c y cm my cy cmy k - barcelona€¦ · escola tècnica superior ... i és visitat per més d’un...

C M Y CM MY CY CMY K

AGOST 2003 89

2

S U M A R I

BARCELONA VERDA, NÚM. 89 AGOST 2003

Publicació bimestralNúm. 89 agost del 2003

PresidentaImma Mayol i Beltran

VicepresidentaMarina Subirats i Martori

EditaPARCS I JARDINS DE BARCELONAINSTITUT MUNICIPALTarragona, 17308014 Barcelonatel.: 93 413 24 00fax: 93 413 24 24e-mail: [email protected]/parcsijardins

DirectorJoan Conde

CoordinacióGabriel Arranz

Cap de redaccióMaria Rosa Salvadó

Consell de redaccióAntonia BarbaTeresa FranquesaDani GarcíaXavier HernándezColoma Rull

Consell assessorDesenvolupament de Parcs i Jardinsde Barcelona, Institut Municipal:Joan Andreu VerdaguerEscola Tècnica Superior d’Arquitectura: Miquel VidalFoment de les Arts Decoratives (FAD):Xavier RoviraInstitut Municipal d’Educació deBarcelona: Antònia HernándezDiputació de Barcelona: Manuel CanesEscola d’Agricultura de Barcelona(UPC): Xavier FàbregasDirecció de Serveis de VigilànciaAmbiental de Barcelona: Margarida ParésEl Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella

Gestió, producció editorial i impressióEl Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS)tel.: 93 357 00 50

Col·laboradors d’aquest númeroMiquel Martín, Ole Thorson

Disseny i maquetacióManuel Reyes

Assessor lingüísticMarià Pou Nadal

FotografiaDani García, Alonso José Fernández,Manel Raya

Foto portadaDani García

Publicitat i patrocinis José Luis Almudí

Secretaria i subscripcionsNúria Ugena

Tiratge10.000 exemplars

Barcelona Verda no comparteixnecessàriament les opinions ex-pressades pels autors dels articlespublicats en aquesta revista.

Paper reciclatCyclus òfsetTorras de 115 i 170 g

Copyright: Reproducció autoritzada ambindicació de la font. Se'n sol·licita còpia.

20

La portada

EDITORIAL ........................................................3

NOTÍCIES ..........................................................4

AGENDA 21 DE BARCELONAAcció 21: construint la xarxa d’actors ..........................................12

EL PERSONATGE Marià Martí, gerent del Consorci del Parc de Collserola i secretari general de Fedenatur ...................................14

VERDA...................................................... 16

PARCS DE CIUTATEl llarguíssim camí de la Torreblanca ........20

REPORTATGELas oficines també poden ser “verdes”......22

L’OPINIÓMovilidad sostenible, per Ole Thorson ....25

PAISATGISMEEl sendero del Pinar de la Algaida .............26

EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITATToca fusta per ballar! ...................................28

APUNTS DE JARDINERIAEl jardí aquàtic..............................................30

FULLS TÈCNICSEl control de qualitat a les zones verdes .........................................32

MOLT CAMP PER CÓRRER ..............................34

DIRECTORI VERD.............................................38

La portada

26OMBRA DE TIPUANES

Quan la calor es fa sentir, no hi ha res com una ombra quepermeti descansar de la força del sol. Les tipuanes són unaespècie cada cop més present a Barcelona. Extraordinària-ment ornamentals, a la primavera s’omplen de flors d’ungroc intens que donen pas, a l’estiu, al verd lluminós d’unsfruits que adquireixen tonalitats ocres en arribar la tardor. A més d’aquest espectacle cromàtic que va canviant amb elpas de les estacions, la tipuana també ens regala una ombratan agradable com la d’aquest racó del Parc del Guinardóque ocupa la portada del número de Barcelona Verda queara teniu a les mans. Espais ombrívols com aquest són fre-qüents als parcs i jardins de la ciutat. Val la pena gaudir-ne.

01 BCN verda / SUMARI-EDITO/89 10/10/03 11:13 Página 2

BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 3

Editorial

L’educació ambiental és, sens dubte, l’objectiu més impor-tant de la revista que des de ja fa més de deu anys edital’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Juntament amb la

divulgació de les característiques dels espais verds de la ciutat idels principis sostenibilistes que s’apliquen en la seva gestió, ja fatemps que Barcelona Verda ha incorporat continguts que amplienl’abast del concepte “verd” més enllà de les espècies vegetals. Ésper aquest motiu que en aquest número de la revista ens hem vol-gut referir extensament a un aspecte que és molt important per-què implica molts espais, molts recursos tècnics i moltes persones.Es tracta de l’anomenada oficina “verda”, ambientalment sosteni-ble tant pels materials que s’hi fan servir (paper, ordinadors, mo-bles) com per aspectes tan fonamentals com l’aplicació de criterisd’estalvi energètic. Un procés d’ambientalització en què està im-mers des de fa temps l’Ajuntament de Barcelona.

En la publicació que ara teniu a les mans hi ha altres temes rela-cionats amb la cultura de la sostenibilitat i també n’hi ha de rela-cionats amb el paisatgisme. Així, Ole Thorson ens parla de la mobilitat, una qüestió fonamental a l’hora d’aconseguir que les ciu-tats guanyin en qualitat. I els arquitectes responsables del projec-te ens expliquen com és el nou sender del Pinar de la Algaida, a labadia de Cadis, que ha estat mereixedor del Premi FAD 2003 enla categoria d’espais exteriors.

Quan rebeu aquesta revista, molts de vosaltres ja haureu començatles vacances o bé estareu a punt. En nom de Parcs i Jardins i en elmeu propi, desitjo que en gaudiu al màxim. En tot cas, recordeuque els espais verds i el gran parc de sorra que formen les platgesde Barcelona són llocs que s’han de tenir molt en compte a l’horade planificar unes vacances a ciutat. ■

Joan Conde del Campodirector gerent de Parcs i Jardins

Barcelona també és ‘verda’ als despatxos

01 BCN verda / SUMARI-EDITO/89 10/10/03 11:13 Página 3

4

N O T Í C I E S


Parcs i Jardins a Mosaïcultura 2003

Des del 20 de juny fins al 6 d’octubre,el drac del Parc Güell reproduït ambmaterial vegetal representarà Barce-

lona en el Festival Mosaïcultura, que cadaany se celebra a la ciutat canadenca de Mont-real. Es tracta d’una exposició hortícola d’a-bast mundial en què es mostren esculturesflorals de grans dimensions i que posa en re-lleu la implicació de les ciutats en la protec-ció del medi ambient, en l’art i en la cultura,a més dels valors del desenvolupament sos-tenible. En l’edició del 2003, que ha tingutcom a lema “Mites i llegendes del món”, hihan participat prop de 70 ciutats, en repre-sentació de 35 països. Així, Mosaïcultures In-ternationales és una oportunitat per donar a

conèixer les ciutats i les seves polítiques a es-cala internacional, perquè aquest esdeveni-ment té gran difusió mediàtica arreu del móni és visitat per més d’un milió de persones delpaís i també estrangers.

El projecte de l’Ajuntament de Barcelona,encarregat a l’Institut de Parcs i Jardins, és unareproducció feta amb plantes herbàcies de l’es-cala monumental del Parc Güell i de l’escultu-ra colorista del drac i els elements decoratiusque l’acompanyen. Aquesta obra, una de lesmés representatives d’Antoni Gaudí, consti-tueix un conjunt d’arquitectura i paisatgisme iés un dels millors referents del Modernismecatalà, un dels símbols més representatius deBarcelona.

En l’edició del2003 de

Mosaïcultura, hihan participat

prop de 70ciutats, en

representacióde 35 països

02 BCN verda /NOTICIES/89 10/10/03 11:10 Página 4

BARCELONA VERDA, NÚM. 89 AGOST 2003 5

Per dur a terme el projecte a l’espai deMosaïcultures de Montreal s’ha construïtuna estructura coberta per una xarxametàl·lica lleugera de 10x10 m sobre la quals’ha posat el substrat per poder-hi fer les im-plantacions. A sobre del substrat hi ha unaaltra xarxa metàl·lica i un geotèxtil foradatper poder-hi ancorar les plantes. També s’hainstal·lat un sistema de reg que garantirà elmanteniment del conjunt durant tot eltemps que estigui exposat. ■

ESPÈCIES UTILITZADES EN L’ESCULTURA VEGETAL

Alternanthera cromatella ‘Rubra’Alternanthera sessilis ‘Rosea’Alternanthera ‘Fine True Yellow’Alternanthera ‘Allumette Jaune’Alternanthera sp.Alternanthera tricolor ‘Rosea’Alternanthera bettzikiana ‘Rubra’Alternanthera sessilis ‘Rubra’Begonia semperflorens ‘Ambassador Blanc’Coleus hybridus ‘Or Pyrénées’Coleus hybridus ‘Golden’Echeveria desmettiana ‘Glauca’Heliotropium arborescens ‘Mini Marin’Heliotropium arborescens ‘Midnight’Helichrysum petiolare ‘Mini Silver’Santolina chamaecyparissusSantolina virensScaevola sp.Torenia fournieriVinca minor ‘Illumination’

L’esculturavegetal feta perParcs i Jardinsha necessitatuna estructuracoberta per unaxarxa metàl·licalleugera de10x10 m sobrela qual s’haposat substratde plantació


6

N O T Í C I E S


JULIVERT MEU Clàssica als parcs per Joma

Per vuitè any consecutiu, Parcs i Jar-dins ha organitzat el cicle de concertsde petit format Clàssica als Parcs, a

càrrec de joves intèrprets que durant tot eljuliol han convertit molts espais verds deBarcelona en un marc excepcional on gau-dir de la música. Igual que en l’edició del2002, els participants van presentar les se-ves propostes en una convocatòria pública.Un jurat format per membres de l’Auditori,el Conservatori Superior de Música de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu van es-

collir els participants de l’edició 2003 deClàssica als Parcs valorant l’audició, el cur-rículum i el repertori proposat.

Aquest any, el cicle de concerts ha tingutconvidats especials: el grup de cinquè cursde percussió del conservatori del Liceu,que ha actuat acompanyat dels joves intèr-prets seleccionats en aquesta vuitena edi-ció: Duo Helua, Ensemble de Guitarresdel Conservatori del Liceu, Adagio Quar-tet, Amaya Barrachina i Valéry Leën, Al-bert Rodríguez i Maria del Mar Serra, iPaula Nogueira, Edwin Guevara i SergioMenem. Pel que fa als parcs i jardins on s’-han celebrat els concerts, aquest any hanestat Diagonal Mar, els Jardins de la Tama-rita, el Turó Park, els Jardins de Ca n’Alti-mira i el Parc de la Ciutadella. Aquestavuitena edició de Clàssica als Parcs hacomptat amb el patrocini de Bancaja i ambla col·laboració d’Adagio, S. A., el diariAvui i COMRàdio. ■

La música clàssica torna als parcs

Imatges dels concertscelebrats als Jardins dela Tamarita i al Parc de

la Ciutadella



Al’estiu sempre s’han d’establir crite-ris de reg que assegurin el manteni-ment de la qualitat de les zones

verdes de Barcelona. Aquest any, aquestesmesures són especialment necessàries aconseqüència de les temperatures excep-cionalment elevades que s’estan registrantdes del juny passat. Així, s’ha modificatl’horari de funcionament de la xarxa dereg programat amb l’objectiu que funcionidurant la nit, el període amb una menorevapotranspiració. El reg automàtic noprogramat es posa en funcionament a les6 del matí, dues hores abans que l’horarihabitual durant la resta de l’any, i general-ment es prolonga fins a les 9 del matí. Enel cas concret de l’arbrat viari, els arbresque fa un any que han estat plantats, ique, per tant, encara s’estan consolidant,es reguen tres cops al dia: matí, tarda init. La major sequedat dels sòls ha obligat,

així mateix, a augmentar la quantitat d’ai-gua utilitzada, que procedeix, en granpart, de l’aprofitament dels cabals freàticsde la ciutat. ■

Adequació del reg a les altes temperatures

Els camions cisterna es carreguen amb aigües

del subsòl de la ciutat

Premis FAD 2003

Parc de Diagonal Mar“Un giardino al centro”

El Parc de Diagonal Mar, dels arquitectes Enric Miralles i Bene-detta Tagliabue, i “Un giardino al centro”, obra de l’arquitectaDaniela Cola Franceschi i de l’escultor Pep Admetlla, han estat

els guanyadors del Premi FAD 2003 del Jurat de l’Opinió en els apar-tats d’espais exteriors i espais efímers, respectivament. En el primercas, es tracta de l’últim gran parc inaugurat a Barcelona, i, en el se-gon, d’un enjardinament fet al Museu d’Història de la Ciutat de Gi-rona. El Premi Jurat de l’Opinió el decideixen els assistents a la festad’entrega dels Premis FAD a partir de l’exposició de fotografies de lesobres finalistes. ■


8

N O T Í C I E S


El Museu de Ciències Naturals deBarcelona està portant a terme unestudi sobre les cotorres argentines(Miopsitta monachus), també ano-menades de pit gris, que viuen a laciutat. Una de les raons del treballés estudiar com es dispersen aquestsocells i com utilitzen el medi a Bar-celona. És amb aquest motiu ques’estan marcant exemplars amb me-dalles numerades, molt visibles tantsi els animals són a terra com si es-tan menjant dalt dels arbres. L’estu-di té com a objectiu valorar la mag-nitud real de la presència massivad’aquesta espècie a la ciutat i la sevaevolució futura, determinar elsparàmetres ecològics que regulen ladinàmica de les poblacions i saber-ne els factors limitants. Aquesta informació és bàsica per desenvo-lupar models predictius sobre lespossibles respostes de l’espècie a di-ferents accions de control.

Així, a fi de controlar al màximpossible els exemplars marcats, elMuseu de Ciències Naturals ha fetuna crida als ciutadans per demanar-los que col·laborin avisant els tècnicsque estan fent la investigació quanvegin una cotorra. Ho poden fer pertelèfon, fax o correu electrònic, ihan d’indicar el lloc on s’ha vist l’o-cell, la data i el número de la meda-lla, una informació que serà molt va-luosa per poder comprendre millorl’ecologia d’aquesta espècie.

UNA ESPÈCIE INVASORALa cotorra argentina o de pit gris ésoriginària de l’Amèrica del Sud i haestat importada massivament a Euro-pa i Nord-amèrica com a animal decompanyia. Aquesta espècie és vícti-ma des de fa anys d’un important co-

merç, fins al punt que, durant el 2001i el 2002, l’Argentina va establir unesquotes màximes d’exportació de20.000 exemplars anuals. Aquest co-merç ha fet possible que hi hagués alli-beraments accidentals o voluntarisd’un gran nombre d’exemplars i, pertant, ha permès que s’establissin enhàbitats als quals no pertanyen, ambels desequilibris ecològics que aixòcomporta.

Aquests ocells són els únics de la sevafamília que construeixen els nius ambbranques. Això els garanteix un llocper nidificar sense haver de competirper un forat, fet que representaria unalimitació important en l’expansió del’espècie. Com que els individus man-tenen el niu durant tot l’any i l’utilit-zen com a dormidor fora de l’estacióreproductora, poden sobreviure enambients més freds dels que els sónpropis, com és el cas de Barcelona. Elseu caràcter oportunista i la seva grancapacitat de colonització i adaptació a

nous medis han fet que s’hagin con-vertit en una mena de plaga.

Entre els diferents problemes quecausen hi ha els atacs a conreus peralimentar-se, la trencadissa de bran-quillons dels arbres per fer els nius(poden arribar a pesar fins a 200 kg),el risc que caiguin a la via pública i elsoroll.

L’ESTUDI DE LES COTORRES Va començar l’any 2001, amb l’ela-boració d’un cens arreu de Catalunya.Es calcula que actualment n’hi ha2.200, amb colònies importants alBarcelonès, al Baix Llobregat, al VallèsOccidental i al Segrià.

L’estudi, desenvolupat pel Museude Zoologia de Barcelona, l’hanencarregat i cofinançat el Departa-ment de Medi Ambient de la Gene-ralitat, el Departament de Salut Pú-blica de la Diputació de Barcelona il’Institut de Salut Pública de l’Ajunta-ment de Barcelona. ■

On enviar la informació: Joan Carles Senar, cap de Recerca i PublicacionsCientífiques, Museu de Ciències Naturals, pg. Picasso, s/n, Parc de la Ciu-tadella 08003 Barcelona. Tel.: 93 319 69 12, fax: 93 310 49 99, a. e.: [email protected]

Què fan les cotorres de Barcelona?


El 27 de juny es va presentar, a l’audi-tori de CaixaFòrum, la publicació Es-cola i entitats ciutadanes: la co-

operació educativa, editada pel Consell deCoordinació Pedagògica de Barcelona.Aquest consell, impulsat per l’Institut Mu-nicipal d’Educació de Barcelona, i del qualParcs i Jardins forma part des dels seus ini-cis, aplega 94 institucions i entitats ciutada-nes que ofereixen activitats educatives per aescolars, i és també un marc de col·labora-ció entre entitats per a la producció de ma-terials i recursos i per a l’avaluació i difusiód’activitats.

Les activitats que s’ofereixen cobreixen unampli espectre temàtic: música i arts escè-niques, participació i cultura solidària, en-torn natural i educació ambiental, cinema,arts plàstiques, educació per a la mobilitat,salut i prevenció de riscos, educació física,accés a la informació, empreses de serveis,mitjans de comunicació, serveis municipals,transport públic, coneixement històric ociència i tecnologia.

La presentació de la publicació Escola i en-titats ciutadanes: la cooperació educativa vatenir com a objectiu fonamental donar aconèixer una vegada més el Consell de Co-ordinació Pedagògica a la comunitat educa-tiva i als ciutadans i ciutadanes de Barcelo-na. Aquest consell té com a objectiu brindara l’escola la major quantitat i diversitat pos-sible de recursos educatius i culturals per op-timitzar la ciutat com a agent educatiu i am-pliar les possibilitats d’aprendre que tenenels infants. Alhora, contribueix a donar elressò adequat a esdeveniments educatiusocasionals generats per aquestes entitats osorgides del teixit social.

Amb el Consell de Coordinació Pedagògi-ca es vol assegurar també la millora i amplia-ció constant de les propostes educatives quefan a l’escola les institucions i entitats, tant enel sentit d’obertura de nous espais i creacióde nous recursos educatius com en el de re-novació de propostes o perfeccionament deles existents. La millora qualitativa de les ac-tivitats educatives que ofereixen les entitats,tant pel que fa als continguts com a la meto-dologia, l’accessibilitat i la compensació dedesigualtats, és un altre dels objectius d’aquestconsell. Una de les vies per aconseguir aques-ta actualització i millora és la formació per-

manent del col·lectiude professionals quegestionen, organitzeno desenvolupen lesactivitats educativesper a escolars. ElConsell de Coordina-ció Pedagògica tambévol promoure i millo-rar el coneixementmutu, el diàleg i eltreball conjunt entreentitats ciutadanes icentres escolars peravançar des d’un mo-del d’oferta educativaexterna a l’escola, li-mitada a la condició d’usuària, cap a un mo-del de col·laboració.

La relació actual entre centres escolars ientitats ciutadanes amb una oferta educati-va se situa en un nivell de contacte, carac-teritzat per la relació d’oferta i demandad’activitats educatives configurades des deles entitats. El Consell de Coordinació Pe-dagògica aspira a la constitució de xarxessocials entre els centres escolars i les entitatsque formen part d’aquesta plataforma ambprojectes comuns: disseny, experimentació,avaluació i difusió d’activitats educatives. ■


Barcelona: tot un món d’activitats educatives

Presentació d’Escola ientitats ciutadanes: lacooperació educativa,

a l’auditori deCaixaFòrum


10

N O T Í C I E S


PESCADORS CONSERVACIONISTESCada any, prop de 300.000 aus ma-rines moren ofegades en quedar en-ganxades en els arts de la pesca depalangre. Per poder fer més compa-tible l’activitat pesquera amb la con-servació dels ocells, SEO/BirdLife haconvocat el concurs “18.000 eurosper una idea”, adreçat als professio-nals del mar. De moment ja s’han re-but 84 idees, procedents d’onze paï-sos. S’ha de destacar que 58 de lespropostes corresponen a Espanya,sobretot a Galícia (17), seguida d’An-dalusia (13) i Catalunya (11), i la ma-joria dels participants són pescadorsi familiars seus.

HEM DE SABER EL QUE MENGEM Per això, el Parlament Europeu hacomençat a posar fil a l’agulla en laqüestió dels aliments modificatsgenèticament, els famosos transgè-nics, i en la necessitat que aquestaparticularitat es faci constar en les eti-quetes perquè el consumidor puguitriar. Els reglaments aprovats enaquest sentit inclouen tots els ali-ments i pinsos que contenen ingre-dients modificats genèticament, en-cara que sigui en un percentatge moltbaix: a partir del 0,9% en els transgè-nics autoritzats i del 0,5% si formenpart del grup sobre el qual hi ha unamoratòria de tres anys.

FALTA CIVISMELa fotografia és d’una figura re-bentada per un petard als Jardinsde la Tamarita. Dissortadament,aquesta no és una excepció a Bar-celona. Hi ha massa llocs que pa-teixen la falta de civisme depersones que fan accions vandà-liques, guixen parets (una cosa ésexpressar-se mitjançant els grafitsi una altra de molt diferent em-pastifar de manera indiscrimina-da qualsevol superfície), embru-ten i cometen un llarg etcèterad’actes que estan degradant moltsespais de la ciutat.

L’ECOSEMÀFOR •••

Coincidint amb la celebració del Cam-pionat del Món de Natació Barcelona2003, l’Agència d’Energia de Barcelo-

na ha posat en funcionament una instal·laciósolar tèrmica a les piscines municipals Picor-nell. Aquesta instal·lació és la segona més grande la ciutat, després de la del poliesportiu Bacde Roda, i forma part, juntament amb la ins-tal·lació solar tèrmica de l’Estadi Serrahima,dels objectius del Pla de Millora Energètica de

Barcelona (PMEB) pel que fa a la incorpora-ció de sistemes solars en edificis municipals.

La instal·lació solar de les Picornell està si-tuada a l’aparcament del centre esportiu, téuna superfície de captació de 334 m2 i gene-rarà una quantitat d’energia de 360.000kWh/any, és a dir, el 41% del consum anuald’energia per a l’escalfament de l’aigua per adutxes. Així, la central solar tèrmica permetràescalfar aigua per a un total de 1.242 dutxesdiàries.

A més de l’estalvi de consum de combusti-bles fòssils, l’ús d’energia solar afavoreix elmedi ambient amb l’estalvi d’emissions deCO2. En aquest cas, la central de les piscinesPicornell evitarà l’emissió d’un volum equiva-lent a 65 tones anuals de CO2 a l’atmosfera.Caldria un any perquè gairebé 100.000 m2 debosc mediterrani convertissin en oxigenaquesta quantitat d’anhídrid carbònic.

El fet que aquesta instal·lació s’hagi situat demanera visible en un indret d’afluència massi-va, amb una mitjana de 3.000 usuaris diaris,permet incidir en la consciència ecològica delsciutadans i ciutadanes pel que fa a l’ús de lesenergies renovables. ■

Energia solar a les piscines Picornell

La instal·lació solartèrmica de les piscines

Picornell és la segonamés gran de Barcelona


12

A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A


El desenvolupament dels Plans d’Ac-ció i la consolidació de la xarxad’actors van ser els dos grans objec-

tius de la I Trobada d’Actors 21, celebradala primavera passada i que va comptaramb la participació de representants d’unatrentena d’organitzacions, a més de tèc-nics municipals. En aquesta trobada, cadaorganització va presentar les actuacionsamb què concreta el seu compromís, tantles ja fetes o en curs com les previstes amitjà termini. Així mateix, es va tractar laqüestió dels recursos disponibles per a l’e-laboració de plans d’acció i es va treballaren la metodologia per fer-los, a partir delmodel que proposa el llibre Acció 21: guiametodològica per avançar cap a la sosteni-bilitat de Barcelona.

Durant la trobada també es va construircol·lectivament una base de dades d’ofertes

i demandes de la xarxa d’actors, o sigui, decol·laboració entre les organitzacions fir-mants del Compromís Ciutadà per la Sos-tenibilitat, que es pot consultar en la webde l’Agenda 21 de Barcelona, recentmentrenovada i ampliada en els continguts.Aquesta base de dades, en què cada orga-nització relaciona les seves iniciatives ambels objectius i les línies d’acció del Com-promís, conté aportacions d’una gran di-versitat. Tant les ofertes com les demandesinclouen, entre d’altres, recursos materialsi humans, serveis, informació, assessora-ment tècnic i recerca especialitzada en di-ferents temes.

Acció 21: construint la xarxa d’actorsA un any de la firma del ‘Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat’, celebrada el 9 dejuliol del 2002, les entitats firmants estan en plena feina de plantejament i elaboració delsseus plans d’acció per contribuir a la consecució dels objectius compartits. En aquestafase hi ha dos aspectes rellevants: un és disposar de la informació, els estímuls, el suport il’assessorament necessaris per desenvolupar els plans d’acció, i l’altre, enfortir la xarxaciutadana d’actors per la sostenibilitat, és a dir, crear vincles, intercanviar experiències iprojectar accions en cooperació entre les associacions, els organismes i les institucionsfirmants del compromís.

LES SIS FASES DEL PLA D’ACCIÓ

• Suscitar el compromís i la participacióde tots els integrants del col·lectiu quedesenvolupa el Pla d’Acció

• Realitzar una diagnosi ambiental i so-cial que permeti identificar les man-cances pel que fa a la sostenibilitat

• Definir els reptes i objectius de futur apartir de les conclusions derivades dela diagnosi ambiental i social

• Elaborar la proposta de mesures i ac-cions concretes per aconseguir els rep-tes i objectius definits

• Aprovar el Pla d’Acció: reptes peraconseguir i mesures per emprendre

• Definir un conjunt d’indicadors per va-lorar els resultat de l’aplicació de lesmesures previstes en el Pla d’Acció

Participants en la I Trobada d’Actors 21.Cada organització va

presentar lesactuacions amb què es

concreta el seucompromís

03 BCN verda /A21BCN/89 10/10/03 11:50 Página 12

PLANS PER AVANÇARSi l’Agenda 21 és el marc de referència quedefineix els objectius de sostenibilitat quees volen aconseguir, el Pla d’Acció és l’ins-trument que permet que aquests objectiusesdevinguin una realitat, o sigui, la pauta detreball que inclou les accions i el calendarid’execució; els recursos humans, materialsi tècnics, i els indicadors que permetran ava-luar els avenços aconseguits. Cal, doncs, quecadascun dels firmants del Compromís faciel seu Pla d’Acció per poder aconseguir elsobjectius previstos.

Aquest Pla d’Acció comporta el compro-mís i la participació de tot el col·lectiu queel desenvolupa i requereix la realització d’u-na diagnosi ambiental i social, la definiciódels reptes i objectius de futur, l’elaboracióde la proposta de mesures per incloure, la

seva aprovació i la definició d’un conjuntd’indicadors. Així, doncs, el Pla d’Acció ésfruit de la reflexió, de l’anàlisi, del debat i,sobretot, de la voluntat de canvi en la ma-nera de relacionar-nos individualment icol·lectivament amb l’entorn on vivim. Unaaposta de futur en què la interrelació de lesaccions d’uns i altres obrirà els camins capa una realitat global cada cop més sosteni-ble. ■


SECRETARIA TÈCNICA DE L’AGENDA 21 DE BARCELONA: Nil Fabra, 20 08012 BarcelonaTel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, a. e.: [email protected]/agenda21

La base de dadesde la xarxad’Actors 21permetrelacionar lesdiferentsiniciatives ambels objectius del‘CompromísCiutadà per laSostenibilitat’

Organització Col·lectius alsquals s’adreça

Demanda Oferta

Bombers de Barcelona Universitat Substitutius del lleixiu per aneteja que tinguin propietatsdesinfectants

Associació Compàs Col·legis profes-sionals

Informació sobre projectesd’habitatge ecològic

Districte de Sant Martí Escoles i centreseducatius

Pas de la deixalleria mòbilpels centres

Comissions Obreres(CC.OO.)

Empresa, associa-cions i administra-ció

Com introduir el medi ambienten les relacions laborals, comfer més “verd” el lloc de treball

Universitat Politècnica deCatalunya (UPC)

Empresa Finançament en el ProjecteBicicampus

AIRES Ciutadania Recollida de residus diversosi venda de productes de sego-na mà i de comerç just

Acció Escolta de Catalu-nya

Comerç i mercats Informació sobre establimentsque, d’una manera o d’una altra,tenen en compte la sostenibilitat

Consell Superior d’Inves-tigacions Científiques(CSIC)

Administració Desenvolupament d’un pro-jecte R&D sobre mobilitatsostenible

BACC - Bicicleta Club deCatalunya

Associacions Auditoria en mobilitat i inte-gració de la bicicleta

Oficina de Rehabilitacióde Ciutat Vella

Associacions Col·laboració per dur a ter-me el programa d’estalvi d’ai-gua als edificis

El Tinter, arts gràfiques Administració Clàusules per a “compra verda”Fundació Pere Tarrés Tots Cursos d’educació ambiental

adreçats i vinculats a la inter-venció social

Què ofereixen i què demanen les organitzacions implicades en l’A21: uns quants exemples

03 BCN verda /A21BCN/89 10/10/03 11:50 Página 13

El Parc de Collserola i Fedenatur estan es-tretament lligats, oi?

Doncs sí, perquè Collserola és un dels qua-tre parcs que van impulsar la carta fundacio-nal de la Federació Europea d’Espais Naturalsi Rurals Metropolitans i Periurbans, Fedenatur.És tracta d’una associació d’entitats gestoresd’aquesta mena d’espais naturals creada l’any1997 i que té l’origen en les conclusions del se-gon simposi, que es va celebrar a Barcelona,l’any 1995, per tractar la seva problemàtica es-pecífica. Pel que fa als objectius, la federació esva crear, sobretot, amb la finalitat d’establir unaplataforma d’intercanvi i de promoció de la de-fensa de la natura periurbana. El Parc de Coll-serola; el Parc Nature de Miribel-Jonage, a Lió;l’Agència Departamental d’Espais Sensibles delDepartament de Bouches du Rhône (Marse-lla), i el Parco Agricolo Sud Milano, a Milà, vanser els impulsors d’una federació que actual-ment ja agrupa divuit espais: cinc a França, cincmés a Espanya, sis a Itàlia, un a Portugal i unaltre a Bèlgica.

I la resta de països d’Europa?Quan es va crear Fedenatur es va voler fer a

partir d’un nucli llatí i de proximitat geogràfi-ca, tant per la facilitat a l’hora de reunir-se com,

14

E L P E R S O N A T G E


Establir una relació harmònica entre la ciutat i la natura.Aquest és l’objectiu que han d’aconseguir els gestors delsespais naturals situats en zones metropolitanes iperiurbanes. Marià Martí, doctor en Biologia, és, des del1993, el responsable que això sigui una realitat al Parc deCollserola, un gran pulmó verd de 8.070 hectàrees ambuna incidència humana de tres milions d’habitants. Unatasca a la qual s’afegeix la de secretari general deFedenatur, un organisme que agrupa els gestors d’aquestsespais tan importants per a la qualitat de vida delshabitants dels grans nuclis urbans.

“El gran repte del Parc deCollserola és guanyar qualitat enla perifèria de la ciutat”

Marià Martí, director gerent del Consorci del Parc de Collserola isecretari general de Fedenatur

sobretot, per la major similitud dels models degestió. Una similitud que no es dóna amb Ale-manya, el Regne Unit o els països nòrdics. A més, aquestes iniciatives no són iguals si s’o-riginen en un lloc o en un altre, tot i que aquíhem anat molt a remolc dels models de gestióanglosaxons i centreeuropeus. D’altra banda,possiblement hi ha més casos de protecció d’es-pais periurbans al sud que no pas al nord, jaque elements tan importants com la climato-logia més extrema ho fan més necessari. Al Reg-ne Unit, per exemple, els espais periurbans sónmolt petits, i a Alemanya, amb la qual ara te-nim contacte, estan recuperant antics espais in-dustrials per convertir-los en parcs periurbans.És un altre model.

Quina és la relació entre els membres de Fe-denatur?

Cada any fem dues reunions tècniques sobreun tema concret. La darrera reunió, el 2002,es va celebrar a Le Mans i va estar dedicada ala comunicació i l’educació ambiental i les no-ves eines multimèdia, i aquest any s’ha celebratel tercer simposi a Barcelona. A l’octubre esfarà una nova reunió, en aquest cas a Milà, queestarà dedicada a preparar el document queservirà de base per a una enquesta encarrega-

Fedenatur es vacrear, sobretot,

per establir unaplataforma

d’intercanvi i depromoció de la

defensa de lanatura

periurbana

04 BCN verda /PERSONATGE/89 10/10/03 11:08 Página 14

es d’estada, de pícnic i de passejada, de mane-ra que tothom s’hi senti a la natura. El repte éstambé intentar que aquesta natura es projecticap a la ciutat, cap a un parc urbà, com és elcas del Parc del Castell de l’Oreneta.

Quins són els projectes a mitjà termini?N’hi ha uns quants. El projecte del passeig

de les Aigües, que assumeix l’Ajuntament deBarcelona, comporta la creació d’un passeigde cornisa de 21 km, des de Sant Pere Màrtirfins a Nou Barris, al final de la Carretera Altade les Roquetes. És, doncs, un passeig inter-municipal que passa per Esplugues, Montca-da i Reixac i Barcelona. Aquest projecte és moltimportant, perquè permetrà concentrar mol-ta gent i els donarà l’oportunitat de passejar,fer fúting o anar amb bicicleta en un espai moltllarg, amb unes vistes meravelloses. L’embas-sament de Vallvidrera ja s’està restaurant i elque falta és arreglar-ne l’entorn. Un altre pro-jecte és la incorporació al parc del turó deMontcada, que va ser exclòs de l’espai perquèestava molt degradat i partit per l’autopista.

I a llarg termini?El que considero més important és millorar

l’accessibilitat entre la ciutat i el parc mitjançantitineraris, i l’adequació dels àmbits perifèricsde contacte, cosa que s’ha de fer a tots els ajun-taments. El que volem és situar portes de parci àrees d’acollida a les zones més perifèriquesper alliberar el centre. Una altra qüestió per re-soldre és la connectivitat de Collserola amb elterritori per evitar l’actual fenomen d’aïlla-ment, que ve determinat pel model urbanísticmetropolità. En aquest sentit, s’està estudiantla possibilitat d’establir connectors. Un exem-ple és el conveni signat amb l’Ajuntament deCerdanyola del Vallès per estudiar la concen-tració de zones verdes al voltant d’un sola peça,la riera de Can Fatjó, que comportaria unafranja de connexió d’unes 70 hectàrees amb elconsegüent creixement del Parc de Collsero-la. També s’estan estudiant possibles conne-xions cap a la Serra de Marina, que és un al-tre espai metropolità protegit, i entre el Papioli Rubí, malgrat la important presència d’infra-estructures. Aquestes qüestions s’hauran de te-nir en compte en els propers anys, sobretot pelque fa a les polítiques de desenvolupament ur-banístic dels municipis, ja que l’aïllament físicdels espais naturals comporta l’empobrimentd’espècies i la pèrdua de biodiversitat. ■

Maria Rosa Salvadó


da per la Direcció General de Medi Ambientde la Unió Europea a Fedenatur sobre el pa-per dels espais naturals periurbans en la ciutatsostenible.

Com han evolucionat els usos en els espaisnaturals metropolitans i periurbans?

L’evolució ha estat diversa. Alguns conser-ven l’estructura de producció, com és el cas delParc Agrícola de Milà, on es manté la capaci-tat productiva comercial, o Miribel-Jonage, onencara es conrea blat de moro en algunes zo-nes. En general, però, l’administració ha anatcomprant propietats per anar constituint unpatrimoni natural públic i gestionar-lo des d’u-na perspectiva de protecció i ús compatible delleure mitjançant la creació d’infraestructuresd’ús públic que ho permetin, com són lesàrees de pícnic o les pistes per a bicicletes.

I al Parc de Collserola?Des de la seva creació, l’any 1987, té un pla

especial que ho determina tot, tracta l’espaicom una globalitat i estableix les zones de con-centració d’activitats. El que potser ha faltat haestat continuar la política d’adquisició de sòlque va dur a terme la Corporació Metropoli-tana de Barcelona, que va ser la que va fer lesgrans compres de finques. Quan va desaparèi-xer no es va crear cap organisme substitutiuque assumís aquesta funció.

L’usuari, com es relaciona amb el Parc deCollserola?

L’actitud dels usuaris ha anat canviant tanten l’apreciació de l’espai natural com en l’úsque en fan. En la mesura que l’espai ha anatguanyant qualitat ha augmentat la valoraciódels usuaris. Una zona degradada s’interpretacom el final de la ciutat, i una zona ben confi-gurada convida a passejar-hi. Dos exemples: enalgunes zones de Nou Barris, l’urbanisme noestà en harmonia amb el parc, i, per tant, no esdóna una bona relació entre la ciutat i l’espainatural; en canvi, en altres, com ara el passeigque s’ha creat a la part superior de la Carrete-ra Alta de les Roquetes, cada cop hi ha mésgent. Això vol dir que la feina més importantque hauran de desenvolupar els ajuntamentsen relació amb Collserola serà la d’estructurarla perifèria de manera que hi hagi una conne-xió harmònica, una qualitat ambiental i pai-satgística que convidi a l’ús. El gran repte deCollserola és, doncs, guanyar qualitat en la pe-rifèria de la ciutat i estructurar aquesta zona decontacte amb la natura creant miradors i àre-

S’ha de resoldrela connectivitatde Collserolaamb el territoriper evitarl’actual fenomend’aïllament, queve determinatpel modelurbanísticmetropolità

04 BCN verda /PERSONATGE/89 10/10/03 11:08 Página 15

CIUT

AT VE

LLA

EIXA

MPL

E

16

V E R D A


PLAÇA URQUINAONAkAquesta és una de les places més emblemàti-ques i més freqüentades de Barcelona, i, pertant, requereix constants treballs de posada apunt. Els últims que s’hi han fet han consistiten la retallada de la tanca de Ligustrum texa-num i la plantació de Verbena venosa, Verbenarepens, abèlies (Abelia floribunda), Stipa tena-cissima, magraners (Punica granatum), malva-poma (Pelargonium odoratissimum) i pitòspors(Pittosporum tobira). També s’ha reparat el sis-tema de reg.

vAVINGUDA DE ROMAEls parterres de gespa que hi ha en els trams entre els c. Vilamarí iEntença i Rocafort i Calàbria s’han ressembrat i s’hi ha instal·latreg programat per difusió.

CAMP DE BLATJa fa un parell d’anys que, en una superfície de 7.000 m2 que hi haal costat de la pl. de les Glòries, s’hi va plantar blat, molt ornamen-tal quan brota i també quan és madur. Amb l’estiu li ha arribat l’ho-ra de la sega.

hCARRER DOCTOR AIGUADERS’han fet treballs de millora consistents en la instal·la-ció de reg programat per aspersió i la sembra de ges-pa.

vMOLL DE MARINAAl talús que hi ha al final del c. Marina, s’hi ha col·locatuna vorada i s’hi ha instal·lat reg per aspersió; a més, s’hasembrat gespa en uns parterres, i, en altres, s’hi ha plan-tat Verbena repens i Felicia amelloides.

CARRER SOTSTINENT NAVARROAquesta zona, força castigada pel mal ús, ha estat re-cuperada amb nous enjardinaments a base d’Elaeagnuspungens i gespa. També s’hi ha tornat a instal·lar el regautomatitzat.

05 BCN verda /B VERDA/89 10/10/03 11:03 Página 16

LES C

ORTS

SARR

IÀ - S

ANT G

ERVA

SISA

NTS-

MON

TJUÏ

C


MIRADOR DEL POBLE-SECkAmb l’objectiu de recuperar les zones fetes malbé a causa delvandalisme s’ha aportat terra nova en aquest espai i s’hi hanplantat espècies mediterrànies: Juniperus horizontalis, galzerans(Ruscus aculeatus), llorers (Laurus nobilis), alzines (Quercusilex), arboços (Arbutus unedo), marfulls (Viburnum tinus) fari-gola (Thymus vulgaris) i espígol (Lavandula dentata).

PARC DE LA FONT FLORIDAS’ha retallat la tanca de Myoporum tenuifolium i s’han fet feines de desbrossament i neteja d’escocells.

vPARC DE CAN SABATERLa col·locació de reg automàtic programat en aquest parc ha com-portat treballs d’enjardinament, que han consistit en la retallada dela tanca de baladres (Nerium oleander), la replantació de les falles,la poda de realçament dels margallons que ja hi havia (Chamaeropshumilis) i la plantació de nous margallons, Ligustrum japonicum,hibiscos de Síria (Hybiscus syriacus) i abèlies (Abelia floribunda) ensis parterres. En molts d’aquests treballs, hi ha col·laborat l’Escolade Jardineria Rubió i Tudurí.

AVINGUDA DIAGONALkL’espai verd de 9.000 m2 que hi ha enaquesta avinguda davant del Parc deCervantes, molt a prop de la sortida deBarcelona, i, per tant, amb una grancirculació de vehicles, ha estat objectede treballs de prevenció d’incendis.Aquests treballs han consistit en el des-brossament i neteja de la zona i la podade realçament de l’arbrat.

vAUTOMATITZACIÓ DE REGS’ha automatitzat el reg als Jardins de Blanca Selva i Enrich, a la pl. Eusebi Güell ial tram del c. Cardenal Reig comprès entre Arístides Maillol i Sant Ramon Nonat.

vPARC DEL PUTGETAmb motiu de les festes del barri, a les entrades que comuniquen el parcamb els c. Marmellà i Homer s’han fet noves plantacions. Les espècies tria-des han estat Hebe x ‘Carl Teschner’, Euryops pectinatus, Iberis sempervi-rens, Berberis buxifolia nana, Feijoa sellowiana, Ligustrum texanum mati-sat, arboços (Arbutus unedo), Lonicera nitida, Dodonaea viscosa, Escallo-nia rubra macrantha i Cortaderia selloana. L’actuació s’ha completat ambla col·locació d’una tanca de fusta tractada, la creació de sis espais de pe-tanca i la reparació de l’enllumenat.

PARC DE L’ORENETAkEls últims treballs de posada a punt hanconsistit en el desbrossament de 2.000 m2,la poda de la tanca de pitòspor (Pittospo-rum tobira) i la col·locació de dues taulesnoves de pícnic a la part alta del parc.


vPARC DEL TURÓ DE LA PEIRAEl juny passat es va fer una completa posada a punt del parc, es va enjardinarel talús d’entrada, s’hi va sembrar gespa i s’hi va instal·lar reg automatitzat.

ÀREES DE JOC INFANTILkA la cruïlla del c. Vèlia i l’av. Rio deJaneiro s’ha renovat l’àrea de joc in-fantil per a menors de 5 anys: el sor-ral s’ha delimitat amb una vora deformigó, els jocs que hi havia fins aras’han substituït per uns altres de nousi s’ha instal·lat una tanca de fusta perresguardar l’espai. A l’àrea de joc in-fantil que hi ha a l’altura del núme-ro 84 de la Via Favència, s’hi ha fetuna actuació semblant.

18 BARCELONA VERDA, NÚM. 89 AGOST 2003

GRÀC

IAHO

RTA-

GUIN

ARDÓ

NOU

BARR

ISV E R D A

PARC DE LA TEIXONERAS’han desbrossat els camins de la zona forestaldel parc per prevenir incendis. L’actuació s’hacompletat amb la plantació d’alzines (Quercusilex) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

vPARC DEL LABERINT D’HORTALes últimes feines de millora i mantenimentd’aquest parc han consistit en la plantació dexiprers (Cupressus sempervirens) per cobrirles falles del laberint vegetal i de la pl. delsLleons, l’adobat i el reg intens d’una cin-quantena d’alzines (Quercus ilex), la planta-ció de noves mates d’hortènsia (Hydrangeamacrophylla) i la restauració de la porta xi-nesa, deteriorada a conseqüència del pas deltemps i dels agents meteorològics.

REG PER ASPERSIÓUAmb l’objectiu d’optimitzar el consum d’ai-gua per al manteniment de les zones verdess’ha instal·lat reg per aspersió entre la pl. Plade Montbau i el c. Àngel Marquès i a la con-fluència dels c. Poesia i Clara Ayats.

PLAÇA DE LA MASIAEn aquesta plaça, s’hi ha instal·lat una àrea de joc infantil per a nensi nenes menors de 5 anys que disposa d’un sorral on hi ha una ca-seta de fusta natural, tres molles en forma de cavall i una cassolaoscil·lant.

CARRER JAUME CASCALLSkS’ha fet una placeta a base de rocalla per evitar l’erosió del ta-lús que hi ha en aquest espai. Les plantacions s’han fet amblledoners (Celtis australis), romaní (Rosmarinus officinalis),espígol (Lavandula dentata) i heura (Hedera helix). Al talús,s’hi ha instal·lat una “línia de vida”, un mecanisme d’ancorat-ges que permet fer les feines periòdiques de desbrossamentamb la màxima seguretat, i, a l’espai enjardinat, s’hi ha ins-tal·lat reg per aspersió i per degoteig. El nou espai verd tam-bé disposa d’una àrea de joc infantil per a nens i nenes menorsde 5 anys.


20

P A R C S D E C I U T A T


El monitor, vint anys escassos, sa-marreta sense mànigues, una pe-tita cua als cabells, vetlla perquèels nens de l’esplai de la Salut no

esvalotin massa mentre els arriba el tornde pujar a les barques que solquen el llacdel Parc de la Torreblanca. No ha estatl’únic a tenir la idea de passar el matí enaquest gran parc a cavall dels municipisde Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, ipas fronterer amb Sant Feliu de Llobre-gat. Les nou hectàrees i mitja que té do-nen per a molt. És, a més, un parc ambmolta història al darrere, amb un llargcamí recorregut des que era mas medie-val, primer, finca d’aristòcrates, després,i, ara, parc públic.

HISTÒRIA D’UNA TORRE QUE JA NO HI ÉSEls nobles barcelonins van anar com-prant finques pageses als voltants de laciutat amb dues finalitats: explotar-lesagràriament i fer-les servir com a llocd’estiueig. La família Dusai, un cognomfamós a Barcelona, va comprar la Torre-blanca al segle XVII. Abans havia estatun mas propietat dels Dufort; més tard,dels Requesens, i, finalment, d’un tal En-ric Agullana. És el moment que surt alspapers el nom de Torre Blanca –així, se-parat– en un document de venda.

Els Dusai hi anaven sovint, i semblaque hi van celebrar una festa quan, el1796, van concedir el títol de marquèsde Monistrol d’Anoia a Francesc de Pau-la de Dusai i de Marí, que era un químicreconegut i regidor de Barcelona. Tan-mateix, no va ser fins prop d’un seglemés tard que un descendent seu, JosepMaria Escrivà de Romaní i de Dusai, vafer aixecar un palau neogòtic sobre lesruïnes del mas tradicional, que era la Torre Blanca, i també el jardí romànticque ha arribat als nostres dies.

La finca, ocupada per refugiats durantla guerra civil i per la cavalleria mora enla postguerra, es va refer molt lenta-ment. El palau va anar de mal borràs i elsmarquesos el van fer enderrocar l’any1958. L’últim que va anar a terra va serla capella de Santa Anna, que formavapart del conjunt. Finalment, el 1982 vanvendre l’antiga finca a la CorporacióMetropolitana, i un any més tard s’inau-gurava el parc. ■

19BARCELONA VERDA, NÚM. 89 AGOST 2003

Aquest granparc de nouhectàrees, a

cavall delsmunicipis de

Sant JustDesvern i Sant

Joan Despí, i pasfronterer ambSant Feliu de

Llobregat, dónaper a molt i té

molta història aldarrere

Text: Josep M. Huertas

Fotos: Pepe Encinas

El llarguíssim camí de laTorreblanca

SANT

ANDR

EUSA

NT M

ARTÍ

PLAÇA FERRAN REYES kUn cop acabada la construcció d’un pàrquingque ha comportat la remodelació d’aquestaplaça s’ha procedit a enjardinar-la. Les espè-cies triades han estat el pollancre (Populusnigra italica), el plàtan (Platanus x hispani-ca), Acer negundo, l’olivera (Olea europaea),el lledoner (Celtis australis), el xiprer (Cu-pressus sempervirens) i el pitòspor (Pittos-porum tobira). També s’ha implantat gespaen pans als parterres alineats de l’av. Meri-diana. L’actuació s’ha completat amb la ins-tal·lació de reg automatitzat.

vPLAÇA CARDENAL TEDESCHINIEn aquesta plaça, també remodelada per la construcció d’un pàr-quing, s’ha plantat nou arbrat d’alineació: palmeres datileres (Pho-enix dactylifera), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i Acer negun-do. L’actuació s’ha completat amb la instal·lació de reg per dego-teig.

CARRER MOLLERUSSAA la confluència amb el c. l’Albi s’ha podat l’arbrat d’alineació, s’hasembrat gespa als parterres i s’ha retallat l’arbustatge.

vCARRER SALVADOR ESPRIUPer mantenir-ne la qualitat s’han tornat asembrar els parterres que hi ha en el tramdel c. Salvador Espriu entre Jaume VicensVives i Ramon Trias Fargas.

ÀREES DE JOC INFANTILkAl districte de Sant Martí s’ha actuat en dues àrees de joc infantil.A la que està situada a la confluència de la Rambla Prim amb el c.Pere IV, s’hi han posat jocs nous distribuïts en dues àrees, una pera nens i nenes de més de 5 anys i l’altra per a infants de menor edat.La segona àrea és de nova creació i està situada a l’espigó de Bacde Roda, a la platja de la Mar Bella.

PLAÇA PERÚS’ha renovat la gespa dels parterres i s’ha instal·lat reg per aspersióautomatitzat a les jardineres.

06 BCN verda /PARCS CIUdoble/89 10/10/03 11:07 Página 23

22

R E P O R T A T G E

BARCELONA VERDA, NÚM. 89 AGOST 200321BARCELONA VERDA, NÚM. 89 AGOST 2003

Quantes hores ens hi passem, a la feina?Moltes. Les oficines són un dels espaisde treball per excel·lència. A l’hora

d’avaluar els possibles problemes ambientalsque hi pot haver s’han de tenir en compte elsmaterials i objectes que formen part d’aquestentorn laboral: paper, coles, líquids correctors,fotocopiadores, mobles, climatització, pro-ductes de neteja i, encara en molts llocs, el ta-bac i altres productes que alliberen substànciesnocives. El soroll que fan les màquines que femservir, la il·luminació, les radiacions electro-magnètiques i la qualitat ergonòmica del nos-tre espai de treball també són aspectes que s’han de considerar. Tot plegat, juntament ambuna mala ventilació, pot provocar el que s’ano-

mena “síndrome de l’edifici malalt”, que es faevident per una alta incidència de trastorns enles persones que hi treballen.

A l’hora d’ambientalitzar l’oficina hi ha as-pectes fonamentals que s’han de tenir encompte, com, per exemple, la recollida selecti-va de residus. En el cas del paper, pel seu granconsum, s’ha d’organitzar en cada lloc de tre-ball. Quan es tracta d’embalatges, plàstics i re-sidus especials, com tòners, fluorescents i piles,es pot establir una àrea d’aportació centralitza-da. Pel que fa als residus que generen els consu-mibles informàtics i ofimàtics, es pot instal·larun contenidor per a cartutxos i tòners en unlloc centralitzat o bé demanar que es retorninen el moment de l’entrega d’una nova coman-da.

L’aprofitament dels recursos és un altre as-pecte que s’ha de tenir en compte. Així, unacaixa col·locada al costat de les fotocopiadoresi les impressores afavorirà la recollida de paperescrit per una sola cara i, per tant, la seva reuti-lització. Un sistema de documentació i arxiueficient permetrà racionalitzar l’ús de material,i la compra de productes de qualitat en garan-tirà una vida útil més llarga abans que es con-verteixin en residu, amb la qual cosa, a mésd’estalviar recursos, estalviarem diners.

LA COMPRA ‘VERDA’L’establiment de criteris sostenibilistes a l’horade comprar els productes per a l’oficina és fo-namental per poder-la ambientalitzar. Del quees tracta és d’aconseguir que aquests productescomportin les mínimes càrregues possibles peral medi ambient, sigui per les matèries amb quèhan estat fabricats o per les característiques delprocessos de producció adoptats. Així, un pro-ducte ambientalment sostenible ha de reunirtots o alguns dels següents requisits: estalvi d’e-nergia, estalvi d’aigua, fabricació amb produc-tes renovables, baix contingut o absència desubstàncies problemàtiques, poca generacióde residus, llarga durada, fàcil reparació, reuti-litzable i reciclable. Pel que fa a la facilitat detrobar aquesta mena de productes, la sevapresència és creixent en el mercat, amb unscostos econòmics –els ambientals, evident-ment, són molt baixos– cada cop més equipa-rables als dels productes convencionals.

Les certificacions ambientals o etiquetesecològiques són una eina que facilita la tria deproductes ambientalment més sostenibles.Identifiquen tant productes com serveis quehan estat millorats ambientalment o bé que in-corporen millores mediambientals respecte als

Les oficines tambépoden ser ‘verdes’L’adopció de criteris ambientalment sostenibles ésun repte que s’ha d’aplicar en tots els àmbits.L’oficina ‘verda’ permet reduir el consum dematerials i d’energia, produeix menys residus i, enmolts casos, afavoreix l’estalvi de despeseseconòmiques. També fa disminuir possiblesproblemes de salut. Val la pena tenir-ho en compte.

A l’horad’ambientalitzar

l’oficina hi ha aspectesbàsics que s’han de

tenir en compte, com,per exemple, la

recollida selectiva deresidus



P A R C S D E C I U T A T

El 12 d’abril de 1983, a lesacaballes del primer mandatdemocràtic, va ser inauguratel Parc de la Torreblanca,

remodelat pels arquitectes CarlesFerrater i Norman Cinnamond. Vanadaptar per a usos públics l’anticjardí romàntic creat a finals del se-gle XIX per Josep Maria Escrivà deRomaní i de Dusai, marquès de Mo-nistrol, dins la finca familiar, i, amés, van pensar un espai per a es-pectacles i un aparcament.

La gran particularitat de la Torre-

blanca consisteix precisament a ha-ver sabut conservar aquest jardí.L’entrada, per una avinguda anome-nada de les Esfinxs, és realment es-pectacular, amb una renglera de xi-prers i teucris arrodonits. És unconjunt on alterna l’esveltesa delsprimers amb les formes baixetes isimpàtiques dels segons, com uncontrapunt constant que acaba on elmarquès va fer posar, segons el gustorientalitzant de l’època, dues es-finxs amb la característica cara hu-mana i el cos de lleó. Als inicis, hi

passava pel costat la riera de Pahis-sa. Eren com el límit de la finca. A la dreta de l’avinguda pot con-templar-se una pineda on es pot di-nar o esmorzar i un notable conjuntde plàtans on sovint passegen ambbicicleta.

El que crida més l’atenció, però,és el llac situat a la dreta de l’avin-guda de les Esfinxs. Si un vol, potllogar una barca, remar durant mitjahora (costa 1,90 euros per persona)i acostar-se a la gruta del mig, que fad’embarcador; a la cascada, insòlita

Torreblanca: vint anys com a parc públic



en un parc públic, o a la torre d’ai-gües que es troba en un dels extremsdel llac. Hi ha també un pont rústicque duu a una petita illa. També espot arribar als arbres coneguts comels Bessons, situats davant d’una es-cala que porta al passeig del llac. Sóndos pins de Canàries, una coníferapoc usual als nostres parcs, que te-nen més de 80 anys d’existència; l’unfa 25 metres d’alt i l’altre en fa 23. A prop del llac hi ha una gàbia ambpaons, un dels altres al·licients de laTorreblanca. És fàcil que algun d’ells

estengui la majestuosa cua si es té pa-ciència per esperar el moment.

Si se surt per l’altra banda del llacs’ensopegarà amb un gran roserar,que està meravellós, lògicament, a laprimavera. La seva presència no éscasual. La finca es va especialitzar enel conreu de les roses sota la direcciódel capatàs Simó Dot, també en l’è-poca de la transformació de finalsdel XIX.

El jardí romàntic es fa present, unavegada més, en dues places, la de laGerra, amb una gerra ornamental

envoltada de flors de l’amor, de co-lor blau, i la de la Gruta, amb unamarededéu una mica atrotinada. Calfixar-se en un notable lledoner depeus llargs, amb prop de 70 anys devida, un dels arbres més singulars delparc. És el moment, també, d’acos-tar-se al laberint.

Aquest, molt més senzill que el fa-mós Laberint d’Horta, però igual-ment encisador, ocupa el solar del’antiga casa dels marquesos, que lavan enderrocar el 1958. Al fons dellaberint, com emmarcant el paisatge,

hi ha una font circular i dues palme-res de Canàries, que antigament estrobaven a banda i banda de la casadesapareguda. Conegudes amb elromàntic nom de Dames de la Torre,aquestes palmeres compliran un se-gle de vida el 2006.

Una mica més avall del laberint hiha un altre llac, triangular, amb unturonet protegit per un emparrat queconvida al descans, i on també es tro-ba una de les fonts que Xavier Cor-beró va fer per encàrrec de la desa-pareguda Corporació Metropolitana

de Barcelona, dedicades al poetaJoan Maragall. Els ànecs passegenper aquest llac, ornat per una estàtuafemenina dotada d’una certa gràcia.

Als afores, en una altra entrada,els edificis que complementaven laTorreblanca des de finals del XIX(cotxeres, corts, magatzems) han es-tat adaptats perquè serveixin d’ofici-nes al Consell Comarcal del BaixLlobregat i al Movibaix.

El que queda clar, després de visi-tar el Parc de la Torreblanca, és queés un dels jardins públics més macos

dels voltants de Barcelona i que valla pena el desplaçament. Els nens i elmonitor de la cua han pujat final-ment a la barca i riuen mentre inten-ten desencallar-la d’unes roques. Ésben evident que s’ho estan passantd’allò més bé. ■

Castelldefels


22

R E P O R T A T G E

BARCELONA VERDA, NÚM. 89 AGOST 200321BARCELONA VERDA, NÚM. 89 AGOST 2003

Quantes hores ens hi passem, a la feina?Moltes. Les oficines són un dels espaisde treball per excel·lència. A l’hora

d’avaluar els possibles problemes ambientalsque hi pot haver s’han de tenir en compte elsmaterials i objectes que formen part d’aquestentorn laboral: paper, coles, líquids correctors,fotocopiadores, mobles, climatització, pro-ductes de neteja i, encara en molts llocs, el ta-bac i altres productes que alliberen substànciesnocives. El soroll que fan les màquines que femservir, la il·luminació, les radiacions electro-magnètiques i la qualitat ergonòmica del nos-tre espai de treball també són aspectes que s’han de considerar. Tot plegat, juntament ambuna mala ventilació, pot provocar el que s’ano-

mena “síndrome de l’edifici malalt”, que es faevident per una alta incidència de trastorns enles persones que hi treballen.

A l’hora d’ambientalitzar l’oficina hi ha as-pectes fonamentals que s’han de tenir encompte, com, per exemple, la recollida selecti-va de residus. En el cas del paper, pel seu granconsum, s’ha d’organitzar en cada lloc de tre-ball. Quan es tracta d’embalatges, plàstics i re-sidus especials, com tòners, fluorescents i piles,es pot establir una àrea d’aportació centralitza-da. Pel que fa als residus que generen els consu-mibles informàtics i ofimàtics, es pot instal·larun contenidor per a cartutxos i tòners en unlloc centralitzat o bé demanar que es retorninen el moment de l’entrega d’una nova coman-da.

L’aprofitament dels recursos és un altre as-pecte que s’ha de tenir en compte. Així, unacaixa col·locada al costat de les fotocopiadoresi les impressores afavorirà la recollida de paperescrit per una sola cara i, per tant, la seva reuti-lització. Un sistema de documentació i arxiueficient permetrà racionalitzar l’ús de material,i la compra de productes de qualitat en garan-tirà una vida útil més llarga abans que es con-verteixin en residu, amb la qual cosa, a mésd’estalviar recursos, estalviarem diners.

LA COMPRA ‘VERDA’L’establiment de criteris sostenibilistes a l’horade comprar els productes per a l’oficina és fo-namental per poder-la ambientalitzar. Del quees tracta és d’aconseguir que aquests productescomportin les mínimes càrregues possibles peral medi ambient, sigui per les matèries amb quèhan estat fabricats o per les característiques delprocessos de producció adoptats. Així, un pro-ducte ambientalment sostenible ha de reunirtots o alguns dels següents requisits: estalvi d’e-nergia, estalvi d’aigua, fabricació amb produc-tes renovables, baix contingut o absència desubstàncies problemàtiques, poca generacióde residus, llarga durada, fàcil reparació, reuti-litzable i reciclable. Pel que fa a la facilitat detrobar aquesta mena de productes, la sevapresència és creixent en el mercat, amb unscostos econòmics –els ambientals, evident-ment, són molt baixos– cada cop més equipa-rables als dels productes convencionals.

Les certificacions ambientals o etiquetesecològiques són una eina que facilita la tria deproductes ambientalment més sostenibles.Identifiquen tant productes com serveis quehan estat millorats ambientalment o bé que in-corporen millores mediambientals respecte als

Les oficines tambépoden ser ‘verdes’L’adopció de criteris ambientalment sostenibles ésun repte que s’ha d’aplicar en tots els àmbits.L’oficina ‘verda’ permet reduir el consum dematerials i d’energia, produeix menys residus i, enmolts casos, afavoreix l’estalvi de despeseseconòmiques. També fa disminuir possiblesproblemes de salut. Val la pena tenir-ho en compte.

A l’horad’ambientalitzar

l’oficina hi ha aspectesbàsics que s’han de

tenir en compte, com,per exemple, la

recollida selectiva deresidus



que es troben habitualment en el mercat.Les ecoetiquetes poden fer referència a lacomposició dels productes, al procés de fa-bricació, a l’ús o funcionament, a les possi-bilitats de recuperació total o parcial delscomponents per a la seva reutilització i a lafàcil eliminació com a residu.

Per al conjunt d’aparells d’oficina, lesecoetiquetes oficials més habituals són elDistintiu de Garantia de Qualitat Ambien-tal de la Generalitat (DGQA) i l’Ecoetique-ta Europea, que atorguen a tota mena deproductes i serveis el Departament de MediAmbient de la Generalitat i la Direcció Ge-neral de Medi Ambient de la Comissió Eu-ropea, respectivament, i l’Àngel Blau(Blauer Engel), destinat a productes i queatorga l’Agència Federal de Medi Ambientd’Alemanya. L’Estrella Energètica (EnergyStar) és un estàndard energètic per a tot ti-pus d’aparells elèctrics que atorga l’Agènciade Protecció Mediambiental (EPA) dels Es-tats Units. A Suècia hi ha dues ecoetiquetesrelacionades amb les emissions de radia-cions per monitors: l’MPR II, que atorgal’Institut Suec de Normativa i forma partdels criteris de concessió de l’Àngel Blaualemany, i, molt més estricta, la TCO, queatorga l’Organització Sindical Sueca deFuncionaris i Treballadors de l’Administra-ció Pública i que incorpora aspectes energè-tics, ergonòmics i mediambientals.

COMPTE AMB LA QUÍMICA!En qualsevol oficina es consumeixen quan-titats importants de barra adhesiva, gomaaràbiga, cola blanca, cinta adhesiva trans-parent o correctors líquids. Les coles i co-rrectors a base de dissolvents orgànics con-tenen fins a un 70% de dissolvents, combenzina, toluol, elanol, acetona i altres, quesón problemàtics per a la salut, ja que podentenir un efecte tòxic, ja sigui per inhalacióde les emissions que desprenen o per con-tacte amb la pell. En canvi, quan les coles icorrectors són de base aquosa, el que conte-nen és cel·lulosa, midó o goma, i aigua coma dissolvent, per la qual cosa estan lliures dedissolvents orgànics.

COM FER UN BON PAPERTot i que estem ficats de ple en l’era digital,de moment, el paper segueix ocupant el pri-mer lloc en el rànquing de consumibles.Això representa, si se’n es tria un de bo,problemes ambientals relacionats tant amb

la quantitat de recursos naturals que s’hand’esmerçar en la seva fabricació (fusta, ai-gua i energia) com amb les càrregues am-bientals del procés de producció (contami-nació de les aigües residuals i emissions at-mosfèriques d’organoclorats i compostosde sofre). Pel que fa als problemes de conta-minació, són especialment rellevants els re-lacionats amb les substàncies que es fan ser-vir en el procés de blanquejat amb clor.

Hi ha diferents ecoetiquetes que certifi-quen un consum “verd” de paper. L’ÀngelBlau garanteix al consumidor que el paperés 100% reciclat, que s’ha blanquejat senseclor (TCF) i que compleix les normes DIN19309 del paper apte per a fotocopiadores.A més, per obtenir aquesta certificació, elpaper ha de ser produït sense blanquejadorsòptics, ha de contenir quantitats mínimesde formaldehid i PCB i ha de complir la nor-ma DIN pel que fa a la durabilitat.

Els països nòrdics compten amb el CigneBlanc, que estableix uns criteris relacionats,sobretot, amb la procedència de les matè-ries primeres i les emissions produïdes du-rant la fabricació del paper. No garanteix,però, l’absència de clor en el procés de blan-queig ni que contingui paper reciclat. En totcas, habitualment es tracta de paper no reci-clat i es fa constar quan està lliure de clor.

L’ecoetiqueta europea també té com aobjectiu el control de les emissions durant

Les certificacionsambientals són una eina

que facilita la tria deproductes

ambientalment méssostenibles

07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/89 10/10/03 11:14 Página 23


el procés de producció del paper, així comla gestió mediambiental de les empreses pa-pereres i la procedència de la matèria pri-mera. Actualment hi ha dues marques depaper per a còpia que tenen l’ecoetiquetade la UE.

En qualsevol cas, la millor opció és consumirpaper reciclat (en raima, blocs, tacs de notes,llibretes, sobres, carpetes, notes adhesives). Ésel que requereix menys recursos en el procésde producció. Per acabar de fer un bon paper sen’ha d’evitar el malbaratament amb mesurestan senzilles com la reutilització del paper co-piat o imprès a una sola cara, copiar i imprimirels fulls per totes dues cares o, ja que hi estemtan ficats, utilitzar el suport digital sempre quesigui possible.

INFORMÀTICA I OFIMÀTICAEl material consumible d’informàtica iofimàtica inclou, a part dels disquets, fil-tres, tòners, cartutxos de tinta i cintes d’im-pressores, fotocopiadores i aparells de fax.Tots aquests productes poden ser ambien-talment problemàtics pels conservants, elsmetalls pesants o els pigments de la tinta o eltòner. Els productes d’un sol ús generen unvolum de residus molt elevat i amb un grauconsiderable de toxicitat.

Una bona alternativa és fer servir tòners i car-tutxos de tinta provinents d’empreses recupe-radores, que reutilitzen de manera total o parcial els components de cartutxos de gransmarques i els tornen a posar en circulació en elmercat amb marca pròpia. També hi ha pro-ductes de grans marques que incorporen mate-rials reciclats o recuperats mitjançant un siste-ma propi de recollida i recuperació d’unitatsgastades.

Quant a les màquines, els ordinadors, les fotocopiadores i els aparells de fax comportenuna càrrega ambiental important per les emis-sions electromagnètiques, el consum d’energiai també a conseqüència del progressiu escurça-ment del seu cicle de vida. En el cas dels ordina-dors, a més del consum d’energia, la longevitati els materials, s’ha de tenir molt en compte siles radiacions dels monitors compleixen lesnormes de baixes radiacions (TCO, MPR II oEnergy Star).

TRIAR QUALITAT DE VIDAL’oficina “verda” és una peça més de l’en-granatge que ha de fer possible arribar a unasocietat en harmonia amb l’entorn natural.Si ho analitzem, les mesures que ens perme-tran treballar en una oficina ambientalmentsostenible són fàcils d’aplicar. És qüestió de

posar-s’hi. En qualsevol cas, del que es trac-ta és d’anar adquirint de mica en mica nouscomportaments fonamentats en el respecteal medi ambient. Una tria que ens permetràanar guanyant cada cop una major qualitatde vida. ■

Informació extreta de la Guia de l’oficinaverda, editada per l’Ajuntament de Barce-lona

SÓN MÉS SOSTENIBLES

• Bombetes de baix consum• Calculadores solars• Marcadors de text secs amb carcassa

de PP reomplible• Coles i retoladors de base aquosa• Paper reciclat• Grapadores amb una mecànica de

bona qualitat• Plomes amb recanvi• Gots propis o multiús• Tisores de metall, sense mànec de

plàstic• Llapis sense lacar o bé portamines• Retoladors i bolígrafs recarregables

de plàstic reciclat, de metall o defusta

PER SABER-NE MÉSGuia de l’oficina verda. Guies d’educa-ció ambiental, núm. 5. Ajuntament deBarcelona, 2001.WWW.bcn.es/agenda21/oficinaverda

L’establiment decriteris

sostenibilistes al’hora de

comprar elsproductes per a

l’oficina ésfonamental per

poder-laambientalitzar

Cal tenir sempreen compte

l’aprofitamentdels recursos



O P I N I Ó

Hace poco más de una década que seestá planteando seriamente una polí-tica de mejora de la sostenibilidad en

la ciudad y en la movilidad. También se ha de-batido el tema de la molestia del ruido, pero,en este campo, hasta hace bien poco no se hanobservado cambios importantes. Temas comola contaminación atmosférica no se tratan deforma específica, y la lucha por mejorar la se-guridad vial no arranca satisfactoriamente, yaque aún hay demasiados heridos en el tráficode Barcelona.

Pero también cabe señalar algunos impor-tantes avances. Se ha reconocido que son lospeatones, y no los usuarios de vehículos pri-vados, quienes conforman de forma mayori-taria la movilidad interna de la ciudad. El hecho de andar por la calle requiere de una ca-lidad ambiental que hoy en día aún no se haalcanzado. El tráfico peatonal debe recibir untrato preferente. La aprobación del Pacto deMovilidad en 1998 ha permitido asentar quela movilidad debe ser sostenible también en eldiscurso político. Y ahora también hay unaapuesta clara por el transporte público, tantoen la ciudad como en toda el área metropoli-tana.

¿Qué se ha hecho y qué falta por hacer? Elespacio dedicado al grupo mayoritario de lospeatones está aumentando considerablemen-te debido a las calles peatonales, a aceras másamplias y a calles con movilidad compartida ybaja velocidad. La aceptación de aceras másanchas (un mínimo de 3 metros) se recoge enla Agenda Local 21, recientemente aprobada.También se ha restringido el acceso de vehí-culos no autorizados en una parte del Casc An-tic, ganando así en tranquilidad y mejora delmedio ambiente, y se han instalado muchosmetros cuadrados de pavimentos sonorreduc-tores. Hay más aparcamientos fuera de la cal-zada y se ha reducido el número total de pla-zas en las calles. El espacio de la calle se nece-sita para moverse y andar, no para dejar pro-piedades particulares. Se ha ampliado el servi-cio de autobús en los barrios, lo que facilita elacceso al transporte público en general y cons-tituye una mejor alternativa al vehículo priva-do. Las facilidades para el uso de la bicicletaestán aumentando y, por lo tanto, también cre-ce el uso de este medio sostenible y sano de

transporte. Pero falta un cambio técnico im-portante en la regulación semafórica: más tiem-po para los peatones en los pasos, prioridadde paso de los autobuses y ondas verdes paraellos en los semáforos. Además, se precisa deuna gran ampliación del número de kilóme-tros de “carril bus” en la ciudad. Es básico paraun mayor uso del autobús que se garantice unaestricta regularidad en la llegada a las paradas.Se debe trabajar para definir el volumen de trá-fico máximo (volumen ambiental) que una ca-lle debe soportar, en función de su clasifica-ción como calle local o arterial.

Tímidamente se está trabajando en una me-jora del “camino escolar”. Cerca del 80% delos escolares llegan al colegio a pie, pero se ne-cesita una actuación muy importante (acerasdignas y pasos de peatones seguros) para ga-rantizar la comodidad y seguridad de nuestroshijos en su camino hacia la escuela.

La seguridad vial requiere de un trato pre-ferente. La vida e integridad física de los ciu-dadanos es más importante que la velocidaddel tráfico. Es necesario un estricto control dela velocidad de 50 km/h y una aplicación (yaprometida por el alcalde) de las zonas 30 km/h.Hay que dotar a las intersecciones con medi-das de control de la velocidad y, en especial,asegurar que se respeten más los semáforos ylas señales de stop. ■

Movilidad sostenible

Ole ThorsonDr. Ingeniero de

Caminos,miembro directivo de

las asociacionesBarcelona Camina,

Prevención deAccidentes y

Promoción delTransporte Público

Se hareconocido que

son lospeatones, y no

los usuarios devehículosprivados,

quienesconforman de

formamayoritaria la

movilidadinterna de la

ciudad


Apriori, la intervención planteaba unagran virtud: el sendero encargado re-cuperaría para la ciudad un entorno ol-

vidado y marginal, el borde inaccesible de unasantiguas salinas y una pinaleta vecina. Un lu-gar amenazado, que tan sólo veinticinco añosantes había sido objeto de un brutal proyectoespeculador, al intentar convertirlo en urbani-zación costera de segunda residencia.

Salvado definitivamente de aquella presiónurbanizadora e incluido en los catálogos deprotección ambiental, pasó a formar parte dela denominada Red de Espacios Libres de laBahía de Cádiz, un espacio de ocio y esparci-miento de la creciente población de esa bahía,necesario, por otra parte, como colchón decontrol de las temibles conurbaciones urbanas.

SORPRESA. PRIMERA VISITALlegar no es fácil. El lugar de trabajo se en-cuentra en el interior del Parque Natural Ba-hía de Cádiz, en un paraje acotado y limitadopor infraestructuras y elementos naturales quehan actuado como borde preservador. Estacondición de borde, aunque contribuyó al

mantenimiento de algunos valores naturalesde la zona, también la relegó al olvido en lamemoria de una parte importante de la po-blación. En ese momento eran usuarios de ellaexclusivamente los buenos conocedores del lu-gar, los mariscadores del caño del San Pedro ylos alumnos de la cercana Universidad de Cá-diz en sus momentos de esparcimiento.

Sorpresa. La horizontalidad del territorio demarismas nos sobrecoge. La interminable su-perficie horizontal está constituida por plani-cies fangosas, caños, esteros y salinas, interca-ladas, superpuestas incluso, con interesantescontrastes texturales entre agua, tierra y vege-tación. Al fondo, y como contrapunto, emer-ge un bosque de pinares.

Nos cuentan los biólogos que conviven allítres unidades ambientales capaces de estable-cer una rica dicotomía en el entendimiento delmedio. Tenemos que pisarlas. La Salina de losDesamparados limita al norte con la zona deactuación. Se trata de superficies marismeñasencerradas por diques que salvaguardan losprocesos de las tradicionales explotaciones sa-lineras de la bahía gaditana, una parte impor-tante de la historia y la etnología de esta aglo-meración urbana. Parece entonces que el valor propio de esta unidad procede de su ar-tificialidad: las salinas son consecuencia de unaroturación, y, por lo tanto, de un paisaje crea-do y dibujado por el hombre.

En el centro del área de trabajo encontramosla marisma virgen, un paisaje natural consti-

26

P A I S A T G I S M E


Desde que yo recuerdo, la marisma siempre ha sido elpatio trasero de la casa, la espalda del pueblo, ese lugardestinado a almacenar todo aquello que ya no tieneutilidad, el terreno a descubrir por los niños en susjuegos de aventura y misterio. Desde entonces, desdesiempre para mí, la marisma ha sido un lugarabandonado a su suerte, adonde iban a parar losfrigoríficos viejos, la vieja lavadora o el televisorestropeado; las motocicletas robadas y los escombros,toneladas de escombros que iban robándole el terrenoconformado durante miles de años. Hoy, desde elInforme Brundtland, el progresivo desarrollo de una‘conciencia sostenible’ en la sociedad occidental havenido a recuperar estas periferias marginales para el‘Homo ludens’ contemporáneo. La ciudad se dulcifica,su aspereza se retrae.

El trazado escomo un hilo

que hilvana elpaisaje ydiscurre

preferentementepor zonas ya

‘roturadas’ porel hombre

El sendero del Pinar de la Algaida

08 BCN verda /PAISATGISME/89 10/10/03 11:04 Página 26

tuido por planicies de vegetación marismeñasurcadas por sinuosos caños mareales. Para esteecosistema, los caños constituyen las grandesarterias a través de las cuales se canaliza unaparte muy importante de los intercambios demateria y energía, mantenedores del sistemaambiental.

El Pinar de la Algaida cerraba la visita. Porsu menor grado de intervención es, sin duda,el de mayor interés de toda la bahía. No obs-tante su imagen natural, no cabe la menor dudasobre su origen artificial. Se sabe que la anti-gua masa forestal, plantada para explotaciónmaderera, fue incendiada en la Guerra de laIndependencia.

EL PROYECTO: DE LUGAR A SITIOTras la visita parece evidente que el senderodebe enlazar las tres unidades reconocidas paraconvertirlas en lugar de asueto y conocimien-to, recuperando virtudes naturales o antrópi-cas que en algún momento caracterizaron lazona. El trazado se eligió con esta intención,como un hilo que hilvana el paisaje y discurrepreferentemente por zonas ya “roturadas” porel hombre: el muro de vuelta de fuera de la Sa-lina de los Desamparados y los caminos exis-tentes en el Pinar de la Algaida. Se trata, en de-finitiva, de “situar” un lugar, de introducir enel medio encontrado marcas, acentos, comasy puntos que permitan a cada individuo hacersu propia lectura del sitio.

Los materiales empleados respondenigualmente a criterios de sostenibilidad, yaque se han utilizado para su construcción,tanto en su base como en su capa de roda-dura, áridos reciclados resultantes de la tri-turación de escombros de los municipios ve-cinos. Cuando el trazado no discurre sobreuna preexistencia, se transforma en una pa-

sarela de traviesas de ferrocarril que dejacircular libremente bajo ella los surcos decanales y caños de la marisma.

Sin embargo, esta actitud benéfica y recupe-radora que caracterizaba la actuación entra-ñaba un gran riesgo: suavizar el lugar en ex-ceso, provocar que la restitución de la purezaambiental del lugar borrara a su paso las hue-llas de un pasado más reciente marcado por elabandono. La intervención debía manteneralgo de esa aspereza y ambigüedad que hoy en-contramos en la marisma.

Por ello, las estancias, los lugares elegidospara la parada y contemplación del paisaje, setrataron con ciertas reverberaciones povera,como restos que el mar ha dejado en su reti-rada, convertidos en una acumulación de ma-deros o en un pliegue metálico, una gran cha-tarra que, semienterrada, acoge en su interioro en su cubierta a los nuevos paseantes. ■

Ramón Pico, F. Javier López


El senderoencargadorecupera para laciudad unentornoolvidado ymarginal, elbordeinaccesible deunas antiguassalinas y unapinaleta vecina

Aquest projecte ha estat mereixedor delPremi FAD d’Arquitectura i Interiorisme2003 en l’apartat d’espais exteriors. A l’hora de concedir el guardó, el juratha considerat la forma intel·ligent de re-cuperar un espai natural, utilitzant i va-lorant les característiques del lloc i lesmúltiples referències, subvertint les inèr-cies típiques d’aquest tipus de programa,en un projecte de recursos mínims i ambuna especial atenció al reciclatge dels ma-terials i les seves tècniques d’aplicació.

FITXA TÈCNICAProjecte: sender del Pinar de la AlgaidaData d’acabament: setembre del 2002Situació: El Puerto de Santa María -Puerto Real, badia de CadisArquitectes: Ramón Pico Valiaña, F. Ja-vier López RiveraSuperfície construïda (longitud detraçat): 5.900 m

08 BCN verda /PAISATGISME/89 10/10/03 11:04 Página 27

“Toca fusta per ballar!” consisteix enuna sessió de ball per parelles ambuns balladors que són plantes i uns

altres que són els usos que en fem. Com queper poder ballar caldrà trobar la parella cor-recta, els nois i noies coneixeran algunes de lesutilitats de les plantes, podran valorar-les i en-tendran la importància de conservar les dife-rents espècies vegetals de la Terra.

Aquesta activitat es pot fer tant a l’interiorde l’escola com a l’exterior, i permet treballarles capacitats d’observació, atenció, classifica-ció, identificació de semblances, establimentde relacions entre elements, deducció, coordi-nació de moviments, apreciació, participació ireflexió.

PREPARACIÓS’han de reunir tantes parelles de llapis de co-lors diferents (preferentment de fusta) com pa-relles de balladors. En un dels llapis de cadaparella del mateix color, s’hi ha d’enganxar elnom de la planta, i a l’altre, l’ús que se li dóna,acompanyats del símbol identificatiu del grupal qual pertanyen. Tot seguit es fan dues pilesde llapis –una amb els que duen el nom de lesplantes i l’altra amb els que duen els usos– i es

posen a dins de dues caixes amb una oberturaper ficar-hi la mà. A l’exterior de cada caixas’ha de posar què hi ha a dins, o sigui, “plan-tes” i “usos”. Cada participant ha de disposard’un “carnet de ball”.

És interessant que a l’hora de fer la llista deparelles es tinguin en compte les espècies ve-getals presents en l’entorn de l’escola (paisat-ge, plats típics, activitats econòmiques, etc.) il’edat dels participants. També pot ser molt útilreunir prèviament dibuixos o fotos de les plan-tes que s’inclouran en l’activitat per poder mos-trar al final del joc les que els participants noconeguin. Si es pot, val la pena guarnir l’espaion es farà el ball amb garlandes de paper reta-llat amb forma de fulles, flors i fruits, i que elsnois i noies vagin disfressats de vegetals.

EL BALLCal situar els balladors al centre de la pista deball i convidar-los a una “festa vegetal” en quètindran l’oportunitat de conèixer algunes plan-tes noves i de veure’n altres de ja conegudesque han estat convidades a la festa. Totes lesplantes han vingut acompanyades d’un ús con-cret, però les parelles s’han separat i caldrà tro-bar-les perquè puguin ballar. Un cop explicaten què consisteix la festa, els balladors i balla-dores es divideixen en dos grups, plantes i usos,i se situen als extrems de la pista de ball, al cos-tat de la caixa corresponent.

Cada participant ha d’agafar un llapis de lacaixa que li pertoca (procurant que els com-

28

ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT


‘Hàbitat’ és una guia pràctica d’activitats de caràcter lúdic editada per l’Institutd’Educació de Barcelona amb el propòsit d’oferir recursos als educadors que vulguindesenvolupar programes d’educació ambiental. S’adreça a diferents àmbits educatius i aun ampli ventall d’edats. De les moltes propostes que conté la guia, n’hem triat una quees pot fer a partir dels set anys i que combina les ciències naturals i socials amb l’educacióartística mitjançant la música.

‘Toca fusta per ballar!’

MATERIAL NECESSARI• Aparell reproductor de música i mú-

siques variades• Llapis de colors (parelles de llapis del

mateix color)• Fulls amb la proposta de parelles• Carnets de ball• Cinta adhesiva transparent i tisores• Dues caixes• Pissarra o paper mural

L’objectiu del’activitat és que

els nois i noiesentenguin la

importància deconservar les

espèciesvegetals de la

Terra

09 BCN verda /EDUCACIÓ/89 10/10/03 11:13 Página 28


panys i companyes no vegin quin color té) illegir el que hi ha escrit (una planta o un ús).Quan comença a sonar la música, cada grupsurt del seu racó per trobar la parella que con-sidera que li correspon, ja sigui reclamant-laen veu alta (per exemple: “On és el pi roig?”)o bé dient el que és el ballador o balladora (perexemple: “Sóc una biga!”).

Quan es trobi la parella i es verifiqui que elcolor del llapis coincideix, han de fer-los en-trexocar dient: “Toca fusta per ballar!”, i, totseguit, iniciar el ball. S’ha d’intentar que tot-hom trobi la seva parella abans que s’acabi lamúsica. Els participants que no trobin la pare-lla poden acostar-se al “punt de trobada”, unazona a prop de la persona que dirigeix el joc,i intentar trobar la parella abans que no s’aca-bi la música. Un cop finalitzada cada peça, elsparticipants han d’anotar en el seu “carnet deball” què han sigut i quina ha estat la seva pa-rella de ball (per exemple: blat-pa) i tornar elllapis a la caixa corresponent per poder ballarde nou seguint cada cop el mateix mecanisme.

DESPRÉS DEL BALLQuan la persona que dirigeix el joc considerique ja pot donar per acabada la sessió de ballha de demanar als participants que no se se-parin de l’última parella, que mirin quin és elsímbol que hi ha a l’etiqueta del seu llapis i queformin, en el mínim temps possible, un grupentre tots els companys i companyes que tin-guin el mateix símbol. Un cop s’hagin adonatde la relació que hi ha entre les diferents plan-tes de cada grup es pot tor-nar a posar música perquècada grup dansi en rotlla-na.

A continuació es convi-da els participants a seureen rotllana davant la pis-sarra o el paper mural, allegir en veu alta les pare-lles que hi ha en cada “car-net de ball” i a dir si co-neixien o no la funció o laplanta que hi correspon. Ala pissarra, s’hi escriuen lesparelles en dues columnes:una per a les parelles de lesquals es coneixia la plan-ta, però no la funció, i l’al-tra per a les parelles de lesquals es coneixia la funció,però no la planta.

Un cop escrites un bonnombre de parelles, la per-sona que dirigeix el joc pot

aprofundir en el coneixement de la diversitatde plantes i els seus múltiples usos preguntantals nois i noies si les plantes que estan anota-des els semblen del mateix tipus o hi podendistingir grups; si creuen que la llista de pare-lles és exhaustiva o si encara coneixen mésplantes útils o altres usos relacionats amb lesplantes escrites a la pissarra; si consideren que,de totes les plantes, se n’usa la mateixa part obé és diferent segons quina sigui la planta o l’úsque se’n vulgui fer, i si coneixen algun altre ele-ment de la natura que es pugui usar d’una ma-nera tan variada.

Com a reflexió final es pot demanar als par-ticipants del joc que comentin com considerenque canviaria la seva vida si, de cop, desapa-reguessin totes les espècies vegetals, primer pelque fa als usos alimentaris i després respecteals no alimentaris, i si els sembla importantque, als boscos tropicals, actualment s’estiguinextingint espècies encara no identificades, lespropietats de les quals no coneixem.

A tall de suggeriment d’avaluació, es podenproposar tres exercicis: triar de manera rao-nada deu plantes que es considerin molt útils,donar tres receptes de cuina l’ingredient prin-cipal de les quals sigui una planta i explicar perquè és important conservar les diferents espè-cies de plantes de la Terra. ■

Plantes alimentàries (símbol: PA)blat....................................................pa olivera...............................................oli vinya ..................................................viarboç....................................melmeladaenciam .....................................amanidablat de moro ............................crispetesgira-sol .......................................llavorsvainilla...........................................gelat

Tèxtils, tints, fibres (símbol: TTF)cotó ..............................camises i brusesvímet............................paneres i cistellscànem .........................................cordesllentiscle ......................................vernísràfia ...........................................estorespita............................................cordillsrogeta .................................tint vermellcautxú ...............goma per a pneumàtics

Fusta (símbol: F)pollancre ......................................paperroure ....................................bótes de vipi roig ........................................biguesboix...........................................cullerespi blanc ....................caixes d’embalatgeembero........................................portesfaig ............................................moblesalzina surera ...................taps d’ampolla

Medicinals i higièniques (símbol: MH)espígol.........................aigua de lavandaeucaliptus ............................anticatarralmarialluïsa ....................tònic estomacalfarigola ....................desinfectant ocularsàndal ........................................perfumherba sabonera .......................detergentvaleriana .....................................sedantcivada ..................hidratant per a la pell

UNES QUANTES PARELLES

FRANQUESA, T. i altres. Il·lustració: Pere Puig. “Hàbitat: guia d’activitatsper a l’educació ambiental”. Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelo-na, 1998. 360 p

Com que perpoder ballarcaldrà trobar laparella correcta,els nois i noiesconeixeranalgunes de lesutilitats de lesplantes i podranvalorar-les

09 BCN verda /EDUCACIÓ/89 10/10/03 11:13 Página 29

30

A P U N T S D E J A R D I N E R I A


des suren just per damunt de la superfíciede l’aigua o a una distància compresa entreels 25 i els 150 cm, i en alguns casos fins itot superior. La part que queda submergi-da, bàsicament, és un rizoma (en la majoriadels casos) i el sistema radicular. Es podendiferenciar dos tipus bàsics de plantes aquà-tiques: per un costat, les que tenen el siste-ma radicular fixat a un substrat o terra, comés el cas, per exemple, de les nimfes, i, perl’altre, aquelles en què el sistema radicularno està fixat i les plantes viuen totalmentsuspeses, com, per exemple, el jacint d’ai-gua.

LA PLANTACIÓEs fa a principis de primavera. Les plantes aquà-tiques que necessiten substrat caldrà disposar-les en testos de plàstic o terrissa, amb un dià-metre comprès entre els 20 i els 40 cm, en fun-ció del seu desenvolupament. Una de lescaracterístiques més importants del substrat ésque ha de facilitar la circulació d’aigua entreles arrels. Així, doncs, la barreja orientativa d’unsubstrat vegetal amb sorra pot ser: 2/3-1/2 desubstrat vegetal i 1/3-1/2 de sorra. Aquestesproporcions sempre són en volum. És conve-nient que, a la base del test, s’hi dipositi un gruixd’uns 2 cm de drenatge, de tipus terra volcà-nica o semblant. També és important afegir ala part superior del substrat un material com elde la base, d’un gruix equivalent, per evitar queel substrat suri a la superfície de l’aigua.

EL MANTENIMENTQuan la planta és activa, és a dir, de primers deprimavera a meitat de tardor, el manteniment,bàsicament, consisteix a eliminar les flors pan-sides i les fulles esgrogueïdes, observar la pos-sible aparició de plagues com el pugó i mante-nir l’aigua lliure d’algues i afins.

De meitat a finals de tardor, tota la part aè-ria de la majoria de plantes aquàtiques presen-ta un color groc i marró, i s’haurà de retirar ta-llant-la just per damunt de la superfície de l’ai-gua. En aquestes condicions passaran totl’hivern. A l’inici de la primavera convé buidarl’aigua i netejar les parets de l’estany o recipienton es cultivin. També ho aprofitarem per in-corporar una petita dosi d’adob químic al subs-trat, a raó d’una cullereta de postres rasa per aun test de 25 cm de diàmetre. Si fa més de dosanys que no es canvia el substrat, ara és un bonmoment per renovar-lo completament. ■

Salvador Pi

Si estem disposats a crear un jardí aquàtichem de saber que és imprescindible la re-novació de l’aigua per mantenir-ne un bon

nivell d’oxigenació. La renovació es pot dur aterme amb èxit incorporant una bomba d’ai-gua del mateix tipus que es fa servir per alsaquaris. Una altra opció interessant, encara queés complementària, és utilitzar plantes oxige-nadores. Aquestes tenen la part aèria totalmentsubmergida i incorporen directament l’oxigena l’aigua a través de les fulles. Pel que fa a lafondària de l’estany, pot variar entre els 40 i els120 cm, i l’exposició més convenient és l’as-solellada, encara que es considera adequadades de ple sol fins a una ombra moderada.

Les plantes aquàtiques tenen interès or-namental per la flor i per la fulla, malgratque la majoria són de fulla caduca. A vega-

El jardí aquàticL’aigua formant una làmina perfectament horitzontal,trencada puntualment pel relleu que determinadesespècies aquàtiques li donen, és, sens dubte, un delselements més estètics del jardí o de la terrassa.

A l’inici de laprimavera

convé buidarl’aigua i netejar

les parets del’estany o

recipient on escultivin les

plantesaquàtiques

Plantes amb sistema radicular fixat aun substratCyperus involucratus (parai-güets)Cyperus papirus (papir)Iris pseudacorus (lliri groc)Nelumbo nucifera (flor de lo-tus)Nymphaea alba (nenúfar)Pontederia cordata

Plantes sense sistema radicular fixat aun substrat. Plantes flotantsEichornia crassipes (jacint d’ai-gua)Lemna minor (llentia d’aigua)Pistia stratiotes (enciam d’aigua)

Plantes submergidesElodea canadensisPotamogeton crispus

10 BCN verda /APUNTS JARD./89 10/10/03 11:15 Página 30


PARAIGÜETS (Cyperus involucratus)Planta de fulla persistent que per-met exposicions des de ple sol finsa mitja ombra. Malgrat ser unaplanta aquàtica, no té la necessitatde viure en contacte permanent ambl’aigua. Això suposa la possibilitatde diversificar els llocs d’implanta-ció, però tenint cura de regar sovinta l’estació més seca. El valor estèticd’aquesta espècie no és la flor, sinóla disposició de les fulles al capda-munt de la tija, que li dóna una for-ma que recorda els paraigües.

FLOR DE LOTUS (Nelumbo nucifera)El valor ornamental d’aquesta espècieés diversificat. D’una banda, la flor,rosa o blanca, que apareix durant l’es-tiu, amb una superfície considerable iamb un peduncle que té al voltant d’1m i que la fa molt visible, fins i tot desd’una distància considerable. Tambéla fulla, de limbe rodó i d’un diàmetred’uns 30 cm, que emergeix per da-munt de l’aigua a una alçada que potsuperar 1 m; té la particularitat, quanplou o es mulla, de fer relliscar les go-tes com si es tractés de mercuri. L’úl-tim òrgan d’interès és el fruit, que per-sisteix totalment erecte i sec i adoptala forma d’una carxofa de dutxa. Hade tenir el sistema radicular sempresubmergit a l’aigua.

NIMFA (Nymphaea alba)És una de les plantes aquàtiquesmés apreciades, especialment perla flor i la fulla. El període de flora-ció és bastant llarg –tot l’estiu–, iles flors són de diversos colors:blanc, vermell, groc o rosa, que co-rresponen a les diferents varietats.Les fulles es despleguen just per da-munt de la superfície de l’aigua isón de color verd intens i brillant.Li convé una exposició molt asso-lellada i tolera malament l’ombra.Té un sistema radicular molt de-senvolupat i un rizoma vigorós;tant l’un com l’altre han d’estarsempre submergits. A finals de tar-dor, la part aèria mor, i reapareix laprimavera següent.

PONTEDERIA CORDATAEspècie caduca que es cultiva per laflor i la fulla. Aquesta última té for-ma de sageta, és de color verd cla-ret i sobresurt de la superfície del’aigua al voltant de 0,5 m. Lesflors, blaves, es disposen en formad’espigueta en un peduncle queemergeix fins a l’alçada de les fulleso moderadament per sobre. A lapart subterrània, hi trobem tambéun rizoma i les arrels que hi estanadherides; tots dos òrgans necessi-ten un contacte permanent ambl’aigua. La millor exposició és alsol, tot i que admet una ombra mo-derada.

LLENTIA D’AIGUA (Lemna minor)És una planta que viu suspesa a l’ai-gua; per tant, el seu petit sistemaradicular no està adherit a capsubstrat. Es cultiva per la fulla,malgrat que és molt petita. No ésde les plantes més ornamentals. Aljardí aquàtic queda bé si controlemi delimitem la superfície de l’aiguaon es pot expandir. Si no ho femaixí, ocuparà tota la làmina d’ai-gua, i només es veurà una superfí-cie verda de poc valor estètic.

THALIA DEALBATAEspècie caduca, amb valor ornamen-tal per la flor i la fulla. Aquesta últi-ma, que té tant o més valor que laflor, és gran, lanceolada, de colorverd clar i amb una longitud que potsuperar els 25 cm, amb un nervi cen-tral marcat; és emergent i pot sobre-sortir més d’1,5 m per damunt de l’ai-gua. Les flors, blaves, s’agrupen en in-florescències poc denses a la partsuperior del peduncle, que sovints’arqueja moderadament per damuntde les fulles. Floreix durant d’estiu,especialment la primera meitat del’estació. Li convenen exposicions aple sol. El rizoma i el sistema radicu-lar han d’estar plantats en un substrati sempre submergits.

10 BCN verda /APUNTS JARD./89 10/10/03 11:15 Página 31


F U L L S T È C N I C S

L’EXPERIÈNCIA DE BADALONABadalona ha estat un municipi pioner en lacontractació d’un servei d’aquestes caracte-rístiques. Des de principis d’aquest any, CIASCOM 2001 (empresa de control de qualitat)ha implantat un sistema de supervisió i con-trol de la qualitat dels parcs, places i jardinsque constitueixen les diferents zones verdesde la ciutat.

Per fer aquesta tasca s’ha desenvolupatun Sistema d’Informació Informàtic (SII)que permet registrar i processar les dadesque es generen. Aquest SII consta, fona-mentalment, d’una base de dades on s’em-magatzema tota la informació recollida enles inspeccions. Per a la realització d’a-questes inspeccions s’han triat mitjans tèc-nics innovadors, com és una nova AgendaElectrònica Personal (en anglès, PDA) queincorpora una càmera digital, de maneraque es pot vincular cada inspecció amb finsa sis fotografies, fet que facilita enorme-ment la informació gràfica associada i lacomprensió de la situació analitzada. Peraltra banda, les PDA tenen el gran avan-

El principal objectiu d’un control dequalitat és generar una sèrie d’indica-dors fiables que han de permetre, en

primer lloc, conèixer l’estat del servei i, endarrera instància, prendre les decisions ade-quades per poder millorar-lo. L’aspecte estè-tic de la jardineria és el resultat de la presta-ció d’un servei integrat per tota una sèrie detasques individuals, perfectament definidesi planificades, que busquen un únic objectiu:el manteniment en bones condicions de leszones verdes.

Per tot això, el control de qualitat a les zo-nes verdes s’ha de considerar en tres nivells:el primer, el compliment de les freqüènciesde cadascuna de les tasques; el segon, l’exe-cució de les tasques de forma adequada, va-lorant-ne també el resultat des d’un punt devista estètic, i, finalment, el tercer, la per-cepció obtinguda per l’usuari final, que és elciutadà i la ciutadana, mitjançant enquestesde satisfacció. Amb totes aquestes premisses,el control de qualitat ha de buscar una sèriede paràmetres a valorar que siguin al màximd’objectivables i que permetin inferir uns in-dicadors que reflecteixin fidelment l’execu-ció dels treballs.

El control de qualitat a les zones verdesEl control de qualitat s’ha constituït com una eina estratègica habitual endeterminats sectors. La jardineria municipal ha estat un dels darrers a afegir-s’hi, en busca d’una optimització i d’un millor control de les prestacions.

Agenda electrònica(PDA) utilitzada perenregistrar les dades deles inspeccions a leszones verdes

Presa de dades durantla inspecció d’una de les

localitzacions

11 BCN verda /MOLT CAMP/89 10/10/03 11:04 Página 32


tatge de poder replicar tota la informaciódiàriament quan l’inspector torna a l’ofi-cina, i fins i tot on line, mitjançant un dis-positiu GPRS incorporable a la PDA. Pertant, la informació registrada pot ser en-viada al moment als diferents agents inte-ressats (tècnics, empresa prestatària, ciu-tadans, etc.).

MECANISMES DE CONTROLLes diferents localitzacions (espais per ins-peccionar) s’han classificat en cinc grans ti-pologies de jardí segons les infraestructuresde què disposen. Cadascun dels elements queconstitueixen el jardí (arbrat, palmeres, ges-pes, arbustos) és ponderat segons la seva im-portància a la zona verda. De la mateixa ma-nera s’han ponderat els treballs que s’han defer dins de cada element (poda, desherbat,sega, neteja, reg). Un dels grans avantatgesd’aquest sistema és l’adaptabilitat, que per-met afegir els elements necessaris i modifi-car les ponderacions segons les necessitats decada municipi.

Les localitzacions es visiten amb una fre-qüència determinada segons el tipus de jar-dineria i la puntuació obtinguda en la dar-rera inspecció. El mateix SII genera en funció d’aquests dos paràmetres una llistade les localitzacions que s’han d’inspeccio-nar al llarg del mes.

Tot aquest sistema d’informació permet te-nir un control molt exhaustiu de l’evoluciódel manteniment de les zones verdes i de lesincidències remarcables, així com de les ac-cions correctores que cal fer. Al mateixtemps, permet contrastar tota la informacióamb la percepció que tenen els usuaris de lesdiferents zones verdes del municipi. ■

Miquel Martíngerent de CIAS COM 2001

INFORMÀTICA MOTORITZADA

El control de qualitat de les zones verdes de Badalona el fa unapersona amb coneixements específics –en aquest cas es tracta d’unenginyer agrònom– que durant tota la jornada laboral es va des-plaçant amb moto per la ciutat. La superfície d’inspecció és d’uns800.000 m2, repartits, majoritàriament, en petits espais enjardi-nats. Si la persona que fa les inspeccions detecta alguna anomaliaque cal resoldre de manera urgent, es posa directament en con-tacte amb l’empresa adjudicatària responsable del mantenimentd’aquella zona verda, de manera que, la majoria de vegades, quanarriba el report setmanal a l’Ajuntament de Badalona, la incidèn-cia ja s’ha resolt o està en vies de solució. Pel que fa a la base dedades, cada variable té un valor percentual respecte a la nota finalde la inspecció. Això permet posar un especial èmfasi en els as-pectes que es considerin més importants en cada moment. L’A-juntament de Badalona també vol potenciar la participació delsciutadans i ciutadanes en el control de qualitat dels espais verds.És per aquest motiu que té previst presentar el servei de controlde qualitat a les associacions de veïns i veïnes. L’objectiu és afavo-rir el contacte entre els badalonins i badalonines i la persona res-ponsable de les inspeccions i facilitar que la ciutadania manifestiels seus punts de vista, les seves queixes i les seves propostes pelque fa al verd urbà.



M O LT C A M P P E R C Ó R R E R

Manuals pràctics

Aquest és el nom d’una sèrie de documents tècnics, basats enles Normes Tecnològiques de Jardineria (NTJ), prèviamenteditades, que tenen per objectiu oferir una documentació que

faciliti la feina a encarregats o capatassos a peu d’obra i que es pu-gui usar com a material didàctic en centres de formació. Tenen uncontingut fonamentalment pràctic i divulgatiu i estan il·lustrats ambfotografies en color i dibuixos. El seu petit format fa que siguin fà-cilment manejables. Fins ara s’han editat els següents manuals: Las

plantas autóctonas en los trabajos de revegetación(núm. 1-1998), Mantenimiento de elementos demobiliario y de areneros (núm. 2-1999), La calidadde los árboles y las palmeras en las obras de jardi-

nería (núm. 3-2000), La hidrosiembra (núm.4-2000), La protección de la vegetación du-rante las obras (núm. 5-2000), Los trabajos deplantación (núm. 6-2001), El mantenimien-

to de las palmeras (núm. 7-2001), Lostrabajos de siega, escarificado y airea-do de los céspedes y las praderas (núm.8-2002) i Los trabajos de poda del ar-bolado urbano (núm. 9-2002). ■

Col·lecció Manuales Prácti-cos, Fundació de l’EnginyeriaAgrícola Catalana (FEAC),Comissió de les Normes Tec-nològiques de Jardineria i Pai-satgisme (NTJ), Travesserade Dalt, 11-13 08024 Bar-celona. Tel.: 93 217 97 53 fax: 93 237 81 33 web: www.ntj-feac.org a. e.: [email protected]

M O LT C A M P P E R C O R R E R LlibresLa flora delfarmacèutic

Aquesta obra permet identificar mésd’un centenar d’espècies vegetals quecomporten risc d’intoxicació en di-

versos graus. És, per aquest motiu, una re-ferència molt important per als farmacèu-tics i també un instrument d’aprenentatgemolt complet per als tècnics especialitzatsen toxicologies, els veterinaris, els estudiantsi els aficionats a les plantes. El llibre aportales dades més recents sobre la toxicitat realo suposada de 120 espècies presents a la na-tura, en parcs i jardins i en enjardinamentsd’interiors. ■

La flora del farmacéutico, Joël Reynaud.Ediciones Mundi-Prensa, 2003.

Acció 21

El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelonaha convocat els Premis Acció 21, que tenen com a objectiu estimu-lar iniciatives d’acció dels diferents col·lectius ciutadans que supo-

sin una contribució efectiva a la consecució dels objectius del CompromísCiutadà per la Sostenibilitat-Agenda 21 Local. La convocatòria és per aun total de deu premis per a les millors iniciatives d’acció que es presen-tin, que hauran d’estar vinculades als deu objectius del Compromís Ciu-tadà per la Sostenibilitat. Han de ser accions exemplificadores i generalit-zables, que estiguin en curs o que s’hagin fet en l’últim any. S’hi poden pre-sentar totes les entitats, organitzacions i empreses de Barcelona. Els pre-mis seran, com a màxim, de 5.000 euros per cada iniciativa seleccionada.El termini de presentació s’acaba el 30 de setembre, i les bases es podenconsultar a: www.bcn.es/agenda21. ■

Premis



Iniciatives 21

Gots delloguer

L’ús de gotsreutilitza-bles i enva-

sos retornables enles festes és unabona manera dereduir deixalles,amb un percentat-ge que pot arribarfins a un 90%. ElCentre Municipal Pont del Dragó, que participaen l’Agenda 21 Escolar de Barcelona, ofereix unservei de lloguer i rentat de gots reutilitzables. ■

Informació: tel.: 93 243 09 83 a. e.: 8042585entres.xtec.es

Un dels objectius del Compromís Ciutadà perla Sostenibilitat és fomentar la mobilitat sos-tenible i fer dels carrers entorns acollidors. La

bicicleta representa una alternativa amb grans pers-pectives de futur, que contribueix a transformar l’en-torn urbà humanitzant-lo i fent-lo més habitable. En

nombroses ciutats europees ja suposa el 30% delsdesplaçaments. A Barcelona, el percentatge d’usua-ris està en continu creixement.

És per aquest motiu que, en el marc de l’Acció 21 iper afavorir el coneixement i la integració de la bicicle-ta en els desplaçaments habituals dels treballadors i mem-bres de les entitats firmants del Compromís, el BicicletaClub de Catalunya, en conveni amb l’Ajuntament deBarcelona, invita les entitats a conèixer i provar la bici-cleta com a sistema de transport, a intercanviar expe-riències i a crear una xarxa a favor d’aquest vehicle.

Amb aquest objectiu es posa a disposició de les en-titats, durant un any, un seguit d’eines per ajudar-lesa desenvolupar les seves pròpies campanyes internesde difusió de la bicicleta. Es tracta de la cessió dedues bicicletes amb material de seguretat (casc, ca-denat, llums), una sessió de formació, suport infor-matiu i servei d’assessorament. A canvi es demana elcompromís de promoure l’ús de la bicicleta en l’en-titat, fer difusió de l’ús i del servei en altres entitatsi organitzar alguna activitat per promocionar la uti-lització de la bicicleta. ■

Per a més informació: Secretaria Tècnica de l’Agen-da 21 de Barcelona, c. Nil Fabra, 20 08012 Barce-lona. Tel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, a. e.:[email protected], web: www.bcn.es/agenda21

Anem amb bicicleta?

Reforestar reciclant cartutxosde tinta

Aquesta és una proposta de la Fundació Natura i EBPL,una empresa que es dedica a recollir cartutxos de tintaper reutilitzar-los. Si teniu cartutxos buits de les marques

Hewlett-Packard, Lexmark o Canon, podeu demanar a EBPLbosses de reciclatge per posar-los a dins. S’han d’enviar per co-rreu a aquesta empresa i no cal posar-hi segell. Per cada cartutx

recollit, la Fundació Na-tura rep 0,5 euros, que esdestinen a la replantaciód’arbres. ■

Per demanar les bossesde reciclatge de cartut-xos de tinta: 900 80 5507 (telèfon gratuït), a. e.: Espanankjetbags.com



M O LT C A M P P E R C Ó R R E R

ActivitatsRECICLA I VÉS A LA MODAFins al 30 de setembre, BarcelonaTaller de reciclatge de materials plastificats per fer dis-senys pràctics i originals. A partir de 12 anys, en el marcd’“Estiu als museus”.Museu Tèxtil i d’IndumentàriaInformació: www.museutextil.bcn.es

PARC DE COLLSEROLASetembre: passejades temàtiquesDia 6 - “Fulles i més fulles”: arbres i arbustos amb fu-

lles de mida i formesmolt diverses. Dia 13 -“Solanes i obagues”:relleu i orientació dibui-xen els ambients natu-rals del parc. Dia 20 -“Els ocells migradors”:el perquè dels seusdesplaçaments. Dia 27- “El cant dels ocells”:escoltar els ocells peridentificar-los. Informació: tel.: 93 280 35 52

CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENIBLESetembre, BarcelonaDies 15, 22, 25 i 29 - “El retrat creatiu: captar la gentde l’entorn”: tècniques bàsiques de la fotografia de re-trat. Dia 17 - “Anem d’hotel”: visita a un hotel de Bar-celona que ha obtingut el certificat EMAS de gestió am-biental. Dia 18 - “Aigua sota la ciutat”: visita al dipòsitsubterrani de retenció d’aigües pluvials del c. Bori i Fon-testà. Dia 20 - “El camí de l’aigua”: caminada per des-cobrir el Rec Comtal. Informació: tel.: 93 237 47 43, web: www.bcn.es/agenda21/crbs

CAMINADES URBANES19 d’octubre: III Caminada Sants-l’Hospitalet. Organit-zen: Unió Excursionista de Catalunya de Sants (tel.: 93 332 54 94) i Club Muntanyenc l’Hospitalet (tel.: 93 338 11 25).26 d’octubre: Caminada a Collserola. Organitza: CentreExcursionista de Catalunya (tel.: 93 315 23 11).Més informació: www.euro-senders.com/barnatresc

CampanyesROBA NETAFins al 31 de desembre, BarcelonaCampanya destinada a sensibilitzar la gent sobre lescondicions d’esclavatge dels treballadors de la indústriatèxtil del Tercer Món. Una de les principals activitats dela campanya és l’enviament de postals a les principalsempreses espanyoles que confeccionen els seus pro-ductes a l’estranger. També hi ha material pedagògic ies promou la creació d’una etiqueta anomenada Filo pera la roba que hagi estat confeccionada respectant elsdrets humans.Informació: Setem Catalunya-Servei Tercer Móntel.: 93 441 53 35, www.pangea.org/robaneta

Certàmens

COPA D’EUROPA D’ART FLORAL 2003Del 9 al 14 de setembre, SalamancaPavelló Sánchez Paraíso

Congressos

CONFERÈNCIA EUROPEA ECOPROCURADel 8 al 10 de setembre, Göteborg (Suècia)Conferència adreçada especialment a les administra-cions locals i els seus proveïdors, per intercanviar ex-periències i informació sobre la “compra verda”.Organitza: International Council for Local EnvironmentalIniciatives (ICLEI)Informació: www.iclei.org/ecoprocura/events/

III CONGRÉS IBEROAMERICÀ DE PARCS I JARDINSPÚBLICSDel 28 de setembre al 2 d’octubre, Guadalajara-Jalis-co (Mèxic)Informació:a. e.: [email protected]/Dependencias/Ecología/

PARJAP 2003Del 4 al 8 de novembre, la CorunyaXXX Congrés Nacional de Parcs i Jardins PúblicsInformació: www.aepjp.coma. e.: [email protected]

Agenda


Exposicions

ELS ALTRES ARQUITECTESFins al 15 d’abril del 2004, Bar-celonaLa variabilitat de les construc-cions animals condicionada pelsseus usos, pel comportament deles diverses espècies, per la dis-ponibilitat i les característiquesdels materials i del disseny i perles tècniques utilitzades en cadasituació. Museu de Zoologia, dins del pro-grama d’actes de l’Any del Disseny. Informació: www.bcn.es/museuciencies

Fires

PLANTARIUM 2003Del 20 al 23 d’agost, Boskoop (Holanda)Saló internacional de productes de viverInformació: www.plantarium.nla. e.: [email protected]

GAFAKÖLNDel 31 d’agost al 2 de setembre, Colònia (Alemanya)Saló internacional del jardíInformació: www.koelnmesse.de/gafa a. e.: [email protected]

FLORA HOLLAND/TRADE FAIRDel 3 al 5 de setembre, Naaldwijk (Holanda)Fira del comerç de la florInformació: www.floraholland.nla. e.: [email protected]

ASPROGADel 5 al 7 de setembre, Santiago de Compostel·laV exposició de productors d’ornamentals de GalíciaInformació: tel. i fax: 981 59 77 29a. e.: [email protected]

FLORMART-MIFLORDel 12 al 14 de setembre, Pàdua (Itàlia)Saló internacional de floricultura en vivers i jardineriaInformació: www.flormart.it a. e.: [email protected]

JARDIN&PAYSAGE 2003Del 15 al 17 de setembre, ParísJarditec, Urbavert i Urbatec. Saló professional del jardí,els espais verds, el món vegetal i l’ordenació urbanaInformació: www.jardin-paysage.com

ARBORÈTUMDel 26 al 28 de setembre, GironaSaló professional dels viversInformació: www.firagirona.com a. e.: [email protected]

PROFLORADel 8 al 10 d’octubre, Cartagena de Indias (Colòmbia)Fira internacional de floriculturaInformació: www.colombiaflowers.com a. e.: [email protected]

MUNICIPÀLIADel 21 al 24 d’octubre, LleidaSaló internacional d’equipaments i serveis municipalsInformació: www.firadelleida.com a. e.: [email protected]

IBERFLORA/EUROAGRODel 22 al 24 d’octubre, ValènciaSaló del jardí i la tecnologiaInformació: www.feriavalencia.com a. e.: [email protected]

Simposis

XXI SIMPOSI INTERNACIONAL DEL CULTIU D’ORNA-MENTALS CLÀSSIC ENFRONT DEL MOLECULARDel 25 al 29 d’agost, Freising (Alemanya)Informació: www.wzw.tum.de/zpb/eucarpia.htma. e.: [email protected]

V SIMPOSI INTERNACIONAL SOBRE NOUS CULTIUS DEFLORSDel 26 al 30 d’agost, Foz do Iguaçu, Paraná (Brasil)Informació: a. e.: [email protected]


LA LLUNANova: 27 d’agost a les17.26 (variable) i 26 desetembre a les 03.09(temperatures suaus).Creixent: 5 d’agost a les07.28 (calor i sequedat) i 3 de setembre a les 12.34(bon temps). Plena: 12d’agost a les 04.48 (núvols itempestes) i 10 de setembrea les 16.36 (serè). Minvant:20 d’agost a les 00.48 (serè)i 18 de setembre a les 19.03(núvols i xàfecs).

EL SOLL’1 d’agost, el sol va sortir ales 04.45 i es va pondre a les19.09, i el 31 d’agost vasortir a les 05.16 i es vapondre a les 18.26. L’1 desetembre, el sol sortirà a les05.17 i es pondrà a les18.25, i el 30 de setembresortirà a les 05.46 i espondrà a les 17.35.

PLUJA I TEMPERATURAL’agost del 2002 es vanrecollir a l’ObservatoriFabra de Barcelona 135,2 ld’aigua de pluja per m2, i elsetembre, 33,6 l. Latemperatura mitjana enaquest observatori va ser,l’agost del 2002, de 21,6 ºC, i el setembre, de 19,9 ºC.

JARDINERIAEn els mesos d’agost isetembre s’ha de tenir curadels crisantems a lesplantacions industrials, aixícom de la clavellina, querequereix regades,eixarcolades i tractaments.En els jardins particularssegueixen en flor dàlies imargarides, i la gespa s’hade regar de maneraabundant.



ADOBS I FERTILITZANTS

ARTS GRÀFIQUES

AUTOMOCIÓVespa Balart Barcelona C/ Còrsega, 20108036 Barcelonatel.: 93.419.26.11fax 93.419.37.10www.vespabarcelona.com [email protected]

COMUNICACIÓOxigen ComunicacióPublicitat, imatge corporativa, webC. Llull, 29-37 08005 Barcelonatel. 933 005 486, fax 933 094 468www.oxigencomunicacio.com

EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA

Aubert, S. A. Av. Barcelona, 63 08970 Sant Joan Despítel.: 93477 03 30, fax: 93 477 24 38C. Sant Ferran, 86 08940 Cornellà de Llobregat tel.: 93 474 35 35, fax: 93 434 37 80C. Carders, 4 08003 Barcelonatel.: 93 319 66 03, fax: 93 319 06 66

Suministros I.L.A.G.A., S. A. Pg. de Sant Joan, 12 08010 Barcelonatel.: 93 232 74 11, fax: 93 232 40 31 a. e: [email protected]: www.ilaga.es

CENDRERS DE PLATJAPisto 68, S. L.Av. Catalunya, 143700 El Vendrell tel.: 977 15 40 34 - 607 30 49 71fax: 977 15 41 83a. e.: [email protected]

FITOSANITARIS

LAMPISTERIA I ELECTRICITATSAME, S. L.C. Montseny, 7-13 08400 Granollerstel.: 90210 03 90, fax: 93 846 86 64 a. e.: [email protected] web: www.same.es

LLAVORSNeoplant, S. L. C. Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Martel.: 90215 22 94, fax: 93 750 00 08 a. e: neocom@ sefes.es web: www.neoplant.es

MOBILIARI URBÀSanta & Cole Ediciones de Diseño Balmes 71 08440 Cardedeu tel. 938 462 437, fax 938 711 767 [email protected] www.santacole.com

BDU-RICHTERJocs infantils diferentstel.: 93/246.49.04a. e.: [email protected]

REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS

SERVEIS DE JARDINERIA, OBRA PÚBLICA

ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. A.)Mas d’en Sol, s/n, Ctra. N-ll, km 751,2 17705 Pont de Molinstel.: 972 52 91 36, fax: 972 52 91 11a. e: [email protected] web: www.acycsa.es

CESPAPolígon Industrial Zona Franca, carrer B, 16-2208040 Barcelona tel.: 93 413 65 95, fax: 93 413 65 97a. e: [email protected]

Jardinería y Riegos Azahar, S. A.Rambla Ribatallada, 6, 4t 4a08190 Sant Cugat del Vallès tel: 629 25 42 32 a. e.: barna.azahar@ peleline.es

SEGURETAT I PROTECCIÓComercial Gummi, S. A.Equips de protecció laboralTravessia Industrial, 11108907 L’Hospitalet de Llobregattel. 93 264 39 99 fax: 93 264 39 [email protected]:www.comercialgummi.com

TERRES I SUBSTRATS

VIVERISTESCentre de Jardineria Sils, S. A.Cruïlla N-ll/Ctra. VidreresAp. de Correus 26. 17410 Silstel.: 972 87 52 52, fax: 972 87 51 62 a. e: [email protected]: www.jardineriasils.com

Vivers Massaneda, SAT 950Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 13717430 Santa Coloma de Farners tel.: 972 84 08 55, fax: 972 84 09 16a. e: [email protected]

Comercial Química Massó, S. A.C. Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelona

Tel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02 a. e: [email protected]

CLD, Neteja i GestióAmbientalGran Via de Carles lll,98, 3a. planta08028 BarcelonaTel.: 93 330 85 18/19,fax: 93 330 85 23

a. e: [email protected] web: www.grupcld.com

D I R E C T O R I V E R D

Ctra. de Ribes, 103 08520 Les Franqueses delVallès tel.: 93 849 28 22, fax: 93 849 22 67a. e.: [email protected]: www.politractor.com

Ctra. de Navarcles, km. 4,8Pol. Ind. Riu d’Or

tel. i fax 93 827 23 0708251 Santpedor

La Plana, 8 - 08032 BarcelonaTel.: 93 357 00 50 - 357 06 04

Fax. 93 357 02 66a.e.: [email protected]

web: www.eltinter.com

Pol. Ind. Estrucc/ Les Moreres, 101 08820 El Prat de Llobregat

tel. i fax: 93 [email protected]

Polígon Industrial El Cros, nau 208310 Argentonatel.: 93 741 42 32fax: 93 757 92 41

a. e: [email protected]: www.sabatergrup.com

Productor d’Hedera sp.Administració: Tarragona, 18

tel 938 444 105, fax 938 444 107Viver: La Pineda, tel i fax: 938 713 588

e-mail: [email protected] Apartat de Correus 206 08440 Cardedeu

Arts gràfiques, edicionsi produccions S.A.L.

DIRECTORI VERDTotes les empreses quees vulguin publicitar ales pàgines del nouDirectori Verd es podenadreçar a Parcs i Jardins,tel.: 93 413 24 70, fax: 93 413 24 21

www.jardineriamoix.comTel. 93 805 29 34

TERRES, SUBSTRATS I COMPLEMENTS PER A LA JARDINERIA

Camí de les Ràfoles, s/n. - Apartat 174 - 08830Sant Boi de Llobregat

tel.: (+34) 93 640 16 08fax: (+34) 93 640 17 02

e-mail: [email protected]: http://www.buressa.com

T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental)Grup F. Sánchez, S. L.

Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 27608190 Sant Cugat del Vallès

tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n

Finca Can Carreras 08191 Rubítel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84

a. e.: [email protected] Web: www.tma.es

FARMAGRÍCOLA J. PIGUILLEM


C M Y CM MY CY CMY K

AGOST 2003 89

c y cm my cy cmy k - barcelona€¦ · escola tècnica superior ... i és visitat per més d’un...

Documents