bbva sitació econòmica catalunya 2011

Situaci CatalunyaRafael Domnech Economista en Cap, Economies Desenvolupades 16 de juny de 2011

SITUACI CATALUNYA / 16 de juny de 2011

Pgina 2

El creixement global es recolza en les economies emergents. Els acords de les cimeres de mar a Europa no han estat suficients per calmar els mercats i elsdiferencials es mantindran elevats. Laugment de la inflaci (petroli) avana les pujades de tipus

A Espanya limpuls reformador compensa parcialment els riscos a la baixa i afavorir la intensitat de la recuperaci. Cal assegurar el compliment delsobjectius de dficit, la recapitalitzaci del sistema financer i una reforma importantde la negociaci collectiva. Les CCAA han de demostrar un comproms imperatiuamb els objectius fiscals

Lajust de la demanda interna, liderada pel sector pblic, far que la suaurecuperaci de leconomia catalana depengui de la demanda externa i, especialment, del turisme

La innovaci i leducaci i ls eficient dels seus rendiments, claus per aconseguir un major creixement futur

Principals missatges1

2

3

4


Pgina 3

Secci 1

Entorn internacional: recuperaci, pertorbacions globals i vulnerabilitatsSecci 2

Perspectives de leconomia espanyola: continua la lenta recuperaciSecci 3

Economia catalana

ndex


Pgina 4

Secci 1: Entorn internacional

Previsions de creixement mundial

Previsions de creixement (%)Font: BBVA Research

Leconomia mundial creixer un 4,4% tant en 2011 com en 2012, impulsada per les economiesemergents

Els preus actuals del petroli noms afectaran lleugerament el creixement mundial

0

3

6

9

12

E

U

A

U

E

M

E

s

p

a

n

y

a

X

i

n

a

s

i

a

E

m

e

r

g

e

n

t

s

e

n

s

e

X

i

n

a

L

a

t

a

m

7

E

A

G

L

E

S

T

u

r

q

u

i

a

M

n

2010 2011 2012


Pgina 5


Inflaci a lala i poltica monetria

Previsions dinflaciFont: BBVA Research

Bancs Centrals

Avanament de pujades de tipusdinters

Heterogenetat en la resposta: ms lenta Fed que BCE

BCE FedAvui 1,25 0,25Abril 2012 2,00 0,50

Tipus dinters oficialsFont: BBVA Research, BCE i Fed

0

2

4

6

8

10

E

U

A

U

E

M

E

s

p

a

n

y

a

X

i

n

a

s

i

a

E

m

e

r

g

e

n

t

s

e

n

s

e

X

i

n

a

L

a

t

a

m

7

E

A

G

L

E

S

T

u

r

q

u

i

a

2010 2011 2012


Pgina 6


Un euro sobrevalorat front al dlarTipus de canvi euro-dlarFuente: BBVA Research

* La lnia discontnua s el promig simple del tipus de canvi dequilibri assolit sobre modelsalternatius. La lnia contnua s el promig simple de la paritat de poder de compra i la resta de models

Raons per esperar una sobrevaloraci?

Diferencials de tipus dinters

Desequilibri exterior a EUA

Consolidaci fiscal a EUA

Rigidesa canviria del renminbi

Equilibri Estimat*Dlar-euro

0,70

0,800,90

1,00

1,101,20

1,30

1,40

1,501,60

1,70

1

9

9

0

1

9

9

1

1

9

9

2

1

9

9

3

1

9

9

4

1

9

9

5

1

9

9

6

1

9

9

7

1

9

9

8

1

9

9

9

2

0

0

0

2

0

0

1

2

0

0

2

2

0

0

3

2

0

0

4

2

0

0

5

2

0

0

6

2

0

0

7

2

0

0

8

2

0

0

9

2

0

1

0

2

0

1

1

La crisi a Europa pot revertir la sobrevaloraci


Pgina 7


Europa: continuen les tensions

Flexibilitat limitada en la compra de bons. La majorcapacitat de prstec encara per aprovar en juny

Millorar lEFSF1 i aprovar el fons permanent de rescatEFSM2

Les cimeres no han abordat el problema de solvncia, posposant les solucions

Abordar els problemes de solvncia

Saprova el Pacte Euro Plus que, amb la reforma del PEC3, ajudar a prevenir crisis futures

Reformes per reforar la vigilncia macro

Qu es necessita per acabar amb la crisi de deute?

1 European Financial Stability Facility2 European Financial Stabilisation Mechanism3 Pacte dEstabilitat i Creixement


Pgina 8


Europa: continuen les tensions Esgotament dels mercats davant les solucions parcials als possibles problemes de solvncia Els diferencials en pasos perifrics es mantindran elevats, especialment davant els temors a una

reestructuraci del deute grec

Diferencial del tipus dinters a 10 anys amb AlemanyaFont: BBVA Research a partir de Datastream

0100200300400500600700800900

100011001200130014001500

m

a

r

1

0

a

b

r

1

0

m

a

i

g

1

0

j

u

n

y

1

0

j

u

l

1

0

a

g

1

0

s

e

t

1

0

o

c

t

1

0

n

o

v

1

0

d

e

s

1

0

g

e

n

1

1

f

e

b

1

1

m

a

r

1

1

a

b

r

1

1

m

a

i

g

1

1

j

u

n

y

1

1

Gr IR PT ES IT BE


Pgina 9

Grcia

Portugal

Irlanda

Elevats dficit i deute Falsegen els comptes pblics Desequilibri extern alt

Escs creixement i productivitat Dficit pblic difcil dajustar Desequilibri extern que no

corregeix

Sobredimensionament financer Endeutament privat Bombolla immobiliria


Europa: continuen les tensions Malgrat tot, Espanya comparteix molts aspectes de preocupaci amb els altres tres pasos

perifrics, respecte dels quals s'ha desforar per allunyar-s'hi cada cop ms

Dficit en CCAA

Reformes estructurals

Reestructuraci bancria

Problemes en perifrics Riscos a Espanya


Pgina 10

Secci 1

Entorn internacional: recuperaci, pertorbacions globals i vulnerabilitats

Secci 2


Economia catalana

ndex


Pgina 11

Secci 2: Perspectives de leconomia espanyola

Escenari macroeconmicEspanya: creixement observat del PIB i previsions del Model MICA-BBVA (% t/t) Previsi Actual: 10 de juny de 2011Font: BBVA Research

ICal 20% ICal 40% ICal 60%Estimaci puntual Primera publicaci

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2

T

0

9

3

T

0

9

4

T

0

9

1

T

1

0

2

T

1

0

3

T

1

0

4

T

1

0

1

T

1

1

2

T

1

1

Previsions a curt termini

Les previsions es mantenen estables des del primer trimestre

Estimem que el 2T11 ha comenat amb un creixement de 3 dcimes


Pgina 12


Escenari macroeconmic

2010 2011 2012(Taxes anuals, %) Espanya UEM Espanya UEM Espanya UEMConsum llars 1,3 0,7 0,4 1,1 0,9 1,3Consum AA.PP. -0,7 0,7 -1,1 0,2 -0,3 0,1FBCF -7,5 -0,8 -3,8 1,8 2,4 2,7

Equip. i altres productes 1,9 3,4 2,6 3,2 4,9 3,2Construcci -11,1 -3,7 -7,7 -1,2 1,2 0,8Habitatge -16,5 -2,9 -7,5 -0,3 3,6 0,7

Demanda nacional (*) -1,1 0,8 -0,9 1,1 1,0 1,3Exportacions 10,3 10,6 10,6 7,1 6,2 5,0Importacions 5,5 8,7 3,7 5,7 3,6 4,9Saldo exterior (*) 1,0 0,9 1,7 0,7 0,6 0,2

PIB pm (% a/a) -0,1 1,7 0,9 1,7 1,6 1,5Pro-memriaPIB sense inversi en habitatge 0,9 1,9 1,3 1,8 1,5 1,5PIB sense construcci 1,7 2,3 2,1 2,1 1,6 1,5Ocupaci total (EPA) -2,3 -0,4 -0,7 0,5 0,8 0,8Taxa datur (% Actius) 20,1 10,0 20,8 9,7 20,5 9,3Saldo compte corrent (%PIB) -4,5 -0,5 -2,9 0,0 -2,4 0,2Saldo de les AA.PP. (% PIB) -9,2 -6,0 -6,0 -4,4 -4,4 -3,7IPC mitjana anual 1,8 1,6 2,9 2,7 1,3 1,6

Espanya i UEM: previsions macroeconmiques Font: BBVA Research a partir dorganismes oficials

(*) contribucions al creixement del PIB.


Pgina 13


Mxima rigorositat fiscalAssolir els objectius pressupostaris permetria disminuir la prima de risc significativament Lobjectiu s ambicis: el dficit de les AAPP haur de reduir-se en ms de 6pp del PIB per arribar

a lobjectiu del -3% del PIB en 2013 En 2011 recau en gran part en les CCAA: les CCAA hauran de reduir el dficit en 1,5 pp, realitzant

en 2011 quasi el 90% de lajustament necessari per garantir lacompliment de lobjectiu del -3% del PIB establert per a 2013

Contribuci a lajustament *(pp del PIB)Font: BBVA Research a partir de MEH Propostes

Transparncia i pressupostosplurianuals per a totes les AAPP

Regles fiscals que limitin la despesa al creixement del PIB nominal de tendncia

Consell Assessor Poltica Fiscal dependent del Parlament

-3,3

-1,6 -1,4-0,9

-1,8

-5-4-3-2-10123

2

0

1

0

(

a

)

2

0

1

1

(

p

)

2

0

1

2

(

p

)

2

0

1

3

(

p

)

2

0

1

4

(

p

)

Increment del dficit (+)

Reducci del dficit (-)

Administraci central Comunitats autnomesCorporacions locals Seguretat Social Total


Pgina 14

Les necessitats de capital sn acotades (3-5% PIB) i estan concentrades en un nmero redutdentitats (un ter dels actius del sistema)


Reestructuraci financera

Entitats espanyoles: rati de capital principal i apellacial BCE (desembre 2010) (% del PIB)Font: BBVA Research a partir de dades de BdE, CECA i fonts individuals Ha de produir-se el ms aviat possible

lentrada de capital privat per aconseguir una resoluci rpida i definitiva en aquelles

entitats que ho requereixin

Lobjectiu de la reestructuraci ha de ser un sistema financer composat dentitats solvents,

eficients i competitives sotmeses a la disciplina de mercat

-1%

1%

3%

5%

7%

9%

11%

13%

15%

4% 6% 8% 10% 12% 14%Rati de capital principal

A

p

e

l

l

a

c

i

a

l

B

C

E

(

%

d

'

a

c

t

i

u

s

)

* Incorporades 21 entitats del sistema financer espanyol.Font: BBVA Research a partir de dades de BdE, CECA i fonts individuals

Entitats amb necessitats de capital (BdE)

Promig de capital principalde les entitats

Promig d'apellaci al BCE de les

entitats


Pgina 15


Mercat laboralDesviacions de la inflaci subjacent respecte de l'objectiu i de l'atur respecte de la taxa natural

BEL

FRA

ALE

ITA

HOL

GRC

IRL

PRT

ESP

AUS

FIN

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

-

1

,

0

-

0

,

5

0

,

0

0

,

5

1

,

0

1

,

5

2

,

0

2

,

5

3

,

0

Bretxa d'inflaci, 2011T1/2010T1

B

r

e

t

x

a

d

'

a

t

u

r

Consideracions

Tmids avenos en la firma de convenis a nivell dempresa

Larbitratge no elimina l'ultra-activitat

Proposta encara restrictiva en termes de flexibilitat interna

La possibilitat de desvinculaci del conveni en clusules relatives alssalaris encara s complexa

Lefectivitat de la reforma dependr de la bona voluntat de les parts


Pgina 16


PerspectivesLadopci de reformes estructurals ha contribut a millorar la percepci dels mercats sobre la situacide leconomia espanyola

Per necessitem avanar en els ajustos i reformes amb ms rapidesa i ambici

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

1997-2008 2009-2020

UEM Espanya

Espanya vs. UEM: PIB potencial(% a/a)Font: BBVA Research


Pgina 17

Secci 1

Entorn internacional: recuperaci, pertorbacions globals i vulnerabilitats

Secci 2


Economia catalana

ndex


Pgina 18

Secci 3: Economia catalana

Escenari de creixement regionalA nivell regional continuaran observant-se divergncies significatives tant en creixement com en ocupaci

Factors de risc diferenciadors entre ComunitatsAutnomesFont: BBVA Research

ndex global de factors de risc i previsions de creixement en 2010 Font: BBVA Research i INE

Excsoferta

habitatge

Deuteprivat Atur

DeuteCCAA

Consoli-daci

pblica

Obertura exterior

Pas Basc Astries Cantbria Madrid Navarra Arag La RiojaGalciaC. i Lle Balears Catalunya Extremadura Canries Mrcia C. la Manxa Valncia

AND

ARA

AST

BAL

CANA

CANT

CiL

ClM

CAT

EXT

GALRIO MAD

MUR

NAV

PBAS

VAL

R2 = 0,556

-1,5%

-1,0%

-0,5%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

-

2

,

0

-

1

,

5

-

1

,

0

-

0

,

5

0

,

0

0

,

5

1

,

0

1

,

5

2

,

0

2

,

5

ndex global regional

C

r

e

i

x

e

m

e

n

t

d

e

l

P

I

B

e

n

2

0

1

0


Pgina 19


Activitat i perspectives

Els indicadors sobre leconomia catalana mostren dubtes sobre la solidesa de la recuperaci

Activitat econmica i perspectives per al proper trimestreFont: Enquesta sobre Activitat Econmica BBVA Research

* Desviacions normalitzades respecte del promig histric, srie desestacionalitzada

)

-3

-2

-1

1

2

3

4

m

a

r

-

0

1

m

a

r

-

0

3

m

a

r

-

0

5

m

a

r

-

0

7

m

a

r

-

0

9

m

a

r

-

1

1

Activitat Perspectives

Enquesta BBVA


Pgina 20


Mercat immobiliariCatalunya: compravenda d'habitatges (dades desestacionalitzades i corregides d'efectes de calendari)Font: BBVA Research a partir de MFOM

-25-20-15-10-505

1015

202530

m

a

r

-

0

8

j

u

n

y

-

0

8

s

e

t

-

0

8

d

e

s

-

0

8

m

a

r

-

0

9

j

u

n

y

-

0

9

s

e

t

-

0

9

d

e

s

-

0

9

m

a

r

-

1

0

j

u

n

y

-

1

0

s

e

t

-

1

0

d

e

s

-

1

0

m

a

r

-

1

1

m/m (CVEC) t/t (CVEC)

El mercat immobiliari, desprs dels canvis ocasionats per la fiscalitat (IVA i eliminaci de la deducci per compra dhabitatge en lIRPF) retorna a ritmes dbils de creixement

Compravenda dhabitatges


Pgina 21


Mercat laboral5

8

.

6

-

0

.

1

1

.

9

8

.

1

-

2

.

0

3

5

.

1

0

.

7

1

0

.

6

-

9

.

7

5

.

5

3

.

0

1

1

.

1

-

1

.

0

5

.

6

7

.

2

3

.

6

2

5

.

2

-5%-4%-3%-2%-1%0%1%2%3%4%5%6%7%8%9%

10%

A

N

D

A

R

A

A

S

T

B

A

L

C

A

N

C

N

T

C

i

L

C

L

M

C

A

T

V

A

L

E

X

T

G

A

L

M

A

D

M

U

R

N

A

V

P

B

A

S

R

I

O

-35-30-25-20-15-10-50510152025303540455055606570

Milers de persones (dta.) t/t, % (esq.)

2

7

.

7

2

3

.

0

2

2

.

4

2

1

.

6

2

0

.

1

1

7

.

9

1

6

.

2

1

5

.

9

1

5

.

5

1

5

.

2

1

5

.

2

1

4

.

5

1

2

.

3

1

0

.

9

1

6

.

6

2

3

.

5

2

3

.

2

2

7

.

2

0

5

10

15

20

25

30

C

A

N

A

N

D

E

X

T

M

U

R

V

A

L

B

A

L

C

L

M

E

S

P

C

A

T

A

S

T

M

A

D

C

i

L

G

A

L

R

I

O

A

R

A

C

N

T

N

A

V

P

B

A

S

Canvi en latur CVEC en el trimestreFont: BBVA Research a partir dINE

Taxa datur per CCAA (1T10, % poblaci activa)Font: BBVA Research a partir dINE

Lactivitat econmica encara s incapa de generar ocupaci neta i lajustament del mercat laboral continua sent intens. Els primers senyals positius en termes de creaci docupacipodrien arribar a finals de 2011, per fins 2012 no es comenar a reduir lleugerament la taxa datur


Pgina 22


Turisme

2009 2010 gen-abr 2011Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya

Entrada turistes (total) -2,8 -7,1 12,4 6,4 5,0 5,4Residents a Espanya 0,1 -4,5 8,0 2,6 -1,3 0,6Estrangers -6,4 -10,5 15,8 11,9 10,7 12,9Despesa turstica -6,7 -7,2 9,8 2,0 2,2 8,7

Entrada de viatgers en el territori i despesa total (variaci interanual, %)Font: BBVA Research a partir dINE i IET

El turisme, a lespera de linici de la temporada alta, ser un dels motors de leconomia catalana aquest any, recolzat per la prdua datractiu dels competidors


Pgina 23


Sector pblic

000102

03 04050607

08 09

10 (a)

11(p)

-1

0

1

2

3

4

5

-1 0 1 2 3 4 5Increment del deute 2009-2010 (pp del PIB)

D

f

i

c

i

t

2

0

1

0

(

%

P

I

B

)

-2,41

-3,86

-2,66

-1,30 -1,10-1,00

-1,30

-4,5-4,0-3,5-3,0-2,5-2,0-1,5-1,0-0,50,0

2

0

0

9

2

0

1

0

(

a

)

2

0

1

1

(

p

)

2

0

1

2

(

p

)

2

0

1

3

(

p

)

2

0

1

4

(

p

)

Generalitat Consell de Poltica Fiscal i Financera

Generalitat de Catalunya: objectiu de dficit (% del PIBFont: BBVA Research a partir de Generalitat de Catalunya

Catalunya: dficit i increment del deute (% del PIBFont: BBVA Research a partir de MEH i BdE

La contracci de la despesa pblica sestendr als propers anys

Lincompliment dels objectius de dficit el 2010 dirigeix latenci cap a la credibilitat i sostenibilitat dels comptes


Pgina 24


Perspectives de creixement regionalEn general, la dispersi disminuir, per continuar havent-hi heterogenetat entre regions

Espanya

Rio

PBas

Nav

Mur

Mad

Gal

Ext

ValCAT

CiLCant

Can

Bal

AstAra

And

0,5%

0,6%

0,7%

0,8%

0,9%

1,0%

1,1%

1,2%

1,3%

1,4%

-1,5% -1,0% -0,5% 0,0% 0,5% 1,0% 1,5%

Creixement del PIB en 2010

C

r

e

i

x

e

m

e

n

t

d

e

l

P

I

B

e

n

2

0

1

1

Previsions de creixement del PIB per CCAA2011

Madrid 1,3Balears 1,3Pas Basc 1,3Navarra 1,2Rioja (La) 1,0Extremadura 1,0Espanya 0,9Arag 0,8Valncia 0,8Astries 0,8Canries 0,8Catalunya 0,8Castella i Lle 0,7Cantbria 0,7Galcia 0,7Mrcia 0,6Andalusia 0,6Castella-La Manxa 0,5Font: BBVA ResearchData: 13 de juny de 2011

Creixement del PIB per CCAAFont: BBVA Research


Pgina 25


El sector innovador

05

101520253035404550

A

l

t

M

i

t

j

-

a

l

t

M

i

t

j

-

b

a

i

x

B

a

i

x

A

l

t

M

i

t

j

-

a

l

t

M

i

t

j

-

b

a

i

x

B

a

i

x

E

m

p

r

e

s

e

s

i

n

n

o

v

a

d

o

r

e

s

P

I

B

Pes de les exportacionscatalanes

Exportacions

per contingut tecnolgic (%) Pes de Catalunya sobre Espanya (%)

Exportacions tecnolgiques, empreses innovadores i PIBFont: BBVA Research a partir dIdescat

Exportacions i empreses innovadores

Un bon punt de partida: exportacionsesbiaixades cap a un nivell tecnolgicelevat, amb un pes de les exportacionsi de les empreses innovadores persobre del seu pes relatiu en termes de PIB


Pgina 26


El sector innovador

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

2,2

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Catalunya Espanya UE-27

Un bon punt de partida: un esfor de despesa superior a la mitjana espanyola, per insuficient perassolir la plena convergncia amb la UE

Leficcia del sistema, amb disminuci del pes de les patents i del nombre dempreses durantlltim cicle expansiu, alerta sobre leficincia del sistema

0

5

10

15

20

25

30

2

0

0

1

2

0

0

2

2

0

0

3

2

0

0

4

2

0

0

5

2

0

0

6

2

0

0

7

2

0

0

8

2

0

0

9

-20

-15

-10

-5

0

5

10

Pes sobre total Espanya,%(esq.)Variaci anual,%(dta.)

Despesa interior bruta en R+D (%del PIB)Font: BBVA Research a partir dIDESCAT

Catalunya: sollicituds de patentsFont: BBVA Research a partir dINE


Pgina 27


Sistema educatiu regional

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

-40 -30 -20 -10 0 10 20 30 40renda relativa per capita

nivell relatiu de formaci

25-34 25+H

Ex

An Cn

CMMu

As Ar Ri

Ba

Na MaPB

CatCL

Cnt

Ga Va

Nivell relatiu de formaci en anys vs. nivell relatiu de renda per capita Font: elaboraci prpia a partir del Cens 2001

Educaci

Clara relaci entre el nivell de renda i el nivell de formaci: (R2=0,61). Catalunya, per la seva composicisectorial, ha aconseguit mantenir un nivell de renda superior al que correspondria pel nivell relatiu formatiu de la poblaci

En joves, sobserven els esforos cap a la convergncia en nivells educatius en relaci al conjunt de lEstat


Pgina 28


Sistema educatiu regional

80

85

90

95

100

105

110

115

120

125

130

FP1 Batxillerat FP2 Univer.1 Univer.225+H 25-34

Desglossament de la poblaci catalana amb estudis post-obligatoris per nivell ms alt assolit (100=promig nacional)Font: elaboraci prpia a partir del Cens 2001

Educaci

El lleuger avantatge de Catalunya en el nivell educatiu es recolza en nivells mitjos


Pgina 29


Educaci i innovaci a CatalunyaAmbds aspectes, determinants per a continuar amb laven en PIB per capita

Rio

PBasNav

Mur

Mad

Gal

Ext

Val

CAT

ClM

CiL Cant

Can

Bal

Ast

Ara

And

ESP

R2=0,84

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

25 30 35 40 45 50 55%de poblaci amb al menyseducaci secundria (2008)

P

I

B

p

e

r

c

a

p

i

t

a

e

n

2

0

0

8

(

c

o

n

s

t

a

n

t

s

d

e

2

0

0

0

)

Rio

PBasNav

Mur

Mad

Gal

Ext

Val

CAT

ClM

CiLCant

Ast

Ara

And

R2=0,75

60

70

80

90

00110

20

30

140

150

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0R+D s/ PIB(%):promig 2000-2009

Bal

Can

Recerca i Desenvolupament i PIB per capita relatiuFont: BBVA Research a paritr dINE

Educaci i PIB per capitaFont: INE, ngel de la Fuente i BBVA Research

P

I

B

p

e

r

c

a

p

i

t

a

r

e

l

a

t

i

u

Situaci CatalunyaRafael Domnech Economista en Cap, Economies Desenvolupades 16 de juny de 2011

bbva sitació econòmica catalunya 2011

Documents