La Universitat de València ha matricu-

lat aquest curs en les seues titulacions

de llicenciatura, engi nyeria, diploma-

tura i grau un total de 10.292 estu-

diants de nou inici, cosa que

representa un augment del 5% res-

pecte al curs anterior (9.801 alumnes)

i d’un 7% respecte al curs 2007-2008

(9.554 estudiants). Aquest increment

en la matrícula d’estudiants de nou in-

grés, segons la vicerectora d’Estudis,

Maria Vicente Mestre, “confirma l’a-

tractiu de l’oferta docent de la Univer-

sitat de València i el reconeixement de

qualitat universitària per part d’estu-

diants i famílies”. L’amplitud de l’oferta

aca dèmica de la Universitat de Valèn-

cia ar riba a totes les branques del co-

neixement, des de les engi nyeries a les

humanitats, passant per les ciències

socials i jurídiques, les ciències bàsi-

ques i els estudis de salut. Des del

Vicerectorat de Relacions Internacio-

nals i Comunicació es desenvolupa

anualment una campa nya amb més de

vint accions adreçades als futurs estu-

diants, orientadors de secundària i fa-

mílies, per tal d’apropar l’àmplia i

diversa oferta formativa de grau.

Així, la Universitat de València conti-

nua mantenint el lideratge dins el sis-

tema educatiu valencià, amb un total

de 45.815 alumnes de grau i 54.491 si

s’afegeixen els estudiants de postgrau,

segons les dades recollides pel Servei

d’Anàlisi i Planificació [SAP].

Segons el vicerector de Relacions In-

ternacionals i Comunicació, Enrique

Bigné, “l’atractiu de la Universitat de

València es palesa amb la gran pre-

sència d’estudiants Erasmus, que un

any més han fet de la Universitat de

València la segona d’Europa en capta-

ció d’estudiants adscrits a aquest pro-

grama”. Bigné ha recordat també que,

novament segons el rànquing anual

publicat recentment per la Universitat

Jiao Tong de Xangai (Xina), la Univer-

sitat es troba en el grup de capçalera

de les universitats espa nyoles, darrere

de la Universitat de Barcelona, en una

posició compartida amb la Universitat

Autònoma de Madrid i amb la Universi-

tat Complutense de Madrid. Aquest se-

lecte grup d’universitats espa nyoles es

troba entre les 300 millors universitats

del món i les primeres 125 d’Europa.

LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

CONTINUA AUGMENTANT LA MATRÍCULA

1

Bu

tlle

tí d

’I nfo

rma

ció

Prò

pia

de

la

Un

ive

rsit

at

de

Va

lèn

cia

Els prínceps d’Astúriesinauguren el Parc Científicde la Universitat deValència

Setmana Internacional dela Universitat de València

Màster Universitari deSecundària

Pla d’Igualtat de laUniversitat de València

Nova web per al CDE

Nova Residènciad’Estudiants

Deu anys de La Nau Gran

La Universitat, entre les300 millors del món

5núm

BIP

AMB PROP DE 46.000

ALUMNES DE GRAU, LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

CONTINUA MANTENINT EL

LIDERATGE DINS EL SISTEMA

UNIVERSITARI VALENCIÀ

2

3

4

5

6

7

8

BIP 2009. Any II Número 5

Les seues Alteses Reials els Prínceps

d’Astúries van inaugurar el passat se-

tembre les noves instal·lacions del Parc

Científic de la Universitat de València.

L’acte va comptar amb l’assistència del

president de la Generalitat Valenciana,

Francisco Camps; la presidenta de les

Corts Valencianes, Milagrosa Martínez; el

secretari general del Ministeri de Ciència

i Innovació, Juan Tomás Hernani; i el

rector de la Universitat de València,

Francisco Tomás, entre altres autoritats.

El Parc Científic (PCUV) ofereix instal·la-

cions i serveis d’alt valor afegit per a

promoure la transferència de coneixe-

ment entre la Universitat i el seu entorn

socioeconòmic.

Els seus més de 200.000 metres qua-

drats acullen bona part del potencial in-

vestigador de la Universitat, en forma

d’instituts i grups d’investigació, junta-

ment amb edificis d’altes prestacions en

els quals s’allotgen empreses d’origen

universitari, així com altres empreses

innovadores amb un gran component

en investigació i desenvolupament.

El rector, Francisco Tomás, va definir el

Parc com “el viver de la nova econo-

mia”. “El Parc Científic és un viver del

que serà la nova economia, perquè re-

presenta el nexe d’unió entre el conei-

xement que generen els investigadors i

les potencials aplicacions que redunda-

ran en benefici de la nostra societat”, va

assegurar.

Les activitats d’investigació, desenvolu-

pament i innovació (I+D+i) i la capaci-

tat científica del PCUV es posen a

disposició dels sectors industrials en di-

ferents formes, com ara la ubicació d’u-

nitats d’investigació d’empreses, la

participació de personal investigador

d’empreses en grups d’investigació mix-

tos, la realització al PCUV de projectes

d’I+D+i sota demanda, la utilització

dels serveis i infrastructures comuns

per a la realització de mesures, estudis,

proves, assajos o anàlisis, i qualsevol

forma de transferència de coneixe-

ments, tecnologies o processos.

Fins al moment, a través de diversos

fons de finançament com els fons Feder,

la mateixa Universitat de València, la

Generalitat Valenciana i el Ministeri de

Ciència i Innovació, el Parc Científic ha

gestionat cinquanta milions d’euros,

destinats a la construcció i dotació de

l’àrea cientificotècnica i a la part em-

presarial. La segona fase del Parc Cien-

tífic es perllongarà en els pròxims anys

amb la inversió de trenta-cinc milions

d’euros per a completar el projecte.

L’objectiu és albergar un total de sei-

xanta empreses, segons la seua gran-

dària. En l’actualitat ja són trenta-una

les empreses amb domicili social en

aquest parc que, fins ara, ha generat un

total de 1.035 llocs de treball directes.

Amb motiu de la inauguració, el Vice-

rectorat de Relacions Internacionals i

Comunicació, mitjançant el Taller d’Au-

diovisuals, ha elaborat un vídeo sobre el

Parc Científic, accessible en la web

http://147.156.204.19/tau/producciones_val.ph.

ELS PRÍNCEPS D’ASTÚRIES INAUGUREN EL PARC CIENTÍFIC

DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2 BIP 2009. Any II Número 5

El rector va regalar als Prínceps un facsímil de l’Atlas d’Història Natural de Jacobus Honoratus Pomar.

MOBILITAT I INTERCANVI EN LA VIISETMANA INTERNACIONAL DE LAUNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Premis Joves Emprenedors per a

estudiants de la Universitat de València. En

el VIII Concurs Servef per a Joves

Emprenedors quatre grups d’estudiants han

assolit distincions en les categories de

Ciència i Noves Tecnologies i Sector

Tradicional Social. Dels quaranta-nou

projectes presentats i setze entitats entre

universitats i escoles de negoci, la

Universitat ha obtingut quatre dels sis

guardons.

El Parc Científic de la Universitat va

celebrar una Jornada de Portes Obertes

–Expociència 2009– orientada a donar a

conéixer a la comunitat universitària i a la

societat en general el potencial empresarial

i científic que alberga aquest espai per a la

innovació. La Festa va ser un èxit total, amb

més de dos mil visitants.

El passat 14 de desembre la Universitat

de València va lliurar la seua Medalla a

Ramon Pelegero Sanchis –Raimon– per “la

seua encomiable trajectòria com a cantant i

com a compositor compromés amb el País

Valencià”. L’acte va comptar, a més, amb el

reconeixement a l’experiència dels treba -

lladors i treballadores de la Universitat de

València.

El Misteri d’Elx va rebre també el passat

mes de novembre la Medalla de la

Universitat. El Consell de Govern va aprovar

la concessió de la Medalla al Misteri el

passat mes de setembre, a proposta de la

Facultat de Filologia, Traducció i

Comunicació.

3BIP 2009. Any II Número 5

Breus

La Universitat de València va cele-

brar el passat mes de novembre la

seua VII Setmana Internacional, un

esdeveniment dedicat a informar, al

llarg de quatre dies, sobre les op-

cions de mobilitat dels estudiants i

d’intercanvi universitari. Organit-

zada pel Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació, mit-

jançant l’Oficina de Relacions Inter-

nacionals, el programa d’activitats

de la Setmana va estar present en

els tres campus de la Universitat,

amb una intensa activitat informa-

tiva: presentacions dels programes

de mobilitat, col·loquis, intercanvi

d’experiències i repartiment de ma-

terial destacaren en la campa nya

(que encara es pot consultar en l’a-

dreça http://www.uv.es/outgoing/).

El programa més popular d’inter-

canvi és l’Erasmus per a Estudis,

amb una beca mínima de 400 euros

per mes, que es pot inclús duplicar

si l’estudiant és becari del Ministeri;

i acaba de posar-se en marxa un

programa Erasmus per a la realitza-

ció de pràctiques. La Universitat

ofereix el present curs 2009-2010

un total de 41 places per a viatjar

dins el marc d’aquest programa de

pràctiques, que comptarà amb aju-

des de 360 euros mensuals.

En el cas dels Programes Internacio-

nals a destinacions fora d’Europa, les

beques són molt superiors, i es

poden reforçar amb el suport de

Ban caixa, el Banc de Santander i l’A-

jun tament de València. Es poden

cur sar estudis en aquelles universi-

tats amb conveni amb la Universitat

si es compleixen determinats requi-

sits, com ara el nivell lingüístic del

país de destinació. Per a intercanvi

entre universitats espa nyoles (pro-

grama Sicue), la beca Sèneca arriba

als 500 euros mensuals.

La VII Setmana Internacional va

comptar amb activitats comple-

mentàries, com ara la Setmana

Gastronòmica, que va apropar els

estudiants als sabors de la cuina

d’altres països del món. Cuina xi-

nesa, japonesa i tailandesa, men-

jars indo-pakistanesos i pizza

italiana conformaren l’oferta, amb

la col·laboració de diversos res-

taurants pròxims als campus uni-

versitaris.

LA UNIVERSITAT HA POSAT EN

MARXA UN NOU PROGRAMA

ERASMUS PER A LA REALITZACIÓ

DE PRÀCTIQUES

4

El Vicerectorat de Convergència Europea

i Qualitat ofereix la possibilitat d’accedir

a ajudes per a estudiants de Grau, Màs-

ter, Diplomatura i Llicenciatura que vul-

guen optar a l’acreditació d’Excel·lència

Estudiantil en Grup.

Es tracta d’una acció dins el programa

Estic, una proposta que, en línia amb l’Es-

pai Europeu d’Educació Superior, com-

porta reajustaments en allò que s’ha

anomenat “l’ofici d’estudiar”. En la me-

sura que el crèdit ECTS valora l’adquisició

de competències d’aprenentatge autò-

nom i de treball cooperatiu, el programa

Estic pretén valorar aquestes capacitats i

destreses pròpies dels “nadius digitals”,

és a dir l’ús i aplicació de les tecnologies

de la informació i la comunicació en l’àm-

bit universitari.

L’objecte de la proposta és la selecció d’i-

niciatives d’estudi i d’aprenentatge autò-

nom que estiguen desenvolupades per

grups d’estudiants de la Universitat de

València, que estimulen els processos de

coordinació i cooperació i que utilitzen les

tecnologies de la informació i la comuni-

cació per a plasmar les assignatures en

web.

El Vicerectorat, a través de la Unitat d’In-

novació Educativa, atorga als grups se-

leccionats l’acreditació d’Excel·lència

Estudiantil en Grup, un reconeixement

que serveix, entre altres coses, per acce-

dir a determinats avantatges, com ara el

finançament de miniportàtils.

Les ajudes s’adrecen a grups d’entre 5 i 8

estudiants que elaboren objectes digitals

d’aprenentatge des d’una perspectiva

col·laborativa i d’aprenentatge autònom.

La Unitat d’Innovació Educativa acaba de

resoldre les ajudes per a assignatures del

primer quadrimestre, i prepara a hores

d’ara la segona de les convocatòries, que

abastarà les assignatures del segon qua-

drimestre.

Tota la informació es pot trobar en la web

http://www.uv.es/udie/.

El passat 30 de novembre es va inau-

gurar el Màster Universitari de Profes-

sor/a de Secundària, uns estudis

recentment implantats per a substituir

els antics cursos del Certificat d’Aptitud

Pedagògica (CAP).

Organitzat per la Facultat de Filosofia

i Ciències de l’Educació, i per l’Escola

Universitària de Magisteri Ausiàs

March, el màster està dirigit a titulats

universitaris que vulguen ser habili-

tats per a les professions de professor

d’educació secundària obligatòria i

batxillerat, professor de formació pro-

fessional i professor d’ense nyament

d’idiomes.

Es tracta d’un màster presencial d’un

curs acadèmic a temps complet de

duració (60 crèdits ECTS) i amb un

període lectiu que abasta des del mes

de desembre del 2009 fins a juliol del

2010.

Els objectius generals del títol es con-

creten a formar i capacitar professio-

nalment els professors d’educació

secundària obligatòria i batxillerat, for-

mació professional i ense nyament d’i-

diomes en els coneeixements científics

necessaris de caràcter psicopedagògic i

didàctic propis de la docència.

Tota la informació sobre el màster i

sobre l’acte d’obertura es pot trobar en

la web del Servei de Formació Perma-

nent: http://www.uv.es/~sfp/.

BIP 2009. Any II Número 5

El catedràtic de Lingüística General de la Univer-

sitat de València Julio Calvo ha estat investit

doctor honoris causa per la Universitat Ricardo

Palma de Lima (Perú). Dedicat a la recerca de la

llengua quetxua i a l’espa nyol de Perú, Julio

Calvo és membre de l’Academia Peruana de la

Lengua i autor del Nuevo diccionario bilingüe es-

pañol-quechua/quechua-español.

Premis i distincions

Innovació docent

LA UNIVERSITATACREDITAL’EXCEL·LÈNCIAESTUDIANTIL

INAUGURAT EL MÀSTER UNIVERSITARIDE PROFESSOR/A DE SECUNDÀRIA

Santiago Rubio, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de

la Universitat de València, ha sigut guardonat

amb el Premi Lucas Mallada d’Economia i Medi

Ambient, concedit pel Ministeri de Medi Ambient i

Medi Rural i Marí, per les seues contribucions a la

teoria econòmica dels recursos naturals. En l’ac-

tualitat és vicepresident de l’European Association

of Environmental An Resource Economist.

Rafael Crespo, degà de la Facultat de Ciències

Matemàtiques de la Universitat de València, ha

estat elegit president de la Conferència de De-

gans i Directors de Matemàtiques (CDM), entitat

formada pels degans de les vint-i-cinc universi-

tats públiques espa nyoles amb estudis de Mate-

màtiques. L’elecció es produí durant la XI

Assemblea anual de la CDM el passat octubre.

El Consell de Govern de la Univer-

sitat de València va aprovar per

unanimitat, en la seua dar rera ses-

sió, el primer Pla d’Igualtat de la

institució acadèmica.

El pla va estar presentat pel vice-

rector de Convergència Europea i

Qualitat, Antonio Ariño, i per la de-

legada del rector per a la Igualtat,

Olga Quiñones. Ariño va recordar

que en la modificació dels Estatuts

de la institució aprovada el 2004 es

va introduir la igualtat entre homes

i dones com a principi inspirador de

la Universitat de València i s’esta-

blí l’acció positiva com a instru-

ment per aconseguir aquesta

igualtat. Antonio Ariño va destacar

el compromís de la Universitat de

València, manifest ja en el Pla Es-

tratègic de la institució aprovat el

2007, amb el desenvolupament

d’una política d’igualtat de gènere

i amb la creació de la Unitat d’I-

gualtat.

La professora Olga Quiñones va as-

se nyalar que “la desigualtat entre

dones i homes en els òrgans de Go-

vern de la Universitat és evident i

això ens fa més ineficients”.

El Pla d’I-

gualtat s’es-

tructura en

cinc eixos:

diagnòstic i

v i s i b i l i t a t ;

creació d’una

cultura d’i-

gualtat, comunicació i sensibilitza-

ció; aspectes laborals (accés,

ascens, promoció i condició de tre-

ball); participació; i Govern.

El pla és conseqüència d’allò pre-

vist en la Llei 3/2007 per a la igual-

tat efectiva de dones i homes. La

proposta es fonamenta en un in-

forme diagnòstic titulat Dones i

homes a la Universitat de València,

elaborat per un equip de recerca

del Departament de Sociologia i

Antropologia Social. Es tracta d’una

proposta ambiciosa i molt deta-

llada, amb més de cent quaranta

mesures a aplicar.

Implantació del Pla Estratègic

CERTIFICAT AUDIT DE QUALITAT PERA TRES CENTRES DE LA UNIVERSITAT

APROVAT EL PRIMER PLA D’IGUALTATDE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

La Facultat de Farmàcia, l’ETS d’Engi -

nyeria i la Facultat de Dret, de la Univer-

sitat de València, han rebut el Certificat

Audit de Millora de la Qualitat del Sistema

Universitari. Es tracta d’un reconeixe-

ment al disseny i la implementació de sis-

temes de garantia interna de qualitat a

les universitats, que concedeixen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qua-

litat i Acreditació (Aneca) i les agències per a la Qualitat del Sistema Uni-

versitari de Catalunya (Aqu) i de Galícia (Acsug).

Han rebut aquest certificat 117 centres de 49 universitats espa nyoles, en

una jornada organitzada per les agències esmentades i la Conferència de

Rectors de les Universitats Espa nyoles (CRUE).

5BIP 2009. Any II Número 5

INFORME SOBRE LACONTRIBUCIÓSOCIOECONÒMICA DELES UNIVERSITATSDEL SUPV

La Conferència de Rectors de les Univer-

sitats Públiques Valencianes va presentar

l’estudi La contribución socioeconómica

de las universidades valencianas, elabo-

rat per l’Institut Valencià d’Investigacions

Econòmiques (IVIE).

Segons aquest document, l’existència

del Sistema Universitari Públic Valencià

(SUPV) representa anualment per a l’e-

conomia valenciana un volum de pro-

ducció de 4.228 milions d’euros, una

renda de 1.956 milions d’euros i 54.638

llocs de treball. La renda per càpita de la

Comunitat seria un 21% inferior a l’ac-

tual sense la contribució del SUPV. L’ac-

tivitat vinculada a les universitats

representa l’1,83% del VAB i el 2,43%

de l’ocupació total de la Comunitat. El

SUPV ha generat capital tecnològic per

valor de 1.748,5 milions d’euros durant

l’última dècada.

L’acte va comptar amb la presència del

president de la Generalitat Valenciana,

Francisco Camps, i del ministre d’Edu-

cació, Ángel Gabilondo, així com dels

cinc rectors de les universitats que

conformen el SUPV: Jesús Rodríguez,

de la Miguel Hernández d’Elx; Fran-

cisco Tomás, de la Universitat de Va-

lència; Juan Juliá, de la Politècnica;

Ignacio Jiménez Raneda, de la Univer-

sitat d’Alacant; i Francisco Toledo, de

la Jaume I.

Més informació: bidia@uv.esw w w . u v . e s / b i d i a

Vicerectorat de RelacionsInternacionals i Comunicació

Butlletí d’Investigació + Desenvolupament+ Innovació + Aplicació

I+D+i+a

6 BIP 2009. Any II Número 5

MÚSICA I POESIA PER AUSIÀS MARCH, ALA CAPELLA DE LA SAPIÈNCIA

El Centre de Documentació Europea

(CDE) de la Universitat acaba d’estrenar

web (http://cde.uv.es/). Es tracta d’una

nova versió del servidor, que ha estat des-

envolupada mitjançant la implementació

d’un gestor de continguts (Joomla) que

simplifica l’actualització de la web, alhora

que ofereix als usuaris tot un seguit de

noves possibilitats.

El CDE –patronat integrat de la Fundació

General de la Universitat de València– és

un servei que posa a l’abast de la comuni-

tat universitària i del públic en general la

documentació generada per les institucions

comunitàries de la Unió Europea.

La nova web es distribueix en diverses

seccions. La primera –Actualitat– és un

apartat de notícies, convocatòries d’opo-

sicions i programes i ajudes de la Unió

Europea. En segon lloc, la secció Docu-

ments dóna accés a publicacions de la

Unió Europea, estadístiques, jurispru-

dència i legislació comunitària. S’ofereix

a continuació una Agenda, amb cursos i

seminaris, jornades i congressos, premis

i concursos i màsters sobre integració

europea. Una galeria de vídeos i recoma-

nacions externes conformen la secció Mul-

timèdia.

Els Blogs del CDE-FGUV és l’última de les

seccions que el CDE ha incorporat a la

nova web. Compta amb la col·laboració

del professorat de la Universitat de Valèn-

cia i conté tres blogs diferents: Culturopia,

sobre assumptes culturals a l’Europa ac-

tual, per Pau Rausell, director de l’Àrea

d’Investigació en Economia Aplicada; Glo-

balipedia, a càrrec del catedràtic d’Econo-

mia Aplicada Cecilio Tamarit, sobre la Unió

Europea en el context actual de la globa-

lització; i Universitology, sobre el Procés

de Bolo nya, comentat per Luis Vila, pro-

fessor titular de la Universitat que impar-

teix cursos d’Economia de l’Educació.

La possibilitat de compartir els continguts

amb altres entitats o serveis web del nos-

tre entorn és una de les característiques

més destacables de la nova versió. La

subscripció RSS facilita enormement

aquest assumpte, tot permetent la col·la-

boració amb entitats similars. El nou sis-

tema posa fi als problemes actuals amb

els tallafocs i altres mecanismes de pro-

tecció del flux del cor reu electrònic.

La nova versió facilita també la gestió de

bàners com a eina fonamental per a

donar cabuda en el servei a totes aque-

lles institucions i entitats que vulguen di-

fondre iniciatives com ara cursos,

jornades o nous serveis dins el marc del

nou servidor web del CDE-FGUV.

NOVA ‘WEB’ PER AL CENTRE DEDOCUMENTACIÓ EUROPEA DE LAUNIVERSITAT DE VALÈNCIA

NOVARESIDÈNCIAD’ESTUDIANTS ATARONGERS

Els vicerectors d’Infrastructures i de

Cultura, Aurelio Beltrán i Rafael Gil,

han presentat la nova Residència

Universitària Damià Bonet. Situada

al Campus dels Tarongers i gestio-

nada per l’empresa Resa, la resi-

dència compta amb 280 habitacions

amb una capacitat per a 300 perso-

nes.

Les obres d’aquesta primera fase

han costat dotze milions d’euros.

Segons Beltrán, el projecte definitiu

suposarà la creació de cent quaranta

places més, augmentant la capaci-

tat total de l’espai a quatre-centes

quaranta places. L’edifici, de sis

plantes, s’ha construït en un any i

s’hi ha utilizat el sistema de mòduls.

L’arquitecte encar regat de les obres

ha sigut Juan Francisco Chico.

La Universitat de València compta

amb dos col·legis majors amb una

capacitat de cent trenta places ca-

dascun. En aquests espais es des-

envolupen activitats socials i

culturals. Segons Rafael Gil, la nova

residència comptarà també amb

aquest tipus d’activitats, especial-

ment exposicions, conferències,

concerts…

La Damià Bonet ve a reforçar l’oferta

residencial per als universitaris, so-

bretot a Tarongers, on la comunitat

universitària és molt àmplia. Amb el

nom de Damià Bonet, la Universitat

de València ret homenatge a un dels

jurats de la ciutat de València que

promogué la petició al papa per a

crear la Universitat. La residència

està dirigida per Laura Pellegrinelli.

Capella de Ministrers, el grup musical que

dirigeix Carles Magraner, va presentar el

seu nou treball discogràfic en el marc del

Festival de Música Antiga que se celebra

des de fa deu anys amb el nom de Música,

Història i Art a la Nau i que enguany com-

memora el cinc-cents cinquanta aniversari

de la mort d’Ausiàs March.

Capella de Ministrers va oferir dos concerts

a la Capella de la Sapiència i va fer una

aproximació a l’època del poeta valencià.

El pròxim curs 2009-2010, La Nau Grande la Universitat de València compleixdeu anys. Des del seu començament,aquest programa gestionat pel Serveid’Extensió Universitària proporcionauna formació universitària facilitadorade l’aprenentatge autònom, promoventel coneixement de l’entorn i afavorint eldesenvolupament personal en capaci-tats i valors de les persones majors de55 anys.Actualment, La Nau Gran fa set itinera-ris de tres cursos cadascun. Els estu-diants poden cursar estudis deGeografia i Història, Història de l’Art,Humanitats, Psicologia, Ciències Bàsi-ques, Ciències de la Salut, Ciències So-

cials, Econòmiques i Jurídiques. Les as-signatures troncals es complementenamb activitats culturals i les optativessón compartides a les aules amb els es-tudiants que realitzen una titulació ofi-cial.Per segon any consecutiu, La Nau Grans’estén a la comarca de la Safor, de lamà del Centre Internacional de Gandia(Universitat de València). El passat 5d’octubre setanta alumnes majors de55 anys comencaren aquesta aventuraeducativa a Gandia, amb una matrículaexitosa que ha deixat una llista d’es-pera de trenta persones. Aquests nousalumnes iniciaran el primer curs de l’i-tinerari d’Humanitats i Ciències Socials,

mentre que altres cent cinquanta per-sones completaran la seua formacióamb el segon o el tercer nivell de l’iti-nerari. Aquest itinerari consta de sis-centes hores repartides en tres cursosacadèmics. En cada trimestre hi ha unaassignatura de caràcter introductori,impartida pel professorat de la Univer-sitat de València. En el primer curss’imparteixen quatre assignatures: His-tòria de l’Art, Geografia, Promoció de laSalut i Música. Aquestes es comple-menten amb un variat repertori d’opta-tives, en forma de tallers, cicles deconferències, excursions, com tambéles activitat del CIG, la Universitat Po-pular de Gandia o les mateixes assig-natures de la Universitat als campus deValència. A La Nau Gran pot preinscriu-re’s tota persona major de 55 anys, deGandia i la comarca, siga quin siga elseu nivell d’estudis.El 2009-2010 el CIG ja compta amb unitinerari complet de La Nau Gran, és adir amb els tres cursos de què constaun itinerari en marxa. Aquest projectematerialitza la importància que té man-tindre les polítiques educatives al llargde la vida i permet al Centre Interna-cional de Gandia comptar amb una pre-sència continuada a la ciutat.

7BIP 2009. Any II Número 5

Un any més, La Nau dels Xiquets i les Xiquetes ha sigut l’escola d’estiu de prop de

quatre-cents huitanta xiquets i xiquetes d’entre 5 i 14 anys, majoritàriament fills

i filles dels membres de la comunitat universitària. En aquesta catorzena edició,

La Nau dels Xiquets i les Xiquetes tingué com a fil conductor El gran joc de l’evo-

lució. Aventures al Beagle. Els més menuts gaudiren d’una programació d’activi-

tats lúdiques i educatives al voltant dels quasi cinc anys de viatge que Charles

Darwin va viure en el Beagle i tot allò que va derivar d’aquesta travessia.

D’altra banda, La Nau Jove, projecte per a joves de 14 i 15 anys, va oferir als par-

ticipants la possibilitat d’aprendre i passar-ho bé alhora amb activitats variades,

des de la formació en diversos nivells d’anglés, activitats esportives, excursions,

visites a diferents espais de la Universitat, jocs i activitats de grup, noves tecno-

logies d’informació i comunicació i banys a la piscina.

LA NAU DELS XIQUETS I DE LES XIQUETES

SOTA EL FIL CONDUCTOR DE DARWIN

LA NAU GRAN CELEBRA EL PRESENT

CURS EL SEU DESÉ ANIVERSARI

EL CENTRE INTERNACIONAL DE

GANDIA S’AFEGEIX, PER SEGON

ANY, A AQUESTA AVENTURA

EDUCATIVA DESTINADA ALS

MAJORS DE 55 ANYS

El Consell de Govern de la Universitat de Va-

lència va aprovar el passat dia 1 de desem -

bre la convocatòria d’eleccions a rector/a,

que se celebraran el dia 2 de març. La Junta

Electoral està elaborant el calendari que ha

de fixar el període de presentació de candi-

datures i de la campa nya electoral.

Entre altres punts, el Consell de Govern va

aprovar també el primer Pla d’Igualtat

(vegeu pàg. 5) i el Pla de Prevenció de Ris-

cos Laborals de la Universitat de València. El

Pla de Prevenció és l’eina mitjançant la qual

s’integra la prevenció en el sistema general

d’una empresa, en aquest cas la institució

acadèmica. El pla fixa l’estructura organit-

zativa, les responsabilitats, les funcions, les

pràctiques, els procediments i els recursos

necessaris.

El pressupost per al 2010 –un 3% inferior al

d’enguany–, així com una sèrie de mesures

d’estalvi, van ser aprovats en la mateixa

reunió del Consell de Govern de la Universi-

tat de València.

En acabar la sessió, el rector, Francisco

Tomás, i la biògrafa de Darwin Janet Browne

descobriren la placa de la recentment bate-

jada plaça Charles Darwin, en commemora-

ció del bicentenari del naixement del

naturalista i del cent cinquanta aniversari de

la publicació de l’obra L’origen de les espè-

cies.

8

La Universitat de València es troba

entre les tres-centes millors univer-

sitats del món, segons el rànquing

anual publicat pel Centre for World

Class Universities i l’Institute of Hig-

her Education de

la Universitat Jiao

Tong de Xangai

(Xina). Junt amb

ella, en la mateixa

posició, apareixen

la Universitat Complutense de Ma-

drid (UCM) i la Universitat Autò-

noma de Madrid (UAM). Aquestes

tres universitats se situen entre les

primeres cent vint-i-cinc d’Europa

junt amb la Universitat de Barce-

lona (UB), que és la universitat es-

pa nyola millor classificada i que es

manté entre les dues-centes millors

del món i les primeres setanta-nou

d’Europa.

Les classificacions de les universi-

tats espa nyoles són similars a les de

l’any passat. El rànquing està liderat

per les universitats de Harvard,

Stanford i Califòrnia-Berkeley (Es-

tats Units), Cambridge (Regne Unit)

i el Massachusetts Institute of Tech-

nology (Estats

Units).

El rector de la Uni-

versitat de Valèn-

cia, Francisco

Tomás, ha mani-

festat la seua satisfacció per

aquesta “dada que ens situa de nou

en el grup de cap de les universitats

espa nyoles i ens estimula per a es-

forçar-nos en el nostre treball en re-

cerca de la qualitat i l’excel·lència

total”.

La nova edició del rànquing revisa la

producció científica i acadèmica de

més de mil centres –anteriorment

n’eren dos mil– i publica els resul-

tats de les millors cinc-centes uni-

versitats de tot el món.

BIP 2009. Any II Número 5

LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA,

ENTRE LES 300 MILLORS DEL MÓN

LA UNIVERSITATCELEBRARÀELECCIONS A RECTOREL DIA 2 DE MARÇ

El Consell de Govern acorda

Més informació:

bip@uv.es

www.uv.es/bip

V i c e r e c t o r a t d e R e l a c i o n s I n t e r n a c i o n a l s i C o m u n i c a c i ó

BIPButl let í d ’ Informació Pròpia

La Universitat en xifres

LA INSTITUCIÓ ES TROBA ENTRE

LES PRIMERES 125

UNIVERSITATS EUROPEES