carmen...4 carmen fi g. bizet presentació l’etiqueta de controvertida que precedeix la posada en...

Carm

enG

. Bizet

2 Carmen — G. Bizet

Georges Bizet (1838-1875)

Òpera dramàtica en quatre actes Llibret en francès de Ludovic Halévy i Henri Meilhac

Producció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Estrenada a l’Opéra Comique de París el 3 de març de 1875

Darrera representació al Teatre Principal de Palma el 22 de maig de 2011

M A R Ç Diumenge 1 18 hores Dimecres 4 20 hores Divendres 6 20 hores Diumenge 8 18 hores Durada Primera part: 90 minuts Pausa: 25 minuts Segona part: 58 minuts


PresentacióL’etiqueta de controvertida que precedeix la posada en escena de Calixto Bieito amb la qual inauguram la 34 Temporada d’Òpera del Teatre Principal és qualsevol cosa menys sorprenent. Pensam això perquè Carmen ha estat un títol operístic associat a l’escàndol, ja des de la seva estrena. El caràcter de la protagonista i el final tràgic no es consideraren adequats per a una òpera còmica en el seu moment. El públic en va renegar per la seva immoralitat i la crítica va destrossar-la. Bizet no va poder gaudir de la immensa popularitat que arribaria a tenir la seva partitura, ja que va morir mentre l’obra era encara a la cartellera de París, quan només tenia 37 anys.

La novel·la de Mérimee en la qual es basa jugava amb els tòpics romàntics que s’atribuïen a la cultura espanyola, i va contribuir a perpetuar la imatge d’un país primitiu que encara ara perdura en l’àmbit dels prejudicis associats a Andalusia i a la cultura dels gitanos, sobretot. L’encert de Bieito ha estat no defugir aquests tòpics i emprar-los per qüestionar-los des d’una mirada valenta i atrevida, tot demostrant que el gènere operístic, lluny de mostrar històries antigues i fossilitzades en el temps, serveix com cap altre per actualitzar els grans mites de la literatura universal.

La història de Carmen, a més, en el context del debat sobre el paper social i cultural de les dones, resulta d’una actualitat esfereïdora. La dona independent com a víctima inevitable de la violència masclista. Si algú creu que als nostres dies el llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy sona a antic, que pensi serenament si la llibertat sexual de les dones és un tema caduc i decimonònic, o una realitat terriblement dolorosa, encara.

Josep R. Cerdà i Marta Ferré

Equip de direcció del Teatre Principal de Palma

6 7Carmen — G. Bizet 34 Temporada d’Òpera

Fitxa artística

D I R E C T O R M U S I C A LManuel Coves

D I R E C T O R D ’ E S C E N ACalixto Bieito

D I R E C T O R D ’ E S C E N A E N C A R R E G A T D E L A R E P O S I C I ÓYves Lenoir

E S C E N O G R A F I AAlfons Flores

I L · L U M I N A C I ÓAlberto Rodríguez Vega

V E S T U A R IMercè Paloma

C O O R D I N A D O R T È C N I C E X T E R NCarles Capdet

P I A N I S T A I C O R E P E T I D O RBorja Mariño R E G I D O R I A D ' E S C E N AAurora Gornals

R E G I D O R I A D E L L U M SMar Eguiluz

A S S I S T E N T S D E R E G I D O R I A I A T T R E Z Z OCarme Amengual Elionor Sintes

S O B R E T Í T O L SAina Sánchez-Monge

A T R E Z Z OSteffy Knabe

Repartiment

C A R M E N Annalisa Stroppa

D O N J O S É Andeka Gorrotxategi

M I C A E L A Marta Bauzá

E S C A M I L L O Germán Olvera

F R A S Q U I T A Marga Cloquell

M E R C E D E S Anna Gomà

Z Ú Ñ I G A Pablo López

M O R A L E S Tomeu Bibiloni

D A N C A I R E Jorge Tello

R E M E N D A D O José Manuel Sánchez

F I G U R A C I Ó Nina Marta Canyelles

Carmencita Ana Gago

Torero Bojan Stojnic

Lilas Pastia Eric Bürger

Soldats Bojan StojnicGuillermo MartínezHéctor SeoaneIván FríasJoan ServeraJosé GarcíaManuel LópezMoritz BonnínSerafín QuevedoJosep SánchezGabriel MorroLucas Da SilvaEnrique AndreuFrancisco Javier DelgadoPatxi ArostegiMehdi Glaoua

Una turista Aina Zanoguera

Técnics figurants Bernat DamiansJosep MarotoAntonio SaavedraRafel Juan

O R Q U E S T R A S I M F Ò N I C A D E L E S I L L E S B A L E A R S Director: Pablo Mielgo

C O R D E L T E A T R E P R I N C I P A L Director: Pere Víctor Rado

C O R I N F A N T I L D E L T E A T R E P R I N C I P A L Directora: Maria Francisca Mir

P R O D U C C I Ó D E L ' O P É R A N A T I O N A L D E P A R Í S


Guia d’audició

Acte I1. Introducció (Morales, Micaela, Cor d’homes) -Sur la place, chacun passe

2. Marxa i cor dels carrerons (Cor infantil, Morales, Don José, Zúñiga) -Avec la garde montante

3. Cor i escena (Cor, Carmen, Don José) -La cloche a sonné

4. Havanera (Carmen, Cor) -L'amour est un oiseaux rebelle

5. Escena (Carmen, Cor) -Sur tes pas nous nous pressons tous

6. Duet (Don José, Micaela) -Parle-moi de ma mère

7. Cor (Cor, Zúñiga) -Au secours! Au secours

8. Cançó i melodrama (Carmen, Zúñiga) -Tralalala lalalala

9. Cançó i duet (Carmen, Don José) -Près de remparts de Seville

10. Final (Carmen, Zúñiga, Don José) -Voici l’ordre

Acte III18. Introducció (Frasquita, Mercedes, Carmen, Don José, Dancairo, Remendado, Cor) -Ecoute, ecoute

19. Tercet (Frasquita, Mercedes, Carmen) -Mêlons, mêlons

20. Conjunt (Frasquita, Mercedes, Carmen, Dancairo, Remendado, Cor) -Quant au douanier, c’est notre affaire

21. Aria (Miacela) -Je dis que rien ne m’epouvante

22. Duet (Don José, Escamillo) -Je suis Escamillo

23. Final (Frasquita, Mercedes, Carmen, Don José, Escamillo, Dancairo, Remendado, Micaela, Cor) -Hola, hola! José

Acte II11. Cançó (Carmen, Frasquita, Mercedes) -Les tringles des sistres tintalent

12. Cor i conjunt (Cor d’homes, Zúñiga, Andrés, Frasquita, Mercedes, Carmen) -Vivat! Vivat le Toréro

13. Copla (Escamillo, Frasquita, Mercedes, Carmen, Andrés, Zúñiga, Cor d’homes) -Votre toast, je peux veux le rendre

13b. Cor (Cor d’homes) -Toréador, en garde

14. Quintet (Frasquita, Mercedes, Carmen, Remendado, Dancairo) -Nous avons en tête

15. Lied (Don José) -Halte-la! Qui va là!

16. Duet (Carmen, Don José) -Je vais danser en votre honneur -La fleur que tu m'avais jetée

17. Final (Carmen, Don José, Zúñiga, Frasquita, Mercedes, Dancairo, Remendado, Cor) -Hola! Carmen

Acte IV24. Cor (Cor, Zúñiga, Andrés, venedor, gitano) -A deux cuartos! A deux cuartos

25. Cor i escena (Cor, Cor Infantil, Escamillo, Carmen, Frasquita, Mercedes) -Les voici! Les voici

26. Duet final (Carmen, Don José) -C’est toi, c’est moi

Traduccions sobretítols Maximilian ArielGabriel SampolSimon Malone Partitures Fritz Oeser/Georges BizetAlkor Edition Kassel GmbH


C A R M E N I L E S C O S E S D E L A I M M O R T A L I T A T Primer va ser la història d’un bandoler enamorat fins al moll dels ossos que Maria Manuela de Montijo li va contar a Prosper Mérimée quan aquest viatjava per Espanya. Quinze anys després es va convertir en una novel·la curta i d’èxit que Georges Bizet no va dubtar en utilitzar com a argument per a la composició que li havia encarregat l’Opéra Comique de París. Després… el mite.

Estrenada a la ciutat de la llum el 3 de març de 1875, no va obtenir cap gran èxit. La resposta del públic parisenc va ser més indiferent que tèbia, potser perquè el compositor, seguint el dictat de Wagner, qui un any abans havia estrenat la tetralogia de l’anell, no havia incorporat més que una ària, la que canta Don José, La fleur que tu m’avais jetée. Entre la freda recepció del públic i les protestes de músics i cantants, Bizet no va dubtar en anar per feina. Feina que va consistir en afegir-hi des de la famosa havanera amb la qual fa la seva aparició la protagonista, L’amour est un oiseaux rebelle, una adaptació d’El arreglito de Sebastián Iradier, fins a Votre toast, je peux vous le rendre, que defineix Escamillo, com també i entre d’altres l’emotiva Je dis que rien ne m’épouvante de Micaela. Dos personatges que els llibretistes, Ludovic Halévy i Henri Meilhac, havien incorporat a la història. Ella, contrapès de Carmen, no existia a l’original. Ell no era més que un picador amb escassa presència. Tot plegat millorava el text de Merimée amb escreix, fins al punt de convertir-se en l’argument més sòlid, creïble i autèntic de la història de l’òpera.

Carmen va néixer com a “femme fatale” i va morir com a icona de la llibertat. La música no li va al darrere. De “malvada, refinada i fatalista” la va qualificar Nietzsche. Transgressora i audaç, lleugera i al mateix temps sòlida, utilitzant els elements habituals de l’opereta fins assolir una tragèdia tan intemporal que encara ara, dissortadament, no ha perdut gens de vigència.

Segurament estam davant l’òpera potser no més famosa, però sens dubte la més coneguda de la història. Ningú no necessita que li expliquin l’argument de Carmen. Tothom sap taral·lejar el famós preludi, la mítica havanera o la seguidilla. L’èxit li va arribar quan, el 23 d’octubre de 1875, el Hofoper de Viena la va estrenar amb un altre petit canvi, el seu amic Ernest Girau havia substituït els diàlegs per recitatius. Georges Bizet feia poc més de quatre mesos que havia finat, sense poder gaudir la glòria. Coses de la immortalitat.

Josep A. Mendiola

Crític d'òpera

En breu

C A R M E N M ' A C O M P A N Y A D E S D E F A M É S D E D U E S D È C A D E S Cada vegada que torno a posar-la en escena, les mateixes preguntes i dubtes m'assalten. Hauré comprès els batecs interns d'aquesta dona? Per què em continua fascinant la irresistible anarquia de la seva vitalitat? D'on procedeix la inesgotable profunditat d'aquest personatge? Per què el seu instint en la seva simplicitat ens resulta tan complex?

Són qüestions a les quals, amb el temps, he descobert que és millor no donar resposta i deixar que aflorin a la superfície. De la mateixa manera que un somni ens porta a una idea, a una imatge, de la mateixa manera que un riu flueix, així, Carmen viatja pels enclavaments essencials de la seva curta existència. Carn de canó, que diríem d'un soldat.

Hem d'entendre Carmen de la mateixa manera que ella viu: a la frontera. Allà, com en una correguda de toros: la vida, l'amor i la mort se citen per a dirimir la seva sort.

Confesso que sento enveja de la seva llibertat vital sense límits. De la seva valentia i inconsciència. De la capacitat per a dirigir la seva vida guiada només per l'instint, la passió i la sensualitat. Encara que la seva mort ens commou i ens converteix a tots en Don José. Aniquilem allò que no sabem i no podem posseir.

A l'habitació del meu hotel, em ve a la memòria tots els cantants i cors que han representat aquesta Carmen durant aquests anys. No puc deixar de sentir una certa nostàlgia i una estranya melancolia. Aquest espectacle ha anat madurant també amb la fantasia de tots ells, amb la seva imaginació, i torna a renéixer en cada nova representació. Així serà a la meva estimada Palma: l'enigma de Carmen reviurà una altra vegada i amb ella la litúrgia del sexe i la mort. La tragèdia d'una dona que en la seva senzillesa representa l'essència d'un món cruel, bell, caòtic, amoral i indomable.

"Le cirque est plein de sang!"

Calixto Bieito

Director d'escena

Notes del director


C A R M E N , U N T O U R D E F O R C E P E R A L T E A T R E P R I N C I P A L Quan vaig ingressar al Cor Infantil del Teatre Principal, encara ressonaven els compassos d’Avec la garde montante, la principal intervenció del cor de nins de Carmen. I un infant de 12 anys es demanava per què.

Perquè fou un èxit de públic durant la Temporada del 1992, i en la següent reposició de 1993. Era la primera vegada que el títol de Georges Bizet es posava en escena en la temporada lírica pública del Teatre Principal de Palma i tot el personal vibrava encara amb la música per tots coneguda. Dirigida per Serafí Guiscafré, amb escenografia de Miguel Massip i vestuari de Pep Canyelles, juntament amb els llums de Tito Rueda, fou una gran nova producció en tots els sentits i va generar un èxit que motivà que en la VII Temporada de 1993 es reposés el títol.

En el 2002, Carmen suposà un nou repte per al Principal, amb el teatre tancat i la ciutadania preocupada pel futur de les obres de reforma, el teatre superà les dificultats i habilità el Pati de la Misericòrdia com a la fàbrica de tabacs (i també camerinos, passadissos de seguretat, matinades de muntatge, o grada per a quasi 1.000 persones...), creant un espectacle a l'aire lliure ambientat als anys 20 a una Sevilla d’arcades de marès. Dirigida musicalment per Renato Palumbo i escènicament per Rafel Duran, amb escenografia de Rafel Lladó i vestuari de César Olivar, fou un èxit de muntatge i encetà una etapa d’espectacles a l'aire lliure en un nou espai de la nostra institució.

En el 2011, en la celebrada 25a Temporada, es plantejà la recuperació del muntatge primerenc de Serafí Guiscafrè com un homenatge a tota una època i es replantejaren el decorat de Miguel Massip i el vestuari amb Maria Miró, i s’encarregarà el disseny de llums al nostre company Toni Salom. Com sempre el títol funcionà i en el 2012 es reposà la producció.

Aquesta nit, vostès gaudiran d’una de les produccions escèniques més icòniques del món de l’òpera sobre aquest títol. Fa més de 20 anys que Calixto Bieito presentà una primera producció de Carmen al Festival de Peralada, fou tal l’èxit d’aquell muntatge de 1999 que actualment existeixen 4 produccions idèntiques en propietat a distints teatres. Avui posam en escena la de l’Opéra National de París, un teatre de referència que ens ha ajudat en aquesta fita. Per a nosaltres acollir aquest muntatge ha significat un nou repte: artístic, tecnològic, d’inversió de materials i fins i tot logístic.

Són molts els artistes que han intervingut a les Carmen del Principal, les sensuals Irena Zaric, Svetlana Sidorova, Anna Malavasi o Carmen Topciu, sempre acompanyades d’homes amb gran veu com Fabio Armiliato, Marco Chingari, Daniel Muñoz, Warren Mok, Jorge Lagunés, Giancarlo Monsalve, Nicola de Michele, Carlos Álvarez o Gustavo Porta. No voldria deixar de mencionar als artistes mallorquins i d’altres indrets que han completat els repartiments; les seves intervencions en el joc teatral de la peça són imprescindibles.

Altres m

irades

A tot això, cal afegir-hi la passió i bona feina dels Cors del Teatre Principal, tant el titular com l’infantil, que juntament amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, envolten i rematen amb el seu art, la passional i fatal història. Tenim entre nosaltres cantaires i músics que han viscut totes les produccions i això, senyors espectadors, té un mèrit artístic i personal molt remarcable.

Avui, el trio d’Annalisa Stroppa, Andeka Gorrotxategui i Germán Olvera, juntament amb la resta de repartiment, ens faran gaudir de la força i coratge del mític personatge.

Com deia a l’inici, Carmen sempre ha suposat un tour de force per a tots els equips artístics i tècnics del Teatre Principal. Esperam que no sigui la darrera del nostre apassionant futur.

Miquel Martorell

Cap de Producció


Argum

ent

Acte IDavant la Fábrica de Tabacos de Sevilla hi ha gent que passeja i una caserna de dragons que esperen el canvi de guàrdia. En aquell moment apareix una al·lota rossa i angelical que demana pel cabo Don José. És Micaela. Els soldats li expliquen que no hi és però que el pot esperar allà. Ella, amablement, refusa la convidada.

Amb el canvi de guàrdia arriba Don José y les treballadores de la Fábrica de Tabacos surten a la plaça. Carmen es fixa en Don José i li llença una flor. Les treballadores tornen a la Fábrica i Micaela es troba amb Don José. Però comença una brega a la Fábrica, Don José ha de marxar i Carmen és empresonada.

Mentre Don José prepara uns papers, Carmen l’entabana prometent-li una cita en una taverna i el soldat l’amolla. El capità Zúñiga en culpa a Don José i és arrestat.

Acte IIHa passat un mes. A la taberna Lilas Pastial hi ha Carmen i altres dones que enlluernen a Zúñiga i als altres soldats. Carmen descobreix que Don José serà alliberat aquella nit.

Arriba Escamillo, un torero de gran èxit que és ovacionat pel grup i, enlluernat per Carmen li promet brindar-li el toro del diumenge. Quant la taverna tanca un grup de bandolers demana a les dones que els ajudin a despistar els soldats. Però Carmen no vol perquè sap que aquella nit, Don José es presentarà a la cita que li va prometre.

Quan arriba Don José, Carmen es posa a ballar per ell i només començar esclata l’enfrontament entre els soldats i els contrabandistes. Don José ha de marxar. Carmen se’n riu de la seva responsabilitat i la seva poca llibertat. Mentre Don José vacil·la davant Carmen, apareix Zúñiga que el descobreix i l’envia a la caserna. Don José es rebel·la i ara sí que no li queda més remei que marxar amb Carmen a les muntanyes.

Acte IIIEn el refugi dels contrabandistes les dones s’entretenen tirant les cartes. A Carmen sempre li surt la de la mort.

Don José comença a donar mostres de gelosia que desagraden a Carmen. Quan arriba Escamilo, el torero, per veure a Carmen i confessa el seu amor cap a la gitana, Don José explota. Però apareix Micaela, que havia esperat amagada dins el bosc, i li explica a Don José que la seva mare es mor.

Carmen, que es començava a enamorar del torero, li recomana que marxi. Don José li assegura que es tornaran a veure.

Acte IVDiumenge de corrida, Escamillo arriba a la plaça agafat del braç de Carmen. Les altres donen avisen a la jove que Don José està per allà i que és millor que s’amagui. Però ella és detinguda pel soldat.

Don José, desesperat, suplica el seu amor. Carmen el menysprea i això cega al soldat, que li clava un ganivet mentre se sent al públic de la plaça aclamant a Escamillo.

17 34 Temporada d’Òpera

Annalisa StroppaMezzosoprano – Carmen

Nascuda a Brescia (Itàlia), es va diplomar en cant en el Conservatori Lucca Marenzio de la seva ciutat i és llicenciada en Ciències de l'Educació. Debuta amb el rol de Cherubino a I due Figaro (Mercadante) a Salzburg, amb la direcció de Muti, producció que va reprendre en el Festival de Ravenna, en el Real de Madrid i al Colón de Buenos Aires.

Ha treballat en els principals escenaris del món com La Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Arena de Verona, Maggio Musicale Fiorentino, Opera de Roma, Real de Madrid, Liceu de Barcelona, Abao-Olbe de Bilbao, Festival de Salzburg, Staatsoper de Viena, Festival de Bregenz, Opéra National de París, Israeli Opera o Deutsche Oper Berlin, entre molts d’altres, en títols com Carmen, Il Barbiere di Siviglia, La Cenerentola, Norma, Così fan tutte, Le nozze di Figaro, Roméo et Juliette, Capuleti i Montecchi, Nabucco, I Puritani, Faust, Cavalleria rusticana, Madama Butterfly, Rigoletto, Andrea Chénier, Falstaff, Benvenuto Cellini, o Anna Bolena.

Ha col·laborat amb directors com Fabio Luisi, Zubin Mehta, Renato Palumbo, Evelino Pidò, Christophe Rousset, Nello Santi, Christian Thielemann, Teodor Currentzis, Bruno Campanella, Daniele Callegari entre d’altres. Va debutar als Estats Units amb Les Nuits d'été de Berlioz amb la Dallas Symphony Orchestra. Ha inaugurat la temporada de la Scala de Milà amb Madama Butterfly el 2016 i amb Andrea Chénier el 2017 amb direcció de Riccardo Chailly.

Marga CloquellSoprano – Frasquita

Soprano nascuda a Bunyola. Va començar de la mà d’E. Salbanyà, A. Aragón i J. Ribot. Més tard es traslladà a Viena per rebre els consells de R. Boesch i va ampliar els estudis al Conservatori Superior del Liceu, amb D. Aldea i M. Pujol. Ha ampliat la formació en classes magistrals amb E. Facini, A. Felle, A.L. Chova, I. Cotruba, F. Cossotto, J. Aragall, G. Zappa, A. Krieger i D. Baldwin.

En l’àmbit operístic, Marga Cloquell debutà com a Lucia a Lucia di Lammermoor i ha cantat els papers de Fanny en La cambiale di matrimonio, Pamina i Papagena en Die Zauberflöte, Kate Pinkerton en Madama Butterfly, Paggio en Rigoletto al Théâtre du Capitole de Toulouse, i al mateix teatre Irene de Doña Francisquita. A Itàlia debutà com a Susanna en Il segreto di Susanna. Va reestrenar el rol de Matilde en la sarsuela El reloj de Lucerna al Teatre Principal de Palma. La temporada passada, la soprano Marga Cloquell va debutar com a Nannetta de Falstaff en la Temporada d’Òpera de Sabadell i Micaela de Carmen.

Biografies


Germán OlveraBaríton – Escamillo

Jove baríton mexicà nascut en Michoacán. Va debutar com a Escamillo al Palau de Belles Arts de Mèxic. Al seu país natal ha cantat Nozze di Figaro (Conte), Turandot (Ping), La Bohème (Marcello) o Elisir d’amore (Dulcamara).

Com a membre del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo de València, destaquen les interpretacions de Germán Olvera en Manon Lescaut (Lescaut), Turandot (Ping) o La Bohème (Marcello). Ha treballat amb directors musicals com Zubin Mehta, David Afkham, Ramón Tebar o Ottavio Dantone.

Olvera ha estat dirigit per Davide Livermore, Calixto Bieito, Pierre Audi, Emilio Sagi o Laurence Dale. Al Teatro Real de Madrid ha participat en Bomarzo i Die Soldaten, mentre que al Liceu de Barcelona se l’ha pogut veure en Tristán e Isolda, així com en Roméo et Juliette. El baríton mexicà ha gravat a l’estudi Manon Lescaut, dirigit per Plácido Domingo, i Turandot, amb Zubin Mehta.

Els propers compromisos de Germán Olvera inclouen el Barbiere di Siviglia amb la Nederlandse Reiseopera, així com Marcello (Bohème), Figaro (Barbiere) i el rol titular del Don Giovanni amb la Staatsoper Hannover.

Anna GomàMezzo-Soprano – Mercedes

Anna Gomà, nascuda a Barcelona, és diplomada en Art Dramàtic pel Col·legi de Teatre de Barcelona i pedagoga titulada del mètode musical Edgard Willems.

Dins del seu repertori ampli, aquesta mezzosoprano ha encarnat Siebel de l’òpera Faust (Teatre Amazones), Mercedes de Carmen (Teatre Campoamor d’Oviedo), Carmen de l’òpera Carmen (Auditori de Saragossa) i Lola de Cavalleria Rusticana amb l’Orquestra Simfònica Harmonia. Gomà també ha interpretat el Requiem de Mozart, Stabat Mater de Rossini, Rèquiem de Jenkins, Apollo d’Apollo et Hyacintus de Mozart o Flora de La Traviata amb l’Orquestra Simfònica Harmonia.

Gomà ha estat guardonada amb premis diversos, com el segon premi en el Concurs Les Corts (2019), el primer premi del Concorso Elsa Respighi (2015), o el premi Millor Intèrpret de Sarsuela (2016).

Entre les pròximes actuacions d’Anna Gomà destaca Valentina del El sombrero de tres copas al Teatro de la Zarzuela de Madrid, un recital com a New Artist en el Life Victoria i el Messiah de Händel a la catedral de Múrcia.

Andeka GorrotxategiTenor – Don José

Nascut en Abadiño, Biscaia, estudia al Conservatori de Durango i més tard a Bilbao, Madrid, Marsella, Paris, Roma i els EUA on amplia la formació amb Agurtzane Mentxaka, Ana Begoña Hernandez, Francisco Ortiz, Elisabetta Fiorillo o Francisco Casanova.

Considerat el tenor revelació espanyol i el tenor basc més important dels darrers cinquanta anys, guanyà el concurs “Jaume Aragall” i el “Manuel Ausensi”. El debut com Pinkerton a Madama Butterfly (Novara, 2011) impulsà la seva carrera vertiginosament i el portà a actuar a l'Òpera de Roma, Òpera de Laussane, Teatro Real de Madrid, Felsenreitschule de Salzburg, Sant Carlo de Nàpols, Òpera de Sidney, Semperoper de Dresden, Òpera de Montecarlo o el National Centre for the Performing Arts a Pequín, d’entre altres teatres.

Interessat pel gènere líric espanyol, és habitual de la Zarzuela de Madrid. Ha treballat amb prestigiosos directors d'orquestra com Zubin Metha, Robberto Abbado, Jesús López Cobos, Stefano Ranzani, Danielle Callegari, Guillermo García Calvo, Renato Palumbo o Óliver Díaz, entre d’altres.

El seu repertori inclou Carmen (Don José), Tosca (Cavaradossi), Attila (Repoblo), La Fanciulla del West (Dick Jonhson), I masnadieri (Carlo), Il trovatore (Manrico).

Marta BauzàSoprano - Micaela

De Pollença, estudia al Conservatori Superior de Música del Liceu, a Barcelona, amb Carmen Bustamante. Continuà els estudis superiors amb Francisco Araiza a la Hochschule fur Musik und Darstellende Kunst Stuttgart, on es graduà amb Menció d’Honor.

Ha rebut el premi extraordinari del Concurs Internacional Francisco Viñas (2016) i el premi Jardí dels Tarongers del 25è Concurs Josep Mirabent i Magrans de Sitges (2019). Ha cantat amb el baríton Joan Pons al Teatre Principal de Palma, on debutà com Isidra Guzmán (María Moliner, d’ A. Parera Fons, 2017).

La temporada 2017/18 accedí a l’Opera Studio de l’Opéra National du Rhin a França i hi debutà com a Sheherazade (Sindbad, d’H. Moody) i Garsenda (Francesca dóna Rimini, de R. Zandonai) paper que també cantà al Teatro alla Scala de Milà (Itàlia) amb direcció de Fabio Luisi.

Recentment ha actuat a l’Auditori de Tenerife, amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach, i de nou a l’Opéra National du Rhin amb l’òpera Parsifal de R. Wagner.


Jorge TelloBaríton – Dancaire

Baríton resident a Mallorca. Va començar la seva trajectòria amb l’Òpera de Sabadell. Figaro de Rossini ha estat un paper molt recurrent en la seva carrera. L’ha presentat, a part de dins la Temporada d'Òpera de Catalunya, a diversos teatres i festivals italians com el Gigli Opera Festival de Recanati.

En el repertori verdià, Giorgio Germont de La Traviata de Verdi és un altre dels rols que alterna amb molta freqüència, tant a Catalunya com a temporades italianes. També ha tingut l’oportunitat de debutar el titànic rol de Rigoletto de Verdi a Villa Caprile (Pesaro) i al Teatro Fusco di Taranto, dins el Taranto Opera Festival (Itàlia).

En la Temporada d'Òpera de Lima-Perú ha interpretat els rols de Valentin de Faust de Gounod, dirigida per Matteo Pagliari, i de Gusmano d’Alzira de Verdi, dirigida per Óliver Díaz al Gran Teatro Nacional de Lima.

Inicia la seva col·laboració amb la Temporada d'Òpera del Teatre Principal de Palma l’any 2018 a la producció de Werther, de Massenet, en el paper de Le Bailli.

José Manuel SánchezTenor – Remendado

Natural d’Inca, és titulat pel Conservatori Superior de les Illes Balears. Fins avui ha interpretat Riccardo a Maria di Rohan a l’Òpera Nacional de Brno; Alfredo a La Traviata (Landestheater Coburg i Ulm, Alemanya); Il Duca di Mantova a Rigoletto al teatre de Koblenz (Alemanya), al Teatre Principal de Palma, i al Festival Alden Biesen (Bèlgica); Belmonte a Die Entführung aus dem Serail i Rodolfo (La Bohéme) al Landestheater Coburg.

El seu repertori també inclou Javier Luisa Fernanda, Cassio d’Otello (Verdi), Alfredo a La Traviata (Verdi), Rodolfo a El anillo de hierro (Marquès), Eloi de Cançó d’amor i guerra, Tony de West Side Story, Pasquin del Doctor Miracle o Tamino de La flauta màgica.

Sánchez ha fet enregistraments diversos i destaca la banda sonora de la pel·lícula El cònsol de sodoma, de S. Monleón, o diversos documentals, com Un bacio a Roma, de C. Vadell. Ha participat com a solista al disc Kaiassa, editat per Deutsche Grammophon i dirigit pel mestre Josep Vicent, amb obres del compositor Joan Valent escrites especialment per a ell.

Al Teatre Principal, J ha cantat també Goro (Madama Butterfly), Alfredo (La Traviata), Narraboth (Salomé), juntament amb el mestre Guillermo García Calvo.

Pablo LópezBaríton – Zúñiga

Nascut a Palma, entra en contacte amb el món de l'òpera a través dels cors del Teatre Principal. Obté la diplomatura de Magisteri per l'UIB, es llicencia en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre i en cant clàssic per l'ESMUC.

Inicia la seva carrera cantant rols de baix, i evoluciona cap al registre de baríton als darrers anys, especialitzant-se en el repertori buffo, on conflueixen la vessant musical i l'escènica. Així doncs ha cantat els rols de Colline (La Bohème), Simpson (La tabernera del puerto), Pascual (Marina), Sparafucile (Rigoletto), Bartolo (Nozze di Figaro), il Re (Aida), Don Alfonso (Così fan tutte), Sagrestano (Tosca), Zio Bonzo (Madame Butterfly), Dulcamara i Belcore (Elisir d'Amore), Bartolo (Barbiere di Siviglia) etc.

Com a director d'escena ha dirigit títols com ara Marina, La Traviata, Turandot, El Barberillo de Lavapiés, Doña Francisquita...

Ens els darrers anys ha debutat en temporades líriques com el Festival de Peralada, Palau de les Arts de València, Ópera de Oviedo, ABAO, Teatro Villamarta, Teatro de la Maestranza o Teatro de la Zarzuela.

Tomeu BibiloniBaríton – Morales

Nascut a Palma, on comença els estudis musicals. Es trasllada a Madrid on obté el Títol superior en l’especialitat de cant. Ha cantat Don Pasquale (Malatesta), Don Giovanni (Don Giovanni, Masetto), Die Zauberflöte (Papageno, Sprecher), Così fan tutte (Guglielmo), El retablo de Maese Pedro (Don Quijote), Rita (Gasparo), Dido i Enees (Enees), i el repertori de concert Ein Deutches, Requiem de Brahms, Réquiem de Fauré, Magnificat, Misa en si menori Cantates 82 I 147 de Bach, Die Schöpfung de Haydn, 9a Simfonia de Beethoven. Canta a les temporades operístiques del Teatro Real, Palau de les Arts, Las Palmas, Teatro de la Maestranza, Teatre Principal de Palma, National Opera-Ballet d’Amsterdam. I en sales de concerts com Palau de la Música Catalana, Concertgebouw d’Amsterdam, Admiralts Palats de Berlín.

Ha treballat amb directors musicals de la talla de Marco Armiliato, López Cobos, Alberto Zedda, Plácido Domingo i d’escena com Robert Carsen, Robert Wilson, Woody Allen, Emilio Sagi, entre d’altres. Ha col·laborat amb la Sinfónica de Madrid, Orquesta de RTVE, Sinfónica de Euskadi, Sinfónica de Navarra, Simfònica de les Illes Balerars, Nederlads Philhamonish Orkest, Schoemberg Ensemble Nederlands. Darrerament en aquest teatre ha cantat Don Giovanni (Masetto).


Mercè PalomaVestuarinista (Figurinista)

Mercè Paloma és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va cursar Disseny de Moda amb especialitat per a espectacle.

Entre els treballs cinematogràfics destaquen The Bookshop (nominació al Goya al millor vestuari i Premi Fènix al millor vestuari), Pa negre (Premi Gaudí al millor vestuari 2011) i Incerta glòria (Premi Gaudí al millor vestuari 2017), d’Agustí Villaronga.

Entre els seus crèdits teatrals s’inclouen nombroses col·laboracions amb Sergi Belbel, J. A. Rechi i Calixto Bieito, com Barbaric Comedies i Life is a Dream per a l’Edinburgh Festival, Macbeth per al Salzburg Festival o Tirant lo Blanc a Berlín (Premi Crítica de Barcelona al millor vestuari).

Entre els treballs per a òpera destaquen Così fan tutte i Fledermaus per a la Welch National Opera; Don Giovanni i Un ballo in maschera per a l’English National Opera i la Royal Danish Opera; Tosca, Wozzeck, Un ballo in maschera, La cabeza del bautista i Il Trovare per al Gran Teatre del Liceu; Carmen per a l’Opéra La Bastille de París, o Madama Butterfly per a Düsseldorf Opera.

Alberto Rodríguez VegaIl·luminador

Comença la trajectòria professional l’any 1992, amb els primers dissenys d’il·luminació per a companyies i sales alternatives de Madrid, mentre compagina els estudis d’imatge i so. Es diploma en Direcció de Fotografia a l’Escola de Cinematografia de Madrid (ECAM). A Madrid, Rodríguez Vega desenvolupa la carrera com a il·luminador i col·labora amb diverses companyies. Amb Teatro de Danza Española gira pels Estats Units (1994).

Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb directors com Calixto Bieito, Emilio Sagi, Joan Font, Joan Anton Rechi, Ivo van Hoe o Gilbert Deflo.

Entre els darrers treballs, cal destacar Link-link circus, amb Isabella Rosellini; l’òpera Madama Butterfly de Joan Anton Rechi per al Festival de Peralada (2017), representada a l’Òpera de Masqat a Oman (2019), o Què va ser de Baby Jane, amb Vicky Peña i Carmen Elías.

Entre els teatres en els quals ha treballat destaquen l’Opéra de París, La Fenice de Venècia, el Gran Teatre del Liceu o el Teatro Real de Madrid.

Yves LenoirDirector d'escena encarregat de la reposició

Yves Lenoir es formà al Conservatori d’Art Dramàtic de Clermont-Ferrand. Després va estudiar art líric al Conservatori Jean-Philippe Rameau de París i va ser durant tres anys artista associat amb l’Atelier du Rhin i l’estudi d’òpera de l’Opéra National du Rhin.

Lenoir ha assistit a directors com Ivo van Hove, Barrie Kosky, Claus Guth, Calixto Bieito o Romeo Castelucci. Des de l’octubre de 2017 ha ocupat el càrrec d’assistent de director a l’Opéra National de París.

Com a director, Yves Lenoir ha desenvolupat, a través de les seves produccions, un guió escènic singular (La Jeune Fille et la Mort de Nicolas Genka, o Stabat Mater Furiosa de Jean-Pierre Siméon).

En els darrers anys, s’ha dedicat exclusivament a la posada en escena d’òpera: per a l’Opéra de Dijon l’Orfeo de Claudio Monteverdi (2016) i Jenůfa de Leoš Janáček (2018), producció que va assumir el Théâtre de Caen el 2019. Yves Lenoir acaba de signar la posada en escena de Giovanna d’Arco per al TOBS de Bienne, abans de reprendre el maig la producció a l’Opéra de Tours.

Alfons FloresEscenògraf

Nascut l’any 1957, Alfons Flores comença la carrera professional com a escenògraf el 1978 en el grup Gat de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), del qual va ser cofundador. El seu treball abasta escenografies per a teatre, òperes, escenografia urbana i grans esdeveniments; i ha col·laborat amb directors com Calixto Bieito, Josep Lluís Bozzo o Carlos Wagner.

La labor operística de Flores l’ha portat a estrenar en teatres com el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real, English National Opera, Teatro alla Scala, Covent Garden, Komische Oper, Sydney Opera House i Opéra de París, entre altres.

Les seves escenografies per a òpera més significatives són, entre altres: Carmen (1999 i 2011), Un ballo in maschera (2000, 2010 i 2013), L’Elisir d’Amore i Il trovatore (2015), Don Carlo, Norma i La Bohème (2016) i Alceste i Jeanne d’Arc (2017).

El treball d’Alfons Flores ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica de Barcelona de 1996, 1998 i 2009. L’any 2000 va rebre l’Irish Times Theater Award a la millor escenografia per Las Comedias Bárbaras i el 2017 va ser nominat en la categoria de millor escenògraf als International Opera Awards.


Calixto Bieito Director d’escena

Calixto Bieito (Miranda de Ebro, Burgos, 1963). La sarsuela La verbena de la Paloma, de Bretón, al Teatre Tívoli de Barcelona (1996), va ser el seu primer treball per a teatre musical, que fou seguit per Pierrot Lunaire, de Schönberg, al Teatre Lliure (1998).

Des de llavors, Bieito ha seguit una carrera ascendent amb muntatges com Macbeth, de Shakespeare, (Festival de Salzburg 2001) i Don Giovanni de Mozart, una producció conjunta del Hanover Opera, ENO London i Liceu Barcelona (2002). Aquestes produccions, juntament amb la controvertida posada en escena de Die Entführung aus dem Serail de Mozart en el Komische Oper Berlin (2004), el convertiren en un dels directors més celebrats d’Europa. Elogiat i criticat al mateix temps, els muntatges de Calixto Bieito sorprenen per la cruesa amb què els tracta, sempre amb un esperit d’avantguarda.

Tan interessat en la producció contemporània com en els títols menys coneguts del repertori, ha dirigit Die Soldaten, de Zimmermann, a Zurich, Komische Oper Berlin i a Madrid; Wilde, d’Héctor Parra a Schwetzingen; The Fairy Queen, de Purcell, a Stuttgart; Lear, de Reimann, a París; La Juive, d’Halevy, a Munich; Tosca, de Puccini, a Oslo; Carmen, de Bizet, a París, Venècia i Madrid; Les troyens, de Berlioz, a Nuremberg, o La forza del destino, de Verdi, a Londres, entre molts d’altres.

Calixto Bieito també ha treballat amb peces vinculades a la religió i l’espiritualitat, com el Requiem de Britten a Basilea, Oslo i Bilbao; la Messa da Requiem de Verdi, a Hamburg, o la Passió de Bach, a Bilbao.

També s’ha dedicat a la gestió amb la direcció del Teatre Romea de Barcelona, del 1999 al 2009; amb l’organització del Festival Internacional de las Artes de Castilla y León, del 2010 al 2012, i amb Barcelona Internacional Teatre (BIT), una plataforma mundial per a projectes escènics.

Calixto Bieito ha estat guardonat amb el Premi Europeu de Cultura (2009) per la Fundació Pro Europa a Basilea, amb el Premi Franco Abbiati (2012), amb el Premio Lírico Campoamor d’Oviedo (2014). Des de 2017 és director artístic del Teatro Arriaga de Bilbao.

Manuel Coves Director musical

Entre els seus treballs operístics recents més destacats s’inclouen Don Carlo, Otello, La Bohème, La Sonnambula, El Pintor, El Caballero de la Triste Figura, Pepita Jiménez, Candide, Rigoletto, Carmen o Die dreigroschenoper en teatres com el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival d’Estiu de l’Auditori de San Lorenzo de El Escorial, Teatros del Canal, Palau de les Arts de València o Teatre Principal de Palma.

A més, ha treballat amb orquestres com la Staatskapelle Dresden, Tonklünster Orchester, Orquestra Simfònica de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra Simfònica de Sevilla, Real Filharmonía de Galícia, Orquestra del Teatro Lírico de Cagliari, Orquestra G. Verdi de Milà, Orquestra Simfònica de Bilbao, Orquestra de la Comunitat de Madrid, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Orquestra Simfònica de Múrcia, Oviedo Filarmonía, Orquestra d’Extremadura, Orquestra Verum, Orquestra Filharmònica de Màlaga, Orquestra Estable del Teatre Argentí, Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de Brasília i Orquestra Nacional de Colòmbia, entre d’altres.

Els seus compromisos per a la temporada 19-20 inclouen: Orfeu i Eurídice en el Teatro Colón de Buenos Aires; una versió semiescenificada de Tosca a Vigo; El Sombrero de Tres Picos, Eterna Iberia i Electra amb el Ballet Nacional d’Espanya; El Trencanous, Carmen i El Quixot amb la Compañía Nacional de Danza; Romeo & Juliet amb el Ballet du Grand Théâtre de Genève a Bilbao, i Rigoletto a El Escorial i a la Quinzena Musical Donostiarra.


P R I M E R S V I O L I N SGina NicolaChristine SchedukatAndrei MelkoumovCarlota CollJenny PeckPavel PenevMarc NoguésMarga Navarro

S E G O N S V I O L I N SBarbara WalusBeth SuperManel BarriosRoberto MoragónFrancisco SardFerenc Racz

V I O L E SSonia KrasnovaJunko KurokiLuis OliverElizabeth RomeroMiguel Arola V I O L O N C E L SEmmanuel BleuseMíriam JiménezLuis CorreaFelipe Temes

C O N T R A B A I X O SMartin GreggPhilip DawsonWojcieche Sobolewski

F L A U T E SJosé MirallesEnrique Sánchez

O B O È S Javier ArnalCarlos Fortea C L A R I N E T SSilvia InsaJuan José Pardo

F A G O T SJosep Joaquim SanchisJoana Rullán

T R O M P E SJosé Francisco ForteaJuan Manuel BarcelóMíriam MerinoCésar Guillem

T R O M P E T E SMichel HermentCyrill Pouillet

T R O M B O N SJean C. BrunetVicente M. CascalesMiquel Sáez

T I M B A LArmando Lorente

P E R C U S S I ÓSusana PachecoJuan Carlos MurguiTomás Torall

A R P AElena Garreta

OSIB

Orquestra Simfònica de les Illes Balears

L'Orquestra Simfònica Illes Balears és considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l'any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent-hi al Govern Balear, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.

Tot i que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40, la formació de l'orquestra com avui es coneix es deu al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne el seu titular i director artístic des de l'any 1988 fins a l'any 1994. Després li han seguit els següents mestres: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). En l'actualitat el mestre Pablo Mielgo és el director titular.

L'Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l'àmbit simfònic (temporada d'abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d'abonament a l’Auditori de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l'àmbit líric (temporades d'òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l'Òpera de Maó). En la seva temporada d'estiu, l'OSIB desenvolupa el Festival "Estius Simfònics" amb el Castell de Bellver com a principal seu, i col·labora amb altres Festivals com el de Pollença, o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa "Simfònica en Família", així com el programa "Simfònica en Societat" amb el qual porta la música als diferents mitjans socials més desfavorits.

Durant els últims 25 anys, l'Orquestra ha tingut com a acompanyants solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Et Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila; Katia i Marielle Labèque i com a artista balear el jove Francisco Fullana.

L' OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes. Destaca el seu viatge al Teatre Real de Madrid al costat del tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich al costat de la mezzo Kate Lindsey; el concert en el Radi Hall France de París amb Khayia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de l'ONU.


S O P R A N O S P R I M E R E S Abellán, Dolores Aranda, Concepción Coll, Margarita Coll, Jeannine Durán, Camila Escalas, Margarita Ibáñez, Lara Marí, Cristina F. Martínez, Sonia Montané, Jeni Modglin, Laura Ruz, Monica Sánchez, Neus

S O P R A N O S S E G O N E S Cassanyes, Anna Caballero, Maria Colom, Lourdes Martín, Susana Ripoll, Margalida Ruiz, Patricia Sampol, Maria

M E Z Z O S Aguilera, Monica Bustamante, Eva Mª Huguet, Auba Perelló, Maria Pons, Maria José Ripoll, Concha

C O N T R A L T S Diez, María Alicia González, Rosa Sales, Miquela Torrens, Caterina S.

T E N O R S P R I M E R S Fontana, Jordi Pascual, Miquel Pérez, Santiago Velasco, Manuel

T E N O R S S E G O N S Bonet, Lorenzo Caballero, Guillem Gaya, Miguel Angel Fresneda, Sergio Macías, Pedro

B A R Í T O N S Allona, José Francisco Cabot, Antoni Hernández, José Manuel Ramos, Antonio Soriano, Juan

B A I X O S Bello, Pablo Bennasar, Gabriel Felipe, Josep Mª Riera, Juan Francisco Virgili, Carlos

M E R I T O R I S Aguiló, Marta Bonet, Catalina Tudela, Eva Ramis, Àngels Ferreyra, Oscar Daniel

C O L · L A B O R A D O R S Prats, Feliu Gomes, Iacyel Serra, Nicolau Carter, Nigel Rosselló, Núria

Cor TP

Cor del Teatre Principal de Palma

Des de la seva creació el 1983, ha tengut com a directors a Rafel Nadal (1983-1989), Francesc Bonnín (1989-2012) i José María Moreno (2012-2015). Des de 2015, n’és el director Pere Víctor Rado i el mestre de cant Manuel Velasco.

El Cor ha interpretat els principals títols lírics dels autors més importants com Verdi (Il Trovatore, Don Carlo, La Traviata, Nabucco, Rigoletto, Aida, Macbeth, Un ballo in maschera i Falstaff); Puccini (La bohème, Tosca, Le villi, Suor Angelica, Turandot, La fanciulla del West i Madama Butterfly); Montsalvatge (Una voce in off); Mozart (Così fan tutte, Don Giovanni, Le nozze di Figaro, Rapte en el Serrall i Die Zauberflöte); Rossini (Il barbiere di Siviglia, L’Italiana in Algeri i La Cenerentola); Bellini (Norma); Donizetti (Lucia di Lammermoor, L’elisir d’amore, Il Campanello); Mascagni (Cavalleria Rusticana); Leoncavallo (Pagliacci); Giordano (Andrea Chénier); Bizet (Carmen i Les pêcheurs de perles); Wagner (Der Fliegende Höllander); Gounod (Faust); Cilea (Adriana Lecouvreur); Offenbach (Les contes d’Hoffman); Saint-Saëns (Samson et Dalila); Boito (Mefistofele); Arrieta (Marina); Gluck (Orfeo ed Euridice), Massenet (Werther), etc.

Tota aquesta activitat li ha permès col·laborar amb artistes internacionals com E. Obratzova, D. Zajick, A. Milo, C. Álvarez, V. Sardinero, A. Cupido, C. Chausson, J. Pons, F. Cossotto, K. Rydl, M. Manguerra, I. Vinco, A. M. Sánchez, J. Bros, R. Kabaivanska, N. Martinucci, P. Giuliacci, G. Casolla, F. Patané, L. Flanighan, D. Mazzola Gavazzeni, I. Salazar... i amb directors com F. Mónica, L. Remartínez, P. Bender, E. Colomer, G. Simon, N. Santi, E. Khon, R. Gandolfi, G. Carella, F. Haider, M. Amiliato, J. Acs, C. Davis, R. Palumbo, R. Paternostro, F. M. Carminati, C. Soler, etc.

A més de les actuacions que ha fet en molts indrets de Mallorca, el Cor també ha actuat al Festival de Santander (1994), al Festival Gstaad (Suïssa) (1989) als Concerts d’Estiu de Sant Lluís (Menorca), al Teatro Arriaga de Bilbao, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà (2004) i a la Berliner Philarmonie amb l'Orquestra Simfònica de Berlin en un concert dedicat a Beethoven (2015). És col·laborador assidu de les temporades de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

El Cor ha interpretat (en alguns casos en estrena absoluta) i enregistrat, música d’autors mallorquins com: la música coral d’Antoni Noguera, El pi de Formentor i Nuredduna de Bernat Julià, L’enamorada de B. Poquet, El castell d’iràs i no tornaràs de B. Porcel, El reloj de Lucerna de P. M. Marqués, Rua Fosca de J. Santandreu i M. Brunet (en DVD, guardonada amb un Premi 31 de desembre de la OCB), entre altres.

Entre els molts guardons que ha rebut al llarg d’aquests 35 anys, destaquen la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2008) i el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2008).


D I R E C T O R AMaria Francesca Mir

P R O F E S S O R A U L A T E A T R A LCarles Pujols

Aguilar, EvaArrondo, Mª InésCanyelles, MartaContestí, JoanGarralón, AlejandraGinard, LluciaMartín, LucíaMonroy, LucíaPalmer, GabrielPalmer, JúliaRamírez, JuliaRamis, Gabriel MateoRodrigo, MariaSánchez, AdriánSánchez, ÀngelaSerra, LauraVázquez, CarlaVila, SienaYarasca, Qori AmaruGuillamón, MarinaMoyà, Maria

Cor Infantil

Cor Infantil del Teatre Principal de Palma

El Cor Infantil del Teatre Principal es va crear el 1987 amb motiu de la posada en escena de la cantata Carmina Burana, de Carl Orff. Els seus primers directors van ser Paco Forteza i Jaume Llull, i, posteriorment, el mestre Fernando Marina. Des de l'any 1995 la seva directora és Maria Francesca Mir. Està integrat per una cinquantena de nins i nines, que reben formació vocal, musical i teatral. Juntament amb el Cor Petitons i el Cor Juvenil, forma la base i l'escola coral que prepara els futurs cantaires del cor titular.

Ha participat en les nostres temporades d'òpera del Teatre Principal interpretant els títols més importants per a cor d'infants, com Tosca, La bohème, Cavalleria Rusticana, I Pagliacci, Carmen, Turandot o Mefistofele. També col·labora habitualment amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears i ha estrenat espectacles de creació pròpia com Opéra Soiré i Els Pirates, a més de les cantates El Sant Novici, de Gabriel Sabrafín i David León; Rua Fosca, de Jaume Santandreu i Miquel Brunet (Premi 31 de desembre de la OCB); i El Rei en Jaume I, d'Antoni Parera Fons.

Ha actuat arreu de les Illes Balears, al Festival de Música de Santander amb l'Oratori de Liverpool, de Paul McCartney sota la direcció de Carl Davis, el 1994; al Palau de la Música Catalana el 2006 amb els Petits Cantors de Saint Marc, coneguts per la pel·lícula Los chicos del coro; i va ser mereixedor del tercer premi en el Festival Internacional de Música de Cantonigròs, el 2001.


Presentación

La etiqueta de controvertida que precede la puesta en escena de Calixto Bieito con la cual inauguramos la 34.ª temporada de ópera del Teatre Principal es cualquier cosa menos sorprendente. Pienso esto porque Carmen ha sido un título operístico asociado al escándalo, ya desde su estreno. El carácter de la protagonista y el final trágico no se consideraron adecuados para una ópera cómica en su momento. El público renegó de Carmen por su inmoralidad y crítica la destrozó. Bizet no pudo disfrutar de la inmensa popularidad que llegaría a tener su partitura, puesto que murió mientras la obra estaba todavía en la cartelera de París, cuando solo tenía 37 años.

La novela de Mérimee en la que se basa jugaba con los tópicos románticos que se atribuían a la cultura española, y contribuyó a perpetuar la imagen de un país primitivo, que todavía hoy perdura en el ámbito de los prejuicios asociados a Andalucía y a la cultura de los gitanos, sobre todo. El acierto de Bieito ha estado en no rehuir estos tópicos y emplearlos para cuestionarlos desde una mirada valiente y atrevida, demostrando que el género operístico, lejos de mostrar historias antiguas y fosilizadas en el tiempo, sirve como ningún otro para actualizar los grandes mitos de la literatura universal.

La historia de Carmen, además, en el contexto del debate sobre el papel social y cultural de las mujeres, resulta de una actualidad escalofriante. La mujer independiente como víctima inevitable de la violencia machista. Si alguien cree que en nuestros días el libreto de Henri Meilhac y Ludovic Halévy suena a antiguo, que piense serenamente si la libertad sexual de las mujeres es un tema caduco y decimonónico, o una realidad terriblemente dolorosa, todavía.

Josep R. Cerdà y Marta Ferré

Equipo de dirección del Teatre Principal de Palma

Traducciones


Notas del directorC A R M E N M E A C O M P A Ñ A D E S D E H A C E M Á S D E D O S D É C A D A S

sencillez representa la esencia de un mundo cruel, hermoso, caótico, amoral e indomable.


Calixto Bieito

Director de escena

Cada vez que vuelvo a ponerla en escena, las mismas preguntas y dudas me asaltan. ¿Habré comprendido los latidos internos de esta mujer? ¿Por qué me sigue fascinando la irresistible anarquía de su vitalidad? ¿De dónde procede la inagotable profundidad de este personaje? ¿Por qué su instinto en su simplicidad nos resulta tan complejo?

Son cuestiones a las que, con el tiempo, he descubierto que es mejor no dar respuesta y dejar que afloren a la superficie. De la misma manera que un sueño nos lleva a una idea, a una imagen, de la misma manera que un río fluye, así, Carmen viaja por los enclaves esenciales de su corta existencia. Carne de cañón, que diríamos de un soldado.

Debemos entender Carmen de la misma manera que ella vive: en la frontera. Allí, como en una corrida de toros: la vida, el amor y la muerte se citan para dirimir su suerte.

Confieso que siento envidia de su libertad vital sin límites. De su valentía e inconsciencia. De la capacidad para dirigir su vida guiada solo por el instinto, la pasión y la sensualidad. Aunque su muerte nos conmueve y nos convierte a todos en Don José. Aniquilamos aquello que no sabemos y no podemos poseer.

En la habitación de mi hotel, me viene a la memoria todos los cantantes y coros que han representado esta Carmen durante estos años. No puedo dejar de sentir una cierta nostalgia y una extraña melancolía. Este espectáculo ha ido madurando también con la fantasía de todos ellos, con su imaginación, y vuelve a renacer en cada nueva representación. Así será en mi querida Palma: el enigma de Carmen revivirá otra vez y con ella la liturgia del sexo y la muerte. La tragedia de una mujer que en su

CarmenC A R M E N Y L A S C O S A S D E L A I N M O R T A L I D A D

Primero fue la historia de un bandolero enamorado hasta la médula que Maria Manuela de Montijo le contó a Prosper Mérimée cuando éste viajaba por España. Quince años después se convirtió en una novela corta y de éxito que Georges Bizet no dudó en utilizar como argumento para la composición que le había encargado la Opéra Comique de París. Después… el mito.

Estrenada en la Ciudad de la Luz el 3 de marzo de 1875, no obtuvo ningún gran éxito. La respuesta del público parisino fue más indiferente que tibia, quizás porque el compositor, siguiendo el dictado de Wagner, quien un año antes había estrenado la tetralogía del anillo, no había incorporado más que una aria, la que canta Don José, La fleur que tu me avais jetée. Entre la fría recepción del público y las protestas de músicos y cantantes, Bizet no dudó en ponerse manos a la obra. Trabajo que consistió en añadir desde la famosa habanera con la cual hace su aparición la protagonista, L’amour este un oiseaux rebelle, una adaptación de El arreglito de Sebastián Iradier, hasta Votre toast, je peux vous le rendre, que define Escamillo, como también y entre otras la emotiva Je dis que rien ne me épouvante de Micaela. Dos personajes que los libretistas, Ludovic Halévy y Henri Meilhac, habían incorporado a la historia. Ella, contrapeso de Carmen, no existía en el original. Él no era más que un picador con escasa presencia. Todo ello mejoraba el texto de Merimée con creces, hasta el punto de convertirse en el argumento más sólido, creíble y auténtico de la historia de la ópera.

Carmen nació como “femme fatale” y murió como icono de la libertad. La música no le

va detrás. De “malvada, refinada y fatalista” la calificó Nietzsche. Transgresora y audaz, ligera y al mismo tiempo sólida, utilizando los elementos habituales de la opereta hasta lograr una tragedia tan intemporal que todavía hoy, desgraciadamente, no ha perdido nada de vigencia.

Seguramente estamos ante la ópera quizás no más famosa, pero sin duda la más conocida de la historia. Nadie necesita que le expliquen el argumento de Carmen. Todo el mundo sabe tararear el famoso preludio, la mítica habanera o la seguidilla.

El éxito le llegó cuando el 23 de octubre de 1875 en el Hofoper de Viena la estrenó con otro pequeño cambio, su amigo Ernest Girau había sustituido los diálogos por recitativos. Georges Bizet hacía poco más de cuatro meses que había finado, sin poder disfrutar la gloria. Cosas de la inmortalidad.

Josep A. Mendiola

Crítico de ópera


Cuando ingresé en el Coro Infantil del Teatre Principal, todavía resonaban los compases de Avec la garde montante, la principal intervención del coro de niños de Carmen. Y un chaval de doce años se preguntaba por qué.

Porque fue un éxito de público durante la temporada de 1992, y en la siguiente reposición de 1993. Era la primera vez que el título de Georges Bizet se ponía en escena en la temporada lírica pública del Teatre Principal de Palma y todo el personal vibraba todavía con la música por todos conocida. Dirigida por Serafí Guiscafré, con escenografía de Miguel Massip y vestuario de Pep Canyelles, junto con las luces de Tito Rueda, fue una gran nueva producción en todos los sentidos y generó un éxito que motivó que en la 7ª temporada de 1993 se repusiera el título.

En 2002, Carmen supuso un nuevo reto para el Principal, con el teatro cerrado y los ciudadanos preocupados por el futuro de las obras de reforma, el teatro superó las dificultades y habilitó el Pati de la Misericòrdia como fábrica de tabacos (y también camerinos, pasillos de seguridad, madrugadas de montaje o grada para casi 1000 personas), y creó un espectáculo al aire libre ambientado en los años 20 en una Sevilla de arcos de marés. Dirigida musicalmente por Renato Palumbo y escénicamente por Rafel Duran, con escenografía de Rafel Lladó y vestuario de César Olivar, fue un éxito de montaje e inició una etapa de espectáculos al aire libre en un nuevo espacio de nuestra institución.

En 2011, en la celebrada 25ª Temporada, se planteó la recuperación del montaje temprano de Serafí Guiscafrè como un homenaje a toda una época y se replantearon el decorado de Miguel Massip y el vestuario con Maria Miró,

y se encargó el diseño de luces a nuestro compañero Toni Salom. Como siempre, el título funcionó y en 2012 se repuso la producción.

Esta noche, ustedes disfrutarán de una de las producciones escénicas más icónicas del mundo de la ópera sobre este título. Hace más de veinte años que Calixto Bieito presentó una primera producción de Carmen en el Festival de Peralada. Fue tal el éxito de aquel montaje de 1999 que actualmente existen cuatro producciones idénticas en propiedad en diferentes teatros. Hoy ponemos en escena la de la Ópera Nacional de París, un teatro de referencia que nos ha ayudado en esta meta. Para nosotros, acoger este montaje ha significado un nuevo reto: artístico, tecnológico, de inversión de materiales e, incluso, logístico.

Son muchos los artistas que han intervenido en las Carmen del Principal, las sensuales Irena Zaric, Svetlana Sidorova, Anna Malavasi o Carmen Topciu, siempre acompañadas de hombres con gran voz como Fabio Armiliato, Marco Chingari, Daniel Muñoz, Warren Mok, Jorge Lagunés, Giancarlo Monsalve, Nicola de Michele, Carlos Álvarez o Gustavo Porta. No quisiera dejar de mencionar a los artistas mallorquines y de otros lugares que han completado los repartos; sus intervenciones en el juego teatral de la pieza son imprescindibles.

A todo esto, hay que añadir la pasión y buen trabajo de los Coros del Teatre Principal, tanto el titular como el infantil, que, junto con la Orquestra Simfònica de les Illes Balears, rodean y rematan, con su arte, la historia pasional y fatal. Tenemos entre nosotros cantores y músicos que han vivido todas las producciones, y eso, señores espectadores, tiene un mérito artístico y personal muy remarcable.

Otras miradasC A R M E N , U N T O U R D E F O R C E P A R A E L T E A T R E P R I N C I P A L

Hoy, el trío de Annalisa Stroppa, Andeka Gorrotxategui y Germán Olvera, junto con el resto del reparto, nos harán disfrutar de la fuerza y coraje del personaje mítico.

Como decía al inicio, Carmen siempre ha supuesto un tour de force para todos los equipos artísticos y técnicos del Teatre Principal. Esperamos que no sea la última de nuestro futuro apasionante.

Miquel Martorell

Responsable de Producción


Argumento

A C T O I

Delante de la Fábrica de Tabacos de Sevilla la gente pasea, y en la caserna de dragones esperan el cambio de guardia. En aquel momento, aparece Micaela, una chica rubia y de aire angelical, que pregunta que por el cabo Don José. Los soldados le explican que no está allí pero que puede esperarle, una oferta que ella rechaza.

Con el cambio de guardia, llega Don José y las trabajadoras de la Fábrica de Tabacos salen a la plaza. La gitana Carmen se fija en Don José y le lanza una flor. Las trabajadoras regresan a la fábrica y Micaela se encuentra con Don José. Se inicia una trifulca en la fábrica, Don José debe partir y, finalmente, Carmen es encarcelada.

Una vez en prisión, Carmen engatusa a Don José prometiéndole una cita en una taberna. El cabo libera a la chica y por ello es culpado por el capitán Zúñiga, que lo arresta.

A C T O I I

Al cabo de un mes, Carmen y otras mujeres se encuentran en la taberna Lilas Pastial donde atraen la atención de Zúñiga y otros soldados. Carmen descubre que Don José será liberado aquella noche.

Entra Escamillo, un torero de gran éxito que es ovacionado por el grupo y, deslumbrado por Carmen, le promete brindarle el toro del próximo domingo. Al cerrar la taberna, un grupo de bandoleros pide ayuda a las mujeres para que despisten a los soldados. Carmen no acepta la propuesta porque sabe que esta noche Don José se presentará a la cita que tiene pendiente.

Cuando llega Don José, Carmen baila para él pero enseguida empieza el enfrentamiento entre bandoleros y soldados. Don José debe unirse a la lucha y Carmen se mofa de su responsabilidad y de su poca libertad. Entonces don José vacila y Zúñiga le descubre y le arresta de nuevo. Don José se niega y se ve obligado a huir con Carmen a las montañas.

A C T O I I I

En el refugio de los bandoleros, las mujeres se entretienen tirando las cartas. A Carmen siempre le sale la de la muerte.

Don José empieza a mostrarse celoso, lo que desagrada a Carmen. Esta celosía estalla cuando aparece Escamillo para confesar su amor por la gitana. Entra Micaela, que estaba escondida en el bosque, para decirle que la madre del militar se está muriendo.

Carmen, que se estaba empezando a enamorar del torero, le recomienda que se vaya. Don José le asegura que volverán a verse.

A C T O I V

En la corrida del domingo, Escamillo llega del brazo de Carmen. Las mujeres la avisan de que Don José la busca. Este, al encontrarla, le suplica su amor. Carmen lo menosprecia, lo que ciega al soldado y él le clava un cuchillo, mientras se oye al público aclamar a Escamillo.


Presentation

The controversial label that precedes Calixto Bieito’s production which opens the 34th season of the opera at the Teatre Principal is not very surprising to me. That's because ever since its debut, Carmen has been an opera closely tied to scandal. The nature of the main character and the tragic ending were not considered fit for a comic opera back in its day. The audience disowned Carmen for its immorality and the critics tore it to shreds. Bizet was not able to enjoy the immense popularity that his score would come to have, as he passed away while the piece was still on the billboards in Paris, aged just 37 years old.

Merimée's novel, on which it is based, toyed with an idea of romanticism that was characteristic of Spanish culture, and it helped perpetuate the image of a primitive country, one that lives on to this day in the prejudices mainly associated with Andalusia and gypsy culture. Bieito has found success not by avoiding these topics, but by bravely and daringly using and questioning them to prove that the genre of opera, far from an anachronistic portrayal of tales that have been frozen in time, is actually a way unlike any other of providing us with updated version of the greatest stories from global literature.

In addition, the story of Carmen, against the backdrop of the debate on the role of women in society and culture, is the result of a horrifying truth. The independent woman as an inevitable victim of male violence. If anyone still believes that the libretto by Henri Meilhac and Ludovic Halévy appears old, they must really ask themselves whether the sexual freedom of women is an out-dated topic that remains rooted in the nineteenth century, or whether, to this day, it remains a terrifying reality.

Josep R. Cerdà and Marta Ferré Management team of the Teatre Principal de Palma

Translations


Director's notesC A R M E N H A S B E E N A P A R T O F M E F O R M O R E T H A N T W O D E C A D E S

In my hotel room, I recall all of the singers and choirs that have represented this Carmen over the years. I can’t help but feel a certain nostalgia and a strange feeling of melancholy. This show has matured thanks to the fantasy and imagination of all of these people and is born again with each new depiction. That’s what will happen in my beloved Palma: the enigma of Carmen will once again be revived, along with the liturgy of sex and death. The tragedy of a woman who, in her simplicity, represents the essence of a world that is equal parts cruel, beautiful, chaotic, amoral and indomitable.


Calixto Bieito Stage director

Every time I put her on the stage, I am bombarded by the same questions and doubts as always. Have I understood the inner workings of this woman? Why am I still fascinated by the irresistible anarchy of her vitality? Where does the endless depth of her character come from? Why do we find the instinct in her simplicity so complex?

I’ve come to realise over time that these questions are better left unanswered and unexplored. Just as an idea or image comes to us through a dream, just as a river flows, that’s how Carmen travels through the essential enclaves of her short existence. Just like a soldier, she’s cannon fodder.Carmen must be understood in the same way that she lives - on the edge. There, as if in a bullfight, life, love, and death conspire to settle her fate.

I must confess that I’m jealous of her vital, unbridled freedom. Of her courage and insensibility. Of her ability to live her life, led only by instinct, passion, and sensuality. Even though her death moves us and transforms us all into Don José. We destroy that which we don't know and which we cannot possess.

CarmenC A R M E N A N D I M M O R T A L T H I N G S

First it was the story of a lovesick bandit that Maria Manuela de Montijo told Prosper Mérimée when he was travelling in Spain. 15 years later it became a short, successful novel that Georges Bizet did not hesitate to use as a plot for the composition he had been commissioned to write by the Opéra Comique in Paris. Then... the myth.

It premièred in the City of Light on 3 March 1875, and was not a great success. The response from the Parisian public was more indifferent than lukewarm. This is perhaps because the composer, following the dictum of Wagner, who a year earlier had premièred the Ring cycle, had incorporated only one aria, the one sung by Don José, La fleur que tu me avais jetée. After the cold reception from the audience and complaints from musicians and singers, Bizet did not hesitate to look for work. This work consisted of adding in the famous habanera with which the protagonist appears, L'amour este un oiseaux rebelle, an adaptation of El arreglito by Sebastián Iradier, and Votre toast, je peux vous le rendre, which defines Escamillo, as well as, among others, the emotional Je dis que rien ne me épouvante by Micaela. Two characters that the librettists, Ludovic Halévy and Henri Meilhac had incorporated into the story. She, a counterbalance to Carmen, did not exist in the original. He was nothing more than a bullfighter with little presence. All this greatly improved Merimée's text, to the point that it became the strongest, most believable and authentic plot in the history of opera.

Carmen was born as a femme fatale and died as an icon of freedom. The music plays the same role. Nietzsche called it "evil, refined and fatalistic". Ground-breaking and audacious, light and strong at the same time, using the

usual elements of operetta to achieve a tragedy so timeless that even today, unfortunately, it has not lost any of its relevance.

This is the perhaps not the most famous opera, but certainly the best known one in history. Nobody needs to be told about the plot of Carmen. Everyone knows how to hum the famous prelude, the legendary habanera or the seguidilla.

Success came when on 23 October 1875 in the Hofoper in Vienna it premièred with another small change, as his friend Ernest Girau had replaced the dialogues with recitatives. Georges Bizet passed away just over four months previously, unable to enjoy the glory. Immortal things.

Josep A. Mendiola

Opera Critic


More approachesC A R M E N , A T O U R D E F O R C E F O R T H E T E A T R E P R I N C I P A L

a very special era and the set design by Miguel Massip and the costumes by Maria Miró were reworked, while the lighting design was tasked to our colleague Toni Salom. As always, the show was a success and in 2012 the production was staged again.

Tonight you will have the opportunity to enjoy one of the world of opera’s most iconic stage productions of this work. It was more than twenty years ago that Calixto Bieito presented the first production of Carmen at the Festival de Peralada. That 1999 performance was such an outstanding success that there currently exist four identical productions belonging to different theatres. Today we are staging that of The Paris Opera, an exceptional theatre that has helped us mark this milestone. For us, hosting this production has presented new challenges: artistically, technologically, with material investment and, even, logistically.

Many artists have performed in the Principal’s Carmen: the sensual Irena Zaric, Svetlana Sidorova, Anna Malavasi and Carmen Topciu, always accompanied by men of great voices such as Fabio Armiliato, Marco Chingari, Daniel Muñoz, Warren Mok, Jorge Lagunés, Giancarlo Monsalve, Nicola de Michele, Carlos Álvarez and Gustavo Porta. But mention must also be made of the artists from Majorca and elsewhere who have formed the rest of the cast; their participation in the dramatic interplay of the piece has been indispensable.

And finally, in addition to all this is the passion and the great work done by the Teatre Principal’s Choirs, both the lead choir and the children’s, which, together with the Orquestra Simfònica de les Illes Balears, artfully develop and deliver this passionate yet fatal story. We have, amongst us, singers and musicians who

When I joined the Teatre Principal’s Children’s Choir, the rousing beats from Avec la garde montante, the main performance by the chorus of street boys in Carmen, still echoed through the wings. And that child of twelve years of age wondered why.

The answer was because it had garnered great public success during the 1992 season and in its subsequent rerun in 1993. It was the first time that the work by Georges Bizet had been staged during the Teatre Principal de Palma’s public opera season and the entire staff still had this music – so well known to everyone – ringing in their ears. Directed by Serafí Guiscafré with set design by Miguel Massip and costumes by Pep Canyelles, together with lighting by Tito Rueda, this was a grand, novel production in all the senses and its success inspired its revival in the 7th season in 1993.

In 2002, Carmen brought with it a new challenge for the Principal. The theatre was closed and residents were concerned about the future of the refurbishment works, but the venue overcame these difficulties admirably and turned the Pati de la Misericòrdia into a tobacco factory (also with dressing rooms, safety corridors, morning set-ups, tiered seating for almost 1000 people, etc.) and created an open-air show against a backdrop of a Seville of sandstone arcades set in the 20s. Musically directed by Renato Palumbo and stage directed by Rafel Duran, with set design by Rafel Lladó and costumes by César Olivar, the staging was a major success and launched a period of outdoor shows in this new space for our institution.

In 2011, during the celebrated 25th season, proposals were put forward to revive the initial production by Serafí Guiscafrè as a tribute to

have the distinction of having lived through all the productions, and this, dear audiences, represents a truly remarkable artistic and personal feat.

Today, the trio formed by Annalisa Stroppa, Andeka Gorrotxategui and Germán Olvera, together with the rest of the cast, will permit us to enjoy once again the strength and courage of the legendary character.

As I said at the beginning, Carmen has always been a tour de force for all the Teatre Principal’s artistic and technical teams. We hope this will not be the last in our exciting future.

Miquel MartorellDirector of Production


Plot

A C T I

People are walking past the cigarette factory in Seville and at the Dragoons’ guard house the changing of the guard is about to take place. Micaela, a blonde girl resembling an angel, enters at that very moment and asks for Corporal Don José. The soldiers explain that he is away but that she is welcome to wait for him. She declines the offer.

Don José arrives for the changing of the guard and the women who work at the cigarette factory meet in the square opposite. Carmen, a gypsy girl, notices Don José and throws him a flower. The workers return to the factory and Micaela finds Don José. There is a commotion at the factory and Don José must leave. Finally, Carmen is arrested.When she is in prison, Carmen sweet-talks Don José by promising to date him at the tavern. The corporal frees the girl and is blamed by Captain Zúñiga who has him put under arrest.

A C T I I

One month later Carmen and some other women meet at the Lilas Pastial Tavern where they attract the attention of Zúñiga and some of his men. Carmen learns that Don José is to be released that same evening.

Escamillo -a successful toreador- enters the tavern and is cheered by the crowd. He is bewildered by Carmen’s beauty and promises to offer a bull in her honour the following Sunday. As the tavern is closing a group of bandits ask the women to distract the soldiers. Carmen refuses to help them because she knows that Don José will come that night.

When he arrives, Carmen dances for him but soon the fighting between the soldiers and the bandits breaks out. Don José must join the fighting and Carmen mocks his lack of freedom and his sense of duty. Don José hesitates and when Zúñiga sees his attitude, he orders his arrest for the second time. But this time Don José refuses and must flee to the mountains with Carmen.

A C T I I I

In the bandits’ hideout, the women spend their time telling their fortunes with a deck of cards. Carmen’s cards always reveal death.

Don José begins to reveal his jealous nature and Carmen is unhappy about this. He flies into a tantrum when Escamillo appears and confesses his love for the gypsy girl. Micaela, who was hiding in the woods, enters and tells the soldier that his mother is dying. Carmen, who has begun to fall for the toreador, advises Don José to leave immediately. He says they will meet again.

A C T I V

Escamilla arrives at the bullring on Sunday with Carmen at his side. The women warn the girl that Don José is looking for her. When he finds her, he begs for her love. She rejects him and the soldier is blinded by rage. He stabs the girl while the crowd is heard cheering Escamillo’s success.


E Q U I P

PresidentaSra. Catalina Cladera,Presidenta del Consell de Mallorca

VicepresidentaSra. Bel Busquets,Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística

VocalsSr. Jaume Tortella (PSOE)Sra. Catalina Cirer (PP)Sr. Guillem Balboa (Més)Sra. Magdalena Gelabert (Podem Mallorca)Sra. Francisca Mora (El Pi)Sra. Margalida Isabel Roig Catany (Ciudadanos)Sra. María Cristina Macías (Vox) Vocal del Govern de les Illes BalearsSra. Catalina Solivelles, Delegada de Cultura Vocal de l’Ajuntament de PalmaSr. José Hila, Batle de PalmaSuplent: Antoni Noguera Ortega Secretari i director generalSr. Josep R. Cerdà

Fundació Teatre Principal de PalmaPAT R O N AT

DireccióJosep R. Cerdà, director gerentMarta Ferré, adjunta a la direcció Marga Amengual, secretària

Àrea de produccióMiquel Martorell, cap d’àreaJuan F. GonzálezJaume FiolIrene Salord

Àrea de comunicació i relacions externesBartomeu Homar, cap d’àreaAnna MurilloRosa Calafell

Àrea tècnicaSebastià Amorós, cap d’àrea Bernat Damians, cap d’escenariAlfredo PinoRafel JuanMariano MecaJoan A. TerrassaAntoni SalomGuiem TerrassaDiego FuentesTòfol SbertPau TarongíPere CampanerJosep MarotoAntonio Saavedra

Àrea d’administració i serveis generalsSusana Fuentes, cap d’àrea Toni Cañellas, cap de sala M. Eugenia MarinaEsther MoralejoCati Abellán Paquita Martínez Adrián AragundeFrancisco Caneta

Cors del Teatre PrincipalPere Víctor RadoM. Francisca MirMargalida RipollManuel VelascoCarles PujolsNúria FiolMar Fiol

Personal temporal de suportSastreria Juan CruzAna Belén CortésAzahara JuanedaMaría García

Tècnics Mª Inmaculada GimenoJordi A. RibasJosé A. MuñozBrian PinFco. Javier NietoRubén RamírezJaume Cerdà

Maquilatge Ajaia makeup

Perruqueria Natcher Estilismes

Serveis externs i col·laboradors StudioRoses Direcció d'art i disseny gràfic

Hexel Event Acomodació i auxiliars de taquilla

AstraSeguretat i vigilància

TomgarNeteja


Normes generals

El Teatre Principal de Palma agraeix als espectadors la seva confiança i els demana que segueixin les següents recomanacions.

P U N T U A L I TAT En consideració al públic i als artistes, es prega la màxima puntualitat. No es permetrà l’entrada a la sala una vegada que la funció hagi començat (inclòs l’accés a les llotges). Els espectadors que arribin un cop iniciat l’espectacle, podran seguir-lo a través dels monitors instal·lats al vestíbul i a la cafeteria, tot esperant que es produeixi alguna pausa a la funció.

C A N V I S E N L A P R O G R A M A C I Ó I D E V O L U C I Ó D E L O C A L I TAT S El Teatre Principal, per causes d’indisposició dels intèrprets anunciats, tècniques o de força major, o si altres circumstàncies ho exigeixen, podrà suspendre les funcions, alterar les dates, els programes i els intèrprets anunciats. Únicament la suspensió o cancel·lació d’una funció és motiu de la devolució de l’import de la localitat.

R E V E N D A D E L O C A L I TAT S El Teatre Principal no garanteix l’autenticitat de les localitats si aquestes no han estat comprades en els punts oficials de venda. El Teatre Principal no autoritza cap altre sistema de venda de localitats que els punts oficials de venda.

Q U E I X E S I S U G G E R I M E N T S Hi ha formularis de queixes i suggeriments a disposició del públic, que seran facilitats pel personal de sala.

E N R E G I S T R A M E N T S I F O T O G R A F I E S No és permès realitzar cap tipus d’enregistrament sonor o visual en cap suport sense prèvia autorització del Teatre Principal.

T E L È F O N S , A L A R M E S I A PA R E L L S E L E C T R Ò N I C S Abans d’accedir a la sala, és necessari desconnectar els telèfons mòbils i les alarmes dels rellotges, així com qualsevol tipus d’aparell electrònic. Si per motius de salut és necessari entrar amb algun aparell, consulti-ho amb el personal de sala.

Z O N A L L I U R E D E F U M S No es permet fumar en tot el recinte del Teatre Principal.

D R E T D ’A D M I S S I Ó El Teatre Principal es reserva el dret d’admissió. No es permet l’entrada amb objectes considerats perillosos.

M E N O R S No és permesa l’entrada a les representacions a menors de 5 anys, excepte en aquelles funcions especialment orientades al públic infantil. Alguns muntatges tenen una edat recomanada. Si té dubtes, consulti a taquilla abans de comprar l’entrada.

M E N J A R I B E G U D A No es pot introduir cap tipus d’aliment o beguda dins la sala o en les llotges. Si per motius de salut necessita fer-ho, consulti amb el personal de sala.

DL

PM 19

9-20

20

55 34 Temporada d’Òpera

CarmenG. Bizet Director musical: Manuel Coves Director d’escena: Calixto BieitoProducció de l'Opéra National de Paris

Lucia di LammermoorG. Donizetti Director musical: Antonio Méndez. Director d’escena: Nicola BerloffaCoproducció de l'Òpera d'Oviedo, el Teatro Colón de Buenos Aires i l'Òpera de Tenerife

La flauta màgicaW. A. Mozart Directora musical: Yi-Chen Li Director d’escena: Jorinde KeesmaatProducció de l'Òpera Zuid de Maastricht (Països Baixos)

AchterlandAnne Teresa De Keersmaeker/Rosas Idea i coreografia: Anne Teresa De Keersmaeker Posada en escena: Jean Luc DucourtUna producció de Rosas

M A RÇ Diumenge 1, 18 hores Dimecres 4, 20 hores Divendres 6, 20 hores Diumenge 8, 18 hores

A BR I L Diumenge 26, 18 hores Dimecres 29, 20 hores

M A I G Divendres 1, 18 hores Diumenge 3, 18 hores

J U N Y Dimecres 10, 20 hores Divendres 12, 20 hores Diumenge 14, 19 hores

J U N Y Dissabte 20, 20 hores Diumenge 21, 19 hores

56 Carmen — G. Bizet34 Temporada d'Òpera amb el suport de:

Segueix-nos a: Instagram: @teatreprincipal Facebook: @Teatreprincipaldepalma Twitter: @teatreprincipal Web: teatreprincipal.com

carmen...4 carmen fi g. bizet presentació l’etiqueta de controvertida que precedeix la posada en...

Documents