La r

evis

ta d

e la

Fun

daci

ó La

Rod

ad’

acci

ons

cult

ural

s i

del

lleur

e

núm.

47hivern20082009

Cooperació

El Congo, els perillsde la riquesa

Espectacularmentparlant

Discos, notí cies i estrenesd’espectacles per a tots els públics

A cau de Roda

Notí cies, projectes i inicia-tivesde la Fundació La Rodai de les seves entitats

CARRERCARRER

Fundació per la Pau Vint-i-cinquè aniversari de l’entitat

El silenci Un bé en via de desaparició

60è aniversari de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans

La NauUna entitat assistencial laica

Cesc SerratL’home dels contes

El poder terapè utic de l’artEls titelles som especials

Fundació La RodaFundació La Roda

sumari

La revista Carrer é s editada per laFundació La Roda, creada l’any2003 per l’associació La Rodad’Espectacles Infantils i Juvenilsals Barris i d’Accions Culturals. LaFundació agrupa prop de centassociacions juvenils, infantils iculturals de trenta-quatre pobla-cions catalanes. Des de fa trenta-dos anys La Roda programaespectacles i tallers de tots elsgè neres per als infants i els joves atravé s de les associacions delsbarris. Els objectius són oferir unlleure de qualitat, educatiu i for-matiu als infants i els joves, afa-vorir l’ús de la llengua catalana enel lleure, difondre el coneixementde la cultura po pular i les tradi-cions del paí s i donar suport alteixit associatiu dels barris. LaRoda va rebre l’any 2001 la Creu deSant Jordi.

Coordinació, redacció, correcció i maquetació: Lluï sa Armengol

Consell de redacció: Carme Beltran, Lluï sa Celades, Judith Cobeña, Anna Corbella,

Salvador Figuerola, Joan López i Concepció Pallà s

Col· laboració: ACCCA, Jordi Armadans, Associació Cí vica La Nau, Cé sar Barrachina,Júlia Benito, Jordina Biosca, Iris Boadella, El Desván de Trinitat Nova (Barcelona),Montse Fran, Fundació Ateneu Sant Roc, Fundació Comtal, Fundació Pere Tarré s,Miqui Gimé nez, GREC, Montserrat Guardiet, Anna Jarque, Puç a Espectacles, MiquelRabert, Noè Rivas, Maria Salicrú-Maltas, Teia Moner

Disseny portada i contraportada: Umberto Valeri i Marta Serra

Imatge portada: Anna Estany

Preimpressió i impressió: tallers grà fics de Rúbrica Editorial

Edita: Fundació La Roda

C. Sè quia, 9-11 • 08003 Barcelona • Tel.: 93 414 72 01 • Fax: 93 414 77 05administracio@fundaciolaroda.net • www.fundaciolaroda.net

Dipò sit legal: B/25.352.87

el tema

3-460è aniversari de la Declaraciódels Drets Humans- Entrevista a Miquel Osset- Tendències arreu del món - De la declaració als fets, hauran

de passar seixanta anys més?

a cau de roda

5-7- Notícies de La Roda

•Racó de les entitats

un barri, un grup

7 Dormia el món feliç...Marduix Teatre al barri Sant Antoni de BarcelonaJúlia Benito i Judith Cobeña

associ·accions

8Sacsejar les mentsTercer Congrés CatalanistaMontserrat Guardiet

9MediatkUna pàgina web per resoldreconflictesGrup de Recerca i Estudidels Conflictes

10Pau i desarmament, sempre25è aniversari de la Fundacióper la PauJordi Armadans

11César, un argentí de CatalunyaEntrevista al vicepresident del’Associació Units per Ajudar

12Cineclubs per als més petitsFederació Catalana de Cineclubs

13El silenci. Un bé en viade desaparició?Associació Catalana Contrala Contaminació Acústica

l’ampli

14-15- E la nave va...

Associació Cívica La Nau- Un espai d’acollida al Casc Antic

Fundació Comtal

Cooper·acció

16El Congo. El perill de tenirriqueses

Iris Boadella

18• amb nom propi• tradi·accions• recordant

19• notícies• paraules, paraules, paraules

l’entrevista espectacular

20-21L’home dels contesEntrevista a Cesc Serrat,rondallaire

espectacularment parlant

22-23• kiad9?

24• anem a veure

Puça Espectacles

25-27• ens ha interessat

- La Central del Circ

- Presentació del llibre Espectacles per a nois i noies de Catalunya

• una mica de miquelet• t’avisem...• destaquem...• des de l’escenari

Joan Boada

• el podi...

28• notes noves

Noè Rivas

29 • viatges espectaculars

la caixa de ressonància

30-31El poder terapèutic de l’artEls titelles som especialsTeia Moner

33 • el racó musical

La música i els drets humansMaria Salicrú-Maltas

34 Clàssics o correctes... Jordina Biosca

enxarxat al web

32 idees tallers

34•Instruments musicals

El sonallMiqui Giménez

•Jugar sense joguinesJordi Serra

editorialLa pregunta que Carrer es planteja-va en l’editorial del número ante-rior és encara vigent: els governsajudaran amb la mateixa força i de-cisió que ho han fet amb el sistemafinancer les entitats socials i cultu-rals que treballen dia a dia per mi-llorar la vida dels que ho necessitenmés: infants, gent gran, exclosos...?Aquest any s’inicia amb males pers-pectives econòmiques, que podentenir moltes repercussions negativesen el món associatiu català si no hiha voluntat política d’enfortiraquest sector amb un suport deci-dit, que passa per no retallar lesdespeses que es destinen a una obrasocial i cultural ingent que no tépreu i que duen a terme centenarsd’entitats catalanes.

La Fundació La Roda no es fa responsable de les opinions expressadesen els articles signats.

Amb el suport de:

CARRER47

3

TEMAelel60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans

Es pot presentar Miquel Osset de moltes mane-res, però potser n’hi ha prou amb la biografiaque consta a la contraportada d’un dels moltsllibres que ha escrit i que ens el dibuixa poliè-dric com és: doctorat en Bioquímica per la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, és des del1991 membre actiu d’Amnistia Internacional deCatalunya, on ha dut a terme funcions dife-rents en equips especialitzats, incloent el deRelacions Institucionals. Entre el 1995 i el 1998va ser president del Comitè Executiu de Cata-lunya. Ha publicat llibres com Los fundamentosfilosóficos y jurídicos de los derechos humanos(EDAI, 1998), Ingeniería genética y derechoshumanos (Icaria Editorial, 1999), Más allá delos derechos humanos (DVD Ediciones, 2001),La aventura humana. Cuentos populares y de-rechos humanos (Icaria Editorial, 2004), Los de-rechos humanos explicados a mi hija (EdicionesCEAC, 2007), entre molts altres. També és im-pulsor i actual director de l’Editorial Proteus.

—Miquel, què en penses d’aquests seixantaanys transcorreguts des de la Declaració dela Carta Universal dels Drets Humans? Calseguir parlant-ne?—Cal seguir parlant-ne perquè els dretshumans són una fita històrica que està mésplena d’èxits que de fracassos. No compartei-xo la visió pessimista, desencisada, que elscondemna a ser una utopia fracassada.Malauradament, la velocitat amb la qual els

drets humans es consoliden arreu no és la queens agradaria a molts, però són un fet irrever-sible que condiciona cada cop més les rela-cions internacionals: són part del paisatge delnostre temps, i han arribat per quedar-se.

—Què canviaries a Catalunya respecte a l’a-plicació o vulneració d’alguns drets de laCarta?—A Catalunya cal baixar més de les paraulesals fets i adonar-nos que problemes de casanostra com la immigració —legal o il·legal—, lapobresa, o la qualitat de l’educació afecten, imolt, el contingut de la Declaració Universaldels Drets Humans. No crec que es faci prouper la difusió d’aquesta Declaració, i no crecque els poders polítics siguin sempre prou

coherents a l’hora de passar d’una acceptacióforça generalitzada a la micropolítica dels fetsquotidians.

—Els mestres, educadors/es, professors/es,¿quina creus que és la funció que tenen al’hora de transmetre als nens i nenes unaactitud ètica davant la vida?—És una funció cabdal, i compartida amb elspares i mares: són la referència més directadels nens i, per tant, són transmissors poten-tíssims de valors. Han d’ajudar els nens i nenesa reflexionar davant la complexitat de la vidai incloure com a criteri orientador de les sevesdecisions el bé comú. La socialització dels nensi nenes comença a l’escola, i, de fet, l’ètica noés més que la forma de convivència col·lectivaque millor pot assegurar el bé comú.

—Penses que les activitats de lleure infantil, elteatre, els contes, la màgia, poden ser unabona eina per aprendre a conviure, per créixeramb consciència de ciutadans/es de dret ambdeures? —Per descomptat. Són instruments que podendespertar la imaginació però també la reflexió.

No s’ha de caure en el moralisme, però sí incen-tivar els nens i nenes a donar una resposta fre-qüent a aquesta pregunta: “Allò que faig, ¿comafecta els altres?”.

—Explica allò que creguis important de trans-metre...—Desenvolupar un comportament ètic, no mora-lista i no religiós, no ens separa d’una visió pro-funda de la vida, ben al contrari. Tal com recullSalvador Pániker al seu darrer llibre, Asimetrías,és el comportament ètic basat en el laïcismeallò que més i millor ens pot apropar a una visió“mística” de la vida, a una visió que reconeixque tot està relacionat i que animals, persones iobjectes formen part d’una mateixa realitatcompartida, de la qual hem de ser conscients ique, a més, hem de contribuir a preservar.

“La Declaració dels Drets Humans és una fitahistòrica més plena d’èxits que de fracassos”

El passat 10 de desembre va ser el Dia Internacional dels Drets Humans itambé el 60è aniversari de l’adopció de la Declaració Universal dels DretsHumans per l'Assemblea General de l’ONU. N’hem parlat amb Miquel Osseti Hernández, autor de diversos llibres sobre aquest tema i sobre ètica iexpresident del Comitè Executiu de Catalunya d’Amnistia Internacional.

El comportament è tic basat en el laï cisme és el que més i millorens pot apropar a una visió “mística” de la vida, una visió quereconeix que tot està relacionat

elel TEMA

60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans

Quan es va firmar al 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans, als Estats Unitsels negres no tenien dret de vot. Seixanta anys més tard, un afroamericà ha estat ele-git com a president de la primera potència mundial. Aquest és un avenç notable, comtambé ho han estat l’abolició de l’apartheid a Sud-àfrica, la consecució d’un majorcontrol de les armes, l’abolició de la pena de mort en dues terçeres parts del món, lacreació del Tribunal Penal Internacional, el reconeixement dels drets de la dona i delsinfants... És la part més brillant dels efectes del document, que malauradament tambété les seves ombres, amb centenars de milions de persones arreu del món que es veuenprivats de la llibertat i dels drets més elementals. Aquestes són les tendències ques’observen en l’aplicació dels drets humans segons dades recollides per Amnistia Inter-nacional, que alerta del perill d’una falta de visió compartida i de l’absència d’un lide-ratge col·lectiu.

Àfrica i Orient MitjàMolts països de l’àrea subsahariana disposen ara de societats civils actives i de mit-jans de comunicació independents. Però la lluita violenta pel poder encara és habi-tual. En aquests moments perduren els conflictes del Congo, Somàlia, el Sudan(Darfur) i el Txad. Aquestes guerres, la corrupció, la inestabilitat política i el sub-desenvolupament fan que centenars de milers d’africans subsaharians no gaudeixindels drets més elementals. D’altra banda, al Nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà, el con-flicte entre palestins i israelians, la subordinació de la dona i la discriminació deminories ètniques, religioses i d’altres mena continuen sent els problemes mésimportants d’una zona on la intervenció internacional ha contradit sovint la defen-sa dels drets humans amb el suport a governs autoritaris. Una nota positiva: cadavegada hi ha més països africans que aboleixen la pena de mort i les execucions sónmolt escasses.

AmèricaDesprés de les dictadures militars dels anys vuitanta a l’Amèrica del Sud i Central,els governs electes no han complert totes les seves promeses de millora dels dretshumans, especialment pel que fa a les poblacions desfavorides i indígenes, quepateixen abusos impunement. En aquests moments, l’únic conflicte a la zona és elde Colòmbia. Pel que fa al nord del continent, la guerra contra el terror de l’isla-misme radical ha obert la porta a violacions greus dels drets humans: a l’Afganistan,a l’Iraq, a Guantánamo... Pel que fa a la pena de mort, els Estats Units continuasent un dels cinc països que la practiquen més.

ÀsiaL’espectacular creixement econòmic dels dos gegants asiàtics, la Xina i l’Índia, hadeixat de banda amplis sectors de la població i no s’ha vist acompanyat per un aug-ment dels drets civils, polítics, socials i culturals dels pobres. Diversos conflictesen curs castiguen algunes zones del continent i hi ha un nombre important depoblacions refugiades. En general, la inestabilitat política i la imposició de l’auto-ritat militar provoquen reiterades violacions dels drets humans en molts països. Ala Xina, la pena de mort provoca cada any milers de víctimes.

Europa i Àsia CentralBressol de la Declaració, Europa encara té reptes pel que fa a la seva completaaplicació. La regió és estable però encara hi ha poblacions desplaçades dels con-flictes de l’ex Iugoslàvia i han quedat impunes crims comesos en aquest territori.L’exclusió, el racisme i la discriminació encara provoquen desigualtats, contra lesquals els governs europeus no lluiten d’una manera prou decidida. D’altra banda,violents conflictes que han convulsionat algunes zones de l’antiga URSS, com el deTxexènia, no s’han resolt satisfactòriament, amb greus episodis de violació delsdrets humans.

De la Declaració als fets, haurande passar seixanta anys més?

Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentitque doni cap dret a un estat, un grup o una persona a empren-dre activitats o realitzar actes que tendeixin a la supressió dequalsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien.

Article 30 de la Declaració dels Drets Humans

Aquest article és el que tancala Declaració Universal delsDrets humans signada a Gine-bra, a la seu de les NacionsUnides, el 10 de desembre del’any 1948. Una declaracióamb la qual tots els països fir-mants es comprometien a vet-llar per les llibertats fonamen-tals de les persones, per ferarribar l’educació a tothom,

per convertir la salut en un bé a l’abast de tothom. Elssotasignants es comprometien a fer possible que la pauregnés al planeta, a eliminar la persecució dels lliurepen-sadors, a vetllar pel dret a la lliure expressió i a la pràcti-ca religiosa. S’adherien a un document que rebutja lapràctica de la tortura, la pena de mort, l’esclavitud, eltràfic d’éssers humans i on es diu que tothom té dret atenir un estatus jurídic, un sostre i a gaudir de seguretat. Han passat seixanta anys des d’aquest 10 de desembredel 1948. En alguns països l’acompliment és quasi total,però encara hi ha estats en què es vulneren alguns dretshumans. A l’Estat espanyol hi ha la Llei d’estrangeria, un28% d’infants que corren el risc de ser pobres en un futurimmediat, 60.000 denúncies per violència de gènere l’any2007... Deu països al món executen persones, entre elsquals els Estats Units, l’Aràbia Saudita, Rússia i Xina... Ésevident que al nord, al sud, a l’est i a l’oest del planetano s’apliquen pas tots els drets, ni són per a tothom. Paï-sos que vulneren la Declaració tot i haver-la subscrit nosón trac tats amb el mateix rigor que altres. Què en po-dem dir dels Jocs Olímpics a la Xina, i de Guantánamo, ide Txexènia?L’educació, un altre dels drets humans fonamentals, estàperdent prestigi. I sense educació en els valors ètics, seràdifícil capgirar la situació de violència estructural queprodueix la frustació del consumisme oposat a l’assoli-ment de l’estatus de ciutadania. Des d’aquestes línies,però, volem donar un vot més de confiança a l’ésserhumà, i una empenta a tots els que es dediquen a educarels nens i les nenes del país, perquè s’apliquin bé els arti-cles 18 i 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans.Per això hem volgut difondre el missatge esperançador deMiquel Osset, expresident d’Amnistia Internacional de Ca-talunya, i per això també recomanem especialment elsllibres publicats per la seva editorial, Proteus, a lacol·lecció “Helena”, uns llibres que volen ensenyar a lamainada a plantejar-se preguntes i a pensar d’una mane-ra crítica.

Tendènciesen els drets humans

4 CARRER 47

a cau dea cau de

CARRER47

5

rodarodaroda...mó n

GRAN ÈXIT DE LA PROPOSTA DE LA FUNDACIÓ LARODA I L’AJUNTAMENT DE BARCELONA AL 46È FESTIVAL DE LA INFÀNCIA DE BARCELONA

Una excel·lent pro-gramació d’especta-cles i una espectacu-lar oferta de jocs itallers originals, edu-catius i di vertits.Aquesta ha estat laproposta de l’Àread’Acció Social i Ciu -tadania de l’A jun -tament de Barcelonai la Fundació La Rodaper als visitants del46è Festival de laInfància de la ciutatComtal.

Amb el lema “Nens i nenes, ciutadans ara”, grans i petits hanjugat amb prop de cinquanta jocs fets amb fusta i n’han construïtde molt divertits amb residus. Jugar sols o acompanyats, amb elsamics o amb la família, recuperant jocs gairebé oblidats o propo-sant-ne de nous, enginyosos i originals, i també fent-ne amb mate-rial destinat a anar a la brossa, això és el que han fet milers de per-sones de totes les edats durant nou dies. També han gaudit cada

dia matí i tarda dels millorsespectacles de titelles, mà -gia i contes representats pelsmillors professionals del mo -ment.

Aquesta ha estat una propos-ta educativa i atractiva, queha tingut una acceptaciómolt bona i crítiques ex -cel·lents.

TERCER ANY DE PROGRAMACIÓ D’ESPECTACLESFAMILIARS AL DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ DEBARCELONA

Vint espectacles fins a final d’any. Aquesta és la proposta culturaldels centres cívics Carmel, Casa Groga, Guinardó i Taxonera deBarcelona adreçada als més petits. Es tracta de la tercera ediciód’una programació que ofereix tota mena d’espectacles delsmillors grups actuals. Consulteu la nostra pàgina web per saber elcalendari d’actuacions.

MÉS TALLERS INTERCULTURALS

En el marc de les activitats de Convivència i Ciutadania impulsa-des per la Diputació, La Roda ha programat un taller de titelles delmón el 24 de novembre a Cervelló del Vallès i un taller de jocs delmón el 28 del mateix mes a la Palma de Cervelló.

DESPRÉS DEL CAGATIÓ, EL CARNESTOLTES!

La programació estable d’espectacles a més de trenta poblacionscatalanes dins del projecte anual de la Fundació continua. Desprésde les festes de Nadal i de la celebració del Cagatió, les entitats jaestan preparant la celebració del Carnestoltes que aquest any cau elcap de setmana del 20 al 22 de febrer. Es calcula que hi haurà mésde 25 actuacions dels grups de la Roda que aplegaran milers d’infantsi de veïns en una de les festes més esperades del calendari festiu tra-dicional.

Els jocs van enganxar petits i grans.

PRESENTACIÓ D’ACTUEM! A LA JORNADA ELCOMPROMIS AMB ELS INFANTS DE LA DIPUTACIÓ DEBARCELONA

El 20 de novembre passat, la Fundació La Roda va ser convidadaper la Diputació de Barcelona a la Jornada El compromís amb elsinfants, que va tenir lloc a l’auditori de la ONCE de Barcelona. LaRoda hi va presentar Actuem!, un projecte de teatre social per ainfants i joves en situació i risc d’exclusió social que s’està desen-volupant amb el suport de la Diputació de Barcelona.

www.fundaciolaroda.net

ESPECTACLES AL CORTE INGLÉS DE CORNELLÀ ICAN DRAGÓ

La varietat i la qualitat són els punts mésdestacables de la programació de LaRoda als centres comercials d’El CorteInglés de Cornellà i de Can Dragó deBarcelona en el primer trismetre del’any, amb grups com Titelles Babi,Titelles Naip, Edgar, Cesc Serrat il’Albert Estengre. Consulteu la pro -gramació a la nostra pagina web.

Un taller de grafit de l’Associació de Veïns deTrinitat Nova amb joves del barri ha donat lloca una iniciativa que va més enllà d’una simpleactivitat lúdica. Vuit joves del barri barceloníhan trobat un espai d’activitat on se senten cò-modes i motivats i amb el qual incideixen d’unamanera positiva en la vida comunitària del seuentorn. Des de l’inici del projecte, anomenatMurs Sense Fronteres, els joves han pintat mu-rals en diferents espais i equipaments com els

de l’Associació de Veïns, l’entitat El Desván ouna guarderia del barri.De cara al 2009, el projecte pinta molt bé. Laprimera intervenció urbana de l’any es farà almes de gener a l’entrada d’unes ecovivendesdel barri. El disseny s’ha fet amb la participaciódels veïns. Els colors, la temàtica i els motiusdel futur mural han estat seleccionats a partirde les enquestes fetes a la zona. La valoració del projecte és clarament positiva.El nombre de pintades inapropiades en el barriha minvat significativament i també hi ha hagutun canvi d’actitud molt favorable dels joves deMurs Sense Fronteres. D’altra banda, el nombrede participants va augmentant, amb la incorpo-rat recent al projecte de dos excel·lents alum-nes que estan fent una gran aportació amb elsseus dissenys i il·lustracions.El projecte permet incorporar els joves que hanestat penalitzats per pintar a la via pública sen-se permís. D’aquesta manera es poden reorien-

tar i formar part d’una activitat amb la qual sesenten identificats sense haver d’incór rer en unacte delictiu. Aquest projecte té una repercussió molt bonaen els mitjans de comunicació. Disposa d’unapàgina web, amb un ampli ventall de vinclesdes d’altres pàgines. S’hi poden veure tots elstreballs realitzats, entrevistes en mitjans decomunicació com La Vanguardia Digital, Loca-liaTV o el diari Gente en Barcelona.

6 CARRER 47

racó de les entitats de la roda

Els pessebres de Sant Roc

Des de fa vint-i-un anys, la parròquia de Sant Roc i la Fundació AteneuSant Roc de Badalona organitzen la Mostra de Pessebres, per a la qualentitats del barri, grups de diferents seccions de l’Ateneu i veïns i veï-nes de Sant Roc munten pessebres amb materials de tota mena. Fins al31 de gener, s’han podran contemplar un total de vint-i-un a l’esglésiade Sant Roc. D’altra banda, els dies 20 i 21 de desembre ha tingut llocla representació del Pessebre Vivent: pastorets de totes les edats, l’àn-gel, Sant Josep i la Verge, els Reis..., fins i tot cabres, oques i gallines.Ja fa setze anys que més de cinquanta persones contribueixen a aques-ta representació, que visiten més de 300 persones cada dia.

Murs sense fronteres

Fundació Ateneu Sant RocC. Cà ceres, 34-36. Badalona 08918. Tel.: 93 399 39 51www.fundacioateneusantroc.org

a cau derodaa cau deroda

El 22 de novembre es va celebrar a Sant Pere de Ribes el DiaInternacional dels Drets dels Infants amb un acte lúdic, unapaellada popular i un final de festa ben animat amb els tallersd’Ecojuga de la companyia La Residual. Hi van participar algunsdels esplais de la zona: el Globus Roig de Calafell, el Zig-Zag delVendrell, el MIV de Vilafranca, el GER de Sant Pere de Ribes, elGotim de Font-Rubí i el Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú. Ambtots els vilatans de Ribes que es van acostar als tallers i elsjocs, van acudir-hi prop de 250 persones. La trobada, orga -nitzada per l’equip del Sector Penedès-Garraf d’Esplac, vaservir per treballar amb els infants el reciclatge. Els més detrenta jocs de taula elaborats amb residus que conformenEcojuga de La Residual van acabar de posar el punt lúdic i dereflexió al dia.

Una intervenció de MSF al barri de Roquetes.

Al gener començ arà la pintada d’un mural situat entredos edificis d’habitatges del barri Trinitat Nova.

Festa dels Drets dels Infantsa Sant Pere de Ribes

Associació de Veïns de Trinitat Nova i El Desván, BarcelonaAV Trinitat NovaTel.: 93 353 88 44www.xpressa.net/msf

CARRER47

7

L’actuació dels Marduix s’emmarca en la cele-bració dels quaranta anys de feina continuada del’entitat per dinamitzar el barri. Aquesta asso-ciació és la primera que es va formalitzar com atal a la Barcelona dels anys seixanta, encara sotala dictadura franquista. Els Marduix ja hi erenaleshores, donant un cop de mà amb la primeracercavila, tutelats pels “grisos”, la policia d’a-leshores. Avui, la Joana i en Jordi, amb tran-quil·litat, preparen l’escenari, un fons negre i undoble teatret per manipular titelles i paisatgesde somni que tenen noms reals de pobles delpaís. A poc a poc l’avinguda es va omplint, pri-mer de cadires, després les cadires de gent,d’homes i dones acompanyats per la mainada,nens i nenes de totes les edats, de molts colorstambé, que esperen pacients, abrigats, que fafred aquest matí, que en Jordi i la Joana iniciïnel viatge per la rondalla.

La Júlia és una nena de dotze anys, rossa ialta, una mica tímida. Avui és la reportera aju-dant. Ella ha triat les preguntes, les que es fa elpúblic dels Marduix arreu on van.

—Per què us dediqueu a fer titelles? Qui us enva donar la idea? —Fa tan de temps que no me’n recordo. El quesí sé és que estàvem envoltats de gent que feiateatre, que ballava, que dibuixava, i ens vamanar decantant per aquest món particular delstitelles, que és un teatre que pots dur amb tu.—Joana, has somniat mai en els titelles? —Sí! He somiat que estàvem en un gran teatreple a vessar i que tothom aplaudia, i els titelles inosaltres, encantats de la vida!—Quant trigueu per tenir un espectacle llest?—Més o menys un any. En Jordi escriu els guionsdesprés de llegir molt; un bon amic, en JordiBulbena, dels Comediants, ens ajuda a fer l’es-cenografia; fem els titelles, els vestim, assagem,ho ensenyem a un grup petit d’amics i quan n’es-tem segurs, venem l’espectacle, i a rodar món!

—Feu servir els titelles per més d’un especta-cle? —Nooo! Cada espectacle té els seus titelles, iquan no el fem els tenim ben desats. Els cuidemmolt, els nostres titelles, ens els estimem molt...—Quan trigueu a muntar i desmuntar?—Muntar, unes dues o tres hores. Desmuntar, hofem molt de pressa. A mi m’agafen sempre ganesde córrer. Una horeta i avall!—Heu sortit de Catalunya amb els titelles? Onheu estat?—Ui, sí, hem viatjat per molts llocs d’Espanya, aFrança, a Itàlia, a Polònia, a Txèquia i a Portugal.I saps què? Tenim un espectacle que es diuFrederic, i tu què fas?, que hem preparat encatalà, castellà, francès, italià i euskera!N’estem molt satisfets.

La Joana se’n va perquè ha de començar larepresentació del Mariner de Sant Pau, una deles obres més antigues del repertori de Marduix ide les més demanades.

“Veus, eixa mar? / Zum, zum, zum / Queabraça / De pol a pol, la terra / En sos immen-sos braços / Dormia el món feliç”

En Jordi comença l’espectacle amb aquestpoema de Mossèn Jacint Verdaguer. Demana alpúblic que l’aprengui per ajudar-lo més enda-vant. Tothom s’hi aplica, els més menuts ambmoltíssim entusiasme. Surt el mariner, la marengoleix el poble, comença a viatjar pel paísbuscant un lloc on no coneguin el mar, el troba aSant Pau de Seguries, hi viu i balla amb els ge-gants, però s’enyora i torna al mar. I vet aquí ungat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Salutacions, aplaudiments, rialles, i tot d’unaen Jordi s’adreça a algú important, a un perso-natge estimat pel barri, pels Marduix, per lagent del món associatiu de base: demana al Sr.Joan Isard que s’aixequi perquè tothom el puguiaplaudir per la tasca que ha fet durant moltsanys, sobretot els més grisos, maldant per fer

del barri un lloc on tothom tingués educació, su-port social, rialles, titelles i cançons, amb l’ajutde la Roda d’Espectacles i de gent com els Mar-duix. Es nota la complicitat. En Joan s’aixeca,dóna les gràcies, i una llàgrima li llisca tímida-ment per la galta. El públic comença a desfilar ila Júlia s’atansa a en Jordi Pujol per fer-li lespreguntes que tenia encara al pap.

—Jordi, quantes vegades representeu unaobra?—Ui! Moltes vegades, i ens agrada fer-ho molt al’aire lliure, com avui. La llum del dia ens agra-da molt.—I el públic? Quin públic us estimeu més? —Com més barrejat millor. Ens agrada el públicque s’interessa pel que fem, que ens preguntaper la feina, com tu avui.—Heu pensat qui seguirà amb Marduix quanvosaltres ja no actueu?—Òndia, Júlia, no, no ho hem pensat. Potser s’a-cabi amb nosaltres...—I per què us dieu Marduix? Per l’herbeta? —Doncs, no me’n recordo pas. No ho sé, potser síque va ser per allò de: “Ai, mala herbeta que etdius Marduix!”.

La Joana crida el Jordi. Toca desmuntar l’esce-nari, l’equip de so, plegar la roba, posar-la alsbaguls, els titelles també, per seguir el camí.Avui els Marduix tornen a casa. Els veïns de SantAntoni continuen la festa al nou local de l’enti-tat. En Joan Isard ens regala les històries dequaranta anys de lluita. Quedem per un altredia, per fer una entrevista amb profunditat,però aquest serà un altre reportatge.Molts nens i nenes com la Júlia avui somiaran enviatges possibles per les muntanyes del nostrepaís i tindran un nou poema per recitar abansd’anar a dormir, un poema que fa: Zum, zum,zum / com la mar que abraça la terra / dormiael món feliç.

un barri...un barri...

un grupun grupMarduix al barri Sant Antoni de Barcelona

Júlia Benito, la jove reportera de Carrer, i Jordi Pujol, dela companyia Marduix, un cop acabat l’espectacle.

Júlia Benito i Judith Cobeñ a

Dormia el món feliç...El diumenge 16 de novembre, de bon matí, la Joana Cluselles i en Jordi Pujoles lleven, esmorzen una mica i van cap al magatzem que tenen al carrer Grande Sant Esteve de Palautordera. Carreguen la furgoneta amb titelles, un teatrí,teles i robes i enfilen el camí cap a Barcelona. El tècnic de so i un parell d’aju-dants fan el mateix en una altra furgoneta. Cap a les deu del matí ja són al bellmig del barri de Sant Antoni. A l’avinguda Mistral els espera la gent entusiastade l’Associació de Veïns de Sant Antoni.

Montserrat Guardiet

Tercer Congrés Catalanista

8 CARRER 47

ASSOCI· ASSOCI· ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

Quan la Catalunya d’avui no ha culminat encaraels processos de recuperació endegats al segle XIX

amb la Renaixença, ens trobem en un món ambnous problemes en tots els àmbits i a tots elsnivells. Es percep un desencís de la joventut,alhora que una pèrdua d’exigència per part detots, una fragilitat creixent de l’ús social de lallengua i una falta d’instruments per integrar elflux migratori, i també un dèficit d’infraestruc-tures.

Per tant, després de tan de temps, continuemtenint la necessitat d’enfortir la nostra identitat,les nostres estructures de poder, sent fidels a lanostra història i a la nostra voluntat de superació.I és per això que ens sembla el moment idoni perfer una reflexió en profunditat, i aquesta reflexióés el Tercer Congrés Catalanista.

El Congrés es planteja per damunt de tot unspunts bàsics imprescindibles. En primer lloc, launitat, per poder mobilitzar tant els sectorscatalanistes com els indiferents i els allunyats. Ensegon lloc, la transversalitat, que pretén unaobertura política i ideològica, generacional, ins-titucional i social, sempre des d’una perspectivacatalana amb projecció europea. I finalment, lajoventut, perquè les generacions ascendentsagafin el relleu que els toca assumint la seva res-ponsabilitat de cara al futur de Catalunya.

El Congrés té alhora uns objectius clars queinclouen aplegar el més gran nombre d’entitatscatalanes de tots els àmbits, reunir el màxim depersones amb inquietud nacional i fer sentir laveu de la societat civil. El Congrés vol sacsejarles ments, començant pel món jove. Vol induirtothom a tenir poder i saber-lo administrar, volenfortir els nuclis durs del catalanisme, motivar

els nuclis neutres i convèncer els hostils. Però persobre de tot, el Congrés ha de treballar pel nos-tre dret a decidir sobiranament sobre el nostrepresent i sobre el nostre futur dins d’una Europaen formació.

El Congrés proposa quatre grans àmbits bàsicsper sostenir la nació:- un àmbit de Cultura i Llengua, coordinat per laUniversitat Catalana d’Estiu;- un àmbit d’Economia i Innovació, que coordi-na el Col·legi d’Economistes de Catalunya;- un àmbit de Societat i Valors, que coordina elCol·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia iLletres i Ciències de Catalunya;- i un àmbit polític, del qual és responsable elmateix Congrés.

El Congrés té un web, www.congrescatalanis-ta.cat, que permet estar al corrent de l’agenda i

llegir els articles i les reflexions que van sorgintcada dia. També disposa d’un diari digital quinze-nal per informar de les actuacions i els avenços delCongrés, comunicar les propostes fetes des decada un dels àmbits, publicar articles d’opinió,propiciar consultes i estadístiques i provocar eldiàleg i la participació entre els congressistes.

El Tercer Congrés Catalanista està en marxa des del 2008 i lesconclusions dels treballs realitzats es lliuraran al Parlament alsetembre del 2009. És un congrés que preten sacsejar les ments,unir, motivar i reivindicar amb força el dret a decidir sobre elpresent i el futur del país.

Unir i sacsejarles ments

“Els objectius inclouen aplegarel més gran nombre d’entitatscatalanes, reunir el màximde persones amb inquietudnacional i fer sentir la veude la societat civil”

Pasqual Maragall, congressista d’honor amb Jordi Pujol, Herribert Barrera i Joan Rigol, va participar en un acte del TercerCongré s Catalanista el passat 31 de juny a la Universitat de Barcelona.

Montserrat Guardiet és col·laboradoradel Tercer Congrés Catalanista

ASSOCI· ASSOCI·accionsaccions accionsaccions accionsaccions

CARRER47

9

La inadequada gestió dels conflictes comportauna pèrdua i una vulneració dels drets humansi dels drets de les persones i dels col·lectiussocials. Aquesta vulneració es manifesta pri-mordialment en sectors de la població com lainfantesa, l’adolescència i la joventut, itambé, a causa de la discriminació de gèneres,en el col·lectiu de les dones. La convivènciaentre iguals no sempre és fàcil i sorgeixen con-flictes als quals és important saber donar res-posta, especialment en l’àmbit juvenil. Aixídoncs, cal disposar de recursos i espais dedebat on es pugui parlar obertament de lessituacions, les emocions, les reaccions i lesnecessitats que viuen els joves avui en dia.

Educació per la ciutadania Per tot això, Mediatk, creat pel Grup deRecerca i Estudi dels Conflictes (GREC), esplanteja com un espai de trobada on els joves,

les famílies i els educadors poden trobar res-posta als dubtes i els problemes sobre lessituacions de vulneració dels drets humans i deciutadania que pateixen molts joves. Ambaquesta iniciativa, el GREC vol que els dretscivils individuals i col·lectius es visquin i esvisualitzin en cada actuació de la vida quoti-diana com la clau de volta d’una educació perla ciutadania i la convivència basada en la cul-tura de la pau i el diàleg.

La mediateca recull la necessitat de trobarnous instruments i nous procediments per a lagestió dels conflictes i proposa un espai oberti interactiu de recursos per a la difusió, lareflexió, la trobada i l’intercanvi de propostesd’acció. L’objectiu principal és esdevenir unrecurs útil i dinàmic per treballar la resolucióde conflictes a l’escola, a l’institut o fins i tota casa, i per potenciar l’aprenentatge d’habili-tats i eines per gestionar els conflictes d’unamanera positiva.

Una web per als joves però també per alspares i els educadorsLa web s’adreça tant als joves com als pares iels educadors i neix de la voluntat de GRECd’implicar-se en l’àmbit dels joves participanten la millora del seu entorn i difonent elsvalors de la convivència i de la resolució alter-nativa de conflictes, però buscant al mateix

temps la implicació dels mateixos joves.Alhora, els professors, els pares i els educadorstambé tenen el seu espai a la mediateca, jaque poden trobar recursos, idees i experièn-cies sobre conflictes als quals han de fer frontcada dia. El que es pretén és que tots dos grupspuguin trobar a la web les eines que necessi-ten. D’una banda, els educadors hi trobaraneines per respondre a les preguntes més fre-qüents del professorat sobre l’educació per lapau i la convivència als centres educatius.També hi trobaran el Catàleg de RecursosEducatius del GREC i butlletins de diversesorganitzacions. Pel que fa als joves, tenen l’o-portunitat de consultar situacions de conflicteque poden viure en qualsevol moment del dia,on s’inclou un apartat per comentaris i on elsjoves poden publicar alguna experiència quehagin viscut. Mediatk ofereix també des devídeos, notícies, jocs, enllaços, fins a unaagenda d’activitats relacionades amb lamediació i la resolució de conflictes entrejoves i posa a la disposició dels esplais i els ins-tituts d’estudis secundaris un espai per ferconèixer els seus projecte en matèria de con-vivència.

Tot plegat fa que l’objectiu de Mediatk,fomentar la ciutadania i l’educació per a laconvivència, es faci realitat d’una manera àgili efectiva.

www.mediatk.org

Els conflictes són el pa nostre de cada dia. Ens els trobem cada dia,n’hi ha de petits i de grans, de personals i de col·lectius, de fàcilsi de difícils de resoldre. Tot i que ho pot semblar, no sónintrínsecament negatius. El que pot ser negativa és l’actitud ambquè ens hi enfrontem, sobretot si optem per resoldre’ls a travésde la violència. La pàgina web Mediatk, del Grup de Recerca i Estudis delsConflictes, especialment adreçada als joves i els educadors, té l’objectiu d’ajudar agestionar-los de la millor manera possible.

Joventut i educació

MediatkUna pàgina web que ajudaa resoldre conflictes

GREC

“L’objectiu és esdevenirun recurs útil per treballar laresolució de conflictes a l’escola,a l’institut i fins i tot a casa”

www.grecmail.org

Tel.: 659 928 933

El Grup de Recerca i Estudi dels Conflictesés una entitat sense afany de lucre quetreballa des del 2001 en el camp de lamediació, la prevenció i la gestió delsconflictes. En poc més de set anys haesdevingut una entitat de referència enaquest àmbit i té oficines a Barcelona,Reus, Girona i Lleida, des d’on desenvolu-

pa projectes, activitats icursos per a tot tipusd’institucions privades ipúbliques.

“Cal que es desenvolupin unes altres polítiques. Amb les actuals, no anem bé”

25è aniversari de la Fundació per la Pau

La Fundació per la Pau va iniciar el seu camíla primavera del 1983 amb la ferma voluntatde dur a terme una ambiciosa tasca de divul-gació a favor de la necessitat d’instaurar unacultura de pau.

Va néixer en un context de Guerra Freda,d’enfrontament de blocs militars i de dissua-sió nuclear. Les coses, en aquests vint-i-cincanys, han canviat molt. En alguns aspectes, deforma preocupant, i en altres, positivament,ja que ha estat possible avançar amb fets comla creació del Tribunal Penal Internacional ocom l’acord, ben recent, per la prohibició deles bombes de dispersió. Però la necessitat decontinuar impulsant un projecte a favor de lapau, el desarmament i la resolució no violentadels conflictes continua, desgraciadament,sent plenament vigent i, fins i tot, urgent.

Avui, la pobresa i la creixent desigualtat en-tre Nord i Sud, els desequilibris de poder polí-tic entre països i regions, l’enquistament deconflictes armats que fa anys i anys que durensense solució, els milions de refugiats i des-plaçats provocats per les guerres, el descon-trol de les armes lleugeres, la renovada cursaarmamentística o el fenomen del nou terroris-me internacional, constitueixen importantsamenaces a la seguretat de les persones i elspobles.

El problema, però, és que les respostes es-tatals i globals continuen sent, en el millordels casos, poc ambicioses i mal enfocades.Massa sovint, senzillament, són respostes quesemblen voler consolidar un estat de les cosescaracteritzat pel desordre, la injustícia, elsdesequilibris, l’autoritarisme i la militaritza-ció.

Ens cal abordar un canvi de concepcions ide paradigma. La cultura de la violència —quepromou l’acceptació, resignada o militant,però en qualsevol cas legitimada, de la violèn-cia física i estructural— està massa present enels valors i les pautes de governs, polítiques isocietats. Apostar per una cultura de pau, ques’esforça en el diàleg i la cooperació, que pro-mou solucions compartides i que s’assenta enla no-violència i el pacte, és una perspectivaimprescindible si volem apuntar cap a un mónen pau.

També, però, cal que es desenvolupin unesaltres polítiques. Amb les actuals, no anembé. Cal que governs i organismes internacio-nals apostin activament i decidida per la re-ducció de la injustícia, la prevenció de con-flictes i la defensa dels drets humans. Cal,també, que promoguin l’extensió del dret, lapolítica i la democràcia arreu. Amb una globa-lització econòmica que no vagi acompanyadade drets socials, participació ciutadana i espaipolític de decisió, anem cap al col·lapse.

I, per fer tot això, cal que la societat civilempenyi. Promovent accions de sensibilitzaciósocial, impulsant campanyes d’incidència pertal que els governs i els organismes no defuginla seva responsabilitat i teixint aliances ambels actors de pau en zones de conflicte. Treba-llant des del nostre país, però amb aliances

estretes amb altres grups i entitats de casanostra i d’arreu.

Això és el que fa la Fundació per la Pau desde fa vint-i-cinc anys, i això és el que conti-nuarem fent fins que la nostra feina sigui ab-solutament innecessària. Comptem amb vosal-tres!

10 CARRER 47

Bombes de dispersióFinalment, un acord

El 3 de desembre de 2008 serà un dia perrecordar. Representants de 94 paï sos vansignar a Oslo, Noruega, el Tractat interna-cional per la prohibició de les bombes dedispersió . Aquest nou instrument legalprohibeix l’ús, la producció, la transferè n-cia i l’emmagatzematge d’aquest tipus debombes, que s’han usat en tots els gransconflictes des dels anys seixanta i han cau-sat milers de ví ctimes a tot el món. ElGovern espanyol, que l’ha subscrit, haanunciat que eliminarà el seu arsenal enun termini de set mesos.

ii tt aa mm bb éé .... ..

desarmamentPau i , sempre

Jordi Armadans i Gil

ASSOCI· ASSOCI· ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

«Les respostes estatalsi globals continuen sent,en el millors dels casos, pocambicioses i mal enfocades»

Jordi Armadans i Gil és directorde la Fundació per la Pau

Fundació per la PauC. Casp, 31, 2n 1a, A. 08010 BarcelonaTel.: 93 302 51 29 - www.fundacioperlapau.org

Entrevista a César Barrachina, vicepresident d’AUPA

CARRER47

11

—Per quines raons vas venir a Barcelona? —És una història d’anada i tornada. A la dèca-da dels cinquanta, el meu avi va decidir immi-grar a l’Argentina. Era el final de la postguer -ra i la por que s’havia viscut a Espanya hi eraencara latent. Quaranta anys després, el meupare va decidir fer el camí a la inversa. Tot ique l’Argentina és un país ric i amb molts re-cursos naturals, fa sis dècades que hi ha po-bresa i misèria. Ens vam acollir a la nacionali-tat espanyola, perquè el meu pare va nèixer a

Granada, i així va ser que vaig arribar a Barce-lona, el 9 de febrer del 1990. —Et va costar adaptar-te a la nostra cultura? —Penso que la tasca d’integració dels nouvin-guts és una feina compartida entre els quearriben i els que els reben. En el meu cas nova ser gaire complicat perquè tenia moltes ga-nes d’adaptar-me i començar una nova etapa.M’hi va ajudar molt decidir que no parlariaamb fonètica i accent argentí i també el fetd’anar a l’institut i de treballar en un bar,perquè em va servir per conèixer la gent, elscostums, l’idioma... No m’ha suposat moltd’esforç adaptar-me a una nova cultura, peròsí que costa deixar enrere els amics, la famí-lia, l’escola i, tot i les similituds, una manerade viure que és diferent... —Quin paper creus que té l’educació en ellleure perquè els infants i els adolescentsimmigrats s’impliquin en la cultura d’acolli-da?Hi ha molts avantatges pel fet de viure duescultures, però també algun inconvenient. Elsnens se senten a vegades inadaptats. No “en-

caixen enlloc”. Aquesta és una lluita que ex-perimenten sovint els fills dels immigrats. Ipenso que, com en totes les àrees importantsde la persona, l’educació és cabdal, i tots co-neixem el paper educatiu del joc i el podertransformador de l’educació en el lleure. Através de l’educació en el lleure, podem tre-ballar en dos sentits: d’una banda ajudar elsnens d’altres cultures a adaptar-se a la cultu-ra d’acollida, i de l’altra, incorporar en elsinfants i els adolescents autòctons noves for-mes d’entendre la seva realitat. —Mantens el contacte amb l’Argentina a tra-vés de l’AUPA, una entitat de cooperació... —L’Associació Units Per Ajudar és una entitatsense afany de lucre que treballa des del 2003per als nens més pobres de l’Argentina.Promou els drets dels infants i fa feina perquèpuguin gaudir d’una vida una mica millor, ambun mínim de qualitat i de dignitat. Treballem ales províncies de Córdoba, Santa Fe i Jujuyamb programes destinats a menjadors socials,llars d’acollida de mares joves i llars infantilsper a infants sense pares o en greu situaciód’exclusió social. Amb el Projecte Argentina2007, per exemple, divuit persones deBarcelona, Sant Boi de Llobregat i Buenos Airesvam viatjar a la província de Santa Fe per can-viar el sostre d’una llar infantil i a una de leszones més pobres de San Pedro de Jujuy perrehabilitar els locals d’un menjador social illiurar joguines, medecines i roba. Aquí, aCatalunya, fem activitats, xerrades i conferèn-cies per sensibilitzar la gent sobre la situaciódels infants a l’Argentina, on n’hi ha més dedos milions que viuen sota el llindar de laindigència i un 20% que pateix desnutrició, iper recaptar fons que destinem a tots els pro-grames en marxa. —T’ha servit d’alguna cosa pertànyer a unaentitat pel que fa a la societat d’acollida i ala d’origen? —Crec que el balanç és més que positiu. El fetde poder treballar des de Catalunya m’hapermès donar a conèixer una mica més la rea-litat d’un país que no acaba d’arrencar. I

també m’ha permès ampliar el camp de visió id’acció, incorporar noves idees i noves acti-tuds, i això sempre és positiu. — Quin paper ha de fer dins de la societatd’acollida una persona que ha immigrat?—És important fer un esforç per adaptar-se.Has d’incorporar la cultura, l’idioma, els cos-tums, el menjar, les manifestacions culturals iartístiques... I no vull dir que hagis d’oblidarels orígens. Però un se sent millor si vol formarpart d’allà on viu, on creix com a professionali com a persona. També pot ser un nexe d’unióentre el bagatge cultural que dus a dins i lasocietat que t’acull. Compartir les experièn-cies i els punts de vista sempre és una tascaenriquidora i positiva. Penso que les personesnouvingudes representen una important forçadins del procés de transformació de les ciutats,de la comunitat, i tot aquest potencial s’had’aprofitar. —Què més voldries afegir?—La feina que fem, la fem des d’un profundamor als infants i les seves famílies, sobretotals que pateixen més. I la fem perquè ens sen-tim molt estimats per Déu i volem donaraquest amor a la gent que ens envolta. Icreiem que des de l’edat més tendra, elspares, els educadors, els mestres hem d’incul-car als nostres infants que val la pena viurepensant en els altres.

“Les persones nouvingudes

representen una força

important en el procés de

transformació de les ciutats,

de la comunitat, i tot aquest

potencial s’ha d’aprofitar”

ASSOCI· ASSOCI·accionsaccions accionsaccionsaccionsaccions

César, un argentí de CatalunyaCé sar Barrachina é s d’origen argentí i té 33 anys, dels quals divuit els ha passat aCatalunya, a Barcelona, on va arribar quan tot just tenia 15 anys amb els seus pares i qua-tre germans mé s. És d’aquests immigrats (fins quan, però , es considera que una per-sona é s immigrada?) que no es noten: é s blanc i parla català amb un accent indetermi-nat i castellà sense accent argentí . Quan va arribar tenia moltes ganes d’adaptar-se, i hoha fet, sense deixar mai de banda els lligams amb el seu paí s d’origen. Té unes profun-des creences religioses i uns sò lids valors cí vics, que posa a la prà ctica treballant al’Associació Units Per Ajudar (AUPA), una entitat que du a terme projectes de cooperacióamb els infants mé s pobres de l’Argentina. El Cé sar n’é s el vicepresident.

“A través de l’educació en el

lleure podem treballar en dos

sentits: ajudar els nens

d’altres cultures a adaptar-se, i

incorporar en els infants i

adolescents autòctons noves

formes d’entendre la seva

realitat.”

ASSOCI· ASSOCI· ASSOCI·accionsaccions accionsaccionsEducació

La Federació Catalana de Cineclubs (FCC) ésuna entitat creada el 1978. Va néixer ambl’objectiu d’agrupar els cineclubs de Ca -talunya i altres territoris de parla catalana ipotenciar el cinema com a fet cultural. Desd’aleshores, facilita els serveis necessarisd’as sessorament, gestió, do cumentació i di -vulgació per estendre el moviment cineclubís-tic arreu del país.

Gràcies als clubs adherits, els amants del ci -nema al nostre pais han pogut gaudir durantanys no només de sessions interessants,estrenes i projeccions de pel·lícules poc vistesen l’ano menat cinema comercial, sinó quetambé han pogut aprendre molt sobre llen-guatge cinematogràfic. Els cineclubs han estatuna escola silent i tossuda per a moltes ge -neracions de cinèfils, que han pogut entendrea través de les sessions de cineclub quines sónles diferències entre uns plànols i uns altres,la importància de l’ús de la llum en unapel·lícula, com s’hi incorpora el so o com es facinema a les diferents parts del pla neta...

Un esforç per educar els més petits

Un dels objectius prioritaris de la FCC ésacostar el cinema als més petits de casa i edu-car la seva mirada per fer-la crítica davantl’allau de propostes que hi ha a les pantallesgrans i petites i que ja formen part intrínsecade qualsevol llar.

La Federació es planteja des de fa molttemps am pliar i millorar l’oferta al nostrepaís, posar en contacte els creadors i elpúblic i promoure un cinema infantil i juvenilplural i de qualitat entre els cineclubs i lesentitats sense afany de lucre de tot el terri-tori de parla catalana. Tot va començar enuna reunió a la Garriga el 19 de setembre de2004, quan persones de diversos cineclubs(Cineclub La Garriga, Cineclub BarcelonaEspai de Cinema, Cineclub de l’AssociacióCultural de Granollers, Cineclub 8½ de Cassàde la Selva) i d’algunes institucions coml’Associació Internacional del Film d’Ani -mació, la Mostra Internacional del Cinemad’Animació de Catalunya (ANIMAC) i la ma -teixa FCC, van parlar de les necessitats i lesdificultats que tenien per accedir a materialsdestinats al públic infantil i familiar fora del’oferta del ci nema co mercial. D’aquestatrobada en va sorgir una línia de treball en ce -tada des de la Federació que, amb l’ajut del’ANIMAC de Lleida i de l’entitat Decapacap,va tenir com a fruit la consecució d’una líniad’edició en DVD de curtmetratges d’animaciódestinats als més petits i al públic familiar.Des d’aleshores ja han vist la llum tres volumsde la col·lecció “Fet i amagar”. Lespel·lícules són curtmetratges fets amb dife -rents tècniques d’animació: dibuix tradi-cional, animació per ordinador, plastilina,animació de ninots... Es tracta de pel·liculesd’aquí i estrangeres, moltes vegades inèditesa l’Estat espanyol. S’han pogut veure en ses-sions no comercials a llocs tan diferents comla Filmoteca i el CaixaForum a Barcelona, elMuseu Princesa Sofia a Madrid, l’Espai LaCaixa a Tarragona i a diversos cineclubs iajuntaments de la geografia catalana.

La Federació Catalana de Cineclubs promou el cinema dequalitat per al públic familiar i tallers per als més petits

Tallers...de cine

Els tallers proposatsper la FCC s’adrecena tots els centres cul-turals i d’educació en el lleure interessats a ofe-rir als nois i noies unes activitats de qualitat queels introdueixin en el llenguatge cinematogrà fic.Cada taller dura dotze hores, repartides en qua-tre sessions de tres hores de durada cada una.

Per a nens i nenes de 4 a 6 anysJugant com els besavis Joguines ò ptiquesEl primer cinema Ombres xinesesParlant amb el gest Taller de mí micaI si li posem música? Música per a les imat-ges

Per a nens i nenes de 7 a 9 anys Canviem de cara Taller de maquillatgeCom es fan els dibuixos animats? Taller dedibuixos animatsFem teatre Taller d'interpretacióSabrí eu fer música de cinema? Taller demúsica per al cinema

Per a nens i nenes de 10 a 12 anysEscrivim una pel· lí cula Taller de guió cine-matogrà fic

Pel· lí cules ben vestides Taller de vestuari decineEfectes especials i altres enganyifes Taller detrucatges cinematogrà fics

Si en voleu saber mé s, o simplement us inte-ressa accedir a una sessió de cinema, nomé scal que entreu a la plana web de l’entitat.

12 CARRER 47

petitsCineclub per als més

La meva veï na i jo, un dels tí tols de la col· lecció “Fet iamagar” de la FCC

Federació Catalana de CineclubsC. Casanovas, 3-5-7, esc. esq., ent. 7a. 08011Barcelona - Tel.: 93 289 05 62ww.federaciocatalanacineclubs.cat

Medi ambient

CARRER47

13

ASSOCI· ASSOCI·accionsaccions accionsaccionsaccionsaccions

“El soroll idiotitza, denigra i no és cultura”.Així de contundens és el missatge que trans-met l’Associació Catalana Contra la Con ta -minació Acústica (ACCCA), el mateix missatgeque es pot veure penjat del balcó de la seu del’entitat a Barcelona.Un grup de persones tipes de patir el sorollsense trobar cap ajuda per lluitar-hi va decidircrear l’ACCCA l’any 1998. Ara ja són 200 socis,que tenen per missió lluitar contra les causes iels efectes del soroll. Uns efectes que podenarribar a ser greus per a la salut psíquica i físi-ca de qui els pateix.I si no que ho preguntin als veïns que fa mesosque no dormen perquè al portal de sota hi haun bar o una discoteca que no compleix elshoraris marcats per la llei i no està adequada-ment insonoritzat. O a la gent que veu sis-temàticament invadit el seu espai més íntim,casa seva, per la música que el veí posa a totdrap o pel so estrident del programa televisiuque traspassa les fines parets dels habitatges,generalment mal protegits contra el soroll. Oa les persones que conviuen sense treva ambeternes obres públiques i privades, o amb el sogenerat pels aeroports i per certes indústries.Pèrdua d’audició, alteracions del son i de l’a-

tenció, estrés, augment de la irritabilitat i l’a-gressivitat, mal de cap, accidents laborals,aquests són algunes de les xacres que provocal’excés de decibels. També està comprovatque els afectats es tornen menys tolerants imenys cooperatius.Si en general estem sensibilitzats sobre lanecessitat de lluitar contra la contaminacióatmosfèrica i mediambiental en general, no ésel cas pel que fa al soroll, tot i que últimaments’han decretat sentències de presó contra per-sones que havien vulnerat impunement i demanera continuada el descans dels veïns. Elpatim massa sovint d’una manera resignada iel considerem com un fet normal en una socie-tat tecnificada i mecanitzada com la nostra.Fins i tot hi ha qui diu que és una caraterísti-ca cultural del món mediterrani. El que propo-sa l’ACCCA és justament rebelar-se contraaquest estat de fet i aquests tòpics. El sorolles pot evitar i s’ha d’evitar. Hi ha una regula-

ció que cal complir, però també ens hem d’a-costumar a ser més respectuosos amb les oïdesdel pròxim. Per això l’ACCCA fa una feinaimportant de divulgació i ajuda els afectatsoferint-los uns serveis especialitzats d’asses-soria jurídica, d’enginyeria tècnica i d’atenciópsicològica.

Vivim en una societat en què el soroll no té aturador, on el silenci no es

considera en general un bé que millora la qualitat de vida. Però el cas é s que

la contaminació acústica é s una molè stia que pot arribar a ser una veritable

tortura i pot tenir greus conseqüè ncies per la salut psí quica i fí sica. Una cosa

contra la qual l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica lluita des

de fa mé s de deu anys.

El silenciUn bé en via de desaparició?

ACCCA C. Regomir, 3, pral 1a Barcelona 08002Tel.: 93 319 43 46 - www.sorolls.org

Aigües de Barcelonaimplementa un nou programaeducatiu anomenat Gotagotham

Gotagotham é s un

pro gra ma educatiu

que s’o fereix als alum-

nes de 2n, 3r i 4t d’e-

ducació primà ria de

totes les escoles

públiques i concerta-

des de Barcelona i la

seva à rea metropolita-

na. El programa consisteix en una jorna-

da lúdica, educativa i gratuï ta que pre-

té n apropar els escolars al cicle natural i

urbà de l’aigua, i també fomentar una

actitud positiva cap al medi ambient.

Mitjanç ant jocs, tallers d’experimentació i

un DVD, els alumnes viatgen a un món

imaginari, anomenat Go tagotham, en el

qual aprenen com é s el cicle natural i

urbà de l’aigua.

La presentació a la comunitat educativa

d’aquest programa es va fer el passat 8

de setembre a l’Auditori de la Torre Agbar,

on van assistir prop de 300 professors. La

presentació va ser presidida per Leonard

Carcolé , director general d’Aigü es de

Barcelona, i Imma Marí n, directora de

Marinva.

Totes les escoles que vulguin inscriure’s o

necessitin mé s informació poden accedir

a www.gotagotham.cat o trucar al telè -

La famí lia Gotham

Les dues exposicions són itinerants i han es-tat vistes per més de 15.000 alumnes de 28escoles i entitats ambientals i juvenils.

Acciónatura mostra les causes, efectes i solu-cions del canvi climàtic a Catalunya a travésde dues exposicions itinerants: El canvi climà-tic també t'escalfa a tu, dirigit a escoles deprimària, i El clima canvia. I tu?, adreçat aalumnes de secundària.

L’objectiu d’ambdues exposicions és familia-ritzar els infants i joves amb el fenomen delcanvi climàtic d’origen antropogènic, mostrant-

lo com un problema real i proper, amb impactestambé al territori català. Les exposicions utilit-zen un llenguatge i un grafisme molt visual permostrar no només les causes i les conseqüènciesdel canvi climàtic, sinó sobretot els canvis d’hà-bits que necessàriament hem d’adquirir tots itotes, amb urgència, per poder minvar els seusimpactes futurs més desastrosos.

Les mostres ja han estat vistes per més de15.000 alumnes de 28 escoles i entitats am-bientals i juvenils, sense comptar les personesque les han vist exposades al Festival de laInfància i a la botiga d’IKEA Badalona.

El programa ha es-tat possible gràcies auna subvenció de laGeneralitat de Cata-lunya.

Actualment, les ex-posicions es troben adisposició de totes lesescoles que hi estiguininteressades.

Accionatura Tel.: 93 237 38 02 · info@accionatura.org- www.accionatura.org

Accionatura proposa a les escoles de Catalunya dues exposicions sobre el canvi climàtic

Escola La Mercè de Barcelona

14 CARRER 47

Em reben la Marta i la Montse, dues voluntà-ries. L’Emília Català, la secretària de La Nau,no trigarà a arribar. Sóc al barri del Poble-secde Barcelona, al carrer Jaume Fabra, número15, uns baixos amb tanca metàl·lica, de lesque s’enrotllen amunt a força de braços. És unlocal desangelat, allargat, cap al fons es vanobrint espais i més espais plens de caixes api-lonades i ben marcades. La Marta i laMontse no paren de fer broma mentre vanamunt i avall carretejant material de les cai-xes, unes donacions d’empreses que s’han dedistribuir a persones amb dificultats. Les aju-do a posar enganxines dins unes bosses de pa-per mentre m’expliquen que les preparen pera un alberg d’infants. Les han omplert ambcolònies, bosses per l’escola, ninots de drap,pintes de colors, i molt d’amor.

Arriba l’Emília, enllesteix quatre coses ambles dues voluntàries i s’asseu per explicar-mecom i quan va néixer l’Associació Cívica LaNau, una entitat sense ànim de lucre, declara-

da d’utilitat pública, amb vocació laica i polí-ticament independent. La van crear l’any1998 unes quantes persones socialment com-promeses que es miraven la ciutat a ras deter ra i s’adonaven que hi havia massa gentamb dificultats, que no arribava a final demes, que no tenia diners per comprar cosesbàsiques i que allargava les cues dels pocs ser-veis assistencials —gairebé tots adscrits a enti-tats religioses — que oferien menjar, roba o ai-xopluc puntual. A la vista d’aquest panoramala colla d’amics va decidir posar en marxa unservei on es poguessin conjugar aquestes ne-cessitats amb els excedents que tenien moltesempreses, que sovint fins i tot s’estimavenmés destruir un estoc abans que donar-lo aqui sap qui.

L’Emília sap de què parla, ha trepitjat moltsdespatxos, ha fet moltes trucades i ha hagutd’explicar el projecte moltes vegades. L’acti-vitat principal de La Nau consisteix a recollirproductes no alimentaris, especialment pro-ductes de neteja i d’higiene personal, a lesempreses col·laboradores i redistribuir-los ales entitats que fan una acció directa amb elscol·lectius considerats prioritaris: personesgrans, nens i nenes i persones amb dificultatseconòmiques.

Atenen entre 10.000 i 12.000 famílies l’anya l’àrea de Barcelona. Aquest 2008 han repar-

tit 3.000 palets de productes d’higiene perso-nal, sense comptar els de roba nova i de jo-guines, i ja han preparat i repartit per ser do-nats aquest Nadal 6.000 lots per a gent gran i1.000 per a infants. L’entitat forma part acti-va de l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclu-siva.

A l’Emília, que és funcionària, se li nota queel compromís amb la justícia social i amb elmón associatiu de base i d’arrel laica li ve delluny i que el té profundament incorporat. Esdeclara sorpresa que hi hagi tan poques enti-tats laiques que es dediquin al servei assisten-cial directe, que aquest s’hagi pràcticamentdelegat a entitats religioses i que les accionsmés directes amb la gent necessitada se se-gueixin fent al voltant de les parròquies. “Quepotser s’avergonyeixen les entitats socials lai-ques de fer tasca assistencial?”, es preguntaen veu alta. I respon: “Sempre serà necessà-ria, perquè per arribar a l’educació o a la for-mació, primer cal haver menjat, t’has d’haverpogut dutxat i hauràs de vestir bé, perquè vi-vim en una societat que et classifica per l’as-pecte que fas i no et permet ensenyar les cre-dencials —ni que les tinguis — si vasmalgirbat”. Potser cal que el moviment ano-menat Tercer Sector s’ho replantegi, reflexio-na l’Emília, encara que sigui un tema que in-comodi. L’Emília també reivindica que calacabar amb la sensació que cada associació éspropietària del que rep i que cal aprendre denou a compartir. La fórmula és antiga: jo tincsabó, tu tens camises, pren el sabó per alsteus i dona’m camises per als meus, que sóntots nostres, són nosaltres.

Més tard, quan arribi a casa i transcrigui elsapunts de l’entrevista, sentiré per la ràdioque Catalu nya i Espanya tenen un dels índex

AMPLIl’l’Associació Cívica la Nau

«El Tercer Sector s’ha de tornara girar a la realitat del QuartMón i tornar a tocar de peus aterra»

E la nave va...Deu anys viatjant amb La Nau

Per l’immens magatzem que l’Associació Cívica La Nau té al barri delPoble-sec de Barcelona, en deu anys hi han passat tonelades de materialdonat per empreses, s’hi han redistribuït milers de productes per a gentgran, infants i persones amb problemes econòmics i s’hi ha treballat enxarxa amb centenars d’institucions, entitats i voluntaris, amb un únicobjectiu: prestar un servei bàsic assistencial perquè els que tenen mésproblemes puguin tirar endavant.

Judith Cobeñ a i Guàrdia

CARRER47

15

més alts d’Europa en pobresa infantil. Els in-fants són el futur, i si no en tenim prou cura,caldrà que hi hagi moltes Naus. Tot lliga. Elque l’Emília m’ha explicat i les xifres de lesfredes estadístiques. Tenim una fotografia queno volem mirar, però si no ho fem no solucio-narem el futur real del país. I que consti queLa Nau no té cap accent caritatiu rònec. Téuns criteris molt clars a l’hora de repartir elque aconsegueix recollir.

Però com funciona La Nau? L’entitat treballa

en xarxa amb altres entitats, que al seu tornredistribueixen els productes a qui considerenque ho necessiten. Així doncs, l’activitat del’Associació pretén assolir un objectiu: contri-buir a vertebrar una societat més participati-va i oberta per eliminar tota mena d’exclusiósocial. La feina es fa en col·laboració amb l’A-

juntament de Barcelona i la Diputació de Bar-celona, els Germans de Sant Joan de Déu, laFundación San Lázaro, empreses i altres enti-tats. Tot i que des de l’inici l’àmbit d'actuacióha estat Barcelona ciutat i rodalies, actual-ment s’ha ampliat la col·laboració a projectesque es desenvolupen en altres indrets del nos-tre país, i fins i tot arreu del món. Aquestafeina la fan amb voluntat de ferro unes qua-ranta persones que s’ofereixen per anar als lo-cals de l’entitat a fi d’ordenar, preparar i re-partir els paquets. Dues entitats d’ajut alsdrogodependents, que tenen furgonetes, elsajuden a anar a recollir el material que elsdonen les empreses, totes de primera línia, obé l’entitat lloga grans camions quan hi hamolts palets.

S’acaba el temps, queda molta feina a feral local, i l’Emília s’acomiada demanant-meque escrigui que seguiran amb vocació d’inde-pendència política. No volen dependre dels di-ners públics. De fet, no en reben gaire. S’esti-marien més que els reconeguessin la feina queja dura sostingudament des de fa deu anysamb la signatura d’algun conveni. Aquest any

2008, abans de l’esclat de la famosa i publici-tada crisis, els han atorgat una subvenció desdel departament d’Acció Social i Ciutadaniade la Generalitat, han rebut diners de l’Àread’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament deBarcelona i també del Districte del Poble-sec.Però l’Emília i el seu equip no volen esmerçaresforços extres omplint papers. La seva tascaés una tasca directa, fan feina de boixets,puntes de coixí, trenant la bona voluntat d’u-na cinquantena d’empreses i unes cent cin-quanta associacions beneficiàries.

Torno a casa amb una frase al cap: “El Ter-cer Sector s’ha de tornar a girar a la realitatdel Quart Món, tocar de peus a terra i no obli-dar que el primer manament de la justicia so-cial és donar la mà al company de viatge obli-dat, el veí de l'escala, la veïna del carrer dedalt, l’àvia que està sola, el nen del carrer.”

Això també és educar, i fa ja deu anys queLa Nau ho fa, amb una força encomiable.

Associació Cívica La Nau C. Alcolea, 161 - 08014Barcelona - Tel.: 93 409 36 90 - www.lanau.org

AMPLIl’l’

«S’avergonyeixenles entitats socials laiques defer tasca assistencial?»

Ara fa quinze anys, un grup d’exalumnes de la Salle Comtal de l’Associa-ció Taula de Joves Comtal, amb el suport de la Institució Germans de LaSalle i el Secretariat de Joves La Salle Catalunya, van decidir ampliar elseu treball d’acció solidària i dedicar-se als infants i joves més necessi-tats del barri del Casc Antic de Barcelona.El projecte es va iniciar amb el Centre Obert Tria, un espai d’acollida enhorari extraescolar per a infants de 6 a 16 anys amb risc d’exclusió so-cial. L’objectiu era oferir un recurs preventiu, lúdic i educatiu per po-tenciar l’educació integral dels infants i ajudar-los a valorar l’aprenen-tatge com a eina per al seu futur. D’aquest projecte va néixer laFundació Comtal. La Fundació Comtal es proposava com a objectiu am-pliar els serveis de formació, educació i reinserció per als infants i ado-lescents desatesos per tal de paliar les situacions de desigualtat i exclu-sió que s’havien detectat al barri. Després de quinze anys d’esforç itreball diari, la Fundació Comtal ha anat creixent i actualment gestionanou programes socioeducatius dividits en dues àrees d’actuació: l’ÀreaEducativa, amb programes i activitats per a infants i adolescents dels 4als 16 anys, i l’Àrea Laboral, amb itineraris personalitzats per a joves apartir dels 16 anys.Quan va començar al 1994, el 80% de les persones ateses eren autòcto-nes. Al 2008, el 85% són immigrants no comunitaris. Aquest col·lectiu,sovint amb situacions no regularitzades i amb bar reres lingüístiques, es

troba amb un alt nivelld’inestabilitat laboral, icom a conseqüència enuna situació econòmicapre cària. Aquest fet haimpulsat la Fundació aconèixer a fons la realitatde cada comunitat ètnicaper poder apropar-se itreballar amb ells. Cal remarcar que aquestprojecte no seria possiblesense la col·laboració

dels voluntaris, amics i socis, a més a més de les organitzacions i empre-ses que ens donen suport. L’èxit d’aquests quinze anys ens dóna forçaper seguir endavant, apostant per una societat més justa, on tots els in-fants puguin disfrutar d’una vida digna.

Fundació Comtal

15è aniversari de la Fundació Comtal

Un espai d’acollida al Casc Antic

Mireia, una voluntà ria, ajuda una nena del barri a ferels deures

Fundació ComtalC. Amadeu Vives, 6. 08003 BarcelonaTel.: 93 319 98 55 - ww.comtal.org

us desitgenun bon anyus desitgenun bon any 2009

CARRERCARRERi La Fundació La Rodai La Fundació La Roda

2009

El CongoEl CongoEl Congo. Un conflicte oblidat

Una nova intensificació de la violència en -vaeix aquesta zona del país arran dels enfron-taments entre les forces armades de laRepública Democràtica del Congo i les tropesdel general Laurent Nkunda del CNDP (CongrésNacional per la Defensa del Poble).

Lluny queda el conflicte de la RD del Congo,també anomenat Primera Gran Guerra Africana(1998-2003), una de les guerres més complexesdel segle XX a causa de la participació de dife-rents països veïns, interessos d’empreses es -trangeres i els mateixos conflictes interns de laRD del Congo. El balanç del conflicte va serdevastador. Les xifres actuals parlen per sisoles: quasi cinc milions de morts. Durant moltde temps aquest conflicte ha quedat en l’oblitinternacional, tot i que ha persistit la inestabi-litat política i la violència a l’est del país.

Segons un informe recent d’Amnistia In -ternacional, els combats del Kivu tenen el seuorigen, en gran mesura, en el fet que el governde la RD del Congo, els estats de la regió i lacomunitat internacional no han abordat lescauses subjacents del conflicte.

Entre aquestes causes hi trobem factorsinterns i també externs que en compliquen lacomprensió i la resolució. Persisteix la presèn-cia de diferents grups armats congolesos iestrangers, les tensions històriques entres lescomunitats ètniques de la província, les lluitesper la propietat de la terra i el control de lesriqueses mineres i agrícoles del Kivu.L’existència d’aquests recursos naturals hacontribuït i contribueix a la perpetuació delconflicte. Or, diamants, cobalt, coure, coltant(un mineral estratègic per a la fabricació detelèfons mòbils, portàtils i càmeres de foto) ialtres minerals fan de la RD del Congo un delspaïsos més rics de l’Àfrica en recursos minerals.

DESPRÈS DE L’ACORD DE GOMAEl gener del 2008 es va organitzar a Goma unaconferència de pau per a l’estabilitat i eldesenvolupament del Kivu Nord i del Kivu Sud

amb l’objectiu de posar fi a la violència quesacseja des de fa temps l’est del país. Segonsla periodista Colette Braeckman, aquestsacords van tenir en compte les reivindicacionsde Nkunda i els tutsis congolesos i es va fer lapromesa de desarmar tots els grups. Però elsacords ja han estat vulnerats per falta de com-promís de les diverses parts implicades.

La violació de l’alto el foc d’aquests acordss’ha accentuat a l’agost del 2008, quan elsenfrontaments entre les forces armades de laRD del Congo i les tropes del general Nkunda

van continuar i es van intensificar durant elmes d’octubre. Amb poc temps els rebels vanavançar fins a les portes de Goma, la capitaldel Kivu Nord, després de les successivesderrotes de les Forces Armades congoleses i laincapacitat de la MONUC (Missió de les NacionsUnides per al Manteniment i la Pau a la RD delCongo) per fer front a la situació. Segons elFIDH (Federació Internacional de Lligues delsDrets de l’Home) aquests enfrontaments s’a-companyen de violacions greus dels dretshumans constitutives de crims internacionalsreprimits per la Cort Penal Internacional

LA MONUC AL PUNT DE MIRALa MONUC no ha quedat indemne davant d’a-quests nous enfrontaments: el seu rol ha esde-vingut el centre de manifestacions de protestaja que l’opinió congolesa li retreu la seva inca-pacitat per desarmar els grups rebels i per ferrespectar l’acord de Goma, que el gener pas-sat havia estat acceptat per totes les parts,inclosa la formació de Nkunda. Aquest males-

tar s’ha fet palès dins de la mateixa organitza-ció. Convé destacar la recent dimissió del capde la MONUC, el general Vicente Díaz deVillegas. Tot i que va al·legar motius personals,hi ha sospites fonamentades que la seva dimis-sió respon a la falta de mitjans o de capacitatde la missió per fer front a la situació.Actualment a escala internacional es plantejareforçar la MONUC i redefinir el seu mandat.

EL BALL DE LA DIPLOMÀCIALes iniciatives diplomàtiques es multipliquen

per intervenir a la RD del Congo quan la situa-ció ja no és sostenible. Louis Michel, ComissariEuropeu d’Ajuda Humanitària, ha aconseguituna trobada entre el president congolès i elseu homòleg rwandès per una nova conferènciade pau i estabilitat a la zona dels Grans Llacs,que s’espera que sigui més creïble que les pre-cedents. Una vegada més es planteja el rol deRwanda, que ha estat acusada pel govern con-golès d’envair les seves fronteres i donarsuport a la rebel·lió. I de fet, diversos analis-tes apunten l’existència de fortes evidènciesde vincles entre Rwanda i la CNDP.

Una vegada més la població civil congolesapateix les conseqüències d’aquest conflicte;moltes organitzacions i associacions compro-meses congoleses i d’arreu del món denuncienla situació dramàtica que es viu a l’est delpaís. Al mateix temps, no es poden oblidar lescauses i els factors que han alimentat i conti-nuen alimentant el conflicte, ja que son moltsels interessos polítics, estratègics i econòmicsen disputa. Evidentment, es necessari que hihagi voluntat política i compromís de tots elsimplicats per trobar i respectar una soluciójusta i duradora, sense oblidar la implicació dela comunitat internacional i el rol de les multi-nacionals, tan qüestionable.

El perill de tenir riqueses

CARRER47

17

COOPER· COOPER· COOPER·accióacció accióacció

Iris Boadella

accióacció

Després d’un llarg temps de silenci el conflicte oblidat de la RepúblicaDemocràtica del Congo torna a tenir veu, tot i que feble, als mitjans decomunicació. Una veu que ressorgeix davant els darrers esdevenimentsque han succeït al mes d’octubre a la regió del Kivu, a l’est del país.

Del conflicte del Congó, o bé no se’n sap

res perquè no se’n parla, o bé , si se’n

parla, resulta difí cil entendre’n les cau-

ses per l’extrema complexitat que presen-

ten.

Un dels objectius de la Lliga dels Drets

des Pobles é s cobrir aquestes dues man-

cances: fer accesible la informació dispo-

nible sobre aquest paí s africà i intentar

fer-la entenedora. Ho fa a travé s de la

pà gina web Perillderiqueses.org, on

es poden trobar les últimes notí cies i

anà lisis sobre el conflicte d’un dels paï -

La campanya de la Lligadels Drets dels Pobles

Iris Boadella és membre de la Lligadels Drets dels Pobles

«L’existència d’importants recursosnaturals ha contribuït i contribueixa la perpetuació del conflicte»

amb nomamb nom

18 CARRER 47

montse fran

Una aturada cardí aca va posar fi al mes de no-

vembre passat a la vida de l’activista i cantant

Miriam Makeba. L’artista, també coneguda com

a Mama À frica, havia nascut a Johannesburg

(Sud-à frica) el 4 de març de 1932. Hores abans

de la seva mort, havia participat en un concert al

sud d’Ità lia en suport al perio dista i escriptor

Roberto Saviano, amenaç at per la mà fia des -

pré s d’haver escrit el llibre Camorra.

Makeba, d’origen humil, va començ ar la seva

trajectò ria musical als inicis dels anys cinquan-

ta cantant blues americà i barrejant-hi ritmes

tradicionals del seu paí s. Però l’è xit no li va

arribar fins a l’any 1966 amb la canç ó “Pata pa-

ta”, amb un è xit rotund durant setmanes a les

llistes musicals dels Estats Units. Des de jove

va estar implicada en la defensa dels drets hu-

mans i en contra de l’apartheid, la qual cosa li

va costar l’exili durant gairebé tres dè cades,

fins que al 1990, un cop Nelson Mandela va ser

excarcerat, la va convè ncer perquè retorné s a

Sud-à frica. Al llarg de la seva vida Makeba va

estar guardonada amb diversos reconeixements

per la seva tasca humanità ria (com a Ambaix-

adora de Bona Voluntat per la FAO) amb els

mé s necessitats i desfavorits del continent

africà . L’any 2001 va fundar la Fundació Zen-

zile Miriam Makeba per ajudar les noies joves

sud-africanes.

recordant...Mama Àfrica

montse vidal

propipropi

"Hi havia una vegada un vaixell que navegava per l'Atlà ntic car-regat de llibres i de contes, i no exagero si us dic que en duia 7.000!Els nens que havien participat a la campanya de re collida de llibresvan ser tan ge nerosos que el pobre vaixell havia de vigilar de noenfonsar-se! Va tenir penes i treballs per arribar a bon port, i fins itot es va perdre, però , finalment, va arribar a... Nicaragua."

Aquest é s un dels contes queexpliquen els de la companyia de nar-radors Vivim del Cuentu, formadaper la Noe, el Pepo, la Bet, l’Oriol,l’Inyaki, la Maria i el Caste. Peròaquesta ve gada es tracta d’unahistò ria real, en què s’explica un pro-jecte solidari molt interes sant que con-jumina l'amor als contes i als llibresamb la voluntat d'aportar un granet desorra per millorar la vida d'altres per-sones en altres latituds. Així doncs, a

banda de la feina d’explicar histò ries que fan per tot el paí s, els membres del grup dediquenuna bona part del seu temps lliure a muntar bi blioteques infantils en poblacions sud-ameri-canes mancades de recursos educatius adreç ats als mé s petits. Ja n'han creat dues, unaa la població El Alto a Bolí via l'any 2006, i l'altra a Estelí , al nord de Nicaragua, al 2008. Enpensen crear una altre l’any 2010 en un lloc que encara s’ha de concretar.

No é s possible la infà ncia si no hi ha contes que eduquen, que fan pensar, que transmetenvalors, pensen els de Vivim del Cuentu. Amb la col· laboració de molta gent a travé s de lacampanya "Un llibre, un euro" —el llibre per engrossir la bilbioteca i l’euro per finanç ar elprojecte—, el grup ja ha enviat mé s de 10.000 llibres en els dos centres que els mateixos

narradors han ajudat a condicionar. Una iniciativa queha fet feliç centenars d’infants bolivians i nicaragü encsque tenen ara un espai digne i ben proveï t on podenestu diar, aprendre i passar-s’ho bé .

sense fronteres

vivim del cuentu

Vivim del Cuentu

www.vivimdelcuentu.org

Innocents,peixos i bojosEl 28 de desembre se celebra a Catalunya,

Espanya, molts paï sos hispanoamericans i

alguna zona de Bè lgica la festa dels SantsInnocents, que com tothom sap, comme-

mora la matanç a de nens menors de dos

anys perpetrada pel rei Herodes amb la fi-

nalitat d’eliminar el Messies.

¿Com s’ha esdevingut que un dia tan trà gic

hagi generat la tradició burlesca que consis-

teix a penjar la llufa a l’esquena del prò xim i

fer les bromes mé s surrealistes?

El temps, que tot ho canvia, en té la culpa, i

concretant una mica, les Saturnals romanes

i les festes del Folls medievals també . És ai-

xí com a l’Edat Mitjana, amant del món al

revé s i de la broma, es va associar a la dia-

da antics rituals de la Festa dels Bojos, que

se celebrava antigament entre Nadal i Cap

d’Any. En alguns llocs hi havia el costum de

donar el poder a un infant per un dia, i du-

rant tot aquest dia es feien bromes prò pies

del Carnaval.

Una festa similar é s la del Poisson d’Avril

francè s, durant la qual es pengen peixos de

paper a l’esquena de la gent. Se celebra,

però , tres mesos despré s, concretament

l’1 d’abril. La raó seria que abans de la ins-

tauració del calendari gregorià al segle XVI,

les festes de Cap d’Any començ aven el 25

de març i acabaven l’1 d’abril. Diu la llegen-

da que quan es va traslladar el començ a-

ment de l’any a principi de gener, bé per riu-

re’s de la gent que s’hi resistia, bé per fer

broma, es va continuar fent regals, però ara

falsos i de broma. Però perquè es penja un

peix? Alguns diuen que està relacionat amb

el fet que en aquella data la Lluna surt del

signe zodiacal dels Peixos. D’altres hi veuen

la reminiscè ncia d’una broma que es feia

als pescadors, en una è poca de

l’any en què la pesca estava prohi-

bida. Els infants els tiraven arenga-

des per burlar-se’n. E si no n’è veroè ben trobato...

La festa va passar posteriorment a

Ità lia i també al món anglosaxó, on

s ’ a n o m e n a

April Fools’Day, durant el

qual totes les

bromes són

permeses i tot-

hom s’esmera

en fer-les mol

sonades. trad

i·ac

cion

s

biblioteques

CARRER47

19

2009. ANY AMADES50è aniversari de la mortdel folklorista

Joan Amades é s una figura cabdal de lacultura catalana. Això é s el que volressaltar l’Associació Cultural JoanAmades amb la celebració d’un anyd’homenatge amb motiu del 50è aniver-sari de la mort del folklorista.

El treball de camp i els estudis que JoanAmades va fer en la primera meitat del segle XX han estatessencials per conè ixer el patrimoni cultural popular deCatalu nya. Per difondre aquesta obra i com a acte de re-coneixement i d’agraï ment, l’entitat anima les entitats delsector cultural a celebrar aquesta commemoració ambl’organització d’actes per fer conè ixer millor aquest granestudiós.

Per a mé s informació: www.joanamades.com

PREMI VALERI SERRA I BOLDÚEs convoca la 25a edició dels premisde cultura popular de Bellpuig

Un altre gran folklorista català va ser el periodista ValeriSerra Boldú, nascut l’any 1874 a Castellserà , a l’Urgell, ibiò graf de Jacint Verdaguer. Des de fa 25 anys Bellpuigconvoca uns premis amb el seu nom per incentivar els es-tudis sobre la cultura popular i l’interè s dels mé s jovespels costums, les festes i el patrimoni cultural del seu en-torn. El termini de presentació dels treballs é s el 4 demarç del 2009.

Per a mé s informació: Ajuntament de Bellpuig

PRIMER MEMORIAL FRANCESCCANDELEls periodistes Jaume Fabre i JosepMaria Huertas guardonats

El passat 8 de gener es va entre-gar el premi Memorial FrancescCandel, instituï t per la FundacióFrancesc Candel, a Jaume Fabrei Forneguera i Josep Maria Huer-tas i Claveria —a tí tol pò stum—per les obres que aquests dosperiodistes van publicar junts so-bre els barris de Barcelona i laseva realitat social.

El premi tindrà carà cter anual i vol ser un reconeixementdel compromí s social i la tasca feta en aquest à mbit perpersonalitats del paí s.

La Fundació Candel té per missió donar suport als immi-grats en el seu procé s d’integració a la societat catalana idifondre l’obra de l’escriptor.

Per a mé s informació: Fundació Paco Candel C. Mare deDé u del Port, 363. Jardins de Can Sabater. 08038 Barcelona.Tel.: 93 432 45 60 - www.fundaciocandel.org

Secció elaborada per laFundació Pere Tarré sNotíciesNotícies

paraulesparaulesparaules

Dià leg entre religions

Pedagogia del pluralisme religiós Una proposta metodolò gicaAutors: Xavier Melloni i Ferran Piñ eroEditorial: Edebé , 2008

En un entorn multicultural com el que ens envolta, cada cop é s mé s necessari estarpreparat per conviure amb persones d’altres tradicions religioses. El desconeixementfa que els prejudicis i les generalitzacions determinin les nostres idees, i dificulta eldià leg entre les persones que provenen de cultures diferents.El llibre de Melloni i Piñ ero fa un recorregut pel patrimoni de diverses religions, ambla voluntat d’oferir eines per a la comprensió mútua. En aquest sentit, la publicacióinclou un DVD amb entrevistes a persones de diverses tradicions. Destinat a la for-mació de les persones que d’una forma o una altra animen comunitats educatives opastorals —professors, educadors, monitors, catequistes, etc.—, el llibre està elabo-rat de manera que cada tema es pugui treballar com una sessió formativa. Els autorsaposten clarament pel pluralisme religiós, que sembla l’única via per arribar a unaconvivè ncia pací fica i enriquidora.

Dibuixos per comunicar-nos

Maria i joAutor i il· lustrador: Miguel GallardoEditorial: La Galera, 2008

Maria i jo é s la histò ria real de les vacances de l’il· lustrador idibuixant Miguel Gallardo amb la seva filla, que té dotze anysi é s autista. Un aspecte molt important de l’aprenentatge delsinfants amb autisme, conegut per professors, professionals del’educació i pares, é s l’ús d’imatges clares i sintè tiques que transmetin idees o situa-cions. En aquest llibre, Miguel Gallardo, acostumat a comunicar-se visualment amb laseva filla Maria, vol compartir la seva experiè ncia amb els lectors. A travé s dels seusdibuixos, com si nosaltres fóssim ella, vol que entenguem el seu missatge simple ibreu d’una manera inequí voca.

Per aprendre a ser vulnerable

El caballo de MiguelHistorias extraordinariasdel Hospital Sant Joan de Déu

Autor: Tina Parayre i Belé n RoldánEditorial: Plataforma Editorial, 2008

El caballo de Miguel narra histò ries reals viscudes pels vol-untaris de l’Hospital de Sant Joan de Dé u, a Barcelona, amb

infants. Una de les seves autores, Tina Parayre, é s coordinadora dels voluntaris del’hospital des de fa vuit anys. Parayre afirma que els adults hem d’aprendre a abordarles malalties com els infants, perquè ells viuen amb naturalitat el fet de ser vulnera-bles i necessitar ajuda.Un cavall é s el fil conductor dels relats, que mostren com el voluntariat permet veurea les persones que pateixen que el seu dolor no deixa indiferent. De fet, el nom ambquè es fa referè ncia a l’hospital é s “la casa dels cent ulls”, perquè les finestres sónuna via a travé s de la qual entra el món exterior i la vida. Segons Parayre, els infantssón vida, encara que aquesta vida passi per un moment difí cil.

L’ ENTREVISTA ESPECTACULAR

20 CARRER 47

Arribo a Terrassa, el Cesc troba un forat pera nosaltres entre bolo i bolo escolar. El venti el fred li juguen un despentinat amb airedespistat i moviments sincers que acompa-nyen la seva veu. Una veu amb melodia, quegronxa la imatge de calidesa i d’apropamentde bressol que vivíem quan de petitsentràvem dins els contes. La melodia de lasinceritat juganera.

—Quina pregunta no voldràs que et faci?—Anna... me les pots fer totes totes totes,perquè no tinc cap problema, no tinc res aamagar-me.

—Cesc, després de vint-i-cinc anys de pro-fessió, a tu que no et vinguin amb “cuen-tos”...—Bé, més aviat que no em vinguin amb comè-dies. Però m’agrada que em vinguin amb“cuentos”, que m’expliquin la seva vida. Famolts anys que explico històries, però tambémolts anys que n’escolto. La gent no t’explica“cuentos”, no té “cuentos”, la gent té vides.

—Els grans de la professió —tu, el TortellPoltrona, Marduix, Kirman...—, tot un grupde personalitats vau aparèixer amb moltaforça fa vint-i-cinc anys...—Som fruit de l’època del franquisme. Vaigrecuperar la figura del pallasso català; elTortell, el del pallasso de circ... També vaig

recuperar la figura de l’animador, vaig estaramb tot el moviment de Rialles, que es va ini-ciar a Terrassa i que ara és Xarxa. Primer detot ho vam fer per fer arribar el català i des-prés, per fer arribar una manera d’entendre lavida... a través d’una poètica.

—En el teu cas, com va començar tot plegat?—Era una vegada Marduix que feia titelles encatalà, era una vegada el Poltrona que feia depallasso en català, era una vegada el Xescocantant en català... Vaig dir: hi ha una figuraque s’ha perdut a casa nostra, la del ronda-llaire. L’Aureli Campmany, abans de començarels Pastorets, sortia i explicava un conte. Emvaig dir que el món del conte havia de tornara existir. I ho vaig fer, en paral·lel al que esta-

va fent com a pallasso amb Pep & Bocoi.

—Què t’il·lusionava?—Primer, recuperar el personatge del ronda-llaire, i també m’il·lusionava la vida, i ho voliatransmetre.

—Què et vas trobar?—Que a través d’aquest ofici se m’acceptavamolt com a persona.

—Què t’hi trobes ara?—Que la gent continua necessitant el perso-natge del rondallaire. Però abans podia expli-car històries llargues, i ara han de ser curtes,curtes, curtes. Faig avançar els mateixos con-tinguts, però amb històries curtes.

—De les teves múltiples facetes —rondallai-re, pallasso, pedagog, cartellista...—quinavols subratllar?—I dissenyador, i escriptor... Jo em quedo amb

l’l’ espectacularespectacular

Cesc Serrat és una veu. Cesc Serrat és una melodia. Cesc Serrat és una rondalla. A l’escenari treu amb força i talent tot el queté a dins: una gran sensibilitat, una gran tendresa, una gran humanitat. Rondallaire, pallasso, dissenyador, pedagog i escriptor,Cesc Serrat es fa estimar com el que és: un home entranyable que viu el món del conte amb il·lusió i que sent passió per laseva professió i el seu públic. Senzillament, és l’home dels contes.

«La nostra feinaés fer de comunicador més que

d’actors»

Cesc Serrat

L’homedels contes

Sóc l’home dels contes. Surto denit amb el sac, m’amago darrere lescantonades que tenen poca llum i,quan passen els somnis, zas!,recullo els que mé s m’agraden...

Vaig de poble en poble, de ciutat enciutat. Pels camins parlo, escolto,pregunto, i ho apunto tot entrossets de paper...

Despré s de l’hora que el sol espon, m’assec al jardí i remenant elque he recollit dins el sac, relliginttrossets de paper, invento contesper poder-los explicar a tothom.

Sí : invento contes per poder-losexplicar a tothom...

la de conta contes. És la que he seguit, la queporto endins i de la que visc...

—Perquè és la que et dóna més bolos...—Sí, perquè he abandonat les altres...

—... i la que t’omple més personalment?—Síííí, perquè vaig sol. Sóc una persona bas-tant solitària a la vida, tinc un món interior.Puc anar sol, pensant... sóc jo. No podriaviure sol, m’agrada estar a casa acompanyat,però també tenir els meus moments jo sol (alCesc se li accentua paraula a paraula la sevacantarella personal en mencionar la seva soli-tud volguda).

—Qui accepta millor els contes?—Els nens els accepten molt; els mestres,molt; els pares, molt; els avis, molt. Veus totsaquells ulls, que tots es queden bocabadats...I els adolescents, són un món increïble: ells espensen que no els agrada, però sí que els agra-da!

—Les companyies d’ara, creus que pugenamb tanta força? —Ostres, pregunta punyetera... Em fixo en latècnica, en els arguments... Saps què passa, lanostra feina és ser comunicadors, més queactors. En comunicar és quan atrapes a lagent, i a vegades veus un muntatge increïble

que, en canvi, no atrapa.

—Què t’agrada d’aquests grups?— Tots tenen molta voluntat i moltes ganes.

—Va, menciona’n algún!—No, no, perquè pots fer mal. Alguns m’a-graden molt i d’altres em fan vergonya, fancoses que no toca, gestos i paraules quedamunt d’un escenari no hi han de ser. Famolts anys que tenim un llenguatge acurat,que transmetem uns valors que no potsabandonar.

—Pots explicar alguna anècdota?—Arribar a tots els llocs puntualment ja és unaanècdota... Hi ha sessions en què, quan acabo,els nens vénen un per un a fer-me un petó, iem mirem i em toquen i em pregunten; “Cescquan tornaràs?!”. El contacte... aquesta és lamillor anècdota que tinc. Amb els nens heaprès el contacte (i em confessa que encaraara té vergonya quan mira als ulls de les per-sones i fa una abraçada).

—Vull ser narradora de contes, què és fona-mental?—Creure en el conte, i explicar molts i moltscontes.

—Vull ser pedagoga...—Ho has de portar a dins.

—Vull ser pallassa...—Has de portar el teu pallasso a dins, que totsel portem, i l’has de deixar sortir. També sónimportants les hores i hores d’ofici.

—Des de la teva maduresa, cap a on creusque va la professió de rondallaire?—La professió va endavant perquè hi ha moltsnarradors, i jo estic content. L’oralitat i laparaula tornen a tenir valor. La imatge marxa,la paraula queda. Perquè quan expliques unconte als nens, tu estàs per ells, els estàs esti-mant... El conte és una carícia, el conte ésestimar. El pare o la mare que abracen el seufill explicant-li un conte, li dediquen un tempsper estimar. Aquest nen, quan sigui gran,explicarà contes al seu fill. Convides a expli-car i a escriure. I a fer persones sensibles.

Anna Jarquewww.cescserrat.com

CARRER47

21

cesc serrat

nascut a... Terrassavius a... Matadeperaun lloc per passejar... la muntanya de Sant Llorenç de Munt i l’Obacun llibre per recomanar... Oh!, de Josse Goffinuna música per escoltar... Vangelisel conte que hauries volgut inventar... L’arbre generós, de Shel Silversteinexplicaves contes als teus fills? sí í í !ets un “cuentista”?: sí , a nivell professional!de grans vols... vull continuar sent un conte contes, i tornar a pintar, i aescriure, i tenir temps... i rebre.

paraules

«El contes és una carícia, elconte és estimar»

+4

«L’oralitat i la paraula tornen atenir valor.

La imatge marxa,la paraula queda»

titelles magia teatre circ clown animaciocontes teatre de carrer cercavila titellesmagia teatre circ clown animacio contesteatre de carrer cercavila titelles magiateatre circ clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatre circclown animacio contes teatre de

dansa

el petit cobert

Ja farà uns quants mesos, despré s de l’è xit de

Tap Story Tour, Clac&Roll va estrenar un nou

espectacle de claqué per a nens i nenes a partir

de tres anys. La protagonista é s una cullera que

é s tan petita tan petita que es pensa que no

serveix per res... Amb aquesta obra el grup no

nomé s vol apropar la dansa, el claqué i la

música clà ssica als mé s petits, sinó que també

els vol transmetre la idea que tothom té un paper

a la vida, que ser diferent no é s dolent i que el

que cal saber é s què podem aportar. Agné s

Padrò s, Sergi Descayre i Basilio Gonzà lez en

són els intè rprets i Jordi Pé rez el director.

Estrena: febrer 2008

contes i musica

Un paí s de conte

Amb Carles Cuberes i una colla de

personatges llegendaris ens traslladem arreu dels

territoris de parla catalana, des de Mallorca fins a

Valè ncia i de Catalunya fins a l’Alguer. Ho podem

fer grà cies a la mà gia dels contes i les rondalles

tradicionals que formen part del repertori de

l’espectacle i al do del narrador, que é s capaç de

crear un ambient de fantasia al qual sucumbeix

qualsevol persona, petita o gran, que l’escolta. La

guitarra, l’ukelele i la percussió acompanyen

durant tot l’espectacle la veu de Carles Cuberes.

Estrena: novembre 2008

animacio

revolució!

Ha començ at la Revolució !, l’espectacle

d’animació que ens convida durant una bona

estona a cantar i ballar, riure i jugar. Que tothom

es prepari perquè les canç ons i les danses, els

jocs i les dinà miques, les teatralitzacions i les

improvisacions es converteixen en aquest

espectacle en armes per lluitar a favor de l’alegria

i la felicitat. Perquè si la histò ria d’aquest

espectacle ens parla d’un món trist i fosc, la

companyia du a terme una singular i especial

revolució de llum i color per fer-ne un món bonic

i acollidor, amb l’entusiasme i l’energia a què ens

té acostumat Pentina el Gat. Estrena: juny 2008

teatre de carrer

( (passa-ho)

(( 9i a d

k ?

>clac&roll >pentina el gat

>carles cuberes >la baldufa

>circ nic

ESPECTACULARMENT parlantparlant

circ

titel les magia teatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavila titel lesmagia teatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavilatitel les22 CARRER 47

drago

Llegendes i faules populars, reis, donzelles i

cavallers, i un terrible drac... La nova histò ria

de la prestigiosa companyia lleidatana LaBaldufa presenta tres personatges excè ntrics,

tres desertors, que arriben a la ciutat amb un

estrany i espectacular artefacte mò bil.

Conscients de l’absurditat i la barbà rie de la

guerra on els volien enviar, han preferit escapar-

se i dedicar-se a explicar la llegenda mé s

coneguda del seu paí s: la de Sant Jordi i el

drac. Un espectacle de carrer itinerant on

l’humor està assegurat. Estrena: setembre 2008

quin nas!!!

Miquel Ollé ha ideat

un nou espectacle despré s del gran è xit de

Pí fies, una obra amb la qual aquest excel· lent

artista ha recorregut tot Catalunya. Quin nas!!!, lanova proposta del clown, é s un espectacle ideal

per al públic familiar. En Nick, un pallasso de

poques paraules, sense saber com, es troba

davant d’un públic que sembla que espera alguna

cosa. És així com amb quatre trastos i a vegades

amb l’ajuda d’algun voluntari es desenvolupa

l’espectacle. Sense parlar, s’entaula un perfecte

dià leg entre en Nick i el públic. És l'art del silenci

i l’essè ncia del pallasso encarnats en la persona

de Miquel Ollé . Estrena: novembre 2008

teatre

alegretto

Estem de sort! El Teatre Mòbil ha presentat un

nou espectacle dins la tò nica i l’estil habitual de

la companyia, amb un treball d’actors impe cable i

un humor irresistible. Es tracta d’un ho menatge al

Mestre Maioles. Ara fa cent anys, quan era petit,

Sadurní Maioles va ser escollit per les Muses de

la Música, que li van atorgar el do de la música, i

aviat va muntar una gira per les guarderies tocant

“Granada” amb la trompeta. Ara, cent anys

despré s, el Patronat Maioles li fa un homenatge

al Mestre... Aquest homenatge é s una de les

cites culturals de l’any. No ens la podem deixar

perdre! Estrena: maig 2008

>teatremò bil

´

´

CARRER47

23

ESPECTACULARMENT

titelles magia teatre circ clownanimacio contes teatre de carrercercavila titelles magia teatre circclown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatre

((( 9

i a dk ?

mal de closca

Per als infants de 3 a 6 anys, la companyia de

titelles Farré s Brothers ha creat la Cia. Taaat,

que presenta Mal de closca, una obra en què es

reviu, amb tendresa i humor, les angúnies d’un

infant que ha d’anar al metge. La tortuga Joan, la

música de les paraules, la cantarella de la veu, la

repetició dels mots, el poder expressiu dels

objectes, que es transformen en personatges, la

interpretació d’Ada Cusidó i Mariona Anglada, la

música de Jordi Riera, els titelles de Martí Doy i la

direcció de Jordi Palet, tot plegat conforma un

espectacle que aconsegueix embadalir tot el públic,

els mé s petits i els mé s grans. Estrena: maig 2008

ritmes i sons de la diversitat

En Lluí s é s català , i de la ceba. En Mohamed é s

marroquí , i estima el seu paí s. El primer é s

animador i el segon, músic. Tots dos

col· leccionen instruments de música i, a mé s,

són bons amics. Fa poc, van decidir ajuntar les

seves col· leccions i muntar una exposició

d’instruments d’Europa, el món à rab i l’À frica

subsahariana. Però no es tracta d’una exposició

convencional. La que la fa molt especial é s

l’excel· lent treball musical que els dos amics han

teixit al seu voltant, amb ritmes i sons de tot el

món, canç ons i histò ries, sorpreses i moltes

rialles... Un espectacle sobre la diversitat molt

pallassos

Intrí ngulis

Poesia i fantasia, ficció i realitat, mà gia i misteri...

I dos pallassos. Dos pallassos que ens

emboliquen en els seus intrí ngulis, en un

espectacle sense paraules, de petit format i per a

tots els públics. El ritme é s trepidant, ple de gags

i esquetxos que s’acompanyen amb música en

directe. Com ja ens té acostumats en els prop de

deu espectacles produï ts per la companyia, Cop

de Clown barreja feliç ment en aquesta nova

proposta l’art del clown, la música, el circ i

l’humor visual. Estrena: novembre 2008

>lluí s pinyoti mohamedsoulimane

>cia. taaat

>norai

eS>cop de clown

titelles magia teatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles magia

titelles

musica

treneS(

parlantparlant

(

l’estenedor

“Com é s que han arribat tan d’hora?” Aquesta é s

la pregunta amb què començ a el nou espectacle

de Solfasirc, una companyia que investiga des

de fa vuit anys en el camp de les arts escè niques

i del circ, en una proposta que reuneix damunt de

l’escena un artista de circ, un artista d’au diovisual

i dos músics. Aquests que arriben tan d’hora són

els convidats, i l’amfitrió , que tot just acaba de

sortir de la dutxa, es veu obligat a vestir-se de la

manera mé s inversemblant... sobre el fil de

l’estenedor! Un espectacle brillant, sorprenent,

suggeridor i d’una gran qualitat tè cnica. Estrena:novembre 2008

>solfasirccirc

lúnia

Fa poc la productora de les Illes Balears Res de

res i En Blanc va crear la companyia Norai amb

la intenció d’oferir teatre de qualitat als mé s

petits. El primer espectacle de Norai està basat

en un conte de Marta Barceló i presenta un món

mà gic, misteriò s i poè tic, Lúnia, un poble on tot

é s possible i on viuen uns personatges inusuals.

Hi viatja en Joan, un nen que no sap imaginar i

que s’ha trobat amb una nena misteriosa. Tres

actors ens expliquen tot el que li passa en aquest

paí s peculiar, amb uns titelles molt especials,

música original i una escenografia sorprenent.

Estrena: 2008

titelles

Espectacle: Animalets

Gènere: titelles

Públic: totes les edats

Espai: interior

Una escenografia aparentment senzilla es presen-ta a l’escenari. La majoria dels elements estanmig ocults per teles de colors suaus. Un noi molteixerit i amb una veu molt dolça comença aubicar-nos en aquest espai invisible i ens demanad’acompanyar-lo en el seu viatge de descobrimentde l’indret. És tracta d’un bosc on viuen molts,molts i molts animalets.Tots són amics i estan capitanejats pel Sr. Natura.Amb l’ajuda de les cançons corejades pel públic,cercaran l’aigua que necessiten per poder man-tenir viu el seu bosc. Animalets, aquesta faula representada ambtitelles de sobretaula amb tècnica de tija i actor ala vista, combina la distracció lúdica pròpia d’unespectacle per a tots els públics amb un missatgede consciència social (del qual molts espectaclesmalauradament són orfes): cal estalviar aigua! Gairebé quinze anys de professió, sis espectaclesde titelles de gran i petit format, un espectacleitinerant i la responsabilitat de la direcció de laMostra de Titelles de Mollet són alguns dels puntsdestacables que conformen el currículum de lacompanyia. Però, sens dubte, el que els fa únics ésel caliu humà i tendre de la seva manufactura, laseva personalitat escènica i una particular estètica.

Espectacle: En Xumet valent i laXinxeta que escombrava l’escaleta

Gènere: pallassos

Públic: totes les edats

Espai: interior

A l’escenari, un munt de referències visu-als al món dels contes. També un parellde pallassos, carregats de mil cabòries i embolics, en una mena de reconte detotes les històries que a tots ens han explicat en alguna ocasió.Una excel·lent factura musical, d’atrezzo, escenogràfica, coreogràfica, dedirecció i, sobretot, un text molt acurat, ens fan viatjar per tot un universfarcit de situacions que ens sonen. Marga Forns i Pere Ortega ens recorden queun parell de bons pallassos poden també explicar-nos moltes coses interes-sants.Tots dos són, des del 1997, Xumet i Xinxeta. Aquest és el tercer espectacle depallassos que ens ofereixen. A poc a poc, i sense gaire escarafalls, s’han anatconsolidant dins el panorama dels espectacles per a tots els públics com unaparella experta a explicar històries darrera d’aquesta petita, però gran cosa,que és un nas vermell. Ens demostren quanta feina es pot fer amb una cosatant petita! Bona llenya per un caliu de nassos!

sanem a veure...anem a veure...s

24 CARRER 47

ESPECTACULARMENT parlantparlant

II

Espectacle: Funky l’Olla

Gènere: teatre musical de carrer

Públic: totes les edats

Espai: exterior

Entra per les orelles,baixa pel tronc, esfica dins les cames iquan arriba als peusja no pots deixar deballar. És el funky deFunky l’Olla, lamúsica que ve demés amunt. Sismúsics i un ani-mador amb gransperruques i vestits acolorits a l’estil de Tony Manero ens transporten a les dis-coteques dels setanta des de dalt de les seves xanques. Una fantàstica i curiosafusió de l’herència més discofunk de la música negra amb la tradició de l’ani-mació infantil i el teatre de carrer del nostre país. Un espectacle per a tots elspúblics, que farà ballar del més petit al més gran, en una festa que ocupa elscarrers per allà on passa.

Amb aquest espectacle els Vatua l’Olla fan una passa endavant en la seva car-rera, ampliant el seu perfil de públic i obrint-se les portes a un tipus de progra-mació no exclusivament destinada a l’animació infantil. Aconsegueixen aixítraspassar els marcs generacionals de la festa, convertint el seu espectacle enuna autèntica festa intergeneracional. Sortiu al carrer disposats a deixar-vosportar pel Funky l'Olla!

KK

LLL

Secció elaborada perPuça Espectacleswww.lapusa.com

I

L

K

aliot teatre

atua l’VV

en X

um

et v

alen

t...

funky l’olla

anim

alet

s

K

G

oo

XumetXinxetai

I

lla

CARRER47

25

ens ha interessat...

La Central del CircS’inaugura un nou espaide creació al Fò rum de Barcelona

Hi ha “bon rotllo” entre la gent del circ i les institucions.De fet, ja era hora, ja que la gran vitalitat d’aquest sectora Catalunya, amb l’Ateneu Popular 9 Barris com a cap deproa, es mereixia un ferm reconeixement dels nostres re -presentants.

Aquest reconeixement va arribar el passat 12 de marçamb la presentació del Pla Integral del Circ, consensuatentre el Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya i el sector, que preveia una inversió de 2,4 mi -lions d’euros per al 2008, el 50% més que l’any anterior,l’impuls del centre La Vela de Vilanova i la Geltrú, i unconjunt de propostes perquè la formació, la creació, la di-fusió, la producció i la projecció internacional del circ espuguin desenvolupar en condicions adequades. Unad’aques tes propostes es referia a la creació a Barcelonad’un espai destinat al circ al Fòrum de Barcelona, la Cen -tral del Circ.

Aquest espaija s’ha fet re-alitat. En unaprimera fase,con sisteix enuna carpa pro-visional de 880m2 on els pal-lassos, elsmalabaris tes,els trapezistes i altres artistes del circ podran treballar finsque s’inauguri en una segona fase l’espai definitiu, d’uns3.000 m2, situat al subterrani que va acollir l’exposicióHabitar el món al Fòrum de les Cultures l’any 2004.

La Central del Circ és de titula ritat municipal i està ges-tionada per l’Associació de Professional del Circ deCatalunya (APCC). Aquest gran complex es planteja com unimportant centre d’assaig, de creacció i de formació per alcirc català i pretén també ser un centre d’atracció per ales companyies estrangeres.

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Una miqueta d’en miquelet

La Central del Circ Parc del Fòrum, Esplanada del Fòrum, s/n, 08019Barcelona - Tel.: 900 102 580 - www.lacentraldelcirc.cat

El teatre social s’uneix

Deu associacions catalanes i persones relacionades amb el teatre socialhan creat el passat 24 de novembre la Plataforma d’Ac-tu-Acció Teatral,una xarxa que vol aglutinar totes les persones i els col·lectious que uti -litzen el teatre com a eina de transformació social. Els objectius de la no-va entitat són organitzar accions conjuntes, investigar metodologies, di-fondre informació i impulsar la formació en teatre social. Una de lesprimeres accions que la nova entitat vol dur a terme és l’organització delprimer Festival Jove Internacional de Teatre Social a Barcelona el propermes de juliol. L’objectiu és fer visible el treball que es fa actualment aCatalunya, una de les comunitats de l’Estat més actives en aquest camp.

Fundació Torre del PalauBústia postal 145 - 08220 Terrassa Tel.: 93 789 90 85 - www.torredelpalau.org

Presentació del llibreEspectacles per a noisi noies a Catalunya

El 18 de novembre passat es va presentar al De-partament de Cultura de la Generalitat deCatalunya una obra de referència sobre el mónde l’espectacle per a infants i joves al nostrepaís. Es tracta del llibre Espectacles per a nois i

noies de Catalunya. Cinema, dansa, música iteatre, editat per la Fundació Torre del Palau.

Quatre especialistes ben coneguts en l’àmbit de l’espectacle familiar,Francesc Rosaura, Martí Olaya, Julio Lamaña i Ferran Baile, són els autorsd’aquesta autèntic compendi sobre el món de les arts escèniques adreçades alsmés joves a Catalunya i que es pot adquirir per 29 €. Tot el que està relacionatamb l’espectacle per a nois i noies a Catalunya hi és. Es tracta d’un inventari ex-haustiu de 632 pàgines, amb un índex de més de 5.000 entrades, de les perso -nes, els grups, les pel·lícules, les fires, les mostres, els festivals, els premis, elspromotors, les entitats, els programes de televisió i de ràdio, els cinemes, elsteatres... que hi ha a Catalunya. Un llibre que un sector tan important des delpunt de vista cultural i econòmic com és el de l’espectacle per a tots els públicses mereixia.

La Fundació Torre del Palau, impulsora del treball, és una entitat amb seu aTerrassa que es dedica des de fa més de 30 anys a la promoció d’activitats cul-turals i de lleure, especialment per a nois i noies.

26 CARRER 47

t’avisem... destaquem...

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Amb els cinc sentits4es Jornades de ReflexióTeatre per a Nens i Joves

SabadellDel 13 al 15 de gener

H mor is Mollerussa

Desastrosus Cirkus

Segons els organitzadors, aquestes jornades pretenen“aprofundir sobre els límits de la nostra creativitat i sobreel món dels sentits. Ampliar la mirada. Enriquir el nostreimaginari. Recrear nous escenaris. Excitar la curiositat.Explorar els límits”. Tot un programa, al qual participaranuns convidats de luxe, professionals del món del teatre ide l’educació, com Jordi Colominas, director artístic de laFira de Tàrrega, que farà la conferència inaugural, Mont-serrat Anton, directora de l’Institut de l’Educació de laUAB, Pau Font, arquitecte i artista responsable de l’inno-vador projecte Badiafonia, Joan Font, director d’Els Co-mediants, Enrique Vargas, director del Teatro de los Senti-dos, Juan de lucas, cap de la companyia Ultramarinos deLucas i Paola Berselli, Stefano Pasquini i Claudio Ponzana,directors artístics de la companyia italiana Teatro delleAriette.

Aquests professionals tenen la missió de crear un espaide debat i reflexió entorn de tot el que implica el fet tea-tral associat als cinc sentits. Es podran conèixer de prime-ra mà les experiències de creadors que utilitzen d’unamanera destacada i innovadora el món de les sensacions idels sentits.

A banda de les conferències, la trobada també ofereixun espai d’exposició d’experiències i de tallers. La cloen-da, el dia 15 de gener, presentarà un recull audiovisual deles fotografies fetes durant les jornades pels alumnes del’Escola Illa, l’escola municipal d’art de Sabadell.

Te Veo, l’associació organitzadora, va ser creada el1999 i aglutina 37 companyies de teatre per a infants i jo-ves de tot l’Estat. El passat mes de febrer va rebre del FE-TEN de Gijón un premi per a la seva trajectòria i la sevatasca de difusió del fet teatral.

L’associació madrilenya Te Veo, que agrupa companyiesteatrals de tot l’Estat dedicades al teatre infantil i juve-nil, organitza a Sabadell la 4a trobada de reflexió sobreel sector. Les jornades es fan amb la col·laboració de laSala Miguel Hernández, l’associació TTP (Teatre per aTots els Públics) i l’associació Mira. Serà el 13, 14 i 15de gener, a l’Estruch, un dels equipaments culturals delcap i casal del Vallès Occidental.

1989-2009. Vint anys han passat des del primer espec-tacle, el primer bolo de Desastrosus Cirkus, Desastretotal. Un desastre que no s’ha confirmat, al contrari,en vint anys de feina incessant amb set espectacles estrenats i prop de 2.000 representa-cions fetes per tot Catalunya i a l’estranger.Nascut a l’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona, el grup ha estat un dels impulsors mésimportants i implicats per convertir aquesta entitat en el centre neuràlgic del circ aCatalu nya. Des d’aquesta plataforma el grup ha apostat per un circ proper, formalmentsenzill, empeltat dels nous corrents europeus en matèria de circ i alhora arrelat a la tradi-ció més viva i potent del teatre de carrer de Catalunya. En tots els seus espectacles hi éspresent la comicitat, l’humor, la il·lusió del somni, la màgia de la senzillesa, en un plante-jament que s’interessa més per l’efectivitat del llenguatge i del gest més senzills que perun desplegament de mitjans materials. Amb els anys, la companyia s’ha mostrat tambécada vegada més atreta per la incorporació en els seus espectacles d’altres disciplines ar-tístiques com l’expressió teatral, els titelles, la música i la dansa.

Pepe Viyuela, Tortell Poltrona, Víctor Antonov, l’Eolien-ne, Tony Clifton Circus i Claret Clown són alguns delsnoms que han brillat en la programació del nou festivalde les terres lleidatanes que ha tingut lloc durant tres

dies, del 21 al 23 de novembre passat, al Teatre de l’Amistat de Mollerussa. La progra-mació ha reunit setze companyies, quatre de les quals estrangeres, que han fet un to-tal de 27 representacions per al públic familiar i adult. A banda dels espectacles, el Festival també ha ofert un curs de tres dies d’interpreta-ció teatral impartit per Jorge Picó, director de Non Solum, espectacle amb el qual Ser-gi López ha obtingut un gran èxit de públic i de crítica. El Festival és una iniciativa de la Cia. de Comediants La Baldufa, que ha comptat ambla col·laboració de l’Ajuntament de Mollerussa i ”la Caixa”.

vegades gràcies, Teatre Mòbil!

)++La capital del Pla d’Urgell es va omplir de teatre,titelles, pallasso i circ el passat novembre amb lasegona edició del Festival del Teatre d’Humor.

L’aniversari d’un dels grupsde referè ncia del circ català

Per a més informació:Te Veo91 531 41 98 - www.te-veo.org

Gràcies per deu magnífics espectacles. Gràcies per haver actuat mi-lers de vegades per tot Catalunya. Gràcies per aquest humor tannatural, intel·ligent i ocurrent, segell de la companyia. Gràcies alMarcel Gros, que va formar part de la companyia als inicis. Gràciesa l’Atilà Puig, amb accent a la segona a, el llarg i prim. Gràcies alJordi Girabalt, el rosset i baixet, comparat a l’Atilà, és clar. Gràciesal Marc Fonts, ni alt ni baixet, que ja fa anys que és el tercer, peròno en discòrdia. Gràcies per les cançons, les facècies, les disfresses,algunes d’inoblidables, els estirabots, les sorpreses, el talent. Grà-cies per haver dignificat durant aquests vint-i-cinc anys el teatre pera tots els públics. Doncs, això, gràcies, gràcies, vint-i-cinc vegadesgràcies...

2525

ESPECTACULARMENT parlantparlant

CARRER47

27

Teatre familiaral Nacional Petit

Aquesta és la tercera temporada que elNacional ofereix al públic familiar unaprogramació estable, que inclou cadaany excel·lents companyies catalanesdedicades a l’ambit infantil. Aquestatemporada el Nacional Petit s’obre a lamàgia, els clowns, el circ, els titelles ila música. Es tracta de teatre i del boper a grans i per a menuts en tots els es-pais del TNC. “Un esclat de creativitat ide fantasia per entretenir i educar totsels públics”, segons els responsables del

centre. Des del mes de novembre fins almes de maig, s’hi podran veure Los Excéntricos, un trio de clowns dels mi-llors; El vestit nou de l’emperador, un musical basat en el cèlebre conted’Andersen; El Teatre de l’Home Dibuixat, amb Pedra a pedra, un espec-tacle on els objectes inanimats prenen vida com per art de màgia; l’il·lu-sionista Sergi Buka, que tornarà a presentar Umbra després de l’èxit de latemporada passada; i finalment el polifacètic Boni, que presentarà alsjardins del Nacional La troupe, circ a tot ritme. El Teatre Nacional tambéofereix la possibilitat de celebrar l’aniversari dels més petits amb un es-morzar o aperitiu i l’assistència a un dels espectacles programats.

Informació i reserves: 93 306 57 07

La crisi...Aquest espai pretén ser una finestraoberta a la reflexió i, perquè no, ala polèmica sobre temes que indirec-tament es visualitzen des dels esce-naris i que acaben afectant-los.Partint d’aquesta premissa comença-ré per apuntar la meva incredulitatsobre la “crisi” que ens afecta. Novull dir amb això que no em semblin evidents els acomiadamentsmassius, les regulacions de plantilles i tampoc els tancamentsd’empreses que es porten a terme ara mateix arreu. El país estàfent passes enrere en l’àmbit econòmic, i això afecta moltíssimespersones, sense cap mena de dubte. La meva incredulitat rau en sirealment la crisi ha començat “ara”, com ens volen fer creure, o sisimplement és un reflex i el resultat del fet que ja feia una collad’anys que estiràvem més el braç que la màniga i que en realitat,de coses que no funcionàven com tothom creia que funcionàven, jafa una colla de mesos i algun any que començava a haver-n’hi… Elque està clar és que, com en totes les crisis, els principals respon-sables pràcticament no en patiran els efectes i qui l’acabarà patinti pagant serem els de sempre, la gent de peu pla, la plebs, la carnde canó de les antigues batalles.Als escenaris temo que la crisi pot començar a notar-se partintde la idea que per a molta part de la societat això de la “cultu-ra” és una cosa superficial i, per tant, negligible. “Nois, elimi-nem el concert de final de curs que anem justos de caixa…” De bensegur que reflexions com aquesta ja n’hi ha hagut i n’hi haurà elspropers mesos, i això farà que segurament els actes programats si-guin de més curta durada, amb menys grups, menys integrants osimplement que molts no es faran. Aquesta premissa es podria re-batre amb l’argument que en temps de crisi és quan la gent neces-sita passar-s’ho més bé, amb la qual cosa d’espectacles i demandan’hi seguirà havent. Però si realment la cosa minva, hem de mirarla part positiva que pot tenir tot plegat.Tenint en compte la capacitat d’adaptació i reacció de les perso-nes, a voltes insospitada quan no fa falta, de ben segur que elsprofessionals seran capaços de trencar-se la closca, experimentar itrobar propostes, potser ara més incòmodes, però també innovado-res i originals, més econòmiques, més resolutives, més eficaces,fins al punt que amb menys recursos el resultat pugui acabar sentel mateix i molt probablement, a la llarga, fins i tot millor!I si l’enginy logístic augmenta, com no ha d’aumgentar l’esperitcreatiu i artístic? Venim d’una època en què, hi fossin o no, vivíemamb la sensació de tenír vaques grasses. Els mitjans de comunica-ció esmerçaven motls esforços per dir-nos qui era el més guapo, lamés guapa, qui s’havia operat de no sé què, quin seria el sistematecnopolític millor per a no sé quantos… Fins i tot durant força set-manes vam viure una polèmica decadent i orgiàstica sobre els dife-rents punts de vista de dos cuiners d’elit, d’aquells que mai cuina-ran per a la majoria de nosaltres!Espero que la consciència actual de crisi, si més no, acabi amb to-tes aquestes banalitats que han format part del més recent imagi-nari col·lectiu per donar pas a una etapa de noves temàtiques, talvegada més bàsiques i austeres, però que puguin acabar plasmant-se en propostes fresques i renovades! Que la veu de la gent quepot arribar a passar-s’ho pitjor en aquestes circumstàncies ens arri-bi ben punyent… des de l'escenari!

des de l’escenari...

de ben segur que elsprofessionals serancapaços de trencar-sela closca,experimentar i trobarpropostes, potser aramés incòmodes, peròtambé innovadores ioriginals,méseconòmiques,més resolutives, méseficaces...

“amb Joan Boada

Los Excéntricos, Marceline,Sylvestre i Zaza

Els Farré s Brothers guanyenels Premis Butaca 2008

Així ho han decidit els espectadors quevan votar el passat 24 de novembre enla 14a edició dels Premis Butaca de Ci-nema i Teatre de Catalunya i que con-sideren que OVNI ha estat la millor

obra de l’any 2007 en l’apartat “Altresdisciplines”. La companyia Farrés Brothers veu així recompensadala gran qualitat d’un espectacle de titelles que ha estat represen-tat al Teatre Nacional i que han vist més de 2.000 espectadors atot Catalunya. I també la trajectòria d’un grup que, tot i que ésrelativament jove —va néixer l’any 2002— ja ha produït tres es-pectacles que es poden considerar com alguns dels millors espec-tacles de titelles que s’han fet en aquests últims deu anys.

el podi

Premi Aplaudimentsper a Claret Clown

Devos a vós, l’últim espectacle per a adults delclown Claret, ha merescut el premi Aplaudimentsatorgat pel FAD Sebastià Guasch d’Arts Paratea-trals. L’obra es basa en textos del còmic francèsRaymond Devos sota la direcció de Meritxell Roda.El llenguatge, les lletres i les paraules, portades allímit del seu significat, són els protagonistes d’unespectacle sorprenent i original.

ESPECTACULARMENT parlantparlant

28 CARRER 47

Si voleu conè ixer el llarg camí d’aquestacompanyia de teatre de carrer de les terresde Lleida, podeu llegir l’“Entrevista Especta -cular” del núm. 46 d’aquesta revista.

Aquest grup diversifica els seus espectaclesi tant fa teatre familiar com per a adults, ani-mació com titelles, escuma com teatre decarrer... Però el que volem comentar aquíé s l’aparició del CD Sabata pirata, el segonque han editat, en el qual trobem músiquesdels seus espectacles Trinxant sabates —les sis primeres canç ons— i Els corsarisde l’escuma —les segü ents quinzecanç ons. La gravació començ a amb unrock canyero al mé s pur estil directe,“Rock’n’roll Bum Bum”. També trobareu elfestiu “Jo vull ser famós”, o el ball en cerclea “La roda: el ventilador”, el regeton “DracRabent”, i la música celta “Irlandesa”. Lagravació conti nua amb l’himne pirata “Somcorsaris, som pirates”, els aires tradicionalsde “Taroritota”, el sorprenent “Surto delport”, i per acabar amb el rock cè ltic, ambaires de pasdoble i altres barreges, “Mix Fi-nal”.

Ras i curt, Xip Xap en estat pur, amb total’energia que desprenen tots els seus es-pectacles.

• Geneviève SchneiderProductions DCVS/Marc Caillard.Label Enfance et MusiqueFrance 2008

Despré s d’haver estudiat guitarra clà ssicaa Parí s, Geneviè ve Schneider ha estatprofessora de música a Infantil i a Primà ria,D’enç à de l’any 1991 é s formadora i músi-ca de l’associació Enfance et Musique(www.enfancemusique.asso.fr/). Aquí vacomenç ar un programa d’investigació mu-sical i d’acció a llars d’Infants, hospitals, es-coles de nois discapacitats, barris..., que esva materialitzar en onze gravacions i llibresd’acompanyament de canç ons per a nois inoies amb la guitarra.

Aquest mateix any ha creat el programa Lamúsica i els idiomes, i un dels fruits é saquesta gravació que ara us presento: Jechante dans la langue de mes voisins, unrecull de canç ons que ha anat fent es-coltant les músiques de la gent nouvingudaa Franç a. Ella, poliglota de naixement, haviscut experiè ncies a hospitals i a barris onha anat a cantar que l’han fet adonar-se quecertes situacions són multiplicadores de laviolè ncia i la deshumanització que ha gene -ralitzat la globalització, i ha pres l’opciód’aprendre d’aquesta gent per donar res -posta a aquesta situació mitjanç ant lamúsica. I aquí neix aquest CD, en el qualtrobareu disset canç ons i els seus dissettracks instrumentals perquè vosaltres usllenceu a cantar en portuguè s, xinè s-man-darí , anglè s, serbocroat, soninke, alemany,à rab, tahitià , romanè s, ingala, tà mil, caste -llà ... Ella ens demostra que cantar en lallengua dels altres é s fer un pas cap a ells,é s reconè ixer la riquesa creativa de ladiferè ncia que crida a la comunicació. Can-tar en la llengua dels altres é s obrir lesportes a un món que cal construir, en quèla cultura crida els homes i dones a la pau ia la solidaritat.

Un disc auster, sincer, directe, molt ben in-terpretat i que convida a fer el pas i intentarentendre una mica mé s els altres per en-tendre’ns una mica mé s a nosaltresmateixos.

• DiversosUnió de Músics de Catalunya,Girona, 2008

novesnovesnoè rivas

je chante dansla langue demes voisins

• Xip XapQuadrant Records, Lleida, 2008

nadalamb ritme

sabatapirata

L’Ajuntament de Girona acaba de publicarun triple CD amb seixanta canç ons rela-cionades amb les tradicions mé s significa-tives de les festes del cicle nadalenc d’arreudels Paï sos de parla catalana. Els objec-tius, entre altres són normalitzar i garantir lapresè ncia de les nadales catalanes i encatalà en els fils musicals que se sentenper Nadal en equipaments, centres comer-cials...; facilitar una à mplia oferta de bonesmúsiques de Nadal, des de les mé s tradi-cionals i conegudes, fins a les propostesmé s actuals, creades per músics d’arreu del’à mbit lingü í stic català ; afavorir l’acolli-ment de les persones nouvingudes fent quea travé s d’aquestes canç ons tinguin l’opor-tunitat de conè ixer con es viu el Nadal aCatalunya; i contribuir a la preservació d’u-na part del nostre patrimoni col· lectiu quecorre el perill d’anar desapareixent per la in-fluè ncia de la globa lització , que va substi -tuint unes canç ons per unes altres, comho fa la figura del Pare Noel amb el Tió .

El projecte va començ ar fa un parell d’anysLa tria de canç ons s’ha fet a partir de laconsulta de la gran varietat de CD denadales que actualment hi ha al mercat,tenint cura que n’hi hagi d’arreu de l’à mbitlingü í stic català i garantint la qualitat in-strumental de tots els temes. Hi trobareuentre altres Santi Arisa, Pau Riba, Al Tall,Música Nostra, Mesclat, Paí s de Xauxa,De Calaix, Quico, el Celio i el Mut de Fer-reries, UC, Gossos, La Locomotora Negra,l’Escolania de Montserrat, Ximo Caffarena,Rah-mon Roma, Gerard Quintana, PacoMuñ oz, Josep Thió, Lluí s Llach, Carraixet,Companyia Elè ctrica Dharma, Toti Soler iCinta Massip, Marc Parrot, Urbà lia Rurana,Cà lic, Dijous Paella + Asstrio, Noè Rivas,Gertrudis + Joan Garriga, Cor Madrigal,Macedò nia, Pep Poblet, Adrià Puntí ...

La distribució é s gratuï ta i es fa des del’ofi cina de l’Associació de Músics MUSI-CAT i des de l’Ajuntament de Girona.

www.xipxap.cat

CARRER47

29

ESPECTACULARMENT parlantparlant

viatges espectaculars...

Somriures a Kosovoamb Pep Callau

La companyia Pep Callau i els Pepsicolen ha tornat a sor-tir d’expedició amb Pallassos sense Fronteres. Aquestpassat octubre ha estat a Kosovo, i el febrer anterior alPerú.L’expedició l’han formada la Cia. Més Tumacat, el clowndel Tibidabo Spaghetti i altres artistes, un total de deu persones amb dues furgonetes plenesd’il·lusions, espectacles, i una mica d’embotit pel camí. Van treballar per tota la geografia de Ko-sovo, a Pristina, la capital, i a les rodalies de Mitrovica, Peja, Prizren, Obilic i altres poblacions.Han estat 15 dies de tournée, 7.000 km, 21 espectacles i 5.000 somriures de nens i nenes albano-kosovars, serbis i de les minories gitanes (romas i askalis), bòsnies i turques.Els mateixos artistes han finançat l’expedició, amb la col·laboració logística de Pallassos senseFronteres. La companyia Pep Callau i els Pepsicolen ja prepara l’expedició del 2009.

Humor “impactant” a Mè xic

Els actors d’Impacta Teatre van viatjar el passat novembre aHermosillo, capital de l’estat de Sonora, situat al nord-oest deMèxic, on han estat convidats a la IV edició del Festival Inter-nacional de Teatro del Humor La Matraka i a una gira per al-tres ciutats de l’estat com Ciudad Obregón o Puerto Peñasco.Durant la setmana que va durar el festival el grup barceloní varepresentar l’espectacle La parella ideal, una reflexió en to

d’humor sobre el mon de la parella. Anna Caubet, cofundadora del grup, explica que l’espectacle,que aquí provoca en els espectadors riures de complicitat, en aquells indrets despertava en el pú-blic, sobretot l’adolescent, una reacció molt diferent: cada vegada que es qüestionava l’existènciadel “principe azul” o de la “pareja ideal” per la resta de la vida, a la platea s’escoltava un “Oooo-oooooh” de profunda decepció, protagonitzat per totes les noies del públic assistent. “No es d’es-tranyar, coneixent el tipus de culebrons que a totes hores emeten les televisions locals, algun delsquals ja hem tingut la desgracia de veure també per aquí”, ressalta Anna Caubet, molt satisfetaper l’experiència i per l’èxit obtingut.

Miquelet Pallasso a Albà nia

En una festa benèfica a Tordera a favor d’una escola que lacongregació Vedruna té a Albània, Miquel Rabert, Miquelet Pa-llasso, va veure un vídeo amb les mirades d’uns nens i unes ne-nes que el van commoure. Va pensar en les seves vides, en elseu futur, en el so dels seus somriures. “Aquelles mirades emvan demanar a través de la pantalla que anés cap a ells a fer-los riure”, explica en Miquel. I és així com va agafar el seu nasde pallasso, les seves sabates i la seva maleta plena de somriu-res i al mes d’agost es va plantar a Albània, com un membremés del voluntariat de la congregació Vedruna. Durant prop d’un mes Miquel Rabert ha compartit la vida i lesemocions amb les monges que porten l’escola i amb els habitants del petit poble, Mamurras, on elcentre està situat. Ha actuat per centenars d’infants i joves, tant a Mamurras com a altres indretsd’un país que, com comenta en Miquel, sembla haver-se aturat als anys seixanta i que se’n surtmolt a poc a poc. “Els nens estaven molt agraïts, reien de seguida i estaven contents que estigues-sim amb ells i per ells”, explica el pallasso, que ha actuat davant de molts nens i joves del carrer ique gairebé no tenen accés a l’educació. L’escola de Mamurras està regentada per la monja Pilar Menal, de Barcelona, que n’es la fundado-ra. L’equip de la congregació està format per cinc persones més, que també s’encarreguen del pe-tit dispensari del poble.

Aquesta primavera...Lleida i IgualadaNo està de més apuntar ja des d’ara duescites molt importants per a l’espectaclefamiliar que tindran lloc aquesta primave-ra: la 20a Fira de Titelles, el 30 d’abril il’1, 2 i 3 de maig, a la capital del Segrià,Lleida, i de l’1 al 5 d’abril, la 20a edició,també, de la Mostra d’Igualada.

Xevi, la magiaque mou fronteres

Dins de la col· lecció“Singulars i Plurals”,la Fundació Valvi,dedicada a promourei difondre la culturade les terresgironines, acaba depublicar una biografiamolt completa sobreun dels personatgesmé s carismà tic ipeculiars nascut al’Empordà , el magXevi.

Il· lusionista de renom internacional i un delscol· leccionista de mà gia mé s importantsdel món, la seva passió per l’art de la mà giaha estat sempre inesgotable. Com ho haestat també la seva energia, que l’ha portata tots els escenaris del paí s i mé s enllà deles nostres fronteres, que l’ha dut a crear undels museus de mà gia mé s complets delmón a Santa Cristina d’Aro i que l’empeny aempescar-se-les totes per difondre lail· lusió mà gica a travé s de mil i una inicia-tives. El llibre ens fa compartir la interessantí ssi-ma trajectò ria del Xevi amb una profusió defotografies i de dades que abasten des de laconducció amb ulls tapats que el van fer

famós als anyssetanta fins a lacreació delMuseu CasaXevi. Un llibreque ret unmerescut ho -me natge envida a un granambaixadorde la mà gia,d el’Empordà ide Cata -lunya arreudel món.

ressonànciaressonànciaCAIXA DElala

30 CARRER 47

El poder terapeùtic de l’art

A Escòcia, Mickey Aronoff uti litza des delsanys setanta els titelles per preparar elsinfants abans d’una operació quirúrgica o unaexploració traumàtica. És titellaire i assesso rade teràpia dels titellaires americans. A França,els titelles de Madeleine Lions, arte rapeuta,ajuden els nens i nenes immigrats a aprendre aescriure en francès, i Jean Paul Pallard utilitzaaquests personatges per treba llar amb infantssords. Al Japó, l’associació Marioneta i teràpiaproposa a joves amb pro blemes mentals i mo -tor classes en què cons trueixen titelles i tre-ballen una obra còmica molt coneguda al país,El casament dels ratolins. Als Estat-Units,

Anthony Palubo, anomenat Dr. Absurd, treba llaamb titelles adaptats a les discapacitats delsseus pacients. A Rosario, Argentina, un convenien tre una escola teatral i la Facultat de Psi -cologia de la població permet que des de l’a ny1992 el teatre i les marionetes siguin pre sentsen una sala d’internament pediàtric de l’hos-pital de la ciutat.

Aquests són alguns exemples d’arreu delmón que il·lustren les propietats terapèutiquesd’a quests petits i grans personatges queanomenem titelles o marionetes. I és que, mésenllà de la seva vessant artística, lúdica i cul-tural, els titelles atresoren una infinitat d’apli-

Com ja anunciàvem en el número anterior, ens endisem en aquest secció en el món de les arts escèniques relacionades amb

les teràpies i l’àmbit de la salut. Aquesta vegada es tracta del poder terapèutic dels titelles, que ens presenta Teia Moner,

una de les titellaires més important de Catalunya i l’unica a Catalunya que estudia i investiga una faceta molt poc coneguda

d’aquests entranyables personatges que són els titelles.

Teia Moner, titellaire de renom amb mésde trenta anys d’experiència en lacreació i la representació d’espectaclesde marionetes per a tots els públics, varea litzar l’any 2007 un estudi exhaustiusobre el gran ventall de possibilitats queofereix la teràpia amb titelles gràcies auna llicència d’estudi atorgada per laGeneralitat de Catalunya. El document,el primer de tot l’Estat, inclou un reculld’experiències d’arreu del món i és unaporta oberta al cultiu a Catalunya d’unafaceta del treball amb titelles forçaestudiada i implantada a l’estranger,però encara molt poc coneguda a casanostra.

Per continuar investigant sobre la teoriai la pràctica del valor terapèutic i edu-catiu dels titelles, en aquest cas a l’esco-la, Teia Moner ha coordinat durant elcurs 2007-2008 un grup de treball formatper mestres, psicòlegs i estu diants delogopèdia amb el suport de l’Institut deCiències de l’Educació de la Universitatde Barcelona. Actualment el grup treba -lla en la creació d’un espectacle ambtitelles que parla del dol i que es pre-sentarà l’any que ve al Campus Mundet.

Fruit d’aquesta mateixa cooperació ambla Universitat de Barcelona, Teia Monerva convocar el passat 26 de juny laprimera jornada sobre titelles, teràpia ieducació. L’èxit va ser total, amb més de80 persones que van participar a confe -rències, tallers i presentacions d’expe -riències d’arreu del món. Hi va inter-venir, entre d’altres, Madeleine Lions,presidenta de l’associació francesaMarionnettes et thérapie i de la Fede -ració Internacional del Titella per laSalut. La jornada es planteja com unatrobada bianual.

Les primeresexperiè nciesa Catalunya

El titella és un instrument de comunicació diferent d’un llibre o dequalsevol altra eina d’aprenentatge. Està connectat personalment ambl’usuari, i aquesta qualitat explica la seva efectivitat en teràpia.

Els titellessom especials

art

Una història recent

art

Madeleine Rambert, psicoanalista suï ssa, va ser la primer persona a utilitzar els titelles com a

eina terapè utica per tractar neurosis infantils. Això passava el 1930. Pocs anys despré s, el

1936, el titellaire i psicò leg A. G. Woltman va col· laborar amb la psiquiatra Lauretta Bender en

un hospital de Nova York per ajudar infants que presentaven greus desordres de comportament

i de perso nalitat. Aquestes són les primeres experiè ncies docu mentades, que van obrir camí i

van donar pas a estudis i investigacions com les de Serge Lebovici, que als anys cinquanta

reflexionava sobre quina ha de ser la intervenció del terapeuta en la terà pia amb titelles.

També a partir dels anys cinquanta, a Anglaterra van començ ar a aparè ixer estudis en revistes

especialitzades mentre que a Alemanya, a la dè cada segü ent, professionals com Pfeiffer o

Petzold publicaven llibres i estudis sobre tè cniques que despré s s’han desenvolupat en la

majoria dels paï sos Europeus i a l’altra banda de l’Atlà ntic. A Franç a, l’any 1978 es va crear

l’associació Marionnette et thé rapie, fundada per Jacqueline Tochette, que oferia un punt de

trobada entre titellaires i te rapeutes i que actualment organitza trobades internacionals per com-

partir experiè n cies en aquest à mbit.

cacions en l’àmbit de la salut, que són unabenedicció per qui se’n pot beneficiar:pacients, alumnes, mestres i terapeutes.

Això passa per diverses raons. El titella és unsuport terapèutic interessant que uneix “eldeixar-se anar”, és a dir la improvisació, ambl’expressió continguda en un marc adequat.Permet jugar amb registres simultanis, amb lacomunicació verbal i no verbal, amb paraules ia la vegada amb mímica. És una figura a la quales dóna vida, un objecte exterior que prolongael cos, que està connectat personalment ambl’usuari. Facilita la comunicació, crea unaatmosfera de seguretat i posseeix un fortpoder de motivació.

El treball amb titelles s’aplica amb perso nes

de totes les edats amb trastornsmentals, discapacitats físiques,problemes d’aprenentatge, d’inte-gració... S’utilitza a les escoles d’e-ducació especial, als hospitals, alspsiquiàtrics, a les aules d’acollida ifins i tot en situacions de catàstrofenatural, com després del terratrèmolde Kobe al Japó l’any 1995. Abans decomençar la teràpia, és fonamentaldefinir l’adequació de les tècniquestitellaires amb referència alstrastorns que es volen tractar. Cadatrastorn o discapacitat té una tècnicaque li és més favo rable. Algunes per-sones amb handicaps escullen d’unamanera natural i espontània la tècnica

que millor els va per la seva discapa citat.Els sords, per exemple, agafen espontània-ment el titella de fil. Aquest disposa del cossencer, l’expressió és total i no és solamentuna ma rioneta que parla. De fet, la boca delstitelles interessa molt poc als sords, que mésaviat se senten atrets per la seva expressió.Però moltes vegades són els mestres o els te -rapeutes qui han d’escollir el tipus de titellesperquè els alumnes o els pacients no estan encondicions de triar.

Per fer les activitats terapèutiques ambeficàcia, és indispensable que el professionalconegui els diferents tipus de manipulació detitelles i que estigui informat dels problemesque hi pot haver en l’entorn de l’alumne o delpacient. També cal que es faci una sèrie depreguntes claus que seran importants per al’èxit de la seva actuació. El terapeuta ha dedecidir si utilitza titelles fets o per construir, siés convenient que els pacients o els alumnestriïn el tipus de titella per fabricar, si ha decrear grups homogenis o no, si el mestre o el

terapeuta ha de participar en la seva cons -trucció, si ha d’intervenir activament enl’escenificació de l’activitat... Cada situaciódemana fer una acció o una altra, depenent dela circumstància, dels objectius i del bon cri-teri del professional. En plantejar una inter-venció terapèutica amb titelles cal establir unprotocol d’actuació obert i subjecte a qual-sevol canvi. L’educador o el te rapeuta ha d’a-nar adaptant la sessió en funció del pacient ol’alumne, del seu estat interior i de les cir-cumstàncies que l’envolten en aquell moment.

El món de la teràpia amb titelles és un mónapassionant i que ofereix una infinitat de pos-sibilitats. Cal continuar cercant noves formesd’aprenentatges i crear activitats concretesper la seva aplicació. També s’ha d’abordar lapart formativa i organitzar confe rències i cur-sos a Catalunya adreçats als professionals del’ensenyament i de la psicologia, impartits pereducadors, psicòlegs i mestres d’arreu del mónque es dediquen a investigar sobre aquestspersonatges tan especials que són els titelles. C

ARRER47

31

ressonànciaressonànciaCAIXA DElala

«S’ha d’impulsar la formació a Catalunya ambconferències i cursos de professionals de tot el món»

Teia MonerTel.: 93 864 58 34www.teiamoner.com

La maletadels titelles

A partir de la seva experiència com atitellaire i terapeuta, Teia Moner hacreat una maleta pedagògica destinadaa les aules d’Educació Especial. Estàespecialment dissenyada per treballaraspectes de l’aprenentatge d’infantsamb trastorns d’autisme, de conducta,TDAH, retard mental i síndrome deDown.

La maleta està formada per sis cai -xes. Cada una conté un conte o unaactivitat específica, el material perfer-la, una guia didàctica, una graella iuna fitxa d’avaluació. Les activitats esfan amb titelles de guant, de fil, detaula i ombres.

Amb aquesta maleta Teia Moner posaa disposició dels mestres un materialvaluós per ajudar-los en la seva tascaeducativa.

Teia Moner és titellaire, mestrai pedagoga terapeuta

«Els titelles s’utilitzen finsi tot en situacions de catàstrofenatural»

Per sensibilitzar el públic sobre el món de les discapacitats fí siques.

Perquè els alumnes puguin conè ixer la realitat de les perso nes afec-

tades. Per desfer prejudicis sobre les seves limitacions. Per fomentar

una actitud positiva davant la diferè ncia.

Amb aquests objectius s’ha fet l’espectacle Companys de barri, impul-

sat per ECOM, una entitat que vol fer conè ixer la realitat i les necessi-

tats dels col· lectius amb discapacitats, conscient que els titelles són

una bona eina educativa i de sensibilització . Tres titelles representen

tres nens amb diferents discapacitats, expliquen com é s la seva vida i responen a totes les pre-

guntes que el públic els fa. Es tracta d’una veritable immersió en els sentiments i les vivè ncies

de les persones que viuen amb discapacitats, gent que viu al barri. Com tothom. www.ecom.comCom

pany

s de barri

L’estat actual de la música al món es pot consultar a diari en una pà gina web excep-

cional, www.freemuse.org (Freedom of Musical Expression). Voleu saber quins

músics desgraciadament han hagut d’exiliar-se? Quins són els paï sos on està prohibi-

da la música actualment? Quines canç ons són les que estan censurades en cada paí s?

Quins músics sofreixen presó a causa dels missatges de les seves canç ons o bé de les

seves accions? Quins cantants viuen oprimits? Aquestes i mé s situacions de denúncia

les trobareu en aquesta pà gina web, i també materials per ajudar a combatre aquestes

injustí cies. Imprescindible.

www.dretsinfants.catLa Diputació de Barcelona i la Fundació Catalana de

l’Esplai han posat en marxa la pà gina web dels drets dels

infants el passat 20 de novembre amb motiu del Dia

Mundial dels Drets dels Infants. La voluntat del projecte é s

apropar els infants al coneixement dels seus drets però

també als compromisos que estan associats a aquests

drets. I això ho han volgut fer possible amb una pà gina

web lúdica i amena, amb mé s de deu jocs, un à lbum vir-

tual i nombroses activitats molt atractives. Una bona inicia-

tiva perquè els drets dels infants s’instal· lin amb forç a a la

xarxa.

ENXARXA’T al

www.freemuse.org

Aviat farà deu anys que es va crear l’Escola de Cultura de Pau

(situada a la Universitat de Barcelona de Bellaterra) amb la

finalitat de ser una eina per assolir una cultura de pau, per

lluitar pels drets humans, per analitzar els conflictes i els

processos de pau i per fomentar l’educació per la pau, el

desarmament i la prevenció dels conflictes armats. La seva

pà gina web é s un bon instrument per qui vulgui informació

acurada sobre tots aquests temes amb notí cies, articles, llista

de recursos, cursos, postgraus...

A la pà gina web d’Amnistia Internacional, l’ONG de referè ncia en la

defensa dels drets humans arreu del món ofereix una secció d’edu-

cació que inclou una guia d’educació en Drets Humans per a

Secundà ria i Batxillerat, material de treball per a escoles i instituts,

informació actualitzada, propostes didà ctiques, projectes, recursos,

i espais de participació. Tot per fomentar la defensa dels drets

humans ja des de l’à mbit educatiu i formatiu.

www.escolapau.org

webweb

32 CARRER 47

www.amnistiacatalunya.org/edu/cat

CARRER47

33

ressonànciaressonànciaressonànciaCAIXA DElala

el racó musicalmaria salicrú-maltas

Recentment hem sabut que el grup RageAgainst The Machine s’ha rebel·lat contra elgovern dels Estats Units demanant que elsmilitars no utilitzessin les seves cançons enl’aplicació de tortures i interrogatoris apresoners presumptament terroristes aGuantánamo, l’Iraq i Afganistan. Però no haestat l’únic grup involucrat al respecte.L’organització Human Rights Watch ha donata conèixer una llarga llista on figuren ban-des com els grups de heavy o variantsAC/DC, Metallica, Pantera, Drowning Pool oHed Planet Earth; els rapers Eminem o eldesaparegut Tupac; l’exgrup de funk BeeGees; els grups de rock o hard rock BruceSpringteen, Queen (We will rock you), Dope,Saliva o Matchbox 20; la banda de new punkLimp Bizkit; els cantaautors Neil Diamond(America), Don McLean, David Gray; compa-nyies de pop com Christina Aguilera (Dirty) iBritney Spears; les músiques de videojocs ode dibuixos animats com la que ChristopherCerf va escriure per Barri Sèsam, o bé lamúsica del versàtil Prince. La llista comple-ta de la banda sonora de Guantánamo l’hapublicat a la web de Mother Jones la perio -dista Justine Sharrock. Es tracta de cançonsde diversos estils que segurament són esco -llides pels mateixos militars segons el seubackground musical. Digne d’un estudiantropològic.

La metodologia és simple: s’utilitza lamúsica d’una manera estrident i continua-da, sovint durant hores i dies, amb l’objec-tiu de torturar psicològicament els pre-sumptes terroristes per fer-los embogiramb la cacofonia que arriba a produir-se,perquè s’ensorrin psicològicament, perdesorientar-los, per augmentar l’impactedel seu trauma i per no deixar-los dormir,entre d’altres finalitats. Una de les tàc-tiques més específiques que s’usen perdesmotivar els presumptes terroristes ésfer-los sentir cançons de contingutpatriòtic nord-americà, com és el cas deles cançons Born in the USA, de BruceSpringsteen (malgrat que aquesta cançó

porta inplícit un missatge contra la guerradel Vietnam), White America del raperEminem, o la cançó America del cantautorNeil Diamond. Ara bé, no sabem fins a quinpunt els missatges d’aquestes melodies hanpogut trastocar els cervells dels pre-sumptes terroristes, que no deuen tenirmolts coneixements d’anglès. El més curiósés que algunes d’aquestes cançons que aras’utilitzen per torturar van ser prohibidesdesprés de l’11 de setembre per consider-ar-se inapropiades en aquells moments dedol en què es trobava el poble dels EstatsUnits després del fort cop rebut amb elsatemptats. Una altra de les tàctiques és elsimple fet de sentir música, sobretot perals presos afganesos, que durant el seuempresonament han tornat a sentir unamúsica que estava prohibida durant elrègim talibà. D’altra banda, la músicatambé s’utilitza per apaivagar i amagar elscrits de les tortures físiques que els mili-tars apliquen als presoners.

No és d’estranyar, doncs, que la respostadel músics no s’hagi fet esperar. Fins i tot elraper Eminem ha anunciat que demandaràels responsables de Guantánamo, i no seràl’únic músic que protestarà contra els mili-tars per haver utilitzat les seves cançonscom a “armes” de tortura. D’altra banda, elpassat 10 de desembre es va iniciar unacampanya que consisteix a fer uns minutsde silenci a l’inici de concerts o festivals.La campanya, a la qual ja s’han adheritgrups com Massive Attack, està organitzadaper l’associació Reprieve, dirigida per ChloeDavies, representant de centenars dedetinguts de Guantánamo. Aquesta campa-nya ha rebut el nom simbòlic de Zero

Decibels (www.zerodb.org). Per contra,bandes com Metallica estan orgullosos delque ha succeït perquè creuen que amb laseva música estan ajudant a eradicar el ter-rorisme al món. Aquest també ha estat elcas del grup Drowning Pool, que ha consid-erat com “un honor” que la seva cançóBodies pugui ajudar a evitar un altre 11 desetembre.

Desgraciadament, aquesta no és laprimera vegada que sabem que s’utilitza lamúsica per torturar. Els supervivents de lesdictadures argentines i xilenes explicavenque aquesta era una pràctica habitual delsbotxins perquè no se sentissin els crits delsseus companys mentre aquests eren tortu-rats. Fins i tot, un dels centres de torturaxilens, una casa anomenada Venda Sexy albarri de Ñuñoa de Santiago, es coneixiaamb el sobrenom de La Discothèqueperquè sempre s’hi escoltava música ambi-ental. Un altre dels casos més horripilantses va viure als camps de concentraciónazis. Händel, Bach o Beethoven, entred’altres compositors germànics, havien deser interpretats per les orquestres depreso ners per donar la benvinguda als seuscompanys esgotats quan tornaven de tre-ballar o bé quan els nouvinguts feien cuaper entrar a les cambres de gas “perquè estrobessin en un estat agradable en elmoment de la seva arribada al camp”, quealhora era el seu adéu. Els presoners-músics de l’orquestra sabien perfectamentel seu destí, però havien de tocar amb elssentiments que exigien les partitures.

Sens dubte, aquests són tres exemplesdel macabre ús de la música. Des -graciadament caldria afegir-hi els cente-nars de tortures amb música que desco -neixem. Lamentablement, la música tambéés víctima de la perversió de certes polí-tiques i s’utilitza per humiliar i no per allòper al qual va néixer en moltes ocasions.

Maria Salicrú-Maltas és musicòloga

maria.salicru@cllicenciats.cat

«El raper Eminem ha anunciatque demandarà els responsables

de Guantánamo»

La música i els drets humansLa música i els drets humans

34 CARRER 47

ressonànciaressonància

Actualment el mercat d’espectaclesinfantils i familiars està bastit d’unimpressionant ventall de bones idees,recursos i bon professionals. Elsequipaments i la disposició del públic sónbons gairebé arreu i el consum per partde grans i petits és un fet consumat acasa nostra. Ara bé, una cosa ésl’assistència i les qualitats escèniques iinterpretatives, i l’altra són elscontinguts de les obres o espectacles quees representen, en particular delsespectacles de sala o espectaclesteatrals.

La utilització dels clàssics narratius és unaconstant en les obres infantils o familiars deldiumenge al matí: La bella i la bèstia, Hanseli Gretel, La Ventafocs... Encara que potserestan una mica massa reinventats i refusio-nats, tots tenen una molt bona acceptacióentre la canalla. Si tot va bé, seguiran sent vis-tos per nombroses franges d’edat de públic iseguiran emocionant. Com diu la seva mateixadefinició, són clàssics, ho són i ho seran, ara id’aquí a cent anys, això sí, si no se’n modifi-quen, com ja es comença a fer, els contingutsen nom de polítiques correctives i morals.

Aquestes modificacions responen a la neces-sitat social de no presentar una princesableda, o un salvador que sempre és masculí, ouna bruixa que sempre és dona. Busquem laparitat de sexes des d’un punt de vista absolu-tament formal, no de continguts: les bruixes, al’igual que els ogres, i en els contes clàssics iels moderns amb estructura clàssica s’hauriade poder entendre així, fan referència a unrol, no a un personatge amb sexualitat femeni-na o masculina; i de la mateixa manera, elsherois i heroïnes dels contes, masculins ofemenins, no són prínceps o princeses sexual-ment definits, sinó que ocupen l’espai d’algúque ha d’anar més enllà d’ell mateix i triar,arriscar-se i passar por i aventures per assolirels objectius que el faran ser millor persona. Ales novel·les de cavalleries de l’edat mitjana,d’això se’n dirien viatges iniciàtics. Es podriaparlar extensament d’aquesta tendència amodificar les històries per ser políticamentcorrecte, per estar bé amb tothom i no sem-blar que es pren partit per als uns o els altres.Al meu entendre, d’aquesta tendència en deri-ven dos temes més: primerament, la pocarecerca que es fa a nivell de textos escrits, ja

que si es fes no s’entendria que de cada cinccompanyies, posem per cas, dues s’hagin dedi-cat en un moment o l’altre a fer els mateixoscontes escenificats; i en segon lloc, que perrenunciar als clàssics perquè se’ls consideraavor rits, sexistes, violents o que menystenenles figures femenines, ens n’anem cap a ves-sants d’estructura i de format modern queacostumen a ser excel·lents pel que fa a laforma i la posada en escena, però que, en bas-tantes ocasions, perden des del punt de vistadels continguts. Què hem de fer, doncs? Si femclàssics, sentim la necessitat “d'actualitzar” lamoral del conte, i si fem moderns, no hi posemcontinguts...

Per entendre ràpidament el que podria seruna excel·lent fusió de formats i contingutsclàssics amb una estructura moderna, posariad’exemple el britànic Roal Dahl, autor deMatilda, La meravellosa medecina d'en Jordi,Les bruixes i tants i tants altres contes.Malauradament, a aquest senyor no se li vaatorgar mai el premi Handersen... No cal dirque va ser per la seva constància en els con-tinguts políticament incorrectes. Un altreexemple d’aquesta fusió seria el d’un especta-cle recentment estrenat, que precisament témolt en compte totes les premisses anteriors,Històries d’en Tirocini, produït per BatallProduccions, de Valls. L’obra està formada perquatre músics i una narradora, que compartei-xen una mateixa veu, un mateix diàleg. Totsvan vestits de negre en un escenari despullat.No calen ni decorats ni recreacions físiques per

transportar el públic a muntanyes o mars. Lapart més intensa és la dels continguts. A partirde la tradició oral es busca una interaccióconstant amb el públic a través d’endevinallesi dites de poblacions de les quatre provínciescatalanes, convertint un públic passiu i recep-tor en un públic participatiu i actiu. Es dónapas aleshores a dues rondalles o contes clàssicscatalans, la Flor del Panical i Un rem fora del’aigua. Aquestes narracions atrapen elsespectadors només amb la veu, amb les imat-ges que les paraules recreen i els sentiments iles percepcions que retornen. Com la majoriadels contes, presenten un conflicte, que rau enun repte a resoldre, una pèrdua, una prova asuperar per assolir quelcom millor, més enllàd’un mateix. Evidentment, si hi ha conflicte hiha obstacles per resoldre, i és aquí on es trobala substància del conte clàssic, i per extensió,la violència, la lluita, l’agressió i fins i tot lamort. Després ve la poesia, la recompensa al’esforç, a la humanitat dels personatges, elfinal feliç. Després de l’esforç i els pesars, totsnecessitem sentir que ha servit per a algunacosa tot el camí recorregut i totes les energiesinvertides durant el trajecte. Al llarg de l’es-pectacle, doncs, l’espectador es veu transpor-tat en un mar de percepcions i de sentiments,d’escenes on es riu i on es plora, en un plante-jament artístic en què el conte clàssic pren totel seu sentit, sense concessions al pensamentideològicament correcte o les formes buidesde contingut.

Jordina Biosca és narradora i actriu

Clàssics o correctes...Espectacles per a infants

Jordina Biosca

«Si fem clàssics, sentim la necessitatd’ “actualitzar”la moral del conte. Si fem moderns,no hi posem continguts...»

«Es modifiquen els continguts delsclàssics en nom de polítiquescorrectives i morals»

CAIXA DElala

CARRER47

35

instruments musicals

idees

tallertaller

el material1 Un bastonet de fusta de25 cm de llarg, 2cm d’ample i 1 cmde gruix

1 Xapes de cava o refres-cos

1 Clauets de 30 mm de llarg

les eines1 Un martell

1 Retoladors i/o pinturaper deco-rar la fusta

1 Un tap de suro de cava

1 Un clau de 60 mm de llarg

consells1 Penseu a reciclar elmaterial

necessari i guardar-lo. Les xapes es poden demanar en un

Secció elaborada per:

Miqui Giménez

el sonall

utilització musical1 El sonall permet acompanyar rítmicament totamena de melodies. S’agafa l’instrument amb una mà, esfa picar damunt de l’altre o damunt d’alguna part delcos. Si separem els dits de la mà que queda lliure i hifreguem l’instrument, obtindrem un altre sod’acompanyament.

3

2

Aquesta secció de Miqui Gimé nez, músic, cantant i expert en tallers d’instruments musicals, mostra pas a pas la manera de fer instru-ments de picar, rascar i bufar d’una manera senzilla, amb materials reciclats i econò mics i que són fà cils de trobar.

2. Aparellem les xapes i lesenfilem amb el clau petit. Hoclavem a la fusta.

1. Amb el clau mé s gruixutforadem sis xapes posant-lesdamunt del tap de suro de cava.

jugar sense joguines

3. Anem clavant les altres parelles de xapes, espaiant-lesperquè no es toquin i deixant prou espai a l’altre extrem perpoder agafar cò modament l’instrument.

Durant molts anys de treball docent en el camp del teatre i del’educació en el lleure, Jordi Serra ha observat que massasovint tenim tendè ncia a individua litzar, mecanitzar i instrumen-talitzar el joc, deixant de banda la creació , la imaginació i lasociabilitat.

A partir d’aquesta constatació , Jordi Serra ha creat una activitatperquè els participants puguin prendre consciè ncia del sentitprofund del joc i l’ha despullat de tots els elements que no li sónimprescindible o que el falsegen. Es tracta del taller Jugar sensejoguines, d’una durada de dues hores i apte per a totes lesedats.

El taller presenta el joc en el seu estat mé s pur. Jordi Serra hiutilitza jocs simbò lics, dramà tics i de comunicació i invita elsparticipants a experimentar amb el moviment, la plà stica, laimprovisació , la creació , la representació teatral, el contacte i larelaxació . Es treballa el joc personal, que afavoreix la imagi-nació i la concentració , i el joc projectat, amb el qual s’exercitael control emocional i fí sic i la confianç a en si mateix. La ses-

sió , en què el temps passasempre massa de pres sa, ensfa veure que no calen gai -res pa ra fernà lies perju gar d’una ma -nera creativa ip a s s a r - s ’ h omolt, però quemolt bé .

Jordi Serra é s pal-lasso i professor d’expressió dra mà tica especialitzat en infants ijoves. El seu nom artí stic é s Titu Cleques, un pallasso amb unavisió molt particular del món i de la vida, que transmet en unsespectacles tendres i ocurrents, i també satí rics quan convé . Ambaltres professionals del lleure ha creat recentment ALTELL,Associació Laboratori de Teatre i Expressió per l'Educació i elLleure, amb la qual vol iniciar projectes educatius perquè “els nensi les nenes es converteixin en adults mé s humans, mé s oberts imé s sensibles amb la soc ietat i el planeta”.

1