2015

El Barcelona Pensa és un festival promogut per la Facultat de Filosofia de la UB i té com a objectiu la difusió, apropament i transmissió de la filosofia per tal de fer accessibles aquells discursos i problemes teòrics que ens permeten comprendre, i potser transformar, allò que som i ens envolta.

El festival aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d’una cultura crítica i participativa en la que tothom ha de poder sentir-se implicat. Per això, el projecte està destinat a convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, esborrant la frontera tradicional entre alta i baixa cultura, i fent del pensament teòric i reflexiu un element fonamental de la nostra experiència. Es tracta d'oferir criteris i reflexions als ciutadans que ens permetin pensar les nostres decisions tant en l’àmbit ètic, com polític o estètic, i d’aprendre plegats interactuant des dels diversos àmbits culturals i socials de la ciutat. És per això que el festival de filosofia ha de contribuir també a millorar la imatge internacional de Barcelona, fent valdre el seu tarannà cultural i no només comercial, alhora que inspira una acció democràtica i igualitària.

El festival proposa temàtiques plurals per a públics diversos i treballa sota els principis de la transversalitat disciplinaria, la inclusió, la creativitat i la col·laboració entre institucions públiques, però també amb la iniciativa privada que es vulgui comprometre amb l’enfortiment d’un teixit cultural a l’abast de tothom.

Equip organitzador

Direcció

Laura Llevadot

Coordinació

Martha Palacio Ester Jordana Ana Wasmer

Comunicació

Roman Aixendri Martí Juan Gabaldón

Disseny Entorn Web Audiovisuals

Genís Carreras Alina Mierlus Flor Aliberti

Dilluns 16 Dimarts 17

9-19,30h Les revoltes lògiques: 150 anys d'Alícia al País de les Meravelles

Facultat de Filosofia

17h Animals que pensen: l'origen de la filosofia

(Visita guiada. Diversos dies)

Museu d’Arqueologia de Catalunya

18h El filòsof metge i el filòsof artista Llibreria Calders

19h Pensament xinès

Casa Àsia

19h El joc com a problema filosòfic C.C. Golferichs 19h La filosofia del quotidià Llibreria

Calders

19,30h Cafè filosòfic. Pensar amb Genoveva Martí: "El valor de la veritat" La Central 20h Pensar la fi: Cinema apocalíptic i Filosofia Filmoteca de

Catalunya 20h II Cabaret Filosòfic : Animalpensando L'Horiginal 19,45h Arquitectura en transformació COAC

Dimecres 18 Dijous 19 10-14h Viquimarató “Enriquint els fons filosòfic

de la Viquipèdia Facultat de Filosofia 10-14h

Pensar la tècnica: Jornada sobre noves tecnologies i pensament

Facultat de Filosofia

17h Ètica i neurociència Hospital Clínic

17- 18,15h/ 19,30h

Antic Règim i revolució a Hegel i Mozart + Concert Mozart

Paranimf de la UB

18h Fotofilosofia Facultat de Filosofia 18,30h Pensar en vinyetes Llibreria

Gigamesh

18h Ments i màquines Centre d'Arts Santa Mònica

18,30h Pensar la fi: Cinema apocalíptic i Filosofia Filmoteca de Catalunya

18,30h Ex-posicions: autorepresentacions a l’era Youtube

La Virreina Centre de la imatge

19h De gats, cucs i altres criatures. El filòsof davant la física contemporània I: La teoria de la relativitat

C.C. Golferichs

19h "Thinking through our ears: aesthetics and politics of listening". Conferència Peter Szendy

MACBA

19h Amor i Humor

Palau Moja

19,30h Cafè filosòfic. Pensar amb Xavier Antich: "Estrangeria i hospitalitat: un problema també filosòfic?"

Llibreria +Bernat

19,30h Cafè Filosòfic. Pensar amb Josep M. Esquirol: "La filosofia, el desig i el paradís” La Central

Divendres 20 Dissabte 21

11-13h Jugar a Pensar. La reflexió comença a la infantesa

Teatre Plataforma I+D. E. Eòlia

11,30-13h La filosofia també és cosa de nens/es CCCB

18h L’eròtica socràtica C.C. Can Deu

11-14h Pensament no-normatiu: Taller de Pensament Lliure i debat sobre la discapacitat intel·lectual

CCCB

18,30h

L'ARPV: fotografia, realitat augmentada i espai públic

La Virreina Centre de la imatge

11-13h Taller d’aforismes Biblioteca Vila de Gràcia

19h Filosofia Japonesa

Casa Àsia 11h

Futur de coneixement o d’ignorància?

Ateneu Barcelonès

19h

De gats, cucs i altres criatures. El filòsof davant la física contemporània II: La teoria quàntica

C.C. Golferichs

18h El pensador en moviment Llibreria Altaïr

19,30h

Café Filosòfic. Pensar amb Manuel García-Carpintero: "¿Es posible adquirir conocimiento de las ficciones?"

Llibreria +Bernat

19h Flash Philosophy La Cervesera Artesana

19h Conferència de Giacomo Marramao CCCB 19,30h Pensar la fi: Cinema apocalíptic i Filosofia Filmoteca de Catalunya

20,30h Recital indisciplinat Inusual Project

Dilluns 16

9-1

9,3

0h

Les revoltes lògiques: 150 anys d'Alícia al País de les Meravelles

Facultat Filosofia UB| Sala Gran

Amb Francisco Caja (UB), Manuel García-Carpintero (UB) Antonio Castilla (UB), Irene Domínguez (psicoanalista), Àngela Lorena Fuster (UB), i Miguel Morey (UB), Sergi Oms (UB), Pere Saborit (UB) i Virginia Trueba (UB).

Coincidint amb la commemoració dels 150 anys de l’obra de Lewis Carroll, Alícia al País de les Meravelles (1865), proposem una jornada d’estudi i reflexió al voltant d’aquesta obra cabdal. Plena d’endevinalles,

misteris, paradoxes, i comentaris satírics sobre política, estètica, usos socials, literatura, lingüística, matemàtica i lògica formal, en aquest text conflueixen problemes fonamentals de la filosofia.

Matí

9:00h Alícia i la realitat de la ficció, a càrrec de Manuel García-Carpintero.

9:45h Alícia i la estètica, a càrrec de Francisco Caja.

10:30h Alícia i la lògica, a càrrec de Sergi Oms.

Pausa

11:45h Alícia i la Lògica del sentit, a càrrec de Miquel Morey.

12:30h Alícia i la literatura, a càrrec de Virginia Trueba.

Tarda

16:00h Alícia i el cinema d’animació, a càrrec d’Antonio Castilla.

16:45h Alícia i el feminisme, a càrrec d’Àngela Lorena Fuster.

Pausa

18:00h Alícia i Lacan, a càrrec d’Irene Domínguez.

18:45h Alícia i l’antropologia, a càrrec de Pere Saborit.

18

h El filòsof metge i el filòsof artista Llibreria

Calders

Amb Josep Joan Ferrarons i Llagostera (Cedres Vermells), Josep Monserrat Molas (UB) i Víctor Pérez i Flores.

Entre el filòsof metge reivindicat en la Grècia clàssica i el filòsof artista nietzschià es tramen tot de fils al voltant de qüestió de la cura de l’ànima, d’un mateix i dels altres, o la fortalesa, l’autenticitat i la sobirania d’un jo que afirma la vida sense negar el dolor i el patiment. Entre l’un i l’altre el filòsof esdevé un

element subversiu de l’existència que interpel·la les maneres de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món per convidar-nos a crear formes de vida i d’existència que ens portin a “arribar a ser qui som”.

Presentació de Nietzsche, F. El naixement de la Tragèdia editat per Cedres Vermells i Bertrana, P. Jo! Memòries d’un metge filòsof editat per Ela Geminada.

19

h El joc com a problema filosòfic

C.C. Golferichs | Sala d'Actes

Amb Núria Sara Miras Boronat (UB), Oriol Ripoll (creador de jocs i consultor de l’Agència Jocs al segon) i Angélica Sátiro (directora de Casa Creativa).

El joc és una de les activitats més esteses entre els éssers capaços d'acció, entre els quals s'hi compten homes, animals, déus i personatges inanimats i de ficció. Nens i adults de totes les edats i els gèneres, etapes històriques, tradicions, cultures i estatus socials exhibeixen conductes lúdiques (entre les quals

s'inclouen les formes més primitives de joc, els jocs organitzats, certes subclasses de comportament ritual, festivals, celebracions, oci, activitats recreatives, jocs d'atzar, entre d'altres). L’imaginari col·lectiu és ple d’imatges, metàfores i conceptes relatius al camp del lúdic; al·lusions al joc són presents en passatges clau de les grans obres filosòfiques del passat, de Plató a Wittgenstein i Gadamer, passant per Tomàs d’Aquino i Kant. No obstant això, la relació entre joc i pensament ha estat poc explotada per la filosofia. La recerca sobre el joc creix exponencialment en el segle XX i s'integra en diferents disciplines: teoria de jocs matemàtics i econòmics, art, literatura, estudis culturals, antropologia, etnografia, sociologia, psicologia, pedagogia, entre d'altres. Al Barcelona Pensa 2015 voldríem acostar-nos al joc i a

la seva relació amb el pensament reflectint aquesta multiplicitat de perspectives. És per això que voldríem reunir especialistes de diversos àmbits de la cultura i l’educació per tal que ens expliquin com veuen aquesta relació.

19

,30

h

Cafè filosòfic. Pensar amb Genoveva Martí: "El valor de la veritat".

La Central

Amb Genoveva Martí (UB-ICREA).

El benestar o la felicitat son béns fonamentals que perseguim els éssers humans, però sovint preferim 'saber la veritat', tot i que mantenir-nos en la ignorància ens faria més feliços. Per què? Té la realitat objectiva un valor intrínsec?

20

h II Cabaret Filosòfic : Animalpensando L'Horiginal

Posada en escena: Gastón Gelabert. Selecció de textos: Bernat Castany, Gastón Gelabert i Virginia Trueba.

Si en la passada edició aquest Cabaret va voler donar veu als deliris de la filosofia en el seu desig de pensar la veritat, en aquesta ocasió us proposem escoltar el que hem anomenat animalpensament, és a dir, aquells textos filosòfics on l’animal té alguna cosa a dir. Coincidim amb Jacques Derrida quan escriu:

“L’animal ens concerneix i nosaltres som nus davant d’ell. Pensar pot ser comença aquí”. Benvinguts.

Dimarts 17

Div

erso

s h

ora

ris

Animals que pensen: l'origen de la filosofia Museu d’Arqueologia de Catalunya

Amb Núria Roselló. Coordina: Míriam Gàsquez.

Un recorregut en clau històrica i filosòfica sobre la pregunta Què és l'ésser humà? reflectida en les peces arqueològiques del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La resposta a la pregunta “què és l’ésser humà?” mai no ha estat contestada totalment perquè té infinites respostes. L’antropologia i l’estudi de l’evolució humana el caracteritza fisiològicament (hominització)

i culturalment (humanització). Amb alguns canvis físics com la posició bípeda, l’evolució de la capacitat cranial i el polze oposable, apareixen trets culturals característics com el llenguatge articulat, la fabricació d’eines o l’art rupestre. Tot plegat suposarà un atzarós recorregut, des de l’Australopitec fins l’Homo sapiens sapiens. Adaptat al seu medi, necessari per a la seva supervivència, l’ésser humà començarà a cercar explicacions de per què les coses són com són. El pensament mític considerarà la natura com un o més éssers poderosos que expliquen el funcionament de la realitat. Els mites mostraran a l’ésser humà el sentit i el valor de la seva existència. D’entre ells, en destaquen els d’època grega. El pas del pensament mític al filosòfic també sorgirà a Grècia, per diferents causes i circumstàncies històriques. La figura de l’heroi “colonitzador” guanyarà importància i aviat la seva actitud interrogativa sobre el món serà assimilada a la del filòsof i el pensament racional. La resposta grega a “què és l’ésser humà?” en boca de Plató i Aristòtil, estarà relacionada amb la polis. Al llarg dels segles s’han proposat moltes altres definicions sobre l’ésser humà (Homo faber, Homo ludens, Homo symbolicus...), però cap no ha aconseguit definir-lo d’una vegada per totes. Ara et toca a tu. Reflexiona sobre tu mateix i sigues capaç, després de la visita, de donar-ne una resposta veritable.

Dies:

17 de novembre a les 17h

18 de novembre a les 12h i a les 17h

19 de novembre a les 12h i a les 17h

Activitat gratuïta inclosa en el preu de l’entrada.

Aforament limitat, cal inscriure-s’hi prèviament al tel. 93 423 21 49 | infomac@gencat.cat

19

h Pensament xinès

Casa Àsia | Sala de Conferències

Amb Antoni Prevosti (UB).

Quan parlem de pensament a què fem referència? Parlar de filosofia en comptes de pensament fa justícia a la història de les idees a la Xina? Quin tipus d’enfocament necessitem per apropar-nos al pensament d’una civilització mil·lenària i quines serien les condicions per fer-ho? Aquestes qüestions ens ajudaran a entendre que el pensament xinès no es pot reduir només a uns continguts, sinó que també

té a veure amb una manera de viure, d’habitar i conduir-se en el món.

Cal inscripció prèvia a www.casaasia.es

19

h La filosofia del quotidià Llibreria

Calders

Amb Xavier Bassas (GEF, UAB i UB), Joan González (GEF i UB), Pau Pedragosa (GEF i UPC), Francesc Pereña (GEF i LOGOS-UB), Marina Povedano (GEF) i Carlota Serrahima (GEF i LOGOS-UB).

Podem reflexionar filosòficament sobre allò que tenim més a mà en la nostra vida quotidiana? I sobre la relació que hi mantenim? L’aspiració de la fenomenologia és treure a la llum, descrivint-les i reflexionant-hi, les maneres com ens relacionem amb

el món en la nostra experiència quotidiana. Es tracta d’explicar justament en què consisteix tenir el món a mà. Proposem centrar-nos en quatre elements amb els quals ens relacionem habitualment de manera irreflexiva, i pensar sobre les diferents dimensions d’aquesta relació pràctica: els diners, el cos, la llar i el llenguatge.

Introducció, a càrrec de Francesc Pereña.

Els diners, a càrrec de Joan Gonzàlez.

El cos, a càrrec de Carlota Serrahima.

La llar, a càrrec de Pau Pedragosa i Marina Povedano.

El llenguatge, a càrrec de Xavier Bassas.

1

9,3

0h

Pensar la fi: Cinema apocalíptic i Filosofia Filmoteca de Catalunya

Amb Jorge Fernàndez Gonzalo (assagista), Arnau Horta (Curator), Laura Llevadot (UB), Roger Mas (UAB) i Peter Szendy (Filòsof i musicòlec, Université Paris X). Per què ens fascinen les histories sobre la fi del món? Quin tipus d’emocions, de pensaments i d’interrogacions ens provoquen les pel·lícules apocalíptiques? Es poden identificar subgèneres del

cinema apocalíptic a partir de les seves diverses significacions filosòfiques? Fins a quin punt el gènere apocalíptic opera dins de l’antiga categoria estètica del “sublim”? És l’auge d’aquest tipus de pel·lícules el reflex d’uns temps apocalíptics?

Organitzat pel Festival de Filosofia “Barcelona Pensa”, del 16 al 21 de novembre, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, el cicle “Pensar la fi: Cinema apocalíptic i Filosofia” vol abordar aquestes i altres preguntes a través d’una selecció de títols representatius del gènere apocalíptic i d’una sèrie d’intervencions a càrrec de diversos experts. L’objectiu d’aquest cicle és convidar al públic general a reflexionar sobre algunes de les múltiples qüestions de caràcter filosòfic que plantegen els títols del gènere i, a la vegada, sotmetre a discussió l’estatut d’aquest tipus de cinema a partir de tot allò que ens convida a reflexionar.

De fet, podria dir-se que el cinema apocalíptic no representa un gènere pròpiament dit sinó que aglutina una sèrie molt diversa de representacions del final de l’existència humana. És per aquest motiu que els títols seleccionats representaran un ampli ventall de pel·lícules on la fi del món es presenta des de plantejaments molt diferents: l’angoixa existencial de caràcter íntim o col·lectiu; l’anihilació de la civilització a causa de catàstrofes naturals, cataclismes còsmics o d’una amenaça d’origen humà com l’armament nuclear; l’esclat d’una pandèmia zombi; el procés de refundació de la civilització en un escenari post-apocalíptic...

Els diversos experts convidats han estat els encarregats d’escollir els títols que es projectaran i també de fer-ne una presentació prèvia. Al finalitzar la pel·lícula, s’obrirà un torn de comentaris i de preguntes per posar en comú i discutir entre els assistents algunes de les qüestions apuntades a la presentació, així com altres aspectes d’interès derivats de cada film o del cicle en el seu conjunt. Els participants del programa seran:

Novembre

Dimarts 17 - 20:00h Fail Safe (Sidney Lumet, 1964), amb Peter Szendy.

Dijous 19 - 18:30h Dawn of the Dead (George Romero, 1978) i 21:30h Dawn of the dead (Zack Snyder, 2004), amb Jorge Fernández Gonzalo.

Dissabte 21 - 19:30h Melancholia (Lars Von Trier, 2011), amb Roger Mas.

Dimarts 24 - 18:30h The War Game (Peter Watkins, 1965), amb Roger Mas.

Dijous 26 - 20:00h Akira (Katsuhiro Otomo, 1988), amb Arnau Horta.

Desembre

Dimarts 1 - 20:00h Offret (Andrei Tarkovsky, 1986), amb Laura Llevadot.

Dijous 3 - 21:30h Miracle Mile (Steve De Jarnatt, 1988), amb Arnau Horta.

19

,45

h

Arquitectura en transformació COAC | Sala d'Actes

Amb Laura García (arquitecta), Marta Llorente (UPC), Joan Maroto (Bau) i Sílvia Sasot (arquitecta).

Els espais arquitectònics emergeixen històricament i es configuren en funció de certes relacions i formes socials. L'espai no és quelcom passiu on les relacions simplement succeeixen; les formes espacials disposen, vehiculen, possibiliten o dificulten certs tipus de relació. Hi ha una arquitectura de l'escola, del museu, de la universitat, de la presó, de la fàbrica, però també

de la casa, de les habitacions... Una arquitectura que pren una determinada forma al segle XIX i que vehicula tot un conjunt de relacions pedagògiques, afectives, estètiques o laborals. Per tant, des d'un punt de vista crític i transformador, cal preguntar-se quina relació amb l’espai acompanyaria les transformacions socials i polítiques que estem vivint. Si el model de família ha canviat, no haurien de canviar les cases? Si les relacions pedagògiques han canviat, no haurien de canviar les escoles? Si les experiències estètiques han canviat, no haurien de canviar els museus? Però més enllà de pensar simplement com donar noves formes espacials a aquestes relacions. No cal preguntar-se si no ha canviat ja la pròpia concepció que tenim d’espai? No és l’espai mateix el que es concep de manera relacional i en transformació? A partir d’aquestes preguntes, convidem a joves arquitectes que reflexionen sobre aquesta transformació i a compartir les seves inquietuds i les seves preguntes.

Dimecres 18 1

0-1

4h

Viquimarató “Enriquint els fons filosòfic de la Viquipèdia”

Facultat Filosofia UB| Biblioteca

Amb Toni Hermoso Pulido (Amical Wikimedia)-Assistència tècnica.

La Viquipèdia és un dels més grans projectes col·laboratius de l’actualitat. Construït per milers d’editors voluntaris d’arreu del món, és un dels fons de referència més conegut a Internet. La Viquipèdia en català (la primera Viquipèdia en una llengua no anglesa) és un dels projectes més actius i rics en articles.

Tot i això, el fons filosòfic és encara escàs i hi falten referències a moltes obres, conceptes i autors. Durant la sessió plantejarem com aportar-hi nous articles i enriquir el contingut existent sobre filosofia.

9:30 - 14:00h Viquimarató (Biblioteca CRAI)

9:30 - 10:00h Presentació i introducció a l'edició d'una wiki, a càrrec de Toni Hermoso

10:00 - 13:00h Viquimarató

13:30 - 14:00h Cloenda

17

h Ètica i neurociència

Hospital Clínic | Sala Farreras Valentí

Amb Margarita Boladeras (UB), Anna Estany (UAB), Alberto Lledó (Neuròleg) i Bernabé Robles del Olmo (Neuròleg).

A mesura que avança el coneixement sobre com funciona el nostre cervell ens trobem amb problemes i dilemes que demanen un diàleg obert sobre els supòsits de les ciències, de l’ètica, així com també de la pràctica científica.

Amb la recerca neuronal referida a explicar les causes del comportament moral tornen a nosaltres certs ressons de la vella polèmica filosòfica sobre el determinisme i la llibertat: on situem el lloc de la responsabilitat? Un comportament específic està determinat per la seqüència sinàptica o les

condicions físiques i químiques? En cas que sí, la manipulació del cervell amb les noves tècniques aconseguides podrien modificar el sentit d’identitat personal i, amb aquest, el de la nostra moral particular. Però, què hi ha de la moral social en aquestes qüestions? Què hi ha sobre com es fa la ciència i com es produeix? Quin són els límits científics que demanen respostes ètiques, i quines són les preguntes que es fa l’ètica a partir dels coneixements de la neurociència?

Els límits de la ciència ja no es poden pensar només en termes de si es pot o no es pot anar més lluny; es tracta d’entendre on es posen i per què els límits ètics i polítics, cosa que demana un debat democràtic sobre els fins socials del coneixement.

Programa

17-17:10h Presentació a càrrec de Martha Palacio.

17:10-17:30h Anna Estany (UAB): L'impacte de les neurociències a la filosofia.

17:30-17:50h Margarita Boladeras (UB): De l'ètica de les neurociències a la neurociència de l'ètica.

17:50-18:10h Alberto Lledó (Neuròleg): Com és l'ètica de la recerca en neurociències?

18:10-18:30h Bernabé Robles del Olmo (Neuròleg): Els usos i abusos de la tecnologia neurocientífica als tribunals de justícia.

18:30-19:00h Preguntes i diàleg amb el públic.

18

h Fotofilosofia

Facultat Filosofia UB| Aula Magna

Lliurament de premis del concurs que cada any pel Dia Mundial de la Filosofia s'organitza entre els estudiants de filosofia dels centres de secundària catalans, en el que els alumnes il·lustren amb una fotografia una pregunta vinculada a la filosofia.

18

h Ments i màquines

Centre d'Art Santa Mònica | Sala d'Actes

Amb Paula Casal (UPF-ICREA), Josep Macià (UB) Manolo Martínez (UAB).

Pot pensar una màquina? Podria haver-hi màquines a les que fos immoral maltractar o destruir? Taula rodona on tot parlant sobre màquines i robots es reflexionarà sobre allò que ens fa humans.

18

,30

h

Ex-posicions: autorepresentacions a l’era Youtube La Virreina Centre de la imatge | Espai 4

Amb Florencia Aliberti (realitzadora visual), Jorge Luis Marzo (BAU), Joana Masó (UB).

Obrir l’ordinador, engegar la càmera i exposar-se al món. Aquest gest que sembla la màxima expressió d’una subjectivitat aïllada, solitària i singular es descobreix, en el marc de l’era Youtube, un gest de rèplica, de còpia i d’imitació. Trobem gestos que iteren els mateixos moviments, paraules que es

repeteixen en el mateix ordre i amb la mateixa inflexió de veu, mirades que interpel·len al espectador sobre els mateixos aspectes. El que descobrim són, doncs, estranyes subjectivitats col·lectives que s’expressen, s’exposen i es construeixen a través de cossos múltiples. Conversa al voltant de la proposta audiovisual (Auto)Exposicions de Florencia Aliberti.

Aforament limitat. Inscripció prèvia trucant al telèfon 93 316 11 23 en horari de 11h.

a 14,30 h.

19

h "Thinking through our ears: Aesthetics and Politics

of listening"

MACBA | Sala Convent

Amb Peter Szendy (Université Paris Ouest), presenta Arnau Horta (Curator).

El filòsof i musicòleg Peter Szendy (Paris, 1966) és autor, entre d'altres títols, de Sur écoute. Esthétique de l'espionnage (2007), Écoute, une histoire de nos oreilles (2001) i Tubes. La philosophie dans le juk-box (2008). En cadascuna d'aquestes obres, Szendy analitza i reflexiona al voltant del paper de l'escolta. En aquesta sessió abordarem què comporta pensar a través de l'escolta i les seves connotacions estètiques i polítiques.

19

,30

h Cafè filosòfic. Pensar amb Xavier Antich:

"Estrangeria i hospitalitat: un problema també filosòfic?"

Llibreria + Bernat

Amb Xavier Antich (UdG).

Café amb el pensador Xavier Antich, Director del Màster en Comunicació i Crítica d’Art a la Universitat de Girona. La seva recerca es centra en l’art i la estètica contemporànies, tant des de l’anàlisi de les pràctiques artístiques com de les teories que les acompanyen. Ha estat director del Programa d’Estudis Independents del MACBA.

Dijous 19

9,4

5-1

4h

Pensar la tècnica: Jornada sobre noves tecnologies i pensament.

Facultat Filosofia UB| Seminari de Filosofia

Amb Marcel Cano (UB), Jordi Cortés (Wikisofia), Laura Llevadot (UB), Alina Mierlus (Similis.cc), Lluis Pla (Seminari de Filosofia Política, UB), Anna Sarsanedas (UB), Jaume Sastre (CIUHCT).

A què ens referim quan parlem de “noves tecnologies”? Per què s’ha escollit llur “novetat” com allò que les defineix? Podria el concepte de transhumanisme aportar reflexions filosòfiques sobre el subjecte o la cultura? Representen les tecnologies

web un nou instrument per a fer filosofia? Com podem pensar les tecnologies digitals des del vessant de la filosofia política i aplicada?

A la jornada “Pensant la tecnologia” obrirem un espai d’intersecció on problematitzar i reflexionar sobre aspectes de les tecnologies del segle XXI.

9:45h Benvinguda

10:00 – 10:30h "Noves tecnologies, vells discursos: una mirada crítica des de la història de la tecnologia", a càrrec de Jaume Sastre Juan.

10:30 – 11:00h "Individuació i Memòria terciària: seguint les petjades d’Stiegler", a càrrec de Laura Llevadot.

Pausa

11:15 – 11:45h La Filosofia Posthumana, a càrrec d’Anna Sarsanedas Darnés.

11:45 – 12:15h Wikisofia / Enginyar conceptes filosòfics - com les tecnologies web poden ajudar els filòsofs, a càrrec de Alina Mierlus i Jordi Cortés Morato.

Pausa

12:30 – 13:00h El mite de la tecnociència: La construcció moderna d'una il·lusió, a càrrec de Marcel Cano Soler.

13:00 – 13:30h ¿El despertar de la fuerza? Una reflexión filosófica para el precariado, a càrrec de Lluís Pla.

13:30h - Debat final i cloenda.

17

-18

,15

/ 1

9,3

0-2

1h

Conferència: “Antic règim i revolució a Hegel i Mozart” / Concert de Mozart

Paranimf UB

Amb Bernat Dedéu (crític) i Salvi Turró (UB), presentació a càrrec de Lourdes Cirlot, Vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB.

La conferència planteja la problemàtica d'Antic Règim/Revolució comparant la posició de Hegel en la Fenomenologia de l'Esperit amb la de Mozart a Les noces de Fígaro (amb les modificacions al text original de Beaumarchais). La primera part tracta els aspectes més conceptuals d’aquesta relació comparativa entre

el filòsof i el músic per considerar després les qüestions argumentals i musicals de l'òpera. Posteriorment, podrem gaudir d’uns extractes de Les noces de Fígaro amb el Concert “Diada boja” al Paranimf de la Universitat de Barcelona a càrrec de: Ulrike Haller, Soprano; Marta Arbonés, Soprano; Eulàlia Fantova, Mezzosoprano; Beñat Egiarte,Tenor; Joan Garcia, Baríton i Juan Diego Fidalgo, Pianista.

Aforament limitat. Inscripció prèvia a www.barcelonapensa.cat

18

,30

h

Pensar en vinyetes Llibreria Gigamesh

Amb Carles Batlle (UAB, Institut del Teatre), Eloy Fernández Porta (UPF), Pepe Gálvez (dibuixant) i Marcos Prior (dibuixant).

El còmic contemporani ha protagonitzat una revolució narrativa a través de la qual s’ha fet ressò de problemàtiques que han creuat també el pensament i la reflexió sobre el present. Aspectes com el paper del testimoni, el valor del document o la manipulació de la memòria mostren preocupacions transversals que una i un altra vegada trobem tant en diferents àmbits

estètics com teòrics. El còmic, lluny de ser aliè a totes aquestes reflexions ha estat un dels còmplices principals per pensar-les i abordar-les des de la narrativa visual.

19

h “De gats, cucs i altres criatures”. El filòsof davant

la física contemporània I: La teoria de la relativitat

C.C. Golferichs| Sala d'Actes

Amb Carl Höefer (UB-ICREA), presentació a càrrec de José Díez (UB).

La Teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein compleix aquest any el seu primer segle. Amb ella va néixer la cosmologia moderna, la idea de l'univers en expansió, els forats negres, la matèria fosca i forats de cuc. Malgrat la seva imatge de teoria gairebé impossible d'entendre, els seus principis i idees

fonamentals, i les seves conseqüències filosòfiques per a la nostra visió del món, estan a l'abast de tots. Per celebrar aquest aniversari, ens endinsarem al meravellós espai-temps corb en el que vivim, explorarem la possibilitat de viatjar en el temps i discutirem si el temps és una il·lusió.

19

h Amor i humor Palau Moja

Amb Norbert Bilbeny (UB) i Xavier Rubert de Ventós (filòsof).

A partir de la idea d’Henry Bergson sobre la funció social del somriure, Xavier Rubert de Ventós i Norbert Bilbeny dialoguen sobre la relació entre l’amor i l’humor.

19

,30

h

Cafè Filosòfic. Pensar amb Josep M. Esquirol: "La filosofia, el desig i el paradís".

La Central

Amb Josep M. Esquirol (UB).

El desig ha estat un dels elements sobre els que més ha pensat i debatut el pensament contemporani. Tot establint un diàleg amb aquests pensaments, Josep M. Esquirol ens proposa una reflexió sobre el tema tot recuperant i analitzant la imatge i la narrativa sobre el paradís, que és, alhora, un treball imaginatiu sobre el desig, i sobre la pre o post condició humana.

Divendres 20

11

-13

h

Jugar a Pensar. Jornades de Filosofia Lúdica: nens i nenes filosofen sobre el temps i els diners

Espai teatral Sala Plataforma Eòlia

Coordina: Angélica Sátiro (directora de Casa Creativa).

Jugar a pensar fa part d’una manera d’entendre com es construeix la reflexió, els diferents camins per on passa el pensament i es concreta en formes d’acció que poden introduir canvis a les maneres de relacionar-nos amb el nostre entorn. Aquest procés pertany a tot ésser humà i s’inicia a la infantesa. Volem introduir-nos al món del pensament i la

reflexió que fan els nens/es, a partir de lectures guiades de contes, sobre temes com el temps i els diners. Durant les jornades, els nens i nenes presenten les seves reflexions, que van estar fent a l’escola, i dialoguen entre ells/es amb l’objectiu de compartir i ampliar les seves idees al voltant d’aquests dos temes; dos temes que reflecteixen d’una manera problemàtica la filosofia contemporània.

Programa

11:00 – 11:10h Inauguració de les Jornades de Filosofia Lúdica

11:10 – 12:00h Presentació de les reflexions creatives dels nens/es participants

12:00 – 12:30h Comunitats de diàleg

12:30 – 12:50h Taula rodona amb adults i nens/es de les comunitats de diàleg.

12:50 – 13:00h Cloenda - avaluació figuroanalògica presentada pels nens/es. Demanda als mitjans i altres portaveus socials per que facin difusió dels missatges dels nens/es sobre el temps i els diners.

18

h L’eròtica socràtica

C.C. Can Deu | Sala d'Actes

Amb Nemrod Carrasco (UB).

En què consisteix la singularitat de Sòcrates? Per què resulta un àtopos tant per a aquells qui no estigueren disposats a admetre la seva presència a la ciutat com per als qui van consagrar la seva vida a la comprensió de la seva raresa. El que es proposa en la conferència és explicar com l’escriptura platònica assumeix la difícil tasca de transposar l’erotisme de Sòcrates: una tasca que en l’Apologia de Sòcrates de Plató passa per

ressaltar fins a l’extrem la pròpia estranyesa de la seva presència. L’objectiu serà obrir, gràcies a l’escletxa que genera el concepte d’eros, i que és el que ens interessa tractar, un espai de reflexió sobre la qüestió tan polèmica de quin pot ser el paper o funció de la filosofia, tant en el moment de Plató com en l’actualitat.

18

.30

h

L'ARPV: fotografia, realitat augmentada i espai públic

La Virreina Centre de la imatge | Espai 4

Amb Alba Matas (especialitzada en AR Art) i Pol Capdevila (UPF).

Algú mira a través del mòbil atentament. Davant seu no sembla haver-hi res interessant. Què passa? Què deu estar veient? Podria estar accedint a una capa amagada de la realitat? Podria estar veient passats o futurs d'aquell lloc? No estarà subvertint les normes d'aquest espai públic?

Es proposa un recorregut per l’obra de Vilém Flússer, autor entre altres textos de "Filosofia de la fotografia", guiat per una de les seves idees més senyeres: generar un pensament crític de les imatges des de la pràctica de la fotografia. A partir d’aquest marc de comprensió es presentarà un projecte de fotografia digital que ha treballat amb la tecnologia de Realitat Augmentada.

Aforament limitat. Inscripció prèvia trucant al telèfon 93 316 11 23 en horari de 11 a 14:30 h.

19

h “De gats, cucs i altres criatures”. El filòsof davant

la física contemporània II: La teoria quàntica

C.C. Golferichs | Sala d'Actes

Amb Albert Solé (UB), presentació a càrrec de José Díez (UB).

Què ens diu la física quàntica sobre la realitat? És cert que el gat d’Erwin Schrödinger pot estar viu i mort al mateix temps? I que dues partícules poden afectar-se mútuament, malgrat trobar-se cadascuna en una banda de l’univers? És cert, també, que l’observador crea, en part, la realitat observada quan l'observa? Analitzarem aquestes i d’altres qüestions des d’una

perspectiva crítica, qüestionant alguns dels tòpics sobre la física quàntica que s’han popularitzat darrerament.

19

,30

h Café Filosòfic. Pensar amb Manuel García-

Carpintero: "¿Es posible adquirir conocimiento de las ficciones?"

Llibreria + Bernat

Amb Manuel García-Carpintero (UB).

La crítica literària i cinematogràfica pressuposa una resposta positiva a aquesta pregunta. Es qüestiona pel·lícules de ficció com The Imitation Game (Martin Tyldum 2014) per tergiversar aspectes crucials de la vida d'Alan Turing, i es lloa altres com Leviatán (Andrey Zvyagintsev 2014) per oferir una representació adequada de la societat i la política en la Rússia contemporània. Però no és clar què justifica

aquesta pràctica; després de tot, és propi de la ficció que els seus continguts siguin merament proposats per ser imaginats, i molts d'ells no pretenen ser veritables. En aquest cafè discutirem algunes idees de filòsofs actuals (Iris Murdoch, Nelson Goodman, Gregory Currie) i també d'escriptors, com Julio Cortázar o Javier Marías, que les han abordat en les seves ficcions.

19

h Filosofia Japonesa

Casa Àsia | Sala de Conferències

Amb Montserrat Crespin (UB, UAB), Alfonso Falero Folgoso (U. Salamanca) i Carles Prado i Fonts (UOC).

La filosofia japonesa és, amb comptades excepcions, una gran desconeguda per a la filosofia occidental. Convidem, doncs, a promoure un intercanvi dialogat sobre què significa parlar de filosofia japonesa. No solament com a filosofia “de” Japó, en sentit geogràfic, sinó com a filosofia autòctona amb la seva pròpia tradició privativa amb trets inveterats.

Cal inscripció prèvia a www.casaasia.es

19

h

Conferència de Giacomo Marramao: “Más allá de la ciudadanía: el concepto de pueblo como construcción política”.

CCCB | Sala El Mirador

Amb Giacomo Marramao (Universitat de Roma III).

Com construir un ordre polític federal i horitzontal? Un ordre en el qual l'hegemonia sigui entesa des de l'òptica “bifocal” del polític en Maquiavel; és a dir, en la qual el poble sigui capaç de situar-se en la perspectiva dels seus governants (el Príncep) i aquests en la del poble. Aquestes qüestions es plantegen a partir de la distinció entre la dimensió política del poble i la dimensió social i jurídica de la

ciutadania.

Dissabte 21

11

,30

-1

3h

La filosofia també és cosa de nens/es CCCB | Sala Beta

Amb la col·laboració del Grup IREF.

Tallers de Filosofia per a nens i nenes. Una proposta per pensar i construir el pensament de manera col·lectiva des de la infantesa.

1. Qui sóc jo? Taller per a infants de 5 a 7 anys. Nombre màxim de nens/es: 15

Jugar amb miralls o observar la seva empremta servirà com a punt de partida per pensar al voltant de preguntes, com ara: Qui sóc jo? La meva cara fa que jo sigui jo? I el meu nom?

2. Sóc lliure? Taller per a infants de 8 a 12 anys. Nombre màxim de nens/es: 20

A partir d’un recurs artístic que ens servirà com a disparador, proposarem als nens i nenes que pensem junts sobre la llibertat. Treballarem la definició i els criteris per clarificar el concepte. I pensarem a partir de preguntes com ara: Si faig el que vull, vol dir que sóc lliure? Si penso el que vull, vol dir que sóc lliure? Si penso en les conseqüències dels meus actes, vol dir que deixo de ser lliure?

Aforament limitat. Inscripció prèvia a www.barcelonapensa.cat

11

-14

h

Pensament no- normatiu: Taller de pensament lliure i debat sobre discapacitat intel·lectual

CCCB

Amb membres de l’Escola de Pensament Lliure (València), Cristina Arroyo (antropòloga), Manuel Delgado (UB) i Juan Endara (antropòleg, Dincat), Núria S. Pardo (antropòloga).

Quina és la línia que separa el pensament capaç de l’incapaç, el pensament normal de l’anormal? I quines conseqüències té viure més a prop o més lluny d’on la societat marca aquesta línia? Ens proposem obrir un espai on pensar plegats més enllà d’aquesta línia. Ens visita l’Escola de Pensament Lliure de València,

una escola alternativa que integra professorat, persones amb discapacitat intel·lectual, familiars i persones de suport i on es treballa mitjançant el diàleg socràtic. Realitzarem en primer lloc un Taller de Pensament Lliure on participaran un grup de persones amb discapacitat intel·lectual on les preguntes que susciti el diàleg socràtic amb elles donarà peu a un debat col·lectiu.

Després d’una pausa, tot partint d’un col·loqui que ens doni eines per problematitzar la qüestió, obrirem un debat al voltant de la discapacitat intel·lectual i els seus límits. Per tant, pensament no normatiu front pensament normatiu; pensament lliure front a un pensament preceptiu.

Aforament limitat. Cal inscripció prèvia www.barcelonapensa.cat

11

-13

h

Taller d’aforismes Biblioteca Vila de Gràcia

Amb Dolors Alcántara i Jordi Rodón (Dep. Ensenyament).

Taller lúdic-creatiu d’aforismes. Estimulant la imaginació i les associacions obertes entre imatges i conceptes, volem provocar la construcció d’un pensament formulat a la manera breu i incisiva que és pròpia dels aforismes en un marc compartit d’experiència personal i de relació dels participants entre sí.

El taller consisteix en un joc. Els participants podran crear aforismes a partir dels suggeriments que donaran unes targetes repartides a l’atzar. Un cop creats s’agruparan per temes i els participants podran intercanviar elements dels seus aforismes per fer-ne de col·lectius. El taller finalitza amb el comentari dels participants sobre la vinculació d’alguns dels aforismes a la vida, a l’existència, volent ser una invitació a una possible transformació.

11

h Futur de coneixement o d’ignorància?

L'Ateneu |

Sala Verdaguer

Amb Antoni Brey (assagista i enginyer telecomunicacions), Eudald Carbonell (antropòleg i prehistoriador del jaciment d’Atapuerca) i Gonçal Mayos (UB).

Quin és el futur de les societats avançades i turboglobalitzades? Serà una transparent i igualitària societat del coneixement o caurem en un nou tipus força pervers d’ignorància i desànim cognitiu, o inclús de credulitat i fanatisme? El canvi constant i cada

vegada més accelerat de les nostres societats pot ser seguit, adequadament experimentat, assumit i controlat pels humans normals? Quins costos tenen aquestes transformacions en la vida de la gent? Les capacitats col·lectives de generar informació (a més, sovint trivial) està arribant als límits del que poden processar els individus? Estan sent sobrepassades les condicions biològiques i intel·lectuals que han definit històricament a la humanitat? En l’intent d’evitar-ho, la humanitat s’està abocant a tecnologies que amenacen transformar profundament la condició humana?

18

h El pensador en moviment Llibreria

Altaïr

Amb Jaume Martínez (director de Routecru) i Amador Vega (UPF).

Fugir per pensar. La filosofia ha estat des dels seus inicis vinculada al viatge, a la fuita. Cal allunyar-se, prendre distancia, cal moure’s per pensar. El filòsof Amador Vega, a través d'un audiovisual de Routecru, explorarà la relació entre el pensament i el fet de viatjar. La possibilitat de contemplació i de reflexió

seran explorades a través d'una passejada del pensador català tot evocant aquells literats i pensadors que han entès el caminar com a motor de les seves creacions i reflexions.

L'experiència audiovisual realitzada a mode de performance es completarà amb un diàleg entre Amador Vega i el realitzador Jaume Martínez, director de Routecru.

19

h Flash Philosophy

La Cervesera Artesana

Amb Aurélien Darbellay (UB), José Díez (UB), Teresa Marques (UPF), Genoveva Martí (UB-ICREA), Sergi Oms (UB) i Sven Rosenkranz (GRC LOGOS- UB).

En aquesta nova edició de Flash Philosophy acceptem de nou el repte d’exposar conceptes filosòfics de manera breu i dinàmica, amb una nova proposta de format. Aquest any proposem presenciar tres rondes de combats filosòfics al més vell estil de les batalles oratòries clàssiques: dos ponents presentaran i

discutiran dos punts de vista oposats sobre un problema filosòfic. Després de la batalla, el públic podrà intervenir amb preguntes o comentaris.

20

,30

h

Recital indisciplinat Inusual Project

Recital poètic i crítica de poesia col·lectiva.

LA POESIA PENSA: Empirisme rítmic

Indisciplina del llenguatge / La poesia no està pas sola / Alliberar espais d'existència / Això és i no és allò: això es com allò / Relació que exclou les essències / El «com» obre allò infinit en allò finit / Ara / De la poètica a la política / Rebuig de la miniaturització mimètica del món, de l'ambició planetària de reproductibilitat... de l’homotècia / Cercar la «conjunció per disjunció»:

l’homologia / La poesia és pensament com-unitari / Ontologia paradoxal / Sense fusió identificativa / Profunda memòria alfabètica i empirisme rítmic, rítmic, rítmic!

LA POESÍA PIENSA: «en el origen, figura»

Poesía indisciplinada / Ni el lenguaje es un útil / Ni la retórica decora el lenguaje / Ni luces de neón, ni micrófonos / No existe un lenguaje neutro… «en el origen, figura» / Ya / Y la partícula reina: «como» / Esto es como aquello / Conjunción por disyunción: tal el juicio poético / La experiencia de un cuestionamiento, una disposición inquieta que transforma / Seguridades en parábolas / Contra la metafísica del lenguaje poético / Contra la conservación del «patrimonio» cultural / Contra la creatividad o la expresividad / El poeta y la poeta no escriben para «expresarse» / ¡Aggggrrr! / Y sobre todo… ¡ritmo, ritmo, ritmo!