biblioteca de aula para educación infantil
TRANSCRIPT
ì Biblioteca de aula para Educación Infantil Selección de varios libros para esta etapa educa3va.
Laura Colomo Rodriguez
¿DÓNDE PERDIÓ LUNA LA RISA?
ì TÍTOL ORIGINAL: ¿Onde perdeu Lúa a risa?
ì AUTOR I TRADUCTOR: Miriam Sánchez Moreira, 2001.
ì IL·∙LUSTRADOR: Federico Fernández Alonso, 2001.
ì EDITORIAL: Kalandraka, 2001
ì COL·∙LECCIÓ: Llibres per a somiar.
ì LLENGUA ORIGINAL: Gallec
ì Aquest conte narra la història de Luna, una noia que no tenia riure, no el trobava a cap lloc. Aleshores el seu germà va dir que ell s’encarregaria de trobar el riure de la seva germana, i així ho va fer. Va preguntar a tots els animalets del bosc si l’havien vista, però cap d’ells ho havia fet, fins que va arribar al mussol, el qual li va donar una ploma, i li va dir que amb això la faria riure. Finalment, la nena gracies a les pessigolles que li feia la ploma va aconseguir riure, però no va ser la única, perquè el mussol també va fer riure a la lluna
ì És un conte que ens ensenya que no hem de desesperar-‐nos davant de les dificultats, perquè sempre hi haurà algú disposat a ajudar-‐nos quan més ho necessitem, i si és convenient aquesta persona mourà cel i terra per ajudar-‐nos a sen3r millor. A més a més és un llibre amb unes grans il·∙lustracions que faciliten la comprensió d’aquest, tot i que no té molta lletra.
DE VERDAD QUE NO PODÍA
ì AUTOR: Gabriela Keselman
ì IL·∙LUSTRADOR: Noemí Villamuza
ì EDITORIAL: Kókinos, 2001
ì L’autora el dedica a Marcelo G.K. i als seus pares N.V. Aquest llibre va guanyar el 2n premi nacional d’il·∙lustració l’any 2002.
ì Marc era un nen que volia dormir, de veritat que volia, però no de veritat que no podia. La seva mare provava de totes les maneres possibles per a que el nen s’adormís, però no hi havia manera. Fins que al final aconsegueix adormir-‐se.
ì Aquest conte ens mostra una situació que és dóna en moltes famílies avui en dia, un nen amb dificultats per a dormir. Pretén ensenyar tant a pares com a nens, que l’únic que pot controlar les pors és el propi nen, és ell qui ha de ser autosuficient per no caure en la seva pròpia trampa de la imaginació.
EL PUNT
ì TÍTOL ORIGINAL: The dot
ì AUTOR: Peter H.Reynolds
ì TRADUCTOR: Muntsa Fernádez
ì EDITORIAL: Walker Books Ltd, 2003 i Cercle de Lectors.
ì L’autor el dedica al senyor Matson, el seu professor de “mates” de setè, que el va encoratjar a trobar el seu propi “punt”.
ì Laia és una nena que no sap dibuixar, però la seva mestra li fa veure que això no és cert fent-‐li pintar el primer que l’hi sor_s. Laia va fer un punt, el va signar i l’endemà se’l va trobar emmarcat a l’aula. Des d’aquell moment la Laia comença a pintar punts de diferents maneres, fins que l’escola fa una exposició que té molt d’èxit. Amb això la professora li vol fer veure que tothom té una manera d’expressar-‐se, i un punt de crea3vitat. Finalment, la Laia coneix a un noi que tampoc sap dibuixar, i ella l’incita per a que segueixi el mateix procediment que ella havia seguit.
ì Un llibre amb poc argument, però mostra que mai hem de dir “no ho se fer”, ja que això no és cert. Millor o pitjor aprenem a fer les coses, tot s’ha d’intentar perquè mai saps si aquesta acció et pot portar el teu propi èxit.
FREDERICK
ì AUTOR: Leo Lionni,1963
ì TRADUCTOR: Xosé M. González “Oli”, al 2005
ì IL·∙LUSTRADOR: Leo Lionni,1963
ì EDITORIAL: Kalandraka
ì COL·∙LECCIÓ: Llibres per a somiar
ì Una família de ratolins vivien a prop d’un mur que hi havia al llarg d’un prat. Durant l’hivern recollien totes les nous, la palla, el panís i el blat de moro que podien, tots menys el Frederick que deia que recollia rajos de sol, colors i coses que explicar. Els dies d’hivern anaven passant fins que és van quedar sense menjar, i el Frederick va fer-‐los-‐hi tancar els ulls a tot i els va fer imaginar el calor del sol, els colors del prat, i finalment, els va recitar un poema perquè no tenien coses que contar. Així mateix va ser com tots els ratolins se’n van adonar que el Frederick era una poeta.
ì Lionni composa aquesta pe3ta faula que penso que dona una lliçó sobre la vida, tot i que no pretén moralitzar, sinó permetre que el nen pugui trobar el seu propi mon i oferir una pròpia alterna3va.
LA CUCA COLORAINA
ì AUTOR: M.Antònia Molera i Gemma Rosell
ì IL·∙LUSTRADOR: Francesc Rovira
ì EDITORIAL: AMALGAMA edicions, març del 2004
ì COL·∙LECCIÓ: Picamill
ì Era una cuca que sempre estava contenta, i el seu cos era ple de colors. Mica en mica es va anar tornant malhumorada i va anar perdent els seus colors, fins a tornar-‐se grisa. Un dia caminant va trobar un lloc tot ple de colors iva pensar tant de bo tornés a tenir colors. La Llumeta, una pe3ta cuca de llum que vivia amb ella, la va ajudar a recuperar els colors amb la seva caixa dels desitjos, però tot el món es va tornar gris i negre i ella no ho volia això. Va tornar a demanar ajuda a la Llumeta, i va desitjar que tot tornés a tenir color com abans, i així va succeir, per això des d’aquell moment s’anomena la cuca coloraina.
ì Aquest conte ens mostra que els canvis en la nostra ac3tud porten a canvis jsics que desprès no ens agraden, i dels quals en podem penedir més tard. Cal veure que això és un conte i que tot es fic3ci, perquè a la vida real no hi ha cap capsa dels desitjos que arregli allò que no ens agrada.
EL ZAPATERO Y LOS DUENDES ì AUTOR: Eva Mejuto
ì IL·∙LUSTRADOR: Elia Manero
ì EDITORIAL: Kalandraka, 2004
ì COL·∙LECCIÓ: Llibes per a somiar.
ì Narra la història d’un sabater i la seva muller, que gairebé no tenien diners per menjar, però havien de mantenir el negoci. Una nit el sabater és va ferir i no va poder fer les sabates, però a l’endemà les sabates estaven fetes i de molt bona manera. La nit següent és va repe3r el mateix succés, però aquest cop hi van aparèixer dos parells de sabates. El sabater i la seva dona no podien creure-‐s’ho, així que a la tercera nit es van amagar i van mirar que passava. Van veure com dos follets molt menuts i despullats van sor3r d’un forat de la paret. Com agraïment, el matrimoni els hi va fer unes peces de roba, però els follets en veure la roba se la van posar i no van aparèixer mai més.
ì Un clàssic que mostra solidaritat i ajuda per aquells que ho necessiten, i també agraïment pels ajuts oferts.
L’ESCOMBRA DE LA BRUIXA
ì TÍTOL ORIGINAL: L’escombra de la bruixa
ì AUTOR I TRADUCTOR: Mercè Company i Gonzàlez
ì IL·∙LUSTRADOR: Agus_ Asensio i Saurí, 1990
ì EDITORIAL: Edicions SM, setembre 1990, novembre 1990 i octubre 1991
ì La Nana Bunilda és una bisbís que fa desaparèixer els malsons dels nens. Quant va començar portava caminant tots els paquets, però cada vegada en tenia més i no podia portar-‐los. Va demanar ajuda al mussol i al llop, però cap dels dos va poder aguantar tot el que feia la bruixa. Així que la bisbís va decidir crear una escombra, i li va canviar a una bruixa dolenta perquè deien que les escombres de les bruixes dolentes volaven més ràpid. Així doncs, la Bunilda va retallar l’escombra, li va lligar el sac i li va posar un embut. De tal manera que la Bunilda va aconseguir que la bruixa dolenta no fes més mal als altres i ella va poder arribar a temps a tots els llocs.
ì Un gran conte amb grans il·∙lustracions, des3nat a un públic més aviat de primària. Ensenya que aquells que són bons sempre tenen un recompensa, però aquells que són dolents tenen un càs3g.
GATO GUILLE Y LOS MONSTRUOS
ì AUTOR: Rocío Mar_nez
ì IL·∙LUSTRADOR: Rocío Mar_nez
ì EDITORIAL: Kalandraka, maig del 2002
ì COL·∙LECCIÓ: Llibres per a somiar.
ì El Gat Guille és un gat molt poruc que escolta sorolls estranys a casa seva, i va corrents d’una habitació a una altra buscant a la seva mare, fins que arriba un moment que fins i tot la seva mare també està atordida. Però aleshores és el Gat Guille qui explica el perquè dels sorolls a la seva mare.
ì Aquest conte mostra una situació de la vida quo3diana d’un nen qualsevol, que quan és pe3t cada soroll que escolta és com si hi hagués un monstre. Però, finalment ensenya que són situacions habituals de la vida, objectes que hi ha a casa dels quals no s’ha de témer.
EL CANT DE LES BALENES ì TÍTOL ORIGINAL: The wales song
ì AUTOR: Dyan Sheldon,1993
ì TRADUCTOR: Mercè Escardó i Bas
ì IL·∙LUSTRADOR: Gary Blythe
ì EDITORIAL: Kókinos, 1999
ì Aquesta obra va guanyar la medalla de Kate Greenaway.
ì L’àvia de la Lili conta una història a la seva neta sobre les balenes, que minuts desprès l’avi interromp dient que son bes3eses. Tot i així la Lili, creia lo que li havia explicat la seva àvia, i mentre dormia va somiar amb les balenes. L’endemà tota decidida va baixar a l’oceà i va seguir el procés que la seva àvia li havia explicat. Finalment, un cop a l’habitació la Lili va veure molts llum a la finestra i va baixar corrents cap al mar, no sabia si era un somni, però la Lili va sen3r des de ben lluny el murmuri del vent i com les balenes cridaven el seu nom.
ì Una gran conte fic3ci, que fa volar la imaginació de qualsevol, ja sigui pe3t o gran. Ens ensenya que deixar volar la imaginació i creure en coses que no son reals també és bo, ja que ens pot fer crear situacions en les quals pensem més tard si allò ha succeït de veritat o no.
INÉS DEL REVÉS
ì TÍTOL ORIGINAL: Contrary Mary
ì AUTOR: Anita Jeram, 1995
ì TRADUCTOR: Esther Rubio
ì IL·∙LUSTRADOR: Anita Jerams, 1995
ì EDITORIAL: Walker Books Lds i Kókinos al 1996, 1997, 1998, 1999, 2003 i 2004.
ì Inés és una rateta que un dia es desperta i decideix fer-‐ho tot al revés, des de l’esmorzar fins a l’hora de dormi, fins que la seva mare decideix fer-‐ho també al revés.
ì Una rateta entremaliada que representa l’ac3tud de qualsevol nen. Tots poden tenir un dia en el que volen fer les coses del revés, i per això els pares no s’han de desesperar, sinó al inrevés comportar-‐se com ells perquè pugin sen3r per ells mateixos si allò esta ben fet o no.