passat, el proper serà el dia 3 de desembre sobre Canadà.

Page 53: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Associacions i Entitats UBIC Solsona

Associacions i Entitats Gerard Roca i Jané

Comencen a fer-se visibles els primers actes per tirar endavant una colla castellera a Solsona

Aquesta idea feia dies que voltava pel cap a un grup de joves solsonins. Ara fan les primeres passes per a poder arribar a convertir-se en una colla castellera.

I és que segurament és veritat que a Solsona, de tradició castellera no n'hi ha (actualment) gaire. Però, escolteu, els castells estan de moda, i un gran exemple n'és la recent creació de colles castelleres a ciutats veïnes com Súria o Guissona. Els castells estan a punt de ser declarats patrimoni de la huma-nitat i des de Solsona també volem aportar-hi els nostre petit gra d'arena, per a fer possible aquest somni de moltes i moltes persones.

És per això que, per començar a moure fils per a poder assolir l'objectiu final, hem cregut oportú començar de zero, i ho farem de la següent manera:

Demà dissabte dia 6 de novembre a les 6 de la tarda, al Gimnàs de l'Escola Setelsis, es portaran a terme els Primers Tallers Castellers a Solsona.

Uns tallers que ens porten des de Súria la Colla dels Salats. Una colla que s'ha compromès a ajudar tant com faci falta per a tirar endavant aquest projecte i que per començar, doncs ens ense-nyaran tècniques castelleres. En l'acte, s'aprofitarà per projectar un vídeo d'uns 10 minuts que parla sobre els castells que ha elaborat la Generalitat de Catalunya.

Xocolatada i taller InfantilEl passat diumenge 24 d’octubre, en el marc de la III Fira del bolet i el boletaire del Solsonès, la UBIC va organitzar una xocolatada i un taller infantil a la plaça Major

El taller consistia en dibuixar la rateta de la UBIC (la rateta blava que podeu veure en els comerços associats) a la fira. En total hi van participar una trentena de nens i nenes. Trobareu tots els dibuixos a la web de la UBIC:www.solsonacomercial.com

Diada de Tots SantsEl passat dia 31 d'octubre es va celebrar la diada de

Tots Sants amb un multitudinari berenar on no hi van faltar les castanyes, els panellets, i els moniatos. Després, una mica d'espectacle imitant algun programa de la tele com Salvats de Luxe, amb la companyia dels actors del nostre club. I per acabar, un ball a càrrec de Stres Band. Ens ho vam passar molt bé.

Continuarà...

Associacions i Entitats Associació Viure i Conviure

Sorteig d'una cuinaVenda de números al nostre club

Page 54: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Cartellera

CURSOSAVISOS

Sopar de l'any 1970!!Tots aquells que vau nèixer aquest any us podeu apuntar als telèfons: 699 847 431 (Rosa) o 687 536 421 (Dolors). El sopar es farà el dia 20 de novembre a quarts de deu al Crisami. Agrairíem confirmació abans del dia 13 de novembre.

Curs de màrketingDins la línia de formació del Pla Inicia 2010, està previst realitzar un curs gratuït de Màrqueting per a persones emprenedores durant el mes de novembre. Dies i horaris: 9-11-16-18 de novem-bre de 16-20 h. Lloc: sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.Cal confirmar assistència a [email protected] o bé al telèfon 973 482003

Curs d'iniciació a l'àrabPunt Òmnia (C/ Alcalde Moles, 30) El Punt Òmnia, la FAVIBC, l'Associ-ació de Veïns de Josep Torregassa i la Comunitat Islàmica del Solsonès orga-nitzen un nou curs gratuït d'iniciació a l'àrab, obert a tothom. Es durà a terme els divendres de l'11 de novembre al 25 de març de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre.Cal inscriure-s'hi al Punt Òmnia fins al 5 de novembre al telèfon 973 48 27 53 o bé per correu electrònic a l'adreça [email protected]. Hi col·laboren el Servei d'Ocupació de Catalunya, l'Ajuntament de Solsona, el Fons Social Europeu, el Departament de Treball i Adigsa.

Jornada científica de la Catalunya Central sobre fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltipleSolsona, 19 de novembre de 2010, a la Sala d’Actes del Centre Tecnològic i Fo-restal de Catalunya. Ctra. Sant Llorenç de Morunys km 2. PROGRAMA: 9h: Recepció dels assistents. 9.30h: Inauguració de la Jor-nada a càrrec del sr. Albert Muntada President executiu del Centre Sanitari del Solsonès. 9.45h: Últims avenços en el tractament de la Fibromiàlgia: Dra. Violant Poca i Dias. Cap de Servei. Reumatòloga – Institut Ferran de Reumatologia. 11h: Pausa- Cafè. 11.30h: Paper del virus XMRV en l’etiologia de la SFC: Dr. Ferran J. Garcia Fructuoso: Direc-tor científic. Reumatòleg – Institut Ferran de Reumatologia. 12.30h: Sensibilitat Química Múltiple: Dra. Anna M. Cuscó i Segarra; Metgessa i experta en SQM. – Institut Ferran de Reumatologia. 13.45h: Cloenda a càrrec del sr. Marià Chaure i Valls President del Consell Comarcal del Solsonès.

Cartell del Carnaval de Solsona 2011Tema: Lliure. En el cartell hi ha de posar: Carnaval Solsona 2011. Mida: 40x55. Vertical o horitzontal. Trameses: Asso-ciació de Festes del Carnaval de Solsona (Apartat de Correus núm. 67), Ajuntament de Solsona, Oficina de Turisme del Solsonès i Oficina de Turisme del Nucli Antic. Ad-missió: Fins al 12 de novembre de 2010.

CONCURS

ACTIVITATS

Sortida d'observació d'estelsSortida de la plaça del Camp el 6 de novembre, 9 del vespre.El Grup de Natura del Solsonès organitza una sortida d'observació d'estels oberta a tothom. S'hi identificaran constel·lacions i s'aprendran claus per a l'orientació nocturna, a més de reconèixer elements del firmament a través d'un telescopi. Es recomana dur roba i calçat d'abric i, si se'n té, uns prismàtics. És una activitat gratuïta. Hi col·labora l'Ajuntament de Solsona.

T'agradaria aprendre a ballar sardanes?L'Agrupació Sardanista de Solsona organitza un curset per aprendre a comptar i ballar sardanes.Hora: de les 11 a les 12 del matí, tots els dissabtes. Durada: Del 6 de novembre al 18 de desembre. Lloc: Club Catalunya Caixa. Hi col·labora: L'Ajuntament de Solsona. Us hi esperem!!

Història musical de SolsonaDiumenge 14 novembre de 2010 a les 5 de la tarda al Teatre Comarcal.1a part músical. Presentació del llibre a càrrec de: Jordi Tormer, Josep M. Tripiana, Josep Albets.

Exposició fotogràfica musicalAls baixos del Consell Comarcal (pati) Del 15 de novembre al 23 de desembre de 8 a 10 del vespre. Tots els dies.A la mateixa exposició es podrà adquirir el llibre.

ESPORTS

Obertes les inscripcions per al 1r torneig de pàdel del Solsonès Es jugarà obligatòriament per parelles. Inscripcions obertes fins al 6 de novembre a les 5 de la tarda. Preu de la inscripció per parella; socis 10 euros, NO socis 20 euros. Més informació a les pistes de tennis de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre. I dissabte de 10 a 1 del matí.

MÚSICA

SORTIDA

TALLERS

Salut amb remeis casolansA càrrec de Sara Solans, infermera i naturòpata. el dia 6 de novembre de 10 a 1 del migdia a la sala cultural de l’Ajuntament de Solsona.En aquest taller aprendrem quins recur-sos podem tenir a casa per fer front a petits problemes de salut i quins hàbits ens poden ajudar a gaudir de més salut i vitalitat.

PLENARIQuè fa i ha fet el projecte ACTUA!?Ajuntament de Pinós. Dissabte dia 6 de novembre. A les 11:00 del matí‘Implementació Participativa del PAI del Solsonès’

Page 55: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Concerts Ramon Estany

Divendres passat el públic de l'Sputnik va gaudir amb el concert dels The Midnight Rockets, una genuïna banda de blues que es va formar fa 10 anys a Sabadell. Des dels seus orígens el Blues ha sigut i encara és la seva única font d'inspiració per sortir als escenaris a tocar. Passant per diversos estils com el Texas, el West Coast, el Chicago, i el Jump Blues, cada concert és una oportunitat per veure quelcom únic, ja que l'estat d'ànim així com el feeling van ser protagonistes d'aquesta història. La banda està formada per: Maurici Morera "Little Comet": Veu i harmònica, Sergi Escriu "Escriuman": Guitarra, Reginald Vilardell: Bateria, Xavi "Dr" Curto: Baix. Les seves actuacions més destacades han sigut en el Festival de Blues de Cazorla, Festival Bogui de Madrid, Festival de Blues de Cerdanyola, Festival de Blues de Nou Barris, Festival de Blues de Manresa, Festival de Blues d'Aragó, Sala BluesVille de Palma de Mallorca, Festival de Blues de Reus ... i un llarg etc. de sales i clubs del circuit nacional.

Potent concert d'Smou Poc al Casal La Fura

Dins els concerts per l'autogestió que habitualment organitza el Casal la Fura, dissabte passat vam poder gaudir amb el potent directe dels Smou Poc. Aquesta vegada, acompa-nyats a la veu per la Mavi Gil, el Joan Ridao a la guitarra i veu, Ramon Cases a la guitarra, Sergi Torrebadella al baix i Fermí Garriga a la bateria. Ens presentaren cançons noves, a més del seu habitual repertori.

Una Jam Session de Halloween

La nit de Tots Sants a l'Sputnik es va viure amb la millor combinació. Un decorat adient, castanyes torrades en directe, i música en viu i "en mort" gràcies a una jam session que va convidar a molts a pujar a l'escenari tot celebrant la nit més "terrorífica de l'any".

Nit de blues a l'Sputnik

La banda ja es troba a ple rendiment per poder treure el seu tercer àlbum. Els dos anteriors són Midnight Jump (Disc-medi, 1999) i B-Blues Stuff (Audiovisuals de Sarrià, 2005).

Page 56: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010 �� 695 - Divendres, 05-11-2010

Celebracions Escola Bressol

Tastets educatius de l’Escola Bressol: la tardor

El dijous 14 d’octubre varem realitzar el primer taller d’aquest trimes-tre dins del projecte “Créixer amb salut concretat enguany en la salut emocional. “La música i les emocions” ha permès diferenciar i vivenciar diferents estats d’ànim partint de les audicions musicals que treballàvem, conèixer alguns instru-ments (la flauta i la guitarra) i adquirir una bona actitud envers la musica i les audicions. Aquí en teniu una mostra!!!

El dimarts 19 d’octubre vam sortir al mercat a comprar fruits de tardor, els nens i nenes de l’escola vam quedar bocabadat: era la primera vegada que sor-tíem amb els companys, sort que moltes mames ens van acompanyar.

A la tarda a l’escola vam fer el racó de la tardor. Castanyes, moniatos, magranes, pomes, mandarines… tot de-corat amb les fulles que el vent fa caure dels arbres, mireu que bonic ha quedat i que bé que ens ho passem.

Amb la Castanyera

Celebracions Llar d’infants Pàrvum Arrels

Un any més a l’escola ha arribat la tardor. És per això que hem fet tot tipus d’activitats per treballar-la:

- Experimentar amb fruits de la tardor.- Fer tastets de fruita- Anar a buscar fulles i experimentar amb elles.- Fer panellets- I finalment....celebrar la Castanyada.

El divendres, tots els nens i nenes esperàvem aquell dia amb emoció per conèixer la castanyera; la vam esperar a fora al pati amb els pares, mares, avis, tiets....i quan va arribar ens va explicar un conte i nosaltres li vam ensenyar el ball que haviem après.

Vam acabar la festa menjant castanyes i panellets tots plegats al pati.

L’equip d’educadores volem agrair a tots els pares, mares i àvies que van col.laborar al taller de panellets i a coure les castanyes i especialment a Cal Camps per haver-nos cuit els panellets. Moltes gràcies!!

Tardor a la llar d’infants pàrvum Arrels

El divendres 29 d’octubre vam fer la FESTA DE LA CASNTANYADA, ens va venir a veure la Castanyera i ens va explicar un conte molt bonic del bosc, els arbres, les castanyes i els cargols. Ens duia el cistell ple de castanyes i nosaltres

li vàrem cantar cançons de tardor.Aquest dia vam esmorzar tots

coca i xocolata, i després ens emportà-rem a casa els panellets que havíem fet a l’escola.

Fins l’any que ve, Castanyera!!

Page 57: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Celebracions Centres Educatius de Sant Llorenç de Morunys

Castanyada 2010

El passat dijous 28 d’octubre a la tarda, els 3 cen-tres educatius de Sant Llorenç de Morunys (Escola Vall de Lord, SES Sant Llorenç i Llar d’Infants “Els Piteuets”) vam celebrar, tots junts, la festa de la castanyada.

La festa va tenir lloc al pavelló i va començar amb uns jocs de cucanya que van preparar els alumnes de se-cundària, en els quals hi van poder participar tots els nens i nenes de l’Escola i també de la Llar d’Infants.

Tot seguit, van comparèixer al lloc, una castanyera i dos castanyers que portaven castanyes i panellets per tots. Cal dir que els panellets eren artesanals, els van fer els alumnes d’infantil i primària de l’Escola.

L’endemà al matí va continuar la festa. Els nens i nenes de l’Escola van anar fins a la Residència d’avis “La Vall”, tal com vénen fent des de fa anys, per ballar i cantar cançons i músiques típiques de la tardor i de la festa de la castanyada, als avis i àvies que els esperaven amb delit.

A la Llar d’Infants van tenir la visita d’una cas-tanyera molt trempada i eixerida que va omplir-los les paperines de castanyes i panellets.

En definitiva, una bona festa!!! Jocs de cucanya al pavelló

La Castanyera de la Llar d'Infants "Els Piteuets"

Castanyes, panellets i...quina por!

Un any més celebrem la tardor fent una bona

festa a l'escola. Els més petitons fan panellets i entre pinyons, ametlles i cireretes passen un matí ben dolç. El dia 29, a la tarda, els nois i noies de quart ja estan a punt: guarnits com castanyers i castanyeres, amb la cistella a la mà, es posen a repartir unes castanyes molt ben torrades pels avis que, un any més, ens han ofert la seva generositat treballant tot el matí.

El dia abans, els nois i noies més grans, els de sisè ens van voler fer por ben disfressats de maneres terrorífiques i cantant cançons en anglès. Anaven ben pintats i vestits de bruixes, fantasmes... però ni els més petits no van plorar perquè abans, amb les mestres, ja havien visitat els passadissos decorats amb motius del Halloween.

Aquest any la castanyada ha tingut un gust emocionant: tots junts, per primera vegada, ens hem reunit a la pista nova, la pista Ponent, i hem ballat, menjat castanyes i jugat amb tots els companys de l'escola.

Celebracions Escola Setelsis

A la pista nova hi cabem tots

Els castanyers ballen

Page 58: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

El dia 29 d’octubre totes les esco-les de la ZER El Solsonès vam participar en la primera sortida d’aquest curs escolar. La trobada va tenir lloc a Navès.

Després de viure moments d’emo-ció pel fet de retrobar-nos amb els com-panys de les altres escoles, vam iniciar el dia.

L’AMPA de la ZER ens va obse-quiar amb un bon esmorzar elaborat pels pares i mares de l’escola de Navès.

Aquesta vegada ens vam animar a organitzar un dia diferent del que havíem fet fins ara, vam organitzar una jornada científica.

El dia es va dividir en dues parts ben diferenciades. Per una banda les activitats del matí, on vam fer uns tallers científics; i les de la tarda, activitats més relacionades amb la tardor i amb una de

atrauen els imants i de quin material són.El globus atractiu. Vam experimen-tar amb el fenomen de l’electricitat estàtica.Inflem un globus sense bufar. Tot jugant amb vinagre i bicarbonat vam poder inflar un globus.

Els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior vam fer 6 experiments:El ronyó. Es tractava de descobrir el funcionament del ronyó i fer la dissecció d’un ronyó de xai.Volum. Vam utilitzar la proveta per comprovar el volum de líquids, sòlids granulats i sòlids.La lupa binocular amb càmera. Parts d’una lupa, observar diferents materials a través de la lupa i del fenomen de com es desfà el gel.

L’aire. Estudi de les tres propietats principals de l’aire.Mescles i dissolucions. Estudi de mescles homogènies, hete-rogènies i mètodes de separació dels materials.Roques i minerals. Observació , classificació i estudi de les propietats de roques i minerals.

Jornada científica i castanyada a la ZER

les nostres tradicions: la castanyada.En les activitats del matí, petits i grans ens vam convertir

en científics disposats a fer tota mena de descobriments i apro-par-nos a la ciència. Per fer aquest apropament ho vam fer amb el mètode científic. Havíem d’investigar uns fets, fer hipòtesis del que passaria, experimentar, observar i treure conclusions per tal d’adquirir nous coneixements, corregir coneixements que teníem, però que eren erronis o consolidar el que ja sabíem.

Els alumnes d'Ed. Infantil i Cicle Inicial vam fer 5 experiments:El so. Tot jugant amb ampolles de vidre i aigua; amb una capsa i gomes vam treballar les qualitats del so.Les bombolles. Tot jugant amb la fórmula científica del sabó vam fer bombolles de sabó utilitzant diferents materials.Pescar amb imants. Es tractava de descobrir quins objectes

A la tarda, vam pujar a l’escenari de la Sala d’esplai i per escoles vam recitar un poema, dues endevinalles i una dita; tot relacionat amb el tema de la tardor.

Ens va visitar una castanyera molt eixerida, ens va repartir castanyes ben calentones. Li vam cantar una cançó relacionada amb la castanyada i li vam ballar una dansa.

A la nostra festa tampoc no podien faltar els dolços típics d’aquests dies, els panellets.

Ens ho vam passar molt bé!!

Celebracions ZER El Solsonès

Page 59: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Page 60: Celsona 695

�0 695 - Divendres, 05-11-2010

Trobades La comissió d'AA de la Cia Maria de Solsona

Amb motiu de la celebració dels 400 Anys de la Primera Festa de la Presentació, la comunitat religiosa de la Compa-nyia de Maria a Solsona, actualment l'Escola Arrels Primà-ria, celebrarà una Trobada d'antigues alumnes i amics de la Companyia de Maria, el proper dissabte 20 de novembre.

Els actes previstos s'iniciaran a 2/4 d'11 del matí amb la celebració de l'Eucaristia, a la Catedral, seguida d'una Pro-cessó amb la Verge Nena, pels Claustres de la Catedral.

Més tard, a les 12 del migdia, el Teatre Comarcal de Solsona acollirà un reportatge gràfic audiovisual i tres testimonis parlaran sobre "Com viure el nostre compromís cristià avui".

Els actes festius prosseguiran amb una ballada de sarda-nes a la plaça Major de Solsona.

Finalment, els assistents clouran la jornada amb un dinar de germanor, al Restaurant "Gran Sol".

Cal inscriure's mitjançant les butlletes que s'han enviat per correu a tothom vinculat a la festa i al full parroquial i que també es poden trobar a la recepció de la comunitat de la Companyia de Maria a Solsona. El preu del dinar és de 20 euros, però també es pot optar per participar tan sols als actes del matí

400 anys de la primera festa de “La Presentació”, a les escoles de la Companyia de Maria

Des dels seus inicis, totes les Escoles de la Companyia van celebrar, el dia 21 de novembre, una gran festa: la pre-sentació de la Mare de Déu Nena al Temple. Amb aquest motiu es feia una solemne processó pel carrers de la Ciutat, tot acompanyant la imatge de “la Verge Nena” i enmig de cants festius que passaren de generació en generació. En fer, aquest novembre, els 400 anys d’aquesta tradicional festa, les exalumnes de Solsona conviden totes les exalumnes de les Escoles de Catalunya a venir a la nostra històrica ciutat a fer una gran festa. Vegeu-ne el programa, i que no n’hi falti cap.

Òmnium Cultural del Solsonès presenta: “El dia després. L’escenari del 29-N” a càrrec del professor Josep M. ReniuL’acte tindrà lloc el dissabte, 13 de novembre, a les 8 del vespre, a la sala cultural de l’Ajuntament de Solsona, al c/. Castell, 20

Òmnium Cultural del Solsonès vol atansar el públic solsoní a la contesa electoral del proper 28 de Novembre. És per això que, a fi de donar la màxima informació possible i sem-pre des de la neutralitat més absoluta, presenta aquesta conferència amb una eminència de prestigi politològic al capdavant i des d’un enfocament científic del coneixement polític.

El Doctor Josep M. Reniu exerceix de professor de Ciència Política i Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Avalat per un gran bagatge acadèmic i professional, se’l reconeix com un dels politòlegs amb més capacitat d’anàlisi dels contextos actuals del nostre país. Autor de diversos llibres i articles de gran innovació en el camp politològic. Les seves branques d’investigació i especialització s’han desenvolupat entorn la introducció de les noves tecnologies i el vot electrònic al sistema electoral, i l’anàlisi de la formació de coalicions i pactes polítics. Recentment, ha estat un dels set ponents de la Comissió d’Experts encarregats de redactar la Llei Electoral Catalana, que en votació parlamentària no s’ha aprovat.

La conferència que proposa el professor Reniu es focalitza en l’escenari hipotètic de l’endemà de les eleccions. Efectuarà un repàs crític al panorama pre-electoral, a partir de la sentència del TC contra l’Estatut, analitzarà les propostes de cada partit, farà un estudi de les enquestes, degudament contrastades. A partir d’aquestes dades, pretén construir el nou entramat polític que liderarà Catalunya després de les eleccions. Per això, es plantejarà les hipotètiques futures relacions entre els partits, després del 28 de Novembre, per arribar a formar govern i encarar la legislatura 2010-14.

Al final de l’acte, s’obrirà un torn de paraula on tothom podrà participar-hi.

Conferències Òmnium Cultural del Solsonès

La Companyia de Mariaa Solsona celebrarà

una Trobada d'antigues alumnes

Page 61: Celsona 695

�1695 - Divendres, 05-11-2010

Societat

Anant donant gasi ja has arribat als 25!

Per molts anys!

El Migue avui divendres fa 30 anys.

Moltes felicitatsde part de tots!!!

Felicitats, Guillem pel teu primer porc

Aquesta noia el dia 7 farà 30 anys.

Felicitats!!!de part de la família!

Page 62: Celsona 695

�� 695 - Divendres, 05-11-2010

Humor Josep M. Borés

Llengua i societat, uffff

Anglès, classes avançades

Que l'anglès s'ha d'aprendre, a aquestes alçades ningú no ho discuteix. Aquí us deixo tres proves de traducció...

Mòdul Bàsic. Tradueix: "Tres bruixes miren tres rellot-ges Swatch. ¿Quina bruixa mira quin rellotge?

Solució: “Three witches watch three Swatch watches. Which witch watch which Swatch watch? “

Mòdul Avançat: "Tres bruixes transsexuals miren els botons de tres rellotges Swatch. ¿Quina bruixa transsexual mira els botons de quin rellotge Swatch?

Solució: “Three switched witches watch three Swatch watch switches. Which switched witch watch which Swatch watch switch? “

Màster Module: "Tres bruixes sueques transsexuals mi-ren els botons de tres rellotges Swatch suïssos. ¿Quina bruixa sueca transexual mira quin botó de quin rellotge Swatch suís?

I el màster és per al qui escrigui correctament això: “Three Swedish switched witches watch three Swiss Swatch watch switches. Which Swedish switched witch watch which Swiss Swatch watch switch? “

Perquè llavors diguin que l'anglès no costa!!.

La vida resumida en quatre ampolles

MulticulturalitatEl primer dia de classe, la mestra passa llista en qualsevol

dels col.legis de Solsona:

“Mustafá El-Ekhseri” ¡Present!“Obamba Moluni” ¡Present!“Achmed El-Cabul” ¡Present!“Evo Menchú” ¡Aquí!“Yao Ming Chao” ¡Jo!“Al Ber Tmar Tidi-Ez” ningú no contesta“Al Ber Tmar Tidi-Ez” silenci

La mestra es comença a enfadar i torna a repetir amb un to més seriós “Al Ber Tmar Tidi-Ez”!

I, finalment s'enfada i crida:“Al Ber Tmar Tidi-Ez”!!!I, de cop, al fons de la classe, s'aixeca un alumne espantat

i diu: "Dec ser jo, senyoreta, però no es pronuncia així, jo em dic Albert Martí Díez"

Les qualitats de les dones basquesTres homes es casen el mateix dia. Un gallec, un andalús

i un basc.El primer home es casa amb una gallega. I el dia següent

del casament li diu a la seva muller que havia de rentar plats i mantenir la casa neta cada dia. A l'home li va costar de veure el que havia demanat, però al cap de dos dies la casa ja estava endreçada, els plats nets i guardats.

El segon home es va casar amb una noia andalusa. El dia després del casament li demana a la muller que havia de netejar a fons la casa, rentar els plats i cuinar bé. El primer dia l'home no va veure cap resultat, però al dia següent ja va millorar. Al tercer dia l'home va començar a veure la casa neta i un gran plat servit a la taula per sopar.

El tercer home, casat amb una noia del País Basc, el dia després del casament li diu a la seva dona que volia la casa sempre impecable, els plats nets i al seu lloc, la roba neta, la taula parada i el sopar llest per quan arribés de treballar. El primer dia no va veure res, el segon dia tampoc. Al tercer dia la inflor de l'ull esquerre va anar baixant i li va permetre, amb el braç que ja no li feia tant de mal, preparar-se un entrepà, buidar el rentavaixelles i posar la roba a assecar abans de treure les escombraries.

La prova definitiva de l'escalfament global

Ep, que jo ja vaig per la tercera!!

Page 63: Celsona 695

��695 - Divendres, 05-11-2010

Diferències Marta C.

Troba les 7 diferències

Les escoles van celebrar la castanyada. Alguns alumnes van recuperar de l'armari vell vestuaris i es van engalanar amb les millors gales.Aquí hi tenim una instantània d'un grupet de castanyers posant davant la càmera. Hi hem amagat 7 diferències, sabríeu trobar-les?

Solucions de la setmana passada, del Celsona 694

L'acudit del Simi

Page 64: Celsona 695