P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 03/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

152

DENOMINACIÓ : Antiga seu de la Vitri Altres denominacions: Fàbrica can Bofill SITUACIÓ : Carrer de Sant Josep, 5, 7 i 9 DATA DE CONSTRUCCIÓ : Als voltants de 1920 AUTOR : Jaume Sarsanedas Martorell, mestre d’obres

PROMOTOR : Joan Bofill Homs TIPOLOGIA : Arquitectura industrial urbana CONTEXT : Urbà. Desenvolupament industrial en un dels eixos principals de

creixement lineal del nucli antic, essencialment de caràcter residencial entre mitgeres.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Conjunt històric (Zona A). Afectació: 9,5 m (PB + 2PP) d’alçària reguladora RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2500

N

A

A

EQ

AA

A

EQ

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 03/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

152

DESCRIPCIÓ : Conjunt de naus industrials, composat per tres parcel·les contigües

i modulades de forma semblant en la façana principal, de manera que tot i que cada nau és diferent, queden regularitzades, compartint un front unitari al carrer de Sant Josep.

Aquest front, orientat a nord, és de planta baixa i un pis i sobresurt per sobre les diferents cobertes per unificar-les. A l’extrem dret, hi ha un edifici adossat, més baix, que dóna servei a l’empresa com a central de transformació elèctrica.

La façana, pràcticament plana, segueix una composició i un ritme que l’acosten a l’arquitectura racionalista: la proporció horitzontal de les obertures, com l’ampit del coronament, amb a penes unes línies rectes sobresortints del pla, l’absència de cornisa, etc., són aspectes que invoquen ja el racionalisme formal i constructiu. En planta baixa, les obertures són heterogènies i sense ordenació aparent: finestres, dos grans portals, tancats amb persiana metàl·lica, d’accés per a transport de mida mitjana, i també una porta per al personal. Un sòcol fet de d’aplacat de rajola ceràmica i vidriada de color blau fosc, unifica tot el conjunt.

El segon pis és destinat a oficines i ocupa només una petita part en el primer pla. S’obre a l’exterior per cinc finestrals distribuïts al llarg de la façana i d’iguals característiques; alguns han estat reformats i se’ls ha canviat la fusteria. Darrere aquest primer pla frontal continuen les naus de taller i magatzem, amb diferents mides, i també la xemeneia.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Secció de vitrificació i abrillantament de casquets metàl·lics Actual: En desús

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Presenta problemes de solidesa en alguna part de les

naus. VALORACIÓ: Important conjunt industrial que exemplifica el procés de vitrificació,

atès que l’empresa, a part de la nau principal i la xemeneia, conserva un important fons de peces de gran valor.

DADES HISTÒRIQUES: Empresa capdavantera a nivell mundial en el sector del metall i

més concretament en la fabricació i vitrificació de casquets de bombeta. L’antecedent metal·lúrgic d’aquesta família el trobem en Fortià Bofill Munt (1834-1910), llauner, fill de Joan Bofill Espona, fabricant de cotó, i Maria Munt Collell. El seu pare va enviduar i es va tornar a casar amb Rosa Regés, d’Alella (Maresme). En Fortià, l’hereu, va emmalaltir als vint anys i els metges li van

CARRER DE SANT JOSEP 5-7 9

E: 1/300

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 03/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

152

recomanar un canvi d’aires. Va anar a Alella, on la família Regés tenia una ferreteria. Allà va aprendre l’ofici de llauner. El 1857 va tornar a Torelló i es va establir a la casa pairal del carrer Nou núm. 58. L’empresa d’en Fortià es dedicava a fer les virolles metàl·liques que necessitaven les torneries mecàniques de la vila. El 1881 va comprar una casa al carrer del Pont, 19, usada com a obrador i habitatge. El 1884 comprava l’hort del darrere i hi feia un obrador més gran. El 1910 moria i el seu hereu, Joan Bofill Homs (1880-1954) continuava l’empresa. Entre 1914 i 1918 s’uneix a Amado Beneyto, vitrificador de Barcelona, i poc després l’empresa Beneyto és absorbida. El 1919 la ferreteria passà al seu germà Camil. La botiga dels baixos del carrer del Pont va passar a ser oficina. El vitrificat i neteja es feien en un cobert al capdavall del carrer Ges Avall. Després del fracàs expansiu a Milà, pels volts de l’any 1928, la vitrificació es va instal·lar definitivament a Torelló; es van construir dues naus al carrer de Sant Josep núm. 5 i 9, una per a magatzem i l’altra, més gran, per a la vitrificació i abrillantament de casquets. Es construeix la xemeneia per expulsar els gasos nitrosos resultants del procés. Aquesta nau s’ha conservat fins als nostres dies sense modificacions. Fins al 1936 es continuen fabricant virolles i casquets i, a més, pren embranzida la fabricació de tapes de llautó i alumini. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la fàbrica va ser col·lectivitzada juntament amb les de Miquel Vidal, Àngel Rusqué i Plácido Nofre. Durant aquest període varen fabricar bales de màuser dels calibres 7,92 i 7,25; el Comitè d’Indústries de Guerra, instal·lat a la Hispano-Suiza, de Sant Andreu, va enviar diversos tècnics, entre els quals en va destacar el rus Ivan Marcoff. Malgrat la transformació soferta en temps de guerra, la producció mai s’aturà. Joan Bofill Homs va passar aquests anys a Alella. Jaume Bosser i Feliu Cotrina seguien mantenint una certa autoritat a la fàbrica tot i existir un Comitè d’Empresa o Comitè Tècnic Administratiu format per 15 treballadors. Joan Bofill Homs es va quedar a viure a Alella per una forta bronquitis. L’any 1939 es recuperà la titularitat i el mateix any s’obrí l’oficina a Barcelona per atendre millor els clients. La postguerra va ser dura per l’escassetat de primeres matèries i les restriccions energètiques, sobretot la crisi de 1949, per manca de comandes. El 1944 es va convertir en SA i des de 1951 prengué volada com a grup d’empreses. El grup s’Incorporà al plàstic amb un taller al Poble Nou (1951), traslladat a Gràcia el 1957. El 1967 s’inaugurava la fàbrica de plàstic de l’Hospitalet de Llobregat, més gran que la de Gràcia. Entre 1952 i 1965 la fàbrica de Torelló creixia amb la compra de terrenys al voltant d‘aquesta, mètode molt poc pràctic donat que presenta un elevat cost. Per aquest motiu, des de 1966 es construiran naus al polígon industrial de Puigbacó,

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 03/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

152

provocant-ne l’abandó de la nau i la reutililització del magatzem del carrer de Sant Josep. Amb la diversificació de les empreses del grup ja no es depenia d’un producte emblemàtic com els casquets de bombeta. Als anys 80 del segle XX, la fabricació de casquets només representava el 20% de la producció del grup VEMSA. Les virolles tèxtils es van abandonar el 1969 (crisi del torners mecànics). Amb diferents alts i baixos aquesta petita empresa familiar ha arribat als nostres dies formant un grup d’unes quinze empreses, diverses absorcions i algunes de participades. Es tracta d’un grup amb abast i projecció mundial.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

Escrita: - BOSSER, J., BOFILL, J.M., BOFILL, BOFILL, J.A., Tres visions i una història (1857-1998) Grup Vemsa. 1998. AMT, llicències d’obres.

GRAU DE PROTECCIÓ : CAP. És podrà intervenir en l’edifici d’acord amb el que preveu la normativa de la Revisió del Pla General d’Ordenació urbanístic de Torelló.