de l’obra fetaal projecte de futur

seguim fent poble des de la proximitat

Butlletí d’informació i opinióNúmero 19, març de 2011

de l’obra fetaal projecte de futur

seguim fent poble des de la proximitat

2

La identitat del projecte de Gent pel Progrés de Tiana,des dels seus orígens l’any 1999, és inconfusible: pro-moure un poble socialment viu i cohesionat, amb iden-titat pròpia, integrat en el seu entorn natural i activamentecològic. I fer-ho des de la proximitat. Som l’equip decasa, l’únic col·lectiu polític municipal que és sobirà, queno depèn de cap altre ideari, consigna ni organitzaciópolítica externa a Tiana. L’assemblea de GENT és el prin-cipi i la fi de les nostres decisions. Durant els vuit anysque vàrem fer poble des de l’oposició i al llarg dels da-rrers quatre anys des del govern i l’Alcaldia hem seguitinvariablement cap al mateix horitzó.

El programa electoral del 2007 ha estat el guió de la nos-tra acció de govern. S’ha executat una bona part, no tot:allò que ha estat possible pel condicionament de duesclares limitacions: la reducció dels ingressos ordinarismunicipals per la crisi general i la limitació del tempsdels quatre anys que dura un mandat. També, ho reco-neixem, per alguns errors de càlcul: els projectes l’exe-cució dels quals depèn en bona part d’altresadministracions no són controlables i, per tant, s’han deprometre amb moltes reserves. Aquest és el cas, perexemple, del compromís de millorar la xarxa de transportpúblic. El servei de Tiana depèn totalment d’una entitatmetropolitana que ha entrat en un greu dèficit i no haadmès cap de les nostres insistents demandes. O l’o-bertura del carrer Escalfapé. El pressupost que s’hi haviadestinat es va haver de desviar cap a finançar l’obra delsolar de l’escola Lola Anglada si volíem aconseguiraquest nou equipament de la Generalitat. En sentit con-trari en alguns casos hem anat més enllà del que pre-vèiem. Per exemple, hem incrementar les placesescolars més enllà del previst. O hem aconseguit l’arran-

jament del camí entre el nucli urbà i la Virreina quan elcompromís només era el de realitzar el projecte.

El més important del balanç que presentem és que noens hem desviat del full de ruta en tot allò que hem po-gut realitzar. La identitat de GENT en relació amb l’edu-cació s’ha complert amb escreix, tant en els nousequipaments com en els programes de suport educatiua les escoles. La identitat cultural del nostre programaes pot reconèixer en les prioritats del govern per la cul-tura de proximitat, la implicació d’entitats i col·lectius oel suport a la formació artística i als joves creadors. Lanostra identitat ecològica és fàcilment reconeixible enles diverses accions per a l’estalvi energètic, per a la re-ducció de residus, per a la protecció del territori enfrontde la la urbanització, o en la recuperació de tres bassestradicionals. La identitat social de GENT s’ha expressaten accions com l’increment dels recursos dels serveissocials, el nou impuls a l’habitatge públic o l’ampli suportals projectes solidaris que han emergit del poble. Hemmantingut un acord de govern sòlid que ha dotat a Tianad’una majoria estable com feia 11 anys que no hi havia.I de cara al futur tenim les idees molt clares: continua-rem fent un poble actiu i ecològic des de la proximitat.

Grup Municipal de Gent pel Progrés de Tiana

DE L’OBRA FETA AL PROJECTE DE FUTURSeguim fent poble actiu i sostenible des de la proximitat

El nomenament com a candidata l’alcaldia que ha decidit de ma-nera unànime en la meva perso-na el col·lectiu de Gent pelProgrés de Tiana m’anima a con-tinuar el projecte per Tiana quefa dotze anys vàrem començar.

He acceptat, en primer lloc, perquè estic satisfet de lafeina feta en aquests anys, però també convençut queen quatres anys de govern no n’hi ha prou per consolidari completar els projectes endegats. Consolidar el modelde poble viu i cohesionat que volem i avançar en el pa-radigma ecològic requereix més temps.

En el fons, però, he acceptat també per motius possible-ment més profunds i arrelats en la biografia personal: lameva passió pels projectes públics i l’estima per Tianaancorada en la infància, quan als 10 anys vaig ingressaral Seminari de la Conreria. La vida d’estudiant intern, en-tre els anys 1963 i 1970, em va suposar un pas de la Ba-dalona industrial i grisa, amb ben poques oportunitatseducatives i culturals per als infants, al món de la Con-reria-Tiana on, de la mà de l’església catalana renovado-ra pels aires del postconcili, aprendria en ple franquismela llengua, la cultura i la història de Catalunya. Celebra-cions a Tiana, ja sigui a l’Alegria, a la parròquia o pelscarrers en processó, el joc en el seu camp de futbol icórrer pels boscos de Nou Pins o del Sacrifici... Fou, comdiuen els psicòlegs, el meu particular paradís perdut.Possiblement per això sento una satisfacció singular perhaver aconseguit l’aprovació definitiva de la protecció del’entorn de l’Alegria després d’anys d’accions i gestions.

A la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat deBarcelona vaig fer els estudis de la Llicenciatura d’His-

tòria. La detenció per la policia l’any 1970, en una ma-nifestació per la democràcia, em va esperonar encaramés al compromís cívic per les llibertats i per la justíciaformant part del PSUC i més tard d’ICV. Em vaig profes-sionalitzar tan bon punt vaig acabar els estudis optantper l’ensenyament secundari públic. La primera expe-riència de docent va ser, però, la de professor de llenguacatalana els anys 1975 i 1976 en diverses escoles quanencara el català no era assignatura oficial. Sóc Catedrà-tic de Geografia i Història, he exercit als Instituts Albéniz,Badalona-7, a la Universitat de Barcelona i, actualment,a l’Institut Enric Borràs de Badalona.

Poc temps després d’emancipar-me de la família vaigtriar Tiana per establir-me. Tornava al meu paradís de lainfància i joventut que ha estat també el paradís delsmeus dos fills. La meva implicació cívica en els projectescomuns de Tiana va ser quasi des de l’inici del meu re-torn l’any 1984. La participació en les entitats educati-ves i solidàries m’abocaria l’any 1999 a impulsar lacreació del col·lectiu Gent pel Progrés de Tiana i a acce-dir a ser regidor de l’Ajuntament. D’un regidor vàrempassar a tenir-ne tres a les eleccions de 2003 i a quatrea les de l’any 2007. Des de llavors participem en el go-vern i exerceixo d’Alcalde de Tiana.

La gran il·lusió que m’empeny a presentar-me novamentdavant de vostès és seguir treballant, com he fet durantels darrers dotze anys, perquè Tiana mantingui, en elsnous temps, la seva idiosincràsia de poble, una comuni-tat social viva i integrada en el seu entorn natural. Unpoble que vull que continuï sent un paradís per a la in-fància i un món proper i acollidor per a totes les perso-nes que hi vivim.

3

APUNT AUTOBIOGRÀFIC

Emili MuñozAlcalde de Tiana

La prioritat de GENT per l’educació s’ha reflectit en elprograma de govern de manera ben clara i concreta.S’han ampliat els centres educatius i les places escolarsen TOTS els nivells educatius, d’infantil a adults. Algunscasos amb inversions municipals, d’altres amb partici-pació de la Generalitat però sempre s’han aconseguitamb les gestions persistents del govern municipal.

Educació Infantil de 0-3 anys: L’EscolaBressol passa de 82 a 120 placesEn començar el nou mandat es va completar l’obra del’Escola Bressol Municipal i es va obrir amb les 82 placescreades anteriorment. En el curs 2011-2012 l’escola aco-llirà 120 infants, o sigui, s’haurà ampliat en 38 placesgràcies a la creació de dues noves aules aprofitant la in-versió realitzada en la recuperació de l’antic edifici del’escorxador.

Educació Infantil i Primària de 3-12anys: Nou edifici i nova escola

El gran repte del mandat era aconseguir la unificació del’Escola Lola Anglada en un sol edifici perquè així no so-lament milloraríem la funcionalitat de l’escola sinó quedisposaríem de dos edificis per incrementar els centresescolars de la vila. Dos anys d’esforços van portar a l’è-xit: el 2009 la Generalitat licitava el projecte del nou edi-fici. Prèviament l’Ajuntament va haver de cedir un solari comprometre’s a invertir en el seu arranjament peracollir l’edifici, obra que va resultar complicada i caraperò que ha estat molt productiva per a l’educació delpoble. A la Ciutadella s’ha creat un nou centre públic:l’Escola Tiana.

4

UN POBLE MÉS EDUCATIU: MÉS PLACES I MÉS PROGRAMES ESCOLARS

Antic Escorxador

Escola Bressol

Escola Lola Anglada

L’Ajuntament ha impulsat i finançat voluntàriament pro-grames educatius per donar suport a l’activitat dels i lesmestres. Ho hem fet per la convicció que l’educació ésallò més important de la vida del poble. Destaquem elsprogrames següents: Educació musical: l’Escola Municipal de Música i Dan-sa imparteix les classes d’expressió musical i movimenten els cursos d’educació infantil de les dues escoles pú-bliques dins de l’horari escolar.Educació física: l’alumnat dels cursos de 3r de primàriafa una hora setmanal de natació dins l’horari escolar enel piscina municipal coberta.Reforç escolar: l’alumnat amb necessitats de suportrep classes personalitzades fora de l’horari escolar, tanta primària com a secundària.

Educació Secundària Obligatòria de 12-16 anys: Nou Institut a Tiana

La posada a disposició del Departament d’Educació dela Generalitat de l’edifici municipal de la zona poliespor-tiva, un cop alliberat pel trasllat de l’Escola Lola Anglada,ha estat el factor decisiu per aconseguir la creació delprimer centre d’educació secundària de Tiana.

Formació d’Adults: Més classes de català

Les llistes d’espera de persones per inscriure’s en elscursos de llengua catalana de l’Escola d’Adults Timó ensvan portar a ampliar l’oferta contractant més hores deprofessorat.

Escola Municipal de Música i Dansa Un pas educatiu i culturalmolt important d’aquestmandat ha estat la creacióde l’Escola Municipal de Mú-sica i Dansa, tal com es reco-llia en el programa electoralde GENT. Se n’ha obtingut elreconeixement oficial i lasubvenció de la Generalitatde Catalunya.

5

Escola d’Adults Timó

Escola Tiana

Nou Institut

Malgrat la situació econòmica, que tant ha afectat arreua les polítiques urbanístiques i d’infraestructures, des del’Ajuntament s’ha realitzat una significativa tasca en elcamp de la planificació i ordenació del territori, de l’ur-banisme i l’obra pública i de la recuperació d’espais aconservar. S’han modificat les dinàmiques i els patronsaplicats fins l’any 2007 amb un model més equilibrat,adequat al poble i respectuós amb l’entorn.

Polítiques d’ordenació i protecció del territori:s’han intensificat amb la finalització de la tramitació dela protecció de l’entorn de l’Alegria i incloent-hi els te-rrenys com espais d’especial protecció natural en el Platerritorial Metropolità. També s’han aturat per part del’Ajuntament les promocions en zones sensibles com laCasa Alta i Can Puigcarbó-Riera de Tiana.

Defensa del territori i els interessos del municipidavant de les propostes de construcció de grans infraes-tructures com és el Túnel de la Conreria. S’ha acon-seguit que la Generalitat rectifiqui el projecte iintrodueixi actuacions importants en benefici del poble:protecció de l’entorn de Can Sentromà, ampliació del’espai natural, remodelació dels espais degradats del’entorn de la riera de Montalegre, millora del transportpúblic a Tiana, la rotonda en la connexió entre el Camídels Francesos i la carretera B-500.

Remodelació dels carrers del casc antic, incorpo-rant-hi la renovació d’indrets identitaris amb cura per ala seva preservació i manteniment; s’han planificat i ini-ciat les actuacions per solucionar els problemes queprovoca la difícil connexió entre el Passeig de la Vilesa il’Avinguda Isaac Albéniz per recuperar per als vianantsaquesta zona central del poble.

Increment del patrimoni públic: casa carrer del Car-me; finca i basses de Ca n’Orella, i Masia de Can Rieraal “Racó de les pedres”. Alhora s’han recuperat espaisde vàlua per a usos col·lectius com la casa del carrer delCarme destinada a entitats, la finca agrícola de Ca n’O-rella com a nou espai públic a l’entorn de les basses ca-talogades, o Can Riera per a usos culturals.

Nova ordenació de l’entorn del parc del Tramvia ide la B-20: s’ha renunciat a les propostes d’expropiacióde l’any 2005 que van produir el rebuig al veïnat, i s’ha

UN TERRITORI MÉS EQUILIBRAT I SOSTENIBLE

6

Inici Carrer Matas

Casa Carrer del Carme

L’Alegria

7

aconseguit una ordenació més equilibrada, amb partici-pació privada, adient per a l’entorn immediat i per al con-junt del municipi.

Modificació dels plans urbanístics en tramitaciól’any 2007: s’han introduït notables millores paisatgís-tiques (reducció d’alçades a Vessants II), en matèriad’habitatge social (increment de 56 a 84 habitatges aVessants II) o aconseguint la cessió a favor de l’Ajunta-ment de la Masia catalogada de Can Riera al bell migdel poble per a usos d’equipaments.

HabitatgeS’ha elaborat el Pla local d’habitatge de Tiana, docu-ment estratègic que parteix de l’anàlisi de les demandesen matèria d’habitatge assequible per als tianencs i tia-nenques i que proposa un seguit d’actuacions a curt illarg termini per garantir que el municipi pugui fer fronta les necessitats actuals i futures. Ajustar les condicionsa la situació econòmica i crear un parc públic d’habitat-ges en règim de lloguer són dues de les principals me-sures previstes.

Fruit d’aquest Pla, la promoció d’habitatge de proteccióoficial del nou barri de la Creu de Terme s’ha realitzatmitjançant règim cooperatiu per ajustar el preu al costde l’habitatge i adoptant el preu màxim i ajuts econò-mics de l’anomenat règim general de protecció oficial,inferior al preu taxat aplicat en anteriors promocions.Avui, la cooperativa està plenament constituïda i aviatels habitatges seran una realitat.

També s’han modificat les previsions en els futurs des-envolupaments urbanístics (Vessants II, entorn del Parcdel Tramvia) per afavorir la construcció d’habitatge socialen règims diferents que el de la compra, com ara el llo-guer amb la finalitat de disposar d’un parc públicd’habitatges permanent que pugui servir a diferents ge-neracions.

Una d’aquestes actuacions s’ha iniciat recentment, lapromoció d’habitatges de lloguer al carrer Can Gaie-tà, un cop modificat el projecte per millorar la seva ade-quació a l’entorn.

Entorn Parc del Tramvia

Can Riera

Solar per a habitatgesde protecció oficial

Habitatges de lloguer al carrer Can Gaietà

Les politiques ambientals aplicades han fet avançar Tia-na cap a un futur ambientalment més saludable, mésresponsable i solidari, i econòmicament menys depen-dent dels recursos fòssils.

Medi Natural. A l’ampliació dels terrenys protegits al’entorn de l’Alegria s’hi ha afegit la planificació de nousitineraris per l’espai natural, el primer dels quals uneix através d’El Rocar el centre del poble amb L’Alegria pas-sant per La Virreina, on s’ha inaugurat un nou Punt d’In-formació del Parc de la Serralada de Marina.

Recursos hídrics. S’ha elaborat un inventari dels re-cursos hídrics de Tiana, i realitzat polítiques d’estalvid’aigua i d’aprofitament dels aqüífers en els serveis mu-nicipals, així com campanyes dirigides a la ciutadaniaper racionalitzar l’ús d’aigua al municipi.

Residus i Consum responsable. La creació de la Xar-xa de comerç verd, el compromís municipal amb el con-sum responsable i els productes ecològics i deproximitat exemplificat en la primera Agrofira realitzada,la millora en el servei de recollida de residus (ara tambéamb contenidors per l’oli domèstic) continuen fent delnostre municipi un dels pioners en matèria ambiental,essent el primer en aprovar un Pla estratègic de reduccióde residus.

Energia i Canvi climàtic. Els reptes energètics i la llui-ta contra el canvi climàtic també han estat objecte d’es-pecial atenció i han conduït l’Ajuntament a ser pioner aCatalunya en l’adhesió a les polítiques europees de re-ducció de consum, utilització d’energies renovables idisminució dels gasos d’efecte hivernacle. Les mesuresincorporades en el Pla d’Acció de l’Energia Sosteniblede Tiana s’han traduït per exemple en la substitució del’enllumenat públic obsolet (menys despesa, millor il·lu-minació), auditories energètiques en els edificis muni-cipals i campanya a les llars, així com la primerainstal·lació municipal de plaques fotovoltaiques a la zonapoliesportiva.

Mobilitat sostenible. Per facilitar l’ús compartit del ve-hicle privat s’ha incorporat l’eina Compartir.org com aservei municipal, i s’ha promogut la Pedalada contra elcanvi climàtic com a eina per difondre i reivindicar l’úsde mitjans de transport no contaminants i la recuperacióde l’espai públic enfront dels cotxes.

8

UN POBLE MÉS ECOLÒGIC

Nou enllumenat públic

Punt d’informació del Parcde la Serralada de Marina

9

GENT ha defugit la cultura d’aparador, de contractacionsa cop de xec i ha apostat per la creació local, la formaciói la promoció de la creació d’afeccionats i de joves pro-fessionals.

Cultura d’implicació i participació ciutadana• Fira d’entitats: la Festa Major petita ha obert un nouespai de trobada entre els grups que dinamitzen la vidaassociativa tianenca amb energia renovada.

• Xiringuito del Parc del Dr. Mascaró: s’ha acollit iconsolidat la programació festiva de les propostes de lacolla de joves del “xiringuito”

• Concerts amb músics locals i emergents: s’hadonat suport als artistes locals i en especial als jovesamateurs i professionals.

• Pregons singulars: implicació d’entitats i artistesque han donat un nou aire festiu i artístic de qualitat a l’i-nici de la Festa Major.

• Festes de Capd’Any i de Car-nestoltes: recu-peració de lesfestes a partir dela iniciativa de lesentitats i colles dejoves tianencs.

• Ball dels gegants: recuperació de la trobada de ge-gants i projecte d’una nova colla local.

UNA CULTURA MÉS PROPERA

La promoció i difusió de la cultura iles arts• Festival 1,2,3 del pallasso: recolzament explícit alfestival i als projectes cada cop més consolidats al vol-tant de les arts del circ, en les seves vessants de forma-ció, creació i producció.

• Observatoris de les Arts (2008 i 2010): promociói difusió de l’art i dels artistes locals des dels estu-diants, als joves emergents, fins als professionals deprimera línia.

• Mostra de teatre amateur a la Tardor Teatral: s’hadissenyat un nou format de festival participatiu per subs-tituir el concurs que van deixar d’organitzar les entitatsteatrals.

• Nits de Músicaal Jardí recupera-ció del Jardí LolaAnglada com a es-pai artístic amb unfestival que ha cer-cat combinar laqualitat de la pro-gramació amb lapresència de jovesartistes tianencs acavall entre els es-tudis i la professio-nalització.

• Estiu d’Art: s’ha donat suport a cicles i festivals con-solidats de programació especialitzada com el Tiana An-tica diversificant els espais, de l’Ermita de l’Alegria a lasala Albéniz o les caves Parxet; l’Estiu Jazz i altres músi-ques, al Casal i a la Plaça de la Vila. I a la gran festa deles Sardanes a la fresca del mes juliol.

10

Casal de jovesLa creació d’un espai singular per al jovent al carrer Dr.Mascaró ha permès desenvolupar activitats formativesi de lleure per a desenes d’adolescents i, alhora, que hipuguin tenir un punt de relació i de convivència. Feiauna vintena d’anys que es reclamava aquest servei en elpoble i va entrar en funcionament en el primer any delmandat.

Residència i centre de diaS’ha posat en marxa la residència municipal i centre dedia, creats i licitats en el mandat anterior, i s’ha aconse-guit introduir-hi un canvi substancial: l’ampliació delnombre de places públiques, que ha passat de 10 a 32.

Edifici de l’antic escorxadorAquest equipament és un altre compromís electoral deGent pel Progrés de Tiana que s’haurà realitzat i que elpoble gaudirà. Un dels seus valors serà la recuperaciód’uns edificis i uns espais emblemàtics en la història deTiana. Els usos dels diferents mòduls del nou equipa-ment permetran realitzar cursos i tallers formatius, acti-vitats de les entitats cíviques, i serveis per a la infànciai les famílies. L’obra suposa ordenar i endreçar l’entornja que es connecten a peu els carrers Josep Paris i Es-

calfapé i es genera una plaça mirador. L’edifici serà ener-gèticament autònom: la calefacció s’obtindrà per mitjàde la geotèrmia del subsòl i l’aigua calenta, per plaquessolars.

La Virreina, més comunicació i equipamentsAmpliació del camíUna antiga reivindicació del veïnat tianenc de la Virreinaha estat la millora de la connexió amb el casc urbà delmunicipi. El govern municipal ha trobat una alternativaals diversos projectes anteriors que van resultar invia-bles. La solució ha estat l’ampliació del Camí del Mig i larenúncia a construir un vial de circulació ràpida; d’aques-ta manera s’ha pogut mantenir el seu caràcter de via ru-ral de circulació lenta.

11

UN POBLE AMB MÉS EQUIPAMENTS I SERVEIS PER A TOTHOM

Campanya Electoral de Gent 2007

Nou equipamentLa vida social del barri i la seva major integració en el po-ble s’ha promogut a través de l’ampliació del local ceditper l’Ajuntament a l’Associació de Veïns i la ubicació enel seu interior d’un punt d’informació del Parc de la Se-rralada de Marina. A partir d’ara, la Virreina és un puntde partida i de referència per a conèixer la serralada iiniciar excursions per l’entorn.

Nous serveis de promoció socialPrevenció: les visites que es fan a les persones mésgrans de 80 anys per poder detectar possibles situa-cions de risc i per oferir-los les prestacions de què podenser beneficiàries i que poden millorar la seva qualitat devida.

Grups de suport i ajuda mútua: formació i ajuda pera persones que viuen situacions familiars difícils, comara amb malalts d’Alzheimer o amb persones depen-dents.

Aplicació de Llei de la promoció de l’autonomiapersonal i atenció a les persones en situació dedependència: s’ofereix informació, orientació assesso-rament i tramitació de les sol·licituds.

Prestacions econòmiques, S’ha incrementat un 76% el pressupost per a les ajudessocials de beques de menjadors escolar, ajuts per a l’es-cola bressol, casal d’estiu, llibres, sortides i colònies, ali-ments, transport, gent gran, lloguers.

Dona: s’ha iniciat en el mandat el desplegament d’unpla d’igualtat entre dones i homes amb activitats diver-ses com exposicions, xerrades, projeccions de cinemai altres activitats.

SolidaritatS’ha creat la Comissió de Solidaritat integrada per enti-tats i persones implicades en accions solidàries i s’hadonat suport a una vintena de projectes solidaris aixícom a la seva difusió en la socitat local.

ParticipacióHem creat unes fermes estructures de participació quehan tingut un funcionament regular al llarg dels quatreanys i han permès recollir les aportacions de més d’uncentenar de persones per als projectes del poble. Són:

• Consell Municipal d’Educació• Consell Municipal de Cultura• Consell Municipal d’Urbanisme i Medi Ambient• Comissió de Solidaritat

12

Camí del Mig d’Alella

Punt d’informació del Parcde la Serralada de Marina

13

FiresDes de l’inici del mandat hem considerat les realitats iles potencialitats econòmiques del territori i de la socie-tat de Tiana. El comerç i la restauració, la viticultura, l’e-conomia cultural o el sector de la jardineria i planta, sónuna mostra viva que Tiana és alguna cosa més que unbonic poble residencial. S’ha promogut la cooperacióentre el món productiu i comercial i l’Ajuntament orga-nitzant per primera vegades les fires de Tiana Verda, TastTiana, i de l’Agricultura i l’Alimentació Ecològica.

FormacióHem incrementat, conjuntament amb l’ajuntament deMontgat, les ofertes formatives perquè són una bona viad’accés a les oportunitats d’ocupació especialment enles èpoques de crisi com l’actual:

• Nou taller d’oficis per a joves sense titulació.• Cursos per a la creació de la pròpia empresa• Formació per a emprenedors

Plans d’ocupació• Ens hem acollit a dos plans d’ocupació que han donatfeina a 10 persones.

• Les inversions municipals en obres realitzades durantel mandat com les del Centre Cívic i Cultural a l’escor-xador, els carrers i voreres, l’enllumenat públic, el bardel pavelló o la Sala Albéniz han donat ocupació a de-senes de persones de dins i de fora del municipi.

Contractació local• S’ha donat prioritat a la contractació de tallers, em-preses, professionals i comerços tianencs en la presta-ció de serveis a l’ajuntament.

UN POBLE MÉS ACTIU: ECONOMIA I OCUPACIÓ

14

La demagògia política té un límit que és la falsedat i l’en-gany sistemàtic i pel boc gros. Això és el que practica elPSC-PSOE tianenc sobre la hisenda municipal amb da-des que, novament, aclarim a continuació.

Impostos i preus públics• El govern actual ha congelat els preus públics en elsdarrers 3 anys de l’Escola Bressol Municipal, l’Escola deMúsica i Dansa i la piscina d’estiu. Increments zero.

• Gimnàs i piscina coberta: els preus de partida que vaaprovar l’anterior govern eren un 25% més cars que elsserveis similars dels municipis de l’entorn. Va ser un al-tre tracte generós a una empresa amiga a qui, a més amés, van lliurar 1.2M€ de la hisenda local per fer la cons-trucció de la instal·lació. Encara paguem aquell crèdit.El compromís del govern actual era millorar les quotesper als tianencs i així s’ha fet. Es van congelar l’any 2008i es van diferenciar els increments amb relació als socisforans fins al punt que avui la quota dels tianencs és un10% inferior a les dels forans.

• Rebut escombraries: una anomalia que hem heretatde les alegries del govern anterior és que a Tiana no escobra la recollida d’escombraries, cosa que anualmentgenera un forat en la hisenda local de 300.000€

IBIS’ha reduït en 21 punts el tipus de l’IBI en els quatreanys del mandat cosa que ha apaivagat notablement l’in-crement del valor cadastral fent que el promig d’incre-ment de la quota s’hagi situat en el 4.35%. Aquest lleuincrement per sobre de l’IPC és l’aportació moderadaque els ciutadans hem fet al manteniment i millora de laqualitat de vida en el poble.

DeutePer molt que ho repeteixen no convertiran en veritat lafalsedat que el govern actual s’ha endeutat molt. El gruixdel deute prové dels 7.3M€ de la despesa que va fer l’an-terior govern presidit pel PSC-PSOE en el pavelló polies-portiu, el camp de gespa, la piscina coberta... Tothomsap les dates en què es van construir. L’actual governmunicipal només s’han endeutat en 1.3M€ en crèditsoficials de baix o nul interès bancari.

DèficitTanquem el mandat amb un pressupost de 2010 en su-peràvit i un pressupost de 2011 equilibrat desprès d’ha-ver afrontat uns desequilibris difícils de resoldre pel seucaràcter sobtat, profund i persistent des de l’any 2008.Els dos primers anys de la crisi ens van produir un dèficitque hem redreçat en els anys posteriors i que es cobriràamb el pla de sanejament que estem aplicant. El dèficites situarà a l’entorn dels 600.000€ que serà similar ales factures pendents de pagar que ens vàrem trobarl’any 2007 en començar el mandat.

En resum, no solament no estem pitjor que el promigdels municipis sinó que estem en una situació de controli de rigor financer malgrat els retalls d’ingressos per lacrisi, i l’enorme deute de 7.3M€ i les factures impagadesque ens vàrem trobar el 2007 de la gestió del governanterior. Hem tancat l’exercici de 2010 amb superàvit;hem aprovat un pressupost de 2011 equilibrat sense de-pendre dels ingressos de la construcció; i tenim un plaper absorbir el dèficit generat el 2008 i 2009 quan es-clatà de manera sobtada la crisi i la fulminat reducciód’ingressos.

HISENDA MUNICIPAL: ACONSEGUIT EL DIFÍCIL EQUILIBRI

Alguns grups de l’oposició mantenen fins al final delmandat la mateixa estratègia des del primer dia: generarfalses notícies i responsabilitzar el govern municipal demanera infundada i frívola. Si fa uns mesos van manipu-lar el tema de les places i l’accés a l’escola bressol araho fan sobre l’ampliació d’instal·lacions de l’empresaPARXET, sense cap escrúpol de manipular el nom d’unaentitat privada. Els aclariments següents precisen la re-alitat de les coses i el paper de l’Ajuntament de Tiana.Primer: PARXET no marxa de Tiana on manté la seu so-cial i les instal·lacions originàries de l’empresa, inclosa lacava antiga. L’empresa amplia instal·lacions en la zonadel Penedès com fa uns 10 anys ho va fer en les zonesde Ribera del Duero i Rioja. El motiu va ser que el governdel PSC no va fer res per evitar-ho?Segon: El projecte d’ampliació que l’empresa va pre-sentar fa 6 anys, durant el mandat anterior no va obtenirl’aprovació del Departament d’Urbanisme de la Genera-litat. Malgrat l’assessorament tècnic i jurídic del nou go-

vern municipal l’empresa no va aconseguir la superfícienecessària que se li exigia per poder ampliar les instal·la-cions. L’anterior govern va deixar empantanegat un pro-jecte inviable que ara pretén vendre com a bo.L‘ampliació d’activitats i d’instal·lacions de PARXET noés cap mala notícia encara que ens hauria agradat queho hagués fet a Tiana, com sortosament ho estan fentles caves Alta Alella i Quim Batlle. En l’actual mandat elgovern ha fet actuacions que han beneficiat directamentaquesta empresa: urbanitzar l’inici del carrer Matas i delCamí de Can Garra on és l’empresa; organitzar les firesde promoció dels cellers locals; participar en el nou Con-sorci de la DO Alella per promoure els cellers de la zona;promocionar la marca PARXET fent actes municipalsdins del seu recinte. Resde tot això van fer durant12 anys aquells que araploren un positiu creixe-ment de l’empresa quebeneficiarà la seva solide-sa a Tiana.

15

PARXET

Hem d’agrair molt sincerament que el PSC-PSOE de Tia-na hagi abandonat, per ara, des de fa uns sis mesos laseva estratègia de desqualificacions personals, difama-cions i assetjaments a regidors del govern, als fills del’alcalde, als concessionaris de serveis municipals queno són de la seva simpatia, com ara el cas del pavelló,o a les persones de l’AMPA que no són del seu partit. És una llàstima, però, que l’estratègia de l’assetjamentl’hagin substituït per la de la falsificació. Ara s’atribuei-xen alegrament i gratuïtament èxits de govern pretesa-ment aconseguits des de la seva fina oposició. Ladarrera falsificació d’una gestió del govern municipal ésatribuir-se els 100.000€ que la Generalitat aportarà a

l’obra d’adequació del solar de l’escola Lola Anglada.Després que quan el govern va informar en el Ple Muni-cipal d’aquest acord – que consta en l’Acta- el grup delPSC-PSOE manifestés la seva incredulitat van i s’atri-bueixen la gestió. Ens preocupa aquest insult a la intel·li-gència de fer-nos creure que grups de l’oposicióaconsegueixen diners – tan cars com estan! - per art demàgia i del clientelisme polític. La mateixa operació defalsejar gestions la van fer en atribuir-se l’obra d’amplia-ció del local municipal de la Virreina. Benvolguts: la poca feina positiva feta al llarg del mandatno la podeu suplir ara amb falses obres que, com tothomsap, només les poden aconseguir i decidir els equips degovern.

AGRAÏMENTS I DESMENTITS

SEGUIM FENT POBLE ACTIU I SOSTENIBLEDES DE LA PROXIMITAT

Emili Muñoz Joan Pau Hernández

Ferran Pascual Maria Antònia Fort

Grup MunicipalTel.: 93 395 50 11 (Ajuntament)E-mail: gentprogrestiana@gmail.comBlog: www.gentprogrestiana.blogspot.com

Plantada Popular. Febrer 2011

Inauguració del Parc Joan Armengoli Moliner. Setembre de 2010

Homenatge a la llevadoraCarme Donada. Febrer 2011

SEGUIM FENT POBLE ACTIU I SOSTENIBLEDES DE LA PROXIMITAT

25 aniversari de la mort de LolaAnglada. Setembre de 2009