BUTLLETÍ NÚM 125 · DE MAIG A AGOST DE 2015 · SANTA COLOMA DE GRAMENET

Sumari ditorialeAquesta primavera hi ha convocades eleccions municipals, d’on

sorgirà el consistori que ens governarà els propers quatre anys. Perla classe política suposarà tot un repte el contrarestar la creixentdesafecció dels ciutadans envers la classe política, i als escollits elstocarà com a objectiu reduir la bretxa entre els polítics i la

ciutadania, i fer que la política i la cosa pública siguin més propers als ciutadans,un imperatiu. També es pronostica un canvi de tendència en el sufragi delselectors, que es creu que tendiran a fragmentar el panorama polític amb mésgrups polítics i l’imperatiu d’exercitar al màxim la negociació i el consens perestablir majories. Caldrà veure també quines conseqüències aporta el «debatsobiranista» a l’hora de triar l’opció en els ajuntaments catalans.Qui guanyi haurà d’assumir el repte d’afrontar els efectes de la crisi conjuntatsamb les pertinents retallades, en la ja espremuda economia municipal. Però ésara, amb la crisi que tenim al damunt, quan es fa més necessari reforçar lespolítiques que ajudin a la cohesió social atenent les necessitats bàsiques de lespersones, com ara l’alimentació, la sanitat, l’educació, l’habitatge, el treball,l’atenció a la gent gran i als més desafavorits socialment. Cal rebutjar les actitudsque fomenten la intolerància i la xenofòbia, que criminalitzen alguns col·lectius,actituds que lamentablement han tingut veu des del Ple de l’Ajuntament. Caldràtambé que les autoritats municipals exigeixin a les administracionssupramunicipals els recursos adequats per fer integrar i fer front a l’onadamigratòria de més de vint mil persones en deu anys a la ciutat. Cal fer aquestsesforços per evitar la fractura entre dues ciutats: una més rica i l’altra menyspròspera localitzada al sud de la ciutat.En la vessant més urbanística cal prosseguir amb la creació del Parc de can Zam,una zona verda que es va començar a reivindicar fa quaranta anys i que encarano està enllestida del tot. I també continuar lluitant contra la MAT, que no deixad’amenaçar els ciutadans i la muntanya colomenca. En un altre ordre, cal demanar als polítics que siguin escollits regidors que, uncop s’instal·lin a l’Ajuntament, s’oblidin del partidisme i treballin per compartirles decisions amb la ciutadania, i és imprescindible comptar amb una àmpliaparticipació ciutadana, atès que el futur de la ciutat no es pot decidir sense elsciutadans, sobretot en una ciutat com Santa Coloma, que ha excel·lit per l’elevadaconsciència cívica del seus ciutadans i entitats. L’objectiu de tots és que la ciutat sigui bona per viure-hi, amb qualitat de vida,espais tranquils, parcs, serveis de qualitat, un comerç proper i amb convivènciaciutadana. Hi ha molts actius per posar en valor, com la serralada de Marina, elpoblat ibèric de Puig Castellar, el parc fluvial del Besòs, el parc de can Zam i unadiversitat cultural com poques n’hi ha a Catalunya.Les eleccions municipals són les més properes al ciutadà, i als polítics que espresenten els ho hem d’agrair, en els temps que corren, ja que la majoria ho fanper fer un servei a la societat.Abstenir-se és un dret, però acudir a les urnes és un acte de civisme que denotaun interès per la ciutat.Per això, indistintament, i guanyi qui guanyi, ha de guanyar Santa Coloma.Que gaudiu de l’estiu!

Campament d’hivern, Pedraforca 3Pic de la Mina 4-5Caminant pel Moianès 6-7Montserrat des del Montgros 7-8Montcau-Emprius 10-11Terratrèmol Nepal 11XXXII Curs iniciació a la Muntanya 12-13Rescat a l’alta muntanya 13El GR-92 14Assemblea de socis 15“Storming the world” 16Tai-Txi al CEP 17Cicle de debats 2015 18-19La “Pinta Verda” i el Parc de Can Zam 20Caramelles a Santa Coloma 21Matinal a l’Hospital de Sant Pau 22Màrius Sampere a casa nostra 23Sortides a Ullastret i El Vendrell 24-25L’esplai vist pels joves 26-27L’Aula a Sant Cugat i Riells 28L’Aula camina 29Orfeó Tanit: Concerts 30-31Col·lectiu Ciutadà: El Poblat 31Activitat Sardanista 32-33El lector escriu 34-35Flora i fauna 37Mirador 38Properes activitats 39

BUTLLETÍ núm. 125Centre Excursionista Puigcastellar

Dipòsit Legal: B-33928-94

Impressió i composició:Impremta Varela

Disseny i maquetació:Quim Varela

Fotolits:Ajuntament de

Santa Coloma de GramenetDirecció: Ferran López

Equip de redacció:Agnès Olivés

Albert NogueraXavi PadróRut Solés

Agustina Rico

Seu local: C/ Sant Josep, 2008922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.catNota: El CEP no comparteix necessàriament lesopinions exposades per aquells que signen els articlesd'aquest butlletí.

Portada: El Taga des de la Portella d’OgassaAutor: Ferran López

- 3 -

Campament d’hivern,Pedraforca

Comencem el campament

d’hivern de dos dies que ens

portarà a fer 360º al

Pedraforca els dies 7 i 8 de

març, potser el cap de setmana més

calorós que hem tingut en tot l’hivern.

Tot i les previsions de bon temps, sortim

de Santa Coloma ben equipats amb

grampons i piolet, que el Pedraforca que

ens espera pot ser que ens depari clapes

de gel a les zones més obagues. Farem

una distància total de 15,1 Km i un

desnivell total de 1.830 metres d’ascens i

descens ens els dos dies de travessa.

Els més atrevits, anomenats «comando»,

deixem els cotxes a Gósol i comencem a

pujar des dels primers carrers del poble,

fins arribar al coll de la Guàrdia. El sol ens

acompanya tota l’ascensió i parem al pla

de la Muga a menjar una mica i descansar

de la pujada. En continuar camí de la

Collada del Verdet comencem a veure les

petites clapes de neu que encara

aguanten sota els rajos de sol. La baixada

des de la Collada ens sorprèn. Una mica

enfangada i amb molta pendent, fa que

haguem de parar moltíssima atenció a

cada passa i assegurar-nos amb els arbres

i arrels que ens trobem al sender. Tenim

algun ensurt de relliscades i rescatem al

Miquel, que ha baixat uns metres per la

falda de la muntanya. Realment el

Pedraforca és un massís que inspira

respecte i ens fa caminar ben atents.

El darrer tram de la travessa es fa amè un

cop recuperem l’horitzontalitat del

terreny. El bosc es fa espès i ombrívol, i

finalment arribem al refugi Lluís Estasen

a tocar de les 15:30 de la tarda. El primer

dia ha estat realitzat amb èxit. Dinem i

recuperem forces al banc de fora del

refugi. La temperatura és fantàstica i fem

una mica de sobretaula sense entrar

encara al refugi. Al vespre, abans que es

faci fosc, arriba l’altra part de l’expedició.

Es tracta del grup de «les valentes», que

s’uneixen al grup per passar la nit i fer

plegats el segon dia de campament.

Els guardes del refugi ens preparen un

sopar reconstituent, amb una escudella i

pollastre al forn que ens fa oblidar per

moments el mal de peus de les bótes

d’hivern que demà ens hem de tornar a

calçar. Acabem la nit amb un brindis amb

patxaran pel David i la Roser, que s’han

conegut al CEP i que molt aviat es

casaran (quan llegiu aquestes línies ja

s’hauran casat): Visca els nuvis! Anem a

dormir a l’habitació de luxe, amb

calefacció i mantes. Que el refugi estigui

tan preparat és un avantatge enorme per

als excursionistes, ja que podem

prescindir de sac i roba d’abric a la

motxilla.

El cim del Pollegó superior del Pedraforca

- 4 -

El diumenge comença amb un sol que

despunta il·luminant la façana del refugi.

Sembla que tindrem un temps magnífic.

Sortim del refugi un grup nombrós de 17

persones, i el començament de la ruta és

tranquil. Ens aproximem a la tartera del

Pedraforca, que molts hem baixat en

anteriors ocasions. Ens sorprèn que

l’ascens es fa pel PR-123 i no per la

tartera. Quina alegria! El camí és molt

vertical, però va fent ziga-zaga i els

passos s’afermen sense relliscar. Cadascú

al seu ritme i amb petites parades per

agafar aire, arribem al coll del Pedraforca,

entre els dos Pollegons. La calor d’aquests

darrers dies ha fos tota la neu i la pujada

al Pollegó superior es resol sense

problemes.

Ens queda encara la baixada des de

l’enforcadura fins a Gósol, que es fa

primer per la tartera de Gósol, molt més

curta que la del Pedraforca, i després pel

bosc dens. El descens és continu i molt

llarg a través de la Serra de la Tossa. El

grup s’allargassa, en funció de les forces i

les parades per beure aigua. Finalment

ens retrobem a la plaça de Gósol, on ens

canviem les bótes i els pantalons, que

porten fang de dos dies. Un bon glop

d’aigua i una coca de forner ens ajuden a

recuperar forces per la tornada.

Ha estat un campament d’hivern

fantàstic, amb un temps immillorable

que ens ha permès gaudir de l’excursió i

de les vistes des del Pedraforca, una

muntanya màgica.

- 5 -

Text: Marta HernándezFotos: Jordi Álvarez i Jordi Pedrol untanyam

Baixant a l’enforcadura, des del Pollegó superior

El recorregut

Ens va costar trobar destí per ala primera sortida de la Seccióde Muntanya d’aquest 2015.Sabeu que de gener a març

intentem fer muntanya hivernal, ja siguiesquiant o amb raquetes, però aquesthivern ha estat especialment calorós i lapoca neu que ha caigut s’ha fosràpidament, almenys la que tenim a propper fer una matinal.

Al final hem anat a segur, i hem buscatalgun pic assequible a prop del Col dePuymorens, que aquí és rar que no hi hagineu. L’escollit ha sigut el Pic de la Mina(2.683 m). Hem estat tota la setmanaseguint la predicció meteorològica que

indicava una finestra de bon temps perdissabte, després del temporal de dijousi abans d’una forta ventada el diumenge.

Arribem amb els cotxes al Col dePuymorens, no sense problemes pel gel ala carretera. Només trepitjar terra enssorprenen dues coses: la primera, que faun fred que pela, el termòmetre marca-10ºC, així que no triguem gens en posar-nos a caminar. La segona, que el Pic de laMina és molt fotogènic. El veiem des del’aparcament i no el deixarem de veure entot el recorregut. El cel, més blau que mai,emmarca el seu perfil blanc i suau.

Ens posem a caminar, seguint la traça

d’un camí amagat sota un metre de neu,sempre amb les pistes d’esquí al’esquerra. El vent, que bufava fort al Col,ha minvat molt i l’ascensió es fa moltagradable. El sol escalfa força icontraresta l’intens fred. Deixem al’esquerra una zona de roques i el camípuja fortament durant una estona.Comença a sobrar roba i ens aturem unaestoneta. Passem de llarg poc després unrefugi tancat i afrontem una altra zonaescarpada.

Ja hem superat els 2.200 m i hi ha quicomença a bufar. Avui hi ha gent ambnosaltres que mai s’havia posat unesraquetes o uns grampons. Per ells i elles

Pic de la Mina

- 6 -

L’objectiu a la vista

El grup al cim del Pic de la Mina

- 7 -

Text: Toni Gómez Fotos: Jordi Pedrol

és una experiència nova, no exempta dedificultat i d’emoció, i entre tots enspreocupem d’animar-los i ajudar-losperquè l’experiència sigui el méscompleta i agradable. Ens altresparaules, se’ls ha d’empènyer una micaperquè arribin a dalt.

Un llarg replà ens duu a una fortapendent que acaba a un collet:l’avantcim. El Pic de la Mina ens queda al’esquerra. Deixem les motxilles i lesraquetes. Ens calcem els grampons iencetem la senzilla aresta que ens portamolt ràpidament al cim. L’espectacle ésgrandiós. Les vistes impressionen. Desde l’Aneto fins al Canigó, 150 kilòmetresde cims nevats. Ho gaudim durant mésde mitja hora.

Toca tornar a casa. Només un denosaltres porta esquís. La resta baixema peu, amb una neu ja tova, mentrel’esquiador es deixa lliscar. Quina enveja!Arribem als cotxes cansats peròsatisfets. Hem tingut sort, ha fet un diaesplèndid. De fet, no tornarà a fer un diaigual en tot l’hivern.

Caminant pel Moianès

El passat diumenge dia 12 d’abrilmés d’una vintena de caminairesens vàrem reunir a tocar de

l’estació de Centelles per iniciarl’itinerari que ens havia preparat el SantiBuils.

La fageda de laSauva negra, entre Centelles iCollsuspina

untanyam

Text: Mª. Jesús Pinto Fotos: Jordi Pedrol

Flanquejant cap el Morro del Porc

- 8 -

untanyamEl dia esplèndid, l’esclat de la primaveraes percebia a cada racó, una catifa verdaals nostres peus esquitxada per floretesde coloraines, papallones i un tàvecagosarat entre d’altres companyies…

Sense adonar-nos vam fer el primertram. Pintava pujada al mapa, peròl’encontre passades les vacances dePasqua, fent-la petar, va facilitar l’ascens.Un lloc amb bones vistes per esmorzar icontinuarem la caminada.

El recorregut va ser força planer finsarribar al Castell de la Popa, des d’onpodíem albirar molts punts conegutscom el sempre destacat massís deMontserrat.

De camí vam trobar la font de la SauvaNegra, en mig d’una fageda a puntd’esclatar de verdor. Amb paciència vamaconseguir tastar l’aigua fresqueta querajava poc a poquet.

Seguidament l’estona del dinar. Aquellprat que tenia sol i ombra per triarconvidava a no marxar, però havíem depensar en la tornada abans que no es fesmassa tard.

I és que aquesta sortida, com tantesd’altres, no te la vols acabar perquè… ésmel, mel de la bona!

Text i fotos: Toni Gómez

Montserrat des del MontgrosEl campament d’hivern, tot i

deixar-nos ben satisfets, ens haobert més gana de muntanya, inomés una setmana després ja

tornem a estar en marxa. Avui anem aMontserrat, a fer una circular atípica. Elpunt d’inici i final és Santa Cecília, i pelcamí visitarem els Frares, els Ecos i elMontgrós.Enfilem un sender que surt just creuar lacarretera i que ens duu ràpidament al GR172. Des d’aquí fins la canal de Sant Jeroni

ens trobarem amb els participants de laSkyrace de Montserrat, que se celebra avui.Per sort només coincidim en aquest petittram: el sender és massa estret icontínuament ens hem d’apartar compodem per deixar passar els corredors. Japorten 11 quilòmetres d’ascensió i elsqueda el més dur fins a Sant Jeroni. Creuem la canal de Sant Jeroni i ensquedem sols, caminant direcció oest pelGR. És un camí maco i senzill, que vaguanyant alçada poc a poc. El nostre

objectiu immediat és arribar a la zona delsFrares Encantats, per on pujarem perabandonar la cara nord. Com que avui somun grup ben nombrós, la progressió és unamica més lenta, i fem varies aturades peragafar aire i reagrupar-nos. Deixem el GR igirem a esquerres. L’ascensió pels Frares ésmolt maca i realment fàcil. Res a veure ambla major part dels camins que solquen laparet nord de Montserrat, força degradatsi incòmodes de pujar i baixar.Arribem al coll de Port, on per primer cop

El recorregut

El castell de la Popa

- 9 -

Salt de la Gorja Negra

avui ens toca el sol. Agafem el PR-C78 endirecció est i en pocs minuts som al coll delMiracle. Moment de fer un descans, menjaralguna cosa i admirar el paisatge. Desd’aquí ja podem distingir algunes agulles(el Bacallà, la Vella, l’Agulla Gran del Pas delPrincep, el Novici…). Ens espera ara la part més dura iespectacular del recorregut d’avui.Continuem pel PR en direcció al Coll de lesComes, en un continu puja-baixa quealenteix molt el ritme. En una baixadaforça vertical en roca pelada ens trobemamb un grup de cabres que fuig. Al vessantde davant, just sobre el camí per on hem depassar, ens espera un altre grapat decabres, enfilades de forma impossible a laparet. Hem d’anar amb cura: els seusmoviments fan caure contínuament pedressobre el camí. Arribem al coll de les Comes, amb l’Agulladel Cabrit majestuosa davant nostre.Continuem en direcció al Montgros, que jaés molt a prop. Un últim obstacle abansd’arribar: al peu de la Roca Plana delsLlamps hem de baixar una canal forçavertical. Hi ha qui fa servir el cul i hi ha quis’atreveix a deixar-se «caure» penjats de lacorda que equipa el pas.El premi que ens espera dalt del Montgrosval la pena l’esforç i l’adrenalina emprats.És, de segur, un del millors paisatges delmassís: de Les Agulles a Santa Magdalenasense solució de continuïtat. Iniciem la tornada, tot baixant la canal dela Salamandra, en fila índia, entre lesparets verticals, quan comencen a caurefloquets de neu! Sembla mentida. En tot elcel només hi ha un núvol, el tenim a sobre,i neva! És només cosa d’uns minuts i tornael sol. Però també és un avís. El cel aviats’ennuvolarà i ens hem d’afanyar. Arribemal Portell del Migdia i comencem a baixarla canal de la Llum. És una baixada forçavertical, per un sender molt desfet, i s’had’anar amb cura. Tot i que estem avisats,més d’un posa el cul a terra, uns amb méssort que d’altres (la Montse es lesiona elslligaments del genoll). Un petit grupdecideix afegir emoció a la baixada, errantel camí i descendint directament la riera,com si el camí no fos prou emocionant. Totqueda en un petit esglai, ens reagrupem icontinuem baixada fins a Santa Cecília.Ha estat un recorregut molt maco (gràcies,Pedro, per la recomanació). Hem descobertMontserrat des d’una altra perspectiva, laque ens regala des de la distància elMontgros, germà barallat dels Frares, elsEcos i les Agulles.

El recorregut

Dalt del Montgros

untanyam Text: ANC

- 10 -

Montcau- Emprius

Iniciem l’excursió al Centred’Interpretació del Coll d’Estenalles(873 m) el matí del diumenge 14 de

desembre. Fa fresqueta, però el dia jaapunta que serà esplèndid per caminar perla muntanya. Comencem per camí asfaltatcap amunt per deixar-lo al cap de pocsminuts per un camí a l’esquerra que portacap al Montcau, però just abans d’iniciar lapujada en aquest pic ens desviem per uncaminet a l’esquerra, baixant fins al CanalSec. Dins d’aquest canal en certs momentssembla que sigui impossible que hi hagicamí en aquestes parets granítiquesverticals sense vegetació. Fins i tot miratdes de l’altra banda fa l’efecte com si lespersones fossin Spiderman penjades a laparet.

Al final de la canal agafem el camí perencarar la primera prova del dia: la pujadaal cim els Cortins (959 m). Aquest cimsembla el germà petit del Montcau, peròno per això és més fàcil pujar-hi, tot elcontrari. Fem una pujada entretinguda iamb certa dificultat amb grimpades,esglaons de ferro i tronc i on és millor notenir vertigen. Però en arribar al ciml’esforç val la pena per les magnífiquesvistes sobre el Bages i el Vallès i sobre elmateix Montcau. Tornem a baixar per onhem vingut i continuem camí cap alTorrent de la Coca.

Travessem el torrent de la coca i seguim elcamí cap a l’esquerra en direcció al monòlitde les Roques de la Coca (904 m), ontrobem diverses «finestres» a la roca queens permeten veure el paisatge emmarcatdins un marc natural. Continuem el camípel Serrat de la Coca, on trobem lasegona dificultat del dia, un grau que ensobliga a fer alguna grimpada més però quesuperem sense gaire dificultats i baixemfins arribar al costat de la carretera que vacap a Mura.

Una excel·lentcircular des delColl d’Estenalles.Desembre de 2014

Agafem un camí que surt de l’esquerra delcarretera fins arribar a la Vall (no agafemel camí de la dreta, que va per sobre de latorrent de la Vall).

Anem seguint planers per una pista deixantcamins a banda i banda i anem revoltantper l’obaga del torrent de la Coma de laVall. Aquest tram de l’excursió és el que témenys emoció, però ens permetrà creuar lavall per arribar a l’altra carena. Girem a ladreta abans de travessar la línia elèctrica(no anem fins al Coll del Gener) i tornem agirar a la dreta fins que el carener rocósqueda tallat. Tot i així continuem pel costatd’unes finestres allargades que foraden elrocam i més endavant fem una curtagrimpada per arribar a les roques de l’Ocellde Pedra (tercera prova del dia). Aquestaformació rocosa s’anomena així perquèsobretot mirant-la des del camí de la Vallsembla ben bé un ànec amb el seu bec.

Hem de prosseguir cap a l’esquerra, pelvessant est, per sota de les parets delcastellot de roques. Una escletxa, d’uns dosmetres d’amplada, divideix el rocam endues parts. Al cap de poc un cingle sota elsender ens obliga a extremar lesprecaucions en avançar fins ficar-nos dintred’una canal espessa de vegetació i arribema la carena de l’Emprius (830 m).

Dalt del carener hem de seguir el camí cap

a la dreta direcció sud (ja que ens trobemamb el camí travesser que ve del Coll de laPregona). El camí segueix la cinglera ambimpressionants vistes sobre la serralada deSant Llorenç i per l’altra banda veiem el cimdels Cortins on havíem estat feia unaestona.

Prop de l’extrem sud de la carena, un corriolens permet baixar a les roques del QueixalCorcat (830 m). Aquí els més atrevitsescalen per una de les escletxes del Queixali coronen el cim de la roca. És la quartaprova del dia. Tornem al camí principal i apocs metres ens trobem amb un altrecorriol, però aquest cop ens porta al Caudels Emboscats. Es tracta d’una petitacova oberta i on cal baixar per unes escalesde fusta amb alguna que altra grimpada. Latroballa i la baixada a la cova sónemocionants. Dins la cova trobem unapetita representació d’un pessebre en unade les parets.

Un cop superada la cinquena prova, seguimper una canal a la dreta, dita del Miquel.Seguim avall, primer pel bosc i després pelpelat rocam fins al coll del Llor o deFinestrelles (800 m).

Al coll trobem el camí cap a la font de laGuineu, que ve de la dreta (no l’agafem).Just on hi ha un cartell que posa zona derefugi de fauna salvatge (a veure quin bitxo

Text: Roser VallèsFoto: Jordi Pedrol

ens trobarem amb aquestes «indicacions»)deixem el camí de la dreta que ve del CavallBernat i baixem seguint el camí de l’esquerra.Anem a trobar-nos amb el GR5, que aniràpujant per unes escales de pedra fins arribara la desviació de les coves, primer Simanyai després Simanya petita. Nosaltres entrema la cova Simanya, una cova amb una entradamolt gran, espectacular per les sevesdimensions. Fem alguna volta per dins (persort estem sols) i tornem un altre cop alGR5, on pujarem fins arribar al Coll d’Eres,on trobarem el monòlit dedicat a JoanMaragall.

Alguns pugem cap al Montcau enmig de laboira; les vistes són inexistents, peròl’ambient, tant al cim com durant l’ascensiói la baixada, son màgics, els camins i lesvistes que s’entreveuen ocasionalment entrela boira són canviants. Ens reunimràpidament amb els altres al colld’Estenalles.

La resta del grup seguim pel GR asfaltat endirecció oest i en 30 minuts ja ens trobem alColl d’Estenalles, punt d’inici de l’excursió oaventura, perquè tal com vam comentarentre nosaltres, aquesta excursió podria sertambé una gimcana perquè a part decaminar i gaudir del paisatge i de la bonacompanyia, també tenia l’al·licient d’anarsuperant diferents «proves» de grimpades ientrades a coves i llocs de difícil accés, peròamb un encant especial.

Solidaritat amb lesvíctimes delterratrèmol al Nepal

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) -delqual forma part l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet-ha fet una crida a municipis i a organitzacions socials i a totes

les persones interessades perquè es sumin a la campanya conjuntade solidaritat i d’emergència per a la reconstrucció i el suport a lapoblació afectada del Nepal. S’estima que a la l’àrea impactada pelterratrèmol hi viuen més de 6,6 milions de persones. El compteunitari d’aquesta campanya és ES47-1491-0001-2620-0525-7510.

Hi ha diverses ONGDs que també han obert altres comptes desolidaritat. Més informació: cooperacio@gramenet.cat

Al cim dels Cortins

- 11 -

- 12 -

untanyam

XXXIIè CURSd’iniciació a la muntanya

SETEMBRE - OCTUBRE 2015

XERRADES: orientació, material, alimentació,seguretat i primers auxilis.

5 DIES DE PRÀCTIQUES A LA MUNTANYA

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

De dilluns a dijous de 7 a 9 del vespre a la secretaria del CEP.

Aquest curs us permetrà adquirir els coneixements necessaris per planificar

i realitzar sortides de mitja i alta muntanya amb autonomia i independència.

Durant el cus s'imparteixen una sèrie de xerrades tècniques, les quals es

complementen amb sortides pràctiques.

Edat mínima 16 anys. Els menors de 18 anys hauran de presentar un

permís patern o del tutor/a amb fotocòpia del DNI.

La direcció del curs es reserva el dret de modificar el programa si les

condicions meteorològiques ho requereixen.

Caldrà disposar d’assegurança federativa modalitat B o gestionar una assegurançatemporal (18€) a través del Centre Excursionista Puigcastellar.

Programa del cursSetembre i octubre 2015

Dilluns 21 de setembre

Dimecres 23 de setembre

Dissabte 26 de setembre

Dilluns 28 de setembre

Dimecres 30 de setembre

Cap de setmana3-4 d'octubre

Dimecres 7 d’octubre

Dimecres 14 d’octubre

Cap de setmana17-18 d'octubre

Dimecres 21 d'octubre

Totes les xerrades començaran a les 20:30.

- 13 -

Un rescat a l’alta muntanyaEl passat 7 de febrer vam haver

de demanar un rescat enhelicòpter en alta muntanya. Vaser durant les jornades de

progressió en neu i autodetenció queorganitza cada hivern la Secció deMuntanya del CEP, però el rescatat no erapas un de nosaltres.

Érem a 2.300 metres d’alçada i estàvem a8 graus sota zero, entre la Portella deMentet i Vallter 2000. Estàvem acabantles pràctiques, i ja marxàvem quan vamveure passar un noi d’uns dotze anysarrossegant per les cames un companymuntanya avall. Pensàvem que jugaven,però al poc el nen ens va cridar demanantajut. No jugaven pas, el noi intentavaportar el seu amic fins a les pistes d’esquí,que estaven encara a una hora de camí.

Ens vam apropar ràpidament. El noi,estirat a la neu, gairebé no reaccionava.Fort mal de cap, nàusees. Impossible fer-lo caminar. De seguida vam veure elproblema: roba mullada de cap a peus,mànigues i mitjons congelats, guants dellana xopats, i als peus… unes sabatillesde passeig. Una hipotèrmia de llibre.

Cap adult a prop. De fet, van anararribant poc a poc més nens, fins un totalde nou, i per fi va arribar el responsable,un jove de vint-i-pocs anys, entrenadorde l’equip de futbol, que havia decidit durels nois a la neu a passar el dia. Segonsens va dir, no s’havia adonat que els nensno portaven calçat ni roba adequada.

Al pobre noi li vam donar de beure calent imenjar, que va vomitar, li vam treure la robamullada i li’n vam posar de seca, el vamtapar amb les mantes tèrmiques i ens vamposar al seu voltant per donar-li escalfor.

Vam trucar al 112 i vam donar els detallsi la posició. Ens van dir que enviavenbombers i mossos al rescat. Al cap d’unahora va arribar l’helicòpter. Es va apropara terra i van saltar dos bombers, que vancomençar la medicalització del nen,aplicant-li hot-packs (bosses de calor) alspunts vitals. Alhora, van arribar elsmossos, que pujaven amb esquís des del’estació. La coordinació entre cossos vaser perfecta. En pocs minuts li posavenl’arnés, cridaven de nou l’helicòpter, ensfeien apartar i pujaven el noi amb uncable abraçat a un bomber.

Breu conversa dels bombers amb elmonitor. Presa de dades i foto del DNI.Mossos i bombers van marxar (aquell diavan tenir tres rescats més) i nosaltresvam acompanyar el monitor fins a lespistes, on esperaven la resta de nanos, alsque havien acompanyat en la baixada dosde nosaltres.

Va tenir sort. El vent i la boira, forçapresents aquell dia, van fer un petitdescans per permetre que s’acostésl’helicòpter. En pocs minuts, el noi era alCAP de Camprodon.

Podem fer moltes reflexions al respecte.Nosaltres ens quedem amb l’experiènciaviscuda i amb el desig que almenys hihagi nou nens que han pres una mica deconsciència del que et pot donar lamuntanya i del que et pot treure.

Amb aquesta idea us adjuntem l’aplicacióper mòbil que va enviar la FEEC sobrel’app «Alpify», de geolocalització ensituació d’emergència:

untanyamText: Toni Gómez

Presentació del cursXerrada de material

Xerrada d’orientació I

Sortida d’orientació a laSerralada de Marina

Xerrada d’alimentació

Xerrada d’orientació II

Sortida a ComadevacaPernoctació en refugiguardat

Xerrada de seguretat

Xerrada de seguretat

Sortida al PuigsacalmPernoctació en tendes

Cloenda del curs

endersS

El GR-92Com la majoria de vosaltres

sabeu, les inicials GR es fanservir en senders de granrecorregut, de més de 40

quilòmetres. Se senyalitzen amb duesbarres horitzontals, blanca la de dalt ivermella la de baix. És el cas del GR-92.També hi ha senyals blancs i grocs persenders de PR (petit recorregut). Aquestshan de tenir entre 10 i 40 quilòmetres;els senders locals (SL), senyalitzats ambuna barra vermella i una de verda a sota,tenen menys de 10 quilòmetres.

El GR-92 va resseguint tota la costa i lesserralades mediterrànies, i forma partdel sender europeu E-10, que discorredes del mar Bàltic. El tram català va dePortbou a Ulldecona al llarg de 561quilòmetres, intentant passar per llocspoc urbanitzats i amb un interèspaisatgístic i històric.

El CEP s’encarrega de mantenir el tramque va del nord-est del Parc delMontnegre-Corredor fins al pont deMontcada, a la carretera de la Roca. Tétrenta-nou quilòmetres amb cent-vuitanta cinc metres. Durant el seurecorregut va cavalcant entre el VallèsOriental, l’Occidental –on la zona obagaafavoreix un bosc frondós, amb alzinars,brucs… i on s’hi fan més bolets!–, elMaresme i el Barcelonès Nord on, en serzona solana abunda més el pi blanc, el pipinyoner i també s’hi fan espàrrecs,móres (ja que abunden els esbarzers) ifigues de moro. L’home hi ha plantatvinyes i figueres… Són prou coneguts elsvins d’Alella.

És un tram on l’home, per bé i per mal,ha deixat petjada. Per una banda trobemconstruccions d’interès històric, com laTorrassa del Moro, prop de Llinars delVallès, l’ermita de Sant Bartomeu deCabanyes tocant a Òrrius, la roca d’enToni, que és un cementiri prehistòric, oel poblat Ibèric de Puig Castellar. D’altrabanda el que anys enrere eren camins ocorriols estrets ara són amples pistes de

- 14 -

terra que han permès la proliferaciód’urbanitzacions, l’existència d’un campde tir, ara en desús, varies hípiques, elberenador dels Àngels, on la gent va a fercarn a la brasa, i també un parell depedreres… És el preu que s’ha de pagar acausa de la densitat de població, queprovoca una gran pressió urbana. Peraixò cal reconèixer el gran esforç que vanfer els creadors d’aquest tram a fi detrobar un itinerari atractiu i poc malmès.

Apart de l’entorn paisatgístic i històric,també s’ha de parlar del paisatge humàd’aquestes terres que han conreat,

habitat, lluitat, construït… i que l’han fettal com és ara. Recordo un personatgeque em va tocar la fibra, era una donad’uns noranta anys que vivia en unapetita masia prop de la carretera i ques’encarregava de la custòdia de l’ermita deSant Bartomeu de Cabanyes. Em va dirque ella sempre havia viscut allí i querecorda que durant la guerra civil elsavions franquistes passaven per sobrecasa seva per anar a bombardejarBarcelona. Malauradament aquesta donaja deu ser morta i probablement els seusrecords i vivències s’han perdut.

Text: Xavi Padró

Un personatge anònim del GR: l’encarregada de l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

- 15 -

ida del CentreV

Assemblea de socis del CEP

Medalla als socis amb 25 anys d'antiguitat

EMPAR CACHA CARBONELL

ROSER BOU PUJADES

JOSEP TORDERA TARRASON

JOSEP M. SURIOL GILIRRIBO

MIQUEL BORRAS BALBENY

JOSEFA ARTIGAS BALLESTEROS

RAMON VILAPLANA CARRACEDO

JOAN GUAL ESCUBEDO

HECTOR RODRIGUEZ CAMPS

Medalla als socis amb 50 anys d'antiguitat

MARGARIDA PEDRAGOSA GIRONES

FELIX TRIAS CORTINAS

JOAN CASTELLTORT GAVIN

JOAN CARLES MAS BASSA,

CARLES VIÑAS SERRA

El passat 24 de gener va tenir lloc l'assembleaextraordinària del CEP. La sessió va começar puntualamb la sala ben plena de socis i sòcies. La Rut Solés coma secretària de la Junta va llegir els punts de l'ordre deldia i va oferir l'acta de l'assemblea anterior, per aqui lavolguñés llegir. En Ramón Jordan com tresorer vaexplicar la situació econòmica, en la que va recalcar queles quotes de socis estan congelades desde fa anys, itambé va esmentar la davallada d'aportacions per

subvencions donada la cojuntura econòmica actual.Seguidament l'Albert Noguera, com a president, vaoferir una visió de la situació de l'entitat. A continuacióels diferents representants de les seccions van anarexplicant les activitats realitzades i els projectes perl'any entrant.Al finalitzar l'acte es va procedir a l'entrega de medallesals socis amb una pertinença fidel a l'entitat: 25 anys i50 anys . Després es va fer un petit resopó.

Als socis i amics del CEPDarrerament, alguns dels vostres e-mails han deixat de ser operatius i ens estan sent

retornats. Si no rebeu correus electrònics del CEP comuniqueu-nos el vostre, actualitzat, a lasecretaria o al e-mail "puigcastellar@puigcastellar.cat"

Foto: Arxiu CEP

Text: Isabel IbáñezFotos: Joan Yuste

Projecció:“Storming theworld” de KilianYuste

El 15 de novembre de 2014 vatenir lloc al local del CEP laprojecció de la pel•lícula queen Kilian Yuste, soci del

Centre, va realitzar en motiu del seuviatge aventura. En Kilian porta a lasang la llavor familiar d’aconseguirreptes. En aquesta etapa més madurai amb la moto com a mitjà dedesplaçament, va organitzar unviatge aventura de Barcelona aKazakstan, de 22.000 quilòmetres,que va ser possible gràcies als tresmesos de vacances que va poderagafar.

El projecte està basat en la filosofia del’autosuficiència i la mínima despesa.Tot està previst, i amb els contactesque fa a través de les xarxes socials enalgunes etapes ja té els llocs ondormir, compartir sostre i menjar.

No sempre és així, però el món dels«moters» és molt solidari, com explicaell mateix el dia de la presentació dela pel•lícula, on relata les etapes delseu viatge aventura que porta com undiari de bord amb molta informacióaudiovisual que domina i capta labellesa de cada lloc.

La bellesa dels diferents llocs atrapeni aproximen. La central atòmica deTxernòbil i els seus voltants és unaexperiència fabulosa, comprovar comestà el paratge i com evoluciona el seuentorn i l’acumulació encara brutal deradiacions i el record del desastre ambedificis abandonats en el moment del’explosió, encara en peu.

Després d’etapes amb èxit, sobre elprevist arriba a unes interminablescarreteres en molt mal estat i plenesde pedres que destrossen la motocontínuament. Els sotracs del desert

de Kazakstan fan que perdi cargols ies deformin peces que l’obliguen aimmobilitzar la moto fins poderreparar i aconseguir les peces desprésde grans dificultats

Amb uns dies d’espera i amb ajudasolidària va solucionant les averies,però es va veure obligat a variar laruta final i dirigir-se a Cap Nord, i elviatge es transforma en unaagradable experiència no prevista.

Per nosaltres va ser genial compartiramb ell una aventura tan importanti que va arribar a bon fi.

Continua per aquest camí, Kilian.

- 16 -

Can Zam. Amb el roure

Pàgina d’Inici de la nostra pàgina web

ida del CentreV

Text: Isabel Ibáñez

- 17 -

Si voleu veure aquest Butlletí encolor, podeu entrar a la web delCEP, www.puigcastellar.cat ipolsar el botó del menú “ÚltimButlletí”. (tal com hem remarcatsobre aquestes línies)Per descarregar aquest oanteriors Butlletins, polseu elbotó “Publicacions”, a la dretade l’anterior, i l’obtindreu enPDF.

ida del CentreV

Tallers deTai-Txi alCEP

Ha passat un any volant. Elmaig de 2014 vàreminiciar tímidament untaller de tai-txi els dilluns

al matí al local del CEP; les classes les faun bon amic i bon professional, en XaviGibert, que des del començament ensha animat a conèixer a poc a poc lestècniques de relaxació i apropar-nos al’elegancia i les postures de les artsmarcials trobant l’equilibri i coordinacióde la ment i el cos, tan necessaris avuidia, inmersos en aquesta vida de tensiói estrès.

Ara fem dues classes a la setmana,dilluns i divendres, amb una mitjana dedeu alumnes. Molts d’ells fan les duesclasses, que és el més recomanable permantenir el cos i la ment desperts isense tensions posturals.

Si esteu interessats en participar-hi, acosteu-vos o poseu-vos encontacte amb la secretaria delCEP, de dilluns a dijous, de 7 a 9del vespre. Tel. 93 385 99 41

- 18 -

Moments de canvi

Novament les entitats ipersones que organitzem elsdebats a Santa Colomaposem a l’aparador de la

ciutat idees i reflexions que ens ajudin aconstruir pensament nou. Volem unpensament lliure, plural i innovador quesurti de la proximitat però amb la miradaprofunda que ens demana un món globali complex.

Aquests últims anys hem tractat algunsdels temes que configuren els canvisprofunds que s’estan produint al mónactual. El canvi d’època i els canvisaccelerats que afecten a l’economia, laproducció, el treball i que configuren nousespais per l’ètica, els valors. En aquest2015 hem programat uns debats perparlar de la política, la ciutat i el poderfinancer. Des del grup de debatsaportarem un espai de comunicació ireflexió per persones i col·lectius que ensapleguem cercant camins per iniciativesinnovadores.

1r Debat 2015:Catalunya, Espanya,EuropaEnric Juliana conversa amb OrencioOsuna

Enric Juliana, periodista sots directorde La Vanguardia, va ser el nostre primerconvidat per conversar amb OrencioOsuna. Van desgranar informacions ireflexions sobre la crisi política iinstitucional actual. La corrupcióinstal·lada en alguns partits iinstitucions, la crisi de representativitatdemocràtica, la monarquia, el problema

iutatC

Casal del Mestre,Fòrum-Grama i Centre ExcursionistaPuigcastellar

territorial i nacional a Espanya iCatalunya, amb una mirada europea.

Orencio Osuna va presentar el seu llibreMomentum, un recull d’entrevistes aquatre dirigents politics emergents: PabloIglesias, Ada Colau, Alberto Garzón iDavid Fernández. Osuna va posarl’èmfasi en l’evolució del capitalismefinancer com a element central de la crisiactual.

Enric Juliana va expressar les dificultatsper fer prediccions a curt i mig termini.Hi ha, al seu entendre, una dinàmica decontestació en marxa a Catalunya, aEspanya, a Europa. «Podemos» o«Syriza» a Grècia, són mostres d’unaonada transformadora. Segons ell,dependrà de la capacitat per elaborarpropostes que siguin acollides sense porper una majoria social que els canvis realsseran possibles. L’encaix de Catalunya iEspanya i els canvis legislatius quecomporta la reforma constitucional, vanser alguns dels temes tractats per ell.

A la conversa es va fer patent la necessitatde ser actius des dels movimentsciutadans perquè les solucions polítiquesresponguin a la voluntat de la majoria. El2015 serà un any per configurar novescorrelacions i representativitats enl’àmbit polític.

2n Debat 2015: El model de ciutatque volem

Com en l’anterior ocasió, aquest Debat esva celebrar a la Biblioteca «SalvadorCabré», al Singuerlín. Amb la presència iparticipació d’un reduït públic, es vadebatre sobre els nous reptes que esplantegen a la ciutat de Santa Coloma.Prèviament, les entitats que conformenel Grup de Debats havien elaborat unadiagnosi, que va ser llegida per en J.P.Sayrach, i de la qual us en fem un resum:

QÜESTIONS PRÈVIES: és imprescindible que en el model de ciutat es tracti també elmodel de govern municipal de la ciutat, i queja en el procés del projecte s’estableixi elpaper, imprescindible, que haurà de tenirl’Ajuntament, i

que els treballs per dissenyar la ciutat delfutur es portin a terme amb la participacióciutadana, necessària perquè hi puguinprendre part totes les persones i entitats dela ciutat.

IDEES PER AL MODEL DE CIUTAT:El model de ciutat haurà de recollir lesreivindicacions pendents, com la finalitzaciódel parc urbà, verd i frondós, i les més

1er Debat, Foto: ANC

D’esquerra a dreta: J.M. Lacasta, E. Juliana i O. Osuna

Text: J. M. Lacasta

Text: Ricard Fernández i FLR

- 19 -

Cicle de debats 2015

recents, com la del replantejament de lapinta verda, o l’estudi de les reformes queproposa el Pla Comarcal.Sobre els grans temes de futur que pensemque s’hauran d’abordar n’apuntem cinc:

Santa Coloma ciutat RESIDENCIAL: Laciutat ha d’esdevenir un lloc agradable perviure-hi, acostar-la a la natura, tenint curade la tipologia dels habitatges…

Santa Coloma ciutat de CULTURA:Afavorir la creació i difusió de cultura.Promoure el pensament, els mitjans decomunicació i els llibres. Rendibilitzar eltreball d’escoles i instituts, i també el de lesuniversitats, perquè el seu bagatge culturalens arribi.

Santa Coloma ciutat METROPOLITANA:La ciutat del futur ha d’aprofitar el riquíssimventall d’oferta cultural de Barcelona, iestudiar quin lligam ha de tenir la nostraciutat amb la Metròpoli per tal que, senseperdre la relativa autonomia d’avui, esbeneficiï culturalment i econòmica de laciutat Cap i Casal de Catalunya.

Santa Coloma, ciutat MULTICULTURAL:La ciutat ha de superar la fractura existententre alguns barris, des dels aspectesurbanístics i socials fins als culturals iidentitaris. Promoure el coneixement de lescultures de procedència dels nous colomencs,i fer que la cultura i llengua catalanes esconverteixin en element vertebrador de larica heterogeneïtat colomenca.

Santa Coloma, ciutat VALORADA: Peracabar, cal afegir que encara avui, fora de laciutat hi ha persones que tenen de SantaColoma una visió pejorativa que ens fa mal,i sovint ens acomplexa… Una qüestió ques’haurà d’abordar amb urgència.¡

Com que el procés per al model de ciutatd’un futur pròxim és complex, vàremconvidar en Ricard Fernández Ontiverosper parlar-ne. Ell va formar part de l’equipd’analistes del Pla Estratègic Santa Coloma2000, del qual va ser el cap del gabinet.També Odei A-Etxearte, periodistacolomenca, redactora del diari El Punt-Avuii durant anys de la revista Fòrum-Grama, dela que en va ser directora.Per a aquesta ocasió, en Ricard Fernándezens ha adreçat un article que us

recomanem molt, i que podeu llegir a laweb de Fòrum Grama, ja que, per la sevaextensió, no en reproduïm en aquestbutlletí més que algunes de les ideesplantejades.

RICARD FERNÁNDEZ ONTIVEROSEconomista i consultor estratègic. Ex-secretari General de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya.

Un nou Pla Estratègic?«El dia 28 d’abril vaig participar a unaxerrada amb en Jaume P. Sayrach que elFòrum Grama, el Centre ExcursionistaPuigcastellar i el Casal del Mestre varenorganitzar, i que va moderar l’Odei A-Etxearte. Per preparar-la, havia revisat elfantàstic llibre De suburbi a ciutat, ques’havia presentat al mateix espaisetmanes abans, i el text del PlaEstratègic Santa Coloma 2000 liderat peren Jaume entre 1989 i 1991 i del que jomateix en vaig ser el Coordinador Tècnic.»…Quina Santa Coloma tenim al2015? Sens dubte, un paisatge urbà moltmillor i més ben connectat; una poblacióamb un nivell acadèmic molt superior i demajor ús del català; una immigracióextracomunitària molt forta que ja té fillscatalans, que lidera bona part del comerçlocal en una ciutat millor de la delsimmigrants que entre 1950 i 1975 varenmultiplicar la població per 10; i per cert,una convivència social en general moltbona.»Però també tenim males notícies, la majoriarelacionades amb la crisi:a) unes taxes d’atur al voltant del 20% segons

l’Observatori del Barcelonès.b) unes taxes de pobresa altes, de més del 25%c) una molt insuficient presència de

centralitats metropolitanes, de

serveis que promoguin l’activitatsupralocal a la ciutat.

d) una manca de representativitatpolítica greu de sectors diversos, entreels que n’hem de destacar dos: elsjoves i la immigracióextracomunitària (la immigracióestrangera total ha passat del 2,3% al23,8% entre 2000 i 2010).

»Amb tota seguretat, tres d’aquestsquatre dèficits persistiran durant unsquants anys i són comuns a la majoria deles ciutats de la perifèria metropolitanade Barcelona. Santa Coloma és i serà unaciutat treballadora que patirà l’atur,el”precariat” i els sous baixos. Qualsevoldiagnòstic de ciutat ha de partir d’això,perquè aquesta crisi serà més llarga i duraque les anteriors.»Per tant, quin model de ciutat hemde construir des del 2015? Doncs unaciutat que resisteixi les tendències citadesamb alternatives socialmentprogressistes, que lluiti contra ladisgregació social interna, multiplicantl’acció social i comunitària; Acció socialen la defensa de la qualitat dels serveispúblics i els equipaments; I acciócomunitària en el protagonisme de lasocietat civil en la generació d’economiacol·laborativa. Igual que al 1978 i el 1991,aquesta acció necessita palanques dinsdel poder polític: municipal, metropolità,nacional, estatal i comunitari…»…Per tot això, comparteixo la voluntatde moltes associacions locals d’anar a unanova reflexió participativa en el marcd’un Pla Estratègic que hauria de tenircom a fita la cohesió social de la ciutat.»

2n Debat, Foto: Ferran López

D’esquerra a dreta: Odei A. Etxearte, R. Fernández i J.P. Sayrach

- 20 -

En relació a la “Pinta Verda”: modificació del Pla General Metropolità a Santa Coloma.

En relació a la modificaciópuntual del PGM per a lamillora de la xarxa d’espaislliures de la ciutat, anomenat

«Pinta Verda», el Centre ExcursionistaPuigcastellar va demanar la paraula al Plede l’Ajuntament del passat 7 d’abril de2015 per fer les següents consideracions:

En primer lloc pensem que s’hauria dedesvincular la Pinta Verda ambactuacions que no tenen res a veure ambels espais verds i anomenar les zonesd’acord amb el que són. Hi ha zonesverdes que no haurien de serconsiderades com a tals, com ara lesvoreres, vials, rotondes, etcètera. Tot ique legalment rambles i avingudes espoden considerar zones verdes, no és unprocediment adequat usual a la nostraciutat. Aquest canvi de planejamentcreiem que va més encaminat almanteniment de la ràtio verd/habitant. Per tant, considerem poc apropiat el nomde «Pla Pinta Verda», ja que el verd no és

el més predominant en el Pla. D’altrabanda, l’objectiu de prioritat de vianantsdels carrers ha de ser un objectiuinherent quan es fa la remodelació d’uncarrer de la ciutat, de la mateixa maneraque ho és el de la pacificació del trànsit.

Valorem que algunes de les actuacionsque planteja la Pinta Verda són positives,com ara la pacificació i arranjament delpasseig de la Salzereda o la prioritat derelligar el riu, Can Zam i la serra deMarina, però s’haurien pogut fer senseaquest Pla, només modificant elplanejament. A més, hi manquen espaisrealment «verds», com la zona deTorribera.

La Pinta Verda és sobretot un pla perestalviar diners, i que potser podria tenirl’objectiu d’incrementar els espais verdsa la ciutat, per això hagués estatimportant no embolcallar amb el verd unpla en el qual l’objectiu prioritari és el dela reducció de la càrrega econòmica de

l’Ajuntament en estalviar-se pagarexpropiacions. Cal ser clars.

Atesa l’extraordinària importància icomplexitat d’aquest document per alfutur de la ciutat, creiem que requereixmés espai per a la reflexió, la participaciói el debat, ja que el procés portat a termeha quedat desvirtuat per les presses devoler fer una ràpida aprovació abans deles properes eleccions municipals.

Tenint en compte els arguments exposatsanteriorment, el Centre ExcursionistaPuigcastellar va sol·licitar als diferentsgrups municipals presents al Ple que noes votés a favor de l’aprovació provisionalen el Ple de l’ajuntament del document«Modificació puntual de PGM per a lamillora de la xarxa d’espais lliures de laciutat», anomenat també «Pla PintaVerda», i que es posposés aquest debatfins un cop passades les eleccionsmunicipals… Finalment el text va seraprovat.

iutatC Text i foto: ANC

Can Zam, parc ja! Retirada de lestanques de canZam com a actereivindicatiu

El 22 de febrer es va realitzar unacte reivindicatiu per reclamarque no s’aturi el procés per assolirel parc de Can Zam verd i frondós

que es reivindica de fa més de tres dècades.Avui el parc continua sense concloure’s, iamb una important extensió envoltada detanques metàl•liques.L’acte reivindicatiu va consistir en unamanifestació festiva des de la plaça de la Vilafins a can Zam, on es va fer l’actereivindicatiu de treure les tanquesmetàl•liques que separen el parc ja realitzat,de l’espai on s’ha de prosseguir el parcfrondós, i que de moment és un grandescampat que acull festes i concerts. L’acteva cloure amb un debat i un dinar popular.

Retirant les tanques

- 21 -

Les caramelles a SantaColoma de Gramenet

El dissabte 11 d’abril un grup decantaires del CentreExcursionista Puigcastellar i del’Orfeó Tanit van sortir, com des

de fa uns anys, a cantar caramelles pelscarrers de la nostra ciutat. El punt desortida és el local del CEP, i seguidament esfan cantades per les paredes del mercat d’enSagarra, on es comença a omplir la cistellaamb llegums, verdures, ous, botifarra i totamena de productes que la gent del mercatva donant mentre es canten caramelles.

A partir del mercat es fa un bon recorregutdes de la Rambla de Sant Sebastià fins a laPlaça de la Vila, carrers del Padró, AnselmClavé, Major, Sant Jeroni, la Pallaresa iBalears, per finalitzar al mercat deSinguerlín. Durant tot el trajecte la cistella

es va omplint amb pa, magdalenes, olives,fruïts secs… Hem de dir que no hi ha botigaque no faci una aportació petita o més gran.Fins i tot alguns botiguers ja tenenpreparades les donacions dels seusproductes, i alguns també paren una taulaamb vi dolç i embotits, que fan més lleugerel llarg recorregut.

La cantada de caramelles és una tradiciómolt antiga a Catalunya, que se celebra perPasqua Florida. Els temes són religiosos, icada cop més també irònics i crítics amb lasituació social i política del moment. Lescaramelles es van fer molt populars al segleXIX, en què es varen crear moltesagrupacions corals per cantar-les. També aSanta Coloma, a principis del segle XX, unsgrups de cantaires recorrien les masies i

carrers del poble cantant caramelles.Algunes d’aquelles cançons que cantavenels nostres avis ara han estat recuperades ies tornen a cantar.

Escoltar la música i les lletres de lescaramelles, cantar-les pels carrers de laciutat tot omplint la cistella, representarecuperar una tradició catalana, ja que talcom a la nostra ciutat, les caramelles escanten arreu de Catalunya… Però caldria unmajor recolzament i difusió per part delsresponsables municipals de Cultura a fi derevitalitzar aquesta bonica tradició.

Estem molt agraïts especialment a tots elscomerciants, botiguers, veïns i veïnes queun any mes han col•laborat amb lescaramelles.

iutatCText: Ferran Saro, Foto: Dolors Florensa

Els cantaires a la porta del CEP

- 22 -

hospitals de Paris i Londres. Es va decidirque es mantindria el nom de la SantaCreu i, a més a més, Sant Pau pel nom delbenefactor.

Com ja s’ha dit, l’Hospital és una joia delModernisme amb clara influènciaNeogòtica, molt ric en ceràmiques,mosaics, marbre, vitralls, pedra àrab imaons.

La façana principal és espectacular, estàpresidida per un bust d’en Pau Gil, téforma triangular i unes columnes molt

treballades acabades amb uns arcs on hiveiem a un cantó una P i a l’altre una G,sempre recordant Pau Gil.

Un cop dins ens sorprèn la forma de creuque té l’estructura, amb gran quantitat dejardins amb tota mena de plantes i arbresmediterranis perquè els malalts ivisitants puguin sortir a prendre l’aire i elsol i es puguin comunicar els pavellonsper l’exterior, mentre per l’interior hi hauna xarxa de passadissos que comunicaels pavellons per dintre per poder portar

Text: Núria RoigFotot: Marga Vallverdú

Visita al’hospital de la SantaCreu i SantPau

ulturaC

El 27 de febrer varem tenir la sortde visitar el remodelat Hospitalde la Santa Creu i Sant Pau. Vafer un dia meravellós, amb un

sol molt agradable i vam tenir un guia, enJordi, que ens va fer gaudir d’una gran joiadel Modernisme català.

A finals del segle XIX Barcelona tenia sishospitals, el més important el de la SantaCreu, eren vells i necessitavenmodernitzar-se. Com sempre, no hi haviapressupost; finalment va ser possiblegràcies a un gran mecenes: Pau Gil.

Pau Gil era banquer. Nascut a Barcelona,molt jove va marxar a Paris, on va exercirdurant la resta de la seva vida. Quan el1896 va morir, solter i sensedescendència, havia decidit ser enterrat aBarcelona. Va vendre la Banca i vadestinar part dels seus diners a fer unhospital modern per assistir els pobres deBarcelona, que es faria amb la fusió delsque ja existien.

Va nomenar uns marmessors i una entitatque havien d’ocupar-se de tot. Varenpresentar-se diferents arquitectes i vandecidir tirar endavant el projecte deDomènech i Montaner. Al principi es vantriar uns terrenys a Sarrià, que es va veureque era el lloc que tenia l’aire més pur,però per problemes amb l’Ajuntament ique no eren prou extensos, es vatraslladar al final de l’Eixample, al peu dela muntanya.

Domènech i Montaner comença les obresel 1902, inspirant-se en moderns

- 23 -

Text: Joan LlagosteraFoto: Ferran López ulturaC

els malats d’un lloc a l’altre sense haver desortir i per poder traslladar el menjar,roba, farmàcia, etcètera, i també comptaamb un complicat sistema de calefacció.

En principi s’havien de fer 48 pavellons,però en van quedar 13. A part de laresidencia de les monges, la farmàcia, elquiròfan, la cuina, etcètera, cada pavellóestà destinat a diferents especialitatsquirúrgiques o mèdiques i per a homes odones.

Menció a part mereix el bloc del quiròfancircular i envoltat de vidre per poderseguir les operacions des de fora.

A l’entrada de cada pavelló de maons icúpula de ceràmica hi ha un templet ambla imatge del patró, rodejat d’ornamentsde flors, la creu i àngels. Per dins sónamplis i les finestres estan molt bencalculades perquè la llum hi entri arreu.

Varem veure la perspectiva també enforma de creu de les cúpules de ceràmicavidriada de colors verd i ocre, i per totsempre una rajola blanca amb una lletravermella a cada cantó: la P i G de Pau Gil.

És molt important per tot el lloc el treballde forja, els vitralls i els frisos.

He deixat per al final, perquè així hovarem fer, el vestíbul amb l’escala d’honorde marbre; és extraordinària i ens porta ala sala d’actes, amb uns frisos i uns vitrallsesplèndids.

Especial menció a la Biblioteca, amb unsostre mudèjar que no et cansariesd’admirar; és tot d’una gran bellesa.

Em deixo moltes i moltes coses, però nous vull cansar, només he de dir-vos que sino vareu poder anar-hi, no us facimandra, val molt la pena. I si vareu tenirla sort de ser-hi, mireu de recordar amb lanitidesa dels vostres ulls allò que no es pottransmetre amb paraules.

Les grans obres d’art les hem d’aprofitar.Si podeu ANEU-HI!

Màrius Sampere acasa nostra (i seva)

De nou hem tingut el goig il’honor d’acollir a casa nostra,a la sala d’actes del CEP, quetambé és casa seva, un dels

millors poetes del món actual, en paraulesde Jordi Valls que comparteixo totalmentdes de la meva senzilla posició de lector iaplicat oïdor de la seva obra, sempre queaixò m’és possible.

Dijous 26 de març el ja esmentat JordiValls, un altre gran amic del Centre i tambépoeta, va presentar l’acte, i en la sevacondició de prologuista del llibre que portael nom dels dos poemaris que el composen:Dorm / Els espais ocupats, ens va obrir elcamí per introduir-nos en aquesta novaincursió de Màrius Sampere en el seu móni els seus temes i constants que enstransmet amb tota la força del verb que tanbé compagina amb la fluïdesa, elegància iritme que, si a vegades en una primera

lectura ens pot semblar hermètic, en cadanou repàs ens va penetrant i despertant-nos l’esperit i la raó que ens porten aassaborir i reflexionar, guiats pels seusversos, les emocions, les certeses i elsdubtes que cadascú de nosaltresemmagatzemem pel que fa al cicle essencialde néixer, viure i morir.

També ens va acompanyar en l’acte Paco

Fanés, com a ànima “d’El pont del petroli”,

l’associació badalonina editora del llibre.

Cal destacar que per tractar-se d’una

trobada al voltant de la poesia, que ara com

ara no es pot dir que sigui un gran atractiu

per a la majoria, va reunir un bon grup

d’assistents, cosa que anima el Grup de

Cultura del Centre a no defallir en la

proposta de noves experiències d’aquesta

mena.

Màrius Sampere i Jordi Valls al CEP

- 24 -

Visita el Poblat Ibèricd’UllastretEl 14 de març la secció de Cultura

va fer l’excursió programada aUllastret. A mi, particularment,em satisfeia tornar-hi després

de vint-i-cinc anys de l’última vegada queel vaig visitar, guiats pel recordat ÀngelMartínez Hualde.

La sortida d’enguany tenia una doblevessant: la visita al poblat ibèricd’Ullastret, però també aprofitarl’avinentesa que, per aquestes dates,s’exposaven els caps tallats que havientrobat l’any 2012 clavats en un delscarrers del citat poblat. Per a aquestaexposició, el Museu d’Arqueologia deCatalunya els havia cedit el cranidescobert al nostre poblat del PuigCastellar, ja que va ser el primer que estrobà amb les mateixes característiques.

El dia se’ns presentà bastant rúfol inomés arribar ja vam haver d’obrir elsparaigües. Els guies del recinte, moltamablement, ens van oferir visitar

primer el Museu i després les ruïnes, enespera que el temps millorés.

De la seva mà vam fer un recorregut perles diferents sales on, amb molt d’encert,hi ha exposades les troballes fetes aljaciment. Després vam anar a la sala onhi tenien exposats els caps, envoltats depanells explicatius digitalitzats; ens vasorprendre un panell que mostrava elprocés de recuperació de les faccions delpropietari d’un dels cranis, un xicot d’unsdivuit anys. En l’apartat on hi havia «elnostre», l’acompanyava diversainformació del Puig Castellar.

Tot seguit vam visitar les ruïnes de laciutat, emparades per unes gransmuralles.

Vam marxar molt satisfets de la visita,però amb una certa enveja. Nosaltres,que també tenim una joia que és el mésgran patrimoni de la ciutat, veiem quesempre va quedant a remolc d’altres

iniciatives. Quan arribarà que es faciefectiva la recomanació de l’arqueòleg Dr.Josep de C. Serra-Ràfols, a l’any 1961, dela creació i construcció d’un museumonogràfic al costat de les ruïnes ons’exposessin dignament totes lestroballes?

Després de dinar, acabàrem el dia visitantel poble d’Ullastret i el de Peratalladaamb un sol esplèndid.

Els representants del CEP, amb els regidors Siscu Sánchez,Carles Combamos i l’Alcaldesa Núria Parlón

Text: Roser VicenteFoto: Marga Vallverdú i Roser Vicente

Al Museu d’Ullastret

El crani enclavat del Puig Castellar,exposat a Ullastret

- 25 -

Esmorzar Iber

Visita al VendrellText i foto: Dolors Florensa

La Història es pot contemplar

sota dos punts de vista: d’una

banda tenim la història des del

punt de vista dels poderosos, de

la classe dominant, i d’una altra banda,

podem considerar la història des del punt

de vista de la vida quotidiana de la gent

humil, de la classe treballadora. Aquest

darrer punt de vista ens pot oferir una visió

molt més real de la història d’un país.

Aquesta introducció ve al cas perquè a

través de la vida dels pares i del mateix Pau

Casals podem arribar a fer-nos una idea de

com era de dura la vida quotidiana d’una

família humil a finals del segle XIX. La mare

de Pau Casals, Pilar Refillo i Amiguet, era

filla d’uns indianos que havien emigrat a

Puerto Rico però que per circumstàncies

diverses havien tornat a Catalunya. El pare,

Carles Casals Riba, va ser un músic de

Barcelona que va guanyar la plaça

d’organista de l’església de Sant Salvador

del Vendrell i que per aquest motiu va

haver de traslladar-se a viure allà. Aquest

curiós fet va fer que la Pilar i el Carles es

trobessin, s’enamoressin i es casessin al

Vendrell, on varen viure en una modesta

casa, just on va néixer Pau Casals.

Tots aquests fets ens els va explicar la

Griselda, la nostra guia, que ens va

ensenyar tots els racons d’aquesta modesta

llar i on vam poder observar objectes

quotidians que eren utilitzats en aquells

anys, com ara un ventall, un bressol, un

curiós sifó i el primer instrument musical

del jove Casals, «la carbasseta», que li va

regalar el seu pare a l’edat de nou anys i que

tocava com si fos un violoncel.

A la recerca dePau Casals

A la tarda vàrem visitar la Vil·la Casals, a la

platja de Sant Salvador, a Coma-ruga.

Aquesta casa d’estiueig modernista

decorada amb nombroses estàtues

contrasta amb la humil casa del Vendrell, ja

que encara que no presenta un luxe

excessiu, sí que tenia tota una sèrie de

comoditats com, per exemple, una banyera,

llum elèctrica i unes magnífiques vistes al

mar mediterrani que sols podia gaudir algú

amb una posició econòmica solvent. Tot i

això, Pau Casals mai va deixar de ser una

persona èticament compromesa amb el seu

temps, fet que va fer que s’hagués d’exiliar

quan es va instaurar el règim franquista.

Punt i apart mereix la visita a l’església de

Sant Salvador, on es troba l’orgue barroc

que tocava el pare de Pau Casals i que el

mateix Pau Casals també va tocar. Aquest

orgue va ser un dels pocs que varen quedar

intactes després de les destrosses fetes a la

Guerra Civil. Va ser construït per Ludwig

Scherrer el 1776. En Salvador, l’organista,

ens el va ensenyar i el va tocar per a

nosaltres. També ens va explicar que va ser

Pau Casals qui, el 1920, va finançar-ne la

restauració i va fer mantenir la maquinària

original –molts òrgans barrocs van ser

modernitzats, cosa que va produir que

perdessin la seva autèntica sonoritat–. Una

altra nota curiosa que ens va explicar en

Salvador va ser que la introducció de l’orgue

a l’església va ser fruit de la Reforma de

Martin Luter. En un primer moment era un

instrument utilitzat a les corts reials per

amenitzar els balls. Malgrat totes aquestes

explicacions, la part musical ens va saber a

molt poc, per tant vàrem decidir per

unanimitat que havíem de fer una segona

visita a l’església de Sant Salvador per tal

d’acabar d’escoltar un autèntic concert.

Així que, fins aviat, El Vendrell!

ulturaC

Jardins de la Vila Casals, a Sant Salvador de Coma-Ruga

- 26 -

rup infantilg

L’esplaivist pels joves. . .

Som dues noies del grup de

Joves del Centre Excursionista

Puigcastellar i ens hi vam

apuntar perquè teníem ganes de fer

altres activitats fora de l’escola i per

conèixer nova gent.

Anem d’excursió cada 15 dies, sortim

dies sencers, migs dies i caps de

setmana, també fem unes colònies de 15

dies a l’estiu.

El que més ens agrada és que entre tots

ens portem molt bé, sense importar

l’edat, i que no només anem d’excursió

sinó que també aprenem a respectar el

medi ambient i les persones, i sempre

aprenem valors necessaris per la vida.

Ens hem adonat que el Puig és la nostra

segona família, on podem ser nosaltres

mateixos i compartir bons moments amb

amics.

La setmana del 24 al 26 de maig, hem

anat a l’ESPLAIADA, és una gran trobada

que fem amb tots els esplais de

Catalunya. Se celebra només cada 3 anys,

i aquest any anem a Llagostera.

Animem a tots els Joves a que s’apuntin

al Puig!!! S’ho passaran genial.

- 26 -

Colònies Can Català, Vilanova de Prades, Foto: Estefania Morales

- 27 -

A Gavà. Foto: Marc Bartolomé Camí de Sant Jeroni de la Murtra. Foto: Victor Aguilar

- 28 -

Sant Cugat i Riells de FaiUn diaesplèndid

El dimarts 10 de febrer una bonacolla de l’Aula vam sortird’excursió, destí: el Monestir deSant Cugat. El dia va ser

esplèndid. En arribar a Sant Cugat vamtrobar els nostres amics Isabel i Pep,veïns de Santa Coloma i també socis del’Aula. En Pep va tenir una gran alegriaperquè troba a faltar tota la gent del’Aula.

Seguidament vam entrar al monestir,molt majestuós. La guia ens donà totamena d’explicacions: que si el gòtic, quesi el romànic, els vitralls, els sants,l’orgue, que només n’hi ha mig per faltade calerons (com sempre), però va dir quesonava prou bé.

Tot seguit visitàrem el claustre. És gran iamb uns capitells molt bonics quecontenen totes les històries que et potstrobar al llarg de la vida, perquè tot i quehagin passat segles, veiem que sempre esva repetint el mateix: els poderosos i elsque no en som, i sempre la dominació.Per què serà? En sortir tots sabíemalguna cosa més.

En una sala passaven un audiovisual,però com que jo sóc de carrer, vaigpreferir recórrer els carrerons del voltant:cases molt boniques, testos amb plantes,tot net com una patena. Quina enveja! Javoldria jo els nostres carrers així de nets.

Dit i fet es fa l’hora de dinar i hem d’anara Riells del Fai. El recorregut va ser moltbonic, amb quasi tots els arbresdespullats de fulles, que és el normal al’hivern, però en contrast hi haviamimoses i ametllers ben florits, elssembrats que despunten i talmentsemblen gespa; crec que el Vallès Oriental

és un goig per a la visió.

Quan vam arribar a Riells del Fai vaigcomençar a pensar que la nostra junta del’Aula no ens vol bé, per què? Doncsperquè ens esperava un dinar de mildimonis: calçots amb la seva salsa, paamb tomàquet, carn, botifarra,cansalada, carxofes, vi, crema catalana icafè. Què us sembla? Nosaltres, els quecada dia trepitgem amunt i avall la «rutadel colesterol», no ens podem resistirdavant de tot aquest menjar. És broma,però una mica de veritat sí que hi ha.

En havent dinat, caminem una mica pelpoble, que no sé si se li pot dir poble; lazona de l’església estava bastant deixadai bruta, però per contra té una cadena decingleres molt particular, des del cim finsa la meitat pedra i els baixos argilosos,que junt amb els matolls que hi havia, elsdonava un aire ben especial.

Donem gràcies per un dia tan bonic.

Text: Teresa JoséFoto: Antonio Enrique

L’Aula a Riells de Fai

- 29 -

ulaaCaminada a laTorre del Baró

En el programa de l’Aula Camina,dimarts 24 de febrer tocavapujar al castell de Torre Baró.La trobada dels participants a

la plaça de la Vila i el desplaçament ambautobús fins a la de Karl Marx van ser elspreliminars de l’excursió que començàamb l’ascensió pel camí que passa per lamasia de Can Masdeu, que moltsreconeguérem de quan va ser asil demalalts de lepra amb el nom d’Hospitalde Sant Llàtzer, abandonada després i«okupada» posteriorment, és ara unreducte autogestionat on es desenvolupal’activitat agrícola i la convivència social.Continuem la ruta cap al Coll de laVentosa i ens endinsem fins a la font deSanta Eulàlia, on ens aturem peresmorzar. Es un espai que en el seu bonmoment devia ser encantador com a racóde repòs; ara està bastant deixat, peròentre sol i ombra i amb el rajolinetd’aigua que ofereix és un bon punt peragafar energies abans d’emprendre eltram de pujada fins al Castell, entrebonics paratges i amb un agradable soletque ens va acompanyar tot el matí.Alguns dels companys havien conegut laTorre Baró en els dies d’abandonamentque sofrí després de ser utilitzada ambfinalitats bèl·liques quan la guerra civil, i

es van alegrar –junt amb els qui ens hitrobàvem a prop per primera vegada– deveure com ha estat consolidada iconvertida en un acurat punt de vigiaamb 360 graus de privilegiades vistessobre el Vallès, la ciutat de Barcelona ambels seus barris, turons i edificis singulars,el Besòs i la nostra Santa Coloma amb elTuró del Pollo i els «Cúbics», Badalona,Sant Adrià, Montgat, la Serralada deCollserola amb el Tibidabo, Montjuïc… iel mar al fons. I també Montserrat, SantLlorenç i el Montseny.Ens van explicar que a primers del segleXX es projectà la urbanització de la zonacom a «Ciutat Jardí», amb un edifici alcapdamunt que mai no es va completar ique per la seva particular fisonomiapopularment es va conèixer com «elCastell de Torre Baró». Del que havien deser les vivendes només en queden lesruïnes d’un xalet de mostra que trobemtot baixant per la vessant del congost delBesòs. Aviat passem per la «Casa del’aigua», que estan rehabilitant, així comels entorns que prometen fer goig moltaviat. Travessem la trinitat Vella i pelParc, al costat del nus viari, accedim alpont de Santa Coloma, on desfem el grupi ens acomiadem fins aviat, contents dela magnífica matinal que hem viscut.

Text: Joan LlagosteraFoto: Antonio Manrique

La Font del’Amigó, aBadalona

El 24 de març vam fer una sortidaa la Font de l’Amigó pujant pelTorrent. En aquesta zona espoden observar alzines i roures

de bones dimensions, així com espèciespròpies de torrents i rieres. Ens aturem aesmorzar, llegir una poesia i explicaralgun acudit, sense perdre l’energiapositiva que vam desprendre.El temps no ens va acompanyar alprincipi, perquè de tant en tantespurnejava, però amb bona voluntat,sent optimistes i positius, aconseguimacabar-la.Va ser una bona sortida.

(L’itinerari s’inicia a la rotonda de CanRuti, on conflueixen les parades d’inici –final dels autobusos B-12, B-19, B-26, B-24, B-27 i BDO, que poden apropar elsvisitants al punt de partida de l’itinerari)

Text: Eduard CarbonellFoto: Antonio Enrique

- 30 -

Concert d’hivern

El 25 de gener de 2015l’Orfeó Tanit va oferir unconcert d’hivern que vatenir lloc a l’Església Major

de nostra ciutat. En aquest concerttambé va participar la Coral de SantAndreu, ambdós cors dirigits perl’Àngel Villagrasa.

La coral de Sant Andreu va obrir elconcert amb la interpretació de setpeces; entre elles van destacar l’AveVerum d’E. Elgar, El concert delcompositor W. Geïssler, Bandinha davila, cànon d’Arico Junior. L’OrfeóTanit va oferir després un programade cançons de bressol i nadalestradicionals, on s’incloïen els granstemes nadalencs Adeste fideles de J.Reading, Els àngels de la glòria,harmonitzada per M. Oltra, Fum,fum, fum, arranjat per X. Vila i altrespeces menys conegudes com CoventryCarol harmonitzada per W. Martin, ila Cançó de bressol cosaca arranjadaper E. Daniel.

Les dues corals van interpretar quatrepeces comunes, per finalitzar l’acte,Signore delle cime de Giuseppe deMarzi, Joia en el món, lletra catalanad’Artur Martorell i música atribuïda aG.F. Haendel, El desembre congelat,cançó popular catalana arranjada perManuel Oltra, i Jingle Bells de J.Pierpont, harmonitzat per W. Martin,que va servir per concloure aquestacte.

El nombrós públic que va assistir-hiva respondre amb intensosaplaudiments en finalitzar l’acte.

Textos: Dolors RomeroFotos: Joan Guerrero

rfeó tanitOConcert d’hivern

Concert del centenari de l’esglèsia Major

- 31 -

ol·lectiu Ciutadàc

El passat 21 de març l’Orfeó

Tanit i el Cor Scandicus del

Masnou van oferir un concert

en el marc dels actes de

commemoració del centenari de

l’Església Major de Santa Coloma,

inaugurada el 5 de setembre de 1915.

Aquest concert es va dividir en tres parts.

A la primera part el cor Scandicus, sota la

direcció musical de Francesc Ruiz, va

presentar un programa variat. El cor

Scandius va proposar un passeig per la

pluralitat musical que ofereix el

panorama musical del segle XX, amb la

interpretació de cinc peces, entre elles,

An irish blessing arranjada per J. Moore i

l’Hallelujah de L. Cohen.

A la segona part l’Orfeó Tanit, sota la

direcció de l’Àngel Villagrasa, va

interpretar un programa centrat en vuit

peces. Una gran part dels temes

pertanyen a compositors renaixentistes,

com ara Ay triste que vengo de Juan del

Encina, La dama d’Aragó harmonitzada

per Diego Ramon Lluch, Amor que tens

ma vida, pavana d’amor anònima, i altres

peces del repertori que corresponen al

segle XX, com Blue Moon, escrita per

Richard Rodgers i Goognight sweetheart

escrita per C.Carter i J. Hudson.

A la tercera part el cor Scandicus va

interpretar tres peces de caràcter clàssic

com Nessun Dorma, l’àrea de l’últim acte

de Turandot, opèra de G. Puccini,

interpretades pel tenor Félix Merino, que

va rebre una forta ovació del públic.

El concert es va concloure amb la

interpretació per part de les dues corals

de la peça Canticorum Iubilo de G.F.

Haendel.

Concert delcentenari del’Esglèsia Major

El Poblat ibèric i elseu entorn

El passat mes de novembre elCentre va preparar un estudi ones posava de manifest, segons elnostre criteri, les mancances i

problemes que afecten el Poblat Ibèric, ique va ser entregat al departament deCultura de la Diputació i de l'Ajuntament.Entre altres qüestions es citava la manca desenyalització a l’entrada del Poblat. A horesd’ara sembla que la nova retolació està feta,gràcies a una subvenció de l'Àrea de Culturade la Diputació, i està pendent de sercol•locada. Mentrestant, nosaltres anemposant rètols provisionals.Un altre punt que preocupa és la mancad’un itinerari complert i abalisatadequadament, per a evitar que la gentpassi per llocs no adients i que es malmetingreument les restes del Poblat,especialment la zona d’excavacions mésantigues. En aquest sentit, creiem queurgeix la consolidació de les restesexcavades, que pateixen una gran pressióde visitants, i un manteniment mésconstant que aturi la caiguda de murs.A tot això, volem informar que les tasquesde vigilànca en dies laborals s'han tret aconcurs públic, fet que ha comportatl'acomiadament de qui feia de vigilant, enPere Sors, procés en que ha mancat tacte i

comunicació. Restem encara a l'espera deque funcioni un consorci o ens, on el CEPseria partícep dels temes relacionats amb elPoblat i on la nostra opinió seriaconsiderada i valorada.Respecte a l’entorn del Poblat, hem seguitamb les tasques habituals de l’època:reforestació bàsicament de lledoners,garrofers i oliveres a la Riera de Can Calvet;reposició d’arbres morts a diversos espais,poda controlada i manteniment delscamins. Eliminació de ginesta, gatosa iargelaga, espècies piròfites al voltant delnou mirador del Bosquet de les Escoles, alqual, per cert, us en recomanem la visita,us complaurà molt.I una bona notícia: l’Ajuntament hacomençat l’arranjament de l’entorn de laFont del Drapet. De moment, ja hanreposat els bancs malmesos i aviat esperemtenir aigua novament a la Font i unaactuació important sobre l’arbrat delbosquet de ribera, afectat per malures ifalta d’aigua, bàsicamentels pollancres idesmais.De tot això i més, en volem parlar amb lamàxima autoritat municipal per fer-lipaleses les nostres inquietuds, queentenem que també haurien de ser lesseves.

Text: Albert BellidoFoto: ANC

La Font de Sant Roc

- 32 -

ardanessObrim la rotllana a les escoles

De les activitats que hem dut a termeen els quatre primers mesos del’any en destaquem, en primer lloc,

una de nova que creiem que pot tenir unaimportància fonamental pel futur de lasardana a Santa Coloma: es tracta del cursd’aprenentatge que s’ha desenvolupat a lesescoles d’infantil i primària TorreBalldovina, Sant Just i Fray Luis de León.Un total de 85 alumnes, nens i nenesd’entre 9 i 12 anys, han participat en lesdotze classes d’una hora de duradaimpartides per monitors de la ConfederacióSardanista de Catalunya durant els mesosde gener a abril. Acabat el curs es faràlliurament a cadascun dels participantsd’un certificat de reconeixement de la sevaassistència i una samarreta

commemorativa. Un grup de més de 40nens i nenes van oferir-nos una mostra delque han après a la plaça de la Vila el 10 demaig, dins de la Diada de l’Ensenyamentque organitza cada any el Casal del Mestre,i esperem veure’n una bona colla ballantquan, el 31 de maig, celebrem l’Aplec al Parcd’Europa. Prèviament, el matí del 8 de maigun grup va participar a la plaça de laCatedral de Barcelona en la gran trobada decloenda de la campanya «El país a l’escola»amb 750 nens de tot Catalunya. Tenim lail•lusió que aquesta llavor fructifiqui, queno sigui només flor d’un dia i que enpropers anys tingui continuïtat i esconsolidi en el món escolar de la nostraciutat.

Els actes anunciats per aquestquadrimestre al butlletí anteriors’han anat realitzant

oportunament. Així, el primer diumengede febrer, al Teatre Sagarra, hi hagué elConcert d’Hivern, amb un espectacleinnovador que ens féu vibrar ambl’actuació de la Principal de la Bisbaldirigida per Francesc Cassú i elcomplement de la veu de la sopranoIndira Ferrer-Morató i el piano d’AntoniMas, que ens van oferir un emotiuprograma amb sardanes i sentidescançons de les que sempre fan bod’escoltar. Amb la presència de laPrincipal de la Bisbal vam recordar el fetque ara farà cent anys aquesta cobla vaactuar en les festes d’inauguració del’Església Major .

Concert d’hivern al Teatre Sagarra

El diumenge 1 de març elrestaurant ca n’Armengol vaacollir el dinar-ball, un altre bon

motiu de trobada dels socis que va seramenitzat amb la música i la veu de lesdues simpàtiques noies que formen elduet «Dominó».

Dinar-Ball de socis i amics

Ens quedava pendent, per raons decalendari, el lliurament als germansGené Badia de la reproducció de

l’escultura obra de la seva mare Conxa que,mercès a la gentilesa de la família i al treballde Marta Solsona, vam poder materialitzarcom a peça de reconeixement a entitats ipersones destacades al llarg de la històriadels nostres aplecs que ens van permetrecelebrar l’any 2014 el que en feia 60, comconsta en els pergamins que també els vamlliurar.

Acte dereconeixement aConxa Badia

Text: Joan Llagostera

L’Aplec i Amics de la Sardana, amb els fills de la Conxa Badia, en Joan i en ManelFoto: CEP

Foto: Andreu Garcia

- 33 -

Aquest dia, com d’habitud, vam acompanyar els llibres iles roses amb el fons musical de la cobla, que esforçatsballadors puntejaren en els reduïts espais lliures de la

Plaça de la Vila.

Per Sant Jordi,sardanes a la plaça

L’Aplec de Santa Coloma de Farners

En escriure aquestes ratlles, acabem de tornar de l’excursióa l’Aplec de Santa Coloma de Farners, que hatranscorregut en el bonic paratge del parc de Sant

Salvador, complementada amb la visita a la fàbrica de galetesTrias i el dinar popular. Qui va voler va poder fer algunacaminada pels frondosos i agradables camins que parteixen delmateix parc.L’Agrupació Sardanista Farners, organitzadora de l’Aplec, ens vasorprendre amb un canvi a la programació, per oferir-nos lasardana «De Farners a Gramenet», detall que des d’aquí elsagraïm de cor.

Altres actes previstos

Quan correspongui us anirem fent memòria per diversosmitjans dels esdeveniments que ja us vam avançar, desdel 61è Aplec fins a tancar l’any el dia de Santa Coloma.

Preneu nota que el 21 de juny ens trobarem a la Font de l’Alzinaper esmorzar i ballar sardanes en l’audició dedicada al socis,coincidint amb el Dia Universal de la Sardana, i estigueu atentsa la Festa Major d’Estiu, que per motius de disponibilitat delTeatre Sagarra, el concert previst en principi pel dissabte 5s’haurà de traslladar al diumenge 6. A migdia d’aquest mateixdiumenge, per participar amb més presència en la celebració delcentenari de l’Església Major, farem una audició extraordinàriaa la plaça de l’Església amb la cobla Marinada.

Al company, a l’amic

El passat dia 6 de març ens va deixar el company PereSantos, en Pere, que ara fa 10 anys, quan elscomponents de l’anterior junta del Patronat i Amicsde la Sardana van manifestar la seva intenció de

deixar-ho, ell, que va ser un dels que fa 60 anys van reiniciar elcami d’Amics, no va dubtar ni un moment en que haviem decontinuar amb la tasca, per entre tots rejovenir-la garantir laseva continuitat.

En Pere ja feia temps que no en ballava de sardanes, però si quesempre ens donava la pauta i/o la opinió en aquells temes quesurten en el dia a dia de l’activitat, motiu pel que ens deixa unforat difícil de tapar per la seva experiencia, maduresa, boncriteri i sobretot per l’amor a la nostra dansa.Pere, et trobarem a faltar i molt.A l’amic, que durant tota la vida hem estat seguint un camí quasiparal·lel en totes les activitats: les xerrades a la plaça, al BásquetSanta Coloma, al Carlo Erba, al ball de bastons (compartiemhabitació) inclús una vegada escollits els nostres camínsprofessionals, també vam coincidir perquè l’amistat te aquestescaramboles, ja que les activitats de tots dos erencomplementàries.

Per a mi l’estimació que li he tingut al Pere és com la que es téamb un germà gran (suposo que perquè no n’he tingut cap) i ésper aixó que serà i està sent difícil d’acceptar que ja no hi sigui,per demanar-li aquell consell que sempre necessitem.

Pere, allà on siguis, sempre et recordaré. Descansa en pau amic,company.

Text: Asensi Hernàndez

Ballant a Santa Coloma de FarnersFoto: Joan Llagostera

Foto: Arxiu CEP

- 34 -

l lector escriueReconeixement al C.E.P.

Apartir d’una sortida queorganitzava el grup de culturaem vaig afegir a aquesta granfamília que és el CEP. Més

endavant vaig tenir l’honor de rebre untrofeu en quedar la parella primera dinsla Marxa de la Regularitat.

Passat l’estiu vaig fer un pas endavant iem vaig inscriure al curs d’iniciació a lamuntanya. La petita colla d’alumnes vamanar adquirint i ampliant conceptesgràcies a la dedicació i paciència delsmembres de l’equip de muntanyaimplicats en la nostra formació.

Fetes les pràctiques i amb el títold’aprofitament a les mans, participo deles activitats, feliç de compartir id’aconseguir nous reptes.

El passat dissabte 17 de gener vam fer laprimera excursió de la temporadad’hivern al Pic de la Mina (Porté-Puymorens). Vàrem tenir un diaexcepcional que ens va deixar a tots moltsatisfets.

Prèviament el dimarts, com sempreabans de la sortida, reunits al voltant lataula amb la fotocòpia del mapa a color,observem les característiques de l’eixidai on l’encarregat de preparar-la ens farecomanacions i aclareix dubtes. D’unamanera resolutiva anem anotant en unllistat nom, mail i telèfon, així com sitenim disponibilitat per portar un

cotxe… una organització impecable. Ah,i si necessites qualsevol material, capproblema! Pots quedar-te bocabadat enveure en David Buils sortir d’aquella minihabitació amb tot el que necessites:raquetes, grampons, bastons… devegades penso que té una vareta màgica.

Aquest dimarts a la nostra secció, quecom us he dit és màgica, va passar un fetfascinant!

Vaig quedar amb dues amigues peracompanyar-les a fer-se sòcies, havienprovat la mel d’alguna sortida i tenienmoltes ganes de formar-ne part. Unad’elles havia sentit dir al seu pare, aradifunt, que de jove havia estat soci delCentre dintre de la secció de muntanya.Va voler preguntar-ho.

En Ramón Jordan, que les va atendre, vatreure un arxivador de cartró, orgullós,dient:

- Els he dit a aquest jovent que aquestfitxer el cremin amb mi quan jo em mori!

I buscant, buscant, va aparèixer el senyorPujó donat d’alta l’any 1951. Va seremotiu i bonic, d’alguna manera l’Estherva anar a retrobar-se amb el seu pare, alCentre on va formar part ara farà 64 anysper seguir les seves petjades.

I és que la nostra història ens uneix i ensensenya a fer camí.

Maria Jesús Miró

Dubtosesraons Balbino

A l’entorn dels successos terroristes deParis esdevinguts el mes de gener, hemsentit explicacions de tot tipus, algunesmolt preocupants. Veus que, d’algunamanera, volen argumentar els fets ambraons estranyes i inintel·ligibles per atota lògica mínimament amb algun graud’humanitat. Tot plegat m’ha suscitataquest comentari.

No hi ha arguments que justifiquin lesaccions indiscriminades i extremes decap ésser humà contra altres éssers, niaferrant-se a uns pensaments, ni en nomd’unes idees. Tampoc per validarhistòries que varen succeir fa centúries!

L’obsessió pel passat és no avançar. Elpassat hauria de ser lliçó i la nostraopinió, d’acord o no amb ell, no el faràcanviar. Discutint sobre el passat sempreestarem enfrontats i algú se’nbeneficiarà. Algun versicle sagrat ens diu«no mirar enrere», com va fer la dona deLot, que quedà transformada en estàtuade sal.

El passat té un munt d’explicacionsimpossibles de contrastar. A més, lahumanitat sempre ha actuat segons lescircumstàncies del moment que li hatocat viure, no sabia o no podia fer-hod’una altra manera. Estic convençut queaquells éssers, avui, farien les coses d’unaaltra manera. O algú creu que l’home deles cavernes acceptaria viure avuid’aquella manera?

D’altra banda, el gènere humà, des de laseva aparició a qualsevol latitud i èpocadel planeta Terra, per resoldre les sevesdiferències gairebé sempre ha utilitzat lagresca, la lluita, etcètera. En això encaraens assemblem molt als homes de lescavernes i ja han passat milers degeneracions! Queda evidenciat que l’ésserhumà sempre ha volgut tenir raó persotmetre tot el que l’envolta i a tothom aqui el seu pensament no coincideixi ambel seu.

Qui som nosaltres per jutjar als qui ensprecediren, quan avui no hem aprèsencara a gestionar el nostre present?

Tarja de soci Josep Pujó, Arxiu CEP

La mirada Joan Yuste

De vegades en la vida de lespersones es produeix algun fet,gest, paraula o detall quasiinsignificant que podria passar

desapercebut i sense cap importància, peròper algun motiu o raó fa que perduri en lamemòria per sempre més i de vegades,portant un somriure de benestar el seurecord. Aquest relat és un dels que vaig viurepersonalment més en viu i en el lloc mésadequat.

Amb les últimes llums del dia arribàvem alrefugi aquell setembre del 2007. Les primeresneus ja havien enfarinat les altes comes i elsol ens enlluernava mentre pujàvem la dretapendent SE de la pala del Ruf cap al cim delComapedrosa; havíem decidit deixar la rutanormal per fer un circuit, evitant així pujar ibaixar pel mateix lloc.Aquest cim era nou per al meu amic Cèsar,feia temps que no sortia i acusava el fortdesnivell. L’arribada al cim amb aquell diaespectacular li va fer recuperar l’alè, l’abraçadava ser de pura companyonia.De retorn, ja a la via normal, passat l’EstanyNegre li faig la proposició de deixar la rutauna altra vegada i acostar-nos a la surgènciadels Miquelets, molt a prop de l’Estany de lesTruites. No es veu en cor, prefereix reservarforces per la llarga baixada i continuar per lasenda fins al refugi on ens trobarem.La surgència dels Miquelets són tota unainvitació per treure’t la calor i calmar la set.Havia deixat la motxilla i estava dintre delrierol refrescant-me tranquil•lament enaquella solitud envoltat dels primers avets, eltorrent en què em trobava quedava una mica,degut a l’erosió, per sota del nivell del prat, desobte i de reüll alguna cosa indeterminada emcrida l’atenció, em giro i em sorprèn veure lafigura d’un enorme gos, un husky diria jo,amb uns ulls com si fossin de vidre assegut alvoral del torrent totalment immòbilobservant-me atentament, la primeraimpressió va ser pensar que el seu amo nodeuria ser massa lluny, cosa que no va ser aixíni va aparèixer ningú.

Vaig continuar remullar-me sense treure-li ulli ell sense apartar els seus de mi, la sevamirada inquisidora va fer que m’acostés molta prop de ell i sense arribar a tocar-locomenço a parlar-li com si d’una persona estractés, que fas per aquí? estàs sol? i el teuamo, on es?, t’agrada ser lliure com el ventoi?, a mi em passa el mateix… som feliços enaquests grans espais… una petita inclinaciódel cap a un costat em dóna a entendre quem’entenia perfectament.Així vaig estar una bona estona, no oblidarémai aquells ulls tan vius i penetrants. Vaigseure al seu costat mentre em posava lesbótes i recollia les coses a la motxilla; ellseguia atentament tots els meus movimentsfins que vaig acabar, desprès va fer la volta iel vaig veure córrer, lliure com el vent, finsperdre’l de vista.Al refugi em vaig trobar amb el meu amic ijunts varem continuar la baixada. Jo anavadavant i de tant en tant, en allunyar-memassa, l’esperava a que arribés, en und’aquells trams d’espera veig lluny i mésendarrere del meu amic, una parella quetambé estan baixant, em fixo que porten ungos davant i que cada vegada s’allunya mésd’ells.Descansant com estava sobre una pedra nopodia creure el que veia, davant meu de nouestava assegut aquell gos de miradaintel•ligent, havia deixat els seus amos pervindre a saludar-me, aquesta vegada el vaigacariciar donant-li les gracies pel detall, ambla meva mà sobre del seu cap li parlava com sifóssim vells coneguts quan van arribar elsseus amos. «És estrany que es deixi acariciar–em van dir–, és un gos molt particular i noés fàcil tenir-lo al costat.» «Sí –vaig contestar–, es veu intel•ligent.»El vaig veure com s’allunyava amb elconvenciment que no el veuria mai més,havíem tingut un moment d’increïblecomunicació amb un sentiment que moltesvegades ens falta en la nostra relació humana,potser ens falta això, ser lliures com el vent.Mai oblidaré aquella mirada.

- 35 -

Banyoles,una vilaamable

Tot recorrent Banyoles en undels circuits urbans quel’Ajuntament de la vila téeditats, em vaig trobar un

curiós i envejable monument. Estracta d’un monòlit cúbic de ferro,plantat sobre el rec de la Figuera d’enXo, un dels que pentinen tota la vila,i situat a la Plaça del Monestir de SantEsteve, en un entorn preciós.

El monòlit està ornat amb pedrescol·locades dins unes petitesfornícules a cadascuna de les quatrecares. Cada pedra prové d’una de lesmuntanyes més emblemàtiques delsPaïsos Catalans. Aquest monumentrememora el 50è aniversari delCentre Excursionista de Banyoles.Sense voler, no vaig poder evitar lescomparances amb la nostra ciutat…

Banyoles és una vila amb només uns19.000 habitants, però amb moltsracons on es pot trobar unmonument, una placa que recorda ihonora algun vilatà il·lustre… osimplement un motiu que ajuda a fermés amable l’entorn urbà. Tot unexemple a seguir.

Ferran López

- 36 -

El Forn d’en Xavi

Avda. Catalunya, 1Tel. 673 819 557

El Forn de la MartaAvda. Pallaresa, 136

Tel. 93 468 38 79

Santa Coloma de Gramenet

Servei de granja i cafeteriaPans artesans i especialitats

Pastes, pastissos i pa sense gluten

. . . Tornem als nostres origens

- 37 -

Ocell de l’ordre dels columbiformes quemesura uns 30 centímetres dellargària. És de color castany pàl·lid ales parts superiors, amb la cua i la

punta de les ales fosques i el cap i les partsinferiors d’un color rosat grisós, i un característiccollar negre a la part posterior del coll.

El seu hàbitat originari es trobava de Grècia alJapó, però al llarg del segle XX s’ha anat estenentper Europa. A Catalunya va començar a expandir-se a partir del 1970, i en pocs anys ha desplaçata la tórtora comuna (originària del nostrehàbitat), i que en els últims anys ha davallat un65% en nombre.

Acostuma a viure en indrets humanitzats, i aSanta Coloma la podem trobar a places i carrerscompetint pel menjar (llavors i invertebrats) ambcoloms, pardals i cotorres argentines. Éssedentària i les cries acostumen a quedar-se allloc on han nascut. Fan el niu amb branquillonsals arbres més alts, generalment coníferes, on potarribar a fer tres postes de dos ous a l’any.

Se l’acostuma a veure en petits grups on se sentcom parrupen o parrupegen.

lora i faunaf

La malva és una plantaherbàcia d’una trentenad’espècies, de la família de lesmalvàcies, present a bona

part d’Europa i a tota la mediterrània.La més comuna a Catalunya, la malvamajor o malva de cementiri (malvasylvestris), és freqüent a terres baixesno gaire plujoses, fins als 1.600 metresd’altura, als erms, vora els camins,marges i jardins urbans. A la nostraciutat és habitual. Es coneix tambécom a formatgets, malva comuna, malvade prat o malva vera.

Les tiges, cobertes de pèls blancs,poden passar del metre d’alçària. Lesflors tenen una corol·la de cinc pètalsvetats de colors violacis brillants i sónhermafrodites; creixen entre març ioctubre i es tanquen a la nit i quan famal temps per protegir el pol·len.

Tant la fulla com les flors i elsformatgets (el fruit en té la forma) sóncomestibles. Les fulles joves són unbon substitutiu de l’enciam, i les florses poden utilitzar com a complementde l’amanida. Les fulles més vellesmilloren cuinades. Les fulles sanes esrecullen durant la primavera i l’estiu;en canvi les flors es recullen durant laplena floració de la planta.

Flors i fulles en infusió tenen una accióantiinflamatòria i protectora de lesmucoses digestiva (laxant iantidiarreica), respiratòria (calmant dela tos), faríngia i cutània (hidratant).S’aconsella l’ús d’aquesta planta en elscasos de tos seca, bronquitis, faringitiso estomatitis. Les flors contenenpolisacàrids, antocianòcids, olisgrassos i tanins. La fulla contépolisacàrids, flavonoides, tanins ivitamines A, B i C.

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Text i fotos: Ferran López i Albert Noguera

Malva major o de cementiri

- 38 -

Fa quaranta anys que vam sortir ambpancartes demanant «Can Zam per alpoble». Quaranta anys, si fa no fa, d’aquellacavalcada de Reis que partí del Fondo perdemanar «a ses majestats» un gran parc pera l’atrotinada ciutat, un espai que se salvésde la depredació constructora. Mitja vidadesprés –una vida sencera per a més d’unageneració–, el Parc és una fita pendent.Inaugurades les pistes d’atletisme, tanllargament reivindicades, la materialitzaciódel que ha de ser el gran espai de Can Zamavança a trossos. La percepció d’un parcfrondós no hi és. I són molts anys. De tanten tant, la Plataforma per la Defensa de laSerra de Marina i de Can Zam s’indigna, itomba les tanques.

Els clubs de lectura de les biblioteques sónun preuat valor cultural en totes lespoblacions. Paral·lelament, d’altres clubssimilars eixamplen el cercle dels amants dela lectura. Alguns van partir de tertúliesanteriors a l’existència dels clubs. D’altreshan sorgit a centres escolars com el club delectura juvenil i el club de lectura d’adultsque ofereix l’Institut Castellar (oberts mésenllà de l’àmbit del propi Centre), conduïtspel qui en fou professor i director, PacoGallardo.

Excel·lent iniciativa impulsada per laLlibreria Carrer Major i l’escriptor Rodolfodel Hoyo: un club de lectura infantil per anens i nenes de 8 a 10 anys. Compta ambmolts suports: l’Associació Colomenca deLiteratura, l’Excèntrica de teatre,l’Ajuntament, la Diputació,el Centre deRecursos Pedagògics, diverses editorials ialguns centres escolars (de moment: LesPalmeres, Fray Luis, Sant Just i Banús).L’experiència de compartir una lectura i de«tocar» l’autor fa feliç moltes persones i«personetes». I triar i remenar entre llibres,també. Si «viure» una biblioteca ja és unfet entre els infants, «viure» una llibreria ésencara una assignatura pendent, un delspocs «luxes» assequibles fins i tot en tempsde crisi.

Per fi va ser inaugurada a principis defebrer la sala d’actes de la Biblioteca delFondo, amb el nom de Jaume P. Sayrach.Havia de ser un moment de celebració,d’homenatge a qui fou rector del barri, iimpulsor i activista en diverses i valuosestasques ciutadanes. Era lògic fer una micad’història sobre aquella Santa Coloma de laqual molts venim. Però no, va ser lainauguració oficial de la sala d’actes de labiblioteca gastronòmica i alimentària.L’orador triat, el director del CampusTorribera, una eminència, no es mereixiaque l’haguessin col·locat tan fora de lloc;prudent, no es va allargar. Els assistents(pràcticament tots família i amics deSayrach, i gent del barri de diversesèpoques) no s’esperaven aquesta utilitzaciótan barroera de l’acte. A la comissióimpulsora del nom de Sayrach ni se li haviademanat col·laboració. Trobar elconferenciat adient hauria estat fàcil. Ni erala inauguració de la biblioteca, ni era lainauguració del Campus Torribera. Tocavaparlar del barri, no liquidar la papereta ambunes frases elogioses de l’alcaldessa cap aSayrach. Entre més de quatre del públiccorria una sensació agredolça: malestar perno haver-se aixecat a dir el que sentíem; perprudència, per no esguerrar el moment,pel Jaume, per no «deslluir» el que haviacostat tant…

Fa 40 anys la dona colomenca tenia moltsfronts oberts: formació, llibertat, accés altreball, guarderies, planificació familiar,manca de places escolars, manca demercats… I calia afegir-hi les mancancescom a ciutadana de Santa Coloma –asfaltati il·luminació, transport, sanitat, zonesverdes, etcètera–. L’Associació de Dones delSinguerlín va néixer en un moment en quèes donava una gran paradoxa: una fortareivindicació feminista, en alguns àmbitsforça radical («Una dona sense home éscom un peix sense bicicleta»), i d’altrabanda, la legalització d’entitats de donessota el «paraigua» de les Asociaciones deAmas de Casa. A Santa Coloma s’han viscutalgunes lluites històriques liderades perdones com la del Mercat, la del transport aOliveres i Can Franquesa i la del Centre dePlanificació Familiar. L’Associació de Dones

del Singuerlín ha lligat aquest esperitreivindicatiu amb el fet d’haver estat unlloc de trobada, de formació i d’amistat.Quatre dècades al peu del canó. Diuen queel balanç és positiu però senten que la sevatasca no ha estat encara prou recollida ivalorada.

Líder polític, professor, regidor,empresari… Era reconeguda la sevacapacitat de treball i de gestió, amb unapersonalitat forta i controvertida. A la sevadarrera etapa professional va tornar al’Institut: un altre temps, uns altresalumnes, uns altres problemes… Però s’hiva sentir a gust. Mentrestant, la políticalocal s’havia anat complicant i enfosquint.Ha mort massa jove. Com totes les mortsprematures, ens deixa muts i compadits.

M’assabento de la mort de l’advocat Lluísdel Pino, “Delpi”, fa uns mesos. Per alsprofessors, la mort d’algun antic alumne ésuna commoció. Com la mort dels fills abansque els pares. Lluís va ser un advocatreconegut a la ciutat. Brillant des de moltjove, sentia predilecció pels casos de gentdesvalguda. No puc evocar sense llàgrimesaquell nano que traginava discos de LaBanda Trapera del Rio i que al cap de pocapareixia en un reportatge televisiu com aadvocat d’ofici.

Dos reconeguts periodistes culturals iprofessors d’escriptura són ciutadanscolomencs. Ignorava la «filiació» colomencad’aquests dos valor sòlids i discrets, i hoesmeno. Pilar Argudo, premiada el 2014amb el prestigiós Ràdio Associació, dirigeixdes de fa molts anys Punt de llibre a la SER(dissabtes de 15,10h a 16 h i diumenge enreemissió de 6h a 6,30h). Ricard RuizGarzón, els divendres al voltant de les 13hores fa un programa de Llibres a ElsMatins de TV3, a més de col·laborar alsuplement de El País Babelia, a El Periódicoi altres mitjans i ser president de la Seccióde Periodistes Culturals del Col·legi dePeriodistes.

El Consistori ha decidit per majoria retirarles plaques amb els noms de Jordi Pujol i deBartomeu Muñoz. Abans de ser declaratsculpables. I abans i tot de ser jutjats.

iradorm Agustina Rico MIRADOR, abril 2015

40 anys de l’Associació de Donesdel Singuerlín

Can Zam, etern

Més clubs de lectura

...i per a nens i nenes,també

Sant tornem-hi ambla Biblioteca delFondo

Mor Carlos Grande

Record per al’advocat del Pino

Periodistes culturals

Populisme

- 39 -

gendaaLa foto retrobada

Web del CEP:www.puigcastellar.cat

Gener 15’8º dia 10 2’5º dia 22 º

Febrer 17’5º dia 25 1º dia 7 º

Març 23’5º dia 30 3º dia 15 º

Abril 27º dia 25 10º dia 3 º

Dies de pluja Total litres

Gener 1 12 litres

Febrer 2 12 litres

Març 5 32’4 litres

Abril 4 16’8 litres

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 AConca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMESPrimer Quadrimestre 2014

Màxima Mínima Mitjanes

RESUM

màximes 12’4º

mínimes 6º

màximes 13’2º

mínimes 5’3º

màximes 18’1º

mínimes 8’3º

màximes 22’4ºmínimes 11’3º

Total dies pluja: 12Total quadrimestre: 73’2 l.

Carrer de Sant Carles, any 1943. A l’esquerra el carrer de SantaGemma i a la dreta Can Sisteré i el seu jardí. Al front, l’edifici ambvoltes és can Sabas, i al fons es divisa can Gordi, que estava situata la confluència del carrer de Sant Carles amb el carrer Major.

Autor: Joan López Berruezo

PROPERES ACTIVITATS

MAIGDimecres 27: Aula: conferència “ Ciènciai espiritualitat”Diumenge 31: Sardanes: 61 Aplec de laSardana, Parc d’Europa

JUNYDimarts 2: Lliurament de premis de la 37aMarxa de Regularitat del CEPDimecres 3: Aula: conferència “L’Índiadels Adivasis”.Dijous 4: Matinal al Barri GòticDimecres 10: Aula: conferència “ 100anys de centrals elèctriques als Pirineus”.Diumenge 14: Visita a les vinyes de SantaColoma, - Actuació coral, coca i cava-Dimecres 17: Aula: Festa fi de curs.Diumenge 21: -Senderisme: Camí deronda Palamós - Calella-Sardanes: Esmorzar i audició a la Font del’Alzina

JULIOLDissabte 4 i Diumenge 5: Muntanya.Campament d’estiu: Vall de ConanglesDissabte 18: Vida del Centre: Sopar a lafrescaDiumenge 19: Sardanes: Sortida Aplec dela Sardana a Ripoll.Dissabte 25: Senderisme nocturn: Serrade Marina

AGOSTLa seu del CEP romandrà tancada pervacances

DATES A DETERMINARGrup infantil: Campament d’estiu. Vall d’enBas. JoanetesCultura: Exposició Jordi EstanyCultura: Presentació del Llibre “De poble aciutat”: El Pla Popular de Santa ColomaCultura: 2ª Matinal a l’Hospital de Sant PauCultura: Xerrada “Projecte “Cabres alcamp” Grup de Cultura: Matinal al jardíBOTÀNIC de Montjuic.

Per a més informació, vegeu la web del CEP:www.puigcastellar.cat