# 01

Cluster 01.indd 1 22/02/2013 20:27:51

Cluster is a meeting point for artists from around the world. The magazine is a reflection of contemporary art. All guest artists collaborate freely. This will show that the new artistic values were consistent with the critical mass and new emerging values. An alternative that will prove once again that things may work differently: without any interest.

Cluster 01.indd 2 22/02/2013 20:27:51

THE PORTRAIT AS MASK

Cluster 01.indd 3 22/02/2013 20:27:51

zv

Dale Keogh [Albury, New South Wales, Australia]Buddy Nestor [Delanco, New Jersey, USA]Maria Sardari [Dubasari, Moldova]Daria Hlazatova [Chernovtsy, Ukraine]Gen Duarte [São Paulo, Brazil] Kilian Eng [Sweden]C3 [San Francisco, USA]Ingrid Bortolotti [Petro-polis, Rio de Janeiro]Peter Kocák [Slovakia]Rogério Santos [Itapoan, Bahia, Brazil]Joncquil de Vries [Netherlands] Dustin Myers [Fullerton, California]Maya Fiala [Cadaqués, Catalunya]Interview: Isaki Lacuesta [Girona, Catalunya]

Direction & Curatorial Jofre Oliveras

Design Jofre OliverasCristina Lliurat

RedactionAdam Pérez

CLUSTER

#01

Cluster 01.indd 4 22/02/2013 20:27:51

zv

Dale Keogh “Comsumtion” color pencil on paper.

Cluster 01.indd 5 22/02/2013 20:27:51

Cluster 01.indd 6 22/02/2013 20:27:56

Buddy Nestor “Portraits”. 16 x 20 cm

Cluster 01.indd 7 22/02/2013 20:27:57

Cluster 01.indd 8 22/02/2013 20:27:58

Maria Sardari 42. Aug 30, 2010.

Cluster 01.indd 9 22/02/2013 20:27:58

Daria Hlazatova ”Joanna the Beetle” and “Dog days are over” pencil on paper.

Cluster 01.indd 10 22/02/2013 20:27:58

Daria Hlazatova ”Joanna the Beetle” and “Dog days are over” pencil on paper.

Cluster 01.indd 11 22/02/2013 20:27:58

ISAKI......LACUESTAIsaki Lacuesta (Girona, 1975) director de cinema i guionista gironí que en la seva producció compagina els gèneres d’autor i ficció. El 2011 va guanyar la Conquilla d’Or a la 59ena edi-ció del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.

Cóm vas veure la crítica de la teva última pel•lícula?És la més pol•laritzada. Hi ha gent molt satisfeta i, a la vegada, crítiques molt dures. No pensava que pogués provocar tanta ràbia en alguns sectors, essent una pel•lícula tan in-ofensiva.

Al crear l’estructura de la narració... Crec que no hi ha un camí predefinit cap a un cert cripticisme perquè, de fet, les meves últimes dues pel•lícules són fetes simultàniament, mostrant en “Los pasos dobles” una forma més el•líptica mentre que “El cuaderno de barro” és clàssica.

Rodatge? Muntatge?D’un llargmetratge, entre sis i vuit setmanes. Però el procés de creació és més llarg. Entre quatre i cinc anys. En quant al muntatge, si és un curtmetratge, el munto jo. La resta, acompanyat. És fàcil perdre la perspectiva.

Cóm neixen les teves pel•lícules?Moltes neixen de voler viure en un lloc i retratar un paisatge, o de les ganes de filmar a algú. A partir d’aquí s’obre una tra-ma relativa. L’enfoc sempre sol ser diferent. El fet de que altres hi participin m’obliga a dur a terme les pel•lícules. Podria pintar o escriure, però a vegades sóc molt dròpol. La pròpia feina és la que condueix cap a la idea.

Has jugat amb diferents disciplines dins l’art?El cinema ho inclou tot: imatge, literatura, poesia, música, etc. Per altra banda, constantment estàs en llocs i amb gent diferent. És molt enriquidor.

Et bases en uns paràmetres estètics a seguir?Cada escena, cada pla segueix el seu propi paràmetre estètic, per això hi han parts en les meves pel•lícules que semblen inconexes.

Creus que l’espectador promig acabarà interessant-se per un cinema menys comercial?En el cinema, la pel•lícula assaig o poesia està arraconada per la pel•lícula novel•la. Però tot això són cicles. Jo intento variar el format.

A qui van dirigides les teves pel•lícules?El que no faig és intentar arribar al màxim de gent, però pen-so en l’espectador, en la reacció que li causaràs si fas una cosa o una altra. Per altra banda, també em guio per les reaccions que hi han al meu voltant. També depèn del que costi rodar-la.

Corregiries alguna cosa?No. Crec que cada pel•lícula, amb els seus errors i virtuts, és millor que corregida anys més tard. Thomas Mann intentava corregir les seves novel•les de joventut i va fracassar. Les etapes tenen energies molt diferents.

Et consideres artista?A mi m’agrada parlar més d’artesania. És una forma de dir que l’art té molt de treball. La societat espanyola menysprea l’art perquè es pensen que no hi ha treball. Però en l’art tothom sol treballar dur.

Des de que fas cinema, les teves idees han canviat?Algunes sí i altres no. El que més ha canviat és que jo al principi considerava el cinema com un art més literari. Ara em fixo més en el retrat. I quan era només espectador, en ficció. Tot just ara començo a saber cóm rodar.

Cluster 01.indd 12 22/02/2013 20:27:59

ISAKI......LACUESTAIsaki Lacuesta (Girona, 1975) director de cinema i guionista gironí que en la seva producció compagina els gèneres d’autor i ficció. El 2011 va guanyar la Conquilla d’Or a la 59ena edi-ció del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.

Cóm vas veure la crítica de la teva última pel•lícula?És la més pol•laritzada. Hi ha gent molt satisfeta i, a la vegada, crítiques molt dures. No pensava que pogués provocar tanta ràbia en alguns sectors, essent una pel•lícula tan in-ofensiva.

Al crear l’estructura de la narració... Crec que no hi ha un camí predefinit cap a un cert cripticisme perquè, de fet, les meves últimes dues pel•lícules són fetes simultàniament, mostrant en “Los pasos dobles” una forma més el•líptica mentre que “El cuaderno de barro” és clàssica.

Rodatge? Muntatge?D’un llargmetratge, entre sis i vuit setmanes. Però el procés de creació és més llarg. Entre quatre i cinc anys. En quant al muntatge, si és un curtmetratge, el munto jo. La resta, acompanyat. És fàcil perdre la perspectiva.

Cóm neixen les teves pel•lícules?Moltes neixen de voler viure en un lloc i retratar un paisatge, o de les ganes de filmar a algú. A partir d’aquí s’obre una tra-ma relativa. L’enfoc sempre sol ser diferent. El fet de que altres hi participin m’obliga a dur a terme les pel•lícules. Podria pintar o escriure, però a vegades sóc molt dròpol. La pròpia feina és la que condueix cap a la idea.

Has jugat amb diferents disciplines dins l’art?El cinema ho inclou tot: imatge, literatura, poesia, música, etc. Per altra banda, constantment estàs en llocs i amb gent diferent. És molt enriquidor.

Et bases en uns paràmetres estètics a seguir?Cada escena, cada pla segueix el seu propi paràmetre estètic, per això hi han parts en les meves pel•lícules que semblen inconexes.

Creus que l’espectador promig acabarà interessant-se per un cinema menys comercial?En el cinema, la pel•lícula assaig o poesia està arraconada per la pel•lícula novel•la. Però tot això són cicles. Jo intento variar el format.

A qui van dirigides les teves pel•lícules?El que no faig és intentar arribar al màxim de gent, però pen-so en l’espectador, en la reacció que li causaràs si fas una cosa o una altra. Per altra banda, també em guio per les reaccions que hi han al meu voltant. També depèn del que costi rodar-la.

Corregiries alguna cosa?No. Crec que cada pel•lícula, amb els seus errors i virtuts, és millor que corregida anys més tard. Thomas Mann intentava corregir les seves novel•les de joventut i va fracassar. Les etapes tenen energies molt diferents.

Et consideres artista?A mi m’agrada parlar més d’artesania. És una forma de dir que l’art té molt de treball. La societat espanyola menysprea l’art perquè es pensen que no hi ha treball. Però en l’art tothom sol treballar dur.

Des de que fas cinema, les teves idees han canviat?Algunes sí i altres no. El que més ha canviat és que jo al principi considerava el cinema com un art més literari. Ara em fixo més en el retrat. I quan era només espectador, en ficció. Tot just ara començo a saber cóm rodar.

Cluster 01.indd 13 22/02/2013 20:28:00

Gen Duarte “Tela painel”. 120 x 100 cm

Cluster 01.indd 14 22/02/2013 20:28:01

Gen Duarte “Tela painel”. 120 x 100 cm Kilian Eng “Various work 08”. Illustration

Cluster 01.indd 15 22/02/2013 20:28:03

M a y a F i a l a , “ S y l v e r ” p o t o g r a p h y .

Cluster 01.indd 16 22/02/2013 20:28:03

Ingrid Bortolotti “Ergastulo” ceramic sculpture.

Cluster 01.indd 17 22/02/2013 20:28:03

Peter Kocák “The Messenger” etching. 112x87 mm

Cluster 01.indd 18 22/02/2013 20:28:04

Rogério Santos “Xiour” collage.

Cluster 01.indd 19 22/02/2013 20:28:04

Joncquil de Vries “The equilibrium” oil on paper. 70 x 50

C3 “Frontier” graphite on paper. 16 x 22 cm

Cluster 01.indd 20 22/02/2013 20:28:07

C3 “Frontier” graphite on paper. 16 x 22 cm

Cluster 01.indd 21 22/02/2013 20:28:10

Dustin Myers “Ringmaster” oil on canvas. 15 x 30

Cluster 01.indd 22 22/02/2013 20:28:11

Dustin Myers “Ringmaster” oil on canvas. 15 x 30

Bussoga is surreal designers crew, on one hand, they design, produce and sell our own products in spe-cialized stores; and on the other, they design spaces(interiors, out-sides, ephemeral...) and products on demand.

They incorporate new trends without losing our character or Mediterranean tradition.

This project is realised under Fresc cultural platform, a non profit association from Girona.If you want collaborate you can write to clusterwork@gmail.com.

ART CLUSTER

Josep Motas: product, graphic and interior design, and pro-ject management of Bussoga.

This project born in front the real needs of boost culture and as a reaction of the new emerging comunication forms.Behind this magazine we create a big network of artists that working together through Inter-net from anywhere in the world. With the means we have now we can easily group or perform any type of organization.

Cluster 01.indd 23 22/02/2013 20:28:11

Cluster 01.indd 24 22/02/2013 20:28:14