P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 40/84

BPU NIVELL-D AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

077

DENOMINACIÓ : Casa Subirachs Altres denominacions: Casa Pujol. Cal Tintorer SITUACIÓ : Carrer del Pont, 23 ( anteriorment, 15 i 29) DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segona meitat del segle XVI. Reformada durant els segles XIX i

XX. Façana d’època barroca amb reformes posteriors. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana CONTEXT : Urbà. Creixement lineal a partir del nucli i al llarg d’un dels eixos

principals. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Conjunt històric (Zona A) Afectació: 11,5 m d’alçària reguladora (altura actual) RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Jordina Subirachs Jolis i tres germans més Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

A

A

A

A

AVN

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 40/84

BPU NIVELL-D AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

077

DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta de

teula àrab a dues aigües i vessant sobre la façana amb cornisa de poca volada. La façana està orientada a est, té una amplada de més de 15 metres i està arrebossada i pintada de color rosat en l’altura dels dos pisos, i en la planta baixa està aplacada segons un especejament molt regular, de peces quadrades de pedra artificial rentada, és a dir, deixant el gra rugós. Així doncs, queden molt diferenciades les dues parts, la planta baixa fent de sòcol de pedra i els pisos desenvolupats seguint un aire més tradicional. Tota la façana, però, segueix una disposició compositiva de tres elements a cada planta i coincidents en altura, segons uns eixos verticals.

En la planta baixa hi ha quatre portals, el d’accés als pisos al centre, i dos al seus laterals, que corresponen a un comerç i a un bar. Apareix una quarta porta intermèdia de servei al bar. Els pisos superiors estan composats per balconeres iguals, però amb la particularitat que les del primer pis són de dimensions lleugerament més grans i amb la barana, la qual està enrasada amb el pla de façana, més decorada. Totes les obertures presenten el perímetre format per peces de pedra natural i amb uns ribets aprofundits que segueixen tot el volt.

El seu interior és preuable pels seus acabats ornamentals força acurats en tots els detalls, seguint l’estil d’Art Nouveau que es desenvolupava a Europa a principis del segle XX. El vestíbul presenta el paviment de pedra natural, sostre decorat en tot el seu perímetre, amb formes lobulars, i també un paisatge en el cel del qual hi ha orenetes. Les parets estan pintades amb uns dibuixos que representen uns arbres geometritzats, fet característic d’aquest corrent estilístic. També hi ha un escut amb la creu de sant Jordi, voltada per un cercle floral, situada en la paret de la qual arrenca l’escala. Aquesta està ocupada per dos portals arcats, també molt treballats. Apareix un arrimador aplacat de rajoles de ceràmica vidriada de color verd. Tot plegat dóna una imatge artística al conjunt.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges. Fàbrica i botiga del Tint. Actual: Habitatges. Banca. Comerç i oci. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. L’edifici està força ben conservat seguint el seu aire popular,

exceptuant la planta baixa que presenta la façana totalment reformada i ha perdut els seus trets originals. L’interior es conserva força bé, exceptuant les parets, en què les pintures apareixen amb algun defecte en la seva part baixa.

VALORACIÓ: Edifici que mostra un aire de construcció popular i que s’integra en

el conjunt edificat del carrer. L’interior mostra, a través dels seus detallats acabats, el caràcter culte i senyorial que havia tingut la finca en els seus anys de més esplendor. Té valor històric ja que Fortià Pujol Font fou propietari de la fàbrica del Tint. La Banca Pujol Subirachs fou ubicada en aquesta casa.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 40/84

BPU NIVELL-D AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

077

DADES HISTÒRIQUES: La part baixa del carrer del Pont (abans, de les Palanques) es va començar a edificar a la segona meitat del segle XVI. El senyoriu pertanyia a la casa Orís. La casa Pujol, actualment Subirachs, s’establí al carrer a principis del segle XVII. La tintoreria Pujol, documentada des de principis del segle XVII, va ser una de les fàbriques més importants del terme. Tenyien la llana que els portaven els paraires de Torelló, Roda de Ter, pobles de la rodalia i de llocs llunyans, més enllà de la Noguera Ribagorçana. Els fabricants portaven, en mules de bast, baietes blanques per tenyir-les de grana, plom, blau de tina i groc. El procés del tint es feia amb caldera d’estany. En diversos documents del segle XIX, apareixen expressions com retenyir roba feta, retenyeix i renta roba o establiment de tenyir. La ubicació exacta de la fàbrica era als baixos de la casa del carrer del Pont i del carrer de Sant Antoni, 3 i 5.

Entre 1600 i 1630, l’historiador Fortià Solà cita Joan Pujol com a tintorer. Entre 1631 i 1660, apareix citat Bernat Pujol, tintorer. L’últim terç de segle XVII, el tintorer era Joan Pujol. Durant el segle XVIII, apareixen Fortià Pujol, Pere Joan Pujol, Bernat Pujol i un altre Fortià Pujol (1805). S’ha conservat el plànol de la casa fàbrica de Bernat Pujol Ausió (Plan de la casa Fábrica de Tintes propiedad de Bernardo Pujol Tintorero de la villa de S. Felio de Torelló la que fue incendiada por los facciosos Carlistas y hechas cenizas el dia 27 de Julio de 1836). Després de l’incendi es reconstruí la casa. Tenia tres plantes i una subdivisió a les golfes. Als baixos hi havia vuit tines i calderes, dos pous, un vogí mogut per ases, dependències de treball, de magatzem i botiga. Hi havia un soterrani secret i un dipòsit d’aigües brutes. Al primer pis hi havia la sala gran vella i la nova, diversos passadissos, cambres i galeria porxada. L’escala principal acabava en un colomar que sobresurt de la teulada. A la part exterior, per ponent, hi havia un gran paller. La casa tenia diverses entrades i escales d’accés (carrer del Pont, principal, i carrer de Sant Antoni). Bernat era el cap municipal de les milícies liberals i va rebre diversos atacs dels carlins durant la primera Guerra Carlina (1833-1840). El negoci va continuar amb força empenta després de l’incendi de 1836. A la contribució industrial de 1858, comparant els diversos contribuents, constatem que Fortià Pujol Font era un dels grans contribuents locals. La filatura dels germans Tarrés o els grans terratinents com els Parrella, eren dels pocs contribuents que superaven la fàbrica del Tint. A partir de la dècada de 1860, el negoci es traslladà al carrer Alí Bei de Barcelona, on, amb d’altres socis, facturà 75.000 pts l’any 1880. A finals de segle XIX, la fàbrica de Torelló entrà en desús i els hereus del Tint es dedicaren a l’advocacia.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 40/84

BPU NIVELL-D AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

077

Els Pujol participaren de l’administració local. Fortià Pujol Ausió va ser batlle de Torelló entre els anys 1817 i 1818. Fortia Pujol Font ho va ser entre els anys 1868-1869.

Fortià Pujol Font maridà amb Llúcia Onyós (Oños) Baril. Joaquim, Anna i Concepció Pujol Onyós foren els seus fills. Pere Joan Pujol Font, germà de Fortià, treballà al tint. Joaquim Pujol Font, germà de Fortià, no seguí el negoci familiar. Es graduà en Dret i exercí de notari a Barcelona (fou degà del Col·legi de Notaris). Contribuí econòmicament, a través d’una clàusula testamentària, en l’acabament de les torres de la façana de l’església parroquial de Sant Feliu de Torelló i en l’adquisició d’un orgue per a Rocaprevera.

Anna Pujol Oños es casà amb Josep Benito Delgar, teuler. El seu fill, Josep Benito Pujol, continuà la teuleria del seu pare.

Francesc Subirachs Estebanell, rendista de Vic, condecorat amb l’Orde d’Isabel la Catòlica, es casà amb Concepció Pujol Onyós, pubilla de la casa després de la mort de l’hereu. Francesc Subirachs, conegut liberal vigatà, va ser alcalde de Vic durant el període revolucionari (1870-1872), per la qual cosa va haver de fugir i instal·lar-se a Torelló. L’any 1905, l’heretà el seu fill, Joan Subirachs Pujol. Joan Subirachs féu de banquer i de rendista. Fixà la seva residència al carrer Petritxol de Barcelona. Destacà com a cronista de Torelló en publicacions comarcals i com a president de l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs). L’any 1929, instal·là la redacció del setmanari local La Veu del Ter a l’entresol de la casa del carrer del Pont. Fou, també, administrador de l’Escola Rocaprevera a principis del segle XX. Destacà com a filòleg. Participà en el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i col·laborà activament amb mossèn Alcover. Fou un acèrrim detractor de Pompeu Fabra i gran admirador del poeta Jacint Verdaguer. Maridà amb Carme Bellera Soler i no tingué descendència. Passava els estius a Torelló amb la seva esposa i una germana.

El seu germà, Francesc Subirachs Pujol, dirigí la Banca Pujol Subirachs, amb oficina ubicada a la planta baixa de la casa. El soci de Francesc Subirachs era Josep Pujol, de Sant Vicenç de Torelló. S’accedia al banc per la porta interior, ubicada dins del portal. Per la part exterior hi havia un gran finestral amb un reixa. Francesc Subirachs es casà amb Felicitats Julve Tarrés i tingueren cinc fills (Mercè, Joan, Carme, Carmina i Jordi).

La propietat del carrer del Pont tenia 4.094 m2, 474 dels quals eren edificats. Les cases del carrer de Sant Antoni tenien 220 i 66 m2 respectivament. Si observem el plànol dels carrers de Torelló ens adonem que la propietat del carrer del Pont arribava fins a la riba del riu Ges i que aquesta comunicava amb el carrer de Sant Antoni. Aquesta enorme extensió és ocupada, actualment, pel Grup Vem SA (Bofill), per un garatge públic i per la casa del carrer del Pont.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 40/84

BPU NIVELL-D AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

077

Les reformes que ha sofert la casa des de la seva construcció no les trobem massa documentades. La primera casa desconeixem com era, i quan i a qui es va comprar. Aquesta havia de ser una construcció popular feta amb parets de tàpia i de planta baixa, pis i golfes. És molt probable que l’incendi de 1836 i la prosperitat del negoci del tint permetés reformar la casa i alçar-la. La manca d’una llinda amb la data de la reforma ens obliga a fer suposicions. Per les característiques de l’edifici, amb entrada enllosada de pedra picada, escala amb volta catalana i barana de fusta i sis obertures emmarcades de pedra picada, diríem que és fruit d’una reforma duta a terme l’any 1836 (plànol de després de l’incendi). Aleshores, la casa tenia, al costat dret, l’Hostal Nou (de Baix o del Vi), anys més tard seria can Guiu i el bar Esport.

Entre els anys 1910 i 1912, el pis principal es va subdividir. Una part era la residència estival de Joan Subirachs Pujol i l’altra, residència de Francesc Subirachs Pujol.

La primera reforma important va fer-se l’any 1923. En aquesta reforma es va elevar el portal. Suposem que les pintures i el mobiliari de l’entrada i de la Banca Pujol Subirachs són d’aquesta reforma. Els motius decoratius d’aquesta entrada són d’especial interès perquè signifiquen una de les poques mostres, a Torelló, de pintura modernista. Les pintures foren pintades, segons la memòria oral, per Valentí Rubió, pintor torellonenc. Aquestes pintures simbolitzaven les quatre estacions i hi havia quatre inscripcions amb ortografia prefabriana, esborrades després de la Guerra Civil (1936-1939). Deien: Remembre lo passat, Contempla lo present, Proveheix l’esdevenidor i No esguards a quants plaus, sino a quals. Presidia tota l’escena un escut de sant Jordi. A l’antic magatzem del tint s’hi instal·là la casa Debray, dedicada a la matança i venda de carn de porc. El local era regit per la família Comas (emigraren a Amèrica). El nom Debray prové d’una marca de cafè, molt popular aleshores. La botiga continuà amb Isidre Ferrer. Darrerament ha tancat les seves portes.

La segona intervenció data de 1941 i afectà les cases del carrer de Sant Antoni, malmeses durant l’aiguat

L’any 1956, Jordi Subirachs Julve, fill de Francesc Subirachs, féu col·locar el típic encanyissat als sostres de la casa (cel-ras). Per aquestes dates, Joan Subirachs Pujol havia traspassat i Jordi Subirahcs havia heretat la casa. Les oficines de la Banca es convertiren en sala de jocs, amb futbolins i màquines, l’any 1966. A principis d’aquesta dècada, la Banca Pujol Subirachs havia estat comprada pel Banco Latino, després Banco Popular (amb oficina al carrer de Sant Miquel).

Una altra reforma data de 1969. Aquestes reformes relativament properes han afectat bàsicament la part dels baixos de la casa. Darrerament, hi havia la casa comercial Can Debray , ja desapareguda, i els bars musicals Claxon’s i Tsè-Tsè.

C A R R E R D E L P O N T E: 1/20023

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 40/84

BPU NIVELL-D AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

077

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

- Plànol de la casa fàbrica de Bernat Pujol, tintorer. 1836. Escrita: - SOLA I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - PUCHADES, JOSEP MARIA, La Indústria a Torelló. 1975. - SUBIRACHS PUJOL, JOAN, La Veu de Catalunya. 27-2-1926. - AMT, registre, padrons, matrícula industrial.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 40/84

BPU NIVELL-D AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

077

ARU

ARQUITECTURA RESIDENCIAL

URBANA ARU Pàg.6

DESCRIPCIÓ DEL BÉ:

- Edifici residencial urbà de la planta baixa i dues plantes pis.

32.31

19.3

0

DENOMINACIÓ:

Casa Subirachs

RAONS QUE ACONSELLEN LA SEVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE

BÉNS:

- Històriques i arquitectòniques.

PLÀNOL DE SITUACIÓ SITUACIÓ:

Carrer del Pont COOR. UTM x: 439055,6609 y: 655556,2932

REF

CADASTRAL 89-56,028

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Nivell d’intervenció tipologia D

- S’ha de mantenir la façana de l’edifici, especialment la proporció de les obertures i els elements d’obra de qualitat (llindes i brancals)

- S’ha de conservar les pintures del vestíbul general de l’edifici i si aquest s’enderroca tornar-les a col.locar.

- És podrà intervenir en els edificis d’acord amb el que preveu la normativa de la Revisió del Pla General d’Ordenació urbanístic de Torelló.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 40/84

BPU NIVELL-D AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

077

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ:

Casa Subirachs

DESCRIPCIÓ:

Zona de possible jaciment arqueològic

corresponent a la ciutat antiga

SITUACIÓ:

Carrer del Pont- Nucli antic

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament en la

part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’intervenció preventiva

signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i

paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.