brúixola ambiental - diario de mallorca · els molins de vent d’extracció d’aigua bàsicament...

4
Treballs de restauracio del moli de Son Mir. Palma. FOTOS: CONSELL DEC MALLORCA Més concretament, es varen elaborar els catàlegs dels 5 termes municipals que concentren el 95% de tots el molins d’aquesta tipologia existents a Mallorca com son: Palma amb 1.056 molins; Campos amb 629 molins; Sa Pobla amb 298 molins; Muro amb 180 molins i Ses Salines amb 92 mo- lins. Es calcula que a Mallorca se conserven aproximada- ment 2.400 molins. En aquest cas si comparam les dades del catàleg elaborat pel Consell de Mallorca amb alguns in- ventaris publicats a nivell insular i/o municipal, les conclu- sions son evidents: Des de la seva introducció a Mallorca l’increment d’aquest tipus de molins fou accelerat fins la seva inutilització sobretot a partir de la dècada de 1960. Els molins de vent d’extracció d’aigua bàsicament s’ins- tal·laren en aquells municipis mallorquins que varen optar per una agricultura de regadiu intensiva i destinada a la co- mercialització, com són els casos de Palma, Sa Pobla i Muro o en aquells municipis que varen potenciar un sector rama- der basat en el boví, principalment a partir de 1925, com són els casos de Campos i Ses Salines. Des de setembre de 2004 fins a l’actualitat a través del Programa de Restauració del Medi Rural del Consell de Ma- llorca, s’ha dut a terme la restauració dels següents molins de vent d’extracció d’aigua: Molí de Can Cota-Caragol. Palma Data de principis del segle XX i es un molí de vent d’ex- tracció d’aigua de pales. Es va redactar el projecte de res- tauració i el conveni entre la propietat i el Consell de Ma- llorca així com la gestió de subministrament dels mate- rials. Les obres realitzades foren la restauració arquitectònica i de la maquinària. Es va iniciar la restaura- ció a principi de 2004 i finalitzar a final del mateix any. El cost total fou 20.406,90 € on el Consell de Mallorca hi va aportar 15.801,33 € i el propietari 4.605,57 €. Molí de Can Mirabó. Palma Data de principis del segle XX i és un molí de vent d’ex- tracció d’aigua de pales. Es va redactar el projecte de res- tauració i el conveni entre la propietat i el Consell de Ma- llorca així com la gestió de subministrament dels mate- rials. Es va fer la restauració arquitectònica i de la maquinària. Es va començar la restauració el 15 d’octubre de 2004 i es va finalitzar el 27 d’abril de 2005. El cost total va ascendir a 25.651,64 €, on l’aportació del Consell de Mallorca va ser de 18.505,36 € i la del propietari de 7.146,28 € Molí de Can Tendre. Vinromà, Muro Data de finals del segle XIX i és un molí de vent d’extracció d’aigua de ramell. Es va redactar el projecte de restaura- ció i del conveni entre la propietat i el Consell de Mallorca i es va fer la gestió de subministrament dels materials. Les obres realitzades varen consistir en la restauració arqui- tectònica i de la maquinària, inclosa la bomba. Es va iniciar la restauració l’11 de gener de 2005 i va acabar el 22 de novembre del mateix any. El cost total foren 43.056,24 €, on el Consell hi va aportar 34.741,45 € i el propietari 8.314,79 €. Molí de can Retura. Campos Data de principis del segle XX i és un molí de vent d’ex- tracció d’aigua de pales. Es va redactar el projecte de res- tauració i del conveni entre la propietat i el Consell de Ma- llorca i es van gestionar el subministrament dels materials. Les obres realitzades consistiren en la restauració arqui- tectònica i de la maquinària, inclosa la bomba. Es va iniciar la restauració el 16 de març de 2005 i es va finalitzar el 14 de desembre del mateix any. El cost va apujar a 26.427 €, on l’aportació del Consell va ser de 19.747 € i la resta, per part de la propietat. Molí de can Canyar. Palma Data de finals del segle XIX i és un molí de vent d’extracció Lluís Amengual brúixola ambiental SUPLEMENT DE MEDI AMBIENT DE DIARIO DE MALLORCA DIJOUS, 31 DE MARÇ DE 2011 ENTRE ELS ANYS 2001 I 2007, EL CONSELL DE MALLORCA, PRIMER A TRAVÉS DEL JA DESAPAREGUT SERVEI FODESMA I POSTERIORMENT A TRAVÉS DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT, VA REALITZAR EL CATÀLEG DELS MOLINS DE VENT D’EXTRACCIÓ D’AIGUA DE MALLORCA PASSA A LA PÀGINA 2 Els molins de vent d’extracció d’aigua a Mallorca (i II)

Upload: others

Post on 12-Jul-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: brúixola ambiental - Diario de Mallorca · Els molins de vent d’extracció d’aigua bàsicament s’ins- tal·laren en aquells municipis mallorquins que varen optar per una agricultura

Treballs de restauracio! del moli! de Son Mir. Palma. FOTOS: CONSELL DEC MALLORCA

! Més concretament, es varen elaborar els catàlegs dels 5termes municipals que concentren el 95% de tots el molinsd’aquesta tipologia existents a Mallorca com son: Palmaamb 1.056 molins; Campos amb 629 molins; Sa Pobla amb298 molins; Muro amb 180 molins i Ses Salines amb 92 mo-lins. Es calcula que a Mallorca se conserven aproximada-ment 2.400 molins. En aquest cas si comparam les dadesdel catàleg elaborat pel Consell de Mallorca amb alguns in-ventaris publicats a nivell insular i/o municipal, les conclu-sions son evidents:

Des de la seva introducció a Mallorca l’increment d’aquesttipus de molins fou accelerat fins la seva inutilització sobretota partir de la dècada de 1960. Els molins de vent d’extracció d’aigua bàsicament s’ins-tal!laren en aquells municipis mallorquins que varen optarper una agricultura de regadiu intensiva i destinada a la co-mercialització, com són els casos de Palma, Sa Pobla i Muroo en aquells municipis que varen potenciar un sector rama-der basat en el boví, principalment a partir de 1925, comsón els casos de Campos i Ses Salines.

Des de setembre de 2004 fins a l’actualitat a través delPrograma de Restauració del Medi Rural del Consell de Ma-llorca, s’ha dut a terme la restauració dels següents molins

de vent d’extracció d’aigua:

Molí de Can Cota-Caragol. PalmaData de principis del segle XX i es un molí de vent d’ex-tracció d’aigua de pales. Es va redactar el projecte de res-tauració i el conveni entre la propietat i el Consell de Ma-llorca així com la gestió de subministrament dels mate-rials. Les obres realitzades foren la restauracióarquitectònica i de la maquinària. Es va iniciar la restaura-ció a principi de 2004 i finalitzar a final del mateix any. Elcost total fou 20.406,90 " on el Consell de Mallorca hi vaaportar 15.801,33 " i el propietari 4.605,57 ".

Molí de Can Mirabó. PalmaData de principis del segle XX i és un molí de vent d’ex-tracció d’aigua de pales. Es va redactar el projecte de res-tauració i el conveni entre la propietat i el Consell de Ma-llorca així com la gestió de subministrament dels mate-rials. Es va fer la restauració arquitectònica i de lamaquinària. Es va començar la restauració el 15 d’octubrede 2004 i es va finalitzar el 27 d’abril de 2005. El cost totalva ascendir a 25.651,64 ", on l’aportació del Consell deMallorca va ser de 18.505,36 " i la del propietari de7.146,28 "Molí de Can Tendre. Vinromà, MuroData de finals del segle XIX i és un molí de vent d’extracció

d’aigua de ramell. Es va redactar el projecte de restaura-ció i del conveni entre la propietat i el Consell de Mallorcai es va fer la gestió de subministrament dels materials. Lesobres realitzades varen consistir en la restauració arqui-tectònica i de la maquinària, inclosa la bomba. Es va iniciarla restauració l’11 de gener de 2005 i va acabar el 22 denovembre del mateix any. El cost total foren 43.056,24 ",on el Consell hi va aportar 34.741,45 " i el propietari8.314,79 ".

Molí de can Retura. CamposData de principis del segle XX i és un molí de vent d’ex-tracció d’aigua de pales. Es va redactar el projecte de res-tauració i del conveni entre la propietat i el Consell de Ma-llorca i es van gestionar el subministrament dels materials.Les obres realitzades consistiren en la restauració arqui-tectònica i de la maquinària, inclosa la bomba. Es va iniciarla restauració el 16 de març de 2005 i es va finalitzar el 14de desembre del mateix any. El cost va apujar a 26.427 ",on l’aportació del Consell va ser de 19.747 " i la resta, perpart de la propietat.

Molí de can Canyar. Palma Data de finals del segle XIX i és un molí de vent d’extracció

Lluís Amengual

brúixolaambientalSUPLEMENT DE MEDI AMBIENT DE DIARIO DE MALLORCA DIJOUS, 31 DE MARÇ DE 2011

ENTRE ELS ANYS 2001 I 2007, EL CONSELL DE MALLORCA, PRIMER A TRAVÉS DEL JA DESAPAREGUTSERVEI FODESMA I POSTERIORMENT A TRAVÉS DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT, VA REALITZAR ELCATÀLEG DELS MOLINS DE VENT D’EXTRACCIÓ D’AIGUA DE MALLORCA

PASSA A LA PÀGINA 2

Els molins de vent d’extracciód’aigua a Mallorca (i II)

Page 2: brúixola ambiental - Diario de Mallorca · Els molins de vent d’extracció d’aigua bàsicament s’ins- tal·laren en aquells municipis mallorquins que varen optar per una agricultura

d’aigua de pales. Es va fer la redacció delprojecte de restauració i del conveni entre lapropietat i el Consell de Mallorca i es va ges-tionar el subministrament dels materials. Lesobres realitzades foren la restauració de lamaquinària, inclosa la bomba. Es va iniciar el29 d’abril de 2005 per acabar el 23 de no-vembre de 2006. Va apujar a 12.371 eurosdels que el Consell en va aportar 7.910 ! i laresta ho va finançar la propietat

Molí de Son Amora. PalmaData de 1941 i és un molí de vent d’extracciód’aigua de pales. Es va redactar el projectede restauració i el conveni entre la propietati el Consell de Mallorca i es va fer la gestió desubministrament dels materials. Les obres re-alitzades va consistir en la restauració arqui-tectònica i de la maquinària. Es va iniciar larestauració el 22 de setembre de 2005 peracabar el 07 d’abril de 2006. El cost total vaascendir a 39.468,10 !, on l’aportació Consellde Mallorca va ser de 30.387,46 ! i el propie-tari la resta.

Molí de Son Rengo. CamposData de principis del segle XX i és un molí devent d’extracció d’aigua de ramell. Es va re-dactar el projecte de restauració i el convenientre la propietat i el Consell de Mallorca i esvan gestionar els subministrament dels mate-rials. Les obres realitzades foren la restaura-ció arquitectònica i de la maquinària. Es vainiciar la restauració el 5 d’abril de 2005 i seva acabar el 28 de març de 2006. El pressu-post va apujar a 29.690 ! amb una aportaciódel Consell de Mallorca de 18.036 !, on la res-ta va ser aportada per la propietat.

Molí de ses Colònies. Ses SalinesData de principis del segle XX i és un molí devent d’extracció d’aigua de pales. Es va fer laredacció del projecte de restauració i delconveni entre la propietat i el Consell de Ma-llorca. Es va fer la gestió de subministramentdels materials. Les obres realitzades foren larestauració arquitectònica i de la maquinà-ria, inclosa la bomba. Es va iniciar el 20 dedesembre de 2005 i es va finalitzar el 24 defebrer de 2007. El pressupost total va ser de32.569 !, on el Consell hi va aportar 26.608 !i la resta, 5.961 !, la propietat.

Molí de s’Hort d’en Falconer. AlgaidaData de principis del segle XX i és un molí devent d’extracció d’aigua de ales. Es va fer laredacció del projecte de restauració i delconveni entre la propietat i el Consell de Ma-llorca així com la gestió de subministramentdels materials. Les obres realitzades consisti-ren en la restauració arquitectònica i de lamaquinària. Es va iniciar la restauració el 26de gener de 2006 i es va finalitzar el 07 demarç de 2007. El cost total fou de 28.684 !,on el Consell de Mallorca hi aportà 22.293 !.

Molí de Son Gual. PalmaData de primera meitat segle XX i és un molíde vent d’extracció d’aigua de pales. Es varedactar el projecte de restauració i del con-veni entre la propietat i el Consell de Mallor-ca així com la gestió del subministramentdels materials. Es va fer la restauració arqui-tectònica i de la maquinària, inclosa la bom-ba. Varen començar les obres el 20 de no-vembre 2006 i varen acabar el 25 de setem-bre de 2007. El cost total fou de 35.806,5 !on el Consell de Mallorca hi va aportar25.650,90 ! i la resta la propietat.

Molí de Son Borràs. PalmaData de principis segle XX i és un molí de ventd’extracció d’aigua de pales. Es va redactarel projecte de restauració i del conveni entrela propietat i el Consell de Mallorca i la gestiódel subministrament dels materials. Es va ferla restauració arquitectònica i de la maquinà-ria. Les obres començaren l’1 de febrer de2007 i varen acabar el 23 de novembre de2007. El cost total fou de 26.511!

Molí de la carretera d’Andratx al port d’An-dratx Data de principis segle XX i és un molí de ventd’extracció d’aigua de pales. També es re-dactà el projecte de restauració i el conveni

així com el proveïment de la gestió de submi-nistrament de materials. Es va fer una restau-ració arquitectònica i de maquinària. Va co-mençar la restauració l’1 de setembre de2007 i va finalitzar el 30 de maig de 2008. Elcost total va ser de 53.336 !

Molí de Son Amengual. PalmaData de primera meitat segle XX i és un molíde vent d’extracció d’aigua de pales. Tambées redactà el projecte de restauració i el con-veni així com el proveïment de la gestió desubministrament de materials. Es va fer larestauració arquitectònica i de la maquinà-ria. Es va iniciar la seva restauració el 21 dejuliol de 2008 i va acabar el 8 de juny de l’anysegüent. El cost total fou de 73.379 !

Molí de Can Just. PalmaData de principis segle XX i és un molí de ventd’extracció d’aigua de pales. També es re-dactà el projecte de restauració i el conveniaixí com el proveïment de la gestió de submi-nistrament de materials. Es va fer una restau-ració arquitectònica i de la maquinària. Vacomençar el 08 d’abril de 2008 i va acabar-se el 27 de març de l’any següent. El cost to-tal fou de 30.087,31 !

Molí de Son Mir. PalmaData de finals segle XIX i és un molí de ventd’extracció d’aigua de pales. També es re-dactà el projecte de restauració i el conveniaixí com el proveïment de la gestió de submi-nistrament de materials. Es va iniciar la res-tauració el 17 de març de 2008 i es va acabarel 21 d’octubre del mateix any, amb un pres-supost global de 49.624 !

Molí de s’Hort de Son Nét. PuigpunyentData de principis segle XX i és un molí de ventd’extracció d’aigua de pales. També es re-dactà el projecte de restauració i el conveniaixí com el proveïment de la gestió de submi-nistrament de materials. Es va fer la restau-ració arquitectònica de la torre, construcciódel safareig i la restauració de la maquinària,bomba inclosa. Es va començar la restauracióel 21 de juliol i va acabar el 29 d’abril de2009.

Molí de vent d’extracció d’aigua de sa Ca-bana (Palma)Data de primera meitat segle XX i és un molíde vent d’extracció d’aigua de pales. Tambées redactà el projecte de restauració i el con-veni així com el proveïment de la gestió desubministrament de materials. Es va fer larestauració arquitectònica i de la maquinàriades del 10 de maig de 2010 fins el 07 de generde 2011, amb un pressupost global de63.205!. Molí del camí de sa Síquia. PalmaData de principis del segle XX i és un molí devent d’extracció d’aigua de pales. Obra rea-litzada pel Departament de Medi Ambient iNatura en col"laboració amb el Departamentd’Obres Públiques del Consell de Mallorca.També es redactà el projecte de restauració iel proveïment de la gestió de subministra-ment de materials. Es va fer la restauració ar-quitectònica i de la maquinària. El període derestauració va anar del 13 de maig de 2005fins al 12 de juliol de 2005. El pressupost glo-bal va ser de 24.238,70 !

Molí del Centre de Control de la Carreterade Manacor. AlgaidaEl propietari és el Consell de Mallorca, datade principis segle XX i és un molí de ventd’extracció d’aigua de pales. Obra realitzadapel Departament de Medi Ambient en col"la-boració amb el Departament d’Obres Públi-ques del Consell de Mallorca. També es re-dactà el projecte de restauració i el conveniaixí com el proveïment de la gestió de submi-nistrament de materials. Es va fer una restau-ració arquitectònica inclosa la bomba. Va co-mençar el 24 d’abril de 2007 per acabar el 14de desembre de 2007. El cost va ser de19.069,01 !

Molí de vent d’extracció d’aigua d’Es Pèlag.Llucmajor. Actualment en restauracióData de primera meitat del segle XX i és unmolí de vent d’extracció d’aigua amb roda deramell i pales de fusta. També es redactà elprojecte de restauració i el conveni així comel proveïment de la gestió de subministra-ment de materials. Les tasques es varen cen-trar en la restauració arquitectònica. Els tre-balls desenvolupats varen consistir en la re-construcció de la coberta, usant bigues defusta i livanya; la neteja dels paraments ver-ticals i la reconstrucció del referit de mortertradicional en els trams on s’havia després; lareconstrucció de les juntes interiors; la res-tauració dels graons de l’escala interior; lareconstrucció de les juntes de les parets ex-teriors del safareig i el descobriment, la ne-teja i la restauració de al síquia que conduïal’aigua del safareig a l’hort. Obres en procés:restauració de la maquinària. Es va iniciar larestauració el passat 3 de juny de 2010.

Moli de s’Hort d’en Falconer. Algaida. Tipologia pales. Moli! de de Son Mir. Palma. Tipologia pales. FOTOS: CONSELL DE MALLORCA

Moli! de can Tendra. Vinroma". Muro. Tipologia ramell. Treballs de restauracio! del moli! de d’Hort de Son Ne!t. Puigpunyent.

2 ! brúixola ambiental DIARIO DE MALLORCA · DIJOUS, 31 DE MARÇ DE 2011

! VE DE LA PÀGINA 1

Page 3: brúixola ambiental - Diario de Mallorca · Els molins de vent d’extracció d’aigua bàsicament s’ins- tal·laren en aquells municipis mallorquins que varen optar per una agricultura

! Els diferents mitjans de comunica-ció, tant els tradicionals (com ara latelevisió, premsa i ràdio) com elsnous canals de comunicació que po-sa a l’abast Internet, bombardegenal lector, a voltes, amb excessiu vo-lum d’informació. En ocasions,aquesta informació es posa a l’abastde l’usuari sense que aquest tinguiun coneixement previ del conceptesbàsics amb els que es forma la notí-cia.

Per tot això, a continuació es fa unapunt d’alguns conceptes que, dia adia, fan ús els mitjans de comunicaciói que arriben, d’una forma o una altra,a la societat. Evidentment, no hi sóntots els que hi haurien de ser, però ésuna introducció que permetrà aclariralguns dubtes i qüestions sobre unsconceptes que, en ocasions, s’usen demanera incorrecta. Són els següents:

ABOCADOR. Un abocador és un llocon descarreguen i es dipositen resi-dus, com ara escombraries o runes.Un abocador controlat es caracterit-za per tenir fixades les entrades quepoden admetre i dur-ne un registre;per evitar l’entrada d’aigües plu-vials; per recollir lixiviats i per con-trolar els gasos que s’hi formen, en-tre d’altres.

BIOGÀS. És un gas combustible cons-tituït per una mescla de metà i diòxidde carboni que es produeix com aconseqüència de la fermentacióanaeròbia (sense presència d’oxi-gen), controlada o no, de biomassa.El Parc de Tecnologies Ambientals deSon Reus disposa d’una planta de me-tanització que genera biogàs.

COMPOST. Producte orgànic, higie-nitzat i parcialment estabilitzat pro-cedent del procés de compostatge,l’ús del qual pot resultar beneficiósper al sòl i per al desenvolupamentde les plantes. Actualment a Mallorcas’elabora compost procedent de larecollida Porta a Porta de la FORM(Fracció Orgànica dels Residus Muni-cipals) present a molts municipis del’illa i dels llots procedents de lesEDAR (Estacions Depuradores d’Ai-gües Residuals).

ENVÀS NO RETORNABLE. Envàs des-tinat a ser usat una sola vegada ique, per tant, no es retorna al fabri-cant del producte. Tots els envasosmenys els que són de vidre, arriben ala planta de selecció d’envasos deSon Reus per a ser seleccionats se-gons la seva naturalesa per desprésser enviats a diferents recicladors defora de Mallorca.

GESTIÓ DE RESIDUS. Conjunt d’acti-vitats que comprèn la recollida, eltransport, l’emmagatzematge, la va-lorització, la descomposició de re-buigs i la comercialització del resi-dus. La vigilància d’aquestes opera-cions i la dels llocs de descàrregadesprés de la seva clausura o tanca-ment es considera també una activi-tat integrant de la gestió de residus.No és el cas, en canvi, del reciclatgeen origen dels residus que es reincor-poren al procés productiu que els hagenerat.

HIGIENITZACIÓ. Procés d’inactivacióo destrucció d’agents patògens, pa-ràsits, llavors germinatives indesitja-bles i parts vegetals regeneratives enel compost que es produeix durant lafase termòfila del compostatge.

INCINERACIÓ. Tractament tèrmicamb què es transformen el residus enmatèries inertes i gasos a través d’u-na combustió controlada a tempera-

tura elevada (de més de 900 ºC). Delprocés d’incineració surten tres sub-productes principals: cendres, escò-ries i els gasos. Les cendres, una ve-gada estabilitzades en ciment i ai-gua, s’aboquen al dipòsit deseguretat ubicat prop de la incinera-dora. Les escòries fèrriques són sepa-rades de les que no ho són i són reci-clades. Els gasos, una vegada quecompleixen tots els paràmetres d’e-missió establerts per la legislació,s’aboquen a l’atmosfera.

LIXIVIACIÓ. És el procés de pèrduade líquid d’una massa de productehumit o que ha incorporat aigua. Ésun fenomen que sol afectar els resi-dus urbans quan entren en contacteamb la pluja. En el cas de l’abocadorclausurat de Son Reus, aquests lixi-viats són redirigits a una bassa perser tractats.

MATÈRIA ORGÀNICA. És una matèriaformada per estructures i teixits pro-cedents d’organismes animals o ve-getals que requereixen la intervencióde microorganismes per a la sevadescomposició. En el cas de SonReus, es rep la matèria orgànica pro-vinent de les llars així com restes depoda i jardineria que, o bé es com-posten o es metanitzen.

Lluís Amengual

DIARIO DE MALLORCA · DIJOUS, 31 DE MARÇ DE 2011 brúixola ambiental ! 3

ALGUNS CONCEPTES BÀSICS EN LA GESTIÓ DE RESIDUS I EL MÓN QUE L’ENVOLTA

Perspectiva de les li!nies 3 i 4 d'incineracio!. FOTO: LORENZO

PASA A LA PÀGINA 4 !

L'ús del compost potresultar beneficiós per al sòl i desenvolupamentde les plantes

La gestió de residus

Page 4: brúixola ambiental - Diario de Mallorca · Els molins de vent d’extracció d’aigua bàsicament s’ins- tal·laren en aquells municipis mallorquins que varen optar per una agricultura

NIVELL D’IMMISSIÓ. Quantitat de con-taminants concentrats en un punt re-ceptor qualsevol i procedents de diver-sos focus d’emissió, per unitat de vo-lum d’aire. Aquest concepte s’ha dedistingir del NIVELL D’EMISSIÓ que és laquantitat de contaminants alliberatsper una determinada font a l’atmosferadurant un període de temps determinati que s’expressa en unitats de massa decontaminant per volum.

QUALITAT DEL SÒL. Paràmetre queindica les propietats del sòl en rela-ció amb el seu ús potencial i que dis-minueix progressivament a mesuraque augmenta la concentració decontaminants o l’activitat delsagents de degradació. El Pla de Vigi-lància de les instal!lacions del Parcde Tecnologies Ambientals de SonReus també fa un monitoreig de laqualitat del sòls allà on s’ubiquen.

RECOLLIDA SELECTIVA. Recollida se-parada de diferents fraccions de resi-dus com ara matèria orgànica, vidre,paper, plàstic, piles, olis, medica-ments, etc. La recollida selectiva ésbàsica per a l’aprofitament posteriordels residus.

SEGUIMENT AMBIENTAL. Control pe-riòdic o continu d’activitats, proces-sos, fenòmens, etc. relacionat ambel medi ambient i té per objecte de-tectar les pertorbacions naturals oantropogèniques que puguin afectar-lo. En el cas del Parc de TecnologiesAmbientals de Son Reus aquest segui-ment ambiental es duu a terme a tra-

vés del Pla de Vigilància Ambientalque té com a objectiu el fer el segui-ment de les emissions atmosfèriques,del sòl i de les aigües subterrànies,entre d’altres, per assegurar-se queno existeixen afeccions de les ins-tal!lacions i els seus processos en elmedi ambient

TRACTAMENT DE RESIDUS. Operacióo conjunt d’operacions que tenen perobjecte modificar les característi-ques físiques, químiques i biològi-ques d’un residu per tal de reduir oneutralitzar les substàncies perillosesque conté, recuperar-ne matèries osubstàncies valoritzables, facilitar-ne l’ús com a font d’energia o afavo-rir la deposició de rebuigs.

ULTRAFILTRACIÓ. Tècnica de filtra-ció per mitjà de membranes semiper-meables que permeten el pas en unsol sentit de molècules de 0,05 mil!lí-metres a 10 mil!límetres aproxima-dament, gràcies a un gradient depressió, utilitzada especialment en lafiltració de sistemes col!loïdals ma-cromoleculars.

VALORS DE FONS. Valors que expressenla concentració natural de substànciescontingudes a l’aigua, aire o sòl d’unaàrea geogràfica donada. Aquests valorses varen tenir en compte com a puntde referència en l’elaboració del Plade Vigilància Ambiental.

XEMENEIA. Conducte que dóna sorti-da a l’exterior als fums, gasos i partí-cules generats per una combustió,una reacció química o un emmagat-zematge de productes o bé que res-pon a les necessitats de ventilaciód’una activitat.

! VE DE LA PÀGINA 3

4 ! brúixola ambiental DIARIO DE MALLORCA · DIJOUS, 31 DE MARÇ DE 2011

L'abocador de Son Reus esta! a punt de finalitzar la seva restauracio". FOTO: LORENZO

A diferents punts es calcula els nivells d'immissio" del Parc de Tecnologies Ambientals. FOTO: LORENZO

Sala de control de la planta de valoritzacio" energe!tica de Son Reus. FOTO: LORENZO

La recollida selectiva ésbàsica per al’aprofitament posteriordels residus