Carlo Scarpa: més que el pas del temps Eduard Bm

S'assembla poc Scarpa al seu admirat F.LI. Wright. Si aquest partí d'esquemes «beaux-artiansn, aquel1 ho ha fet ja sobre les propostes de la modernitat. Recorrent un camí invers, mentre Wright feia més fluit l'espai, en un principi organitzat pels eixos compositius, Scarpa cerca- ra tancar I'espai continu de I'arquitectura moderna.

A la vil.la Ottolenghi (1975), a un esquema en L molt poc Wrightii, ce li juxtaposa un cos lineal que fa que el recinte principal de l'habitatge resulti quasi tancat per la propia edificació. Observacions semblants podríem ter a la vil.la Roth (1971). Ja a la vil.la Zoppas (1953) I'apa- rent continuitat de I'espai esti de fet fraccionada en una serie de recintes virtuals o materialment closos, com també ho són els seus jardins i espais públics, des dels de la Qua- rini o Castelvecchio a I'accés a 1'Institut d'Arquitectura de Venecia.

D'altres relacions histbriques a mts de la wrightiana han estat establertes a propbsit de l'obra de Scarpa. El treball amb geometries e¡em>ntals - e l quadrat i el circle- ha donat lloc a especular amb les seves proximitats amb el neoplasticisme i, altre cop, amb Wright, malgrat les relacions tan diverses que un i altre estableixen entre aquelles formes. El mateix Scarpa ha exercit, d'altra banda, la cita histbrica quasi literal, per exem~le, al muntatge de i'exposició de Mondrian (1956) o al Paveiió Venet de 1961. El seu projecte de concurs per a la colonia Olivetti a Ivrea (1956) -com podria fer-ho, molts anys més tard, la seva casa per a tres famílies- va suggerir concomitincies amb Scharoum. Tampoc la Secession no ha estat oblidada en comentar algun treball de Scarpa.

Scarpa -arquitecte sense certituds- sembla preten- dre recollir per el1 mateix rota aquella experiencia mo- derna. L'obra es configurara per superposició, com una investigació arqueolbgica invertida, de les runes de les di- verses construccions que Scarpa aixecari dins del seu cap, sobre el paper, i quasi sobre la propia obra. Scarpa podra així explicar també I'obra ex-novo com a relació entre parts predeterminades, legitimades més per un simulacre de decantació histbrica que per una poktica determinada. Així, les parts podran tenir aquelles ja citades arrels di- verses; el temps -és a dir Scarpa- s'encarregari d'esta- blir pacientment les relacions entre elles.

La presencia de l'arquitectura del passat ofereix a Scarpa la qualitat dels materials i la preexistencia d'unes lleis compositives que I'absolen de l'obligació d'inventar- les. Així, aquest artista, quan té l'herencia historica com a material de projecte -precisament a les obres que amb més extensió publiquem-, pot resoldre directamente la intervenció expressant les relacions entre els diversos subs- trats, per fi reals, del temps.

Pero no és reduyble el món de Scarpa a la seva 1ú- cida consciencia de les radica!s diferencies entre les arqui- tectures de cada epoca. Scarpa establiri relacions amb i'arc de ]'experiencia de l'arquitectura potser no totalment revisades:

Si la desaparició del gruix -a les facanes, als ele- ments importants, a I'organització de la planta- fou con- substancial a la nova arquitectura, per Scarpa, com per als barrocs italians, és un element quasi constant del seu repertori.

Ja al 1953, a la segona versió de la vil-la Zoppas, Scarpa assaja engruixir els seus pilars, que resultaran do- minants, com a la vil.la Ottolenghi o a la Roth, en I'or- ganització de l'espai. Exactament al mateix any, Kahn, a la casa Adler, recuperava també el massís. Scarpa ho con- tinuara fent f i n ~ les seves darreres obres.

Un altre cop al barroc haurem de trobar ressons d'una altra operació Scarpiana: la inclosió de volums. De les relacions entre el cercle i el quadrat a la casa Veritti (1955), al joc de capses xineses de la tomba Brion, a la Banca de Novara, Scarpa ens ensenya coses que conte- nen coses que amaguen altres coses.

La paret de marbre s'enfonsa i esdevé una porta ... Com Lutyens recieava les grans baluernes clissiques per a recórrer-les després irrespenuosament infringint les lleis de l'aparatosa enginyeria d'eixos, enfilades, simetries, creant noves jerarquies d'espais i circulacions tangencials, que s'obren excitants com a dreceres no explorades, tam- bé Scarpa es mou per la modernitat com per un laberint, com ho fa materialment a la reforma del Memorial a Mas- sieri (1970) o als estudis preparatoris de la casa Borgo, pro- posant aquel1 espai, tan propi de Scarpa, policentric (una altra proposta barroca) tancat i fluent entre diversos vo- lums elementals. Pero si Lutyens es distanciava de l'ar- quitectura acadimica com d'un ccadaver exquisit~, Scar- pa, que es declarara apassionadament antieclectic, potser només respon a una manca de seguretats que l'allunya de la primera generació moderna i, tot obligant-lo a escollir entre un més gran venta11 d'opcions, ens I'apropa.

Scarpa, d'aquell passeig per la historia, sovint la- beríntic, no solament ens en portara els fragments per- que, com al Carnaval de Venecia, habillem segons capri- ci a la indefinició de I'arlequí, ni oferiri tan sols el sensual consol de rerrobar les qualitats de materials, colors i tex- tures, ni la inacabablement i inacabable bella reflexió so- bre el pas del temps (Castelvecchio, Quarini, Posagno, Olivetti). Sembla innegable que Carlo Scarpa establiri, també, per sobre de decorativismes i mimesis estilístiques, punts concrets de relació amb l'experiencia de I'arquitec- tura, eixamplant així els vitals i múltiples camins de l'ar- quitectura de la modernitat.

Eduard Bru

l . Vi1.h Zoppm. Trwiso. Segon l . Villa Zoppis T m i i i . Sxonda pmjectc, 1973 pmgrita, 1913 2. Vi1.k Rorh, TrevM. 1971 2. Villa Rolh, Tmiro. 1971 3. Munt<rfgr de I'Esporitid Mond"an, 3. Montlggio dell't~potizione MandMn. Romo. 1976 Roma, 1916 4. Paurlló I&et o ~ ~ o r i c i á rItdIi<rr., 4. Padiglione Veneto a I'E~sizionr Tod. 1961 ~ I t d b r , Torino, 1961 5 . Pmjecte de concurr p a II In Colonia 5. Pmgrtto di rancam pn lo Colonia Olivrrri a Iurcir, 19% Oliwtti a lwea, 1916 6 . Pmjecte de tres cases a Bellwno, 6. R o ~ t m di ,re c m a Bclluno, 1971 , .orc

7 , 8. Std i per la redn Ortalinghi 9. Villa V m f t i Udine, 1911/61 10. Tomb. B ñ o ~ Tmiio, 1970 11. Bnnm P ~ p o h r e di Vmona, 1973/78

12. EL. Wnghf, MmoMl Manimi, Venez& 1917 13. R.foforma di Scnrp. prr il MmoMI Mdsicri 1970 14. Sludi pn la r8.v Borgo, V k r n . 1973

La casa Borgo (Vicenza 1973)

Casa Borgo (Iíicenza 1973)

Reponoig~ fato~>fic: TOBIA SCARPA.

l . Virllr der de I'interior de I'illa. l . V&rn dnll7nrrmo drll'irolnra 2. Croqi<i* dc la facani? principal, 2. Sciiirzo d& ficciaro p h c r p l e 3. Detall de I<r f q a m i rreció. 3. fi~rnicalarc della firriata E rcxionc 4. Facana a1 caner, arnés ir I'tdifi". 4 . Fuccuito dclli siroda. i n p r a -

,dl/'ed,j<,,,.

5. G<rr<rige 5 . Garage 6. PInnrn b#ixií 6. Pinno fma 7 . P l m t o primera 7. k m o piano 8 . Pl#"td regon,, s. Secondo puino 9 . P1'Znt.s tercera 9. T m o pinno

10. Planta cobrna 10. Fuino copmo