BI - Ajuntament de Torelló ?· El 1857 va tornar a Torelló i es va establir a la casa pairal del carrer…

Download BI - Ajuntament de Torelló ?· El 1857 va tornar a Torelló i es va establir a la casa pairal del carrer…

Post on 02-Sep-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>P.E.U. CATLEG DEL PATRIMONI HISTRIC, ARQUITECTNIC I PAISATGSTIC DE TORELL. FITXA CATLEG: BI 03/81 </p><p>BI </p><p>SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELL. 2005-2010 </p><p> nm. d'ordre </p><p> 152 </p><p> DENOMINACI : Antiga seu de la Vitri Altres denominacions: Fbrica can Bofill SITUACI : Carrer de Sant Josep, 5, 7 i 9 DATA DE CONSTRUCCI : Als voltants de 1920 AUTOR : Jaume Sarsanedas Martorell, mestre dobres </p><p> PROMOTOR : Joan Bofill Homs TIPOLOGIA : Arquitectura industrial urbana CONTEXT : Urb. Desenvolupament industrial en un dels eixos principals de </p><p>creixement lineal del nucli antic, essencialment de carcter residencial entre mitgeres. </p><p>RGIM URBANSTIC : Planejament Vigent: Revisi del Pla General dOrdenaci Urbana de Torell. Desembre </p><p>1999. Classificaci: Sl Urb Qualificaci: Conjunt histric (Zona A). Afectaci: 9,5 m (PB + 2PP) dalria reguladora RGIM JURDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLNOL DE SITUACI. Escala 1/2500 </p><p>N</p><p>A</p><p>A</p><p>EQ</p><p>AA</p><p>A</p><p>EQ</p></li><li><p>P.E.U. CATLEG DEL PATRIMONI HISTRIC, ARQUITECTNIC I PAISATGSTIC DE TORELL. FITXA CATLEG: BI 03/81 </p><p>BI </p><p>SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELL. 2005-2010 </p><p> nm. d'ordre </p><p> 152 </p><p> DESCRIPCI : Conjunt de naus industrials, composat per tres parcelles contiges </p><p>i modulades de forma semblant en la faana principal, de manera que tot i que cada nau s diferent, queden regularitzades, compartint un front unitari al carrer de Sant Josep. </p><p> Aquest front, orientat a nord, s de planta baixa i un pis i sobresurt per sobre les diferents cobertes per unificar-les. A lextrem dret, hi ha un edifici adossat, ms baix, que dna servei a lempresa com a central de transformaci elctrica. </p><p> La faana, prcticament plana, segueix una composici i un ritme que lacosten a larquitectura racionalista: la proporci horitzontal de les obertures, com lampit del coronament, amb a penes unes lnies rectes sobresortints del pla, labsncia de cornisa, etc., sn aspectes que invoquen ja el racionalisme formal i constructiu. En planta baixa, les obertures sn heterognies i sense ordenaci aparent: finestres, dos grans portals, tancats amb persiana metllica, daccs per a transport de mida mitjana, i tamb una porta per al personal. Un scol fet de daplacat de rajola cermica i vidriada de color blau fosc, unifica tot el conjunt. </p><p> El segon pis s destinat a oficines i ocupa noms una petita part en el primer pla. Sobre a lexterior per cinc finestrals distributs al llarg de la faana i diguals caracterstiques; alguns han estat reformats i sels ha canviat la fusteria. Darrere aquest primer pla frontal continuen les naus de taller i magatzem, amb diferents mides, i tamb la xemeneia. </p><p> EVOLUCI DUSOS: </p><p>Original: Secci de vitrificaci i abrillantament de casquets metllics Actual: En dess </p><p> ESTAT DE CONSERVACI: Regular. Presenta problemes de solidesa en alguna part de les </p><p>naus. VALORACI: Important conjunt industrial que exemplifica el procs de vitrificaci, </p><p>ats que lempresa, a part de la nau principal i la xemeneia, conserva un important fons de peces de gran valor. </p><p> DADES HISTRIQUES: Empresa capdavantera a nivell mundial en el sector del metall i </p><p>ms concretament en la fabricaci i vitrificaci de casquets de bombeta. Lantecedent metallrgic daquesta famlia el trobem en Forti Bofill Munt (1834-1910), llauner, fill de Joan Bofill Espona, fabricant de cot, i Maria Munt Collell. El seu pare va enviduar i es va tornar a casar amb Rosa Regs, dAlella (Maresme). En Forti, lhereu, va emmalaltir als vint anys i els metges li van </p><p>CARRER DE SANT JOSEP 5-7 9</p><p>E: 1/300</p></li><li><p>P.E.U. CATLEG DEL PATRIMONI HISTRIC, ARQUITECTNIC I PAISATGSTIC DE TORELL. FITXA CATLEG: BI 03/81 </p><p>BI </p><p>SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELL. 2005-2010 </p><p> nm. d'ordre </p><p> 152 </p><p>recomanar un canvi daires. Va anar a Alella, on la famlia Regs tenia una ferreteria. All va aprendre lofici de llauner. El 1857 va tornar a Torell i es va establir a la casa pairal del carrer Nou nm. 58. Lempresa den Forti es dedicava a fer les virolles metlliques que necessitaven les torneries mecniques de la vila. El 1881 va comprar una casa al carrer del Pont, 19, usada com a obrador i habitatge. El 1884 comprava lhort del darrere i hi feia un obrador ms gran. El 1910 moria i el seu hereu, Joan Bofill Homs (1880-1954) continuava lempresa. Entre 1914 i 1918 suneix a Amado Beneyto, vitrificador de Barcelona, i poc desprs lempresa Beneyto s absorbida. El 1919 la ferreteria pass al seu germ Camil. La botiga dels baixos del carrer del Pont va passar a ser oficina. El vitrificat i neteja es feien en un cobert al capdavall del carrer Ges Avall. Desprs del fracs expansiu a Mil, pels volts de lany 1928, la vitrificaci es va installar definitivament a Torell; es van construir dues naus al carrer de Sant Josep nm. 5 i 9, una per a magatzem i laltra, ms gran, per a la vitrificaci i abrillantament de casquets. Es construeix la xemeneia per expulsar els gasos nitrosos resultants del procs. Aquesta nau sha conservat fins als nostres dies sense modificacions. Fins al 1936 es continuen fabricant virolles i casquets i, a ms, pren embranzida la fabricaci de tapes de llaut i alumini. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la fbrica va ser collectivitzada juntament amb les de Miquel Vidal, ngel Rusqu i Plcido Nofre. Durant aquest perode varen fabricar bales de muser dels calibres 7,92 i 7,25; el Comit dIndstries de Guerra, installat a la Hispano-Suiza, de Sant Andreu, va enviar diversos tcnics, entre els quals en va destacar el rus Ivan Marcoff. Malgrat la transformaci soferta en temps de guerra, la producci mai satur. Joan Bofill Homs va passar aquests anys a Alella. Jaume Bosser i Feliu Cotrina seguien mantenint una certa autoritat a la fbrica tot i existir un Comit dEmpresa o Comit Tcnic Administratiu format per 15 treballadors. Joan Bofill Homs es va quedar a viure a Alella per una forta bronquitis. Lany 1939 es recuper la titularitat i el mateix any sobr loficina a Barcelona per atendre millor els clients. La postguerra va ser dura per lescassetat de primeres matries i les restriccions energtiques, sobretot la crisi de 1949, per manca de comandes. El 1944 es va convertir en SA i des de 1951 prengu volada com a grup dempreses. El grup sIncorpor al plstic amb un taller al Poble Nou (1951), traslladat a Grcia el 1957. El 1967 sinaugurava la fbrica de plstic de lHospitalet de Llobregat, ms gran que la de Grcia. Entre 1952 i 1965 la fbrica de Torell creixia amb la compra de terrenys al voltant daquesta, mtode molt poc prctic donat que presenta un elevat cost. Per aquest motiu, des de 1966 es construiran naus al polgon industrial de Puigbac, </p></li><li><p>P.E.U. CATLEG DEL PATRIMONI HISTRIC, ARQUITECTNIC I PAISATGSTIC DE TORELL. FITXA CATLEG: BI 03/81 </p><p>BI </p><p>SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELL. 2005-2010 </p><p> nm. d'ordre </p><p> 152 </p><p>provocant-ne laband de la nau i la reutililitzaci del magatzem del carrer de Sant Josep. Amb la diversificaci de les empreses del grup ja no es depenia dun producte emblemtic com els casquets de bombeta. Als anys 80 del segle XX, la fabricaci de casquets noms representava el 20% de la producci del grup VEMSA. Les virolles txtils es van abandonar el 1969 (crisi del torners mecnics). Amb diferents alts i baixos aquesta petita empresa familiar ha arribat als nostres dies formant un grup dunes quinze empreses, diverses absorcions i algunes de participades. Es tracta dun grup amb abast i projecci mundial. </p><p> BIBLIOGRAFIA: </p><p>Grfica: - AJUNTAMENT DE TORELL, Revisi del Pla General dOrdenaci Urbana. Estructura i Usos del Sl Urb i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plnols sobre el Conjunt Histric, E. 1:250. Torell 1999. </p><p>Escrita: - BOSSER, J., BOFILL, J.M., BOFILL, BOFILL, J.A., Tres visions i una histria (1857-1998) Grup Vemsa. 1998. AMT, llicncies dobres. </p><p>GRAU DE PROTECCI : CAP. s podr intervenir en ledifici dacord amb el que preveu la normativa de la Revisi del Pla General dOrdenaci urbanstic de Torell. </p></li></ul>

Recommended

View more >