4ª època núm 65 - setembre 2009

esquerra eixampleesquerra eixample

BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

SETEMBRE 20092

la festaserveis

escriu-nos!Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí. Podeu escriure’ns a: Butlletí de l’Associació. Bústia

Avda. de Roma 139 baixos08011 Barcelona

O bé per correu electrònic a:revistaavvee@yahoo.es

OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a 21havvee@suport.org-Dones d’enllaç www.donesdenllac.org

CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes, 491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8

SERVEIS SOCIALS-C.S.S Esquerra EixampleParís, 64-Punt d’Informació i Atenció ales Dones (PIAD) 93 256 28 19Mallorca, 425-433

GENT GRAN-Espai de Gent GranRoselló, 78-Espai de Gent Gran M. Aurèlia CapmanyEnric Granados, 47

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT-CAP Eixample 93 227 98 00Roselló, 161, 1r-Hospital Clínic 93 227 54 00Villarroel, 170

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

homenatge a les dones amb BIG MAMA

sopar

benenar de gent gran

correfoc

sardanes

puntaires

les imatges del 2008

Records d'una nit màgica amb la BIG Mama el 2008...aquest any... us esperem amb Esther FORMOSA.

SETEMBRE 20093

editorial Festa Major 2009. DECLARACIÓ D’INTENCIONS

Com cada any, la tornada de vacances signifi ca per a la nostra Associació de Veïnes i Veïns una capbus-sada en els últims preparatius de la Festa Major. El 2 d’octubre és a tocar, i sempre hi ha feina pendent, detalls per acabar de lligar... La festa del barri no és un fet qualsevol, ni és només una nostrada tradició. Es tracta d’un esdeveniment viu i canviant, com la mateixa Esquerra de l’Eixample i la seva gent: un mo-ment fort de trobada i de convivència, indispensable per a la cohesió social i la construcció d’una identitat cultural col·lectiva.

Per a l’AVVEE, representa endemés l’inici d’un nou curs i, per tant, la necessitat d’exposar davant el veïnat quines són les seves fi tes, el seus nous reptes. És in-discutible que seguim immersos en una profunda crisi mundial - que no només és econòmica i social, sinó també alimentària, energètica, mediambiental... en un mot: una crisi de civilització. I prou que en patim les conseqüències amb l’explosió de l’atur, l’extensió de la pobresa i les desigualtats.

Ni de bon tros hem tocat fons en aquesta crisi, els primers compassos de la qual ja han despullat la fragilitat del model econòmic espanyol i palesat les contradiccions de la nostra Barcelona globalitzada. Més que “brots verds” s’entreveuen, a Europa i als Estats Units, els efectes de les immenses injeccions de diners públics, destinades a evitar un ensorrament general del sistema fi nancer i dels gegants industrials. Però això s’ha fet al preu d’un increment insostenible del dèfi cit públic, soscavant encara més uns pressupostos amenaçats per la davallada dels ingressos. A casa nostra, el tant celebrat nou fi nançament autonòmic es basa en la recaptació derivada de les rendes del treball i els impostos indirectes... justament quan tanquen empreses i comerços a dojo, i el consum cau ostensiblement. En l’horitzó internacional, es perfi len greus confl ictes geoestratègics al voltant de les grans rutes del gas i el petroli, des del Pròxim Orient fi ns al Pakistan.

Estaríem temptats d’escriure que “no corren bons temps per a la lírica”. I tanmateix... Des de la modès-tia d’una Associació com la nostra hi ha coses a dir, hi ha molt per fer. Sobretot si sabem teixir vincles de solidaritat i col·laboració amb les nombroses entitats i moviments de la societat civil, i treballem per situar els anhels de justícia i de progrés de la ciutadania al bell mig de l’agenda de totes les administracions pú-bliques. Perquè necessitem equipaments de barri – a la Model, a “Germanetes”... Perquè ens cal habitatge de lloguer accessible per al jovent i necessitem aten-ció a la gent gran. Perquè toca defensar i promoure el transport i els serveis públics de qualitat. Però també perquè aspirem a viure en una ciutat on les càrregues policials no siguin la resposta del poder a la dissidència estudiantil, com ho foren fa uns mesos; on es doni un tractament social i humà a la situació dels immigrants “sense papers” o d’aquestes dones que veiem aboca-des a la prostitució – un tractament a les antípodes de les polítiques repressives que criminalitzen aquests col·lectius, designant-los com a bucs emissaris de la crisi, fomentant racisme i masclisme des de les insti-tucions...

Perquè ens cal tot això i més, la nostra Associació sabrà situar-se amb fermesa sobre el terreny de la reivindi-cació. No són els nostres barris ni la seva gent els qui han de pagar una crisi que no han provocat. Al país com a la ciutat, han fracassat dogmes liberals i polítiques especulatives. Urgeix un gir decidit cap a un nou model, començant sens dubte per l’establiment d’una fi scalitat progressiva, que forneixi els recursos necessaris per a totes aquestes polítiques socials. A nosaltres, des dels nostres carrers, ens correspon construir el teixit associatiu que empenyi cap al canvi, que vertebri i doni veu a les aspiracions veïnals i ciutadanes. Una petita contribució per a un gran esforç col·lectiu.

Vet aquí l’ambició que enguany declarem des de la joia de nostra retrobada. Visca la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample! �

qui som Eixample.- Butlletí gratuït de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan. Maquetació: DeBarris, sccl. Col·laboracions: Lluís Rabell, Anna Garrido, Joan Cruz, Montserrat Fran i Celades, il·lustració portada Marlène Seror, Jaume Balmes, disseny de la portada, Mª Pilar Gabriel Pascual, Montse Fran i Celades, Rosa Cañadell, La Rimaia, Carme Gil i Pardo, Centre de Normalització lingüística. Fotos: Maria Gonzalez. Publicitat: Josep Gabriel. Els anunciants es poden posar en contacte amb en Josep Gabriel a través de la mateixa adreça o al telèfon 93 453 28 79. S’han de fer arribar els anuncis tal i com es vol que surtin publicats. L’Associació no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors del Butlletí. Edita: Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Impressió: DeBarris. Dipòsit legal: B-33086-96

Avinguda de Roma, 139 baixos. Telèfon: 93 453 28 79e-mail: avvee@suport.org / web de l’associació : avvee.voluntariat.org

SETEMBRE 20094 ASSOCIACIÓ

informacions de l'associació

A tots els interessats en el banc d´intercanvi de serveis:

El local de l’associació està obert a tothom, de les 17h a les 21h, per qualsevol activitat social.

FESTES, VIATGES I EXCURSIONS

Als locals de l’Associació celebrem les festes tra-dicionals: 11 de setembre, la castanyada, el prenadal...

Durant tot l’any fem excursions de diumenge o escapades de cap de setmana, una bona ocasió per retrobar vells coneguts de l’Associació i descobrir o reviure destins turístics i en època de vacances, generalment juliol o agost, organitzem algun viatge a l’estranger.

Les pròximes sortides proposades, encara a falta de confi rmació, són: Viena el mes d’octubre i Budapest i Brtislava i també el País Basc, el novembre.

Us convoquem pel dijous dia 1 d´octubre a una reunió general sobre aquesta activitat a l´Esquerra de l´Eixample.

Us esperem a l’ Avinguda Roma, 139 a les 19.30 hores.

SETEMBRE 20096

SETEMBRE 20097

Crònica de la presentació de la campanya “Apaguem les Nuclears” a l’Eixample Esquerra

Per Lluís Rabell

El passat dijous, 17 de juliol, activistes de la campan-ya APAGUEM LES NUCLEARS van venir a l’Associació de veïnes i veïns de l’Esquerra de l’Eixample i ens van fer una xerrada sobre la campanya de signatures que estan organitzant. Es tracta d’una proposta de resolució al Parlament de Catalunya exigint al govern espanyol la no renovació de les llicències de les centrals d’Asco i Vandellòs. Després de l’exposició, va tenir lloc un animat debat entre la vintena de veïnes, veïns i militants asso-ciatius de diversos col·lectius del barri que assistiren a l’acte. La discussió va subratllar la voracitat de les grans companyies elèctriques, el fet que les seves opcions de fonts energètiques estiguin determinades pels interes-sos dels seus accionistes, i va qüestionar el caràcter privat – i no de servei públic – d’un sector estratègic com aquest, amb tantes implicacions econòmiques, socials i mediambientals. La trobada va concloure amb el compromís de prosseguir el debat en el si del movi-ment veïnal de Barcelona. El Fòrum “Ecologia i ciutat” recentment organitzat per la FAVB ja va començar a abordar algunes problemàtiques vinculades a l’energia, assenyalant per exemple les traves administratives que fan obstacle a la generalització de l’ús de les plaques solars, entre altres energies renovables. La segona edició del Fòrum Social Català, que se celebrarà a principis de l’any vinent, fornirà una excel·lent ocasió de trobada d’entitats i moviments socials al voltant d’aquestes i altres problemàtiques.

[] L’energia nuclear té efectes molt nocius sobre la salut i el medi, sobretot si se’n considera tot el cicle, des de la mineria de l’urani fi ns als residus. Radiacions ionitzants que provoquen mutacions, malformacions, càncers i alteracions del sistema immunològic, descomu-nals moviments de materials, enormes emissions de CO2 en la mineria, el processament de l’urani (un recurs no renovable, escàs i cada vegada més car, insufi cient per abastir gaire temps més el nombre actual de reactors) i la construcció de les centrals, caràcter intractable, avui per avui i en un futur molt llarg, dels residus… A més a més, el cicle civil de l’energia nuclear té nombrosos punts de contacte amb el cicle militar, com ho evidencia el confl icte amb l’Iran pel seu programa nuclear. I, per a acabar-ho d’adobar, si se’n contempla tot el cicle, és una ruïna econòmica, solament amagada pel fet que les inversions les paguem entre tots i totes, via impostos i recàrrecs tarifaris, mentre els benefi cis, lliures de costos, són per a uns pocs (se’ls enduen grans empreses).

I les alternatives estan ja disponibles: l’energia solar, la fotovoltaica, la geotèrmica, la de la biomassa, sàviament i adequadament combinades segons les necessitats i les disponibilitats locals, l’aproximació dels centres produc-tors d’electricitat i de les àrees de consum i, sobretot, una política d’estalvi energètic ben conduïda, essent molt més respectuoses amb la salut i el medi, substituiran amb avantatge la nuclear.

A l’Estat espanyol tenim vuit centrals nuclears en funcionament, una de tancada i Vandellòs I en procés

de desmantellament, de les quals tres, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II estan a les Terres de l’Ebre. Les tres que funcionen a casa nostra han tingut, en els darrers anys, amb el 40 per cent de la potència de totes les centrals nuclears de l’estat, més del 60 per cent dels incidents comunicables al CSN i el 75 per cent dels incidents greus (tres de quatre).

Amb aquest perill i aquesta hipoteca vivim a Cata-lunya, especialment a les Terres de l’Ebre. I ni tan sols aquestes Terres s’han vist compensades amb una major riquesa social i material. La Ribera d’Ebre, la primera comarca catalana en PIB, és de les darreres en renda familiar disponible i de les primeres en pobresa ofi cial. Ascó i Vandellòs no han fet sinó perdre població des que hi ha les nuclears.

El president Zapatero va anunciar en la seva primera investidura la presentació d’un calendari de tancament de les centrals nuclears en un termini raonable.

Les llicències d’activitat d’Ascó I i Vandellòs II espi-ren el 2010 i la d’Ascó II, el 2011. És un bon moment perquè el president Zapatero comenci a complir la seva promesa, sense necessitat de lleis ni decrets llei de difícil i problemàtica tramitació. Simplement, pot no renovar, l’any que ve i el següent, les llicències d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II.

D’aquí que les entitats sota signants unim els nostres esforços a la campanya APAGUEM LES NUCLEARS per la no renovació de les llicències d’Ascó I, Ascó II i Van-dellòs II, campanya centrada en la recollida de desenes de milers de signatures de ciutadans i ciutadanes de Catalunya en suport a la presentació al Parlament d’una proposta de resolució exigint al govern central aquesta no renovació. �

Perquè és possible viure sense nuclears:APAGUEM LES NUCLEARS!

www.apaguemlesnuclears.cat

MEDI AMBIENT

Exposició: CLAUS DE DONES (violència immobiliària, de gènere)

• Centre Social de Sants - C/Olzinelles, 30Del 15 de juliol al 14 de setembre• Centre de Cultura de Francesca Bonnemaison - CCFBSala Rosa Vallespí (2a. Planta)De dimarts 15 de setembre a dissabte, 17 d’octubre de 2009.

Dijous 17/9 a les 19h

Conferència sobre "mobbing" www.donesdenllac.org

SETEMBRE 20098

El teu comerç podria estar aquí

informa’t-en Avda. de Roma 139 baixos 08011 Barcelona

o revistaavvee@yahoo.es

ACTIVITATS DE L'ASSOCIACIÓ

Foc del Canigó. 23-6-2009

Sòcia pintant davant el local de l'associació

SETEMBRE 20099MEDI AMBIENT

A la seu de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample es va fer, el 24 d’abril de 2009, un acte per mentalitzar la gent sobre com l’afecta negativament i greument el soroll –la contaminació acústica– i com ens treu qualitat de vida al barri.

Després d’iniciar el debat i de fer una síntesi de les fonts emissores de soroll: el trànsit, les sirenes d’alguns vehicles, les músiques sortides de vés a saber on, els ai-res condicionats, les competicions esportives d’iniciatives diverses, les contínues obres dia sí dia també, etc. Vam tenir l’honor de comptar en el debat amb la presència de dos grans professionals, el psicòleg, senyor Jordi Galcerán, i l’advocat, senyor Joaquim Martí.

El senyor Galcerán ens va explicar amb profunditat les conseqüències negatives, tant psíquiques com físiques, per a la nostra salut d’un augment desmesurat i persistent de soroll, com poden ser problemes cardiovasculars, muscu-lars, cefalees, migranyes, fatiga, depressió, agressivitat, manca de rendiment en el treball, en els estudis, entre d’altres. Va destacar sobretot els grups anomenats de risc: nadons, discapacitats, gent gran, malalts crònics, persones sensorialment perceptives als canvis d’ambient, etc.

A continuació, el senyor Martí va fer un resum de les nor-matives legislatives sobre contaminació acústica que hi ha a les diverses administracions: local, autonòmica, estatal i comunitària d’Europa, i que molts cops o no s’hi apliquen

Conferència debat sobre el soroll a l’esquerra de l’eixample

o s’hi apliquen amb poca contundència i efectivitat. Aquí es fa palesa la manca d’interès de l’Administració

davant l’incompliment reiterat de la normativa contra la contaminació acústica i dels límits establerts per a les emissions de soroll. Això fa que molts afectats pel soroll, tips de fer denúncies a l’Administració pertinent sense que els resolgui el problema, decideixin anar als Tribunals de Justícia per resoldre una situació inaguantable. Les persones que van intervenir en el col·loqui es queixa-ven del següent:• L’ Administració és molt permissiva amb els sorolls del

trànsit en general, els vehicles: motos, cotxes, camions, autocars, i ambulàncies i bombers; a aquests últims se’ls hauria de facilitar, per fer la seva feina, algun sistema que minimitzés el soroll de les sirenes.

• La música sense control de locals i particulars.• Els “botellons” en carrers normalment estrets i poc

il·luminats.• El soroll de molts aparells d’aire condicionat, alguns

d’enormes, sense manteniment i col·locats a llocs in-apropiats que molesten el descans dels veïns.

• Competicions esportives, d’índole diversa, realitzades, fi ns i tot, els dies festius i a hores intempestives i situa-des molt a prop dels habitatges.

• Els xivarris que es munten als pisos llogats a turistes.• I, sobretot, les obres que es fan als carrers, moltes

de fetes o permeses per la mateixa Administració, les quals provoquen un soroll infernal, pràcticament tot el dia, i gairebé sempre emeten soroll per sobre dels límits sonors permesos.

L’advocat va fer constar que és molt important, en aquest casos, la prova pericial, extreta sobretot dels apa-rells per mesurar la contaminació acústica (sonòmetres) i també dels testimonis de la gent (denúncies, queixes formals, escrits als mitjans de comunicació, etc.) tot això ajudarà en un procés judicial per aconseguir que no sigui vulnerat el nostre dret al descans –ja que és una tortura no descansar– (tal com consta a l’Acta de Declaració In-ternacional dels Drets Humans) i com constava al cartell que hi teníem penjat a la reunió, amb fotos, comentaris i notícies sobre el tema. I on es podia llegir una frase molt encertada del periodista Lluís Permanyer que deia: “ Si hi ha soroll no som lliures”. �

Vocalia de medi ambient i urbanisme

JO SÓC Jo Sóc és un projecte fotogràfi c de fons, un reportatge iniciat fa onze mesos on l’autor mira de desgranar els aspectes més íntims de la vida de les persones amb paràlisi cerebral sota un punt de vista principalment documental. Encara en desenvo-lupament, el projecte Jo Sóc és com un tren que viatja per diversos àmbits visuals i té parada, entre d’altres, en l’ajuda que els mecanismes socials exerceixen sobre aquest col·lectiu, i en el dia a dia més íntim i personal d’aquestes persones.

Carregat de contingut emocional, Jo Sóc refl ecteix rostres d’alegria, rostres de tristesa, rostres de coratge, rostres de pànic i desprèn, en defi nitiva, les ganes de viure d’aquestes persones.

Vocalia persones discapacitades de l’AVVEE

Jo Sóc es un proyecto personal profundo, iniciado hace siete meses donde trato de desgra-nar, bajo mi punto de vista, los aspectos más íntimos de la vida de las personas con Parálisis Cerebral. Es un proyecto aún en desarrollo, que viaja por distintos ámbitos visuales. Desde la ayuda que los mecanismos sociales desarrollan sobre este colectivo hasta el día a día más íntimo y personal. Cargado de contenido emocional, Yo Soy refl eja rostros de alegría, de tristeza, de pánico y derrocha, en defi nitiva, las ga-nas de vivir que estas personan contagian.

SETEMBRE 200910 DONES

UNA ASSIGNATURA PENDENT DEL FEMINISME I DE L’ESQUERRA"Al llarg de mil·lenis, els homes han utilitzat els cossos de

les dones al seu antull, els han controlat, intercanviat per reforçar els seus llaços de solidaritat, venut per a ús i plaer masculins. Vet aquí una curiosa manera d’invertir la reali-tat: lluny de ser l’ofi ci més vell de les dones, la prostitució constitueix el més antic dels privilegis de què gaudeixen els homes". Claudine Legardinier, Saïd Bouamama.Per un abolicionisme feminista

L’abolicionisme planteja que la prostitució - com el pa-triarcat en el seu conjunt - no constitueix una necessitat social, ni molt menys procedeix d’un tret inherent a la naturalesa humana. Es tracta de construccions socials i culturals, datades històricament i que, com a tals, poden ser deconstruïdes i substituïdes per d’altres. La història de la humanitat no s’ha acabat. No hi ha cap raó objectiva, més enllà de la voluntat de perpetuar una relació ancestral de domini i privilegi, que faci necessària l’existència d’una reser-va permanent de dones i éssers feminitzats per satisfer les apetències sexuals dels homes. A través d’aquesta sexualitat exclusiva - alhora que negatòria i excloent de l’existència i el desig de la dona - es grava a foc en l'inconscient col·lectiu, com sorgint "naturalment" d’una pulsió vital, una relació entre poder - identifi cat amb la virilitat - i submissió. Així doncs, en el tema de la prostitució, no només estan en joc les condicions d’existència d’un col·lectiu de dones i nenes ampli i creixent, sinó la condició tout court de la dona en les nostres societats. I, per aquesta mateixa raó, la construcció dels diferents rols i identitats.

L’abolicionisme implica doncs una vasta tasca educativa integral, cultural i afectiva, en valors no patriarcals d’igualtat i respecte. Fins i tot limitades experiències en matèria d’educació sexual, com les que s’han donat a França, demos-tren que els joves que la reben recorren cada vegada menys a la prostitució per iniciar-se o afi rmar la seva identitat en la vida adulta. No hi ha cap fatalitat. És possible modifi car les mentalitats. Però, lògicament, l’esforç educatiu ha d’estar en concordança amb les lleis i les polítiques socials.

En el cas de l’Estat espanyol, es tractaria d’ampliar els supòsits de la Llei Integral contra la violència de gènere? És necessària una legislació específi ca? En qualsevol cas, una ordenació jurídica progressista hauria de considerar la compra de favors sexuals com un abús i un acte de violència contra la dona - és a dir, com un fet punible - i l’explotació de la prostitució com un delicte tipifi cat. És necessari res-tablir i actualitzar la fi gura del proxeneta en el Codi Penal. Naturalment, la persecució del client prostituïdor, com ho assenyala l’activista abolicionista belga Sandra Invernizzi, “planteja no poques difi cultats, sobretot en una època en què l'Estat policial desplaça l'Estat de dret”. L’experiència sueca demostra que és possible aplicar aquesta política orientant-la cap a la dissuasió i la conscienciació. Però resulta impossible tractar justament el problema de la prostitució en el marc de l'actual Llei d'Estrangeria. Vet aquí una raó més, i de pes, per exigir la derogació d’aquesta llei per an-tidemocràtica, antisocial i contrària als drets humans. Cal començar per la regularització de les persones en situació de prostitució, desvinculant el seu permís de residència de l’activitat que exerceixen o puguin exercir. Es tracta de legalitzar aquestes persones com a ciutadanes i residents amb dret a treballar, no de tancar-les administrativament en els circuits de la prostitució. En l’actual situació, en la qual l'Estat espanyol s’ha convertit en la destinació de centenars de milers de dones, on són usades i explotades

sexualment, aquest és un inexcusable deure de reparació social. El contrari seria admetre que el nostre model de societat comporta una bossa de prop de mig milió de dones convertides en mercaderia sexual - regularment "renovada" com qualsevol estoc davant les exigències del mercat i els gustos canviants dels "consumidors".

No cal dir que l’adequació de l'Estat a un tractament abolicionista feminista del fenomen de la prostitució implica igualment una tasca ingent des del punt de vista de la for-mació i reorientació de funcionaris i institucions, començant per la magistratura i la policia, encarregats de vetllar per la integritat i els drets de les dones enfront de trafi cants, proxenetes i prostituïdors. Enviant defi nitivament les "or-denances cíviques" al museu d’història de la hipocresia universal, la funció de les administracions públiques no pot consistir a retirar la prostitució dels carrers comercials, ni en vetllar perquè els bordells no molestin el veïnat, sinó en donar un tractament social al problema. Es tracta d’ajudar les víctimes del sistema prostitucional a sortir-ne, a adquirir una plena autonomia personal i professional i a reconstruir les seves vides.

En un primer moment, al costat de la imperativa regularit-zació de les persones estrangeres, serà sens dubte necessari articular algun tipus de reconeixement d’aquelles dones que romanguin en l’exercici de la prostitució, de manera que puguin accedir al conjunt dels serveis i prestacions socials. Per a totes aquelles que desitgin abandonar aquest món, serà necessari desplegar tota una sèrie de programes de suport. Seran necessaris llocs d’acolliment per a les persones que els requereixin, ingressos de subsistència, propostes diversifi cades de formació i d’inserció professional... Faran falta equips especialitzats de metges, psicòlegs i educa-dors. Com ja s’ha pogut comprovar al Canadà i en altres països, el paper d’activistes i associacions d’antigues dones prostituïdes tindrà una importància decisiva: no només per recolzar les actuals víctimes del comerç sexual, sinó de cara a l’educació -o reeducació- de la societat en el seu conjunt, perquè és en el seu si on cal guanyar la batalla de l’abolició. Legardinier i Bouamama resumeixen perfec-tament la seva dimensió històrica: "Justifi cat per tot arreu, organitzat, el sistema prostitucional redueix al no res una part dels combats que, d’altra banda, lliurem: contra les violències, la mercantilització generalitzada, l’explotació dels nens, l’esclavisme, les desigualtats... Constitueix un territori d’excepció on es permet i es promou allò que està prohibit arreu. Sota un munt de justifi cacions, representa la negació permanent de la llei i de la democràcia, una violació dels principis fonamentals d’igualtat i justícia".

Deixem que els escèptics, que mai no han canviat res, romanguin sords al dolor del món i ens convidin, a tot estirar, a administrar la seva misèria. En aquesta actitud reconeixem l’eco de les trompetes liberals, anunciant una apoteosi del capitalisme que s’assembla cada vegada més a la barbàrie. Utopistes? La paraula utopia no és sinònim de "somni impossible", designa aquella ambició col·lectiva que encara no ha estat assolida enlloc... però que ens ajuda a caminar i ens recorda que formem part de la humanitat. L’esquerra i el feminisme, si volen ser fi dels a la seva em-premta anticapitalista i antipatriarcal, no poden renunciar a l’ambició, universal i concreta, d’abolir la prostitució. �

Sylviane DAHAN7/9/2009

SETEMBRE 200911DONES

FORA PUTERS ("clients") DELS CARRERS DE LES NOSTRES CIUTATS!

La nostra indignació va creixent a mesura que passen els dies amb els reportatges i opinions sobre la pros-titució (i amb les batudes policials als carrers, focalitzades sobre les dones).

Volem manifestar que:a) Encara hi ha molts puters (“clients”) als carrers de les nostres ciutats.b) Encara hi ha homes que paguen per tenir relacions sexuals.c) Els carrers de les nostres ciutats estan inundats per les màfi es, que prostitueixen dones per obtenir la pos-

sibilitat d’obrir més "clubs d’altern".d) Els puters són font de malalties de transmissió sexual. Les dones trafi cades esdevenen així víctimes de les

màfi es i dels qui els transmeten malalties.Ja seria hora col·locar-nos en aquest punt de partida dels anys vuitanta on tothom semblava tenir clar que

la prostitució era tràfi c de dones, que les dones prostituïdes eren el producte de la misèria i la pobresa i que ser un puter, pagar per tenir relacions, era una conducta molt primitiva i reaccionària. I només denotava una incapacitat per establir relacions d’igual a igual, una incapacitat per seduir algú, per interessar-li.

Vocalia Dones de l’Esquerra de l’Eixample

Aportació des del moviment veïnal al II Congrés de les Dones de Barcelona...

Curatadania... Un mot que s’ha inventat fa poc per posar de relleu que les dones transformem la societat des de l’exercici de la ciutadania. Un joc de parau-les, una manera de fer i de veure les relacions socials necessàries, quan la cura de la vida passa a ocupar el centre de les nostres vides. Partim d’una idea troncal : les dones com agents de transformació de la ciutat de Barcelona. Vet aquí que transformem la ciutat a partir de la realitat polièdrica de la curatadania...

La cura de la vida en la economia submergida tra-dueix una terrible injustícia: són les dones les qui paguen en primer lloc la crisi del sistema, perquè hi són doblement captives.

La crisi continua afectant amb força sectors econòmics com els serveis, ocupats majoritàriament per dones.El 65% de persones en situació d’atur de llarga durada som dones.

El 99% de persones ocupades en el sector del servei domèstic són dones. En moments de crisi, d’escassetat de feina, la primera despesa que s’elimina és l’ajuda en les tasques de cura per a les dones que treballen. Les dones que havíem entrat en el mercat laboral, si ens quedem sense feina i sense recursos, deixarem d’externalitzar les tasques de cura.

Les dones tornen a casa per força!

El treball de cura no forma part de l’economia “recone-guda”, però el sistema usurpa el temps de cura –com ho fa, d’una altra banda, amb tots els recursos naturals– per mantenir-se.

D’això en resulten tres implicacions importants:1) Les dones en situació més vulnerable, les dones grans,

soles o immigrants, que majoritàriament són les que estaven realitzant aquestes feines, deixaran de tenir cap mena d’ingressos, perquè es movien en l’àmbit de l’economia submergida, val a dir en un marc sense regulació ni prestacions. Les xarxes tradicionals, gestionades per les solidaritats familiars de la cura, en trencar-se, provocaran efectes devastadors aquí i en els països que depenen en gran mesura de les aportacions de la immigració... Sense parlar de les pensions baixes que resultaran de no haver cotitzat com els homes!

2) Moltes dones ja han abandonat el mercat del treball per problemes de conciliació entre vida laboral i per-sonal. Amb una conseqüència nefasta: l’angoixa de les penúries econòmiques i l’augment de la violència vers les dones. I, sobretot, de cara al futur, limitacions en la seva autonomia i llibertat. Ja es noten una baixa important dels divorcis!

3) Hi haurà un augment de la divisió sexual del treball, amb les conseqüències ja conegudes (jornades par-cials, horaris atípics...). I també més precarietat per a les dones, perquè disposaran de menys oportunitats, i allà on es podran incorporar al mercat laboral es trobaran amb feines devaluades i amb un augment de la mercantilització del cos de les dones.

Des del moviment veïnal constatem que la crisi afecta de manera indestriable a la llar i al món laboral. Les so-lucions passen necessàriament per fer visible i central, per valoritzar i compartir la feina de cura dins l’estructura econòmica. Vet aquí una responsabilitat indefugible de les administracions públiques, començant per la més propera, la municipal. �

Dones d'enllaç

SETEMBRE 200912 FESTA MAJOR DE L’ESQU

Divendres 2

20.00 h – PREGÓ DE FESTA MA-JORamb MAGDA BERNAUS SOLÉ del "Casal Rock" de TV3PETIT CONCERT DE FESTA MAJOR a càrrec del grup DE SOCA-REL de Ballets de CatalunyaBRINDIS DE FESTA MAJOR i Pica- PicaHi haurà interpretació al llenguatge de signes.Lloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

Dissabte 3

tot el dia a partir de les 10 h i fi ns les 18h 2n.CAMPIONAT DE PARXÍS de l’Es-querra de l’Eixample.Premis per als quatre primers classi-fi cats. Inscripcions a www.eixmodel.comLloc: Interior d’illa Maria Mercè Marçal(Provença entre Borrell i Vila-domat) Organitza: Associació de Comerciants Eix Model Sopena

10 h a 12 h – CAMPIONAT DE FUT-BOL 7, per a nois i noies de 7 a 12 anys.Inscripcions a l’Associació de Veïns de l'Eixample, 17h a 21 h i de 8’30h a 9’30h del mateix dissabte a l’Escola Industrial.Lloc: Camp de futbol de l’Escola In-dustrialOrganitza: Coordinadora de clubs esportius de l’Escola Industrial

10 h a12 h – JORNADA DE PORTES OBERTESLloc: Caserna de bombers carrer Pro-vença (Casanova/Villarroel)Organitza: Bombers de Barcelona

17.30 h - ACTIVITATS INFANTILSLloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Esplai Boix

19.30 h - CORREFOC INFANTILRecorregut: seu AAVV-Casanova-Mallorca-Villarroel-AAVVOrganitza: Colla Diables Esquerra Infernal

21 h - SOPAR I BALL DE LA FESTA MAJOR amb l’Orquestra El Tren de la costa.

DEL 2 AL 17 D’OCTU

Preu: 18 €. Venda de tiquets al local de l’AAVV***Lloc: Carrer Provença (Viladomat- Calabria)Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

23h-EXHIBICIÓ DE BALLS DE SALÓ***Lloc: Carrer Provença (Viladomat- Calabria)Organitza: Associació Esportiva de l’Eixample

Diumenge 4

10 h – TROBADA de puntaires amb la participació de més de 450 puntaires de Barcelona i comarques.Lloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

12 h – BALLADA de sardanes amb la Cobla Mar i CelLloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïns del Parc de l’Escorxador.

12 h – ESPECTACLE infantil: El bagul de l’Aureli. L’Aureli arriba carregat amb el seu bagul després d’un llarg i accidentat viatge. Quan el vol obrir se n’adona que dins del bagul tot està molt de-sordenat i la situació es pot complicar molt. Per poder mostrar les seves dots d’artista, l’Aureli us demanarà la vostra participació i la d’un misteriós llibre de pallassos...Lloc: Parc Joan Miró Organitza: Centre Cívic Golferichs

13h - Espectacle poètic musical: Ausiàs Marc.Intèrprets: Josep Messeguer i Núria Prades.Lloc: als Jardinets Montserrat (Rosse-lló-Rocafort) Organitza: ERC- Eixample.

18 h - BALLETS de Catalunya, dins el cicle Tardor a l’IllaLloc:Interior d’Illa Safó – Avinguda de Roma/Vilamarí i Llança.

21 h - HAVANERES amb el Grup PORT BO de Calella de PalafrugellLloc: Interior d’illa Maria Mercè Marçal(Provença entre Borrell i Vila-domat) Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

Dilluns 5

18 h – EXPOSICIÓ - "Jo Sóc" sobre paràlisi cerebral.Fotografi es de Juli de Luna - refrigeriLloc: GRAMIC - Enric Granados, 6Organitza: GRAMIC

19 h - XERRADA: Crisi i canvi climàtic.A càrrec de Andreu COLL, redactor de “Viento Sud”Lloc:Avinguda de Roma, 139 Organitza: Esquerra Anticapitalista – Revolta Global

Dimarts 6

19 h - XERRADA: economia global, crisi global.Lloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Attac-Catalunya

Dimecres 7

9.30 h - ESMORZAR i TERTÚLIA de Festa MajorTiquets (4 euros) en venda a l’AVVEE.Lloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

19 h – DEBAT Any Cerdà:recuperació dels interiors d’illes.Amb Lluís PermanyerConcurs de poesies (col·legis). Premis i pica picaLloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

Dijous 8

10H – COMERÇ AL CARRERLloc: Carrers de l’Eix Model SopenaOrganitza: Associació de comerciant/es de l’Eix Model Sopena

18 h a 19 h - BERENAR DE GENT GRANTiquets (4 euros) en venda a l’AVVEE.(Bingo gratuït amb regals sorpreses)Lloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

19h30 - CANTADA DE CORALS del barri• Coral Terra ferma. Director: Eduard

Castell• Coral Els Bons Amics. Directora:

Angelina Oliva• Coral St. Llorenç. Director: Conrad

Gili

• C• C

LlDiOrde

21deFaLlOr

Di

11i cAmLlOrde

18QUPrLaa pocióuncodeexLlOr

21SyLlseOr

22deFaLlOr

Di

10Orde

12trlleLlOrde

VIBAL’Voo dututoins

* Normes de seguretat per a participar al Correfoc1. Cal portar roba de cotó, coll tancat, màniga llarga, calçar fl exible, mocador i taps a les orelles. 2. No s’ha de llençar aigua ni al recorregut ni als diables, ja que els terres es tornen relliscosos i la pirotècnia esdevé imprevisible. 3. No portar els més menuts a les primeres fi les del Correfoc4. No agafeu els diables, deixeu-vos portar per ells** Entrades a preu especial: 8€ amb dret a acompanyant pel mateix preu.Cal reservar les localitats trucant al 93 451 34 62 o bé mitja hora abans de la representació. Cal portar el programa de la Festa Major i ensenyar-lo abans de demanar l’entrada.*** EN CAS DE PLUJA: Parc de Joan Miró – Pistes cobertes

SETEMBRE 200913QUERRA DE L’EIXAMPLE

Col·laboren:Ajuntament de Barcelona-Districte de l’EixampleAssociació de comerciants Eix Model SopenaAssociació de Veïns del Parc de l’EscorxadorAssociació Esportiva l’EixampleAssociació d’Afectades per la violència immobiliàriaAttac-EixampleBallets de CatalunyaBombers de BarcelonaCol·lectiu CGBCIPAIS Equip Clínic d’atenció psicològicaCIUColles de diables: Diablons de l’Esquerra Infernal Cabronets del Nord Esquerra Infernal Diables de les CortsCoordinadora de clubs esportius de l’Escola IndustrialCoral Cor-XeraCoral Els Bons AmicsCoral Terra FermaCoral de St. LlorençCoral CaliuCaixa de SabadellDones d’EnllaçE.R.C.Esquerra Anticapitalista – Revolta Global Esplai BOIXGallina BlancaGolferichs, Centre cívicGuasch TeatreICV-EUiALa CaixaMercat del NinotParròquia del RoserPolisportiu Municipal Joan MiróProEixamplePSCVoluntaris 2.000Caixa d’Estalvis del Penedès

’OCTUBRE DEL 2009

re

c.de

–

al,

de

E.

ns

ció

mis

ns

nt/

NT

E.

ns

el

rd

a:

ad

• Coral Caliu. Director:Màrius Soler• Coral Cor Xera. Director:Jordi Lluís

Rigol.Lloc: Capella "El Roser" (Casanova/Diputació)Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

21h TEATRE GUASCH. Representació de l’obra “Immens” de la companyia El Fantàstic Hardy Freenkel**.Lloc: Aragó 140Organitza: Guasch Teatre

Divendres 9

11 h - CONCERT de germanor (piano i cant) Amb un petit vermutLloc: Capella Escola IndustrialOrganitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

18.30 h a 20.30 h – CINEFÒRUM : QUÈ PASSA ALES AULES?Projecció de la pel·lícula francesa de Laurent Cantet "LA CLASE". Palma d’Or a Cannes 2008.Una pel·lícula que ens pot ajudar a refl exionar sobre la situa-ció actual de l’educació obligatòria, en un context social creixentment divers i complex. Comptarà amb la presència de professionals de reconegudaexperiència.Lloc: CC Golferichs Organitza: CIPAIS

21 h – CANÇONS FRANCESES amb Sylviane i LluísLloc: Passatge Valeri Serra (entre Con-sell de Cent i Diputació)Organitza: Col·lectiu Gai Barcelona

22h - TEATRE GUASCH. Representació de l’obra “Immens” de la companyia El Fantàstic Hardy Freenkel**.Lloc: Aragó 140Organitza: Guasch Teatre

Dissabte 10

10 h – MERCAT D’INTERCANVI Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

12 h - Mostres de cuina i demos-tració de cuina vegana: sense ou, llet ni carn.Lloc: Avinguda de Roma, 139Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

VISITA AL NOU PUNT VERD DE BARRI DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE.Vols saber cóm funciona, que recull o què se’n fa d’aquelles deixalles que duem als punts verds? Ara tens l’opor-tunitat de preguntar aquells dubtes o tot allò que desconeguis sobre aquestes instal·lacions.

CUINEM AMB EL SOLVols veure cóm és possible fer el menjar d’una manera no contaminant sense consumir energies fòssils?, simplement amb l’energia que ens subministra l’as-tre solar.

Lloc: Avinguda de Roma, 139Organitza: Aula Ambiental de la Sa-grada Família

17 h - XERRADA : Especulació, repres-sió i violència immobiliaria.Lloc: Parc Joan Miró – Plaça Dona i OcellOrganitza: Assemblea d’Afectades del mobbing immobiliari

19 h fi ns a la matinada - CONCERT JOVE Lloc: Parc Joan Miró – Plaça Dona i OcellOrganitza: Grup d’ex-alumnes de l’es-cola IPSI, Casal Joves Queix i Esquerra Anticapitalista – Revolta Global

21 h - CORREFOC Recorregut: Gran Via-Calàbria-Consell de Cent i ViladomatOrganitza: Colla Diables de l’Esquerra Infernal

22h – BUTIFARRADA POPULARLloc: Parc Joan Miró – Plaça Dona i OcellOrganitza: Casal Joves Queix i Esquer-ra Anticapitalista – Revolta Global

30è ANIVERSARI REVISTA INFO-GAILloc: Passatge. Valeri Serra Organitza: Col·lectiu Gai Barcelona

22h TEATRE GUASCH. Representació de l’obra “Immens” de la companyia El Fantàstic Hardy Freenkel**.Lloc: Aragó 140Organitza: Guasch Teatre

Diumenge 11

10 h – FESTA POPULARDemostració de CountryConta-contes amb Marta CasasConcurs de truitesArbre dels desitjos de les donesLloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

14 h – DINAR DE GERMANOR- PAE-LLA POPULARPreu:10€ . Venda de tiquets al local de l’AAVVLloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

21 h - CONCERT d’homenatge a les DONES amb Ester FormosaLloc: Enric Granados entre Diputació i Consell de Cent. Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

Premi “Dones d’Enllaç”Organitza: “Dones d’Enllaç”

Dilluns 12

18 h – GRUP DE DANSA Elisenda TarragóLloc: Avinguda de Roma, 139 Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

19’30h - TEATRE GUASCH. Represen-tació de l’obra “Immens” de la compa-nyia El Fantàstic Hardy Freenkel**.Lloc: Aragó 140Organitza: Guasch Teatre

CONCERT DE CLOENDA DE LA FESTA MAJOR

Dissabte 17

20h - CONCERT 30è ANIVERSARI ESPLAI BOIX(Hi haurà entrepans per sopar)Lloc: Parc Joan Miró – Plaça Dona i OcellOrganitza: Esplai Boix

de

OrganitzaAssociació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample.Av. Roma, 139. Tel: 93.453.28.79avvee@suport.org – revistaavvee@yahoo.es www.avvee.voluntariat.org – www.donesdenllac.org

SETEMBRE 200915ENSENYAMENT

Inici de curs: comencem malamentEl nou curs escolar, 2009-2010, comença amb moltes difi cultats. De fet, tot fa preveure que serà un curs molt complicat: ens haurem d’enfrontar amb dues qüestions ben difícils; d’una banda, es posarà en marxa la nova llei d’educació (LEC), aprovada pel Parlament de Ca-talunya, amb el suport entusiasta del PSC, ERC i CiU i amb el suport a mitges d’ICV-EUiA, però en contra de la majoria de la comunitat educativa, entre la qual hi ha gran part del professorat; i de l’altra, haurem de fer front a la retallada de recursos als centres públics que, amb l’excusa de la crisi, està duent a terme l’actual Departament d’Educació.

La nova Llei d’educació és una llei que no aporta cap mi-llora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat. Consolida i augmenta el poder i la infl uència de les patronals religio-ses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. Permet la segregació per sexes, fet que implica que no hi ha cap voluntat de rescindir els concerts en aquells centres d’elit (majoritàriament de l’Opus Dei) que, a més, es-colaritzen de manera separada nens i nenes. Amplia els concerts a noves etapes educatives: 0-3, Batxillerat i Formació Professional, la qual cosa implica més diners públics gestionats per centres privats i un augment de la segregació social en l’educació. Estableix mecanismes a través dels quals es pot destinar diner públic per a la nova construcció de centres privats concertats. Conso-lida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, serveis educatius, ex-traescolars. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars.

Afavoreix l’autofi nançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que difi culta el treball en equip. No hi ha un compromís clar d’inversió pública, ni tampoc cap compromís de dedicar més recursos als centres públics que són els que tenen més mancances.

Si a tot això hi afegim que aquest curs s’ha retallat la quantitat de professorat que es necessita als centres, que s’han tancat grups als centres públics, que s’ha eliminat el batxillerat nocturn en la majoria d’Instituts, i que s’han paralitzat moltes noves construccions d’escoles, tenim un panorama molt complicat.

Sembla ben contradictori que, en temps de crisi, s’apliquin mesures restrictives en l’educació pública que és, justament, la que atén l’alumnat amb més difi cultats econòmiques, socials i culturals. I sembla encara més contradictori que això ho estigui fent un govern que es diu d’esquerres.

L’escola pública i el seu professorat continuarà treba-llant per donar el màxim de qualitat a tots els nois i noies, però l’actual conseller, Sr. Ernest Maragall, ens ho està posant molt difícil. Haurem d’estar molt atents i caldrà que entre tots i totes continuem defensant un bé tan preuat com és la nostra escola pública. És un dret fonamental i cal que tota la societat en sigui cons-cient i reivindiqui tots els recursos necessaris perquè el professorat pugui dur a terme la seva tasca en les millors condicions. �

Rosa Cañadell. Psicòloga. Professora. Portaveu del sindicat USTEC. Veïna.

Nosaltres els que coneixem ens desconeixem a nosaltres mateixos. NietzscheUn poble ignorant és un instrument cec de la seva pròpia destrucció. Simon Bolivar

La universitat Lliure la Rimaia neix de la necessitat de problematitzar amb el coneixement tal com ho entenem avui, amb tot el que el genera, amb tot el que l’envolta. Volem tornar el coneixement a les nostres vides, com a forma que ens de vida. Sincerament no tenim clar la nostra defi nició del coneixement, nosaltres partim del que no ens agrada per poder començar. No volem elititzar-lo, des d’ara comencem des de zero com|com a ignorants que som, des de baix i sense cap prejudici, nosaltres experimentarem. No volem comercialitzar-lo o valorar-lo segons la seva utilitat en un món de producció capitalista, nosaltres preferim compartir els sabers i difondre’ls lliurement sense distinció. No creiem en un coneixement aïllat de la nostra realitat, volem pensar i aprehendre el moment que vivim per poder actuar en conseqüència. Volem canviar les formes en les quals ens van ensenyar a aprendre i aprendre noves formes d’ensenyar i compartir. No atenem experts o especialitats, mes bé tendim a confondre les temes i a veure’ls des de diferents perspectives. En aquest món podrit el coneixement critico és una arma clandestina que volem que viatgi de boca en boca, d’oïda en oïda, que es vessi com un rumor pel social.

La universitat lliure és una aventura que tot just acaba de començar i és per defi nició un espai obert estem totes convidades a participar!

La Rimaiac/Casanova, 17

la R

imai

a

SETEMBRE 200917URBANISME

Arran del procés participatiu obert per l'Ajuntament de Barcelona en relació amb la reforma de l'avinguda Diagonal, les entitats sotasignades, representatives de diversos moviments, col·lectius i sensibilitats socials, hem decidit constituir la plataforma Diagonal per a Tothom, partint dels principis fundacionals següents:

1. La Diagonal ha de recuperar-se com a espai ciutadà amable on les persones puguin passejar, conviure, comprar o simplement estar-hi.

2. La mobilitat s'hi ha de reduir perquè sigui compatible amb el respecte al principi anterior i s'ha de dissenyar donant preferència els modes més sostenibles.

3. La reforma de la Diagonal no es pot concebre sense un replantejament de la trama viària i de la mobilitat del conjunt de la ciutat, especialment de l'Eixample.

Aquests principis es concreten en els punts programàtics següents:

1. Garantir la seguretat viària per a tothom. La Diagonal actual és un carrer insegur, en un grau molt més alt la mitjana barcelonina. La seva reforma ha de garantir la seguretat viària en tot l’espai del carrer i dels seus voltants, atenent aspectes de disseny, regulació i informació.

2. Transport públic per a tothom. Necessitem actualitzar la xarxa de transport públic de superfície per evitar que el trànsit de la Diagonal sigui desviat i no reduït, protegint la circulació d’autobusos i tramvies a tot l’àmbit urbà, més enllà de la Diagonal. La nova xarxa de bus és el gran repte del transport públic amb la reforma de la Diagonal.

3. Facilitar la mobilitat no motoritzada a tothom. Cal reduir el trànsit privat motoritzat i destinar l’espai alli-berat als vianants i la bicicleta, amb l’objectiu que circulin de forma còmoda i segura mantenint les seves trajectòries naturals. El carril bici ha d’estar segregat dels grans fl uxos de vianants i de vehicles i tenir prou amplada per absorbir un fl ux de vehicles que es preveu important.

4. Ordenar la mobilitat per benefi ciar la majoria. És imperatiu reorientar el sistema de cruïlles i la seva regu-lació semafòrica per atendre les necessitats dels vianants, del transport públic i de les bicicletes.

5. Reconèixer el valor patrimonial natural de l’arbrat. Cal fer prevaler l’arbrat i mantenir-ne l’alineació actual. No han de minvar, tampoc, els metres quadrats existents ni les qualifi cacions del planejament de zona verda actuals.

6. El tramvia ha d'anar de Glòries a Francesc Macià. Com a mínim cal unir el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal i en superfície, en posició central respecte de la resta de fl uxos de mobilitat i amb unes andanes i vehicles adaptats a la demanda.

7. Supeditar els aparcaments a la millora ambiental de la ciutat. Qualsevol projecte d’aparcament en l’àmbit de la Diagonal hauria d’estar condicionat a la supressió de places d’aparcament en superfície i comptar amb places per a motocicletes per evitar-ne l’estacionament en superfície sobre espais ciutadans.

8. La meitat de l’espai per als vianants. Cal eixamplar considerablement les voreres per millorar la qualitat de l’espai públic, ampliar la superfície destinada als vianants i reduir la distància de creuament actual, què és de 44 metres.

Les entitats agrupades en la plataforma expressem la nostra voluntat de treballar per defensar aquest programa en qualsevol marc de debat ciutadà, ja sigui el procés participatiu engegat per l'Ajuntament o qualsevol altre espai de debat on creguem adient incidir. A aquest efecte, ens plantegem un procés de treball propi per aprofundir en els punts programàtics i, per tant, contribuir amb més efectivitat al debat ciutadà. Aquest procés no l'entenem com una activitat tancada; al contrari, caldrà contrastar les nostres aportacions amb les d'altres agents i les de la ciutadania en general, per tal d'assolir entre tots el millor resultat possible.

La plataforma Diagonal per a Tothom està oberta a qualsevol entitat que assumeixi el nostre programa. �

Barcelona, 23 de juliol de 2009ENTITATS SIGNANTS DEL MANIFEST

BACC. Bicicleta Club de Catalunya Catalunya Camina. Associació per la defensa dels drets dels vianantsCCOO. Comissions Obreres de CatalunyaEAC. Ecologistes en Acció de CatalunyaFAVB. Federació d'Associacions de Veïns de BarcelonaL'OCUC. Organització de Consumidors i Usuaris de CatalunyaPTP. Associació per a la Promoció del Transport PúblicP(A)T. Prevenció d'accidents de trànsit

Manifest fundacional de la plataforma Diagonal per a Tothom

SETEMBRE 200918 URBANISME

Obres al barriLa Vocalia de Medi Ambient i Urbanisme de l’Associació vol informar-vos sobre el volum d’obres que s’estan fent al barri.

Continuen el treballs al carrer Urgell (entre València i Mallorca) per construir el dipòsit pluvial. Aquesta obra tan complexa durarà dos anys; de moment es troba en una fase prèvia, sense grans complicacions ni problemes que puguin afectar els edifi cis del voltant. L’Associació, com bé sabeu, per aquesta o altres qüestions, us atendrà sobre qualsevol de les vostres queixes o consultes.

Al mateix carrer Urgell (entre Mallorca i Provença), on s’ha tancat l’interior de l’illa, començarà una primera fase per construir els equipaments que la nostra entitat ha reivindicat durant anys: una escola bressol, un centre cívic i una bona biblioteca.

Alguns veïns ens han fet saber que no hi veuen gaires operaris, cosa que podria eternitzar aquestes obres. Això ens fa pensar, als membres de la Junta, que potser hauria estat millor començar-les obres després de l’estiu perquè almenys la mainada hauria tingut un lloc per jugar. Esperem que no passi el mateix que ha succeït amb els jardins i el racó dels jocs infantils de la plaça Letamendi, on la remodelació s’ha fet tan a poc a poc que quan ha acabat resulta, segons comproven els pares i mares dels infants, que pràcticament ha quedat amb les mateixes condicions d’abans.

Una altra zona, on ja s’han començat les obres, és a l’avinguda de Roma (entre Urgell i Viladomat) en què el més gran espai serà per als vianants; també hi haurà un carril amb doble direcció per a les bicicletes, i, de la mateixa manera que al tram ja remodelat, hi haurà un carril addi-cional per a l’accés als edifi cis i botigues de l’avinguda. S’ha de dir que aquest carril addicional ja ha donat problemes, cosa que l’Ajuntament hauria de resoldre.• Un dels problemes és l’abús que fan alguns botiguers

utilitzant l’avinguda com una prolongació dels seus negocis; per exemple quan s’hi deixen motos per arreglar o vendre a la vorera, i tot i que s’ha trucat a la Guardia Urbana la situació continua igual.

• Un altre problema és el fet continuat de multar injus-tament molts veïns, quan deixen un moment el cotxe per carregar o descarregar; l’Ajuntament hauria de donar algun distintiu als veïns de l’avinguda perquè es poguessin identifi car i no fossin sancionats.

També esperem que l’Ajuntament, en tot el temps d’obres facin el possible per posar la parada de l’autobús (línia 43,44) en condicions i equipada amb un banc im-prescindible per a les persones grans i en general a tot el qui tingui problemes de mobilitat.

Pel que fa a les obres del carrer Balmes, per ampliar les voreres fi ns a quatre metres que és la mida habitual utilitzada a l’Eixample, seria desitjable i obligat que s’hi enllestissin defi nitivament els treballs i es fessin acura-dament, sense defi ciències ni destacables errades, com ha succeït en algunes voreres que s’han fet massa altes i provoquen problemes d’accessibilitat a les botigues, als habitatges, als aparcaments, etc. i, a més, probables riscos d’inundació quan plou.

Les obres de remodelació dels passatges de Do-mingo i de Valeri Serra ja han fi nalitzat, i sembla que han satisfet tothom. L’únic inconvenient que veu la vocalia d’urbanisme de l’Associació de Veïns i Veïnes és que els fanals que hi han posat fan molt poca llum, i que això podria

facilitar algunes activitats incíviques com els anomenats “botellons”, assalts i d’altres.

Una altra obra llargament reivindicada, que aviat es durà a terme, és la reforma del Mercat del Ninot, ja que es-tava molt deteriorat. Per això s’estan construint unes grans carpes provisionals, davant de l’Hospital Clínic, on s’ubicaran les parades del mercat durant el temps que es facin les obres de remodelació. Segons l’Ajuntament, a la tardor es farà el trasllat de les parades a aquest indret per continuar atenent la clientela de tota la vida.

Finalment farem al·lusió a les ja iniciades obres de l’AVE, al començament del carrer Provença fi ns a la cruïlla amb Nicaragua.

Obres que, com sabeu, NO tenen l’aprovació de la majoria dels catalans ni dels barcelonins.

Com podeu veure, a la foto adjunta, és una obra de molta complexitat, feta molt i massa a prop dels edifi cis, alguns d’ells amb fonaments precaris, i molts dels quals ja pateixen sorolls, pols i vibracions importants tot el dia.

Tant la Plataforma l’AVE pel Litoral com l’AVVEE han denunciat que en contra del que va dir ADIF i el mateix Ajuntament en el seu avís en què ens comunicaven que els arbres en bon estat serien traslladats a vivers per ser després trasplantats, no ha sigut d’aquesta manera, ja que a primers de juny, al comen-çament de Provença han tallat, sense distinció, tots els arbres.

Si voleu estar més informats sobre el tema de l’AVE, veniu els 2n o 4t dimarts de cada mes, a les 19.30 h, a les reunions AVVEE, (avinguda de Roma, 139), on es fan les reunions i en què podeu participar; o també, si voleu, truqueu al telèfon indicat més avall. www.avepellitora.info

Aprofi tem per recordar-vos que, per a qualsevol queixa, denúncia o problemàtica que tingueu respecte a les ges-tions de l’Ajuntament a l’Eixample, podeu personar-vos-hi i demanar d’intervenir a les audiències públiques que cada dos mesos es fan al Districte de l’ Eixample, carrer Aragó, 311.

També volem dir-vos que si teniu el desig d’intervenir en aquesta Vocalia de Medi Ambient i Urbanisme poseu-vos en contacte amb l’Anna al telèfon: 630.219.175; esperem que amb la participació de tots i totes o de to-thom puguem millorar el nostre estimat barri. �

carrer Provença cruïlla amb carrer Nicaragua

SETEMBRE 200919EQUIPAMENTS

Comunicat de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

La decisió del Districte de l’Eixample d’ubicar, de ma-nera provisional i durant un període limitat de temps (en principi, quatre anys), la caserna de bombers sobre la part “dura” del Parc de Joan Miró, ha suscitat un cert enrenou entre el veïnat més proper, i fi ns i tot alguna acció de protesta.

Tot i entendre que una decisió tan poc usual com aquesta (justifi cada des de l’Ajuntament per la difi -cultat de trobar un altre emplaçament operatiu) pugui sorprendre, i que qualsevol obra genera inevitablement certes molèsties, entenem que s’estan produint reac-cions exagerades i que, en algun cas, estem assistint fi ns i tot a una explotació demagògica d’aquest afer. Amb les informacions de què disposem a la mà – i, ara com ara, res no les desmenteix -, l’AVVEE no veu cap raó per oposar-se a aquest projecte. En primer lloc, es tracta d’una instal·lació de caràcter transitori, mentre s’executen les obres que, un cop enderrocada l’actual caserna de bombers del carrer Provença, han de donar lloc a la construcció d’un parc de bombers redimensio-nat i a una ampliació de les instal·lacions de l’Hospital Clínic. En segon lloc, el disseny d’aquest edifi ci provi-sional no afecta en absolut els jardins, sinó una part de la plaça empedrada, a l’angle dels carrers d’Aragó i Tarragona. Ni l’escultura de Miró, ni cap altre element arquitectònic està en qüestió, i el tipus de construcció prevista hauria de permetre que, un cop exhaurit el seu termini d’utilització, pogués ser desballestada i la plaça recuperés el seu aspecte original.

A propòsit de la instal·lació provisional de la caserna de bombers de l’Eixample al Parc de Joan Miró

Naturalment, si aquests compromisos no es complis-sin l’AVVEE seria la primera a demanar explicacions al govern municipal. Cal dir, però, que la nostra Associa-ció està interessada en el prompte inici de les obres d’ampliació del Clínic, atès que això hauria d’agilitzar el desbloqueig del dret d’ús sobre el solar de l’antic Convent de les Germanetes (Consell de Cent, entre Borrell i Vila-domat), cedit a l’Ajuntament, i on està previst instal·lar diversos equipaments socials (de caràcter escolar, per a la gent gran...). Dit d’una altra manera: l’AVVEE no té cap confl icte obert amb el Districte a propòsit de Joan Miró, Sí que ens amoïnem, per contra, pel que fa a la realització d’equipaments llargament reivindicats des del nostre barri. Sobretot en un període de crisi, propícia a demores administratives i retallades pressupostàries. I, en aquest sentit, romanem amatents i mobilitzats.

Pensem que el veïnat del nostre barri no ha de deixar-se arrossegar per rumors sense fonaments. Es tracta de sol·licitar la informació necessària i, per descomptat, d’exigir que les coses es facin bé. Però, si és així, el conjunt del barri hauria de sortir-ne guanyant, malgrat el trasbals que tot plegat pugui representar temporal-ment per a determinades persones. Convidem a totes les veïnes i veïns a unir-se a les demandes de la nostra Associació – des de l’esmentat projecte de Germanetes fi ns al conjunt de serveis que esperem veure realitzats en el solar de l’actual presó Model. Per aconseguir tot això, necessitaríem totes les energies disponibles del veïnat. Aquí sí que hi trobarien una projecció profi tosa per al bé comú. �

Lluís RabellPresident de l’AVVEE (3/09/09)

el 27 de novembre a les 19:00 hores inauguració de

EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA DEL 40 ANIVERSARI DEL MOVIMENT VEÏNAL

a la capella de Santa Àgata del Museu d’Història de

Barcelona

romandrà exposada fi ns a fi nals de gener

SETEMBRE 200921BARRI

La mediació és un mètode per a resoldre de forma pacífi ca els confl ictes. No hi ha guanyadors ni perdedors sinó persones que col·laboren i que, amb ajuda d’un mediador o mediadora, professional especialitzat que és imparcial, troben per si mateixos la millor resposta als seus problemes.

Es tracta d’un procediment voluntari, tant en la seva elecció inicial com en qualsevol moment posterior, i és també confi dencial. Els avantatges que se li atribueixen, entre unes altres, és evitar els llargs processos judicials i, en conseqüència, el desgast material i sobretot emocional dels interessats. La mediació funciona des de fa dècades es ve practicant ja en diferents països de tot el món, inclòs el nostre, en diversos àmbits (familiar, laboral, escolar, veïnal o comunitari, empresarial, etc.).

La mediació s’ha revelat molt útil per a resoldre confl ic-tes entre persones que hagin de continuar relacionant-se en l’espai i en el temps, com ocorre entre els diferents membres d’una família, d’una comunitat de veïns, treba-lladors d’una mateixa empresa, etc., atès que determinats confl ictes no tenen accés a la via judicial i, de tenir-lo, la resolució corresponent acaba amb el temps? resolent? l’aspecte material del confl icte, però no l'emocional que, a més, segur s’ha deteriorat encara més després d’un llarg plet.

Així les coses, les persones es veuen obligades a seguir convivint o relacionant-se, tal vegada, diàriament.

- Sóc el tutor legal del nostre pare -diu l'Alfons- , però ja no em parlo amb el meu germà i els nostres fi lls, que

La mediació funcionas’adoraven, ja no es veuen?

- Fa dos mesos que no vénen els meus néts- ens expli-ca la Teresa- perquè la custòdia dels nens la té la meva nora i es nega que els vegi al·legant que el meu fi ll no li paga la pensió?

- L’espòs de la meva veïna Anna fuma ara a la balconada perquè diu que la seva esposa té asma. Amb la cendra que llença ja m’ha cremat tres peces esteses. L'Anna, amigues des de fa 20 anys, ja no em parla, diu que no puc provar que el seu Pedro em cremés la roba i que no pot baixar al carrer cada vegada que es fuma un “purito”. Ara, el seu fi ll, per a venjar-se del meu, posa la música a tota vela?

- El meu fi ll vol reclamar-me la legítima de l’herència del seu pare, però jo no tinc diners, només el pis- explica la Trini- diu que necessita diners per a fer obres urgents en la seva casa?

El preàmbul de la recent Llei catalana, 15/2009 de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit de dret privat (DOGC nº 5432 de 30 de juliol de 2009), parla de fer possible l’obtenció de solucions responsables, autogestionades i efi caces, que assegurin el posterior compliment dels acords i preservin la relació futura entre les parts. Val la pena intentar-ho, oi? �

Mª Pilar Gabriel PascualAdvocada i Mediadora inscrita en el Registre general

de Persones Mediadores del Centre de Mediació de la Generalitat de Catalunya

SETEMBRE 200922 VIATGES

Els massais a Kenya Safari en la llengua swahili signifi ca viatjar. I això és el que vem fer a Kenya -un dels països de l’Àfrica oriental, on és habitual fer aquest tipus de viatge-. Durant una setmana vem recórrer alguns dels indrets més importants del país. Des de Nairobi a Massai Mara, Nakuru, Ambosselli o bé passant un parell de dies a Mombassa (la segona ciutat en importància de Kenya).

La veritat és que portàvem uns dies recorrent alguns països del continent. Sud-Àfrica, Zimbawe i Zambia (aquest darrer per veure les Victoria Falls (cascades Victòria) des de un helicòpter). I és ben cert, que qui va una vegada a l’Àfrica hi torna de bell nou.

Hem acabat d’esmorzar al hotel on hem estat allotjats durant una nit. Els nostres guies en Peter i en Ben (el pri-mer kikuyu i el segon massai), ja han carregat les maletes en els dos 4x4 en els quals viatjarem. En pocs minuts sortirem fi ns el nostre primer destí. La Reserva Nacional de Massai Mara.

Un cop als afores de Nairobi, la capital del país, anem observant des de les fi nestres del 4x4, cases de diversa índole. Moltes estan pintades de colors diversos que aviven el paisatge. Són casetes tipus barraques on hi viuen les famílies més humils de la capital. En Peter ens fa el co-mentari de que ell i la seva família viuen en aquesta zona de l’extraradi. Ell és el nostre conductor, el guia amb qui anirem durant tota la resta de la setmana. És un home amable i amb qui jo acabaré fent-hi una bona relació ja que vaig asseguda al davant i ell m’acaba dient que sóc la seva “copilota”. Ell pertany a la ètnia dels kikuyus (la més nombrosa a Kenya, a dia d’avui). I ell se sent orgullós de ser-ho tot i que es considera un home modern, actual.

Ja fora de l’extraradi de la capital, la carretera va vorejant la gran vall del Rift (Rift Valley) que ocupa bona part del continent africà (té més de 4.800 km) i a on comencem a gaudir del paisatge que ja és transforma amb diversa vegetació.

La calor comença a ser asfi xiant i això no és res compa-rat amb el que ens espera. El camí serà llarg i cansat tot i que ens aturem per fer un parell de parades tècniques necessàries.

Arribats en un punt determinat de la carretera hi ha una bifurcació i el camí comença a tornar-se difi cultós. A més de la calor, sots i la pols es tornen companys durant unes quantes hores i dins el cotxe mirem de posar-nos còmodes amb coixins infl ables que van enganxats al coll intentant així evitar la brusquedat dels cops provocats pels sotracs.

Tot i així de tant en tant, comencem a veure els primers habitants de la zona. Algunes zebres passen de pressa i

també girafes caminant majestuosament. És tot un espec-tacle que més endavant tindrem l’ocasió de veure amb més esplendor .Aquestes són les primeres pinzellades al nostre safari fotogràfi c de Kenya.

És gairebé migdia quan arribem a Massai Mara. Segueix fent calor i el cel està enterbolit i cauen algunes gotes de pluja. Un grup de massais homes ens venen a rebre i ens porten cap el poblat. La pluja comença a intensifi car-se i ens hem d’aixoplugar en un petit cobert amb el cap de la tribu i els massais homes que ens han rebut inicien una dansa de benvinguda. Van caminant i cantant des d’una certa distància i posteriorment és planten davant nostre i alguns d’ells comencen a saltar amb uns salts espectaculars com si fos una mena de competició de salts a veure qui el fa més alt. Mentre ho fan no deixen de cantar i moure el cos d’una manera àgil i gràcil, són alts i prims, i la majoria, es mouen sense cap difi cultat.

Hem tirat un munt de fotos durant l’actuació dels massai i també fi lmat, paga la pena tenir un bon record d’aquesta rebuda espectacular.

L’explicació de com viuen al poblat la fa en Peter que fa poc temps que treballa a l’ agència concertada dels safaris. De sobte, unes noies joves comencen a cantar una bonica i alegre cançó. Les miro i veig que van rapades i vesteixen amb teles de vius colors a més porten les cares pintades de color vermell (símbol de respecte als seus déus).

Finalitzada la cançó desapareixen. Un noi les mira i els hi fa algun tipus de senyal. Ràpidament desfan el grup com per art d’encanteri. Ens conviden a conèixer els costums i tradicions i volen que entrem dins de les seves cabanes. Mentre anem caminant fi ns arribar a les cases construïdes per les dones. Les fan amb els excrements de les cabres barrejades amb aigua ho van amassant fi ns obtenir una massa que deixen assecar al sol. Un cop assecada les uneixen i d’aquesta manera les van construint. Les cabanes estan distribuïdes en dues parts. Hi ha dues entrades. En una d’elles hi ha lloc per a guardar el ramat, i l’altra, és l’entrada principal on hi viuen les famílies.

Entrem dins de la cabanya, és molt calorosa, només tenen una mena de petit forat (com si fos un ull de bou) que fa de fi nestra. Anem a ajeure’ns al terra que està co-bert per unes teles però ens avisen de que hem de sortir perquè no ens queda gaire temps ja que hem de continuar el viatge.

Sortim fora del recinte de les cases. Allà hi ha unes taules amb tot d’artesanies fetes per les dones i nenes massais. N’hi ha molta varietat de braçalets multicolors, màscares i d’altres objectes que comprar o mirar. A l’hora de pagar

hem de regatejar la mercaderia escollida. Tot i que ells no donen el seu braç a torçar, continuem rega-tejant fi ns arribar a un preu raonable.

Ens acompanyen fi ns als cotxes. Un d’ells m’agafa la mà fi xant-se en el meu rellotge i em demana de fer un canvi. Evidentment li dic que no hi ha canvi possible, això sí, rient. Ara encara ens queda una estona fi ns arribar als lodges on estarem hostatjats i per la tarda començarem l’aventura del safari fotogràfi c. �

Montse Fran i CeladesJuliol del 2009