PORTADA

� 686 - Divendres, 03-09-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

Les obres d’urbanització del carrer del Parc i d’ampliació del pati de l’escola Setelsis de Solsona van acompanyades d’una reordenació de la mobilitat en tot l’àmbit, que s’està posant a punt per a l’inici del curs escolar, dimarts vinent. Per adequar el règim viari a la nova situació s’està implementant un nou plantejament de la senyalització, que afectarà tant l’escola pública com l’Escola Arrels II i el veïnat.

En primer lloc, s’ha condicionat tot un espai a la calçada de l’avinguda del Cardenal Tarancón per encotxar i desencotxar a la banda de Setelsis, marcat amb una doble línia groga discon-tínua, en què es permetrà fer parades no superiors als dos minuts. Igualment, s’han desplaçat més amunt els estacionaments de motos i la parada del bus interurbà.

D’altra banda, se senyalitzaran les places d’aparcament en bateria sota l’arbrat del nou carrer del Parc, de manera que s’aprofiti al màxim l’espai disponible. Es calcula que al llarg d’aquest vial podran encabir-s’hi prop d’una trentena de places.

Solsona reordena la mobilitat a la zona de les escolesSe senyalitza una zona a la calçada per encotxar i desencotxar l’alumnat

A més, la zona verda que quedarà entre el carrer i el recinte escolar ampliat romandrà amb el mateix ús que se n’ha fet fins ara, després d’esplanar-se.

Així mateix, la brigada muni-cipal adequarà aquesta setmana l’espai d’aparcament del carrer de Marià For-tuny a tocar de l’Escola Arrels II des de l’avinguda del Cardenal Tarancón fins al pas de vianants de davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Se n’arranjaran els sots i es condicionarà

amb tot-u i graveta perquè puguin estacionar-hi més vehicles i amb més comoditat.

Tanmanteix, l’Ajuntament i la Policia Local fan una crida als usuaris dels centres escolars perquè optin per desplaçar-se amb el bus interurbà o a peu, o bé que estacionin els vehicles en zones properes i facin la resta del trajecte caminant.

De forma excepcional, a causa de les obres del pati, el primer dia lectiu, dimarts 7, l’entrada al col·legi Setelsis s’efectuarà per l’accés al gimnàs des de l’avinguda del Cardenal Tarancón.

Es guanyarà espai d’estacionament a l’indret del carrer de Marià Fortuny a tocar d’Arrels II

�686 - Divendres, 03-09-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona obre al públic per primera vegada les restes d’una casa medieval

Promoció Econòmica i Turisme les incorporarà en les visites guiades pel nucli antic

Aquest dissabte, dia 4, a les 12 del migdia, l’Ajuntament de Solsona obre al públic les restes arqueològiques que s’han museïtzat a la finca de Cal Carreres, amb què es mostra, per primera vegada, les dependències d’una casa comuna medieval. Els elements que s’hi poden veure, una tina i una sitja de gra, principalment, il·lustren el funcionament d’un celler medieval. Es calcula que aquest conjunt dataria del segle XIV i estaria en funcionament fins a final del XVIII.

L’arqueòleg municipal i director de la museïtzació d’aquest espai ubicat al carrer de Sant Llorenç número 7, Pere Cascante, serà l’encarregat d’oferir la visita guiada amb què els solsonins i visitants podran conèixer, per primer cop, les restes d’una casa medieval solsonina de tipus comú. “La museïtzació s’ha concebut amb una perspectiva molt divulgativa”, destaca Cascante, que posa de relleu la claredat amb què s’il·lustra el funcionament d’un celler domèstic de l’època, en el qual es fabricava el vi amb raïm provinent del vinyet de Solsona per a l’autoconsum, tot i que se’n comercialitzaven els excedents. “S’han conservat tots els elements principals d’aquest tipus de dependències”, afirma l’arqueòleg.

La recuperació i adequació d’aquest espai ha tingut un cost de 42.800 euros i s’ha finançat a través de la Llei de bar-ris, el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) i de la Diputació de Lleida. Amb aquesta museïtzació l’Ajuntament de Solsona té la voluntat d’ampliar els indrets d’interès turístic de la ciutat integrant les restes en el conjunt monumental del nucli antic. I “es posaran en valor mostrant-les al públic”, assenyala el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Josep Caelles. D’aquesta manera, el centre històric solsoní disposarà d’”una icona més per incorporar a les rutes que expliquen la història dels nostres avantpassats”.

Així, les rutes pel nucli antic s’ampliaran amb una parada a Cal Carreres. L’explotació turística d’aquest punt serà gestio-nada per la Societat municipal de promoció turística. Tot i això, les restes seran visibles també des de l’exterior a través d’una vidriera, que farà possible contemplar-les a peu de carrer.

A més, aquest carrer es convertirà en un eix important del circuit visitable, segons Caelles, ja que també s’hi podrà mostrar la manifestació gegantera de la Festa Major, que de forma imminent retornarà als baixos de l’anomenada Casa de la Mare de Déu, rehabilitada per la Confraria de la Mare de Déu del Claustre.

Recuperació d’una tinaL’espai museïtzat a Cal Carreres, corresponent a la

part baixa d’una casa entre mitgeres, presenta, com a element principal, una tina o cup. Es tracta d’una estructura circular en forma de dipòsit que tenia uns encaixos superiors per col·locar-hi unes fustes sobre les quals s’aixafava el raïm. En aquest cup s’hi emmagatzemava el most esperant que fermentés. D’allà es recollia a través d’una aixeta a la part inferior i es guardava en tones de fusta aïllades de la humitat de terra fins a aconseguir el grau d’alcohol desitjat.

En el mateix espai s’hi troben també les restes d’una sitja de gra, que s’omplia des de la cota del carrer de Sant Llorenç, i d’un arc de sosteniment dels pisos superiors reconstruït en acer. A més, per valorar tot el conjunt també s’hi pot veure un canalet que recollia l’aigua acumulada i la desviava a l’exterior.

Les restes arqueològiques van ser objecte d’una inter-venció el novembre del 2005, arran d’una promoció privada que volia construir diversos soterranis. Entre les ruïnes localitzades en van destacar els fonaments de quatre cases medievals. A mida que els treballs de construcció de nous habitatges avançava, l’Ajuntament va negociar amb la promoció de l’obra per tal de fer visibles una part de les restes descobertes amb la finalitat d’integrar-les en el conjunt monumental de la ciutat.

Per aquest motiu, es va permutar l’espai amb els vestigis arqueològics per una modificació del projecte inicial com-pensant l’edificabilitat que es perdia a la planta baixa amb un augment de la de les plantes superiors. El pas següent va ser el sanejament de les ruïnes, que es va fer entre el febrer i març de 2008, i la posterior museïtzació per fer-les visitables.Il.lustració de Francesc Riart sobre el procés d’obtenció del vi

Pere Cascante oferirà les explicacions aquest dissabte a les 12

� 686 - Divendres, 03-09-2010

El Consell Comarcal demana unitat per negociar el projecte de la portada d’aigües de la Llosa del Cavall

Els responsables del Consell esperen que la societat civil de la comarca s’organitzi i ajudi a defensar els interessos del Solsonès

El Consell Comarcal del Solsonès i els alcaldes afectats pel projecte d’abastament d’aigües des de la Llosa del Cavall a les comarques de l’Anoia, el Bages i part del Solsonès aposten per crear un front comú a nivell comarcal que per-meti fer sentir les seves reclamacions. Així ho van exposar dimecres de la setmana passada en una reunió informativa celebrada a la Cambra de Comerç de Solsona en la qual responsables del Consell i alcaldes dels municipis afectats van defensar la necessitat de sumar el màxim suport de les entitats comarcals per fer sentir la seva veu.

En aquesta primera reunió, a la trentena d’assistents a la trobada, se'ls va informar de l’estat actual del projecte i se'ls va exposar, les reivindicacions que el Consell Comarcal i els municipis afectats pel projecte han plantejat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que passen per participar en la gestió de l’aigua de l’embassament, modificar el traçat actual de la canonada i disposar dels recursos que generi el salt hidroelèctric previst a la presa de la Llosa del Cavall.

Aquesta setmana els responsables del Consell han avan-çat la seva voluntat que sigui la societat civil de la comarca

Comarca Josep M. Montaner i Reig

qui s’organitzi per defensar els interessos del Solsonès. Tot i que no s’ha confirmat oficialment, l’Associació d’Empre-saris del Solsonès podria ser l’entitat que liderés aquesta iniciativa. Una de les primeres accions que podrien fer els empresaris seria la convocatòria, en les properes setmanes,

d’una nova reunió entre les en-titats del Solsonès per començar a debatre el full de ruta a seguir i determinar les accions que s’haguessin d’empendre des del Solsonès.

Tot i que el projecte de construcció de la canonada de transport d’aigua des de la Llosa del Cavall al Solsonès, el Bages i l’Anoia ja està aprovat i les obres adjudicades, el Consell Comarcal i els alcaldes afectats consideren que l’obra suposarà un greu impacte ambiental en el territori. El traçat afecta una important massa forestal i dis-corre per terrenys molt abruptes. Per això proposen dos traçats alternatius, un que passaria per la cuneta de la carretera de la Llosa i l’altre que aniria pel marge esquerra del riu aprofi-tant el camí rural ja existent. Pel que fa a la participació en la gestió de l’aigua, Consell i alcaldes demanen la garantia de disposar de l’aigua que necessiti la comarca, a més d’obtenir els beneficis que en el futur pugui generar l’aprofitament energètic del salt de la Llosa del Cavall.

�686 - Divendres, 03-09-2010

� 686 - Divendres, 03-09-2010

Aquest cap de setmana la vall de Lord acollirà la com-petició, que ja té uns cinquanta participants.

Medi Ambient ha aprovat la celebració de la prova 2DT Vall de Lord per a aquest cap de setmana. Els organitzador de la prova han modificat el recorregut respecte de la ruta prevista el juliol passat, per passar per camins més amples tot i que segons ells l'anterior itinerari no vulnerava cap normativa.

Tots els beneficis recaptats en la celebració que ja compta amb uns 50 participants es destinaran per primer cop a La Marató de tv3 i s'organitzarà una tómbola paral·lela que s'ubicarà a la zona del pavelló al costat dels camps d'on partirà la competició.

Davant l'aprovació de Medi Ambient, l'entitat ecologista Ipcena i l'Associació de Turisme de la Vall del Lord han presen-tat aquest dimarts un recurs contra la resolució que autoritza la celebració d'una prova de trial a la Vall del Lord (Solsonès), els propers 4 i 5 de setembre. Segons els ecologistes, "la competició incompleix la llei perquè passa per senders i pistes que no es poden considerar transitables".

Ipcena ha tornat a mostrar el seu rebuig a la cursa de trial que es té previst celebrar a la Vall del Lord. Segons l'entitat, "els organitzadors insisteixen a fer malbé el territori". Tot i que s'ha modificat el recorregut de la cursa respecte al del mes de juliol, els ecologistes continuen denunciant que les pistes per on passa la competició no són transitables perquè no fan els quatre metres d'amplada reglamentària.

Ipcena denuncia un nou intent per celebrar una prova de trial a la Vall de Lord

L'entitat ecologista Ipcena denuncia que el Moto Club del Solsonès torna a treballar per celebrar una prova de trial a la Vall de Lord el primer cap de setmana de setembre i critica la inacció del Departament de Medi Ambient al respecte.

Els ecologistes han recordat que juntament amb Turisme de la Vall de Lord es van oposar a la realització de la competició de trial a la Vall de Lord que el Moto Club tenia previst celebrar els dies 3 i 4 de juliol. L’objectiu era evitar que causessin danys importants al medi natural, cultural i turístic de la Vall. Medi Ambient finalment no va autoritzar la prova per transcórrer per dins de la Reserva Nacional de Caça del Cadí, per passar pel llit de torrents d'aigua discontinus i per no demanar l’autorització amb una antel·lació mínima de 30 dies.

Però, segons Ipcena, "els organitzadors insisteixen i preveuen celebrar la prova el primer cap de setmana de setem-bre, prèvia sol·licitud dels permisos necessaris". Novament, s'hi oposen i el passat 6 d’agost van presentar una altra queixa i una nova demanda d’accés a la documentació presentada.

Malgrat això, l'entitat ecologista es queixa que "a dia d’avui, els Serveis Territorials de Lleida del Departament de Medi Ambient de la Generalitat no ens han faclitat cap document al respecte. Cap dels responsables de Medi Natural no ha atès les trucades d’Ipcena per donar explicacions del retard injustificat a l’hora de facilitar l’accés públic a la do-

Medi Ambient ha autoritzat la prova de trial, anul·lada en el primer intent

cumentació, com recull la llei de procediment administratiu. Resulta molt lamentable que s’impedeixi a unes associacions, amb centenars de socis al darrere, l’accés públic a la docu-mentació presentada a l’administració, donant llargues i no posant-se ni tan sols al telèfon".

D’aquesta manera, "es redueix a zero la possibilitat d’avaluar els efectes al medi del trial i de presentar-hi al-legacions", denuncien, alhora que posen de manifest que "curiosament, el president del Moto Club organitzador de la competició és l'alcalde de Guixers i president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure i Valls".

Plànol amb el recorregut de la prova

Comarca Ramon Estany

�686 - Divendres, 03-09-2010

Comarca Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Tenint en compte els models matemàtics de producció de bolets desenvolupats pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a partir del mostreig micològic de parcel·les distri-buïdes pels boscos catalans i de la informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les en els darrers 15 anys, s’espera que la campanya 2010 sigui lleugerament millor que la mitjana dels darrers 15 anys, principalment a les comarques de la Catalunya central, amb una producció de 55 a 70 kg/ha de bolets (incloent les que no són comestibles), una xifra lleugera-ment inferior a la campanya de l’any passat (90 kg/ha). Com a referència, podem dir que les pinedes catalanes produeixen de mitjana 44 kg/ha de bolets a l’any.

La predicció de la producció a nivell d’espècie és més difícil de fer, ja que els requeriments de cada espècie són més específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix és les preci-pitacions dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la producció dependrà principalment de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques, aquesta temporada es preveu una producció de 3 a 5 kg de rovellons per hectàrea.

Les tempestes de final de juliol i principi d’agost, su-mades a les temperatures moderadament més baixes del què és normal en algunes comarques a principi de mes, han provocat un avançament en la campanya. S’han trobat els primers bolets en algunes comarques de Catalunya. No obstant això, cal tenir en compte que les elevades temperatures que hem tingut els darrers dies i la manca de precipitacions poden paralitzar o retardar la fructificació dels bolets.

Si aquest avançament en la fructificació de bolets es traduirà en una bona campanya només es podrà saber a final de campanya, quan es compari la producció d'enguany amb la de temporades anteriors. Cal tenir present que la producció i la diversitat de bolets silvestres està estretament relacionada amb els factors ambientals que han passat durant els mesos anteriors, propers a l’inici de la campanya (principalment agost i setembre) i als mesos de plena producció (octubre i novembre).

La producció pot veure’s reduïda o posposada si l’estiu i la tardor són molt secs, i també es pot modificar el moment i la localització de la fructificació dels fongs. Al contrari, si hi ha tempestes freqüents durant l’estiu i precipitacions constants durant la tardor que poden avançar i afavorir la fructificació dels bolets. No obstant això, hi ha molts més factors que condicio-nen la fructificació, com la humitat, el vent o la temperatura, entre d’altres.

Cal considerar que les estimacions de les produccions que s’indiquen són mitjanes calculades de manera que s’ha tingut en compte la variabilitat de la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de boscos, i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre), de manera que la predicció està condicionada a què es compleixin les prediccions climàtiques a llarg termini, obtin-gudes del National Centers for Environmental Prediction.

S'espera que la campanya de bolets 2010 serà lleugerament millor que la mitjana dels

darrers 15 anys, segons el CTFCLa campanya s'ha avançat gràcies a les tempestes de final de juliol i principi d'agost

Foto d'arxiu: Buscadors de bolets ensenyant els rovellons

� 686 - Divendres, 03-09-2010

Breus Solsona i Comarca Ramon Estany

Els botiguers diuen adéu a l'estiu sortint al carrer

La iniciativa “Fora estocs”, de la Unió de Botiguers i Comerciants, tancà la campanya de rebaixes d’estiu d’aquest any, que no ha estat gaire satisfactòria. Una trentena d’establiments sortiren al carrer dissabte passat durant tot el dia.

El Centre Tecnològic Forestal treu a concurs la segona i tercera torre de control del clima

Per Resolució de la Direcció del Centre Tecnològic Fo-restal de Catalunya, de data 10 d’agost de 2010 es va acordar l’aprovació dels plecs de clàusules administratives i tècniques que regiran la licitació, mitjançant concurs obert, del “Contrac-te mixt de subministrament, servei i obra d’implantació de la segona i tercera torre que integrarà la xarxa transfronterera de torres de control i tecnologia de mesura de clima i innivació a diferents alçades, per al desenvolupament del programa POC-TEFA 08/34 “FLUXPYR”, cofinançat per la Unió Europea a través del fons europeu de desenvolupament regional.

El Termini d’execució serà des de l’adjudicació del con-tracte fins al 16 de març del 2011 pel que fa a la instal·lació i l’obra. El manteniment serà fins al juny de l’any 2012. La segona torre s’ha d’instal·lar dins l’any 2010. La tercera s’ha d’instal·lar de l’1 de gener de 2011 al 16 de març del 2011.

El Pressupost base de licitació ascendeix a un import total de 203.340 euros (IVA no inclòs), dels quals 119.650 euros corresponen al subministrament, 18.000 euros corresponen a l’obra civil, i 65.690 euros corresponen al servei d’instal·lació i manteniment.

L’Obra Social d’Unnim aporta 6.000 euros a un projecte del Sol del Solsonès

Quatre projectes socials d’entitats de la Catalunya Cen-tral –del Berguedà, el Bages, el Solsonès i l’Anoia– han rebut 30.000 euros de l’Obra Social d’Unnim a través de la 7a Con-vocatòria d’Ajuts a Programes Socials de Caixa Terrassa.

SOL DEL SOLSONÈS pel seu projecte a l'entorn de la ceràmica com a pont d’integració per a persones amb malaltia mental, amb un estudi dels canals comercials per obtenir el re-gistre de centre especial de treball Solsona rebrà 6.000 euros.

600.000 euros per a 71 projectesEn total, 71 projectes d’entitats privades sense ànim de

lucre –69 de catalanes i dues més de la Comunitat de Madrid– s’han beneficiat dels prop de 600.000 euros de la convocatòria, que aquesta vegada havia rebut 136 sol·licituds.

El conjunt de subvencions fomenten la inclusió laboral de col·lectius amb risc d’exclusió social, la creació de llocs de treball en sectors emergents o mitjançant la innovació en els tradicionals, i l’autoocupació i l’emprenedoria de joves i dones. Aquest objectiu triple pretén donar resposta a l’actual context de crisi econòmica i de deteriorament del mercat de treball.

Des del 2004, aquests ajuts, procedents de l’Obra Social Caixa Terrassa, han impulsat 362 projectes, amb una aportació total que s’aproxima als 3,6 milions.

Incendi d'una campana extractora en un pis

Diumenge a la nit es va incendiar una campana extrac-tora d'una cuina, a Solsona. Segons els bombers, no hi va haver ferits. El foc es va declarar en un quart pis del número 54 de la carretera de Torà. Una dotació dels bombers el va apagar en pocs minuts.

�686 - Divendres, 03-09-2010

10 686 - Divendres, 03-09-2010

Breus Solsona i Comarca Ramon Estany

La Diputació de Lleida atorga un ajut al Solsonès Obert al Món

La Junta de Govern de la Diputació de Lleida, en sessió ordinària celebrada el 26 de juliol de 2010, i en relació a la convocatòria de projectes a realitzar per les ONGDs per a la sensibilització de la societat en l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament, anualitat 2010, va acordar concedir un ajut a les actu-acions presentades a la convocatòria per a l’atorgament de subvencions per a projectes a realitzar per les organit-zacions no governamentals, per a la sensibilització de la societat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional, anualitat 2010:

Solsonès Obert al Món SOM, pel projecte de Sensibilització de la ciu-tadania del Solsonès en relació a la recuperació nutricional i salut dels infants menors de 5 anys de Tacuba a El Salvador, amb un pressupost de 6.000 euros, ha rebut un ajut de 1.306 euros.

Una dona resulta ferida lleu en un accident de trànsit a Solsona

Una veïna de Solsona va resultar ferida de caràcter lleu en un xoc entre dos cotxes a la carretera C-26, al terme de Solsona. L'accident, segons fonts dels Bombers de la Generalitat, va tenir lloc poc abans de les 5 de la tarda de dimarts a l'altura del quilòmetre 102 de la C-26. En el sinistre, ocorregut per causes que es desconeixen, s'hi van veure implicats dos turismes. Com a conseqüència, la con-ductora d'un dels cotxes, Maria Claustre P. M., de 46 anys i veïna de Solsona, va resultar ferida lleu i va ser traslladada a l'hospital comarcal solsoní.

Decoració nadalenca o bretolada?

Després d'una nit de festa al dissabte, alguns arbres de les places de Solsona mostren aquesta curiosa ornamentació. Cal recordar que encara falten 4 mesos per Nadal i que hi ha unes mides homolo-gades, pels arbres, i per la decoració.

El president de la Diputació visità Guixers, Sant Llorenç de Morunys i Odèn

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va fer una visita insti-tucional als municipis de Guixers, Sant Llorenç de Morunys i Odèn. La visita s’inicià a Guixers, on va ser rebut per l’al-calde Marià Chaure, amb qui mantingué una reunió de treball a les dependències municipals. Posteriorment, es desplaçà al municipi de Sant Llorenç de Morunys, on fou rebut per l’alcalde Joan E. Roures. Després de mantenir una reunió de treball amb els membres del consistori, Gilabert es desplaçà fins a Odèn, essent rebut per l’alcalde del municipi, Andreu Alet, amb qui mantingué una reunió de treball.

La venda de vehicles al Solsonès va créixer un 50% respecte l'any passat

Les dades facilitades pel Gremi de Venedors de Vehicles de Motor corres-ponents als primers 6 mesos del 2010 mostren una reactivació en la venda de vehicles respecte al mateix període del 2009. Si de gener a juliol del 2009 es van vendre 82 vehicles, de gener a juliol del 2010 la xifra va passar a 127, tots al conjunt de la comarca del Solsonès, el que representa un increment del 54'9%.

Per municipis a Solsona s'han venut 87 vehicles aquests primers 6 mesos de l'any, 7 a Sant Llorenç de Morunys i 8 a Olius.

La creació de noves empreses cau un 38% a Solsona

Segons dades del Registre Mercantil Central, Solsona ha experimentat una da-vallada constant en la creació d'empreses, general a tot Catalunya, si bé s'ha notat més o menys en cada municipi. Solsona va crear 31 empreses l'any 2007, xifra que es va reduir a 21 el 2008 i a 13 el 2009, representant una caiguda del 38%, superior al promig de Catalunya, que és d'un 23%.

S'instal.laran plafons informatius a la Mare de la Font

El Consell Comarcal del Solsonès ha presentat un projecte per instal.lar plafons informatius i 9 descriptius sobre el valor natural dels espais d'interès natural del Solsonès al parc de la Mare de la Font. L'ajuntament de Solsona ha assumit el compromís de fer efectiva una aportació de 6.720 euros per aquest projecte.

11686 - Divendres, 03-09-2010

Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Josep Mijana i Vila(100 anys)

“Ha passat un altre any!, exclama la gent.En realitat els anys no passen,

és la nostra vida la que corre de pressaen un espai concret d’un temps infinit”

Divendres passat dia 27 d’agost es va portar a terme a la nostra Vila d’Oliana una celebració molt especial, tan especial que en aquests moments ja forma part dels annals de la història del poble; em refereixo al fet que el sr. Josep Mijana i Vila, nascut a Castellnou (Bassella), l’any 1910, ha assolit els cent anys de vida... Per aquest motiu se li va retre un merescut homenatge.

“La gent gran, i més la dels poblesa més de ser savis

han viscut la universitat de la vidasón els millors diccionaris de consulta humana”

En totes les èpoques han existit els avis, aquesta gent gran que amb els seus cabells platejats i la seva experiència de la vida, ens donen savis consells. Els avis, quan fa bon temps, es reuneixen al carrer (actualment van a la Llar del Jubilat) per recordar el temps de la seva joventut o les penalitats de tal o qual guerra. Alguns fins i tot des de la seva experiència personal s’atreveixen a vaticinar el temps que farà, segons la intensitat del mal d’espatlla o de cames...

“Els vells gaudeixen d’una gran saviesafruit dels anys i les experiències de la vida,

en canvi són els joves d’avuiels que creuen saber-ho tot.”

Abans d’acabar aquest escrit vull dir que he aprofitat per posar quatre “Reflexions en el camí de la Vida” del bon amic i escriptor en Joan Bellmunt i Figueras.

Desitgem a l’homenatjat moltes felicitats i que per molts anys el puguin acompanyar la família i els amics. Ànims i que no faltin les il.lusions. L’important és que cada nou dia sigui viscut amb tota la intensitat, la gent gran també és útil, la seva experiència és molt profitosa als més joves. Que per molts anys pugui anar a la Llar del Jubilat amb els seus companys i companyes a fer la partideta de cartes...

“Quan vegis blanquejar els teus cabellsno pensis que ha arribat la tardor a la teva vida,

el que compta és que l’eterna primaverafaci estada en el teu cor.”

Moments abans de l’homenatge jugant a cartes

Durant l’homenatge. Autoritats, amics i companys L’homenatjat amb la família

Entrega d’una placa commemorativa del centenari

1� 686 - Divendres, 03-09-2010

Roger Mas rebrà el títol de Geganter d'HonorAquesta Festa Major, el dia 9 de setembre, i en el transcurs dels ballets tradicionals, és previst de concedir el títol de Geganter d'Honor al cantautor solsoní Roger Mas, un títol inclòs als estatuts de l'entitat i que s'ha atorgat en determinades ocasions

El format del reconeixement, que s'està acabant d'enllestir, vol ser una sorpresa, tot i que ja se li ha comunicat al cantautor la notícia i ha manifestat que està molt content, especialment perquè serà una Festa Major especial, ja que participarà amb l'Orfeó Nova Solsona cantant els Goigs de la Mare de Déu del Claustre i llegirà el manifest de l'Onze de setembre.

Roger Mas, Geganter d’honor

Tots els geganters són igual de valuosos, perquè

la seva il·lusió i constància fan que els nostres ge-gants estiguin plens de vida. No obstant això, n’hi ha que amb el seu compromís han aconseguit que la nostra festa esdevingui encara més especial, els geganters d’honor.

Han estat diverses les persones que han rebut la màxima distinció de l’entitat, essent de les primeres en Joan Roure i en Manel Casserras. El primer, com a creador i arranjador dels ballets i els pasdobles, i el segon, com a constructor i conservador de les diferents figures. També són geganters d’honor els antics portadors que duien els gegants abans de l’aparició de l’Agrupació de Geganters: els germans “Barreretes”, l’Àngel Sala i el Jaume Sala, i en Joan Caballol, “el Sabató”.

Als diferents macips majors que han presidit l’en-titat també se’ls ha reconegut la seva tasca personal dins l’agrupació i dins la festa amb aquesta distinció, alhora que ha servit d’agraïment per tot l’equip amb qui treballaven, representant així tota una etapa. Aquests han estat en Jaume Cuadrench, en Josep Pujol, en Jaume Caballol i en Víctor Pisa.

Entre les distincions també en destaquen dues: la primera realitzada el 1985 on es van nomenar geganters d’honor els expedicionaris catalans que, ara fa vint-i-cinc anys, van escalar el cim de l’Everest, i la segona el 1998 en què es va distingir els membres de la plantilla del TDK Manresa pels mèrits obtinguts a les temporades anteriors essent campions de la Copa del Rei i de la Lliga ACB. El darrer nomenament va ser el de Josep Dalmau, “el Rendé”, geganter i coreògraf dels ballets dels Óssos, els Nans, el Drac i l’Àliga.

Aquest any, l’Agrupació de Geganters, en el transcurs dels ballets a la plaça, atorgarà el títol de Geganter d’honor al cantautor solsoní Roger Mas (Solsona, 1975) per la seva contribució a fer més coneguda la nostra festa i la ciutat i per la delica-desa i encert amb la que ha versionat les nostres músiques.

Cançons tel·lúriques (2008), considerat el millor disc de la dècada, s’ha convertit en un referent per als amants de la música contemporània i contribueix a fer més gran el conjunt del treball del cantautor.

Desitgem que en Roger Mas, que apareix sempre amb espardenyes de set brencs en les seves actua-cions, sabrà portar el nom de Solsona i el títol de Geganter d’honor amb la dignitat amb la que ho ha fet fins ara.

Per molts anys!

Geganters de Solsona

Solsona Ramon Estany - Fotos: Agrupació de geganters i Jaume Cuadrench

Geganter d'honor Joan Roure i Jané, compositor dels ballets i els pasdobles, amb els balladors dels óssos 1979

Geganters d'honor: germans Barreretes, Àngel Sala i Jaume Sala, i Joan Caballol

1�686 - Divendres, 03-09-2010

1� 686 - Divendres, 03-09-2010

L’any 1960 renaixia a Solsona una institució que havia vist truncada la seva activitat arran de la Guerra: l’Orfeó Nova Solsona. Va ser a partir de l’homenatge musical que se celebrà per al desaparegut Mossèn Josep Llucià i Bonet, exdirector de la Capella de Música de la Catedral i de l’Orfeó, que tornà a sorgir la idea de recuperar aquell cor. Sota la batuta de Josep Font i Parera, el nou grup de can-taires de l'Orfeó, format per integrants del Cor Parroquial i de la Capella de Música, entonà les Caramelles d’aquella Pasqua, començant així un llarg camí de música, cultura i país que arribaria fins als nostres dies, amb el mateix entusiasme i il.lusió.

Han estat les veus d’algunes de les persones que van viure aquells moments i que van formar part d’aquell renascut Orfeó, les que han creat el fil conductor d’una exposició que vol arribar a tothom per mostrar què ha estat i què és aquesta institució tan present en la vida cultural de la nostra ciutat.

Amb la mostra "Veus del record: revivint els últims 50 anys d'Orfeó" l'en-titat cedeix el protagonisme a aquelles persones que van viure la reaparició de l'Orfeó, que n'esdevenen el fil conduc-tor. Ha estat gràcies a la Comissió de Joves que han preparat, per aquest any

Una de les entitats de més solera de Solsonarememora el mig segle de la seva refundació

EXPOSICIÓ: 'Veus del record: revivint els últims 50 anys d'Orfeó' sala cultural de l'Ajuntament del 5 al 19 de setembre, de 12 a 14 h i de 19 a 21 h

de celebracions del 50 aniversari de la refundació de l'Orfeó, una exposició rica en imatges de les darreres cinc dècades de l'entitat cultural solsonina. Els autors de l'exposició destaquen que qui hagi llegit el reportatge del programa de la Festa Major dedicat a l'orfeó, veurà reflectida l'exposi-ció, com un fil conductor que segueix el punt de vista dels cantaires, tot recordant anècdotes. Per als organitzadors, el bonic

L'Orfeó dirigit per Joan Blesa l'any 1970. Font: arxiu comarcal del Solsonès

El president de l'Orfeó, Josep Dalmau, i Marta Ferrussola en la festa dels 75è aniversari de l'OrfeóFont: arxiu Orfeó

El president de l'Orfeó, Josep Casserras (1968-1978). Font: arxiu comarcal del Solsonès

El director de l'Orfeó, Joan Lladó ( 1977-1984). Font: arxiu Orfeó

de l'exposició és el recull de records, perquè "la història de l'Orfeó és també la història d'un país, una ciutat, i una entitat molt sòlida i molt vinculada a Solsona", pel fet que per l'Orfeó hi han passat molts solsonins i solsonines, gent de totes les edats.

La inauguració de la mostra tindrà lloc el diumenge dia 5 a 2/4 de 7 de la tarda.

Solsona Ramon Estany

1�686 - Divendres, 03-09-2010

Gegant Vell apareix per primer cop a Solsona l’any 1675 i des de llavors no ha canviat mai la seva fisonomia. Sempre s’ha presentat com un guerrer amb bigoti, cabellera negra i amb un voliac a la cuirassa on hi du gravats els escuts dels nobles que han governat la ciutat.El nostre estimat gegant, evolució del primitiu Goliat bíblic, és avui un dels elements folklòrics més destacats de la Festa Major, per la seva antiguitat, pel seu simbolisme i per la seva qualitat artística.

# #

Els retallables de la Festa Major 1- El Gegant VellIdea Original: Joan Carles MontanerDibuix Gegant Vell: Sol CotsDisseny retallable: Sol Cots, Josep M. BorésEdició i disseny gràfic: Josep M. BorésImpressió i distribució: Apunts Gràfics, s.l.Diposit Legal: L-324-2010Primera edició, Solsona agost de 2010

Amb el suport de:

4 - Suca de pe-

gament en barra

aquesta pastilla

blava i tanca-la

com si fos una

capsa.

Comença llegint tots els textes que hi ha al voltant fins que entenguis què cal fer en cada moment, estan nu-merats de l’1 al 7.Necessitaras tiso-res i pegament de paper en barra.

1 - Talla amb les tisores tot el voltant del gegant, segueix aquesta línia negra i continua per les faldilles per la línia marró.

3 - Quan ho tinguis tot doblegat, suca de pegament en barra aquesta pastilla blava i engainxa-ho tancant com si fos un tub quadrat.

6 - Per darrera del plomall, suca-hi també pegament i engainxa els dos costats

5 - Aquesta peça és l’ombro, quan estigui tot retallat i doblegat fes-li un glec i corba’l en dins seguint la forma de l’es-quena

El Gegant Vell de Solsona

2 - Quan estiguis, plega la figura per totes les línies marró puntejades en un angle de 90 graus

7 - Per donar-li més resistència a la porra, fes-li un blec per la part central com si la mà del gegant l’agafés.

Si desitgeu més informació podeu accedir a http://www.gegantersdesolsona.com

Ctra. de Manresa, s/nTel. 973 48 08 87 - SOLSONA

setelsis@setelsis.com

Ctra. de Torà, 25Tel. 973 48 17 19 - SOLSONA

info@elsolsones.net

Els retallables de la Festa Major - PVP 1 Euro

Fes ballar el teu Gegant Vell!

Demà dissabte

trobareu a totes les

llibreries el retallable

del Gegant Vell de

SolsonaPVP 1 euro

L'Estació de Servei Setelsis i el Celsona Informació us ofereixen el primer dels Retallables de la Festa Major amb la figura del Gegant Vell. Busca tisores i pegament i munta el teu gegant.Els trobareu a totes les llibreries, oficines de turisme i a l'Estació de Servei

1� 686 - Divendres, 03-09-2010

El folklorista Ramon Felipó pre-sentarà l'obra de Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench, el primer llibre sobre els trabucaires solsonins, un dels elements festius patrimonials d'interès nacional de la ciutat.

Homes de terra i foc: els Tra-bucaires de Solsona, ha estat editat per l'Ajuntament de Solsona. En l'acte també hi intervindran l'alcalde, David Rodríguez, la regidora de Cultura, Sara Alarcón, i els autors. Per cloure la presentació actuarà la pianista Mònica Mendoza. Abans, però, és previst que diferents colles de trabucaires convidades a l'acte facin galejar els seus trabucs pels voltants i places de Solsona.

L'embrió d'aquest llibre, segons expliquen els autors, va ser el treball de recerca de la Montse Auguets, estudiant de l'Es-

'Homes de terra i foc: els Trabucaires de Solsona'El Teatre Comarcal acollirà diumenge, 5 de setembre a les 12 h

la presentació d'un llibre dedicat als trabucaires

Portada del llibre

cola Arrels, que un cop presentat, va veure l'oprtunitat de tirar endavant el llibre, que no es quedés amb el treball, donant relleu als trabucaires.

El llibre consta de diverses parts, amb un important pes de la imatge grà-fica. Se situa els trabucaires a la ciutat de Solsona, es parla de l'origen d'aquesta figura, i acaba centrant-se en la colla de Solsona, descrivint la vestimenta, els tra-bucs, les sortides que fan i els trabucaires d'Honor.

Per a Montse Auguets, una de les autores del llibre, la principal particula-ritat dels Trabucaires de Solsona és que són el conjunt folklòric més antic del país i els que preserven millor les arrels de la

pagesia. Enguany, la colla celebra el 45è aniversari des que es va constituir.

El cap de colla de 1985 al 2004, Ramon Vila (Ramon de Gilibets), amb el Bisbe Deig. Dècada dels anys 90. Font: ajuntament de Solsona

Alcalde Serra Jounou i el trabucaire d'honor Manuel Fraga. Abril de 1969 Font: família Serra-Font

Processó extraordinària en motiu de la coronació de la Mare de Déu del Claustre. 1956. Font: Confraria del Claustre

Foto més recent del grup folklòric. Corpus 2010. Font: Oriol Creus

Solsona Ramon Estany

1�686 - Divendres, 03-09-2010

1� 686 - Divendres, 03-09-2010

Solsona Casal Voliac

Arcadi Oliveres protagonitza el XIXè

Aplec Independentista del Castellvell

El 1989 diversos grups in-dependentistes de la comarca del Solsonès varen iniciar una recollida de signatures contra la presència de la bandera espanyola al balcó del nostre ajuntament. El 1991, gràcies a la pressió del poble solsoní, l’es-tanquera ja no onejava a la nostra casa consistorial. Aquest mateix any vam decidir celebrar la Victòria de la Guerra de Banderes tot construint una estelada gegant (de 6 x 4 m), finançada amb l’aporta-ció voluntària de centenars de solsonins i solsonines. Des d’aquella data, any rere any s’ha anat penjant l’estelada gegant al Castellvell d’Olius, dins el marc de l’Aplec Inde-pendentista del Solsonès.

El XIXè Aplec Independentista del Castellvell, que se celebrarà el proper divendres dia 10 de setembre, comptarà amb la presència de l’Arcadi Oliveres, expert en economia mundial, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Ciències Econòmiques, president de l’Associació Justícia i Pau de Barcelona, el Consell Català del Foment de la Pau i la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat.Arcadi Oliveres presentarà el seu darrer llibre Aturem la crisi: les perversions d'un sistema que és possible canviar (Angle Editorial, 2010)

L’economista Arcadi Oliveres planteja en aquest llibre les principals claus de l'actual crisi econòmica i les seves possibles sortides. El llibre descriu flagrants casos de frau fiscal i retrata sense embuts els especuladors més importants… Però també parla de la crisi permanent del tercer món, de la crisi ecològica, de la crisi de valors i de la crisi de les democràcies.

Aquests acte, com cada any, s’emmarca dins del Cor-rellengua 2010, iniciativa duta a terme per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Conclourà aquesta jornada reivindicativa un concert amb el grups Llamp Te Frigui a les 10 del vespre a la Plaça Sant Joan.

Per Festa Major i la Diada, penja l’estelada al balcó

Solsona Casal Popular la Fura

Arriba el mes de setembre i amb ell la Festa Major de Solsona i la Diada Nacional de Catalunya. Com l’any passat, des del Casal Popular la Fura iniciem la campanya “Per la diada i la Festa Major, l’estelada al balcó”, per promoure que els solsonins i solsonines pengin l’estelada al balcó de casa seva durant els dies de la Festa Major i per l’11 de setembre. La Festa Major són uns dies on sortim al carrer a participar de les nostres tradicions i la nostra cultura, reivindicant-les i mantenint-les ben vives. No ens hem d’estar tampoc de mostrar les nostres inquietuds ni de seguir treballant per allò que creiem just. Per això volem animar a tothom a penjar l’estelada durant aquests dies de festa, per reivindicar les llibertats nacionals dels Països Catalans i per dir que la independència és l'única via per assegurar el futur del nostre poble. Durant l’últim any l’independentisme ha tingut un gran creixement i cada cop és més la gent que s’ha adonat que dins l’estat espanyol els catalans no hi tenim cabuda i que és l’hora de tirar pel dret i aconseguir la independència. Per la seva banda, els atacs de l’estat espanyol cap als catalans han anat en augment, deixant clar que l’Espanya diferent, federal, etc, de que parlen alguns és impossible.

A la vegada, en motiu de l’11 de setembre, diada nacional de Catalunya, l’Ajuntament de Solsona, ja va aprovar una moció donant suport a la convocatòria d’un referèndum per la indepen-dència i va donar suport, a la consulta del 13 de desembre, per penjar la senyera estelada al balcó de l’Ajuntament.

1�686 - Divendres, 03-09-2010

�0 686 - Divendres, 03-09-2010

Solsona FM retransmetrà en directe la Festa Majorel dia 8

Dimecres vinent, l’emissora municipal es trasllada al peu de la plaça Major per retransmetre els actes centrals de la jorna-da. A partir de les 11 del matí i fins que finalitzin els ballets, se seguirà la pujada d’autoritats i la manifestació folklòrica. L’equip de locutors donarà tots els detalls sobre la festa, la música, els improperis i moltes altres qüestions. El programa serà conduït per Ramon Segués i comptarà amb la presència de Josep Maria Pujol, Marc Barbens, Toni Viladrich i Carles Freixes. Ramon Montraveta estarà a la unitat mòbil, a peu de carrer. El programa especial de la Festa Major de Solsona del proper dia 8 inclourà actualitat, agenda d’actes, entrevistes a persones relacionades amb la Festa i amb el món de les tradicions. La primera part es desenvoluparà des dels estudis de Solsona FM i, posteriorment, l’equip es traslladarà a la plaça Major. Podeu seguir el programa a través del 107.5 de la FM o per internet a www.solsonafm.cat. La festa major es viu a Solsona FM!

A banda d’això, durant la setmana vinent, cada dia Solsona FM us oferirà tot el programa d’actes de la celebració a través de l’Agenda de la Festa Major. Aquest microespai s’emetrà diàriament a les 9 del matí, a la 1 del migdia, a les 4 de la tarda i a les 8 del vespre. Amb motiu de la Festa Major, l’Informatiu no s’emetrà aquesta setmana.

Podreu tornar-lo a sentir a partir del divendres 17 (a 2/4 de 2 de la tarda i a les 8 del vespre;. i dissabte i diumenge a les 4 de la tarda).

L’Entre Tots arrenca el 18 de setembre

A partir del dissabte, 18 de setembre, l’Entre Tots comen-ça la nova temporada. Els dissabtes al matí tindrem una hora i mitja per gaudir amb la millor música de tots els estils. El primer bloc el dedicarem a la música internacional (rock’n’roll, country i blues) i la segona a la llatina, catalana i als grups solsonins. I a la mitja part, el Gregori Solé ens portarà cada setmana una cançó i la banda sonora d’una pel·lícula. Tot plegat amb l’equip de sempre: el Josep Àngel Colomés com a conductor, el Quirze Viladrich a la producció i el Gerard Casas al control tècnic. El 18 de setembre, torna l’Entre Tots, tots els dissabtes a les 10 del matí, al 107.5 de Solsona FM, i la repetició, els dijous a les 5 de la tarda.

Radio Solsona FM

Ja arriba Obrint pas!Ja fa uns mesos que

una colla de joves de Solsona va començar l'aventura virtu-al de demanar que Obrint Pas vingués a Solsona. Amb gran sorpresa per part de tothom, inclosos els promotors, en pocs dies arribaven a les 1000 signatures que s'hi afegien. SOM i l'Ajuntament es van fer ressò d'aquesta reivindicació i es va triar aquest grup per fer el concert solidari de Festa Major 2010. No ha estat fàcil ni aconseguir que vinguessin ni definir el format final del concert, però serà el dia 4, a les 12 de la nit que es farà realitat el desig de la munió de joves.

Malgrat que en principi no hi havia d'haver teloners, finalment el grup Clepton obrirà la vetllada a les 11 de la nit, a la sala Xelsa.

Els diners que es recaptin aniran destinats al projec-te de formació professional per a joves de Santa Rosa del Peñón, Nicaragua.

Demà, la Xelsa s'ha d'omplir de gom a gom per una bona causa i per escoltar bona música!

Concerts SOM

�1686 - Divendres, 03-09-2010

Associacions i Entitats Redacció

Associacions i Entitats Solsona Jove Ajuda

Solsona Jove Ajuda (S.J.A.) estrena local social

El dia 3 de setembre, divendres, a 2/4 de 6 de la tarda s'inaugurarà el local social S.J.A. del voluntariat "Solsona Jove Ajuda". Lloc: casal de cultura 2n pis, n. 8.Tots els amics dels voluntaris hi queden convidats

ConferènciaEl dia 16 de setembre podeu assistir a la conferència “La

intel·ligència emocional en la gent gran”, que serà impartida al Castell de la Ciutat a la Seu d’Urgell. La sortida es farà des de l’estació d’autobusos de Solsona a 2/4 de 4 de la tarda.

Tots els que hi vulguin anar poden passar a inscriure’s per les oficines del club com més aviat millor, ja que les places són limitades. Gràcies.

Viatge a PeñíscolaEl club Estel del Solsonès organitza un viatge a Peñís-

cola pel dia 19 del proper mes de setembre. Totes les persones interessades en aquesta sortida poden passar a apuntar-se i a demanar més informació pel mateix club.

La nostra intenció és visitar els llocs més emblemàtics com el Castell fortificat del papa Luna i després temps lliure per poder prendre el sol en les llargues platges o banyar-se si el cos ho demana i el sol ho permet. Creiem també que el menú que ens han presentat per dinar serà un motiu més per apuntar-se a aquesta excursió. Ànims!

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Berenar-soparDesprés de la tornada de París, que serà el

dia 12 de setembre, continuarem amb les nostres activitats, amb un berenar-sopar al nostre local per començar la temporada de tardor.

El berenar-sopar tindrà un preu de 10 euros i 12 euros els no socis. I serà el dia 18 de setembre a les 8 del vespre.

Tant si aneu a París com al berenar passeu pel local a apuntar-vos. Truqueu al 695 36 58 80 - 973 48 26 77.

Fi de festa Mag Pere i d'altres.Continuarà...

Associacions i Entitats Club Viure i Conviure

Laus Perennis celebra la seva festa anyal

L'associació que vetlla pel culte a la Mare de Déu del Claustre celebrarà el proper diumenge 12 de setembre la seva tradicional festa anyal que s'iniciarà al matí a les 9 amb una Missa per a les associades a la Capella del Claustre. Farà l'ho-milia el reverend Director de l'Associació Mn. Josep Torres Segura. A continuació hi haurà una trobada amb esmorzar. La celebració es clourà a la tarda, a 2/4 de 7, amb la Funció Solemne a la mateixa capella i besamans.

Moviment d'associades durant l'any 2010Baixes per defunció: Rosa Guitart Vila, Carme Joval Solanes, Pilar Alsina Alsina, Carme Santcliments Ramellat, Carme Regués Caubet, Rosa Solà Planes, Maria Capdevila Casafont, M. teresa Terricabras Ferran. Maria Ramonet Canal, Maria Casafont Colilles, Montserrat Serra Montraveta i Mercè Capdevila Fornell.

Altes: Dolors Rotxés Malé, Immaculada Novas Comella, Claus-tre Clotet Capdevila, Teresa M. Gualdo Cots, Esther Sarri Solé, Pilar Roses Campanero, Pilar Marmi Roses, Marta Cuadros Flores, Olga Viladrich Bernadó i Aida Santos Viladrich.

Nits Literàries i MusicalsVolem recordar-vos les properes Nits Literàriesi Musicals que se celebraran enguany:

23 d’octubre: VIII Nit Literària i Musical a Solsona.13 de novembre: III Nit Literària i Musical a Cardona.

Us animem a participar-hi amb qualsevol tipus d’actuació, ja sigui musical, literària, dansa, teatre, tite-lles, còmica, màgia...etc. Us podeu posar en contacte amb nosaltres al 973 483683 o soldesolsones@yahoo.es.

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

Indrets amb misteri (Solsonès) Jaume Clavé

Simetria = artificial

Els éssers vius són els éssers més simètrics que hi ha. Una fulla, una papallona, una àliga, un rinoceront, l’home i la dona... són simètrics. Si som raonables, cal creure que algú els deu haver enginyat i fet. Com col·locar dins el cos tants òrgans, servant la simetria del cos? Fora dels éssers vius, només són simètrics els objectes fabricats per l’home, com una casa, una porta, cotxe ... i mil coses més. La simetria és senyal d’intel-ligència i que algú ho deu haver fet. Ara bé, la Valldàries és una vall simètrica, fins al punt que va meréixer el nom de vall de la ferradura (significat hebreu de bordell), i la ferradura és un dels objectes més simètrics possibles. La Valldàries, qui la va fer, com i quan?

Terra, al mateix temps marxem a 106.400 km/h al voltant del sol i encara som arrastrats pel sol a 800.000 K/h al voltant del centre de la nostra galàxia, la Via Làctea, la qual també viatja en bloc vers algun punt misteriós de l’Univers. Si es dóna el cas que dormim en un tren d’alta velocitat, la cosa encara es com-plica més i ja ningú no és capaç de saber quina és la veritable trajectòria del nostre cos en l’espai.

La Terra descriu un moviment de rotació per la punta de l’eix polar, tan lent que triga 26.000 anys a donar la volta completa. Se’n diu la precessió dels equinoccis perquè serveix per saber el començ de la primavera i la tardor, quan el sol surt o es pon exactament a la meitat del seu camí aparent, anant amunt i avall de l’horitzó. Aquest moviment de l’eix és típic també de les baldufes. Degut a aquest moviment, actualment el nord de la Terra ja no s’escau exactament amb l’estrella polar, 3000 anys aC coincidia amb l’estrella Thuban i vers el 14000 dC el nord s’escaurà amb l’estrella Vega. Cada 70 anys la sortida del sol, en un mateix indret de l’horitzó i al mateix dia, es desplaça un grau més avall en el sentit de les agulles del rellotge, i això vol dir que d’aquí a 13000 anys, tan sols, el sol sortirà per on avui es pon. Si no fos per la ciència astronòmica ningú no se n’adonaria, però l’home antic estava molt preocupat per aquest moviment, que era bàsic per a conèixer el començ de l’any i per programar les collites. Els gegants van modelar muntanyes i alçar monuments megalítics per conèixer els dies dels solsticis i dels equinoccis, i d’aquí ...

El rellotge còsmic

El més rellevant de tots seria el Pedraforca, muntanya simètrica. Avui hi surt i s’hi pon el sol pel mig de l’enforca-dura l’11 de setembre i encara i ha gent que van a fotografiar l’espectacle des de les muntanyes de Gisclareny o de Sagàs. Ja seria estrany que aquest fenomen es produís perquè sí, per pura casualitat, tenint en compte que no hi ha cap més muntanya al món com el Pedraforca (excepte a Monterrey, Mèxic) i que el fenomen només és possible si la muntanya està encarada dintre d’uns pocs graus determinats d’entre els 360º possibles de la

Santes Creus de Bordell (i 6)

El moviment de la precessió dels equinoccis

Deixant a part que la van fer els gegants, tal com ho va creure la saviesa popular al dir-ne la Vall dels Àries (raça ge-gant) i que no ens és possible imaginar quina energia fabulosa farien servir, ens fixarem només en el quan, però abans ens cal aprendre un dels 9 o més moviments que té la Terra, el tercer en importància, però molt oblidat.

Quan dormim no estem gens quiets. Naveguem per l’espai, en direcció a l’orient, a 1073 km/h per la rotació de la

Al cap de 12.000 anys, el vell "mallol" encara apunta al mig de la Vall

El Pedraforca, rellotge còsmic

��686 - Divendres, 03-09-2010

Indrets amb misteri (Solsonès) Jaume Clavé

circumferència de la Terra. També el diàmetre del sol coincideix amb la mida del forat. Si era per a marcar els solsticis d’estiu i d’hivern, seria fàcil calcular quan es féu el gran rellotge còsmic del Pedraforca.

La perpendicular de la Valldàries sembla l’agulla d’un rellotge que marca les 7 de la tarda i que va corrent. A l’entrada de la ferradura, en la mateixa perpendicular, els atlants van alçar

Vista aèrea de la ferradura

al poble de Plandogau, una muntanya- peix molt espectacular, coronada actualment per una ermita romànica derruïda, com a senyal de l’origen sagrat de la muntanya. Tot convida a creure que la Valldàries va ser també obra seva. Tenint en compte que probablement la farien de cara a sol ixent, com les capelles romàniques, es pot calcular aproximadament quan va ser. Fou quan l’agulla de la vall assenyalava les 5 del matí, hora solar, però d’un rellotge que tingués una esfera de 24 hores, com haurien de ser els bons rellotges, només que aquí cal tenir en compte que es tracta d’un dia de 26.000 anys i que a cada hora li correspondrien uns 1080 anys. En aquesta nova esfera la perpendicular de la Valldàries marca les 4 de la tarda, o sigui, les 16 hores. Per tant, de les 5 del matí a les 16 de la tarda hi van 11 hores, que a raó de 1080 anys fan prop de 12.000 anys, era de Leo. La Valldàries l’haurien feta uns 9.500 anys abans de Crist. No li manca gaire perquè el sol s’hi pongui per on al principi sortia, menys de 2.000 anys. Any platònic de 26.000 anys i les eres del zodíac

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

Opinió Maria Díaz. COMÚ-ICV Solsonès

Així s’hauria de treballar sempre

Amb la creació del Consorci del Solsonès i Cardona per al Medi Ambient, que agrupa l'Ajuntament de Cardona, el de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès s’ha demostrat que treballar conjuntament sense mirar els colors polítics funci-ona. Tal com diuen els seus estatuts, “el Consorci té per objecte la planificació, reglamentació, i prestació de serveis i activitats, d’interès municipal i comarcal quant a:- Servei de recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals.- Servei integral de la gestió de tots els residus sòlids municipals.- Qualsevol dels serveis inclosos dins de la matèria medi am-bient i salut pública, previstos en les competències municipals de la vigent legislació de règim local. Els diferents agents im-plicats volen aconseguir la prestació d’uns serveis públics de qualitat, presidida pels principis d’eficàcia i eficiència. Volen racionalitzar i unir esforços i recursos per fer efectiva, en les millors condicions, la prestació d’aquests serveis, atès que el seu cost, la seva territorialitat, l’aplicació de noves tecnologies, entre d’altres, aconsellen fórmules associatives de les adminis-tracions pròpies del territori. Volen promoure i col·laborar en aquelles activitats conduents al desenvolupament sostenible del seu àmbit territorial. Es vol col·laborar amb els ens con-sorciats en l’aplicació efectiva de les respectives polítiques mediambientals. I es vol sensibilitzar el conjunt de la població amb els temes relacionats amb la recollida selectiva i el medi ambient en general.”

El Consorci ja ha començat a prestar serveis amb la reco-llida de la fracció orgànica aquesta primavera. I més endavant s’estudiarà d’afegir altres fraccions i altres serveis sempre que sigui viable.

Com a ciutadana, en veure que a banda de colors polítics i interessos particulars, s’han consorciat diferents ens per reduir despeses i oferir un servei més eficaç als ciutadans i ciutada-nes, em genera gran satisfacció, i no puc deixar de pensar que la política hauria de ser sempre així, és a dir, treballar conjunta-ment pel bé de la ciutadania i del territori, deixant de banda partits i interessos partidistes. El consorci, on el nostre regidor de medi ambient, Jordi Fraxanet, ha tingut un paper clau, em fa tenir esperança en que algun dia els que volem millorar les coses puguem treballar plegats. Aquesta seria la manera de que els ciutadans i ciutadanes tornessin a tenir confiança en la política. UNIR ESFORÇOS I COL·LABORAR, són les premisses que hem de tenir presents. L’Ajuntament d’esquerres de Solsona ens ha donat una lliçó de com s’ha de governar pel bé comú.

Opinió Josep Àngel Colomés

La fe mou muntanyesi la Mare Teresa de Calcuta... també

El passat 26 d'agost, la mare Teresa de Calcuta hagués complert 100 anys. Aquella monja arrugada, que recordem tots en multitud d'imatges, va deixar la seva petjada a la terra amb nom-brosos actes d'amor als més pobres entre els pobres.

Teresa de Calcuta era una persona senzilla i molt

valenta. Donar la mà a persones que s'estaven morint, oferir-los un somriure fratern, caminar entre la pobresa més extrema... Això és el que feia. Suportar això és trau-màtic per molts. El dolor és difícil de veure i fins i tot de compartir. Però l'amor està per sobre del dolor. I la mare Teresa ho demostrava.

Els seus escrits reflectien la intensa vida espiritual que havia de portar per viure amb esperança en aquell ambient tan difícil de Calcuta. A l'Índia hi ha molta gent... i molta gent que pateix. La força de la mare Teresa de Calcuta va cridar l'atenció del món i d'un periodista: Malcolm Muggeridge. Un reportatge de la BBC titulat Alguna cosa meravellosa per a Déu va ser un dels èxits de la televisió que va ajudar a divulgar la labor d'aquella santa. Era el 1969. L'home conquistava la lluna, però una dona conquistava el cor d'aquelles persones sensibles al sofriment.

La mare Teresa de Calcuta va ensenyar al món què era la fe i com s'havia de viure. Ens aconsellava una vegada i una altra que, primer, havíem d'estimar i valorar la nostra pròpia família. Ens va ensenyar que Jesús i el que ens explica l'Església no és una hipocresia encastada en el passat, sinó un estil de viure vàlid per a qualsevol temps. Ens va donar llum per veure com n'és de cruel el nostre món, que malgrat els avenços tecnològics encara hi ha gent que passa gana, gent que no té aigua potable o gent que mor sola i abandonada.

La mare Teresa de Calcuta és, segurament, la santa número 1 del segle XX. La seva força traspassa fronteres, el seu amor penetra els cors dels homes de bona voluntat. La mare Teresa de Calcuta ens fa comprendre què és l'amor de Déu i, d'alguna manera també, que Déu existeix i ens estima.

��686 - Divendres, 03-09-2010

Poesia Josep Maria Poblet

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Demà ja serà el futur

En el sud-oest d’Europahi ha un apèndix especial,jo crec que avui és la popa

d’una nau continental.

Dintre un Estat, nació no,hi malviu, oidà, espoliada,

una xicona Nació,per l’estat veí, vexada.

Vexada la nostra gent,vexat el nostre idioma,vexat nostre Parlament,

vexats més que ho fou Sodoma.

En Franco va fer la guerraamb un intent molt concret:

que aquí a la nostra terrano hi quedés re sencer i dret.

Disposat a anorrearel nostrat idioma “insano”,

per collons ens obligàa tots a “hablar en cristiano”

I prohibí “las sardanas”i la Missa en català,

i “el cura, nuestros desmanes”perdonava en castellà.

I, avui el nostre futuramb el P. P. i el T. C.

l’havem de nou ben fotutsi entre tots no posem fre

al projecte destructorde la “meseta imperial”

Independència! Sinóben aviat prendrem mal...

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Continuant amb el recor-regut per la comarca, feia anys que no visitava les fonts del Cardener, i el meu record era tan llunyà que no tenia una idea precisa de com eren i va ser una enorme sorpresa veu-re-les en perfectes condicions. Massa sovint passa que llocs d’especial interès no tenen el tractament que es mereixen. Aquest no és el cas, i per tant, cal reconèixer les coses ben fetes, i el racó bé val una visita.

L’indret em recorda la manera de fer d’altres països europeus, especialment França i Suïssa en que s’aprofita la bellesa del lloc per fer-lo apte per a tots els públics i al mateix temps és equipat per passar-hi tot el dia en família o amb amics.

Aquest és el cas. Fàcil d’arribar-hi, amb un camí molt ben plantejat, planer, i protegit per baranes de fusta fins arribar a les fonts. Allà hi tenim un àrea de picnic francament esplèndida, i sobretot segura, com per poder-hi fer foc sense perill.

De totes maneres, el que encara ens queda per aprendre, però això ja és cosa de genètica i especialment de cultura i ci-visme, és com estar en un lloc com aquest sense espatllar res de l’entorn. I ja pel camí entre l’aparcament i les fonts, vaig trobar un home amb una destral que em va retornar a la realitat del nostre país.

Francament ens falta molt per arribar a d’altres comportaments que he vist i viscut en països propers. I veure un home amb una destral és una visió d’aquí i no d’allà. A ningú no se li passa pel cap d’anar a fer una costellada en un àrea de picnic i pensar que podràs fer llenya allà mateix i coure la carn amb algunes branques tallades a l’instant o amb algun arbre que serveixi de combustible.

Aquests són comportaments que algun dia haurem d’eradicar amb mesures con-tundents. En aquest cas, no sé cap on va

Esplèndides fonts del cardener

tirar l’home per anar a fer llenya, ni el vaig veure durant l’estona que vaig estar a les fonts. D’altres persones, anaven a buscar llenya caiguda, alguna mig podrida que difícilment podia servir per fer un bon foc. En fi, de tot hi ha a la vinya del senyor i és incomprensible que no s’agafi un sac de carbonet per anar a menjar a fora.

Bé, tornant al que dèiem, les fonts del Cardener és un altre dels atractius que la comarca del Solsonès ofereix amb una gran facilitat d’accés i un magnífic panorama al seu voltant. És cert el que varen dir unes persones procedents d’un càmping proper, i és que no cal anar gaire lluny per trobar magnífics paisatges, vari-ats, rics i esplèndids en el nostre país.

Només em queda fer una recomanació que de ben segur ja la deuen contemplar des de l’ajuntament de La Coma i La Pe-dra, com és la de tallar un parell d’alzines de considerables dimensions que han perdut bona part de la base que les susten-tava, just a pocs metres abans d’arribar a l’esplanada de les fonts. Poden representar un perill en el moment que ja no tenen la subjecció al terreny que havien tingut.

Fora d’això, que és ben fàcil de re-soldre, a qui no hagi anat a les fonts, li recomano que hi vagi perquè en un any de pluges com aquest, és magnífic estar una estona envoltat de natura, i escoltant el soroll de l’aigua caient per la resclosa de les fonts.

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

Opinió Ramon Gualdo

Segur que de menuts, o de més grans, haureu llegit contes d'aquells que presentaven un drac, com a un monstre perillós. I que a un determinat país, la fera cada dissabte a la nit, robava una donzella i se la cruspia ferotjament. Els governants, preocupats pel desastre, prometien recompenses al qui aconseguís matar el drac, etc. Bé, doncs, nosaltres els solsonins podem dir per tot arreu que el nostre Drac, amb el fotimer d'anys que el tenim a la nostra ciutat mai no s'ha menjat cap donzella, mai no n'ha atacat cap, ni mai no els ha donat cap ensurt.

El nostre Drac és pacífic. Justament és amic de les donzelles, de la gent gran, de les criatures... És un bon Jan, és un tros de pa. Tot barrinant dins el caparró, sobre la bondat del nostre Drac, m'apareixen imatges, escenes ben curioses. N'he triat una per al Celsona:

Estampa de la Festa Major. S'ha acabat l'Ofici solemne a la Catedral. Abans de tornar a arrencar la desfilada es van posant a punt, músics, autoritats, ball de bastons, trabucaires... Però... –Tu: On són les pubilles? No es veuen enlloc. Un regidor deixa anar: –Potser són en un bar tot fotent-se la cervesa. Un altre diu: –A mi ja m'ha estranyat que abans d'acabar la missa, les tres noies s'han aixecat i han tocat el dos. I un altre diu: –El jovent d'avui no respecta ni temples ni altars.

Salta el mossèn Xavier Novell, dient: –Proposo que abans de ser nomenades Pubilles, facin un examen sobre l'amor i la força de l'Esperit Sant, i escriguin un treball sobre la Carta de Sant Pau als corintis. Tothom hi diu la seva mentre augmenta el nerviosisme. Les noies no apareixen. El regidor de governació diu: –Alcalde: Vols que avisem els Mossos d'Esqua-dra?. El qui hi salta ara és el bisbe, que diu: –No, no ho feu. El Dret Canònic diu que no és correcte que acabada la missa, els mossos empaitin les mosses. Fins que l'alcalde decideix: i diu a un municipal: –Ves a buscar a carrers i places, no paris fins que les trobis.

I en la seva recerca va trobar les tres noies en un racó dels porxos de la Plaça, i al costat del Drac. Les noies festejaven el Drac, i posaven les seves mans tendres sobre aquella pell rasposa, les escates s'estarrufaven de tendresa. El Drac, mirant la rialla de les Pubilles, no semblava pas un fera. Els seus ulls eren els d'un infant.

Al municipal se li escapava un somriure davant d'aquella estampa curiosa de Festa Major. Però ell havia de fer veure que

El drac de Solsona no es menja les donzelles

estava enfadat. I es posa a cridar, dient: –Anem, que l'alcalde està ben emprenyat. No sabíem on us havíeu fotut. Sou l'hòs-tia” Nosaltres patint, i vosaltres aquí, amb aquest collons de Drac!. És l'únic moment en què el drac fa una ganyota estranya guaitant el municipal, sembla que li digui: –No siguis tan mal-parlat, tio. De la meva boca sortiran petards, però no mai en sortiran paraulotes.

Bé, les noies s'incorporen al seu lloc. Després de la bronca i de les explicacions, la cosa acaba amb pau. Arrenca la desfilada, sona la música, i alegria que és Festa Major! Men-trestant a la plaça, el Drac, engega petards, surten de la seva boca més abundants que mai. Això ho fa per dissimular una cosa. Ja us diré el què. Avui el Drac està molt emocionat. S'ha emocionat en veure que aquelles mossetes l'han tractat amb tanta amabilitat i tanta alegria.

I això de treure foc per la boca, seguit-seguit, i fer tombs a la plaça, més esverat que mai, ho fa perquè la gent no s'adoni d'això: Que al Drac de Solsona, avui li llisquen dues llàgrimes galtes avall.

I és que el nostre Drac també plora.

��686 - Divendres, 03-09-2010

Un cafè amb... Ramon Estany

El Mag Pere està a punt d'estrenar un nou espectacle en que ens descobrirà la seva faceta de mentalista

Abans de tot, com va l'estiu a nivell d'actuacions, has tingut molta feina?La veritat és que estic molt content, no m’esperava ni la meitat de les que he fet, pràcticament cada cap de setmana he tingut un parell d’actuacions. I això m’ha anat molt bé perquè, a poquet a poquet, he anat introduint nous efectes que he pogut provar amb diferents públics i ambients.

Pels que no som entesos en la matèria, que és un menta-lista? Aquesta és una resposta complexa, a nivell teòric podríem dir que seria la persona que té o demostra certs “poders” paranor-mals realitzats a través de la ment.A nivell pràctic, des del meu punt de vista, és una branca de l’il.lusionisme on es juga molt més amb aspectes psicològics de la persona. En part intentes induir les accions de les persones per a aconseguir un fi.

Hi ha diferents nivells de mentalisme?Hi ha diferents tipus d’efectes. El mentalisme podria incloure la hipnosi, la telepatia, la telekinesis, l’endevinació, connexions espirituals...

Tots els mags són mentalistes? Tots els mentalistes són mags?En part sí, la diferència més clara és la presentació, els mags solem incloure més humor a l’espectacle i donar-hi un toc més d’entreteniment. En canvi els altres utilitzen un posat molt més seriós per donar més veracitat als efectes. L’altra diferència remarcable és el material. A nivell de màgia s’utilitzen molts estris i aparells, en el mentalisme tot se simplifica.

Què t'agrada o t’atrau d’aquesta disciplina (el mentalisme)?Ja fa molt temps que estava treballant i estudiant diversos llibres especialitzats en el tema, i tot i que ja fa mesos que presento algun efecte mental aïllat en el meu repertori, tenia ganes de fer un espectacle complet d’aquesta disciplina. Per a mi és com un repte que representa un canvi de registre radical respecte el personatge habitual de mag graciós i divertit.

"és com un repte que representa un canvi de registre radical respecte al personatge habitual de mag graciós i divertit"

Mag Pere

Parla'ns del teu nou espectacle de mentalisme. Quan i on et podrem veure?Ja fa quasi un any que hi estic treballant, porto molt temps agafant idees, conceptes i provant una cosa darrere una altra. Al final considero que ha quedat un show rodó, amb efectes variats, una constant participació del públic i molta tensió que és el que buscava des del principi.I el podrem veure, de moment, el dia 5 de setembre (diumenge) a les 8 de la tarda a l‘Sputnik, Cal destacar que aquesta vega-da, per poder oferir un espectacle més tranquil, hem optat per limitar l'entrada i aconseguir que tot el públic estigui assegut còmodament. (O sigui, que us espavileu a comprar les entrades, que sinó s’acabaran).

Quins grans mentalistes coneixes que admiris especial-ment?Sento una gran admiració pels mentalistes clàssics ja que m’he llegit moltes de les seves obres. Theodore Annemann, Al Baker, Tony Corinda... autèntics genis, són la meva guia i referència.

Finalment, què ha de fer el públic que assisteix a una sessió de metalisme?Simplement deixar-se portar, tot i que a vegades hi ha persones que els costa perquè, al capdavall, saben que d’alguna manera els estàs manipulant.

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

BTT Club BTT Solsonès

El passat dissabte 28 d'agost es van celebrar a les instal·lacions esportives del Nou Congost de Manresa, les 3 hores de resistència en BTT en record de Toni López. La prova, que estava emmarcada dins del actes de la festa major de Manresa, va retre homenatge al ciclista solsoní, que malau-radament va perdre la vida en la primera edició d'aquesta prova, ara fa un any.

La presència solsonina, en aquesta ocasió, va quedar representada per tres equips de tres corredors cada un, inscrits com a BTT Solsonès – Bicis Farràs. En aquest sentit hem d’agrair la col·laboració de Motos i bicicletes Farràs, que va donar suport logístic als tres equips participants.

A les 7 de la tarda i després d'un mi-nut de silenci en record del nostre company del club es va donar la sortida a l'estil LeMans. Els corredors dels equips s'anaven alternant en la consecució de les voltes a través d'un braçalet de testimoni que el corredor en cursa havia de portar al canell en cada pas pel control de carrera.

3 hores de resistència en BTT en record de Toni López

L'organització de l'acte va anar a càrrec de l'Esport Ciclista Manresa i de out.cat. Cal destacar el gran esforç orga-nitzatiu, logístic i humà que ha calgut per organitzar una prova d'aquestes característiques.

��686 - Divendres, 03-09-2010

Tirada al plat Club de Tir el Solsonès

Èxit de participació en la Tirada al Plat de Festa MajorAmb motiu de la Festa Major de Solsona, aquest cap de setmana s’ha dut a terme la Tirada al Plat

general, organitzada pel Club de Tir el Solsonès i inclosa dins els actes de les festes patronals solsonines

Enguany, s’han aplegat una vuitantena de tiradors d’arreu del territori català, fet poc usual en les tirades d’aquest caire.

Una tirada general, normalment, aplega una seixantena de tiradors de tota la província, no obstant això, el Solsonès és una comarca privilegiada en aquest sentit, donat que en ser una comarca fronterera congrega tiradors tant de la província de Lleida, com de Barcelona i fa que per als tiradors tingui un al·licient especial competir.

El factor sorpresa d’aquesta edició ha estat que per pri-mera vegada, hi han assistit tiradors integrants de la selecció espanyola de tir olímpic, que han mostrat les seves habilitats en aquest esport i han motivat la resta de tiradors a superar-se a sí mateixos.

Un altre fet remarcable és que s’ha batut el rècord de participació femenina a les instal·lacions del camp de tir el Solsonès, arribant a quatre dames.

Felicitacions

Amb tots aquests factors, la classificació general va ser la següent:Classificat Tirador Sèrie Desempat1r Francisco Javier Oviedo 25/25 24/252n Fermí Gual 25/25 23/253r Fermí López 25/25 23/25

A nivell local, els millors tiradors han estat Joan Prat i Jordi Cererols, membres del Club de Tir el Solsonès, amb un total de 23 plats trencats en la sèrie de 25 i ocupant, en la clas-sificació general les posicions 21 i 23 respectivament.

Tant els membres de l'organització, com de la Federació de Tir Olímpic (delegació de Lleida), qualifiquen la tirada de tot un èxit, ja que s’han superat totes les previsions d’assistència i agraeixen molt sincerament la col·laboració de tots aquells establiments i entitats que l’han feta possible.

Esquadra desempat.

Podium Tir

Tirant, 1r classificat

�0 686 - Divendres, 03-09-2010

Futbol 7 CF Solsona

Els Alevins i Benjamins disputen el Torneig de Penyes a la Ciutat Esportiva del FC Barcelona

El passat dimarts i dimecres els dos equips del C.F. Solsona van anar a la Ciutat esportiva del FC Barcelona a Sant Joan Despí a gaudir del torneig de Penyes Barcelonistes on hi havia equips de tot el món. Aquest torneig era el pròleg del trofeu Joan Gamper on els finalistes de cada categoria jugaven la final al mateix Camp Nou, un premi inoblidable per als quatre equips que hi van poder jugar just abans del partit del Barça contra el Milan. Un cop acabat el torneig dimecres a les dues del migdia la marea blava solsonina es va desplaçar fins al Camp Nou on tenien invitacions per a gaudir del Tour del museu i pel partit del Gamper. Tot un detall pel club blaugrana!! Així doncs ens vam convertir en uns aficionats més per animar al Barça i veure l'homenatge a Ronaldinho.

Quant a resultats cal destacar el 13è lloc de l'equip aleví i el 4rt lloc i trofeu al Fair-Play de l'equip benjamí, el qual va quedar-se a les portes de jugar al Camp Nou i va reflectir la ideologia que fa temps que persegueix el club amb el "joc net", Equip amb el premi al joc net que varen guanyar al torneig l'equip dels

benjamins. Varen quedar quarts

reflectit en aquest premi dins de tots els equips participants. Així doncs una experiència única, en unes instal·lacions úni-ques, on tant els petits com els més grans van gaudir de dos dies magnífics.

Des del C.F. Solsona s'informa que els entrenaments dels equips de futbol 7 començaran a partir del dilluns 13 de setem-bre un cop passada la Festa Major. Cada equip serà avisat dels dies d'entrenament pròximament. També recordem que estan obertes les inscripcions i qualsevol dubte als telèfons 626 424 899 ( Albert ) o 608 264 811 ( Joan ).

C.F. SOLSONA, Som els blaus!!!

�1686 - Divendres, 03-09-2010

El Solsona fa proves en defensa, la línia medul·lar és tècnica i la davantera es mostra resolutiva per encarar la por-teria contrària. El Navarcles es mostra compacte i pressiona el mig camp solsoní, provocant certa precipitació. En el minut 6 es produeix una pèrdua de pilota en aquesta zona, per part del Solsona, i Esteve aprofita per guanyar l’esquena a la defensa local i marca el 0 a 1. Ambdós equips pressionen el contrari, mostrant atacs amb perill. Moncu fa una bona internada, xutant massa alt (min. 17). Els dos Àlex (Alarcón i Novells) han vist targetes grogues per protestar. Els visitants prenen una pilota en el mig camp, Cristian es cola per darrere de la defensa i bat Juanjo. És el 0 a 2.

Tres minuts més tard, és Miki qui rep una pilota recu-perada al mig camp, s’interna i fa la “passada de la mort” sobre Pep, que marca l’1 a 2.

Joc altern i Raül llança una falta des de la frontal de l’àrea solsonina, que rebutja Juanjo i Novelles cedeix còrner, que no té conseqüències, així com la jugada següent dels locals iniciada per en Miki, continuada per Pau i acabada per Moncu, amb aturada d’Altés. L’atac i pressió solsonines segueixen fins la finalització del 1r temps.

En la reanudació el Solsona ataca de valent i, als 3 minuts, Casanovas passa la pilota a Moncu, que bat Óscar, obtenint la igualada a 2. Segueix la tromba local amb una bona internada de Cots, sense conseqüències, i el joc atacant provoca una internada de Casanovas, que és derrotat pel porter visitant, assenyalant l’àrbitre el penal, que llança i transforma Miki. És el 3 a 2. Es lliguen bones jugades i, en una d’elles, per la banda esquerra, combinen Casanovas, Miquel Vilar i Moncu, que li torna de taló, i remata a porta. En la jugada següent el Navarcles, per mitjà de López, aconsegueix la igualada a 3 (min. 69)

Partit amistós de pretemporada

CF Solsona, 4 - CF Navarcles, 3CF Solsona: Juanjo, Cots, Obiols, Joanet, Javi, Alarcon, Miki, Novelles, Pau, Moncu i Pep. També, Barcons, Casanovas, Martín i Barbens.

CF Navarcles: Altés, Pasqüets, Ferran Buisan, Clavel, Sánchez, Chacon, Cristian, Serrano, Rodríguez, Raül i Esteve. A més, Óscar Palomino, Corrons, López, Puig, Josep Palomino i Montero.El sr. Juan José RUIZ GONZÁLEZ va dirigir l’encontre, protestat per part del públic i per algun que altre jugador, havent de recórrer a les targetes.

Imatge del partit

A partir d’aquí, el Solsona mostra un fort joc ofensiu, obté ocasions clares de gol, però que no consuma bé. Un sector del públic protesta l’actuació del col·legiat, el jugadors se sumen a les protestes i per això expulsa Alarcón i Rodríguez. Quasi en el límit del temps, Barcons treu la pilota, arriba a Joanet, fa una passada llarga sobre Pep, que, per velocitat, guanya la defensa i passa a Miki, que aconsegueix el 4 a 3 definitiu. Toca treure de centre i arriba el final de l’encontre.

TORNEIG DE FESTA MAJORDiumenge,5desetembrede2010,a les4de la tarda,alCamp d’Esports de SolsonaCF Súria & CF SantpedorPerdedor 1r partit & CF SolsonaGuanyador 1r partit & CF Solsona

Futbol CF Solsona

Caminades de Resistència Anna Simon Ampurdanès

Els dies 4 i 5 tindrà lloc la II Circular Pantà d’Oliana

Tot està ja a punt per a la segona Circular Pantà d’Oliana. Després de l’èxit de l’any passat, el Grup Excursionista d’Oliana ha organitzat de nou aquesta prova puntuable per a la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Durant els dies 4 i 5 de setembre unes 250 persones afrontaran els 81 km de recorregut i 6200 metres de desnivell acumulat del trajecte circular que passa pels massissos de l’entorn del Pantà d’Oliana. La prova, que començarà a les 5 de la tarda a la plaça de la Reguereta d’Oliana, passarà per diferents poblacions del sud de l’Alt Urgell: Oliana, Alinyà, Romanins, Fígols, Organyà, Coll de Nargó, les Masies, Peramola i Tragó fins a tornar a Oliana, el punt de partida, en menys de 24 hores. Recorregut Circular

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

El Boca s’emporta el novè títol de les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona en una edició molt disputada

El Boca va aconseguir dissabte el novè títol de les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona en vèncer el Bar Cantàbric en una final molt disputada. En un campionat dominat, per damunt de tot, per l’esportivitat, els primers llocs van ser difícils de repartir: el tercer lloc se’l va adjudicar el Kaskarrelles, mentre que el quart va ser per al Manzano i aquests.

Xavier Obiols, del Boca, va ser premiat com el millor jugador de la final. Els màxims golejadors, amb sis gols, van ser Jesús Cases (Boca), Pau Tripiana (El Manzano i aquests) i Josep Sala (Versàtil). Albert Seuba (Boca), Albert Mangas (Bar Cantàbric) i Dani Alconcher (Versàtil), van destacar com a porters menys golejats. L’alcalde, David Rodríguez, va fer el lliurament dels premis d’aquesta vint-i-sisena edició.

La fase regular de les 24 Hores, organitzades per la regidoria d’Esports amb la col-laboració del Consell Esportiu del Solsonès i la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca, es va disputar de les 11 de la nit de divendres fins a les 11 del matí de dissabte, moment a partir del qual va encetar-se la fase d’elimi-natòries. Al llarg del campionat va registrar-se una “gran aflu-ència de públic, que va poder

Bar Cantàbric, segon classificat

El Boca, campions

Futbol Sala Ajuntament de Solsona - Fotos: Ajuntament de Solsona - Resol

L'alcalde, lliurant el trofeu al Boca

Millor jugador de la final: Xavier Obiols (Boca)

Porter menys golejat (fase regular) Albert Seuba (Boca)

��686 - Divendres, 03-09-2010

Classificacions:Grup A:1.- Boca .................................................................12 pts.2.- Kaskarrelles del cul ...........................................9 pts.3.- El Manzano i aquests .........................................6 pts.4.- Hattrick Masters ................................................3 pts.5.- Q Jove.................................................................0 pts.

Grup B: 1.- Bar Cantàbric .................................................. 12 pts.2.- Versàtil ...............................................................9 pts.3.- Trepovi .............................................................. 6 pts.4.- L’Auba Freixinet ............................................... 3 pts.5.- Clínica Vet. El Solsonès .....................................0 pts.

EliminatòriesQUARTSDEFINALBoca / L’Auba Freixinet ...........................................7 – 1Kaskarrelles del cul / Trepovi ..................................3 – 0Versàtil / El Manzano i aquests ............................... 0 - 3Hattrick Masters / Bar Cantàbric ............................. 0 - 1

SEMIFINALSBoca / El Manzano i aquests ....................................2 – 0Bar Cantàbric / Kaskarrelles....................................4 – 1

TERCER I QUART LLOCKaskarrelles / El Manzano i aquests ..............................2 – 0

FINALBar Cantàbric / Boca ................................................ 1 - 2

Màxims golejadors (fase regular)1.- Jesús Cases (Boca) ................6 gols (+ 2 a 1/4rts de final)2.- Pau Tripiana (El Manzano) ...............................6 gols3.- Josep Sala (Versàtil)..........................................6 gols

Porters menys golejats (fase regular)1.- Albert Seuba (Boca) ............................................1 gol2.- Albert Mangas(Bar Cantàbric) .........................3 gols3.- Dani Alconcher (Versàtil) .................................4 gols

Millor jugador de la final:Xavier Obiols (Boca)

El Manzano i aquests

Trepovi

Hattrick Masters

Futbol Sala Ajuntament de Solsona - Fotos: Ajuntament de Solsona - Resol

gaudir d’un bon espectacle”, segons afirma Candi Viladrich, tècnic municipal d’Esports.

Amb els resultats d’aquesta edició, el palmarès del tradici-onal torneig continua encapçalant-lo el Boca, amb nou victòries acumulades, seguit del Cosmos, amb set, els Cèltics, amb tres, el Mini Atlètic i 7-14-21 Rangers, amb dues, i el Llohis, l’Sputnik i el Versàtil, amb una cadascun.

Kaskarrelles del cul

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

Bàsquet Redacció

Es poden tornar a seguir les retransmisions del Gerard Solé a la lliga ACB a través de la pàgina “solobasket.com”

La primera sortida del Gerard aquesta temporada ha estat a Sant Julià de Vilatorta al 26 torneig de bàsquet Caixa Manlleu amb el partit ASSIGNIA MANRESA- DKW JOVENTUT

Inscripcions per a la nova temporada 2010-2011

Us recordem que està obert el període d’inscripció per a la pràctica del basquetbol al CB Solsona. Fem una crida als nens i nenes de la co-marca que desitgin practicar un esport d’equip molt complert i saludable, que vinguin a provar el bàsquet al club.

No oblideu que cal que tots els participants menors d’edat complimen-tin al més aviat possible la fitxa d’inscripció de socis familiars (amb l’autorització signada dels pares o tutors) que es pot obtenir a l’oficina del club o bé a la web www.cbsolsona.com.

A banda dels equips superiors, que ja han iniciat els entrenaments, el dilluns 13 de setembre es reprendrà el curs per a tots els esportistes de l’Escola de Bàsquet i equips d’iniciació del CB Solsona. Per a qualsevol dubte o informació addicional podeu enviar un correu a l’adreça cb.solsona@basquetcatala.com o bé contactar amb els membres de la Junta Directiva.

Edats i categories de la temporada 2010-11Pre-benjamins: nascuts entre el 2003 i el 2005Pre-minis (benjamins): nascuts el 2001-2002Mini-bàsquet: nascuts el 1999 i 2000Infantils: nascuts el 1997 i 1998Cadets: nascuts el 1995 i 1996Júniors: nascuts el 1993 i 1994Sèniors: el 1992 i anys anteriorsBàsquet de manteniment per a adults (altrament dit “bàsquet d’elit”): de 18 a 120 anys d’edat.

Bàsquet CB Solsona

Patinatge Solsona Patí Club

Mercè Llordella i Paula Martínez participaran a la

Interland CupAquesta setmana el Solsona Patí Club ha rebut una

excepcional notícia: Paula Martínez i Mercè Llordella han estat seleccionades per a representar Espanya en una presti-giosa competició internacional anomenada Interland Cup, i la seva entrenadora, Ester Fornell, serà també un dels tècnics oficials de la Selecció Espanyola en aquesta competició.

Per primera vegada a la història, dues patinadores de la ciutat de Solsona, formades en una entitat solsonina de patinatge artístic (Solsona Patí Club), i entrenades per un Equip Tècnic que ha nascut en la mateixa entitat i ciutat (Ester Fornell i Montse Auguets), han estat elegides per a formar part de la Selecció Espanyola en una competició internacional d'alt nivell. A més a més, aquestes dues pati-nadores estaran acompanyades per la seva entrenadora, que serà tècnic oficial de la selecció.

Interland Cup és una competició internacional que es celebrarà els dies 15, 16 i 17 d'octubre a la ciutat de Neerpelt (Bèlgica). La seva situació és molt pròxima a Eindhoven (Holanda) i ho és també de Düsseldorf (Alemanya). Aquesta competició comptarà amb la participació dels patinadors de les seleccions d'Àustria, Croàcia, Estònia, Gran Bretanya, França, Itàlia, Portugal, Eslovènia, Suïssa, Holanda, Ale-manya, Bèlgica i Espanya.

Aquesta competició es divideix en diferents cate-gories segons edat: "Mini" (Aleví) que és la categoria on competiran les nostres patinadores solsonines, "Espoirs" (Infantil), "Cadets" (Cadet), "Youth" (Juvenil), "Junior" (Júnior) i "Senior" (Sènior). Amb les modalitats Individual Femení, Individual Masculí i Parelles d'Artístic.

Tant la Mercè com la Paula, com la nostra entrena-dora Ester, han rebut la notícia amb molta sorpresa i il·lusió, desitjant portar el nom de la ciutat i de l'entitat a nivell europeu, i deixar-los en el millor lloc possible.

Volem destacar que aquestes dues patinadores seran les representants més joves de la Selecció Espanyola.

Moltes felicitats Paula, Mercè i Ester!Moltes felicitats Solsona Patí Club!

Equip Tècnic i Mercè i Paula.

��686 - Divendres, 03-09-2010

Caminades Sol del Solsonès

El passat dimecres 25 d’agost a les 6 de la tarda vam inaugurar l’exposició del ta-ller de fotografies del Club Social del Sol del Solsonès a la Biblioteca Municipal de Sant Llorenç de Morunys. Vam rebre la presència de diferents autoritats com: la tinent d'alcalde Ingrid Charques en representació de l'alcalde de Sant Llorenç, en Joan Solà en representació del Consell Comarcal del Solsonès, Mireia Canals, Ramon Ferrer, Montserrat Cases, Marc Escarré alcalde de la Coma i la Pedra i mossèn Florenci.

L’exposició va romandre oberta fins al diumenge 29 d’agost. Agraïm a tota la gent que es va interessar pel nostre treball.

Inauguració de l'exposició de fotos a Sant Llorenç

VIII Caminada popular i solidària al Castellvell

El passat diumenge 29 d’agost es va dur a terme la VIII Caminada Popular i Solidària al Castellvell com ja és tradició al Sol del Solsonès.

La sortida fou des del passeig a les 10 del matí i en arribar al Castellvell van poder gaudir d’un refrigeri.

Es van entregar els següents premis: el primer dels homes va ser Antonio Lupiáñez, la primera de les dones va ser Míriam Sala. El primer dels nens va ser per Pere Algué, la primera nena era Joana García i l’última en arribar va ser Ariadna Viladrich, que també va rebre un premi de consolació.

Volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament d’Olius i el Consell Comar-cal del Solsonès que ens van cedir els trofeus. Agraïm també la gentilesa de Fruites Taribó i la col·laboració de tots els partici-pants per creure en el projecte del Sol del Solsonès.

El Sol del Solsonès us desitja una bona Festa Major!

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

Ep, la foto! Ramon Estany

Folklòriques a l'Sputnik

Un comiat de solters molt carnavaler

Ep, la Foto Una colla molt simpàtica

��686 - Divendres, 03-09-2010

Cultura Redacció

Música de cantautor a l'Sputnik

Diumenge al vespre el pub Sputnik va oferir un recital a càrrec d'Hugo Mas, una de les veus més precioses que s'escolta per aquestes contrades. Més a prop del rapsoda que no del can-tant, l'Hugo ens oferí poemes musicats tant seus com d'altres autors, especialment de l'Ovidi Montllor, del qui se'l considera un clar hereu i successor. Tot i que no hi havia gaire públic, atès que el concert es va preparar en 24 hores, els assistents van poder gaudir de la veu potent i l'estil d'aquest cantautor nascut a Alcoi fa 33 anys i que presentava el seu darrer disc, Hugo Mas.

Yes we funk ha estat seleccionat per tocar al festival Canet Rock

Concert barroc al Monegal

El proper 4 de setembre el restaurant Monegal inicia el seu cicle de concerts de tardor, amb una audi-ció barroca a càrrec de la soprano Maria Hinojosa, al violí Francesco Coletti i al clavicèmbal Dani Espasa. El concert s'iniciarà a les 6 de la tarda.

Exposició de fotografia "Retalls de la Vall de Lord"

L'exposició de fotografies és patrocinada per l'Associació cultural Vall de Lord. L'exposició es diu Retalls de la Vall de Lord i es podrà veure als claustres de l'església fins al 12 d'octubre. L'autor de les fotogra-fies és Xavier Serra.

El Canet rock és un festival molt importatnt que es va començar a fer als anys 70 i va tenir un gran ressò mediàtic perquè hi van actuar totes les estrelles del panorama musical del moment

El festival es va fer durant pocs anys i va desapa-rèixer fins que ara fa 2 anys es va tornar a organitzar i està tornant a agafar molt de nom. Hi actuaran 8 grups i com a cap de cartell hi ha les B-Violet, Reagge Soldiers i Yes we funk. Yes we funk actuarà a les 02:45 nit.

Yes we funk està integrat per: Etta Aiden: veu, Alba Marbà: veu i percussions, Albert Alabedra: gui-tarra, Esteve Martínez: baix, Marc Mujal: bateria, Nil Mujal: saxo i Ramonet Mc: beat box i flautes.

Pròxims concerts de Yes we funk: 4 de setembre (Ca-net de Mar), 8 de setembre (festa major de Cardona), 17 de setembre (Olesa de Montserrat), 8 de novembre (Terrassa).

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

ACTES

XXVII Trobada Internacional d'AcordionistesDissabte 4 setembre a la Plaça de Sant Joan a 2/4 de 6 de la tarda.

La plaça de Sant Joan es converteix en l'escenari de l'emblemàtic certamen que preludia la Festa Major, fins ara organit·zat pel desaparegut Josep Valls, "Joe"Una de les cites amb més solera prèvies a la Festa Major és la Trobada Internaci·onal d'Acordionistes, que enguany arriba a la vint-i-setena edició. El certamen, fins l'any passat organitzat pel polifacètic artista Josep Valls, "Joe", desaparegut el maig passat, presenta enguany un esquema similar al d'edicions anteriors. L'homenatge d'aquesta edició serà per a Josep Puig, un dels impulsors de la trobada en els seus inicis.Enguany actuaran joves acordionistes de l'Àtic, el grup Terra Ferma, del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, Valentí Alsina, Rei de les cançons inèdites de pagès, el Grup Folklòric do Alto Minho, així com acordionistes andorrans, portu·guesos, francesos, catalans i solsonins. Com sempre, també es farà el lliurament del Premi Regió7. És un acte organitzat per l'Associació d'Amics de l'Acordió, sota la direcció de Joan Ribera, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Solsona i Ramon Silo.

Cartellera

EXPOSICIONS

CAMINADES

"Harry Potter i el misteri del príncep" 3 de setembre. 10 nit. Pl. de St. Joan.

És una proposta organitzada per la Fun·dació Caixa Catalunya i patrocinada per Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa amb la col·laboració de l'ajuntament de Solsona. L'entrada és lliure.

XIII Caminada popular al Vinyet de SolsonaDiumenge 5 de setembre. Sortida de la plaça del Camp, a les 8 del matí

Els solsonins poden recórrer les quatre partides de l'àmbit rural del municipi en la Caminada popular al Vinyet. Hi haurà l'opció de recórrer l'itinerari curt, d'11 quilòmetres, i el llarg, de 18 km.

Ho organitza la regidoria de Cultura de l'Ajuntament amb la col·laboració del Centre Excursionista del Solsonès. Les inscripcions són gratuïtes i es duen a terme just abans de la sortida.

'Història de Catalunya'Del 5 al 12 de setembre, dissabtes i feiners, d'11 a 13 h; diumenges i fes-tius, d'11 a 13 h i de 19 a 21 h. A la Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal.

Coincidint amb la Festa Major, Òmnium Cultural del Solsonès porta a Solsona la mostra "Història de Catalunya". En l'acte d'inauguració, el dia 5 a les 8 del vespre, hi participarà Jaume Farguell, president d'Òmnium Cultural del Berguedà i del Casal d'Europa de Berga. També hi ac·tuarà el Trio de flauta travessera, format per Núria Canes, Marta Real i Anna Segués.

'Claustres del Claustre, Claustre de claustres'Del dissabte 4 al diumenge 19 de setem-bre. A la Sala Gris (C. St. Miquel, 9)

L'arquitecte tècnic i artista Jaume Cua·drench, autor de la restauració dels claus·tres de la catedral de Solsona, presenta una exposició de pintures i escultures sobre aquest enigmàtic espai del temple. La mostra porta per títol "Claustres del Claustre, Claustre de claustres".La inauguració de l'exposició es farà el proper dissabte 4 de setembre a 2/4 de 8 de la tarda. Hi actuaran Roger Mas i l'Orfeó Nova Solsona, dirigida per Anna Camps, que cantaran els Goigs de la Mare de Déu del Claustre.

"Els colors de la Festa"Del divendres 3 al diumenge 12 de se-tembre, de 12 a 14 h i de 19 a 21 h. A la Sala Sant Jordi de Caixa Catalunya.

CINEMA A LA FRESCA

Concert solidari a càrrec d'Obrint Pas4 de setembre. 24h. Sala Xelsa.

Els beneficis es destinaran al projecte de formació professional del municipi nica·ragüenc de Santa Rosa del Peñón.Obrint Pas és una formació valenciana amb un repertori basat en la mescla de diversos gèneres musicals, com la música tradicional, el punk, el hardcore o l'ska. La seva lletra és reivindicativa i es carac·teritza per la denúncia social i la defensa de la identitat dels Països Catalans. La formació manresana Clepton actuarà de teloner.

CONCERTS

SORTEIGS

Els números guanyadors de la Festa Major del Cap del Pla són:1r premi: Un xai mort i tallat – 1615. 2n premi: Una cistella amb 2 kg. de llonganissa – 0609. 3r. premi: 2 dinars o sopars al restaurant. 1081.

Preparant el 3x3 Com cada any, el bàsquet tornarà a ocupar la plaça del Camp

El diumenge 12 de setembre se cele·brarà a la plaça del Camp, en el marc dels actes esportius de la Festa Major de Solsona, el tradicional torneig Solsona Bàsquet 3x3 que enguany arriba a la 16a. edició.

BàSquET

La inauguració de la mostra es farà el divendres 3 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda.

Exposició de pintura“L’Art de Sants a Solsona”Aula de Cultura Caixa PenedèsCol.lectiu d’Artistes de SantsDel 4 al 15 de setembre de 2010Inauguració el dissabte 4 a les 5 de la tarda amb un recital poètic.

��686 - Divendres, 03-09-2010

AVISOS

Sopar 40 anysssss...Bones! Això va dirigit a totes aque·lles persones que hagin nascut a l'any 1970. Farem un sopar a mig octubre. Es confirmarà la data. Agrairia que em confirméssiu l'assistència al més aviat possible. Rosa - 699 84 74 31. Animeu-vos, que els 40 sols es compleixen un cop a la vida!!!

"Anem de festa?" Assaig dels ballets de Festa MajorPlaça del Consell Comarcal. Fins al 3 de setembre, 7 de la tarda i 9 del vespre.

L'Agrupació de Geganters organitza els assajos dels ballets de Festa Major tots els dies feiners, a la plaça del Consell Co·marcal. Són oberts al públic en general.A banda d'això, el 3 de setembre a les nou del vespre, a la plaça del Consell Comar·cal, es presentarà el retallable del gegant vell, una novetat d'aquesta edició.

Cursa popular memorial Xavier JounouDiumenge 5 de setembre, a 2/4 de 8 del matí Sortida de la plaça del Camp.

El programa de la Festa Major incorpora enguany, per primera vegada, una cursa popular, memorial Xavier Jounou. Segui·rà el mateix recorregut que la Caminada popular al Vinyet de Solsona. La distàn·cia és de 18 quilòmetres.Les inscripcions es duen a terme just abans de començar la prova, que sortirà de la plaça del Camp a 2/4 de 8 del matí. És una activitat gratuïta organitzada per l'Ajuntament de Solsona amb la col·laboració de Fondistes del Solsonès i el Centre Excursionista del Solsonès.

Cartellera Parròquia Ramon Estany

ALTÈSFesta Major.- Diumenge vinent, 5 de setembre, a les 12, Missa i benedicció del pa.

MONTPOLFesta Major de MontpolDiumenge5desetembre12 del migdia. Missa i processó de Sant Gil

1 del migdia. Petit i peculiar concert musical amb Pep Pascual.

2/4 de 3 de la tarda. Dinar de Festa Major a la Casa Angrill. Reserves fins al 2 de setembre.

6 de la tarda. Concurs de botifarra

2/4 de 7 de la tarda: Gran ball amenitzat per Jordi Casellas. A la mitja part, coca i xocolata i cava.

NAVÈSFestadelaMaredeDéud’Ossea (ca-pella de Can Feliu).- Diumenge vinent, 5 de setembre, Missa a 2/4 de 12.

MADRONAMissa.- Cada dissabte, a les 7 de la tarda.

SANT CLIMENÇFesta del Remei.- Diumenge, 29 d’agost, a 2/4 de 12, celebració del Remei a la capella del Puit. No hi ha missa a la par-ròquia. Els diumenges 5 i 12 de setembre, la Missa serà a les 10 del matí.

TORREDENEGÓFesta Major.- Diumenge que ve, 5 de setembre, Missa a les 12 del migdia.

Concert al santuari del MiracleAmb motiu del 200 aniversari de la Guerra del Francès (1810) i del salvament

del retaule, el santuari del Miracle a Riner acollirà el proper divendres 10 de setem-bre a les 10 del vespre un concert de la Camerata Harmònica, acompanyada al piano /orgue per Jordi Franch i sota la direcció de Joan M. Bozzo.

Camerata Harmònica són un cor de cambra mixt format per una número limitat de cantaires per corda amb seu a la capital de la comarca del Bages, Manresa.

Va ser fundat el 2007 per un grup de cantaires amb experiència en el món coral i musical en general, amb el propòsit de treballar peces corals de tots els estils, èpoques i països, fent un èmfasi especial en la música religiosa.

El seu director és en Joan M. Bozzo i estan sempre acompanyats per l’organista i pianista Jordi Franch.

El seu repertori és variat, tant a capella com amb acompanyament instrumental. Entre els programes realitzats destaquen obres de Schubert, Haydn, Halfter, Dorey, Saint-Saëns, Gounod, Bruckner, Taltabull, Rossini i populars catalanes entre altres.

No podien faltar tampoc els concerts de Nadal amb obres de diferents autors i tradicionals catalanes.

CuRSES

�0 686 - Divendres, 03-09-2010

Per molts anys, Gualdo!Us desitgem que demà

dissabte tingueu un gran dia d'aniversari en companyia dels vostres.

Els companys del Celsona.

Societat

Aquest nen tan eixerit, aquest dilluns va fer 18 anys! Esperem que els gaudeixis com cal, i que mai no perdis aquest somriure!!Moltes felicitats de part de la família i dels amics!!

L'equip del Boca celebra el desè aniversari amb la victòria de les 24 hores

Les botifarres van triomfar al sopar de Sant Ramon

Aquest alcalde el 8 de setembre fa anys.

Per molts anys, David!

Les arrossades no són arrossades sense aquests tres cuiners

�1686 - Divendres, 03-09-2010

Sant Agustí 2010Ja acabem el mes d’agost i com cada any celebrem la

festa de Sant Agustí. El nostre barri comença al passeig i arriba fins a la carretera. Alguns carrers propers formen ara part del barri. De mica en mica s’ha anat poblant, noves construccions han pres protagonisme a la terra i nous veïns han anat arribant i es van acostumant a la festa.

Les macipes han treballat de valent fent la feina de cada any: recollir diners, encarregar la xocolata, les begudes, la coca, comprar, penjar i despenjar les banderetes, escampar el barballó... Tota festa exigeix treball, però hem de cercar la manera de fer-lo menys feixuc.

Hem passat un bon dia, compartint temps i festa amb els veïns. Els jocs han divertit la mainada i la xocolata ens ha endolcit la tarda. La nit ens ha dut l’entrepà de botifarra, el gelat

Celebracions Barri de Sant Agustí

i la màgia del mag Pere. Després el bingo ha fet participar a tots els assistents i el silenci acompanyava els números cantats.

L’hora de plegar s’acosta i amb l’ajuda d’alguns veïns pleguem cadires i fustes. Tots els estris al seu lloc!

Vivim la festa. És alegria. Participem-hi!

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

Celebracions

Festa Major de Castellar de la RiberaEl dia 15 d’agost va tenir lloc la Festa Major de la parròquia de Castellar de la Ribera

La celebració va iniciar-se amb un sopar a la casa de l’Ajuntament a la vigília, on més d’una vintena de veïns van assistir a passar una bona estona amb l’habitual bingo, en el qual es van sortejar nombrosos premis.

El dia de la Festa Major va començar amb la missa, on mossèn Montraveta va voler transmetre una salutació de part de mossèn Ferran, al qual va desitjar una ràpida recuperació. Tot seguit, es va presentar l’exposició de pintures a càrrec d’Es-teve Sances, el qual va tenir la gentilesa de cedir-les per aquesta diada, on apareixen diversos paisatges, els quals van embadalir més d’un. Finalment, un piscolabis va servir per tancar la Festa.

El diumenge dia 22 va tenir lloc la Festa Major de Clarà. L’església de Sant Andreu es va omplir de nou de gom a gom per reunir els veïns, fills del poble i amics, que com cada any, el diumenge sobre la Mare de Déu d’agost, es retroben per commemorar la festa del Remei. Abans d’acabar la cerimònia, els feligresos va entonar els goigs a la seva patrona. Sortint de missa, tots els assistents que van assistir a la festa van refugiar-se sota l’ombra dels arbres on el pica-pica els va permetre esperar l’hora de dinar, per celebrar la Festa Major en el caliu familiar, i gaudir, de nou, d’una trobada que per molts anys es pugui anar portant a terme.

Festa Major de Clarà

��686 - Divendres, 03-09-2010

Festa Major de Sant BernatEl passat dissabte dia 21 d'agost i el diumenge dia 22, en

motiu de la Festa Major de Sant Bernat, es va començar -a les 9 de la nit, a la Plaça de l'ermita- amb un divertidíssim sopar popular. Quasi tots els veïns de Sant Bernat hi van assistir. Després de sopar també hi va haver molta música divertida i tothom es va posar a ballar.

Celebracions Josep Serra Serra

Com podeu veure aquí hi ha els 3 millors cuiners de la festa Major de Sant Bernat i com podeu comprovar estan molt concentrats de cara a la feina.

Ep! la fotoCom podeu observar, aquí tenim tres noies que es van divertir molt a la festa major de sant Bernat. S'ho van passar d'allò més bé, aquestes amigues juntes, i van riure molt.

Aniversari a lesFonts de Lladurs Aquest passat diumenge dia 29 d'agost và-

rem celebrar els 40 ANYS de la nostra amiga Rous a les Fonts de Lladurs.

Vull donar les gràcies a tots els qui van fer possible que la festa sortís d allò més bé i que pas-séssim una diada encantadora, gaudint de la com-panyia de companys i companyes d arreu; Sabadell, Mataró, Solsona, Súria, St Llorenç i Lladurs.

Un aperitiu on no hi va faltar de res; 40 glo-bus penjats pels pins de les Fonts, regals, abraçades per tots, molta xirinola i, el més important, la gran humanitat que s´hi respirava i la simpatia de tots els que formaven part de la festa.

Moltes gràcies a tots per participar-hi

Agraïment M. Dolors i companyia

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

Imatges de la Festa Major de fa 10 anys

Records Ramon Estany - Arxiu Celsona

El bisbe Deig presidí les celebracions religioses Els petits del Ball de Bastons, que avui són més grandets

Diada tractorista L'Escolania del Claustre

Va ser l'any que van tornar el Duo Dinámico Les autoritats i convidats Concert solidari del SOM

Roger Mas va actuar a la Plaça de l'Ajuntament Portadores de la Mare de Déu Pendonista d'Honor, Claustre Rafart

��686 - Divendres, 03-09-2010

L'Entrevista Ramon Estany

-D'onetvelatevadedicacióalvi?Doncs em ve de família. Vaig néixer i créixer en una comarca vinícola, i allí, qui més qui menys, hi treballa o hi estudia. Sempre m'he dedicat al vi.

-Les circumstàncies de la vida et porten aquí a Solsona i un bon dia, decideixes obrir un establiment dedicat al vi, com va ser això?Bé, va ser veient que aquí a Solsona agrada la cultura del vi, però hi mancava un espai d'aquest tipus, diguem-ne una enoteca, i com que conec força aquest món vaig pensar que era bastant adient obrir un establiment d'aquest tipus, donant a conèixer la cultura del vi i concretament els nostres productes catalans.

-Al vi, no li han sortit molts competidors els darrers anys, com les cerveses o les begudes no alcohòliques?Certament, en part degut a les lleis més restrictives cap a l'al-cohol, però jo crec que els vins tenen unes propietats que si no tenen certes graduacions alcohòliques perden molts matisos, i fer vins, per exemple, amb graduacions baixes, jo, si més no, penso que hi perden molt.

-Parlem de l'establiment que has obert. Per què has escollit aquest racó de Solsona?Tot va ser perquè jo visc aquí al costat, i coneixia el local i vaig veure que l'entorn és molt agradable, i per a mi, la Plaça de Sant Pere és de les més maques de Solsona. A més, el local en sí té unes característiques climàtiques que li van molt bé, perquè com s'ha vist tot l'estiu, és molt fresc i guardat de la calor, i per al tipus de producte que ofereixo, va molt bé.El local és petit i suficientment as-sequible perquè el pugui gestionar jo i la meva companya, la Teresa.

-Els clients, què podran fer quan entrin a la teva botiga?Aquest és un espai on la gent pot

"A Solsona agrada la cultura del vi, però hi mancava una enoteca"

Sigfrid Torelló

El Sigfrid Torelló Roca va arribar a Solsona fa cinc anys des del Penedès. Ha obert un establiment dedicat a la venda del vi català, "La Gatera", a la Plaça de Sant Pere de Solsona

degustar i comprar vins, tot acompanyant-lo si ells volen, amb embotits, formatges i algun que altre paté, un vermut, per madirar-ho una mica perquè el món del madiratge s'ha posat de moda els darrers anys. La gent es podrà entaular una mica i podran gaudir millor dels vins.

-Quins vins ofereixes?D'entrada, tots catalans. Vull començar promocionant 4 deno-minacions d'origen (a Catalunya n'hi ha 11, més la de cava). De cada denominació, en tindré entre 3 o 4 cellers, i 2 o 3 productes de cada celler. Les denominacions d'origen que ofereixo d'en-trada són Costers del Segre, Penedès, Empordà i Montsant, i també cava.A mesura que aquests productes es vagin coneixent aniré am-pliant i l'objectiu seria arribar a tenir 4 referències de cada D.O i fer una rotació perquè la gent els coneguin.

-Com tries els vins que ofereixes a la teva botiga?Els productes són escollits per mi mateix, perquè em preocupo de visitar personalment els cellers i conèixer la seva filosofia de treball. Tinc una preferència pels cellers petits i mitjans, que ofereixen productes molt ben considerats. Pensa que el 90% d'aquests petits cellers, venen més a fora, principalment a Eu-ropa, que a Catalunya. I és una llàstima que els de fora valorin més lo nostre que nosaltres mateixos.

-Els catalans consumim més vi d'altres parts d'Espanya que de Catalunya?

Doncs la veritat és que sí. Encara hi ha l'efecte Rioja i Ribera de Duero. Només s'ha de veure el 90% de les cartes de vins a Catalunya. Hi ha molts pocs llocs que són valents i s'atreveixen amb catalans, i això és curiós perquè si anem a atres zones vinícoles de l'estat és al revés, predo-minen els propis i només n'ofereixen algun de fora. Per això, jo he apostat per fer una enoteca catalana.

�� 686 - Divendres, 03-09-2010

El passat dissabte dia 28 la colla gegantera va anar a la Seu d’Urgell, en motiu de la seva festa major, vam fer un passacarrers pel casc antic de la ciutat juntament amb els gegants d'Amer, Sant Julià de Loira i Oliana, entre d’altres. La vetllada va acabar amb un sopar de germanor amb totes les colles assistents.

La propera trobada serà el dia 19 de setembre a Vallgorguina

La Colla gegantera a la Festa Major de la Seu d’Urgell

Associacions i Entitats Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

Bombers: 973 48 10 80 • Creu Roja: 973 48 06 52 • Mossos: 088 • Policia Local: 973 48 30 40 • Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ......................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 .................................973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avinguda Sant Jordi, 25...........................973 48 27 05

Guia de serveis

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n.............973 48 31 55Torra Stil................................................ 973 48 39 46

vETERInàRISClínica Veterinària Setelsis......... 629 39 12 46

vIvEnDA - COnSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga .....................973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona......................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos .....973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12.............................973 48 29 05Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3..............................973 48 28 52

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ............................................ 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................ 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................ 973 48 00 27

BARS - RESTAURAnTS

Carnisseria Angelina........................973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ................................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos..973 48 20 55Carrer Castell, 35 .......................................... 973 48 11 67Carretera de Torà.........................................973 48 12 90

CARnISSERIES

IbercajaPlaça Camp, 8 ................................................973 48 03 09

BAnCS I CAIXES

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

ARTICLES DE REGAL

Ferreteria Vilbar.................................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsPol. Ind. Els Ametllers, Par. 37.............. 973 48 30 54

FERRETERIES - TALLERS

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GESTORIES

Òptica Jané.......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

Apunts Gràfics.................................... 973 48 17 19Gràfiques Muval.................................973 48 04 10

PAPERERIES - IMPREnTES

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10..................................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6....................................973 48 02 16

QUEvIURES - BEGUDES

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ..............................973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ......................................... 973 48 09 09

TRAnSPORTS

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ...................973 48 16 09

PODOLOGIA

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16..................................973 48 05 49

PInTURES

La LionesaCarrer Castell, 18...........................................973 48 02 60

PASTISSERIES

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ....................................................689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17.................................................... 630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ......................................................973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h .......................................................608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer...............620 72 81 05

TAXIS

��686 - Divendres, 03-09-2010

L'acudit del Simi

Diferències Marta Cases

LES 7 DIFERÈNCIES Diumenge al vespre el pub Sputnik va oferir un recital a càrrec d'Hugo Mas.

Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues imatges d'un moment de l'actuació?

Solucions diferències Celsona 685