barcelona metges de col·legi oficial de - comb.cat · el comb edita un llibre sobre la figura del...

Metges deBarcelonaInforme Anual 2007

Col·legi Oficial de


Informe Anual 2007

Metges deBarcelona

informe_2007.indd 1informe_2007.indd 1 10/6/08 10:59:0110/6/08 10:59:01

Presentació. Miquel Bruguera

Junta de Govern. Assemblea de Compromissaris.

Debat sobre la professió

El Consell de la Professió Médica ha fet dos anys. Miquel BrugueraEl Consell de la Professió fa propostes per a la participació directa dels metges en la gestió dels centres sanitaris. Àngels MartosLes condicions de treball dels metges d’atenció primària. Jaume SellarèsEl malestar dels metges d’atenció primària. Núria Martínez LeónLa promoció professional de la dona metge als centres de la sanitat pública. Pilar ArrizabalagaEl COMB impulsa una negociació individual per especialitats i per entitats d’assegurança lliure.

Demografia mèdica

Informe sobre demografia col·legial de l’any 2007.Els metges estrangers han estat el grup principal dels nous col·legiats l’any passat, el 46,6 %. Berenguer CampsEl Servei d’Atenció al nou col·legiat.La manca de metges a Catalunya. Marc Soler

Observatori de la Professió

L’Observatori de la Professió analitza l’estat d’opinió dels metges sobre l’actualitat professional. Mercè Botinas i Joaquim Camps

Institucions mèdiques

Jornades de reflexió de l’OMC sobre la professió mèdica. Ricard GutiérrezL’acord de col·laboració entre Mutual Mèdica i el COMB. Nolasc Acarín Tusell

Àrea de Praxi i Responsabilitat Professional

La responsabilitat civil dels metges de Catalunya, cap a la consolidació del model. Jaume Aubia L’Àrea de Praxi, de la prevenció en la responsabilitat professional a la qualitat i la seguretat de l’acte mèdic. Josep Arimany La violència contra els metges en el lloc de treball. Gustavo Tolchinsky

Deontologia mèdica

La Comissió de Deontologia dóna a conèixer documents sobre dilemes ètics en l’exercici de la professió. Màrius Morlans

Programa de protecció social

El COMB posa en marxa un programa de protecció social per a metges i les seves famílies. Antoni Calvo“D’ara en endavant”, Programa de Protecció Social del COMB. Miquel Vilardell

Programes sobre la salut del metge

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt atén 173 casos durant l’any 2007. Antoni ArtemanLa Fundació Galatea i els programes sobre la salut dels metges. Jaume Padrós

L’estat de la qüestió

El Col·legi de Metges de Barcelona i la Llei de l’ICS. Jaume Padrós Ètica i política d’incentius per a metges. Màrius Morlans Incentius 2007 de l’ICS: la revolta dels professionals. Francesc Borrell Les denúncies sobre avortaments presumptament il·legals. Màrius MorlansLa jubilació dels metges als seixanta-cinc anys. Francesc Ferrer El COMB i les especialitats de Medicina de l’Esport i de Medicina Legal i Forense. Marc Soler La situació dels MIR. Gustavo Tolchinsky

Noves tecnologies i projectes d’innovació

El web col·legial potencia la difusió de vídeos com a eina per comunicar continguts als metges. El projecte “El metge emprenedor”. Lluís G. Pareras

Comptes col·legials

L’estat de la tresoreria col·legial: resultat i balanç de l’exercici 2007. Jaume Roigé

Professió, cultura i societat

Acte de reconeixement del COMB als metges olímpics de Barcelona durant la tercera edició dels Medijocs.La Secció de Metges Jubilats, tasca social i activitats lúdiques i culturals. Joaquim Ramis i CorisEl COMB edita un llibre sobre la figura del doctor Pere Calafell i Gibert, metge de nens. Josep Maria Casasa

Agenda

Informació col·legial 2007.

Revista de premsa

El model econòmic del COMB

Grup MED, un projecte empresarial al servei de tots els metges de Catalunya. Jaume Aubia

Les empreses del COMB

L’Àrea Financera reforça la cartera de serveis bancaris per a metges amb nous acords amb BBVA i Fibanc. Ricard Montes i Albert LluchEls fons d’inversió de MediValor finalitzen amb rendibilitats positives en un any complicat als mercats financers. Martí Pachamé i Albert LluchMedicorasse inverteix en la millora dels temps de gestió de les pòlisses i de resposta als col·legiats de Catalunya. Javier Navarro i Albert LluchFirmaprofesional es consolida com a operador global de serveis de certificació. Albert Lluch

3

4

7

13

16

17

20

23

24

26

28

32

35

36

39

42

47

48

GRUP MED

ACTIVITAT COL·LEGIAL

SUMARI


El Col·legi. Informe Anual 2007

Presentació

Any rere any, la Junta de Govern del Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona es complau a lliurar a tots els col·legiats, abans de

l’estiu, l’Informe Anual del que ha estat l’any anterior des del punt de vista de la nostra corporació.

Aquest informe, com els dels anys anteriors, no pretén mostrar amb precisió el que s’ha fet al Col·legi durant l’any precedent, ni vol ser un inventari de les activitats dutes a terme, com seria una memòria, sinó que vol refl ectir com ha actuat el Col·legi durant l’any passat en aquelles qüestions que afecten més directament la professió mèdica.

Els informes anuals del Col·legi volen ser informatius, és a dir, re-fl ectir el que ha passat i que ha afectat directament o indirectament

els metges, i alhora, molt especialment, descriure les posicions que ha mantingut la Junta en cada tema. Per aquesta raó, a les pàgines que segueixen aquesta presentació, trobareu una sèrie de breus articles, escrits pels membres de la Junta de Govern, so-bre els grans temes que afecten els metges de Catalunya en aquest inici del segle xxi: la insatisfacció dels que exerceixen al sector de l’atenció primària, la manca de metges al sistema sanitari públic, l’increment pro-gressiu del nombre de metges estrangers, la feminització creixent de la professió, els problemes de la responsabilitat professional i de la mala praxi, la defensa i la prevenció

de les agressions que pateixen els sanitaris a la feina, els problemes de salut dels metges i les fórmules que tenim de protecció social.

En una segona part més breu d’aquest mateix document, us expo-sem l’estat de les empreses del Col·legi que, com podreu comprovar, tenen molt bona salut.

L’Informe Anual també vol deixar constància que el Col·legi està regit per un gran equip humà –en nombre i en qualitat–, ajudat al seu torn per un equip encara més ampli de col·laboradors, que fan una gran tasca.

A mi, com a president, em correspon agrair-los la seva dedicació i competència.

Aquest informe, com els dels anys anteriors, no pretén

mostrar amb precisió el que s’ha fet al Col·legi durant l’any precedent, ni vol ser

un inventari de les activitats dutes a terme, com seria

una memòria, sinó que vol refl ectir com ha actuat el

Col·legi durant l’any passat en aquelles qüestions que

afecten més directament la professió mèdica

MIQUEL BRUGUERA,president del Col·legi de Metges de Barcelona

INFORME ANUAL 2007Servei d’Informació Col·legialNúmero extraordinari, maig de 2008

Edita

Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 47. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.e-mail: [email protected]://www.comb.cat

3Informe Anual 2007

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona


4Informe Anual 2007Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Miquel Bruguera i Cortada,president.

Miquel Vilardell i Tarrés,vicepresident 1r.

Ricard Gutiérrez i Martí,vicepresident 2n.

Jaume Padrós i Selma,secretari.

Jaume Roigé i Solé,tresorer-comptador.

Jaume Sellarès i Sallas,vicesecretari.

Ramon Pujol i Farriols,vocal 1r.

Pilar Arrizabalaga Clemente,vocal 2n.

Francesc Ferrer i Ruscalleda,vocal 3r.

Leonor Ancochea i Serraïma,vocal 4t.

Àngels Martos i Rodríguez,vocal 5è.

Josep Manuel Picas i Vidal,vocal 6è.

Rosa Boyé de la Presa,vocal 7è.

Ramon Torné i Escasany,vocal 8è.

Gustavo Tolchinsky Wiesen,vocal 9è.

Alfons Malet i Casajuana,vocal suplent de la Junta.

Joaquim Camps i Domènech,vocal suplent de la Junta.

Xavier de las Cuevas i Bou,vocal suplent de Vocalies.

Xavier Blancafort i Sansó,vocal suplent de Vocalies.

Núria Martínez León,vocal suplent de Vocalies.

Mercè Botinas i Martí,vocal suplent.

Josep M. AbellaMercedes Abizanda Pere Nolasc Acarín Margarita Admetlla Francisco Carlos ÀgatonJosep M. AlberolaFèlix Aliaga Mònica Almiñana Jordi AltésSalvador AltimirJosep M. AmorósLeonor AncocheaAugust AndrésEnrique AndrésAugust AnguitaJoan M. Aranalde Jordi ArdévolJosep M. Argilés Josep Arimany Josep ArmengolDavid ArribasM. Pilar Arrizabalaga Luis AsmaratsJaume Aubia Josefina AutonellJavier ÁvilaAgustín AytesRamon Bacardí Joan Carles Baeza Ramon Balius Juli Ramon Balius MatasCristian BallartAna BallesterLluís BallúsJosep M. BanúsManuel Barahona Anselmo BarbetaMiquel Barcons Domingo BargallóJosep M. Barrera M. Carmen BartoloméEduard Batiste-AlentornJosep M. Bausili Xavier Bayona Jaume Benavent Josep M. BenetJaume BergadàMiguel Ángel Berruezo M. del Carme BertralMàrius BiscarriFrancesc Xavier BlancafortJosé Luis Blanch Josep Antoni BlancoEugeni BlasiJosep Maria Boada Jaume Boadas Josep Antoni Bombí Mercè Botinas Dolors Bou Rosa M. BoyéJordi Bruguera Miquel Bruguera Enrique CaballeríaLorenzo CaballeríaCristina CabreraManuel CahisaMagda CampinsCarles Enric Campmajó Joaquim Camps Jaume CanetXavier CanteroJoan CaparrósJosep Anton Capdevila Mireia CaraltVicenç CararachManuel Carreras Olga CarrerasM. Àngels CasalsJosep M. CasanovasAntoni CasinoLluís Castells Antoni CastellsErnesto CastroFerran Civil Albert Clapés Luis CoboMiquel Colomer Montserrat ComaJosep Maria Corominas Miguel Ángel CosmeIrmgard CostaJosep Maria Cots Jordi Craven-Bartle

Gabriel CuatrecasasCarles CubellsXavier de las CuevasRamon Cugat Pere Culell Xavier CuscoJosé Manuel Da PenaAlexandre DarnellJordi DelàsFrancesc M. Domènech Joan de Dou Antonio DuesoFaraidon Ehsan Abdul-HamedJorge EscodaFrancesc Xavier Esteva Lluís EsteveJosep FabregoJoan FalcóJosep FandosJosep FarrésFrancesc Fatjó Enric Fernández Francesc de B. Ferrer Jaume FiguerasElisenda Florensa José Javier FoncillasVicent FonollosaJuli FontSílvia FontXavier ForésFancesc Formiga Joan Fort Francesc Xavier FreixasMonserrat Freixas Jordi Gago Sebastián GallardoAntoni Gallego Vicente A. Gancedo Montserrat GarciaEduard Gaynés Gabriel Gili Isabel Giralt Domingo GironésM. Pilar GómezEugènia GonzálezAlberto J. GonzálezVicenç González Arcadi Gual Dolors GüellLluís A. Guerrero Joan Gurí Ricard GutiérrezCristina B. GutiérrezNaim Hannaoui HadiLluís de HaroCarles Hervàs Jordi Hierro Ramon Antonio HirujoJuan Antonio HuetoJordi HuguetAhmad IbrahimJoan IlariArmand IzquierdoGuillem JordiJosep Maria Jou Albert JovellRosa LermaIskra LigüerreM. Antònia LlaugerAriadna LloverasManuel LlusaSílvia López José Luis López Flora López José Antonio MaestreAnna MainerAlfons Malet Josep M. Mallafré Francesc Mañà Blanca MañéJordi MañerFrancesc Xavier Manzanera José M. MarcosLluís Margarit Josep Lluís Marín Josep Marinel·loEnric A. MartíJosep Lluís MartíXavier MartínPatricio Martínez Núria MartínezJuan Carlos Martínez M. Àngels Martos

Enric Mauri Jordi MedalloMagdalena Mercadal Assumpta Mestre Vicenç Jaume MestreJosé Arturo MíguezM. Montserrat MillanLluís Mir Jordi Manel Monés Joan MonésM. Lluïsa Morató Ramon Morera Germà MorlansMàrius MorlansJordi MuchartXavier MundetLeonor Noé Santiago Noguer Manuel NogueronFerran Nonell Juan Ignacio OchotecoJoan Oliveras Antoni OlmosJosep Ordi Jaume Padrós Hèlios Pardell M. Ester ParraM. Mercè PascualJordi PedraCarme Pedró Jaume Pérez Francesc Pérez Josep Manel PicasJordi Pie Josep Maria Pons Carles PonsMaria Ignacia PratMiquel Prats Pere PuigLluís Puig Josep Antoni Pujante Ramon PujolEusebi PuyaltóFrederic Quintana Manel Ramírez de Arellano Joaquim Ramis Enric Renau Joan RibasJoaquim RieraEnric Ripoll Raimon Ripoll Guillem RipollGil RodasÀngel RodríguezJaume Roigé Salvador RosRosa M. Sagristà

Joan SalaAntonio N. Salgado Joan Manuel Salmerón Pere SalordAntoni San José Pau Sánchez Francisco M. SánchezLluís Sánchez Mireia SansJesús M. Santaliestra Manibal SarkisRamon Sàrrias Simon Schwartz Jaume SellarèsAlbert SelvaCándida Lynne SemeraroJavier Serrano Pere Josep Simonet José Ignacio Solano †Roser Solans Pau SortPere SubiranaLluís TilGustavo TolchinskyPedro Antonio ToranJesús Toril Ramon Torné M. Pilar TornosPablo de la TorreM. Assumpció TorrentsFrancisco J. TorresDante Constantino Torres Xavier TrenchsAlfons Trias †Ramon Trias Valentí VallsM. Carme VallsCarmen ValverdeJoaquim VàzquezM. Dolors VegaFrancesc Vidal-Barraquer Miquel A. Vila Jordi Viladoms Ramon Albert Vilalta Miquel VilardellJaume Vilaseca Joan Vilaseca Josep Maria Vinué Joan VinyesÀlvar Vives Dolors Voltas Eudald XalabarderM. Àngels Xalabarder Lluís Antoni YunAntonio YusteEmilio ZahoneroJosep Zambudio

Junta de Govern Assemblea de Compromissaris

El Col·legi. Òrgans de govern

1 i 2. Imatges de la sessió de constitució de l’Assemblea de Compromissaris del període 2006-2010, el 21 de març de 2006.

1

2


Activitat Col·legial


Una de les conseqüències més destacades de la vaga que el sindicat Metges de Catalunya va

promoure la primavera del 2006 va ser la creació del Consell de la Professió Mèdica, integrat per persones de l’Administració catalana, membres del sindicat Metges de Catalunya, i sanitaris d’altres or-ganitzacions sindicals –UGT i CCOO– i represen-tants de les organitzacions professionals –Col·legis de Metges, Reial Acadèmia de Medicina i Acadè-mia de Ciències Mèdiques–, i de les patronals sa-nitàries –Consorci Hospitalari de Catalunya, Unió Catalano-Balear d’Hospitals i ACES–. El Consell

té com a objectiu aprovar o rebutjar les propostes i les recomanacions que elabo-ren dues comissions: una d’Ordenació de la Professió, en la qual els col·legis tenen força pes, orientada a proposar reformes del model sanitari, i l’altra, de l’Exercici de la Professió, on tenen pes els sindicats i les patronals, per examinar preferentment les qüestions retributives.

Les dues comissions tenen l’encàrrec de preparar informes que, una vegada apro-vats per consens en cada una de les comis-sions, han de ser presentats i discutits a la reunió del Plenari del Consell per ser apro-vats. El Departament de Salut ha d’utilit-zar aquestes propostes i recomanacions en la seva política.

La Comissió d’Ordenació de la Professió ha elaborat tres informes en aquests dos

anys: un sobre la falta de metges en el sistema sani-tari públic i les seves possibles solucions; un sobre la participació dels metges en la gestió dels centres sanitaris, i un últim sobre la participació dels met-ges en els òrgans de govern de les institucions sani-tàries. La Comissió de l’Exercici Professional ha ela-borat un estudi comparatiu sobre les retribucions dels metges del sector sanitari públic en les diferents comunitats autònomes i una proposta sobre els cri-teris en què s’ha de basar la retribució dels metges.

En aquestes reunions s’ha pogut constatar una no-table bona voluntat de tots els membres del Con-sell, nomenats per la consellera, per contribuir amb

propostes que corregeixin les limitacions del nostre sistema sanitari i modifiquin els seus punts febles.

El treball que té plantejat el Consell és molt con-siderable, ja que té com a finalitat introduir refor-mes en el model sanitari català que reuneixin les característiques següents: a) que previsiblement millorin l’eficiència del sistema sanitari; b) que in-crementin la satisfacció dels professionals; c) que aportin facilitats als ciutadans que han de recór-rer a les prestacions del sistema; d) que agradin al mateix temps als sindicats de classe, als sindicats professionals, als no-sindicals, i a l’Administració; e) que no calguin recursos econòmics extra per implementar-los; f ) que no irritin els professionals sanitaris que no han intervingut en la seva elabora-ció, i g) que inspirin confiança i convencin per la seva racionalitat.

El funcionament del Consell de la Professió ha generat algunes crítiques dels que esperaven que actués com un element que els metges puguin uti-litzar per pressionar l’Administració sanitària per obtenir millores salarials i de les condicions de treball. La seva creació a la sortida d’una vaga po-dria fer pensar que era la concessió que feia la con-sellera a canvi que s’acabessin les manifestacions de protesta dels metges i, per tant, que el Consell seria el lloc on es podrien plantejar les seves rei-vindicacions. Aquesta és una mala interpretació. El Consell de la Professió no s’ha d’entendre com un instrument per reclamar, sinó com un mecanisme a través del qual metges i Administració, conjunta-ment, reflexionem sobre la situació sanitària actu-al, els seus punts febles, les seves mancances estruc-turals i els seus recursos humans, amb la finalitat d’elaborar propostes realistes de canvi que tinguin en compte la situació de partida i els recursos dis-ponibles i respectuosos amb el compromís d’uni-versalitat i equitat del sistema sanitari públic.

Des d’aquest punt de vista, crec que el funcio-nament del Consell ha estat modèlic, malgrat les temptacions d’alguns dels seus membres d’enge-gar-ho tot a rodar quan creien que l’obtenció de millores professionals no seria tan immediata com desitjaven. En els seus dos anys de funcionament, s’han fet força avenços. Ens hem posat d’acord en un canvi del sistema retributiu que valori l’esforç, la qualitat i el volum de feina feta pel metge, fu-gint del sistema igualitari que situa els metges més com a obrers que com a professionals. Hem elaborat propostes per a un canvi en profunditat en l’orga-nització dels hospitals, donant responsabilitat als metges per gestionar el seu treball amb la creació de les unitats assistencials bàsiques i per intervenir amb un grau d’influència considerable en la gestió de les institucions, en el dia a dia de la feina dels hospitals. També hem establert els criteris perquè els metges tinguin veu en els òrgans de govern dels hospitals.

Ens queden deures per fer. Sobretot saber explicar als membres de la nostra professió, massa sovint escèptics i desencantats, amb poca esperança que els canvis millorin la situació dels metges, que hi ha un futur que podem modelar perquè les nostres condicions de treball, la nostra dignitat professio-nal i la nostra retribució siguin les que corresponen a una professió de servei i d’alta exigència i respon-sabilitat.

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

El Consell de la Professió Mèdica ha fet dos anys

MIQUEL BRUGUERA,president

El Consell de la Professió no s’ha d’entendre com un

instrument per reclamar, sinó com un mecanisme a través del

qual metges i Administració, conjuntament, refl exionem sobre

la situació sanitària actual, els seus punts febles, les seves

mancances estructurals i els seus recursos humans, amb la fi nalitat d’elaborar propostes

realistes de canvi que tinguin en compte la situació de partida

i els recursos disponibles i respectuosos amb el compromís

d’universalitat i equitat del sistema sanitari públic

El 19 de febrer de 2007 es van presentar els dos primers

informes del Consell de la Pro-fessió Mèdica de Catalunya.D’esquerra a dreta: Patricio

Martínez, Juli de Nadal, Marina Geli i Miquel Bruguera.

(Foto d’arxiu. COMB).

7Informe Anual 2007



ÀNGELS MARTOS, vocal. Membre del Consell de la

Professió Mèdica de Catalunya

El Consell de la Professió fa propostes per a la participació directa dels metges en la gestió dels centres sanitaris

Les causes de la insatisfacció

dels metges es poden resumir en dues

de fonamentals: la manca d’autonomia

per gestionar el propi treball i la falta

d’estímul, participació i reconeixement

professional, amb la percepció d’un

distanciament considerable entre els equips directius

i els professionals assistencials



Després de l’informe sobre la manca de met-ges, la Comissió d’Ordenació de la Professió

Mèdica del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya ha emès un segon document titulat La participació dels metges en la gestió dels centres sa-nitaris. S’hi fa palesa l’opinió de la Comissió que actualment aquesta participació és insufi cient, i és, d’altra banda, indispensable per a la persistència d’un model sanitari equitatiu i universal, i per re-cuperar la satisfacció en l’exercici de la professió mèdica. S’hi refl exiona sobre les raons que fan ne-cessària aquesta participació i es proposen recoma-nacions per fer-la possible a la sanitat pública.

Les causes de la insatisfacció dels metges es po-den resumir en dues de fonamentals: la manca d’autonomia per gestionar el propi treball i la falta d’estímul, participació i reconeixement professio-nal, amb la percepció d’un distanciament conside-rable entre els equips directius i els professionals assistencials.

L’informe s’estructura en quatre apartats diferen-ciats: representació, consulta, informació i partici-pació directa. Els òrgans de representació recoma-nats són la Junta Professional i el Comitè de Delegats Mèdics. La primera, formada per representants dels professionals titulats (metges, farmacèutics, infer-meres) amb responsabilitats de comandament, alguns membres de l’organisme que ostenti la re-presentació dels metges (com ara la comissió de delegats), i una representació dels residents i d’al-tres agents assistencials. Hauria de ser un òrgan de participació on la direcció informés de la política de la institució i acceptés el debat i l’opinió dels seus components. El comitè de delegats mèdics tindria la fi nalitat de garantir l’existència d’un cert poder mèdic als centres sanitaris i els seus mem-bres serien elegits democràticament.

Els òrgans de consulta són els Comitès Tècnics i les Comissions Clíniques, que faciliten l’aprofi -tament del coneixement dels professionals sobre diversos temes, per a un millor funcionament de la institució.

Respecte a la informació, el document insisteix en la necessitat de canals d’informació sufi cients i

adequats que permetin superar l’actual sensació, general entre els facultatius, que no els arriba in-formació des de la direcció i que les seves opinions i la informació sobre la realitat assistencial diària no arriba sufi cientment a la direcció.

A l’últim, es fa èmfasi en la participació directa, que es considera la forma de gestió amb més pos-sibilitats, ja que no sols donaria representació i veu als metges, sinó la capacitat de participar directa-ment en les decisions que afecten la seva activitat assistencial diària. Es proposa el desenvolupament d’unitats assistencials interdisciplinàries, formades pels professionals (metges de diferents especiali-tats, infermeres i altres professionals assistencials) que participen en l’atenció sanitària d’un mateix procés assistencial o de pacients amb necessitats assistencials similars. Aquestes unitats funcio-narien amb unes normes organitzatives internes consensuades entre els seus membres i haurien d’acordar els seus objectius amb la direcció, dis-posar d’un pressupost propi i retre comptes peri-òdicament dels resultats aconseguits. Haurien de comptar amb el suport administratiu necessari i disposarien d’una retribució complementària lli-gada als resultats obtinguts, per a tots els membres de l’equip. Estarien liderades per un professional amb competència clínica provada, coneixement d’eines de gestió i capacitat negociadora.

L’informe defi neix, a més, directrius concretes adreçades als diferents actors del sistema sanitari públic. L’Administració sanitària i les patronals del sector haurien de reformar l’organització dels cen-tres, anant cap a un nou model, centrat en les uni-tats assistencials interdisciplinàries més que no en els actuals serveis. Es proposa la realització d’una experiència pilot, amb seguiment per part d’un grup avaluador extern. Tanmateix, es propugna la defi nició d’indicadors objectius de bona gestió i de qualitat assistencial, basats en resultats de salut i no sols en l’activitat feta, que permetin la compara-ció dels diferents centres i puguin ser la base d’una part variable de la retribució (incentius lligats a re-sultats). Cal un canvi substancial en les relacions econòmiques entre el CatSalut i els centres prove-ïdors, amb un pressupost anual basat en necessi-tats reals. Els directius dels centres sanitaris han de garantir la informació als professionals i posar en marxa mecanismes que els permetin tenir conei-xement de l’opinió dels metges, amb l’establiment d’altres “regles del joc” en les seves relacions amb els professionals, amb més autonomia per als met-ges en la gestió de les seves agendes de treball.

Finalment, els metges i altres professionals sa-nitaris han de promoure, amb la implicació dels col·legis professionals, les facultats i les societats científi ques, un debat profund sobre els valors de la professió i conceptes com el sentit de pertinença a la institució per a les quals es treballa i la necessi-tat de fugir de l’homogeneïtat retributiva, donant reconeixement a aquells professionals que aporten més a les seves organitzacions.

Miquel Bruguera, president de la Comissió d’Ordenació

Professional; Marina Geli, consellera de Salut, i

Patricio Martínez, president de la Comissió d’Exercici

Professional, amb la resta de membres del Consell

de la Professió Mèdica de Catalunya.

Foto: Rafael Martínez Marín, cedida per Diario Médico.


9Informe Anual 2007



Per tal d’oferir una atenció primària de quali-tat, és clau el professional, la seva competència,

la seva motivació, el coneixement dels pacients i del seu entorn, el reconeixement professional i les condicions laborals (salari, jornades laborals, guàr-dies, etc.).

També té molta importància l’entorn i els espais físics, el confort de les instal·lacions, l’ergonomia dels llocs de treball i la preservació d’espais d’en-trevista i exploració que permetin una adequada

intimitat. Un altre element que cal tenir present són els equipaments de cada centre, disposar de telèfon a la consulta, d’accés a Internet, correu electrònic, material clínic adequat, etc.

De l’anàlisi de l’actual realitat de-duïm que, malgrat les millores in-troduïdes els darrers anys, encara te-nim mancances, algunes de les quals es podrien solucionar amb petites inversions i una bona dosi d’imagi-

nació i menys rigidesa. Altres mancances afecten temes més estructurals i reclamen l’ampliació dels espais o la construcció de noves instal·lacions. Cal recordar que seria molt desitjable que cada profes-sional, amb independència del seu horari, disposi d’una consulta pròpia. Aquesta hauria de ser una exigència per a tots els nous equipaments.

Però les condicions de treball estan molt influïdes per l’organització de l’activitat, els horaris, l’acces-sibilitat, tant telefònica com al mateix centre, la recepció i els tràmits administratius i, també, per l’organització de les agendes. L’agenda dels pro-fessionals és un dels elements que té més impacte en relació amb les condicions de treball. Un cop més hem de reclamar autonomia en la gestió de les agendes; cada professional ha de poder distri-buir el seu temps de treball amb responsabilitat i garantint els resultats de salut que se n’espera, però amb autonomia per organitzar-se d’acord amb tot l’equip i l’activitat assistencial. L’agenda és la ma-

terialització d’aquesta capa-citat organitzativa.

El conflicte dels horarisEl conflicte dels horaris que han viscut els metges de l’ICS –que no s’ha resolt, tan sols s’ha ajornat en for-ma de moratòria en arribar a un punt sense sortida– ens ha de fer reflexionar, en pri-mer lloc, per tal d’analitzar com s’ha gestionat aquest conflicte per a cada una de les parts implicades. El

resultat és que l’horari s’ha aplicat a mitges i que els centres que ja havien pactat com s’organitzarien

s’han retirat tot esperant la resolució del conflicte. L’actual moratòria ha de servir perquè cada equip pugui fer les seves propostes i utilitzi la seva auto-nomia per trobar la fórmula organitzativa que mi-llor s’adapti a les característiques de cada centre.

La decisió d’augmentar l’oferta horària es jus-tificava en part amb la millora de l’accessibilitat. Potser la primera reflexió que s’ha de fer és que no és prioritari ampliar l’accessibilitat a l’atenció pri-mària, que juntament amb les urgències dels hos-pitals és la millor del sistema sanitari. Caldrà cor-regir problemes puntuals, però la mesura d’obrir els centres en horari nocturn –que ni els ciutadans demanen– ha estat poc analitzada. No hem d’obli-dar que, si parlem d’accessibilitats, són prioritàries les exploracions complementàries, les consultes ex-ternes i les derivacions que, tret d’honroses excep-cions, tenen un ampli marge de millora. Aquestes demores influeixen molt en l’accessibilitat global del procés assistencial.

Potser el més preocupant de com s’ha gestionat aquest conflicte entre les parts és que s’ha potenciat una dinàmica de negociació que s’allunya dels va-lors i del professionalisme i promou un sistema que podríem anomenar de tarifes, és a dir, si faig una hora més, o un nou programa, o una determina-da nova acció, he de cobrar tant. Aquesta dinàmica de negociació, que defuig els valors, la implicació i l’autoregulació, pot tenir millores immediates, però també té perills per al futur de la nostra activitat professional.

L’actual oferta de serveis de l’atenció primària, que sempre creix, que té una bona qualitat i una excel-lent valoració per part dels usuaris, fa pensar que la tendència continuarà cap a un ús més gran del servei. No hi ha cap estratègia real de contenció i, per tant, estem condemnats a més increments de les càrregues assistencials, que ja estan gairebé al límit.

El nostre sistema sanitari, que ha fet un esforç molt important incorporant més professionals a l’atenció primària, ha vist com aquest esforç ha quedat diluït en part per l’increment de les càrregues assistencials i la manca de professionals, amb dificultats reals per cobrir l’horari i les substitucions. Fóra bo que s’esta-blís un consens en els instruments i la forma com es mesuren les càrregues i les necessitats assistencials.

No ens pertoca als professionals decidir mesures de copagament, de contenció o de limitació de l’oferta, però sí que hem de reclamar que volem participar activament en la solució. Hem de poder organitzar els centres amb autonomia, les agendes i els horaris, per tal d’oferir el servei per al qual ens han contrac-tat i fer-ho amb el millor nivell de qualitat.

Les condicions de treball dels metges d’atenció primària

JAUME SELLARÈS,vicesecretari

No ens pertoca als professionals decidir mesures de copagament, de contenció o de limitació de l’oferta,

però sí que hem de reclamar que volem participar activament en la

solució. Hem de poder organitzar els centres amb autonomia, les agendes

i els horaris, per tal d’oferir el servei per al qual ens han contractat i fer-ho

amb el millor nivell de qualitat

Imatges de les edicions de l’Avui, El Periódico i El País,

del 16 de novembre de 2007.



Durant l’any 2007, els metges d’atenció pri-mària hem tingut, i fins i tot s’ha incremen-

tat, la mateixa sensació de malestar professional que arrosseguem els últims anys.

Les causes són molt variades. L’anàlisi no és fàcil quan intentem buscar solucions, des de diferents punts, tant a nivell assistencial com professional.

Després de vint-i-cinc anys d’iniciada la Re-forma de l’Atenció Primària, ens trobem en un moment en què els problemes que existien als “ambulatoris” persisteixen, massa semblants, als “centres de salut”.

1. Massificació i burocratització de les consultes. Llavors els pacients ve-nien a agafar número d’ordre per al dia, no hi havia límit i s’arribava, amb freqüència, a més de cinquanta visites. Ara, després d’haver fet un esforç per intentar treure la burocràcia de la con-sulta i programar la demanda, seguim tenint una massificació similar, ja que

ajuntem les visites on fem de debò de metges amb la burocràcia “inútil”. Creiem que l’Admi-nistració hauria de fer canvis radicals per evitar la major part d’aquestes visites (format de recepta, signatura electrònica, validacions, volants, infor-mes per múltiples raons...).

2. Creixement continu de la demanda. En tots els àmbits, les persones van al metge d’atenció primària sense cap tipus de “filtre”, amb múlti-ples motius de consulta, per la pluripatologia de l’envelliment, per aconseguir sovint el “descomp-te” de la recepta del sistema públic... sense infor-mes dels nostres companys, que des de l’hospital no poden “perdre temps” fent “paperassa”, com informes o receptes, per comunicar-se de la ma-nera més correcta amb un “col·lega”. Cal afegir els motius de consulta més banals de la població jove i nouvinguda, que moltes vegades desconeix el funcionament del sistema sanitari i, davant de l’extrema accessibilitat que s’ofereix, utilitza les Urgències Hospitalàries i dels Serveis d’Atenció Primària com creu més adient, amb els proble-mes afegits d’idioma i cultura. Per fer front a to-tes aquestes demandes amb qualitat es requereix temps i no continuar visitant com ho fem ara, cada cinc-set-deu minuts.

3. Sensació de poc reconeixement i dificul-tats objectives de promoció professional. L’as-sistència directa al pacient a la consulta durant més de cinc hores seguides fa que no tinguem pràcticament temps als nostres centres per pro-gramar una bona formació continuada. Aspec-tes com la docència i la recerca queden fora de les nostres hores de treball (a diferència del que passa en molts centres hospitalaris). Ens trobem cada vegada més amb pràctiques individualistes, amb un model d’història clínica informatitzada

que no facilita la gestió clínica i que segueix sent compartimentat en cada àmbit.

4. Poca participació en la presa de decisió dels objectius de l’empresa. Veiem com es repe-teixen sistemàticament i reiteradament els matei-xos errors, i que s’han d’aconseguir uns resultats assistencials i de farmàcia on pesa massa el fac-tor economicista. No hi ha criteris comuns en-tre l’atenció primària i l’especialitzada per seguir unes guies de prescripció terapèutica. Això porta, sovint, a proposar fer canvis de medicació a un pacient que ens demana prescripcions induïdes des d’altres àmbits, la qual cosa pot generar, fins i tot, conflictes ètics.

5. Poca coordinació entre l’atenció primà-ria i l’hospitalària. El bon o mal funcionament d’aquesta relació continua depenent de cada àmbit territorial i de la relació personal amb les persones de cada servei, i això genera la majoria de vegades repeticions innecessàries de proves i tractaments.

6. Escassa presència de l’atenció primària en la formació mèdica universitària. Poc atractiu i escassa motivació per als metges joves com a sortida formativa i professional.

Aquests problemes no tenen una solució fàcil. També hem de fer autocrítica de quina part està a les nostres mans solucionar. No totes les soluci-ons han de venir de fora, hi ha canvis necessaris on ens hem d’implicar cada un de nosaltres.

Tot això ho hem de fer professionals, que ens hem format i creiem fermament que el nostre pa-per és ben rellevant dintre d’un sistema sanitari públic de qualitat, a fi de gestionar la malaltia des del punt més proper al pacient i de la forma més eficient.

Però, de vegades, ens sembla que som nosaltres els únics que ens ho creiem ja que, malgrat pro-jectes ministerials com l’AP 21 o l’inici del Pla d’Innovació d’Atenció Primària a casa nostra, veiem que pel que fa al finançament la primària segueix sent el “germà pobre”.


NÚRIA MARTÍNEZ LEÓN, vocal. Metge de Família

Després de vint-i-cinc anys d’iniciada la Reforma de

l’Atenció Primària, ens trobem en un moment en què els

problemes que existien als “ambulatoris” persisteixen,

massa semblants, als “centres de salut”

El malestar dels metges d’atenció primària

Article de Miquel Bruguera publicat a La Vanguardia, el 4 de novembre de 2007


Des de la dècada dels vuitanta al segle passat, les dones s’han incorporat massivament als

estudis de medicina. La medicina és la titulació universitària amb més demanda – quasi tres aspi-rants per plaça disponible– i, per tant, condiciona la nota de selectivitat més alta. El fet que les dones superin el 80 % de l’alumnat és un signe de la qua-litat de la condició femenina.

La incorporació massiva de la dona a la medicina no respon tan sols a la relació històrica d’empatia de la condició femenina amb el sector dels serveis, sinó que també es deu a factors socials objectius. Els processos de feminització i salarització de la medicina han anat de la mà. La salarització permet uns horaris fixos i limitats compatibles amb les responsabilitats familiars, que encara a dia d’avui recauen, de forma desigual, molt més en les dones que en els homes. Així, dels informes demogrà-fics es desprèn que més del 70 % de les metgesses treballen només al sector públic/assalariat, mentre que més del 60 % dels metges treballen simultà-niament a tots dos sectors públic/assalariat i pri-vat liberal o assalariat. Dels diferents vessants de la

professió –l’atenció als malalts, la investigació, la docència, la gestió i la representació professional i sin-dical– les dones exerceixen fona-mentalment dins l’àmbit assisten-cial, particularment en l’atenció primària, on representen el 60 % dels professionals de la medicina, però es desconeix l’ocupació per sexe en la medicina hospitalària.

Quan l’exercici de la medicina ha deixat de ser una pràctica liberal, basada en la lliure elecció en la re-lació malalt-metge, per esdevenir

una pràctica professional col·lectiva assalariada, la professió mèdica ha desenvolupat, en consonància amb l’autoregulació històrica, sistemes de qualitat

que són els processos de selecció/contractació del personal mèdic i de promoció dintre del marc de les organitzacions sanitàries.

Si des de fa més de dues dècades els homes i les dones s’incorporen, com a mínim, en igual nom-bre a l’exercici de la medicina, cal preguntar-se si “la igualtat d’oportunitats per a la contractació es reflecteix en l’àmbit sanitari o, per contra, el ti-pus de contractació fixa o temporal té un biaix de gènere en les organitzacions sanitàries”. Al nostre entorn, les poques anàlisis de la contractació des de la perspectiva de gènere en sistemes meritocrà-tics relacionats amb la medicina estan limitats al camp científic de la biomedicina. Les dones neces-siten presentar-se dues vegades i mitja més que els homes per poder accedir a contractes del Centro Superior de Investigaciones Científicas. A les con-vocatòries dels contractes “Ramón y Cajal”, entre els anys 2004 i 2006, les dones presentaren més sol·licituds que els homes, però els homes obtenien un percentatge d’èxit més alt que elles.

Recentment, l’informe Salut, estils de vida i condi-cions de treball dels metges i metgesses de Catalunya, fet entre 800 professionals, que reflecteix la preca-rietat laboral (interins, contractes temporals i pres-tació de serveis) del conjunt del col·lectiu sobre la població general i, en particular, sobre la població ocupada de Catalunya de la mateixa classe social (classe social I), mostra que els metges tenen con-tractes fixos amb més freqüència que les metgesses, 69 % enfront de 58,5%.

Al mateix informe hi ha també clares diferències de gènere en la promoció jeràrquica. Les diferèn-cies en l’ocupació d’un càrrec de comandament (33,8 % dels homes i 18,7 % de les dones), no s’expliquen per l’edat, per l’antiguitat o pel tipus de centre de treball. Com s’aprecia al gràfic ad-junt, en qualsevol tipus de centre de treball, inclòs l’àmbit de la primària, on les dones enquestades eren representades 8 punts per sobre dels homes, la proporció d’homes amb càrrecs de comandament és superior a la de dones, la qual cosa comporta que la proporció de càrrecs de comandament sigui semblant entre les metgesses (18,7 %) i la pobla-ció general de dones ocupades (16,8 %), però molt inferior a la població ocupada de dones de la ma-teixa classe social (37 %). En canvi, en els metges, la promoció de càrrecs de comandament (33,8 %) és superior que entre el conjunt d’homes ocupats (28 %), tot i que inferior a la promoció jeràrquica en el si de la mateixa classe social (51,4 %).

Durant els darrers anys, s’han implementat siste-mes de promoció diferents de la promoció jeràrqui-ca –coneguts com a sistemes de carrera professio-nal– que es basen en el reconeixement dels mèrits d’assistència, recerca, docència, formació i partici-pació en comitès professionals, i en les actituds i dedicació al treball. En conseqüència, és important fer anàlisis acurades que permetin visualitzar les diferències del reconeixement professional que es tradueixen al sector públic, analitzar les oportuni-tats de millora i donar resposta a qualsevol situació de discriminació a fi de sensibilitzar la comunitat i afavorir mesures no coactives, imprescindibles per arribar a la igualtat d’oportunitats entre homes i do-nes als sistemes meritocràtics com la medicina.

La promoció professional de la dona metge als centres de la sanitat pública

L’informe Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya, que refl ecteix la precarietat laboral (interins,

contractes temporals i prestació de serveis) del conjunt del

col·lectiu sobre la població general, mostra que els metges tenen contractes fi xos amb més

freqüència que les metgesses, 69 % enfront del 58,5 %

PILAR ARRIZABALAGA, vocal. Coautora de l’informe

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i

metgesses de Catalunya

Prevalença d’ocupació de càrrecs de comandament segons centre de treball i sexe


Centre AtencióPrimària

Servei quirúrgichospital

Servei mèdic hospital

Clínica/consultaprivada

80

60

40

20

0

Homes Dones

24,4 %29,9 %

38,4 %

6,2 %

16,9 % 17,9 %

53,4 %47,3 %

39,6 %

23 %

Altres

%

Font: Estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. Fundació Galatea, novembre de 2007.

Informe Anual 2007Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona 11




La nova etapa oberta el 2007, determinada per la negociació individualitzada entre el Col-

legi de Metges de Barcelona i les entitats assegu-radores, és el resultat del producte de la denúncia pública i el trencament del Conveni-Marc amb la Patronal UCEAC, ja iniciat l’any 2006.

L’objectiu prioritari del COMB és convenir acords amb les entitats d’assegurança lliure (EAL) sobre l’increment dels honoraris professionals dels metges que treballen al sector assegurador i arri-bar a un equilibri “ingressos vs despeses”. La ma-jor part dels metges es troben amb el handicap de mantenir el nivell de qualitat assistencial davant la manca d’adequació entre els barems que les enti-tats abonen i els costos creixents que suporten els seus consultoris. Per aconseguir aquesta adequació, el COMB proposa uns honoraris de 23,75 € per visita, equiparats per a totes les especialitats. Vegeu més informació a: http://asselliure.comb.es.

Amb vigència de l’1 de gener del 2007, s’apli-quen els nous Honoraris Orientatius Recomanats (HOR), aprovats el 17 d’octubre del 2006 a l’As-semblea de Compromissaris del COMB (vegeu taula). L’augment refl ectit en aquest nou barem correspon a l’aplicació de l’Índex de Preus al Con-sum (IPC) transcorregut des de la darrera aprova-ció d’aquests honoraris, l’any 1999.

Dins del marc de les negociacions, el COMB de-mana millores en la relació entitat-facultatiu, en el sistema de facturació únic de lectura informàtica, en la capacitat de decisió per part del professional, en la garantia de qualitat del sector i en la claredat en la contractació.

Des del sector privat s’ofereix: formació continu-ada per part del metge; renovació d’equipaments (canvi de maquinària i aparells a les consultes); servei administratiu competent; temps per visita (reconeixements dels pacients dins d’un temps ne-cessari i sense pressions horàries); personalització del servei; inexistència del temps d’espera per part de l’assegurat; lliure elecció del metge/especialista, i gestió directa del metge.

Per poder assolir aquests objectius, des de la Sec-ció Col·legial d’Assegurança Lliure es disposa de:· L’Ofi cina d’Informació al Ciutadà (OIC - 902) per donar informació sobre la cobertura de les pò-lisses, recomanacions a l’hora de canviar d’entitat, relació dels honoraris de les entitats amb el quadre mèdic, dades de les entitats, etc.· Coordinació de les Seccions Col·legials relacio-nades amb les mútues (vegeu taula).· Coordinació d’Associacions Professionals (Anes-tèsia i Reanimació, Al·lergologia, Endoscòpia Di-gestiva, etc.).

· Coordinació de les Societats de l’ACMC i de la Comissió Assessora d’Assegurança Lliure.· Ús de diferents canals de difusió: Web del COMB, SIC, Rànquing de mútues...

Durant tot l’exercici 2007 s’ha desenvolupat un procés de negociació individual per a cadascuna de les entitats i per a cadascuna de les especialitats, en funció de les problemàtiques i les necessitats concretes que, com a especialitat, els afectin.

En aquest sentit, s’ha ressenyat la necessitat d’es-tablir regles de joc clares i transparents, basades en l’estudi dels costos reals, que permetin establir els nivells de qualitat mínims que el sector privat de-mana. Per a tot això és necessari el seguiment del compliment d’acords, amb el suport del COMB, per part dels metges afectats.

Al desembre del 2007, s’adreçà l’Enquesta d’As-segurança Lliure per conèixer, de primera mà, l’opinió dels metges de la província de Barcelona sobre la nova situació, fruit de la llarga negociació mantinguda entre el COMB i les entitats assegu-radores durant aquest any. Dels resultats d’aquesta enquesta es donarà a conèixer l’estudi socieconò-mic i el rànquing d’entitats resultants.

El COMB impulsa una negociació individual per especialitats i per entitats d’assegurança lliure

Dins del marc de les negociacions,

el COMB demana millores en la relació

entitat-facultatiu, en el sistema de

facturació únic de lectura informàtica, en la capacitat de

decisió per part del professional, en la

garantia de qualitat del sector i en la claredat

en la contractació

Assegurança Lliure Metges HomeòpatesAnàlisis Clíniques Metges OftalmòlegsMetges d’Accidents Metges PediatresMetges Acupuntors Metges PsiquiatresMetges Anatomopatòlegs Metges RehabilitadorsMetges Estomatòlegs Metges Tocoginecòlegs

Seccions col·legials d’especialitats i activitats assistencials

Honoraris orientatius recomanats. Any 2007

Vis

ita

co

nsul

tori

Vis

itad

om

icili

, ur

gè

ncia

Vis

ita d

om

icili

, ur

gè

ncia

, fe

stiu

o

ho

rari

noc

turn

Medicina General 23,75 € 35,63 € 47,50 € Pediatria 23,75 € 35,63 € 47,50 € Cirurgia General 23,75 € 35,63 € 47,50 € Traumatologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Otorinolaringologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Oftalmologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Ginecologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Cardiologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Neurologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Neurofisiologia Clínica 23,75 € 35,63 € 47,50 € Tocologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Urologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Dermatologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Aparell Digestiu 23,75 € 35,63 € 47,50 € Cirurgia Maxil·lofacial 23,75 € 35,63 € 47,50 € Neuropsiquiatria 23,75 € 35,63 € 47,50 € Endocrinologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Al·lergologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Reumatologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Angiologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Estomatologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Pneumologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Geriatria 23,75 € 35,63 € 47,50 € Cirurgia Pediàtrica 23,75 € 35,63 € 47,50 € Cirurgia Cardíaca 23,75 € 35,63 € 47,50 € Cirurgia Plàstica-Reparadora 23,75 € 35,63 € 47,50 €

Cirurgia Toràcica 23,75 € 35,63 € 47,50 € Hematologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Medicina Interna 23,75 € 35,63 € 47,50 € Nefrologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Proctologia 23,75 € 35,63 € 47,50 € Rehabilitació 23,75 € 35,63 € 47,50 €

Font: Àrea Professional del COMB.

Portada de l’enquesta de la Secció Col·legial

d’Assegurança Lliure 2007.


13Informe Anual 2007


Tenir dades actualitzades del cens col·legial resulta extrema-ment útil per copsar adequadament la realitat demogràfica del

COMB. Això, alhora, és important per dues raons. D’una banda, un millor coneixement del cens fa possible endegar accions que permetin atendre millor els col·legiats. D’altra banda, la publica-ció d’aquestes dades és un exercici de transparència necessari en un temps en què és imprescindible la planificació de les necessi-tats de professionals.

Les dades de l’any 2007 sobre demografia col·legial són un reflex dels processos de canvi que s’estan donant a la professió mèdica des de ja fa uns anys, com són la feminització, un cert grau d’envelliment i un important creixement de la presència de metges estrangers.

Les dades d’aquest apartat es refereixen a les característiques i l’evolució recent del conjunt de col·legiats, a 31 de desembre del 2007.

Edat i gènereL’envelliment de la professió està ben reflectit en aquesta pirà-

mide. En la mesura que les cohorts amb més efectius (entre 45 i 60 anys) vagin envellint, el col·lectiu com a conjunt envellirà, atès que no hi ha grans canvis en el nombre de nous ingressos de metges joves.

Malgrat que el nombre d’homes supera el de dones en el con-junt de col·legiats, la feminització és un fenomen consolidat, que avança de manera ferma. En aquest sentit, es pot comprovar a la piràmide que les dones són majoria en totes les franges d’edat per sota de 45 anys. Cal dir també que entre els metges estrangers la feminització és menys acusada.

OrigenPel que fa a l’origen dels col·legiats, del total de 27.883 col-

legiats, 18.939 (el 67,9 % del total) són nascuts a Catalunya. Un 19,7 % (5.490 metges) són nascuts a la resta d’Espanya. Final-ment, 3.454 metges (12,4 % del total) són nascuts a l’estranger, majoritàriament a l’Amèrica Llatina (73 % dels estrangers).

Distribució per origen a 31 de desembre del 2007

Altes i baixes col·legials 2007Entre els nous col·legiats, 616 són MIR, i 696, no. Així com entre els nous col·legiats MIR, el grup majoritari és el dels nascuts a Catalunya (53,2 %), entre els nous col·legiats no MIR, el 62,6 % (436 metges) ha nascut a l’estranger.

Altes col·legials 2007

Es pot observar com la majoria de baixes col·legials (56,2 %) s’han produït per trasllat a una altra província. El trasllat a l’estran-ger ha estat el motiu del 12,9 % de les baixes (97 metges).

Com es pot observar al gràfic, el nombre d’altes sempre ha supe-rat, els darrers deu anys, la suma de baixes i jubilacions. Això ha permès tenir un creixement sostingut de col·legiats. >

Baixes col·legials i jubilacions 2007

Activitat col·legial. Demografi a mèdica

INFORME sobre demografia col·legial de l’any 2007

Les dades de l’any 2007 sobre demografi a col·legial són un refl ex dels processos de canvi que s’estan donant a la professió mèdica des de ja fa uns anys, com són la feminització, un cert grau d’envelliment i un important creixement de la presència de metges estrangers

Absoluts % sobre total % cada subgrupCol·legiacions MIRCatalunya 328 25,0 % 53,2 %Resta d’Espanya 112 8,5 % 18,2 %Estranger 176 13,4 % 28,6 %Subtotal 616 47 % 100,0 %Col·legiacions no MIRCatalunya 180 13,7 % 25,9 %Resta d’Espanya 80 6,1 % 11,5 %Estranger 436 33,2 % 62,6 %Subtotal 696 53 % 100,0 %Total 1.312 100 %

Zona naixement Absoluts %% sobre

estrangers2007

Catalunya 18.939 67,9Resta d’Espanya 5.490 19,7Conjunt d’estrangers 3.454 12,4Amèrica Llatina i Carib 2.522 9,0 73,0UE15+EEE 369 1,3 10,7Orient Mitjà 216 0,8 6,3Àfrica 121 0,4 3,5Europa de l’Est 158 0,6 4,6Altres 67 0,2 1,9

Total 27.883 100,0 100,0

Baixes* i jubilacions** Absoluts % sobre total % sobre baixesTrasllat a una altra província 291 38,7 % 56,2 %

Trasllat a l’estranger 97 12,9 % 18,7 %

Baixa voluntària 66 8,8 % 12,7 %

Defunció 46 6,1 % 8,9 %

Cessament de l’exercici 15 2,0 % 2,9 %

Malaltia 3 0,4 % 0,6 %

Subtotal baixes col·legials 518 68,9 % 100,0 %

Jubilacions 234 31,1 %

Total 752 100,0 %

*Baixes de col·legiats menors de 65 anys. **Col·legiats que han complert 65 anys el 2007

Piràmide d’edat del total de col·legiats

85 anys i més

80 a 84 anys

75 a 79 anys

70 a 74 anys

65 a 69 anys

60 a 64 anys

55 a 59 anys

50 a 54 anys

45 a 49 anys

40 a 44 anys

35 a 39 anys

30 a 34 anys

Menys de 30 anys

3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000

Homes (15.144 metges)Mitjana d’edat: 52,2 anys

Dones (12.739 metgesses)Mitjana d’edat: 42,8 anys

Total col·legiats: 27.883. Mitjana d’edat: 47,9 anys

358

375

496

620

740

1.333

1.957

2.836

2.070

1.422

1.202

1.076

659

24

12

36

72

134

439

1.023

1.912

2.018

1.660

1.934

2.052

1.423



Durant l’any 2007, i per primer cop en la història del COMB, entre els nous col·legiats el grup principal ha estat el de metges

nascuts a l’estranger (46,6 %: 612 nous metges). Cal destacar també que, de tota la sèrie temporal exposada, l’any 2007 ha estat el que ha registrat una proporció més baixa de metges nascuts a Catalunya (38,7 %: 508 metges) i a la resta d’Espanya (el 14,6 %: 192 metges).Les dades demogràfiques del 2007 permeten afirmar, doncs, que l’ar-ribada de metges estrangers al COMB és un fenomen ja ben consoli-dat i que, a més, està en procés d’acceleració important.

La qüestió principal rau a saber fins a quin punt aquest fenomen tindrà continuïtat en el temps amb la intensitat amb què l’hem viscut els darrers anys.

La variació percentual a l’alça dels col·legiats nascuts a l’estranger quintuplica la dels nascuts a Catalunya (+166,9 % V.S. +30,1 %). Així, el conjunt de col·legiats estrangers era de 1.294 l’any 1997, i el 2007 arriba a 3.454.

Els metges originaris de l’Amèrica Llatina han crescut un 212,1 % en aquest període, i han passat de ser poc més de 800 col·legiats a sobrepassar els 2.500. Cal destacar també que, tot i suposar encara un nombre absolut prou modest (158 metges), el nombre de metges nascuts a l’Europa de l’Est ha augmentat més d’un 500 % en aquest període.

Cal remarcar, entre les característiques dels nous col·legiats estran-gers del 2007, que la proporció d’homes i dones està molt igualada (51 % de dones i 49 % d’homes), i que el 86,3 % ha estudiat en una universitat estrangera. Quant als països d’origen, l’Argentina, el Perú i Colòmbia

El Perú, amb 90 metges (15,6 %), l’Argentina amb 83 metges (14,4 %) i Colòmbia amb 81 metges (14,1 %) són els països es-trangers que lideren el rànquing de noves incorporacions durant el 2007. Aquests mateixos països, tot i que en un ordre diferent, són els més representats entre el conjunt de metges estrangers.

En la línia establerta pel Col·legi de donar atenció a aquests nous col·legiats, i atès que en la gran majoria ha cursat la llicenciatura de medicina a l’estranger, durant el 2007 es va posar en marxa, per part del COMB (en col·laboració amb el Departament de Salut), el Curs d’accés dels metges a l’exercici de la professió. Aquest curs aporta als nous col·legiats elements com el coneixement del sistema sanitari, l’atenció a urgències i el suport vital bàsic, la prescripció farmacèutica o la comunicació metge pacient.


BalançSi tenim en compte les altes, les baixes i les jubilacions, al final d’aquest 2007, el COMB registra un balanç positiu de 560 metges.

ConclusionsLa demografia col·legial continua en un procés de canvi profund, marcat per una feminització que en pocs anys serà predominant. Aquesta és probablement la tendència de canvi més consolidada per al futur. La professió haurà de fer front, els pròxims 15 anys, a la jubilació de les generacions de metges més nombroses de tota la seva història, la qual cosa és un repte i una oportunitat. Finalment, caldrà observar si l’arribada de companys estrangers continuarà al mateix ritme els pròxims anys.

Els metges estrangers han estat el grup principal dels nous col·legiats l’any passat, el 46,6 %

Les dades demogràfi ques del 2007 permeten afi rmar que l’arribada de metges estrangers al COMB és un fenomen ja ben consolidat i que, a més, està en procés d’acceleració important

<

País naixement Conjunt col·legiats Col·legiats 2007

Argentina 682 83

Perú 335 90

Colòmbia 333 81

Cuba 235 34

Veneçuela 182 44

Equador 139 13

Uruguai 127 16

Bolívia 102 26

Síria 100 0

Mèxic 90 24

Països estrangers més representats entre el conjunt de col·legiats

1400

1200

1000

800

600

400

200

0200620052004200320022001200019991998 2007

Baixes + jubilacionsAltes

Nom

bre

de m

etge

s

Evolució d’altes i baixes 1998-2007

Resta d’EspanyaCatalans80 %

70 %

60 %

50 %

40 %

30 %

20 %

10 %

0 %20071998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Conjunt d’estrangers

��

��

��

��

��

��

��

��

Evolució de noves col·legiacions per origen

1997 2007 Variació %Total de col·legiats 19.695 27.883 41,3Catalunya 14.552 18.939 30,1Resta d’Espanya 3.849 5.490 42,6Conjunt d’estrangers 1.294 3.454 166,9Amèrica Llatina i Carib 808 2.523 212,1UE15+EEE 170 369 117,1Orient Mitjà 184 216 17,4Àfrica 74 121 63,5Europa de l’Est 26 158 507,7Altres 32 67 109,4

Evolució de la col·legiació per lloc de naixement (1997-2007)

INFORME sobre demografia col·legial de l’any 2007

BERENGUER CAMPS,cap del Gabinet d’Estudis Col·legials





La manca de metges a Catalunya

Un dels reptes més importants del nostre sistema sanitari és el canvi demogràfic dels metges. Com s’ha dit repetidament els

últims anys, hem passat de ser un país amb excedent de metges, alguns dels quals marxaven a l’estranger (i altres es dedicaven a activitats professionals no estrictament assistencials), a ser un país importador. Al Col·legi de Barcelona, per primera vegada, el nom-bre de metges col·legiats nascuts a l’estranger supera el dels nascuts

a Catalunya i a la resta de l’Estat.A la pregunta de si ara falten metges, aquesta

qüestió no té una resposta única. Per una banda, la taxa de metges per mil habitants a Catalunya és de 3,9; a Espanya, en conjunt, és de 3,8, i la mitjana europea és de 3,0.

Sobre aquestes dades cal fer un aclariment: el nombre d’hores per setmana treballades a Espa-nya està per sota del dels països amb menys met-ges, com són Alemanya i la Gran Bretanya, i és igual al de Grècia i Itàlia, amb mitjanes de met-ges per habitant superiors a l’espanyola. Aquesta anàlisi es relaciona directament amb la retribució mitjana per metge: als països amb un nombre més alt de metges les retribucions són inferiors.

En relació amb els canvis demogràfics i la ma-jor necessitat de metges, les causes són múltiples i ja analitzades a bastament. Estan basades en l’augment de la demanda de serveis sanitaris públics i privats: poblacionals (envelliment pro-gressiu i augment demogràfic de la població), tecnològics (superespecialització), les noves exi-gències socials relacionades amb les noves tecno-

logies de la informació, la medicina defensiva...Per altra banda, hi ha un fet clar, les ofertes de treball que s’oferei-

xen al mercat laboral no s’ocupen totes. Les causes són: dificultat d’ocupar algunes especialitats, retribucions baixes, ofertes laborals en condicions de treball precàries i contractació per guàrdies i ocu-pacions fora de l’horari convencional, que es tradueixen, en molts casos, en dificultats per compatibilitzar la vida laboral i la vida fa-miliar. Per altra banda, hem de seguir insistint que és necessari que els diferents responsables de la contractació de metges siguin molt curosos en les contractacions, perquè l’accés de metges estrangers sense un control efectiu (col·legiació) desemboca en un empitjora-ment del servei assistencial i de les condicions professionals.

Hem de donar resposta, promovent canvis que involucrin les Administracions, els proveïdors i els professionals. Els primers han de definir polítiques clares relacionades amb la limitació de pres-tacions al sistema sanitari públic, mesures per afavorir el control de freqüentació de pacients i augmentar els pressupostos que es dediquen a la sanitat. Els proveïdors han d’incorporar nous siste-mes de promoció professional que afavoreixin la implicació dels professionals i la flexibilitat laboral.

Per acabar, els metges i els seus representants, els col·legis, hem de promoure els canvis necessaris per flexibilitzar la professió per tal que s’adeqüi als canvis que la societat ens demanda, als canvis en les patologies emergents, la innovació i la tecnologia, a les noves necessitats de la població relacionades amb l’envelliment, al treball en equip, a la coordinació entre nivells assistencials i a l’assumpció dels principis del professionalisme: autonomia, lideratge i assump-ció de responsabilitats.

MARC SOLER,director adjunt corporatiu del COMB

Les ofertes de treball que s’ofereixen al mercat laboral no

s’ocupen totes. Les causes són: difi cultat

d’ocupar algunes especialitats,

retribucions baixes, ofertes laborals

en condicions de treball precàries

i contractació per guàrdies i ocupacions

fora de l’horari convencional, que es tradueixen, en molts casos, en difi cultats

per compatibilitzar la vida laboral i la vida

familiar

Tal com s’esmenta a les dades del cens del COMB, els canvis demogràfics i la incorporació

de metges d’arreu del món són alguns dels reptes que té el nostre sistema sanitari.

El COMB ha estat atent a aquests fets mitjançant els estudis demogràfics de la professió i, també, ade-quant les seves estructures professionals per donar el millor servei possible a tots els metges que s’incor-poren a la professió.

Per donar aquest servei als col·legiats i atendre les necessitats dels metges que s’incorporen cada any, que s’identifiquen en dos grans grups –metges que s’han format a l’Estat espanyol i metges formats a l’estranger– els serveis professionals del Col·legi es coordinen mitjançant l’Àrea del Metge Jove.

Aquesta organització es fa a tres nivells:· La Unitat d’Atenció al Col·legiat (planta -1)

presta el servei d’informació general i d’acollida al metge. Així mateix, gestiona tota l’operativa de la col·legiació d’acord amb la normativa vigent. Infor-ma dels diferents serveis del Col·legi, per als metges col·legiats, relacionats amb els temes professionals, asseguradors, econòmics, etc.

En la mesura en què molt bona part dels nous col·legiats dels darrers anys són estrangers, sovint els tràmits de col·legiació són més llargs, atès que la do-cumentació que cal revisar és més extensa i diversa. La varietat de nacionalitats i països on han estudiat aquests metges ha obligat a tenir especial cura en la gestió de la col·legiació, un element imprescindible per garantir un exercici en plenes condicions legals.· L’Àrea d’Atenció al Metge Jove (planta 1) co-

ordina les actuacions del COMB davant dels nous col·legiats, amb especial incidència en els temes d’ocupació i de necessitats professionals relacio-nades amb les àrees jurídiques i de responsabilitat professional, i de necessitats personals, com l’allot-jament i l’adaptació a un nou sistema de vida.· Centre d’Estudis Col·legials (CEC). Amb el su-

port i la col·laboració de l’Administració i les patro-nals del sector, el CEC confecciona un programa docent, “Curs d’accés a la professió”, especial per a nous col·legiats i per a metges estrangers, que pre-tén, en un temps molt curt, fer conèixer als metges que s’incorporen les especificitats del nostre sistema sanitari, els aspectes medicolegals i un breu recorda-tori de la medicina d’urgències i suport vital.

Un segon aspecte molt important són els actes de benvinguda a nous col·legiats. El COMB organitza un acte públic d’incorporació de nous col·legiats, coordinat per Jaume Padrós, secretari del COMB, que compta amb la participació de diferents mem-bres de la Junta de Govern i de la Comissió de De-ontologia.

El Servei d’Atenció al nou col·legiat

Àrea de Col·legiacions. COMB.



Activitat col·legial. Observatori de la Professió

Des de la seva creació l’any 2003, l’Observato-ri té l’objectiu de prendre el pols a la professió

en el dia a dia de les diverses realitats que repre-senten els seus membres i també en relació amb les novetats que condicionen la professió. Durant l’any 2007, des de l’Observatori s’ha copsat l’opinió de la professió respecte a temes d’actualitat tan diversos i propers als metges com la manca de metges, la insatisfacció del col·lectiu, el programa PAIMM i la direcció per objectius.

Al mes de desembre, l’ICS va publicar la instruc-ció 06/2006 relativa al complement per dedicació exclusiva del personal facultatiu. Al gener, poc més de la meitat dels metges va valorar positivament el fet que l’ICS implementi el complement d’exclusivitat, sense diferències respecte al subgrup que treballa en aquesta institució. La majoria expressà que el com-plement d’exclusivitat no es pot considerar un incen-tiu, que els professionals amb dedicació exclusiva no tenen un rendiment superior a la resta i que no servi-rà per millorar l’assistència sanitària. La gran majoria creu que el pressupost que suposa aquest comple-ment no és adequada i que no suposarà una mesura cohesionadora per als metges del mateix centre.

Davant la publicació de l’Informe de demografia mèdica del COMB, al mes de febrer es va sol·licitar l’opinió als metges de l’Observatori sobre les causes de la paradoxal manca de metges. Segons els nostres col·laboradors, la causa més important és el tipus de sistema sanitari públic i, en segon lloc, el fet que un 15 % dels metges no desenvolupin tasques assisten-cials. Això fa concloure que l’Administració haurà de flexibilitzar el sistema sanitari, creant mecanismes per reconèixer i optimitzar la tasca dels professionals formats aquí. Altres causes apuntades són la progres-siva feminització i la menor dedicació horària res-pecte a d’altres països, motius que també serien sen-sibles a la flexibilització del sistema. En l’àmbit rural, la manca de metges s’atribueix a la dificultat que tro-ba el professional per compatibilitzar la feina amb la vida familiar, a la manca d’incentius econòmics i a la dificultat de comunicació amb altres especialitats o tècniques punteres. Les millores retributives i de comunicació real amb altres especialistes i centres atraurien els professionals a aquestes àrees.

L’autodiagnòstic i l’automedicació dels metges van ser també objecte de pregunta des de l’Obser-vatori. Gairebé el 90 % dels metges s’autodiagnosti-quen i automediquen quan tenen una malaltia lleu. La conducta varia en cas de malaltia greu, en què tots els enquestats afirmen haver recorregut a un metge amic, a un company i especialista del sistema sanitari públic. En cas de malaltia lleu d’un famili-ar, el metge recorre al metge de família del sistema públic i amic. Destaca que poc més de la meitat dels metges s’identifiquen com a tals quan utilitzen un servei sanitari. La majoria estan satisfets del funcio-nament, la confidencialitat i el tracte rebuts.

L’Observatori va llançar una pregunta als seus membres referent a l’informe encarregat pel COMB a un grup d’experts arran d’un debat polític entorn

a la legalització de les drogues. Gairebé el 90 % dels professionals estan d’acord amb el contingut de l’informe i amb l’actitud del COMB respecte a aquest tema. La majoria, però, considera que no se n’havia fet una bona difusió i proposaven, per tal de millorar la difusió dels posicionaments del COMB, algunes idees de fàcil aplicació: enviar els informes per correu electrònic a tots els col·legiats, difusió àmplia i reiterada en mitjans de comunicació, pro-posar debats en mitjans de comunicació fent partí-cips altres estaments socials, fer difusió a partir dels CAP i organitzar una jornada sobre el tema.

La gran majoria de col·legiats coneixen la Fun-dació Galatea i el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), segons l’enquesta que es va fer a través de l’Observatori. El PAIMM és un programa excel·lentment avaluat: el 85 % en té una opinió molt bona i el 15 %, una opinió bona. Els companys dels metges enquestats en fan una bona valoració, tot i que és inferior, i aquest fet pot estar relacionat amb un menor grau de coneixement del PAIMM. Això, sumat al fet que més de la meitat dels enquestats creuen convenient fer més difusió del programa, fa pensar que es pot millorar el grau de coneixement del PAIMM entre els col·legiats.

La direcció per objectius incentivats (DPO) va ser motiu de sondeig arran d’un document elabo-rat per la Comissió de Deontologia. El 95 % dels membres es mostren d’acord amb el document i fan una valoració positiva de la retribució diferenciada respecte dels companys en funció dels resultats ob-tinguts. La majoria de professionals enquestats són retribuïts amb pagament variable relacionat amb les DPO, i els sembla una mesura positiva i útil per singularitzar la seva feina en relació amb la resta de companys, però pensen que no són adequats i que els suposa una feina complementària i burocràtica. A més, apunten que el metge no participa prou en l’elaboració dels indicadors i que les DPO podrien ser una bona eina per afavorir el treball en equip, però no ho són a la pràctica.

L’Observatori de la Professió va sol·licitar als seus membres que classifiquessin per ordre d’importàn-cia una sèrie de propostes, per identificar quines han de ser les iniciatives que el Col·legi ha de plantejar a l’Administració sanitària amb l’objectiu de recuperar el nivell de satisfacció dels metges. Vegeu a la tau-la annexa les propostes ordenades segons el resultat d’una enquesta feta entre 110 professionals, mem-bres de l’Observatori. L’aspiració de la majoria dels enquestats, sense diferències per edat, gènere ni àm-bit de treball, és tenir més autonomia, reflectida en el fet de poder intervenir en la presa de decisions de la institució i influir de manera efectiva en la confecció de la pròpia agenda de treball. A continuació, les pro-postes més ben valorades també poden considerar-se aspiracions relacionades amb l’autonomia professio-nal: intervenir en la negociació dels incentius i no sentir-se frenat per poder utilitzar els recursos diag-nòstics i terapèutics que el metge consideri necessaris per a una correcta atenció als seus pacients.

L’Observatori de la Professió analitza l’estat d’opinió dels metges sobre l’actualitat professional

MERCÈ BOTINAS, vocal

JOAQUIM CAMPS, vocal

Durant l’any 2007,

des de l’Observatori s’ha copsat l’opinió de

la professió respecte a temes d’actualitat

tan diversos i propers als metges com la manca de metges, la insatisfacció del

col·lectiu, el programa PAIMM i la direcció

per objectius

Font: Observatori de la Professió. COMB.

1. Infl uir en la presa de decisions de la institució o del centre.

2. Infl uir de manera efectiva en la confecció de la pròpia agenda de treball.

3. Poder intervenir en la nego-ciació dels incentius.

4. Sentir-se recolzat per la direcció del centre, especialment, en cas de confl icte amb els pacients.

5. No patir pressions en el mo-ment d’utilitzar els recursos diag-nòstics i terapèutics.

6. Que hi hagi un programa de FMC al meu centre de treball, al qual hi pugui accedir i compti per a la carrera professional o el pla de desenvolupament pro-fessional existent al centre.

7. Increment de la retribució salarial.

8. Disposar d’un espai propi per escriure i llegir.

9. Tenir accés fàcil a un ordina-dor i a Internet al lloc de treball.

10. Poder rebre les visites i fami-liars del malalt en un lloc discret.

11. Tenir autoritat sobre el per-sonal de suport (auxiliars, admi-nistratius...).

12. Que el centre disposi d’una política clara de prevenció de les agressions al personal sanitari.

Propostes per millorar la satisfacció dels metges




Potser el fet més destacable de l’agenda de l’Organización Médica Colegial (OMC) de

l’any 2007 han estat les Jornades de Reflexió celebrades a Toledo al mes de maig, amb la in-tenció d’establir les noves línies d’actuació de la institució.

L’anàlisi es va concretar en les següents temàtiques: a) Polítiques educatives i demo-grafia mèdica. Entre les principals conclusions, hi trobem la necessà-ria adequació dels plans d’estudi de medicina per establir l’accés directe al doctorat des del grau i el reconei-xement de l’especialitat com a màs-ter professional. També es remarca la necessària participació de tot el personal facultatiu en la docència i que és important que s’adeqüi a les noves metodologies didàctiques. S’insisteix en què han d’existir re-

gistres fiables dels metges i estudis de previsió de necessitats a un mínim de deu anys. A l’últim, es recomana introduir mesures de flexibilitat horà-ria, incentivació econòmica, conciliació de la vida laboral i familiar, i possible reducció de jornada, etc., de forma urgent. b) Excel·lència i desenvolupament professio-nal continu (DPC). En aquest apartat destaca la manifestació que l’OMC ha de fer una política de continu apropament no sols als metges, sinó també als estudiants. S’entén que l’exercici de la professió comporta un DPC que és la base de la competència i de la carrera professional, i s’està

d’acord en què l’avaluació d’aquesta competèn-cia ha de ser voluntària, incentivada, no punitiva i realitzada per la professió. A l’últim, es remarca l’estreta col·laboració que ha d’existir entre col-legis, societats científiques, universitat i sindicats professionals, encara que tenint en compte que ca-dascuna d’aquestes organitzacions desenvolupen funcions diferents. c) Associacions professionals: àmbits i adequació. A banda de les funcions pròpies i estatutàries dels col·legis, s’haurien d’implementar les de relaci-ons amb la universitat i col·laboració activa amb l’Administració. També es proposa una agenda comuna d’actuació transversal, amb altres orga-nitzacions professionals, per valorar els problemes. Es recomana un règim d’especial dedicació de les juntes directives col·legials que permeti la realitza-ció de les tasques corresponents. A l’últim, s’aposta per potenciar el paper dels col·legis com a centres de pensament. d) Regulació de la professió. Regulació compartida. Hi ha total acord en què l’existència d’un registre de la col·legiació és bàsica per a la regulació de la professió. Destaca també la recomanació que, per col·legiar-se, es demani als metges estrangers el co-neixement de l’idioma.

En relació amb la publicitat sanitària, la infor-mació mèdica, la informació metge-malalt o el maneig de la informació clínica, es demana més implicació dels col·legis, tant en els aspectes de ga-rantir-ne la qualitat i la fiabilitat com en la millora dels protocols de consentiment informat o la po-tenciació del document de voluntats anticipades. Finalment, es destaca l’important paper de les Co-missions de Deontologia i la possibilitat de crear la figura del Defensor del Col·legiat. e) Contracte social. En aquest apartat es propo-sa un nou contracte social de la professió mèdica amb la ciutadania, amb les Administracions i amb les altres professions sanitàries, potenciant la rela-ció metge-malalt, fent participar els ciutadans en els Col·legis, redefinint les relacions amb els regu-ladors i empleadors des de la col·laboració lleial i potenciant els espais comuns amb les altres profes-sions sanitàries, per millorar la qualitat de l’atenció sanitària que rep el ciutadà, però sense renunciar a les responsabilitats pròpies de cadascun.

En conjunt, són una sèrie de temàtiques i con-clusions prou interessants, que marquen un punt d’inflexió en aquest procés de posada al dia de l’OMC, i a les quals el COMB dóna suport.

Jornades de reflexió de l’OMC sobre la professió mèdica

2

1

En l’anàlisi de l’OMC s’insisteix en què han d’existir registres fi ables dels metges i estudis

de previsió de necessitats a un mínim de deu anys i, així mateix,

es recomana introduir mesures de fl exibilitat horària, incentivació

econòmica, conciliació de la vida laboral i familiar, i possible

reducció de la jornada, entre d’altres, de manera urgent

RICARD GUTIÉRREZ,vicepresident

1. Nota informativa sobre la “Declaración de Toledo”.

2. Participants a les III Jornades de Refl exió de l’OMC.

Toledo, 26 de maig de 2007. Foto cedida per l’OMC.

Activitat col·legial. Institucions mèdiques


L’ampliació de l’activitat de Mutual Mèdica, des de fa sis anys, al conjunt d’Espanya, comen-

ça a donar bons resultats, de forma que, dia a dia, són més els metges que confien en les asseguran-ces de Mutual Mèdica i en els inherents avantatges fiscals per protegir-se de la incertesa davant del futur. Aquesta expansió de Mutual Mèdica és re-sultat, en gran part, de l’estreta col·laboració amb el COMB, que protegeix els interessos dels metges mutualistes i, alhora, facilita la comercialització dels productes de Mutual Mèdica.

Des del 1920, Mutual Mèdica és la mutualitat dels metges de Catalunya i de les Illes Balears. Som una entitat sense ànim de lucre que preveu les assegurances sobre el risc personal: malaltia, acci-dent, invalidesa, jubilació, dependència, defunció i orfenesa. Al llarg de gairebé noranta anys, Mu-tual Mèdica ha mantingut una estreta relació amb els col·legis de metges, però especialment amb el COMB perquè la majoria dels metges mutualistes són col·legiats a Barcelona.

El 1996 es va signar un protocol de col·laboració explícita entre el COMB i Mutual Mèdica, de ma-nera semblant als altres col·legis de l’àmbit catalanobalear, i des d’ales-hores el COMB designa uns conse-llers ex-officio al Consell d’Adminis-tració de Mutual Mèdica.

Mutual Mèdica i el COMB són dues entitats paral·leles que han de mantenir una relació ben lligada,

malgrat que tinguin objectius diferents. D’una banda, el COMB és la institució de dret públic

L’acord de col·laboració entre Mutual Mèdicai el COMB

Mutual Mèdica i el COMB també col·laborem en d’altres

iniciatives, com ara la Fundació Galatea i el programa PAIMM,

ja que entenem que els objectius de la Fundació, cara a l’ajut als

metges amb determinats problemes de salut, també forma part de

l’àmbit de la previsió social

Activitat col·legial. Institucions mèdiques

representativa dels metges de la província de Barcelona i té una funció política real de defensa de l’exercici professional i de les garanties de tre-ball qualificat per als metges.

En canvi, Mutual Mèdica és tan sols la mutualitat que ha de gestionar l’estalvi dels metges destinat a la previsió del risc personal. Si el COMB dóna seguretat jurídica als metges, la Mutual els dóna se-guretat enfront del risc personal en l’esdevenidor.

Mutual Mèdica és una asseguradora sense ànim de lucre que ha de garantir les inversions a llarg termini, a trenta o quaranta anys, i necessita una gran estabilitat en la gestió i, alhora, una bona professionalitat tècnica per dirigir l’entitat cap a la consecució dels millors rendiments amb la màxima seguretat. Al llarg d’aquests anys, Mutual Mèdica ha aconseguit els recursos i l’experiència necessaris per establir un sistema de gestió financera altament complexa i de gran seguretat. Un exemple n’és el pla d’estalvi-jubilació que, el darrer any, s’ha ofert amb un rendiment del 5,15 %, acumulable, i per a tota la durada de la vida laboral que desitgi el met-ge. No hi ha cap altre producte similar al mercat.

Mutual Mèdica i el COMB també col·laborem en d’altres iniciatives, com ara la Fundació Galatea i el programa PAIMM, ja que entenem que els ob-jectius de la Fundació, cara a l’ajut als metges amb determinats problemes de salut, també forma part de l’àmbit de la previsió social.

El COMB i Mutual Mèdica tenen objectius dife-rents, però complementaris. Les dues institucions tenen com a funció primordial el servei als metges, de manera que les relacions sempre han de ser flu-ïdes. Així ha estat des de fa molts anys i així serà, per tal que el metge trobi tot el que li cal per al seu exercici professional, amb tranquil·litat i seguretat, i que en cas de tenir entrebancs en la vida trobi en les seves institucions el suport necessari per conti-nuar endavant.

Informe Anual 2007Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona.

19

Logo de Mutual Mèdica.

NOLASC ACARÍN TUSELL, president de Mutual Mèdica

www.med.es 902 198 984



Activitat col·legial. Àrea de Praxi i Responsabilitat Professional

La pòlissa d’assegurança de la Responsabilitat Civil (RC) que dóna cobertura als metges de

Catalunya té una durada cíclica de tres anys. El darrer període s’acaba ara i, per tant, l’any 2007 ha estat l’any en què ha calgut renegociar la pòlissa.

Tot el sistema d’assegurament de la RC de la sa-nitat catalana en conjunt té unes característiques específiques que configuren un model propi. Les bases del model són: a) Els metges col·legiats als quatre col·legis tenen una cobertura idèntica que es concreta amb la subscripció d’una pòlissa per part del Consell de Col·legis (CCMC). b) La cobertura de la RC de les institucions de la sanitat pública i concertada de tot Catalunya també

es cobreix a través d’una única pòlissa subscrita pel Servei Català de la Salut (CatSalut). c) La pòlissa del CatSalut i la del CCMC es negocien i contracten conjuntament (pòlissa conjunta) a través d’un procés de concurs públic. d) La companyia asseguradora que gua-nya el concurs accepta que la gestió de la pòlissa sigui delegada als prenedors. En concret, al Servei de Responsabilitat

Professional del COMB (SRP), i a un òrgan sem-blant en el cas del CatSalut. Els òrgans de control i de presa de decisió en el model són dos òrgans amb representació col·legiada de la mateixa com-panyia asseguradora, del CCMC, i del CatSalut: la Comissió Tripartida i la Comissió de Seguiment. La primera, amb funcions de direcció estratègica i nomenament dels quadres d’advocats i pèrits; la segona, amb la funció d’anàlisi i de decisió sobre

cada un dels casos denunciats que, prèviament, són analitzats per una Comissió Tècnica.

El fet més rellevant del model és que metges i institucions (hospitals, ICS, etc.) ens trobem per analitzar cada cas i anem junts, tant al davant del mercat assegurador com davant dels denunciants. Aquest model dóna una força determinant als metges i als hospitals per tenir un cert control so-bre l’evolució econòmica del sistema.

Cal recordar que la prima dels metges es paga en forma de primes individuals pràcticament iguals per a tots els metges, amb l’excepció dels MIR, que en paguen el 50 %, i amb l’excepció durant uns anys per a aquells que podien acreditar una formació con-tinuada, que han gaudit d’una exempció parcial de la quota. Ens plantegem que en el futur immediat altres col·lectius puguin beneficiar-se de quotes rebaixades.

Aquest model, conjunt i sòlidament gestionat, ha permès que els metges de Catalunya tinguéssim una cobertura de la RC estable i, per tant, que dis-poséssim d’assegurament en anys en què en altres llocs de l’Estat han quedat sense cobertura. Ens ha permès gaudir d’uns costos més baixos que els que paguen els nostres homòlegs de la resta d’Espanya i molt més baixos que els que paguen els metges d’altres països. Això s’ha aconseguit gràcies al fet que la gestió de la pòlissa ha pogut contenir la si-nistralitat. El nombre de casos dels darrers sis anys a Barcelona han estat 1.649 (vegeu gràfic). S’ha aconseguit disminuir els costos que els metges hem de suportar, també, perquè el CatSalut ha anat as-sumint de forma progressiva un percentatge cada vegada més alt dels costos globals de la pòlissa.

De cara a la renovació ens trobem, doncs, que disposem d’una experiència d’èxit, en un model que concita l’acord unànime del sector. Metges, hospitals i Administració estem disposats a conti-nuar i defensar el model actual, i millorar-lo.

Ens trobem amb un moment del model en el qual disposem de molta informació sobre el com-portament econòmic de la pòlissa, sobretot des-prés que l’SRP del COMB i Medicorasse hagin estat gestionant (co-gestionant) la pòlissa de la cobertura que, des del període 2000-2004, estava assegurada per la companyia Winthertur, el que s’anomena el “run-off ” de Winthertur.

Ens trobem en un moment en què, un cop contin-guda la sinistralitat dels metges, apareix amb nitide-sa un augment significatiu de demandes i de costos econòmics contra la responsabilitat patrimonial (que no la responsabilitat professional) del CatSalut.

Ens trobem en un moment en què les assegura-dores, tant locals com internacionals, comencen a tornar al mercat de la RC professional, després d’un període que va començar l’11-S quan la cobertura de RC mundial i la de moltes autonomies no troba-va qui l’assegurés!

Ens trobem, per tant, en el moment en què podem estar en condicions de consolidar el model català de RC, repartir les càrregues econòmiques de forma més equitativa entre metges i institucions, i millo-rar les condicions d’assegurament, sense que calgui preveure increments de prima per als metges.

La tasca feta durant tots aquests anys ens permet encarar el futur de la protecció de la RC amb op-timisme. Serem capaços de seguir liderant la gestió i el desenvolupament d’aquest model amb la col-laboració i les complicitats tant de l’Administració sanitària com de la resta dels actors institucionals i econòmics. En benefici dels metges i per defensar la seguretat de la seva pràctica professional en les millors condicions econòmiques, en benefici dels pacients i les seves famílies, i sota la visió de la responsabilitat social dels col·legis, que miren alhora pels interessos dels col·legiats i pels drets de la població.

La responsabilitat civil dels metges de Catalunya, cap a la consolidació del model

JAUME AUBIA, director gerent, CEO

Aquest model, conjunt i sòlidament gestionat, ha

permès que els metges de Catalunya tinguéssim una

cobertura de RC estable i, per tant, que disposéssim

d’assegurament en anys en què en altres llocs de l’Estat han quedat sense cobertura

Incidència de la RC del COMB en el període 2002-2007

350

300

250

200

150

100

50

0

2002 2003 2004 2005 2006 2007

306260

301260

323

199

Font: Àrea de Praxi. COMB.

Sinistres TOTAL 1.649 SINISTRES





L’Àrea de Praxi, de la prevenció en la responsabilitat professional a la qualitat i la seguretat de l’acte mèdic

JOSEP ARIMANY, director del Servei

de Responsabilitat Professional

L’evolució de la sinistralitat

durant l’any 2007 confi rma la tendència

progressiva d’estabilització de les

demandes contra els metges

iniciada fa cinc anys

Els metges s’interessen cada cop més pels as-pectes medicolegals de l’exercici de la professió.

En les últimes dècades, s’ha passat d’un exercici de la medicina paternalista, sovint individualista, a una medicina de treball en equip, basada en l’evi-dència, altament tecnològica, multidisciplinària i interdisciplinària, en què l’autonomia del pacient i la presa de decisions compartides (consentiment informat) han modificat intrínsecament la relació de metges i pacients. Igualment, s’han vist alterats els rols i la interrelació dels diferents actors de la professió mèdica, actualment sota la pressió cons-tant que suposa exercir en un entorn sanitari en constant evolució i immergit en un continuat de-bat sobre el futur del “professionalisme mèdic”.

En aquest context, el concepte de responsabilitat mèdica s’associa a termes com seguretat clínica, qualitat assistencial, informació al pacient i gestió de riscos, que són habituals en la pràctica mèdi-ca diària. És indubtable que l’assistència sanitària comporta riscos per als pacients i també que els metges estan obligats a minimitzar-los. Però, al-hora, els metges han d’informar el pacient o els seus familiars directes del risc que pot tenir l’acte o el tractament mèdic o quirúrgic que han d’efec-tuar. Per tant, en aquest escenari on la medicina és

cada cop més complexa, la responsabilitat profes-sional mèdica és de permanent actualitat.

Tot i així, ara ja fa més de 15 anys que, en una experiència pionera a Espanya i amb la voluntat de definir les estratègies de defensa de les recla-macions contra els metges, el COMB va crear el Servei de Responsabilitat Professional (SRP) per dirigir i gestionar directament la pòlissa de res-ponsabilitat professional mèdica col·lectiva. En definitiva, coordinant un equip propi d’advocats i d’assessors medicolegals per garantir la seguretat jurídica i la defensa mèdica professional.

A més a més, gràcies a l’explotació de la base de dades dels sinistres declarats, l’SRP ha pogut efectuar l’anàlisi de les tendències de litigi i de sinistralitat amb l’objectiu de detectar i informar sobre riscos específics. I, garantida ja la cobertura del risc patrimonial i penal del metge amb una pòlissa de RPM consolidada, el Col·legi va tenir clara la conveniència de fer un pas endavant en aquest àmbit posant en marxa l’Àrea de Praxi: un nou servei que, interactuant amb l’experièn-cia d’altres àrees i seccions col·legials i a partir del coneixement de l’SRP, participés i establís políti-ques d’informació i formació sobre la prevenció d’errors amb l’objectiu de contribuir a la millora de la praxi mèdica.

D’aquesta voluntat col·legial han sorgit publi-cacions periòdiques com els Quaderns de la bona praxi, Documents de Posició del COMB, Professió. Qüestions polèmiques, consells pràctics, que infor-men de les novetats legislatives o aborden els aspectes que més preocupen els metges en cada moment. En la mateixa línia, l’Àrea de Praxi or-ganitza o participa en cursos i conferències que abasten des de l’àmbit de la RPM a les diferents normatives i regulacions que afecten l’exercici professional, com la confidencialitat del pacient i la història clínica o la implantació de la nova llei de protecció de dades al sector de la salut.

L’any 2004, la importància d’exercir la medici-na en un entorn segur per a metges i pacients va impulsar el COMB a crear un Programa de la Violència contra els Metges. Des de llavors, a tra-vés d’una pòlissa d’assegurança de defensa, en cas d’agressió, s’ofereix suport i assessorament jurídic al metge agredit, alhora que es potencien les accions de mediació amb el centre de treball, l’agressor o els seus familiars. D’altra banda, al marge de la re-solució dels conflictes i els esdeveniments violents que afecten els metges individualment, es recoma-nen els mecanismes i les mesures de seguretat més adequades a cada centre.

La Unitat de Recerca i Documentació és, també, un altre instrument col·legial adscrit a l’Àrea de Pra-xi que fa el seguiment informatiu internacional de les situacions i els esdeveniments que afecten la pro-fessió mèdica per divulgar-les després al web Punts de Vista. Els últims deu anys, aquesta publicació, inicialment creada com a fòrum de debat i reflexió sobre la insatisfacció professional, ha estat una >

Nombre de reclamacions i metges implicats en reclamacions

500

400

300

200

100

01990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

MetgesExpedients

Incidència relativa al COMB. Període 1990-2007

329319 264

320 350 324

409316438

328 337348

418 414368 359

415

270256

199260

301260

306233

305252 251 266

303 310296

288

323323


Classificació de les reclamacions

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Extra-j 65 64 61 54 80 85 81 85 91 115 85 101 25 123 103 123 127 128 Judicials 154 225 180 193 186 217 229 211 197 208 185 155 174 200 157 178 133 178 No RP 14 16 11 4 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

250

200

150

100

50

0

Incidència relativa al període 1990-2007

412



L’exercici de la professió en un entorn de confiança, tant amb els companys com en la relació amb els pacients, és d’allò més

gratificant, però malauradament hi ha vegades que la confiança del malalt o l’entorn familiar es trenca i això pot derivar en una agressió física o verbal. Al COMB, l’atenció als companys que han patit un episodi d’aquesta mena ha esdevingut una prioritat.

Des del 2004, els col·legiats disposen d’una pòlissa de defensa jurídica de caràcter col·lectiu amb l’asseguradora ARAG. Des de l’Àrea de Praxi s’ha fet una tasca d’assessorament de la màxi-ma qualitat al professional amb l’objectiu d’arribar a solucions satisfactòries.

La tendència dels últims anys mostra que les denúncies efectuades als serveis jurídics del COMB han disminuït, no per la reducció del nombre d’agressions sinó pel paper que han jugat els protocols interns dels centres de treball, que han aplicat les recomanacions esmentades als Quaderns de la bona praxi i que, progressivament, han assumit la gestió dels casos propis. Vegeu el gràfic annex.

No obstant això, som conscients que molts casos no arriben mai a notificar-se, ja sia perquè de ve-gades i erròniament es considera que els conflictes d’aquesta magnitud són normals i acceptables, ja sia perquè els canals de notificació i actuació són desconeguts o poc accessibles. A l’Àrea de Praxi tenim professionals de qualitat que acumulen una important experiència en aquest camp. Des del contacte inicial amb Anna Pallarés, que analitza i informa els col·legiats i les col·legiades que es co-muniquen amb el Col·legi, tant per correu electrò-nic com telefònicament, fins a l’advocat Enrique Rodríguez Esparza, que estudia a fons els casos, assessora i acompanya el col·legiat durant el pro-cés, tant si és per la via de la mediació com per la via jurídica, i el doctor Josep Arimany, responsable de l’Àrea de Praxi, que des del 2007 supervisa la

qualitat del servei.Des de la Junta de Govern ens esforcem per conèixer encara mi-llor l’experiència dels col·legiats i les col·legiades que van patir una agressió i que van ser atesos a l’Àrea de Praxi, amb l’objectiu no sols d’avaluar els resultats finals d’aquesta atenció, sinó d’identificar els aspectes més millorables i els que donen més satisfacció. En la ma-teixa línia, es busca la manera de sensibilitzar els col·legiats i les col·legiades, tal com ja es va fer als Quaderns de la bona praxi, núm. 17, sobre la necessitat de comunicar els casos, al lloc de treball o directament al COMB i, en aquest sentit, intentar habilitar els canals de comunicació que facin més àgil aquesta comunicació.

mena d’observatori de les reformes sanitàries o els moviments que han protagonitzat els metges d’arreu del món exigint la millora de les condicions de treball, l’autoregulació o, com en el cas dels EUA o França, exigint reformes legislatives per superar la situació de crisi del mercat de l’assegurança de la RPM, l’anome-nada malpractice crisis.

La seguretat clínica i la qualitat de l’atenció del pa-cient, objectiu prioritari a l’agenda política sanitària de la majoria de governs, és també una constant preo-cupació de la Junta de Govern del COMB, conscient que allò que interessa als metges és exercir de forma segura però, alhora, convençuts que cal plantejar es-tratègies de prevenció i adoptar mesures de qualitat en medicina. Així, en l’àmbit de la RPM, l’objectiu col·legial se centra a mantenir la fortalesa del nostre model actual, més quan s’ha demostrat la seva eficàcia a l’hora d’evitar caure en situacions de crisi com les que pateixen els metges d’altres països, per exemple, els dels EUA. Així evitem fenòmens com la medicina defensiva i el seu negatiu impacte: un constant incre-ment de la despesa sanitària, insatisfacció dels profes-sionals i, sovint, més riscos per als pacients.

L’evolució de la nostra sinistralitat durant l’any 2007 confirma la tendència progressiva d’estabilització de les demandes contra els metges iniciada fa cinc anys. Al mateix temps, volem destacar que, de l’anàlisi de les 1.649 reclamacions d’aquest període, un 84 % s’han resolt sense cap tipus de responsabilitat, mentre que les condemnes penals només representen un 1 % de totes les demandes (vegeu gràfic). Tot plegat ens permet confirmar la bona evolució del “model català” de la cobertura que, avalat per les xifres, el fa imitable per a altres comunitats autònomes.


< La violència contra els metges en el lloc de treball

GUSTAVO TOLCHINSKY, vocal

La tendència dels últims anys

mostra que les denúncies

efectuades al COMB han disminuït, no

per la reducció del nombre

d’agressions sinó pel paper que

han jugat els protocols interns

dels centresde treball

Sinistres declarats al COMB 2004-2007

100

80

60

40

20

02004 2005 2006 2007


323441

93

Primer motiu de reclamació

Correspon a 5.003 reclamacions

Def. pràc. quir.1.418 (28,3 %)

Seqüeles547 (10,9 %)

Resta753 (15,1 %)

Error diag.833 (16,7 %)Def. seg. cli.

616 (12,3 %)

Comp. postquir.580 (11,6 %)

Def. inform.256 (5,1 %)


Percentatge de finalització de les reclamacions amb responsabilitat o sense

Finalitzat sense responsabilitat1.383 (83,8 %) Finalitzat

amb responsabilitat266 (16,13 %)

Civil98 (5,94 %)

Penal20 (1,21 %)

Transacció148 (8,97 %)

Correspon a 1.649 reclamacions






Activitat col·legial. Deontologia mèdica

La Comissió de Deontologia del COMB s’ha reunit amb una periodicitat mensual i amb

una participació mitjana del 70 al 80 % dels seus membres. La voluntat d’incidir en temes d’actuali-tat que sovint plantegen dilemes sobre la conducta professional ha estat la constant que ha orientat les deliberacions de la Comissió. El resultat s’ha publicat en articles que ja han arribat a mans dels col·legiats o hi arribaran pròximament. Revisem-los breument.

La consideració per part de la Comissió de De-ontologia de la DPO com una eina de gestió que permet reconèixer el treball individual i millorar l’activitat assistencial ha tingut un ampli ressò i ha estimulat el debat en el si de la professió amb l’objectiu de recuperar la capacitat d’autoregulació professional a les organitzacions assistencials.

També en aquest sentit cal interpretar la nostra posició sobre el temps de la visita mèdica, deci-sió que correspon exclusivament al metge/ssa en exercici de la seva responsabilitat de vetllar per la qualitat de l’acte mèdic. Escurçar el temps de la visita té un efecte pervers en tant que pot suposar un major consum de recursos: exploracions com-plementàries, consultes als especialistes i augment de la prescripció.

La Llei 14/2007, d’Investigació Biomèdica, va suscitar la reflexió i l’article posterior sobre els dilemes ètics de la utilització de mostres biolò-giques en recerca. Sembla recomanable que les mostres vagin acompanyades del consentiment per a recerca i que es facin servir amb una co-dificació doble, de manera que la recerca sigui anònima, però es conservi la traçabilitat de la mostra. Així es pot informar el subjecte que l’ha donat quan els resultats poden influir en la seva salut o la dels seus parents, i si aquesta és la seva voluntat manifestada prèviament.

Les actuacions judicials sobre les pràctiques d’avortaments presumptament il·legals, a ban-da de la declaració de la Junta de Govern, han propiciat el debat sobre la interrupció tardana de l’embaràs i la necessitat d’identificar i consensu-ar criteris per orientar l’actuació professional en aquest context. La viabilitat fetal, moment a par-tir de qual el fetus té probabilitats de sobreviure, i l’autonomia materna són els dos principis que cal respectar, sempre que no entrin en conflicte. Esperem poder publicar les nostres recomanaci-ons properament.

Dels 147 expedients informatius oberts l’any 2007 per consultes, queixes i denúncies, 7 han arribat a ser tractats preceptivament per la Co-missió. D’aquests, en destaquem dos pel seu in-terès i impacte.

Un d’ells és sobre la presència de metges en es-pais audiovisuals amb finalitats d’entreteniment o pròpiament d’espectacle, sense intencions de divulgació. Les consideracions respecte d’això han propiciat el posicionament del COMB, pu-blicat a la pàgina web. Els metges han de vetllar per mantenir la confiança de la societat envers la confidencialitat mèdica, un valor essencial en l’exercici professional. Cal abstenir-se de partici-par en programes o espais en els quals aquestes exigències ètiques no estiguin garantides, i evitar d’aparèixer-hi amb l’única finalitat de la promo-ció personal i la corresponent publicitat.

L’altre és l’escrit de la Plataforma 10 minuts en el qual es qüestiona part dels objectius del Comple-ment de Retribució Variable en l’Atenció Primà-ria de l’ICS. La resposta de la Comissió coincideix amb l’esmentat escrit en què el procés no ha estat participatiu i que manca un marc ètic adequat per abordar l’anàlisi d’aquestes qüestions i d’altres de relacionades amb la gestió.

Els dies 15 i 21 de març es va impartir el curs As-pectes ètics i de responsabilitat professional del metge resident, conjuntament amb la Secció Col·legial de Metges Residents i de les Àrees Jurídica i de Responsabilitat Civil. La nombrosa participació i l’avaluació favorable dels assistents estimulen a prosseguir amb aquestes iniciatives que propicien el coneixement de l’ètica mèdica i del bon capte-niment professional. Una iniciativa que cal con-siderar és la col·laboració futura amb els comitès d’ètica assistencial i les comissions de docència dels centres per apropar aquests cursos a l’àmbit de formació dels MIR.

I, per acabar, volem deixar constància del des-concert amb què la Comissió ha rebut la sentèn-cia judicial que anul·la les normes 33 i 59 del nostre Codi. Les paradoxes d’aquesta sentència han estat analitzades per juristes experts, com la senyora Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica i autora de l’article “La com-petència del menor madur: un tema pendent...”, reproduït al número 122 del Servei d’Informació Col·legial.

La Comissió de Deontologia dóna a conèixer documents sobre dilemes ètics en l’exercici de la professió

La consideració per part de la Comissió de

Deontologia de la DPO com una eina de gestió que permet reconèixer

el treball individual i millorar l’activitat

assistencial ha tingut un ampli ressò i ha

estimulat el debat en el si de la professió

amb l’objectiu de recuperar la capacitat

d’autoregulació professional a les

organitzacions assistencials

MÀRIUS MORLANS, president de la

Comissió de Deontologia

Membres de la Comissió de Deontologia del COMB,

en una de les seves primeres reunions. Any 2006.



Activitat col·legial. Programa de protecció social

Són diversos els estudis recents realitzats des del Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

(COMB) que posen en evidència la realitat can-viant de la professió de metge. Una realitat que, sens dubte, ha de fer pensar en noves propostes que puguin contribuir a mantenir no solament unes condicions de treball adients, sinó també una qualitat de vida del professional de la me-dicina pel que fa a aspectes relacionats amb la seva vida privada, la seva seguretat, el seu futur, la seva economia i la seva salut, entre d’altres. Òb-viament en aquests aspectes hi té un important paper la seva família.

La realitat demogràfi ca dels metges ens indica un progressiu envelliment d’aquests professio-nals. Així doncs, podem observar que el 34 % dels col·legiats (9.478 metges) té més de 50 anys i el 64 % (17.834 metges) té més de 40 anys. En aquest context, es preveu que, entre el 2006 i el 2015, es produiran 3.797 jubilacions, però és que, entre el 2016 i el 2025, es produiran 9.105 jubilacions entre els metges col·legiats a Barcelona.

A més, com en la resta de la població, l’espe-rança de vida del metges s’ha incrementat, però també s’ha incrementat el nombre de persones que perden autonomia i, en alguns casos, el de persones en situacions de dependència.

En paral·lel, es va constatant el que es pot ano-menar “procés de feminització de la professió mèdica”, que arriba a una xifra prou eloqüent: el 45 % dels col·legiats al COMB són dones, i dels col·legiats menors de 40 anys també el 64,5 % són dones.

Hi ha, però, una altra dada prou signifi cativa i que recentment el COMB ha fet pública: l’elevat

creixement de col·legiats estrangers, que passa del 8,2 % de les noves col·legiacions el 1997 al 34,1 % el 2006. Aquestes dades i altres ens situen davant d’un nou escenari en el qual el COMB està decidit a posar en marxa un seguit d’iniciatives adreça-des a la protecció social dels metges i de les se-ves famílies. Aquestes iniciatives volen tenir un paraigua comú, que és el programa “D’ara en endavant”, un programa que, tenint en compte la realitat descrita, posarà a disposició dels met-ges col·legiats un catàleg de serveis assistencials, prestacions i productes fi nancers i asseguradors, però també d’activitats de lleure i de reconeixe-ment de l’experiència professionals dels anome-nats “metges sèniors”, fent èmfasi en el capital i l’important valor que el seu coneixement i la seva vivència professional poden aportar encara a la professió. Vegeu catàleg de serveis i productes a la pàgina annexa.

Cal destacar tres pilars de la tasca social que s’ha desenvolupat al COMB. El primer, l’important treball de suport, informació, sensibilització i di-namització que desenvolupa la Secció de Metges Jubilats. El segon, la tasca que realitza la treballa-dora social del COMB, una tasca que també està sent decisiva per donar respostes a col·legiats en situacions de necessitat social diversa. El tercer pilar i, no menys important, correspon als ajuts de la fundació Patronato de Huérfanos de Médi-cos Príncipe de Asturias. Tot plegat està concen-trant actualment el gruix de les accions col·legials des del punt de vista social. Ara ens volem prepa-rar per fer un pas més.

El COMB posa en marxa un programa de protecció social per a metges i les seves famílies

La realitat demogràfi ca dels metges ens

indica un progressiu envelliment de la professió. Segons

dades del COMB, es preveu que, entre el 2006 i el 2015,

es produiran 3.797 jubilacions i que, entre

el 2016 i el 2025, hi haurà 9.105 jubilacions

més entre els metges col·legiats a Barcelona

Pàgina del Programa de Protecció Social

“D’ara en endavant”, al web col·legial.

ANTONI CALVO, director del Programa

de Protecció Social




Activitat col·legial. Programa de protecció social

1. Habitatge

· Acolliment residencial · Miniresidència · Apartaments protegits · Unitats d’estada temporal · Centres sociosanitaris · Habitatge tutelat · Habitatge amb serveis comuns · Habitatge compartit

2. Atenció a domicili

· Cura personal: higiene personal, donar el menjar, control de medicació... · Cura a la llar: neteja, compra d’aliments, admi-nistració de la llar · Cura familiar i veïnal: formació en determi-nades tècniques i habilitats adreçades a algun familiar o veí per tal d’afavorir la relació amb l’entorn · Atenció sanitària · Teleas-sistència · Telealarma · Adaptacions i ajudes tècniques (inclosa domòtica) · Àpats a domicili

3. Serveis assistencials diürns

· Centres de dia · Hospital de dia

4. Financers

· Plans de Jubilació · Hipoteques inverses · Renda (Vitalícia) Im-mobiliària · Dipòsits · Fons d’Inversió · Préstecs per a la dependèn-cia · Préstecs o crèdits tradicionals · Crèdit Habitatge - pensió

5. Activitats i lleure

· Col·laboració professional en serveis d’atenció mèdica tele-fònica · Borsa de Treball per a metges jubilats (per ex. amb de-dicacions parcials en entorns assistencials com residències de gent gran, també en determinades tasques assistencials en mú-tues (per ex. Pediatria)) · Col·laboració i voluntariat amb ONG · Pertinença a comitès d’experts i comitès assessors · Divulgació científica · Casals

6. Assegurances

· Assegurança de dependència · Productes d’Assegurances

- Productes Mutual Mèdica (Medicorasse) - Productes complementaris

· Jubilació/Estalvi · Producte: Jubilació

7. Suport jurídic

· Jubilació metges estatutaris · Jubilació metges titulars de la sa-nitat local (APD) · Incapacitacions i tuteles

8. Suport a les famílies

Assessorament sobre la revaloració de l’entorn familiar i la vida quotidiana · Mediació familiar en processos de restitució familiar · Tallers i Grups d’autoajuda · Voluntariat

9. Innovació

Tecnologies per a la dependència · Serveis d’atenció

10. Informació, orientació i consell

Mitjançant actes informatius i de sensibilització - a la seu del COMB i - mitjançant el web del COMB

· A través de publicacions específiques per poblacions de met-ges de determinades característiques:

- franja de 50 anys (prejubilats) - amb persones dependents al si de la seva família

· Telèfon especialitzat (Call Center)

11. Sensibilització i prevenció

Amb els departaments de RRHH de les empreses proveïdores de serveis sanitaris i també d’assegurances mèdiques lliures · Orga-nització periòdica i sistemàtica de cursos de preparació a la jubi-lació · Publicació d’articles d’opinió · Estudis, enquestes...

Catàleg de serveis i productes

Aquest any 2007 ha estat el moment triat pel Col·legi Ofi-cial de Metges de Barcelona per fer el pas definitiu vers la

posada en marxa d’una iniciativa capdavantera pel que fa a les corporacions professionals. Es tracta del projecte “D’ara en en-davant”, un Programa de Protecció Social del COMB que pre-tén encarar i donar resposta als reptes i les necessitats socials que poden aparèixer al llarg de les diferents etapes que conformen l’itinerari professional del metge, sobretot la més propera a la seva jubilació.

El Programa de Protecció Social vol superar del tot el suport puntual i aïllat que s’ha pogut donar fins ara als metges que han tingut alguna mena de necessitat social, per posar a la seva dis-posició una atenció de qualitat i moderna en cas que es presentin dificultats socials imprevistes o sobrevingudes, o les que es deri-ven d’un procés natural com és l’envelliment.

Actualment, una atenció adient des del punt de vista social re-quereix disposar d’un exhaustiu coneixement de la professió mè-dica, com també dels canvis i els reptes a què està sotmesa, per tal de prevenir dificultats. Però també calen professionals qualificats per a la detecció, l’atenció quan sigui necessària, els serveis, les prestacions, i la tecnologia i les estratègies d’intervenció que fa-

cin eficaç l’acció.És amb aquesta visió que

el COMB s’ha volgut po-sicionar davant de realitats com l’envelliment de la professió mèdica, el pro-cés de “feminització” de la professió o l’increment de metges d’origen estranger a la pràctica professional. To-tes aquestes realitats, cons-tatades mitjançant diferents estudis realitzats pel mateix Col·legi, estan generant i seguiran generant un con-

junt de necessitats socials que poden posar en qüestió el benestar de molts metges i llurs famílies i fins i tot el desenvolupament de la mateixa professió.

El Programa de Protecció Social del COMB s’adreçarà als met-ges, però també a llurs famílies. Vol ser innovador i anar més enllà del vessant assistencial, pal·liatiu o reparador que sovint acompa-nya aquest tipus d’iniciatives.

“D’ara en endavant”, Programa de Protecció Social del COMB

MIQUEL VILARDELL,vicepresident

El Programa de Protecció Social vol superar del tot el suport

puntual i aïllat que s’ha pogut donar fi ns ara als metges que han tingut alguna mena de necessitat

social, per posar a la seva disposició una atenció de qualitat i moderna en cas que es presentin

difi cultats socials imprevistes o sobrevingudes, o les que

es deriven d’un procés natural com és l’envelliment



Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

Al mes de setembre del 2008 farà deu anys que es va crear el Programa d’Atenció In-

tegral al Metge Malalt (PAIMM) i que, al mes de novembre, va començar l’activitat assistencial atenent metges amb problemes mentals i con-ductes addictives.

Durant aquesta dècada, el programa haurà atès quasi 1.400 metges. Aquest informe explica, breu-ment, les dades del 2007 i l’evolució de l’assistèn-cia especialitzada de la Unitat Clínica del PAIMM, des del seu inici fins al 31 de desembre de 2007.

De les dades generals de l’any 2007 del progra-ma, que es reflecteixen al quadre adjunt, cal co-

mentar que es va atendre un total de 173 casos i que es mantenen les tendències assenyalades en anys anteriors, que són: (a) les demandes voluntà-ries per entrar al programa són la gran majoria; (b) el motiu principal de la demanda són els proble-mes psíquics; (c) l’edat mitjana se situa entre els 41 i els 50 anys; (d) la proporció d’homes sobre dones s’inverteix per primera vegada i és d’1,06 dones per cada home, i (e) el nombre de contrac-tes terapèutics i de col·laboracions amb psiquiatres privats es manté estable.

Els casos atesos en tot el període analitzat han experimentat un increment sostingut, segons ens mostra la primera taula. Tot i així, l’any 2007 pre-senta un lleuger descens, pel fet que es va haver de tancar la unitat durant el mes d’agost i, per prime-ra vegada, per la manca de personal d’infermeria, però també l’any 2002 va haver-hi un petit retro-cés que l’any següent es va superar.

Tot i això, queda ben palesa la tendència intera-nual de creixement d’entrades al programa i, so-bretot, a costa dels casos de Catalunya, que supo-sen el 85 % del total.

El nombre de segones visites per cada primera visita dóna una ràtio mitjana de 12/1, que és molt semblant a la de la xarxa pública de salut mental.

Pel que fa als ingressos hospitalaris, aquest in-forme recull les dades conjuntes de PAIMM i de RETORN. A la segona taula, hi ha el nombre to-tal d’ingressos per any, segons la procedència. A la tercera taula, s’hi compten les taxes d’ingressos i de reingressos només dels pacients de Catalunya. En l’evolució dels ingressos, a banda de les xifres del 2007, que estan trastocades pel tancament del mes d’agost i pel trasllat a la nova clínica del PAIMM, s’observa un estancament al voltant dels 100 in-gressos per any, amb un 65 % de procedents de Catalunya i un 35 % de la resta d’Espanya.

Si analitzem únicament els casos de Catalunya, veiem que la taxa d’ingressos –és a dir, nombre d’ingressos sobre nombre total de casos atesos i multiplicat per cent–, presenta una mitjana de 24 per cada 100, però els darrers anys ha estat força més baixa. En canvi, la taxa de reingressos ens diu que de mitjana quasi arriba a 50 de cada 100.

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt atén 173 casos durant l’any 2007

Queda ben palesa la tendència interanual de creixement

d’entrades al programa i, sobretot, a costa dels casos de Catalunya,

que suposen el 85 % del total

Evolució dades generals PAIMM 1998-2007

Unitat d’acollida i seguiment de casos

1998

-06

2006

2007

2007

%

Dif.

%

2006

-200

7

Tota

l 19

98-2

007

Nombre de casos 1.031 151 173 100 14,57 1.204Vies d’accés Demanda voluntària 961 151 170 98 13 1.131 Comunicació confid. 57 0 2 1 0 59 Denúncia 13 0 1 0,58 0 14Tipus problema Problemes psíquics 673 102 129 74,6 26 802 Cond. addictiva alcohol 229 32 34 19,7 6 263 Cond. addict. altres drog. 129 17 10 5,8 -41 139Procedència Barcelona 703 102 128 74 25 831 Girona 38 5 8 4,6 60 46 Lleida 38 6 5 2,9 -17 43 Tarragona 53 4 5 2,9 25 58 Subtotal Catalunya 832 117 146 84,4 24,8 978 Resta Espanya 197 34 26 15 -23,5 223 Europa 2 0 1 1 0 3 Total 1.031 151 173 100 14,6 1.204Edat mitjana 41 - 50 46 - 55 41 - 50 41 - 50Gènere Homes 617 86 84 49 -2 701 Dones 414 65 89 51 37 503Psiquiatria privada 41 2 1 0 42Contr. Terapèutics 97 17 10 -41,2 107

Font: Fundació Galatea. Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Total %Catalunya 75 94 132 126 143 162 172 244 234 1.382 85Espanya 8 13 20 33 29 36 34 37 26 236 15Estranger 0 0 1 0 1 0 0 0 1 3 0Total 83 107 153 159 173 198 206 281 261 1.621 100

Evolució de les primeres visites per anys segons procedència

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Total %Catalunya 29 52 61 74 67 66 54 51 49 503 65Espanya 8 10 22 37 32 42 41 50 35 277 35Europa 0 0 1 0 1 0 0 0 1 3Total 37 62 84 111 100 108 95 101 85 783 100

Evolució ingressos hospitalaris PAIMM segons procedència

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 TotalIngressos 23 44 39 39 33 32 16 32 26 284Taxa ingres. 32,8 46,8 29,5 30,9 22,9 19,7 9,3 13,1 11,1 24Reingressos 6 8 22 35 34 34 38 19 23 219Taxa reingres. 20,7 15,4 36,1 47,3 50,7 51,5 70,4 37,3 46,9 41,8

Taxa d’ingressos - reingressos Catalunya

ANTONI ARTEMAN, gerent de la Fundació Galatea


Informe Anual 2007Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

27

3

Com ja és sabut, la Fundació Galatea va ser creada pel Consell de Col·legis de Metges de

Catalunya, arran de l’experiència del Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM), per tenir cura de la salut dels professionals procurant la seva assistència, la prevenció i la promoció del seu ben-estar, tenint en compte que la salut del metge és condició necessària per garantir una bona qualitat

d’atenció als ciutadans.En el moment actual, amb deu

anys d’experiència i més de 1.204 casos atesos, podem dir que el PAIMM s’ha consolidat com un model d’atenció i de rehabilitació per al col·lectiu mèdic. La confiança que ha generat en el nostre entorn queda prou palesa en les dades i ha estat el motiu que l’any 2007 s’in-augurés la Clínica Galatea, el nou centre assistencial.

Però, també en l’àmbit estatal, la posició capda-vantera del PAIMM l’ha convertit en referent. La nostra tasca els darrers anys ha estat la de fer valer l’experiència en la implantació dels corresponents programes a altres col·legis de metges d’Espanya, tot promovent la seva coordinació en l’àmbit estatal.

A Europa, el PAIMM ha rebut el reconeixement per part de la British Medical Association (BMA). La presència dels nostres treballs als congressos de les associacions mèdiques dels Estats Units (AMA) i del Canadà (CMA) ha permès establir una rela-ció d’intercanvi i reconeixement mutu amb algun d’aquests programes d’atenció al metge malalt.

Ara bé, seguint els passos d’altres programes pi-oners, la Fundació Galatea s’ha proposat des de l’inici conèixer els factors implicats en la salut dels metges i les metgesses, per tal de desenvolupar les conseqüents estratègies de prevenció. Així doncs, els darrers anys, hem iniciat diversos programes amb aquesta finalitat. Les línies principals fins ara han estat: La salut del metge MIR; La salut del metge jubilat, i el programa Salut, gènere i exercici professional.

El primer pas ha estat el d’obtenir dades referents a la situació a Catalunya. En aquest sentit, l’any

2007 ha estat un curs clau per a nosaltres, ja que hem pogut publicar i divulgar els resultats de la feina feta.

A finals del 2006, ja vàrem presentar l’Estudi de les necessitats dels professionals de la medicina davant de la jubilació, que ha generat sinèrgies per a la posada en marxa, des del COMB, d’accions adreçades a aquest col·lectiu.

Pel que fa a la salut dels MIR, l’any 2007 s’ha pu-blicat la Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docents, elaborada per un grup de treball amb l’objectiu de sensibilitzar i donar eines als res-ponsables docents. La iniciativa ha estat premiada per Diario Médico com una de les millors idees de l’any. També hem tingut els resultats de l’Enquesta de salut dels MIR de Catalunya, que es publicarà i es presentarà properament. I hem preparat un tríp-tic divulgatiu per conscienciar els residents de la necessitat de tenir cura de la pròpia salut, en una professió com la medicina.

Una de les fites més destacades del 2007, tant per la seva dimensió com pels seus resultats, ha estat la presentació de l’Enquesta sobre la salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. Per primera vegada, disposem de dades quantificades sobre qüestions clau en la situació de la professió mèdica. L’abordatge des de la perspecti-va de gènere, en un moment en què la professió es feminitza, i la comparació de les dades obtingudes amb les de la població general i professions equiva-lents, li atorguen un gran interès.

Fruit del treball fet en aquest sentit, tenim dues fites importants per al 2008. D’una banda, el III Congreso PAIME d’Espanya, que tenim l’encàrrec d’organitzar a Barcelona, i on per primera vegada tractarem àmpliament de la prevenció i la pro-moció de la salut dels metges. D’altra banda, la destacada presència que tindrem a la International Conference on Doctors’ Health, que se celebrarà a Londres, amb la participació dels principals ex-perts mundials.

Tot això ha estat possible gràcies al concurs i la complicitat, des del primer moment, del Departa-ment de Salut de la Generalitat i també d’institu-cions com Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i Assistència Sanitària Col·legial. El mateix projecte de la Fundació Galatea i els seus programes han merescut ajudes i suports molt importants per part de GSK, Almirall i MSD. A tots ells moltes gràci-es, un cop més, per confiar en els objectius de la nostra Fundació.

La Fundació Galatea i els programes sobre la salut dels metges

Amb deu anys d’experiència i més de 1.204 casos atesos, el

PAIMM s’ha consolidat com un model d’atenció i de rehabilitació per al col·lectiu mèdic. La confi ança

que ha generat en el nostre entorn queda prou palesa en les dades

i ha estat el motiu que l’any 2007 s’inaugurés la Clínica Galatea,

el nou centre assistencial

2

JAUME PADRÓS,secretari.

President de la Fundació Galatea

1

1. D’esquerra a dreta: Marc Soler, Jaume Aubia,

Eulàlia Masachs, Miquel Bruguera, Jaume Padrós,

Antoni Arteman, Cristina Ruiz, redactora en cap de Diario

Médico, i Ignasi Pidevall, a l’acte de lliurament dels Premis

a les Millors Idees de l’Any, al Teatre Nacional de Catalunya,

al novembre de 2007.Foto: Rafael Martínez Marín,

cedida per Diario Médico.

2. Portada de l’informe Salut, estils de vida i condicions de

treball dels metges i metgesses de Catalunya.

Fundació Galatea.

3. Portada de la guia La salut dels MIR. Guia per a tutors i professionals dels centres

sanitaris docents.Fundació Galatea.



Activitat col·legial. L’estat de la qüestió

L’aprovació al juliol del 2007 de la Llei de l’ICS pel Parlament de Catalunya amb un am-

pli consens també va merèixer, aleshores, el nostre suport com a Col·legi. Consideràvem molt positiu que, després de gairebé vint-i-cinc anys de funci-onament, l’Administració volgués donar un nou impuls legislatiu a l’ICS per tal d’adaptar el seu marc legal als moments i a les necessitats actuals del país.

Amb aquesta finalitat, vaig comparèixer en nom del COMB, juntament amb el doctor Marc Soler, davant la Comissió parlamentària que havia d’ela-borar el dictamen final. Vaig traslladar a la Comis-sió la necessitat que la nova Llei fos fruit d’un gran diàleg i consens, a fi que l’ICS resultant constitu-ís una eina amb la qual –amb independència del

color polític del govern– es pogués donar resposta als reptes presents i de futur.

No cal dir que la nostra corpora-ció dóna molta importància a l’ICS com a entitat que contracta el 80 % dels metges de primària i el 35 % de metges d’hospitals i altres grups pro-fessionals del sector públic. Vàrem subratllar la necessitat que els metges

de l’ICS siguin reconeguts per la seva tasca pro-fessional i, alhora, que es promoguin accions que estimulin una participació més activa d’aquests en les decisions que es prenen en els seus centres, faci-litant-ne la tasca professional i agilitzant i simplifi-cant els aspectes burocràtics que envolten la relació metge-malat.

El principi que havia d’inspirar la Llei havien de ser els ciutadans, és a dir, els pacients, per no acabar com a vegades ha succeït a la pràctica, que la finali-tat principal de les empreses públiques és el mateix funcionament de l’estructura i no l’assistència al

ciutadà. I és en aquest sentit que vam fer èmfasi en el fet que la nova Llei havia de permetre ofe-rir la millor qualitat possible de servei al ciutadà, fugint de principis massa legalistes que suposessin que l’últim fi, que és atendre els nostres pacients, quedi submergit en la xarxa burocraticoadminis-trativa, que no té res a veure amb la prestació del servei sanitari.

D’altra banda, tenint en compte que l’ICS és el proveïdor principal del Servei Català de la Salut, és important que els recursos sanitaris que s’hi desti-nin es formulin amb les mateixes regles del joc que a la resta de proveïdors sanitaris.

El Projecte de Llei feia poca referència al paper i a la participació dels professionals en la gestió dels centres o unitats assistencials però, finalment, es va aconseguir incloure’ls al Consell d’Administració de l’ICS, com també es van incloure conceptes com descentralització (com a pas previ a una autonomia real de gestió en la qual els metges siguin una part coresponsable i decisòria) i es va millorar la defini-ció de la figura jurídica de l’ens i la relació amb al-tres proveïdors, per desenvolupar o posar en marxa nous projectes assistencials, i amb el sector privat.

Una nota positiva a part ha estat el fet que l’ICS pugui dotar-se de diferents règims laborals. Amb independència de les reclamacions de millora que periòdicament defensen els metges de l’ICS, cre-iem que el règim estatutari que pot ser bo per als professionals amb plaça en propietat no és gens positiu quan els professionals que treballen a l’ICS són interins, eventuals, etc. Creiem que el règim laboral pot ser una opció positiva per a aquests últims i ha de permetre clarament situacions es-pecials al sector sanitari professional, d’acord amb el que dèiem al principi de la nostra intervenció (és important que els metges puguin progressar a l’empresa i també, si escau, canviar de feina si te-nen ofertes atractives al marge del sistema laboral en què es regeixen). El règim laboral de l’ICS ha de permetre que aquest pugui competir en igualtat de condicions per contractar els millors professio-nals del sector sanitari. Han de cabre-hi totes les fórmules que permetin les lleis, sempre amb l’ob-jectiu de flexibilitzar i donar resposta a uns canvis cada vegada mes difícils de predir.

En qualsevol cas, vam subratllar la conveniència que es plantegi un Pla de recursos humans de tot el sistema –en concordança amb les necessitats–, que permeti prendre decisions amb flexibilitat i planifi-car a curt i mig termini, que defineixi les necessitats dels professionals i que permeti que en el futur pu-guin plantejar-se noves polítiques de Recursos Hu-mans d’acord amb les necessitats de cada moment.

Moltes de les propostes que vàrem formular des del COMB van ser recollides. Sigui com sigui, la nova Llei pot fer possible que l’ICS esdevingui una eina dinàmica de canvi del sistema sanitari. I això és positiu. Només caldrà voluntat política per por-tar-ho a terme.

El Col·legi de Metges de Barcelona i la Llei de l’ICS

El principi que havia d’inspirar la Llei havien de ser els ciutadans,

és a dir, els pacients, per no acabar com a vegades ha succeït a la

pràctica, que la fi nalitat principal de les empreses públiques és el

mateix funcionament de l’estructura i no l’assistència al ciutadà

Votació de la Llei de reforma de l’ICS. Parlament de

Catalunya, juliol de 2007. Foto: Parlament de Catalunya.

JAUME PADRÓS, secretari





La pràctica d’introduir una part “variable” en el sou a percebre si s’assoleixen uns objectius prèviament esta-

blerts (DPO) és un instrument de gestió eficaç per obtenir la millora dels resultats de l’empresa. Des de la perspectiva de la deontologia mèdica, la DPO és una eina més de ges-tió, la valoració de la qual depèn de com és utilitzada. Així doncs, en l’àmbit de l’ètica, cal posar l’accent en les actituds i les decisions de les persones implicades en la DPO, directius i professionals assistencials.

Des de la perspectiva del professio-nalisme mèdic, la DPO pot ser posi-tiva en la mesura que contribueixi a: 1) El reconeixement individual dels mèrits professionals. Els incentius són coherents i compatibles amb l’aspira-ció individual a l’excel·lència, que ha de ser una motivació personal de tot bon metge/ssa. 2) Fomentar la cultura del registre i l’avaluació de l’activitat assistencial, requisit imprescindible per millorar. 3) La racionalització de la despesa, necessària per a la sosteni-bilitat del sistema i acceptable sempre que es disposi d’infor-mació provada sobre l’efectivitat de les mesures i aquestes no comportin la discriminació de pacients individuals. 4) La capacitat del col·lectiu mèdic d’autoregular-se, actuant amb objectivitat i lluny de corporativismes. Aquest compromís amb la gestió hauria de ser valorat i propiciat pels responsa-bles de les institucions sanitàries.

El debat entorn a la incompatibilitat amb la deontologia mèdica de l’assoliment de determinats indicadors en l’àmbit de l’Atenció Primària de l’ICS ha propiciat la identificació de les mancances i les millores a introduir, com: 1) Comunicar per part de la direcció, de manera participativa, les raons per proposar uns objectius en detriment d’altres. 2) Descentra-litzar el procés i capacitar els responsables d’equips i serveis de la gestió de la DPO per poder ajustar els objectius en fun-ció de les variables demogràfiques, de morbiditat i de grau de dependència de les poblacions ateses i distribuir el per-centatge entre els objectius de grup i els individuals. 3) Crear comissions paritàries entre la direcció i els representants dels professionals, per garantir la transparència i l’equitat, tant en l’assignació dels objectius com en l’avaluació dels resultats i l’adjudicació dels incentius. 4) Transparència i publicitat, tant dels resultats assolits com de la percepció dels incentius. 5) Identificar uns principis ètics i consensuar uns criteris que orientin la gestió de les institucions sanitàries i que compro-metin les persones implicades, amb independència de la seva titulació o col·legiació.

Ètica i política d’incentius per a metges

Des de la perspectiva de la deontologia mèdica, la DPO és una eina més de gestió, la valoració de la qual depèn de com és utilitzada. Així doncs, en l’àmbit de l’ètica, cal posar l’accent en les actituds i les decisions de les persones implicades en la DPO, directius i professionals assistencials

MÀRIUS MORLANS, president de la Comissió de Deontologia

No podem considerar bons o dolents per se els incen-tius econòmics sobre la pràctica clínica, sinó l’ús que

se’n faci. L’any 2007, una colla de professionals de primà-ria de l’ICS vàrem considerar que, amb el nostre Codi De-ontològic, eren inassumibles. Aquesta revolta sense prece-dents se centrava en el refús de: a) Indicador sobre baixes laborals; b) Indicadors que mesuren la prescripció (preus de referència, indicadors de qualitat i despesa màxima as-sumible); c) Indicadors d’accessibilitat. A banda d’aquests indicadors, també denunciàvem les greus repercussions en la relació entre metge de família i especialistes (qui dóna la baixa?), sobre la dinàmica dels equips (indicadors grupals d’impossible control) i la confiança en els directius. Mal-auradament no se’ns va fer cas i vàrem recórrer a les comis-sions deontològiques dels quatre col·legis professionals. La de Barcelona ja s’ha posicionat donant-nos la raó en força aspectes i, de fet, hem constatat un canvi substancial en la proposta de complement retributiu variable del 2008.

Quina és la situació actual? Els incentius 2008 han evi-tat els punts més criticats per nosaltres, tot i ser insatis-factoris en el tema d’indicadors sobre la prescripció i la prescripció induïda. Val a dir que considerem positiu, i en la direcció que demanàvem, l’ampliació dels objectius que depenen de cada territori fins a un 40 % del total. El

diàleg ICS-professionals s’ha pro-duït per a aquest any 2008, però massa tímidament, i tampoc el po-dem considerar satisfactori. En ter-mes més generals, podem dir que impera una política del “tot per als professionals assistencials, però sense que opinin”. Per aquest mo-tiu, una colla de professionals de primària, molt coneguts al sector, ens hem constituït en un Grup de Reflexió permanent i hem aprovat una Agenda ICS 2008 per fer palès que els professionals també tenim idees per tirar endavant l’ICS, ara que s’ha constituït com a empresa pública. Invitem a tots els metges

clínics de primària de l’ICS, i de manera molt especial als càrrecs electes de les juntes clíniques, a participar en aquest Grup, a l’empara dels nostres col·legis professio-nals. Podeu contactar amb nosaltres i llegir l’Agenda ICS 2008 a: www.grupreflexioics.blogspot.com

Incentius 2007 de l’ICS:la revolta dels professionals

FRANCESC BORRELL, pel Grup de Refl exió de professionals metges de primària de l’ICS

Una colla de professionals de

primària, molt coneguts al sector,

ens hem constituït en un Grup de Refl exió

permanent i hem aprovat una Agenda

ICS 2008 per fer palès que els professionals

també tenim idees per tirar endavant l’ICS, ara que s’ha

constituït com a empresa pública

Pàgina de Comentaris i Notícies del web col·legial.

Pàgina del web gruprefl exioics.blogspot.com.




Les actuacions judicials sobre pràctiques d’avortaments presumptament il·legals han estat aprofitades per organitzaci-

ons antiavortistes i pels mitjans de comunicació afins per difon-dre la sospita sobre la presumpta tolerància de la Junta de Govern del COMB amb aquests fets.

Cal tenir present que no és competència del COMB la inspec-ció dels centres sanitaris i, en conseqüència, no disposa dels re-

cursos per fer-ho. Quan hi ha ha-gut una denúncia sobre conducta mèdica inapropiada, s’ha procedit a obrir el corresponent expedient informatiu, com en el cas del re-portatge de la televisió danesa. De l’examen dels fets es va concloure que s’havia denegat la pràctica de l’avortament a la periodista danesa i que, per tant, no es va infringir el Codi de Deontologia. Aquesta ha estat l’única denúncia rebuda al COMB sobre aquests fets.

A més, el COMB s’ha pronun-ciat a favor de la unificació de la

legislació sobre l’avortament a la Unió Europea, que, entre altres conseqüències, evitaria la vinguda al nostre país de persones que no poden avortar al seu.

Es dóna la circumstància que Espanya és un dels pocs Estats eu-ropeus que encara no disposa d’una llei de terminis que reconegui el dret de la dona a l’avortament lliure i voluntari en les primeres setmanes de la gestació, llei vigent en 32 dels 47 països que inte-gren el Consell d’Europa.

En aquest sentit, el Comitè d’Igualtat del Consell d’Europa ha aprovat un informe, que es debatrà al ple del Parlament Europeu, on s’afirma que l’avortament dins d’uns terminis preestablerts és un dret de la dona i que els governs han de garantir que l’exercici d’aquest dret sigui una pràctica accessible i segura.

Tot i tenir ben presents aquests elements de reflexió, el COMB s’ha presentat com a acusació particular en les actuacions judicials en curs considerant que el seu compromís de defensa dels interes-sos col·lectius està per davant del corporativisme malentès.

Dit això i en vista de les actuals circumstàncies, la vulnerabilitat de les dones encausades és prou manifesta, amb el perjudici ine-vitable a la seva intimitat si la instrucció del sumari i el judici pos-terior no garanteixen el més estricte anonimat. Tot plegat hauria de ser una raó més que suficient per reclamar un nou debat social sobre la necessitat de modificar l’actual legislació d’interrupció de l’embaràs, per tal de proporcionar la corresponent seguretat jurídica a les dones i als metges i les metgesses que les atenen.

Fer anys pot tenir avantatges per a les persones que han tingut una activitat laboral amb un alt contingut vocacional, com ho

és la professió de metge, i poden retornar a la societat tot el que els anys d’exercici els han ensenyat. Per això, molts metges renuncien a una legítima jubilació i accepten continuar exercint, tot i que ha-gin d’abandonar càrrecs jeràrquics i responsabilitats acadèmiques als quals havien accedit ben merescudament en la majoria dels casos. Per a molts metges, la gratificació que reben de la professió amb l’estímul de la feina ben feta és suficient per continuar exercint.

Tant cert és això, per a molts companys, com ho és el desencís d’altres que han viscut circumstàncies hostils, injustament imposades al seu exercici, i que veuen en la jubilació un descans ben guanyat. Aquests mereixen igualment el respecte i el reconei-xement de tots.

Però què pot passar quan no tothom dóna valor a la feina dels metges actius, amb capacitat professional reconeguda i il-lusió per continuar exercint més enllà dels seixanta-cinc anys?

Una desencertada decisió de l’Institut Català de la Salut (ICS) va enviar a casa, de manera precipitada i simultàniament, 334 dels seus metges sense haver-ne avaluat l’aptitud ni tenir en compte les necessitats del sistema sanitari. Les manifestacions del COMB no van ser escoltades al febrer del 2004, quan va començar a imposar-se aquesta mesura, com tampoc després, malgrat que l’any 2006 a ningú no se li escapava que la falta de professionals sanitaris qualificats al sector públic ofegava la capacitat de resposta a la demanda creixent dels ciuta-dans de Catalunya, els de sempre i els nouvinguts.

La decisió de l’ICS va impedir que l’experiència i el coneixement del 80 % de metges que volien treballar fins als setanta anys es mantingués a disposició dels ciutadans usuaris del sistema públic: un malbarata-ment del valor assistencial i un luxe que el país no podia suportar.

El 19 de febrer del 2007 es presentava al Departament de Salut l’In-forme de la Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica, presidida pel doctor Miquel Bruguera, que, entre d’altres qüestions, proposa l’endarreriment de la jubilació dels metges fins als setanta anys, com una mesura per pal·liar la manca de metges que volen treballar al sistema sanitari públic. Mentre no millorin les condicions laborals i professionals a la sanitat pública a Catalunya per atraure-hi els 3,7 met-ges/1.000 habitants (índex que supera els de la resta d’Espanya, Alema-nya, França, Portugal, Holanda i el Regne Unit, entre d’altres), que ara com ara no s’hi senten interessats, aquesta mesura seria benvinguda i eficient per eixugar el dèficit insostenible de moltes especialitats.

Que les jubilacions forçades també van ser abusives, ho ha con-firmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a partir de la sentència publicada al febrer del 2008 que dóna la raó als metges perjudicats, els quals van recórrer la seva separació del lloc de treball a l’Institut Català de la Salut.

El fons i la forma d’aquestes jubilacions forçades van obrir un con-flicte que el COMB ha encarat, amb prudent saviesa i amb tota la força de la raó, defensant el valor de conservar actius, més enllà dels sei-xanta-cinc anys, els metges vàlids i necessaris que així ho demanin.

Les denúncies sobre avortaments presumptament il·legals

MÀRIUS MORLANS, president de la Comissió de Deontologia

El Comitè d’Igualtat del Consell d’Europa ha

aprovat un informe, que es debatrà al ple del

Parlament Europeu, on s’afi rma que l’avortament

dins d’uns terminis preestablerts és un dret

de la dona i que els governs han de garantir que l’exercici d’aquest dret sigui una pràctica

accessible i segura

La jubilació dels metges als seixanta-cinc anys

FRANCESC FERRER,vocal

Una desencertada decisió de l’Institut Català de la Salut va enviar a casa, de manera precipitada i simultàniament, 334 dels seus metges sense haver-ne avaluat l’aptitud ni tenir en compte les necessitats del sistema sanitari

Pàgina de Comentaris i Notícies del web col·legial.





No sabem ben bé per quin motiu l’Administració de l’Es-tat, en l’esborrany del nou Decret 183/2008, de 8 de febrer,

de formació especialitzada, va preveure la possibilitat de suprimir les especialitats mèdiques de Medicina de l’Esport i de Medicina Legal i Forense.

Cal dir que, en la redacció definitiva del Decret, l’article que feia referència a la supressió ja no hi figurava, i que el COMB va mantenir una posició molt activa amb l’objectiu d’evitar l’es-mentada supressió. Per a això va mantenir un seguit de reunions amb els metges especialistes afectats per tal de coordinar les acci-ons que calia fer davant del Ministeri de Sanitat i Consum.

Al setembre de 2007, la Junta de Govern del COMB va elabo-rar el següent document de posició que, entre d’altres utilitats, va

servir per evitar que l’Adminis-tració prengués una decisió que nosaltres considerem un error:“1. Una decisió d’aquest tipus requereix el consens amb la pro-fessió i amb els afectats.2. Les necessitats socials que queden cobertes en l’exercici d’aquestes especialitats no només

són plenament vigents sinó que augmenten progressivament en-tre la població, ja sigui en l’àmbit de la promoció de la salut i l’esport, ja sigui en l’àmbit d’una major demanda de serveis judicials medicoforenses.3. La supressió d’aquestes especialitats pot repercutir en la quali-tat del servei prestat en el seu àmbit d’actuació.4. La supressió, en cap moment justificada, nega implícitament la possibilitat de formació dels metges en aquestes matèries. L’Administració renuncia a establir per a aquestes dues especia-litats el sistema de residència retribuït, com a la resta d’especiali-tats mèdiques, trencant el sistema de formació MIR de manera totalment arbitrària.5. El COMB exigirà al Ministeri de Sanitat i al Departament de Salut el manteniment d’aquestes especialitats al sistema de residència tal com preveu la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries.”

Ambdues especialitats tenen un important futur professional i acadèmic i tenen un repte pel que fa a la formació especialit-zada via MIR, amb la confecció d’un nou programa formatiu que permeti adequar l’especialitat als reptes de futur dels seus professionals.

El COMB i les especialitats de Medicina de l’Esport i de Medicina Legal i Forense

MARC SOLER, director adjunt corporatiu del COMB

El Col·legi va mantenir una posició molt activa amb l’objectiu d’evitar

la supressió de les especialitats de Medicina

de l’Esport i de Medicina Legal i Forense

La situació dels MIR

GUSTAVO TOLCHINSKY, vocal

Bloc de Jaume Padrós al web col·legial.

No es pot dissociar la realitat social de la del col·lectiu MIR. L’encariment del cost de la vida acompanya i preocupa els

residents com a la resta de joves que treballen per a la seva eman-cipació. El 2007 ha significat per a molts residents la constatació que la millora de les condicions remuneratives que ja venia del darrer any –amb una pujada del sou base afegida a l’increment del preu d’hora de guàrdia–, ha permès a molts joves residents apropar-se una mica més a l’ideal d’independència personal.No obstant això, l’objectiu del període MIR és la formació de qualitat, que ha d’encaixar en un marc laboral i s’ha d’encabir en una realitat de pressió assistencial, per molt que tot junt sembli la quadratura del cercle. El desenvolupament del “Decret MIR” (1146/2006), que regula la rela-ció laborals dels residents, apro-vat a l’octubre de 2006, norma-litza la situació d’al·legalitat que crònicament patien els MIR. Però durant l’any següent a la seva publicació es va fer palès que quedava una mica coix sense la complementària regulació de la formació que es va acabar de polir aquest darrer any. El punt calent d’aquest Decret 1146 ha estat l’article que feia referència a la lliurança de la guàrdia, que es va modificar en la proposta de decret que regula la formació pendent d’aprovació a finals del 2007.Mentre tot això passava a Madrid, al COMB seguíem pensant que la formació dels MIR com a professionals estava mancada d’alguns coneixements no clínics, però de gran rellevància per a la pràctica quotidiana de la professió. Estem parlant de la Deon-tologia i la Responsabilitat Professional. Al març, i amb l’empen-ta del doctor Joan Monés, entre d’altres col·laboradors, vam po-der presentar una jornada intensiva per a residents sobre aquests dos grans temes que crèiem bàsics per a un desenvolupament professional ple.Per poder fer propostes constructives en l’àmbit dels MIR, hem volgut conèixer millor la realitat dels residents. El 2006, es va dur a terme una tasca molt important en referència a la salut dels MIR. Aquesta tasca va seguir el 2007 en la mateixa direcció, gràcies a la Fundació Galatea, i va culminar amb la publicació de la Guia per a tutors de residents i la finalització de l’estudi sobre la salut dels MIR. Aquest estudi ens mostra dades molt útils per entendre quins problemes poden patir els residents al llarg de la seva formació i intenta identificar possibles factors facilitadors. Reconeixent aquests factors estarem en disposició de fer pro-postes més ajustades a les veritables necessitats del sistema i dels residents. Dades com que gairebé el 10 % dels residents estudi-ats consumeixen antidepressius autoprescrits i un 7,5 % prenen tranquil·litzants són importants de conèixer i de seguir estudi-ant. Per aquest motiu, durant aquest darrer any, s’han elaborat diferents propostes de caire preventiu per lluitar contra algunes tendències que s’han detectat en els residents.

L’estudi sobre la salut dels MIR ens mostra dades molt útils per entendre quins problemes poden patir els residents al llarg de la seva formació i intenta identifi car possibles factors facilitadors



Activitat col·legial. Noves tecnologies i projectes d’innovació

Dos anys després de la posada en marxa del nou portal del Col·legi Oficial de Metges de

Barcelona, el projecte del web col·legial s’ha con-solidat com el portal mèdic i científic de referència i qualitat per als metges de Catalunya.

L’any 2007, les gravacions en vídeo dels actes ce-lebrats al COMB han esdevingut un dels formats de més èxit del portal pel que fa als continguts i al nombre de visites. Aquest format ha permès que els metges que no hagin pogut acudir presencial-ment a una jornada la segueixin, poques setmanes després d’haver-se celebrat, a través de comb.cat. S’han gravat i emès actes d’interès notable per a la professió, com la jornada de debat sobre l’Aten-ció Primària com a eix de reforma dels sistemes de salut, la presentació de l’estudi demogràfic dels metges del COMB i de la posició del Col·legi de Metges de Barcelona sobre la falta de metges, i la jornada sobre el model participatiu dels metges en la gestió dels hospitals, entre d’altres.

Seguint en la línia de continguts iniciada el 2006, el portal ha comptat amb entrevistes a per-sonalitats destacades del món de la medicina i la ciència sobre temes de màxima actualitat per a la comunitat medicocientífica i també per a la socie-tat. El vídeo ha estat també el format de la majoria d’entrevistes realitzades per la redacció de comb.cat a col·legiats del COMB, entrevistes on els met-ges han estat protagonistes i que han esdevingut un reconeixement a la seva feina.

Amb l’objectiu de seguir millorant el portal i de fer més còmoda la visualització als metges, el pro-jecte d’Internet del COMB ha estrenat combTV.cat, un nou lloc exclusivament per a vídeos, amb un reproductor de dimensions més grans i amb un disseny funcional i actual. En la mateixa línia, l’ac-tualització de comb.cat també inclourà adequar-lo a les noves tendències en línia perquè els metges puguin penjar-hi continguts.

Gràcies a les millores i actualitzacions del gestor de continguts, s’ha aconseguit que la publicació de la informació del web sigui cada cop més àgil i rà-pida. L’equip de Meditecnologia està treballant di-àriament perquè totes les persones que publiquen informació a comb.cat, tant si són de la seu col-legial com de fora, tinguin accés a aquest gestor.

WMA al Sistema Nacional de Salut i a l’OMSL’interès que els pacients i usuaris de salut mostren per estar més ben informats sobre temes sanitaris és cada vegada més important. Segons l’estudi rea-litzat per PIC Salut, Internet constitueix la segona font d’informació més freqüent sobre temes de salut. Amb l’objectiu d’oferir orientacions per a la utilitza-ció responsable de la informació obtinguda a la xarxa i del correu electrònic amb fins sanitaris, Web Mèdi-ca Acreditada (WMA) ha iniciat un projecte finançat pel Fons d’Investigacions Sanitàries (FIS) de l’Institut de Salut Carles III, amb la col·laboració de la UAB i la UOC, per elaborar un decàleg de recomanacions de bon ús pel Sistema Nacional de Salut.

Per altra banda, segons informa Miquel Àngel Mayer, director de Web Mèdica Acreditada, s’ha posat en marxa el projecte QUATRO PLUS del programa Safer Action Plan Plus de la UE. També s’ha signat un acord de col·laboració amb la Uni-versitat Autònoma de Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar línies d’investigació en comunicació i salut. Finalment, en el marc del projecte europeu VACSATC, en el qual WMA participa en l’elabora-ció del web Siemprevacunados.org, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure aquest web en la seva Xarxa de Seguretat i d’excel·lència.

El web col·legial potencia la difusió de vídeos com a eina per comunicar continguts als metges

S’han gravat i emès actes

d’interès notable per a la professió, com

la jornada de debat sobre l’Atenció Primària

com a eix de reforma dels sistemes de salut,

la presentació de l’estudi demogràfi c dels

metges del COMB i de la posició del Col·legi

de Metges de Barcelona sobre la falta de metges,

i la jornada sobre el model participatiu dels metges en la

gestió dels hospitals, entre d’altres

1. Pàgina d’inici del web col·legial.

2. Imatge del web de l’Organització Mundial

de la Salut.

3. Pàgina d’inici del web combtv.cat.

1

3

2




Barcelona s’està posicionant com la capital europea de la biotecnologia i la innovació sa-

nitària. Durant els propers anys sorgiran nombro-ses oportunitats i convé que tots plegats fem un esforç per donar suport als metges i investigadors amb esperit emprenedor i, alhora, defensar els seus drets en tot aquest procés. És tasca de tots no des-aprofitar aquesta oportunitat i contribuir a situar

Catalunya com un referent europeu. La innovació és i serà cada cop més

un dels elements diferencials entre sis-temes sanitaris, i els metges estem en una posició privilegiada per innovar i emprendre. La responsabilitat dels metges no acaba amb l’exercici de la medicina davant dels pacients. La me-dicina pot i ha de promoure també una activitat no assistencial, innovadora i emprenedora, l’objectiu de la qual ha de ser el d’impulsar millores i permetre

el progrés. Tradicionalment, els metges han estat al marge d’aquestes iniciatives. Han d’estar exclosos els metges d’aquest procés? Per què?

El programa “El metge emprenedor” El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va po-sar en marxa fa dos anys una iniciativa de suport a la innovació que intenta apropar el món del capital risc al món de les idees sanitàries. A través de diver-sos acords de col·laboració amb hospitals, escoles de negocis, trampolins tecnològics, fundacions de recerca, companyies de capital risc i l’Administra-ció, pretenem aportar el nostre esforç i actuar com un catalitzador del procés d’innovació.

Després d’aquests dos primers anys de feina, po-dem dir que ens sentim molt satisfets del ritme de progressió del projecte. És ben significatiu el fet que, durant el primer any, arribés una nova idea cada dues setmanes. Avui, arriba més d’una idea

al dia. El 2007 hem vist un total de 120 idees de col·legiats i col·legiades inquiets, i amb l’esforç de tots plegats hem aconseguit que set projectes rebin finançament. A més, han començat 12 projectes més, tot i no tenir finançament, perquè l’empre-nedor ha trobat la manera de fer-los realitat amb el seu propi esforç.

Des de bon començament, els nostres objectius han estat (1) donar suport als metges amb espe-rit emprenedor, (2) promocionar la innovació al sector sanitari, (3) protegir i defensar els interessos dels metges davant del món de l’empresa i el ca-pital, i (4) fer de brokers entre el món de les idees i el món del capital, per generar una dinàmica de progrés al sector.

El nostre paper és triple: en primer lloc, pretenem atraure al Col·legi les idees innovadores que sorgei-xen entre els professionals del nostre entorn, i aju-dar a conceptualitzar correctament aquestes idees. En aquesta primera etapa, tenim el suport d’escoles de negoci que han acceptat col·laborar amb nosal-tres, ajudant l’emprenedor sanitari a orientar el seu projecte i a realitzar el seu pla de negocis. En segon lloc, afegim tant valor com podem a aquestes ide-es, ajudant a atraure partners estratègics, aportant clients i proveïdors, aportant networking, atraient talent a la companyia, en definitiva, contribuint amb tot allò que pugui ajudar a fer créixer la idea. Finalment, en tercer lloc, intentem apropar les ide-es que ho necessitin a l’entorn del capital, amb qui també tenim diferents acords de col·laboració.

Durant l’any 2007, hem signat nous acords que han fet possible aquesta millora en la qualitat i en el nombre d’iniciatives que ens arriben. Per una banda, hem signat dos acords per potenciar la in-novació hospitalària amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i amb l’Hospital Clínic. En virtut d’aquests acords hem implantat el nostre sistema de gestió de la innovació dins d’aquests hospitals. Amb reuni-ons periòdiques intentem fer aflorar nous projectes i els impulsem perquè arribin a bon terme.

També hem potenciat els nostres acords amb el capital risc. Al nostre país, tenim un sector de capi-tal risc, dinàmic, amb un volum d’activitat impor-tant, que necessita trobar bones idees i que consi-dera que el sector de la sanitat és una de les dianes més interessants, però que, al cap i a la fi, inverteix en poques idees sanitàries, senzillament perquè no li arriben. En aquest sentit ja tenim 12 acords amb societats de capital risc a les quals aportem nous projectes candidats a finançament, i a les quals as-sessorem en les seves inversions al sector sanitari. Un d’aquests acords, el signat amb el fons Ingenia, d’AltaPartners, és especialment engrescador, ja que participem molt directament als seus comitès d’in-versions i assessor.

A l’últim, també hem de destacar els nous acords, de caire més institucional, amb la bioregió, el CI-DEM, el 22@, o el Keiretsu Fòrum, entre d’altres, que estan contribuint a l’avenç de tot el nostre pro-jecte. A la figura 1, podeu veure l’ecosistema de la innovació al voltant del COMB.

Activitat col·legial. Noves tecnologies i projectes d’innovació

El projecte “El metge emprenedor”

LLUÍS G. PARERAS,gerent de l’Àrea d’Incubació

de Projectes Empresarials-MediTecnologia

El 2007 hem vist un total de 120 idees de col·legiats i col·legiades

inquiets, i amb l’esforç de tots plegats hem aconseguit que set

projectes rebin finançament i, així mateix, 12 projectes més

han començat, tot i no tenir finançament, perquè l’emprenedor

ha trobat la manera de fer-los realitat amb el seu propi esforç

Ecosistema de la innovació

Hospitals

Research

Venture Capital

Adminis-tration

BusinessSchools

XPCAT

Venture Capital

BusinessAngels

Fundmanagers

COMB Exit

H. Sant Joan de Deu

H. Clínic

EADA

IESE

ESADE

IESE, ESADE, UPC, UAB, UB, UG, Salle

BCN EmprenInnova 31

Alta Partners

Sofinnova

La Caixa CR

Highgrowth

Corsabe

Riva y García

BANCATKeiretsu Forum

BioregionCIDEM

GFCRs

· IMIM / H. del Mar· IDIBAPS / H. Clínic· IDIBELL / H. Bellvitge

· H. Sant Pau· H. Vall d’Hebron· H. Badalona· Parc recerca biomed· etc.

Support

Dealflow

Dealflow

Co-inversió

MultiM

ulti Partner financer

De

alflo

w




Activitat col·legial. Comptes col·legials

Durant el primer trimestre de cada any, la tresoreria del COMB presenta el tancament

de l’exercici i el balanç de l’any anterior davant l’Assemblea de Compromissaris. El pressupost és l’eina econòmica per donar suport econòmic a totes les accions col·legials proposades per la Jun-ta de Govern. Cal tenir en compte que, per tal d’assegurar la màxima transparència, els comptes se sotmeten anualment a un control intern i a un control extern. Pel que fa a l’intern, la Comis-sió d’Hisenda és l’encarregada de supervisar-lo, tal com preveuen els Estatuts Col·legials. D’altra banda, l’activitat està sotmesa, anualment, a una auditoria externa i independent. Aquesta pràcti-ca ha estat útil a l’hora d’adaptar els instruments economicofinancers i de gestió a un nou plan-tejament molt més professionalitzat, modern i competitiu.

Els estats financers es presenten tal com fixa la normativa vigent pel que fa a l’estructura, contin-gut i criteris comptables, amb la finalitat de mos-trar una imatge fidel del patrimoni i de la situa-ció financera dels resultats de l’entitat. Els estats financers han estat confeccionats d’acord amb els principis comptables de “prudència valorativa”, segons la qual els ingressos quan es realitzen i les despeses quan es coneixen, i d’“uniformitat”, segons la qual els principis, criteris i polítiques han estat aplicats de forma consistent i, per tant, no han estat variats respecte a les magnituds de l’exercici anterior.

A continuació, presentem el compte d’explota-ció i el balanç de l’exercici 2007 que, com hem dit, han estat aprovats per la Comissió d’Hisenda del Col·legi, l’Auditoria Externa, la Junta de Go-vern i l’Assemblea de Compromissaris.

IngressosLes fonts dels ingressos queden reflectides al grà-fic 1. Els ingressos totals van ser de 9.324.386 €. Al gràfic hi ha desglossades les partides globals que hem cregut més significatives. Així, pel que fa als ingressos ordinaris i extraordinaris, les quo-tes col·legials representen un 55,26 % i la venda dels certificats mèdics ordinaris i de defunció, un 4,57 %. Hi ha una partida d’ingressos per serveis col·legials, que correspon als obtinguts pels cursos i seminaris celebrats al Centre d’Es-tudis Col·legials, la publicitat contractada a les nostres publicacions i altres ingressos derivats de l’activitat col·legial, que inclouen les legalit-zacions, serveis de teledocumentació i telèfons públics.

La partida de subvencions correspon fonamen-talment al programa de cooperació. Una part important dels ingressos deriva de l’activitat economicofinancera, especialment de les socie-tats Medicorasse, Mediconsulting i SASA, que representen el 31,94 % i que aporten recursos del COMB en funció de la seva activitat. La par-tida d’ingressos ordinaris ha evolucionat d’acord

amb el que es va pressupostar, amb una desvia-ció total del 0,78 %.

DespesesPel que fa a la despesa (gràfic 2), veiem el pes impor-tant dels projectes col·legials, dels recursos humans que donen suport a aquestes activitats i a sous i Se-guretat Social, com pertoca a la comptabilitat prò-pia d’una institució de serveis. La partida de despe-sa ordinària s’ha desviat positivament un -0,70 %, amb un rigorós compliment pressupostari.

ResultatsEl resultat del 2007 ha estat positiu (gràfic 3). Respecte al pressupostat, tant els ingressos com les despeses han experimentat desviacions lleuge-rament positives. El resultat positiu de 9.101 € va ser aplicat a reserves, tal com va aprovar l’Assem-blea de Compromissaris.

En l’actiu, l’immobilitzat del balanç comprèn el valor dels immobles del COMB, la seu social, les delegacions i les inversions. Hi ha una part d’immo-bilitzat financer que és el valor de la participació del Col·legi en les diferents so-cietats (vegeu gràfic 4). L’ac-tiu circulant està compost per les partides realitzables a curt termini, els comptes financers o recursos de tre-soreria. Les partides d’actiu presenten un correcte equili-bri i asseguren una liquiditat i una capitalització correctes del Col·legi.

La quota col·legialLa quota que paga el metge de Barcelona és una de les més baixes en comparació amb altres col·legis professi-onals mèdics i no mèdics. La quota que paguen els metges de Barcelona és de 189,63 € anuals o bé de 15,8 € men-suals. El col·legiat paga per altres conceptes que no con-tribueixen al finançament de les activitats del Col·legi i que arriben a representar un 36,11 % de les quotes (OMC, etc.). La pòlissa de Responsabilitat Civil no és obligatòria, però en tot cas és altament competitiva, gràcies a la negociació col-lectiva que du el COMB amb les companyies d’asse-gurances.

L’estat de la tresoreria col·legial: resultat i balanç de l’exercici 2007

Una part important dels ingressos deriva de l’activitat economicofi nancera, especialment de les societats Medicorasse, Mediconsulting i SASA, que representen el 31,94 % i que aporten recursos del COMB en funció de la seva activitat

JAUME ROIGÉ, tresorer

1. Composició dels ingressos col·legials

Quotes col·legialsIng. Econ-financerServeis col·legialsCertificats i altres

SubvencionsAltres

5.152.9182.978.752

664.284426.849

81.11220.471

Exercici 2007 en euros

3. Resultat de l’exercici 2007

10.000.000

8.000.000

6.000.000

4.000.000

2.000.000

0

En euros

Projectes col·legialsPersonal

OMCCompres i mantenimentImpostos. Asseg. Amort.

Altres

2. Composició de les despeses col·legials

4. Balanç de situació a 31 de desembre de 2007

Exercici 2007 en euros

2.130.0144.076.537

471.0211.012.300

1.430.381195.032

100

80

60

40

20

0

Immobilitzat61,4 %

Actiu circulant 38,6 %

Fons propis 51 %

Exigible a llarg i prov.

Exigible a curt 43,1 %

8.613.948 Passiu 100 %

8.613.948 Actiu 100 %

Percentatges

Ingressos Despeses Resultat

9.1

26

.56

4

9.3

24

.38

6

19

7.8

22

9.1

25

.83

3

9.3

15

.28

5

18

9.4

52

9.1

01

PressupostRealitzat

Diferència

Total: 9.324.386

Total: 9.315.285

5,9 %



La tercera edició dels Medijocs, Jocs Col-legials Esportius del COMB, va ser tot un èxit

de participació i col·laboració per part de metges, institucions i patrocinadors. Els actes esportius col-legials, que es van desenvolupar dins d’un veritable ambient de germanor, van convocar 1.054 partici-pants a les competicions esportives i al Simposi.

El Simposi sobre Salut, Medicina i Esport va po-sar punt final, com ja és habitual, a l’edició d’aques-ta festa esportiva col·legial. Aquest any, el COMB va cloure els actes dels Medijocs 2007 amb una sessió acadèmica d’homenatge als metges olímpics del Col·legi de Metges de Barcelona. El COMB va convocar un acte de reconeixement als metges que han compaginat els estudis de medicina o l’exercici professional amb la pràctica de l’esport d’elit com a representants nacionals en les diferents Olimpí-ades. Els metges olímpics, esportistes reconeguts, han fet compatible l’èxit esportiu amb la seva pro-fessió, la Medicina.

Durant l’acte que es va celebrar a la sala d’ac-tes del COMB, es va destacar el mèrit d’aquests 16 professionals de la medicina i de l’esport, amb un palmarès brillant, fruit d’anys d’entrena-

ment i sacrifici, que no han dubtat a robar espai a la seva vida privada i laboral per dedicar-se en cos i ànima a l’esport.

Als components d’aquest grup de metges esportis-tes els uneix un mateix assoliment: han fet realitat un somni olímpic. La majoria d’aquests metges van participar en diversos Jocs Olímpics i van guanyar guardons i diplomes. Cap no ha trencat el seu lli-gam amb l’esport, ja sia exercint com a especialista de Medicina de l’Esport, ja sia participant en jorna-des i congressos relacionats amb aquesta pràctica.

A l’acte van intervenir Miquel Bruguera, presi-dent del COMB, i José Luis Doreste, en represen-tació dels metges olímpics de Barcelona. Durant la sessió es va recordar, amb un emotiu vídeo, les modalitats esportives de les quals han estat repre-sentants i les diferents edicions en les quals han participat i, finalment, es va procedir al lliurament dels diplomes de reconeixement del COMB.

Des del COMB es va reconèixer, en la celebració del lliurament dels diplomes als metges olímpics de Barcelona, l’exemple de la seva trajectòria es-portiva i professional, com a estendards d’un mo-del de vida i professionalitat, i especialment la seva contribució a la difusió de l’esperit olímpic entre els facultatius de Barcelona.

Els metges olímpics de BarcelonaAntoni Aguilar Chastellain, en waterpolo (Mos-cou 1980, Los Angeles 1984); Lluís Bestit Car-casona, en waterpolo (Munic 1972, Mèxic 1980); Xavier Cabot Duran, en hoquei herba (Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988); Agustín Codera Vistuer, en waterpolo (Mèxic 1968); José Luis Doreste Blanco, en vela (Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996); Antonio Fraguas Castany, en gimnàstica artística masculina (Los Angeles 1984); Jorge Guillén Montenegro, en bàs-quet (Roma 1960); Mario Lloret Riera, en natació (Mont-real 1976); Josep Oriol Martínez Ferrer, en tennis taula (Paralímpics de Nova York 1984); Carles Masdevall Noguera, en vela (Mèxic 1968); Miquel Noguer Castellví, en vela (Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992); Eduard Norberto Bayona, en esquí (Paralímpics d’Innsbruck 1984, Innsbruck 1988, Albertville 1992); Leandro Ribera Abad, en waterpolo (Hèl-sinki 1952); Leandro Ribera Perpiñà, en water-polo (Los Angeles 1984); Alfredo Rigau Llauger, en vela (Moscou 1980); Jesús Turró Homedes, en vela (Mont-real 1976).

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

Acte de reconeixement del COMB als metges olímpics de Barcelona durant la tercera edició dels Medijocs

El COMB va agrair especialment

als 16 metges la seva contribució a la difusió

de l’esperit olímpic entre els facultatius de

Barcelona

1. Miquel Bruguera amb els metges olímpics de Barcelona, a l’acte de cloenda de la tercera edició dels Medijocs, el 17 de maig de 2007.

2. Gaceta Médica, 27 de maig de 2007.

3. Imatges de la BTT Interhospitalària que va tenir lloc, el 5 de maig de 2007, al Circuit de l’Hospital de Mataró.

4. Sortida de la cursa atlètica que va tenir lloc, el 21 d’abril de 2007, a Sant Cugat del Vallès.

1

2 3

4




L’objectiu primordial de la Secció de Metges Jubilats ha estat sempre fer costat als companys

que han tingut necessitats socials que no han po-gut resoldre ells mateixos o llurs famílies.

Per l’experiència de la mateixa Secció i per estudis que darrerament s’han fet al Col·legi, s’ha pogut constatar un progressiu envelliment dels col·legiats: el nombre actual de jubilats és de 2.034, i es cal-cula que el nombre de jubilacions abans del 2015 pot assolir la xifra de 4.000 col·legiats. I si, a més d’aquestes xifres, és té en compte que l’esperança de vida s’ha incrementat, també augmentarà el nombre de persones que perden autonomia i el de les que necessitaran dependència d’ajuts externs.

Tot plegat ha comportat la creació d’un grup de treball, coordinat per Antoni Calvo, que està ínti-mament lligat a la nostra Secció i que posa a dis-posició de tota la col·legiació, i especialment dels metges jubilats, una guia de serveis assistencials, orientacions fiscals i altres ofertes que contribui-ran a completar els ajuts que actualment es donen a alguns jubilats.

Durant aquest any, la metgessa Carme Martín ha tingut cura directa de les tasques de la secció social, en íntima relació amb la treballadora social, atenent demandes, resolent conflictes i problemes i alhora orientant en diferents qüestions que se li han consultat.

I, al marge d’aquesta tasca social, també s’han tingut en compte les activitats lúdiques, les visites culturals, les excursions i els viatges.

Cada dimarts a la tarda hi ha hagut sessions en les quals s’han alternat les conferències, els con-certs, la projecció de pel·lícules o el teatre llegit i dramatitzat. La major part d’aquestes sessions

foren conferències, que pronunciaren Joan Tria-dú, Ramon Pascual, Josep M. Seriñana, Antoni Dalmau, Mercè Piqueras, Oriol Casassas, Alfons Fernàndez i Sabaté, Sílvia Ferrando, Just Casas, Josep Viñas i Riera i Neus Real. I, amb motiu de la celebració de l’“Any Dr. Pere Calafell”, l’acte in-augural fou presidit per Miquel Bruguera i feren els parlaments Josep M. Casasa, Mercè Calafell –germana de l’homenatjat– i Joaquim Ramis.

La música estigué molt present en el programa d’actes de l’any: Roger Alier continuà els cicles de música d’òpera –una sessió se celebrà a la delegació de Manresa–, que van finalitzar amb un esplèndid concert. Jaume Torner i Selles coordinà les altres sessions musicals: Joan Pineda interpretà música de pel·lícules; Rafel Salinas i Paul Manuel Fernàn-dez oferiren un concert amb piano i tuba; al mes de juny finalitzà el curs acadèmic amb un concert de piano; el mes d’octubre s’inicià amb l’orques-tra Ars Mèdica i, a mitjan novembre, per celebrar Santa Cecília, el pianista Eugeni Madó va fer un concert, amb una dissertació de Lluís Ortiz de Ze-ballos. El cinema hi fou present en cinc ocasions, comentat i presentat per Pere Martínez i López, en una de les quals es projectaren pel·lícules mudes acompanyades al piano per Joan Pineda.

Com cada any, es van celebrar dues sessions extra-ordinàries: El nostre dia del llibre, que fou clausurat amb una conferència del Premi d’Honor de les Lle-tres Catalanes, Josep Termes i Ardèvol, i la sessió de Lliurament dels premis de poesia, narrativa, dibuix, pintura i fotografia, que finalitzà amb un parlament de la periodista Patrícia Gabancho, en la qual ma-nifestà la necessitat de donar més importància a la nostra cultura per al millorament del país.

S’han fet visites culturals a la Torre Agbar, a Cai-xa Fòrum (exposicions de Fragonard, Anglada Camarasa i escultures als temples indis), al Museu Marítim, al Jardí Botànic, al temple de la Sagrada Família, als museus de Sitges i una passejada des de Sant Pere de les Puel·les a Sant Pau del Camp.

Les sortides amb autocar foren al Castell de Tama-rit i al Museu Pau Casals de Sant Salvador; a Igua-lada i el Museu de la Pell; a les runes d’Empúries; al Museu de la Ciència i Tecnologia i les esglésies romàniques de Terrassa, i a les Guilleries amb vi-sites a Rupit i El Far. Complementaren aquestes sortides d’altres de més llargues: els viatges al Midi francès, de quatres dies; a Irlanda, d’una setmana, i al Llenguadoc i la Provença, de tres dies.

Com cada any, s’ha recordat els companys morts en una sessió necrològica –el dia dels difunts– a la sala d’actes del Col·legi, a la qual es convidà els seus familiars.

Dues celebracions han marcat l’any 2007: el fi-nal del curs acadèmic, el dia 19 de juny, després de l’assemblea ordinària i arran de l’ingrés a la Secció dels nous jubilats, foren convidats a un dinar en el mateix Col·legi, i també, per celebrar les festes nadalenques, hi hagué un dinar acompanyat de cançons a càrrec de Mariona Segarra.

El Col·legi ha constituït un grup

de treball, lligat a la Secció de Metges

Jubilats, que posa a disposició de tota

la col·legiació, i especialment dels

metges jubilats, una guia de serveis

assistencials, orientacions fi scals i altres ofertes que

contribuiran a completar els ajuts que actualment es

donen a alguns jubilats

JOAQUIM RAMIS I CORIS,president de la Secció Col·legial

de Metges Jubilats

La Secció de Metges Jubilats, tasca social i activitats lúdiques i culturals


Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats; Jaume Roigé, tresorer del COMB, i Patricia Gabancho, periodista i escriptora, a l’acte de lliurament de premis dels Concursos Artístics per a Metges.



L’any 2007 ha estat l’any escollit pel Col·legi de Metges de Barcelona per homenatjar el

doctor Pere Calafell i Gibert. La figura d’aquest “metge de nens”, del qual es complia el centenari del seu naixement, ha estat degudament glossada amb diferents actes i amb l’exposició, presentada al mateix Col·legi. L’exposició del COMB ressal-tava la capacitat que el doctor Calafell tingué per constituir un grup de pediatres, prou nombrós i eficient, que, seguint la seva manera de fer i de pensar, va arribar a tenir una influència decisiva en la pediatria catalana. La col·laboració precisament d’alguns d’aquests pediatres en la realització de l’“Any Dr. Pere Calafell” ha estat fonamental per fer comprendre les grans virtuts i qualitats huma-nes que configuraven la seva personalitat.

De manera especial cal fer menció, d’altra banda, de l’ajuda prestada per la Mercè Calafell, germana d’en Pere, que malgrat la seva edat ha mostrat uns ànims i una vivacitat extraordinaris per proporcio-nar-nos informació directa, amb innombrables do-cuments i fotografies que tenia arxivats a casa seva. Recordem que la Mercè, juntament amb l’Assump-ció, esposa del doctor Calafell, va ser un dels pilars fonamentals per mantenir l’activitat constant de Pere Calafell. La Mercè no solament ens va emocio-nar en el parlament de la sessió inaugural amb una dissertació sobre la vida familiar de Pere Calafell, plena d’anècdotes, que mostraven episodis curiosos de la seva vida, sinó que també ens ha obsequiat darrerament amb un escrit deliciós que es pot llegir al primer capítol del llibre que, com a colofó de tots aquests actes de l’“Any Dr. Pere Calafell”, ha editat el Col·legi de Metges de Barcelona.

La participació de Joaquim Ramis i d’Oriol Casassas ha estat transcendental en l’organització de l’“Any Dr. Pere Calafell”. Amb Joaquim Ramis, entre moltes altres activitats, volem recordar l’en-trevista que vàrem efectuar a dos dels protagonis-tes més veterans que acompanyaren Pere Calafell des dels primers anys. Ens referim a Simeó Selga, de Manresa, i a Júlia Corominas, psiquiatra in-fantil. Amb el primer, Pere Calafell va trobar una estimable ajuda per estendre la Societat Catalana de Pediatria per les comarques de Catalunya. Amb la Júlia s’establí una complicitat entre la pediatria i la psiquiatria.

Amb Oriol Casassas vàrem tenir un assessor im-prescindible quan es va haver de tractar la con-figuració del llibre que el Col·legi de Metges de Barcelona ha editat sobre la figura de Pere Calafell. El seu mèrit ha consistit a reunir textos i referèn-cies exposats durant la llarga vida de Pere Calafell, alguns per col·laboradors importants del grup que ja no estan entre nosaltres, com Ramon Martínez Callen i Joan Ripoll.

L’“Any Dr. Pere Calafell” ha arribat a la seva fi. El dia 12 de febrer de 2008 se celebrà l’acte de cloen-da amb la presentació del llibre que ja hem men-cionat. Aquest representa un magnífic testimoni escrit que quedarà per a la història de la medicina

i de la pediatria catalana. En la seva elaboració hi han intervingut, al primer capítol, com ja hem dit, la Mercè Calafell. En els següents s’han reprodu-ït les conferències que es varen pronunciar en els dos actes celebrats durant l’“Any”: “Pere Calafell i la Pediatria Social”, per Joaquim Ramis; “El Dr. Pere Calafell i la Societat Catalana de Pediatria”, per Francesc Prandi; “Pere Calafell davant dels in-fants”, per Amat Palou i Maria Rosa Llitjós; “El Dr. Calafell que vaig conèixer”, per Jaume Iglesias; “El subtil mestratge de Pere Calafell”, per Oriol Casassas; “Pere Calafell, metge de nens, l’exposi-ció”, per Salvador Piqué; “Pere Calafell i les guar-deries infantils”, per Miquel Barnadas; “El Grup Calafell”, per Gonçal Figueras; “Pere Calafell i la salut dels escolars”, per Albert Pi Ferrer, i “El llegat Pere Calafell”, per Josep M. Casasa.

En la segona part del llibre es fa memòria, sota el títol d’“El respecte i la consideració a Pere Calafell: dels anys cinquanta fins avui, unes mostres”, de diferents aspectes de la Societat Catalana de Pedi-atria, de la Biblioteca Pere Calafell de Sabadell, del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de 1984, de les reunions que se celebraven tots els dimarts a casa seva. S’acaba amb un escrit d’Ori-ol Casassas, titulat “Aproximació al pensament de Pere Calafell”, escrit un temps després de la seva mort, que resumeix molts dels aspectes que perfi-laven la seva personalitat.

Pere Calafell va ser un home que sense ocupar càrrecs, sense fer ús de cap poder autoritari, es convertí en el líder més apreciat que ha tingut mai la pediatria catalana, la qual gràcies a ell ha sabut mantenir sempre un compromís de país, d’unitat, de creixement i també de força i prestigi en les re-lacions exteriors.

El COMB edita un llibre sobre la figura del doctor Pere Calafell i Gibert, metge de nens

JOSEP MARIA CASASA,comissionat de

l’“Any Dr. Pere Calafell”

1. Pere Calafell i Gibert (1907-1984). En homenatge,

editat pel COMB.

2. Mercè Calafell, a l’acte inaugural de

l’“Any Dr. Pere Calafell”.

3. Els doctors Josep Maria Casasa, Miquel Bruguera, Oriol

Casassas i Jaume Iglesias, a l’acte inaugural de la

sessió “Pere Calafell i el seu polifacètic exemple”.

4. Joaquim Ramis i Miquel Bruguera, a la inauguració

de l’exposició “Pere Calafell, metge de nens”.

L’exposició del COMB ressaltava la capacitat que tingué el doctor Pere Calafell i Gibert de constituir un grup de pediatres, prou nombrós i efi cient, que, seguint la seva manera de fer i de pensar, va arribar a tenir una infl uència decisiva en la pediatria catalana

4

3


2

1


Activitat col·legial. Agenda



El Col·legi de Metges de Barcelona publica al web col·legial un informe sobre el debat de la liberalització i la legalització de les drogues El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) publica al web col·legial l’informe El debat sobre la liberalització i legalització de les drogues, un document que el COMB va encarregar a un grup d’experts amb la finalitat de contribuir a la reflexió dels metges sobre aquest tema.

Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, havia advertit, en de-claracions a Europa Press el passat 7 de febrer, que la proposta de legalització de les drogues que va fer Joan Saura, conseller d’Interior de la Generalitat, “facilitaria un augment del seu consum”, i s’hi va mostrar “en contra des del punt de vista mèdic”.

Els autors de l’informe són Eugeni Bruguera, cap de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron i cap de l’Hospital de dia i Consultes externes del PAIMM; Miquel Casas, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, catedràtic de Psiquiatria de la UAB i cap de la Unitat Clínica del PAIMM; Antoni Gual, cap de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic i cap de la Unitat de Valoracions del PAIMM, i Pilar Lusilla, cap de la Unitat d’Internament del PAIMM. 20 de febrer.

La Fundació Galatea edita una guia sobre la salut dels metges residents La Fundació Galatea edita la publicació La salut dels MIR. Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docents, que pretén ser una eina de prevenció i sensibilització sobre la salut psi-coafectiva dels metges residents. Aquest document és el resultat del debat i el consens d’un grup de treball, convocat per la Fundació Galatea, format per experts especialment sensibles al tema de la salut del metge resident.

Entre d’altres dades, la guia La salut dels MIR indica que el 30 % de la població de metges resi-dents està en situació d’estrès i de risc psicològic, un percentatge més elevat que el de la població general (18 %).

Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, explica que la guia “recull reflexions i recomana-cions especialment dirigides a les persones responsables de la formació d’aquests especialistes, amb la intenció que sigui d’utilitat i, si més no, contribueixin a la comprensió i el debat sobre un tema la importància del qual coneixen bé les persones que es dediquen a la formació”. 28 de febrer.

17 metges de Catalunya presenten els seus llibres a la Diada literària col·legial 17 metges col·legiats a Catalunya presenten la seva obra recentment publicada en una nova edició de la Diada literària col·legial. L’acte, que se celebra a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), està promogut pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i organitzat per la Sec-ció de Metges Jubilats del COMB amb motiu de la Festa Literària de Sant Jordi.

Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, presenta l’acte, i Josep Termes i Ardèvol, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2006, el clou amb la conferència “Història del catalanisme: grans trets i debats”.

Els metges que exposen les seves creacions literàries o assagístiques són: Daniel Roig, Pere Miret, Josep M. Vilarrasa, Manuel Clemente, Jordi Varela, Ignacio Balaguer, Francisco Salamero, Jordi Vila-Abadal, Joan Vergés, Manel Sarró, Rosa Mur, Alfonso Cabezas, Joan Colominas, Celestí Ribera, Miguel Balcells, Julià Farré i Marina Alcolado. 24 d’abril.

“Mujeres y medicina”, article de Pilar Arrizabalaga al diari La Vanguardia Pilar Arrizabalaga, vocal del COMB, publica un article d’opinió al diari La Vanguardia amb el títol “Mujeres y medicina”, que tracta sobre la feminització de la professió mèdica i les conse-qüències de l’aplicació de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, coneguda com a Llei d’Igualtat. Al seu article, Arrizabalaga destaca que “la feminització de la medicina ha estat molt superior a la d’altres titulacions científiques”, però “la representació femenina és asimètrica en els àmbits clínic i investigador, per una banda, i en l’acadèmic, per l’altra”, afegint que ens trobem davant de “dades clarament desviades del reconeixement professional entre homes i dones”.

La vocal del COMB apunta: “La transparència i la publicitat del sistema d’avaluació són im-prescindibles per evitar l’endogàmia que encobreix, entre d’altres discriminacions, la del gènere. La llei per a la igualtat és positiva per millorar les diferències en l’àmbit sanitari”. 6 de maig.

Informació col·legial 2007

Sessió de la Diada literària col·legial. Josep Termes, escriptor.

La Vanguardia, 6 de maig de 2007. Pilar Arrizabalaga, vocal del COMB.

Diario Médico, 28 de febrer de 2007. Guia La salut dels MIR.

Pàgina del web col·legial.El Periódico.com, 7 de febrer de 2007.




El Centre SAR La Salut rep el nom de “Josep Servat” en homenatgea qui fou conseller delegat del COMB El centre residencial per a gent gran SAR La Salut, impulsat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i el Grup SAR, rep el nom de “SAR La Salut Josep Servat”, en memòria de Josep Servat i Rodríguez, qui fou conseller delegat del COMB i impulsor d’aquest projecte col·legial.

Miquel Bruguera, president del COMB, i Higini Raventós, president del Grup SAR, acompanyats per un centenar d’altres representants del món sanitari i un nodrit grup d’amics, glossen la figura i l’empen-ta de Josep Servat (1954-2006) i ressenyen la seva trajectòria professional. L’acte d’homenatge a Servat té lloc en presència de Carme Amat, esposa de Josep Servat, i dels seus fills, Josep, Àlex i Pol.

El centre SAR La Salut Josep Servat, inaugurat l’any 2003, acull i presta serveis sociosanitaris a metges i als seus familiars a través d’un conveni de col·laboració entre el Grup SAR i el COMB. 16 de maig.

La Secció Col·legial de Metges Jubilats organitza la setena edició dels Concursos Artístics per a MetgesLa Secció Col·legial de Metges Jubilats del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) organitza la setena edició dels Concursos Artístics per a Metges dels quatre col·legis de Catalunya. Els guardons pre-mien les obres presentades en les modalitats de dibuix i pintura, fotografia, narrativa breu i poesia. Jaume Roigé, tresorer del COMB, i Joaquim Ramis, president de la Secció, presideixen l’acte de lliurament dels premis.

En fotografia, Frederic Sagués guanya el Tritó de Plata, i el Tritó de Bronze premia Teresa Romanillos. En dibuix i pintura, Matilde Soler rep el primer guardó, i Jordi Altimiras, el segon. En poesia resulten premiats Xavier Miquel, Tritó de Plata, i M. Montserrat Barnadas, Tritó de Bronze. Quant a narrativa breu, el primer guardó és per a Carme Garcia, i Daniel Roig s’endú el Tritó de Bronze.

Un cop lliurats els guardons, Joaquim Ramis dóna la paraula a Patricia Gabancho, periodista i escrip-tora, qui llegeix la conferència “Catalunya: ciència i creativitat”. 22 de maig.

42 metges de Barcelona reben un guardó a la quarta edició dels Premis a l’Excel·lència Professional 42 metges de Barcelona reben un guardó als IV Premis a l’Excel·lència Professional, que atorga el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya a un total de 73 metges dels quatre col·legis catalans que han desta-cat en el seu exercici professional. Els premis, que enguany celebren la seva quarta edició per a Barcelona, i tercera per a tot Catalunya, tenen la finalitat de reconèixer públicament l’excel·lència dels guardonats. L’acte de lliurament dels Premis té lloc en el decurs de la Jornada de la Professió Mèdica, a Lleida.

Els Premis a l’Excel·lència Professional guardonen metges i metgesses de sis àmbits professionals. Els premiats del COMB són, en Assistència Hospitalària: Manel Armengol, Xavier de Balanzó, Josep M. Garcés, Frederic Manresa, Maria Sol Prats, Eugeni Trilla i Valentí Valls; en Assistència Primària: Francesc Borrell, Antoni Dedéu, M. del Mar Domingo, Anna M. Estabanell, M. Josep Font, Germán Lozano i Carme Prieto; en l’Àmbit Sociosanitari i altres àmbits assistencials: Francesc Xavier Busquet, Carles García-Ribera, Jordi Medallo, Ramon Miralles, Consol Serra, Xavier Soria i Antoni Trilla; en Re-cerca Biomèdica: Antoni Castells, Joan Cinca, Teresa Español, Clàudia Fortuny, Romà Pallarés, Ramon Planas i Francesc X. Real; en Educació Mèdica: M. Josep Cerqueira, Màrius Foz, José Jurado, Carles Miquel, Àlvar Net, Olga Parra i Màrius Petit, i en Humanitats Mèdiques: Nolasc Acarín, Ferran Aguiló, Lluís Daufí, Carles Hervàs, Joaquim Ramis, Jaume Rosset i Ramon Trias. 21 de setembre.

El COMB presenta un estudi demogràfic sobre els seus col·legiats i fa públic un document sobre la falta de metges El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona organitza una sessió amb representants dels sector sanitari per presentar l’estudi demogràfic dels seus col·legiats i un document de la Junta de Govern sobre la falta de metges. Miquel Bruguera, president del COMB, presenta i modera l’acte, que compta amb la participa-ció de Marina Geli, consellera de Salut.

La publicació Estudi demogràfic dels metges del COMB. Importància dels metges estrangers, primer estudi fet a Espanya sobre el pes dels metges estrangers en el total de professionals d’un col·legi concret, posa en relleu que una proporció cada cop més important dels metges que treballen a Catalunya són estran-gers. Paral·lelament, al document La posició del COMB davant la falta de metges, la Junta de Govern del COMB exposa que “l’arribada de metges estrangers és una solució conjuntural” a la falta de metges i que cal “establir mesures” que permetin als col·legis professionals “gestionar adequadament l’accés a la professió”.

L’Informe Anual 2006 del COMB, editat al juny de 2007, va avançar alguns dels continguts de l’estudi demogràfic en un “Informe sobre demografia col·legial de l’any 2006” a càrrec de Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, i Berenguer Camps, cap del Gabinet d’Estudis Col·legials. 9 d’octubre.


Acte d’homenatge a Josep Servat

al “Centre SAR La Salut”.

Joan Colominas, Joaquim Ramis i Patricia Gabancho, a l’acte de

lliurament de premis de la setena edició dels Concursos artístics per

a metges.

Sessió de la Jornada de la Professió Mèdica a Catalunya,

a l’Auditori de Lleida.

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell, Marina Geli i Jaume Padrós, a l’acte de

presentació del document “La posició del COMB davant la falta

de metges”.





Bruguera es mostra contrari a l’ampliació d’horaris als Centres d’Atenció Primària proposada per l’ICS Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), escriu una tribuna d’opinió al diari La Vanguardia, titulada Descontentos, on es mostra contrari a la proposta de l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS) d’ampliar els horaris dels Centres d’Atenció Primària (CAP) fins a les 9 del vespre.

Segons Bruguera, aquesta decisió de l’ICS ha fet que els metges dels CAP estiguin “molt descontents” i ho visquin “com una amenaça de més treball i més ocupació”, ja que “aquesta exigència implica el risc d’empitjorar les seves condicions de treball”.

El president del COMB afirma que “si no es pot pagar millor, ni pagar la feina extra, l’Administració hau-ria d’esperar a ampliar l’horari a haver ofert als metges altres compensacions”. Bruguera demana iniciar “un debat rigorós per aconseguir que el metge pugui dedicar el temps necessari als seus malalts” i reitera que “no hi ha urgència per obrir els CAP més temps”. 4 de novembre.

El COMB organitza un debat sobre el paper dels metges en el govern i la gestió dels hospitals El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) organitza un debat per analitzar quin ha de ser el paper dels metges en el govern i la gestió dels centres sanitaris. La jornada, que porta el títol Cap a un nou model participatiu dels metges en la gestió dels hospitals, està presidida per Marina Geli, consellera de Salut, i Miquel Bruguera, president del COMB.

Segons els organitzadors del debat, la insatisfacció dels metges s’ha convertit en un dels problemes més importants del sistema sanitari públic, i es basa tant en la falta d’autonomia per gestionar el propi treball com en la falta d’estímul i de reconeixement professional. La jornada té com a objectiu analitzar quines han de ser les vies de participació dels metges en el govern i la direcció dels centres sanitaris per tal de millorar la satisfacció dels professionals i l’eficiència del sistema.

L’acte es divideix en tres taules rodones. La primera taula, “Govern i gestió de l’hospital: la direcció mèdica”, és moderada per Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB. Miquel Vilardell, vicepresi-dent del COMB, modera la segona taula, titulada “Els serveis hospitalaris i el cap de servei”. Eduard Jaurrieta, adjunt de gerència de l’ICS, modera la tercera taula, “Òrgans de participació dels metges als hospitals”. 9 de novembre.

Diario Médico guardona tres iniciatives del Col·legi de Metges de Barcelonaals VI Premis a les Millors Idees de l’Any Diario Médico atorga tres premis al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) amb motiu de l’acte de lliurament dels Premis a les Millors Idees de l’Any 2007, que enguany compleixen la seva sisena edició. En un acte presidit per Marina Geli, consellera de Salut, el diari de sanitat guardona el curs del COMB per a metges estrangers i els estudis de la Fundació Galatea sobre la salut dels metges jubilats i sobre la salut dels metges MIR.

El curs “L’accés dels metges a l’exercici de la professió”, organitzat conjuntament pel COMB i l’Institut d’Estudis de la Salut, té l’objectiu de facilitar l’accés dels metges, en general, i els professionals formats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica, i apropar el metge al món laboral mitjançant la formació en continguts imprescindibles per a l’exercici de la professió.

Els dos estudis de la Fundació Galatea premiats són La salut del metge jubilat. Estudi de les necessitats dels professionals de la medicina relacionades amb el moment de la jubilació i La salut del MIR. Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docents. La Fundació Galatea té l’objectiu de promoure la salut, el benestar físic i la qualitat de vida del col·lectiu mèdic. 26 de novembre.

La Fundació Galatea presenta un estudi sobre Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya La Fundació Galatea organitza una jornada de debat per donar a conèixer l’estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya, que descriu i analitza una enquesta sobre la salut dels metges catalans. Antoni Plasència, director de Salut pública del Departament de Salut; Josep M. Solé, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, presideixen la jornada de debat.

L’enquesta en la qual es basa el treball s’ha realitzat sobre una mostra representativa dels metges dels quatre col·legis catalans, i tracta sobre la salut, els hàbits i les conductes relacionats amb la salut, la utilització dels ser-veis sanitaris i medicaments i els treballs (remunerat i domèstic) dels metges i les metgesses de Catalunya.

L’estudi de la Fundació Galatea és un treball elaborat pel Centre d’Anàlisi de Programes Sanitaris, i les seves autores són les doctores Izabella Rohlfs, Pilar Arrizabalaga, Lucía Artazcoz, Carme Borrell, Mercè Fuentes i Carme Valls, metgesses expertes en enquestes de salut poblacional i salut laboral des d’una perspectiva de gènere. 28 de novembre.


Acte de lliurament dels premis de Diario Médico a les Millors

Idees de l’Any 2007.

Pilar Arrizabalaga, a l’acte de presentació de l’estudi Salut, estils de vida i condicions de

treball dels metges i metgesses de Catalunya, al COMB.

Sessió de la jornada Cap a un nou model participatiu

dels metges en la gestió dels hospitals, al COMB.

La Vanguardia, 4 de novembre de 2007.

Miquel Bruguera, president del COMB.



Un centenar de metges catalans van marxar el 2005 a treballar a l’estrangerL’any 2005 un total de 120 metges joves formats a Catalunya van demanar la bai-xa del Col·legi Oficial de Met-ges (COMB) per anar a treba-llar a l’estranger. Pel que fa als metges residents, un 11% dels que van començar l’especiali-tat l’any 2000 tampoc es van quedar a Catalunya a treballar. Aquesta dada contrasta amb l’augment del 127% en deu anys del nombre de faculta-tius estrangers que exerceixen a Barcelona. [...]1. El Punt, 19-2-07

Miquel Bruguera: “El copagament era a l’informe del Consell de la Professió Mèdica, però es va retirar per por”[...] Són partidaris de reduir el catàleg de prestacions?

No ho diem, això. El que hi ha al catàleg actual s’ha de mantenir. El que podem de-manar és que no s’incorporin prestacions noves si no tens la seguretat que tens cobertura econòmica per aplicar-les. El que diem també és que, per rendibilitzar al màxim els re-cursos que tenim, concentrem alguns serveis especialitzats en alguns centres. [...]2. ABC, 25-2-07

Un 70% dels metges nous són donesLa feminització de la professió mèdica és un fenomen cada vegada més palpable. Avui dia, un 67% dels metges que s’in-corporen al món laboral són dones d’entre 25 i 34 anys, i a les facultats de medicina el nombre de noies dobla el de nois. [...] De moment, les metgesses representen un 44% dels facultatius col·legiats, però el canvi de tendència que està previst per als pròxims anys obligarà, segons diuen els experts, a revisar les polítiques de conciliació. Les especialitats més feminitzades són la nefro-logia i la medicina preventiva, mentre que la cirurgia conti-nua seduint els homes. [...]3. El Punt, 25-3-07

El Col·legi de Barcelona obre expedient informatiu sobre “Cambio radical”El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha obert expedient informatiu a tots els professionals que participen en el programa d’Antena 3 Te-levisió Cambio radical perquè el consideren “lamentable” i contrari a diversos articles del Codi de Deontologia vigent a Catalunya. [...]4. Diario Médico, 27-4-07

El 15% dels metges que exerceixen a Catalunya són estrangers[...] Sud-amèrica, per la facili-tat de l’idioma, l’Est d’Europa i, en menys grau, alguns pa-ïsos del Pròxim Orient, han perdut des d’aleshores gairebé 3.000 metges que, després de superar la lenta homologació de títols als ministeris de Sa-nitat i Educació, finalment s’han col·legiat a Catalunya. Suposen el 15% dels gairebé 29.000 facultatius que atenen

als centres sanitaris catalans. El 35% dels nous col·legiats el 2006. [...] “S’ha d’anar molt amb compte amb la migració de professionals sanitaris de paï-sos no desenvolupats –afirma Marc Soler, director adjunt del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona–. Aquesta solució ha de ser conjuntural ja que es corre el risc de descapitalitzar l’assistència mèdica dels països pobres.” [...]5. El Periódico, 10-7-07

Els metges al·leguen que el codi ètic no deixa fora els paresEl Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona (COMB) va defensar ahir els articles del seu codi deontològic que al·ludeixen a la conveniència d’informar i negociar amb els adolescents madurs el actes mèdics que els concerneixen,

i va negar que aquesta actitud impliqui no tenir informats els pares, com va argumentar el jutge que dimarts passat va deixar en suspens dos articles de la norma. [...]6. El Periódico, 21-9-07

Jubilar metges als 65 anys, legal però un luxe[...] La jubilació forçosa als 65 anys recollida a l’Estatut Marc va sorprendre i va impactar negativament els metges que la van patir primer, els de l’Insti-tut Català de la Salut; per això van recórrer massivament a la justícia. [...]La jubilació als 65 s’aplica avui només en tres comunitats au-tònomes, i per això els seus facultatius pateixen un greuge comparatiu respecte als de la resta d’Espanya, on encara no es compleix ni l’Estatut Marc ni el nou Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. [...]El dèficit de metges en algunes especialitats dóna ales a la idea de promoure mesures perquè els facultatius del sector públic puguin seguir en actiu més en-llà de l’edat de jubilació legal si ho desitgen. [...]7. Diario Médico, 2-10-07

El Col·legi de Metges proposa condicionar la contractació d’estrangers a la superació d’un curs d’adaptacióEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha pro-posat avui que els facultatius estrangers superin una prova d’adaptació al sistema sanitari català i espanyol abans de ser contractats, segons ha informat avui el president del COMB, Miquel Bruguera. “No és res-ponsabilitat nostra dissenyar el sistema d’adaptació”, ha sostin-gut, tot i que ha apuntat que l’organisme al qual representa “ofereix cursos simples dirigits a aquests metges”.Per la seva banda, el secretari del COMB, Jaume Padrós, ha explicat a Europa Press que aquests seminaris, que es van iniciar fa dues setmanes, in-clouen nocions sobre la pres-cripció mèdica, el marc legal, el codi deontològic i la relació entre els hospitals públics i privats. [...]8. Europa Press, 9-10-07

Activitat col·legial. Revista de premsa

Revista de premsa

1

2

3

45

6

7

8




Un de cada 10 metges és estrangerUn de cada deu metges col-legiats a Barcelona –que són més del 80% dels que exer-ceixen a Catalunya– va néixer en un altre país. Els metges es-trangers sumen gairebé 3.000 i procedeixen de 93 països i 76 nacionalitats. El Col·legi de metges de Barcelona (COMB) ha elaborat un estudi dels seus associats, amb especial atenció als estrangers, per tenir dades d’un fenomen que, estima, anirà a més. Així, demana que no es vulgui resoldre la manca de metges contractant-los fora i que s’avaluï –el COMB s’ofe-reix per fer-ho– la capacitació dels que volen exercir aquí. [...]9. La Vanguardia, 10-10-07

Els metges volen el copagament per frenar la “barra lliure” sanitàriaHi ha un tipus de pacient a la sanitat catalana que els met-ges han batejat amb el nom d’“hiperfreqüentador”, és a dir, “aquell que viu als hospi-tals i els CAP” sense necessitar una atenció tan exhaustiva. Aquest pacient potser no se n’adona, però és un dels prin-cipals culpables del col·lapse del sistema i que faltin pro-fessionals de la salut, segons el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Aques-ta entitat, que ahir va llançar diverses propostes per mitigar la falta d’especialistes, va sol-licitar entre d’altres accions la fi de la “barra lliure” sanitària. O sigui, mesures com el copa-gament que frenin la pressió assistencial. [...]10. El Periódico, 10-10-07

Els metges demanen el copagament i un curs d’adaptació per a professionals estrangersUn requisit necessari. El Col-legi Oficial de Metges de Barcelona considera que els facultatius estrangers han de superar un curs d’adaptació al sistema sanitari català abans d’exercir. El 34,1% de les no-ves altes el 2006 corresponia a estrangers, d’acord amb un in-forme presentat ahir. Més do-nes i més estrangers en aquesta professió són dues conclusions d’aquest estudi que aborda la

falta de metges a Catalunya. Per evitar la barra lliure en la qual s’ha convertit el sistema sanitari, el president del col-legi, Miquel Bruguera, va ad-vocar per mesures de copaga-ment. [...]11. El País, 10-10-07

Copagament contra la manca de metges i la saturació“El nostre sistema sanitari és molt bo, però és com una barra lliure on tothom té dret a tot sense límits i això és in-sostenible”. El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, va expressar ahir

d’aquesta manera la seva preo-cupació per l’“ús abusiu” que, al seu parer, fan molts ciuta-dans dels serveis sanitaris i que s’han convertit en una de les raons per les quals falten met-ges a Catalunya. “Quan es fa un ús abusiu dels serveis calen més metges”, va afirmar Bru-guera, que va apostar pel copa-gament com una proposta per dissuadir els usuaris. [...]12. Avui, 10-10-07

Els metges aposten pel copagament per fer front a la falta de personalLa falta de metges a Catalunya és una evidència, i el col·legi que els representa a Barcelona (COMB) va proposar ahir diverses mesures per canviar aquesta tendència. Demanen que s’apliqui un sistema de copagament per evitar la pre-sència d’hiperfreqüentadors als equipaments sanitaris, però també reclamen als polítics que no prometin ni encetin nous serveis mèdics que després no podran dotar de personal. La precarietat laboral –amb sous baixos i horaris poc flexibles– és un dels motius que han em-pès molts facultatius a abando-nar la pràctica o marxar a altres llocs per exercir-hi. [...]13. El Punt, 10-10-07

Els metges deixen BCN pel baix sou i l’excés de treballEl creixement i l’envelliment de la població catalana estan passant factura al sistema sani-tari públic. Els metges han de visitar més pacients pel mateix sou sense que els recursos exis-tents s’ajustin a les necessitats actuals. I el resultat d’aquesta equació és la fugida. Un 57% dels 667 sanitaris que el 2006 es van donar de baixa del Col-legi de Metges de Barcelona (COMB) es va traslladar a al-tres províncies (en altres comu-nitats les retribucions són més altes) i un 19% se’n va anar a l’estranger (la meitat dels quals ja no eren espanyols). [...]14. Què!, 10-10-07

Receptes contra la insatisfaccióUn problema de la sanitat, diuen els seus treballadors, és la desmotivació. Els metges creuen que, juntament amb

la sobrecàrrega laboral, part de la insatisfacció rau en el fet que de professionals liberals han passat a assalariats amb sous gens d’acord amb la seva formació i responsabilitat, i l’opinió dels quals no comp-ta. La insatisfacció va portar a una vaga de metges catalans el 2006 i ha tornat a esclatar per l’ampliació d’horaris als centres d’atenció primària (CAP). Per reduir aquest mal-estar i que redundi en més eficiència i millor atenció, el Consell de la Professió Mèdi-ca de Catalunya, participat pel col·lectiu i el Departament de Salut, debat millores. [...]15. La Vanguardia, 13-10-07

El Col·legi de Metges demana que es pacti l’ampliació de l’horari dels CAPEl conflicte entre metges i Ins-titut Català de la Salut (ICS) per l’ampliació de l’horari dels centres d’atenció primària (CAP) continua obert. El Col-legi de Metges de Barcelona

9

10

11

12

15

14

13




(COMB) ha demanat a l’ICS que paralitzi la mesura fins a no pactar-la amb els professio-nals de cada centre. [...] El COMB dóna suport al fet que s’ampliï l’horari d’atenció al públic, però de manera que els equips mèdics es puguin organitzar i no empitjorin les seves condicions laborals. [...]16. La Vanguardia, 19-10-07

Salut endarrerirà l’ampliació d’horaris dels ambulatoris fins a aconseguir un pacte amb els metges[...] Després de rebre una carta del president del Col·legi Ofi-cial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, que demanava una moratòria en l’ampliació dels horaris, Geli ha assegurat que la inicia-tiva “no s’imposarà”, “hi haurà moratòria” i “s’ajornarà fins a un pacte” amb els facultatius.

La titular de Salut ha assegu-rat que ahir va respondre, amb una altra carta, al requeriment del COMB i va destacar la “importància” que l’ampliació de l’estona d’atenció als CAP beneficiï els usuaris, però tam-bé “generi confort en els pro-fessionals”. [...]17. Europa Press, 23-10-07

Geli ajorna el nou horari dels CAP fins a pactar-loLa consellera de Salut, Marina Geli, ha decidit refredar el con-flicte que havia esclatat arran de les instruccions de l’Institut Català de la Salut (ICS) als seus 275 centres d’atenció primària (CAP) perquè ampliessin el seu horari i obrissin de les 8 a les 21 hores. Geli va anunciar ahir: “Hem ajornat una mica la mesura, perquè no hi hagi con-flicte amb els professionals.”La consellera ha accedit a la petició d’una moratòria que els va plantejar a ella i al ge-rent de l’ICS, Francesc José María, el president del Col-legi de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera. Aquest va proposar que no s’ampliés l’horari mentre els directius de l’ICS no ho pactin amb els equips mèdics de cada CAP. Afegia que no tots els CAP tenen la mateixa deman-da i no seria necessari que tots facin el mateix horari. [...]18. La Vanguardia, 24-10-07

El COMB intervé per demanar diàleg en el conflicte pels horaris a APEl conflicte per l’ampliació dels horaris d’obertura dels centres de primària de l’Ins-titut Català de la Salut (ICS) tendeix a agreujar-se en les as-semblees que s’estan celebrant a Barcelona, per les denúncies de casos de coaccions i amena-ces. La Junta del COMB ha intervingut per demanar a la direcció de l’ens una moratòria per al diàleg. [...]19. Diario Médico, 24-10-07

Bruguera, a favor de la prescripció infermera“No ens hem de deixar ofegar per la semàntica”. Miquel Bru-guera, president del Col·legi de Metges de Barcelona, es des-vincula així de la polèmica en-tre l’OMC i el Consell General d’Infermeria entorn a la pres-

cripció complementària, i es mostra satisfet amb el primer catàleg de fàrmacs que regula aquesta pràctica a Catalunya. [...]20. Gaceta Médica, 26-10-07

La supressió de la medicina esportiva i forense subleva els facultatius[...] Els especialistes en medi-cina Legal i Forense aspiraven al fet que canviés el sistema d’oposicions i es valorés l’es-pecialitat per a l’accés a una plaça de forense, en lloc que desaparegués, diu Jordi Me-dallo, director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Marc Soler, director adjunt corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona, apunta que suprimint aquestes espe-cialitats s’elimina l’opció de

formació més completa, el que repercutirà en pitjor atenció mèdica, “a més, no està jus-tificada la supressió perquè no són disciplines obsoletes”, conclou. [...]21. La Vanguardia, 29-10-07

La deserció de metges augmenta a Catalunya per l’estrès i el sou[...] En un moment de notò-ria falta de metges de família i d’especialistes, el Col·legi Ofi-cial de Metges de Barcelona (COMB), el més gran de Catalunya, va tramitar el 2006 la baixa voluntària de 437 fa-cultatius que ni estaven en edat de jubilació ni patien una malaltia que els impedís exer-cir. Aquest any se n’aniran més de 470, calcula el COMB.[...] La desmotivació, l’esgota-ment creixent en unes consul-tes cada vegada més saturades de pacients –en especial les de medicina familiar dels centres d’assistència primària (CAP)– i la nul·la valoració que per-ceben per part dels gestors del sistema expliquen aquestes de-sercions sense precedents. [...]22. El Periódico, 10-11-07

Els metges gaudeixen de millor estat de salut percebudaEls homes i les dones de la Medicina tenen millor salut percebuda que la població ge-neral però pateixen més psico-lògicament i es mostren més cansats, segons l’últim estudi de la Fundació Galatea.[...] El treball, elaborat per Izabella Rohlfs, Pilar Arriza-balaga, Lucía Artazcoz, Carme Borrell, Mercè Fuentes, Carme Valls i Lucía Baranda per a la Fundació Galatea, amb el patrocini de MSD, suggereix aquesta hipòtesi per explicar aquesta observació: el que els professionals de la medicina consideren com a salut va molt més lligat al fet de no tenir una malaltia, o bé, en el cas de tenir una patologia lleu o crònica, a poder conèixer el seu pronòs-tic i evolució. “Això fa que en minimitzin l’efecte”. [...]23. Diario Médico, 29-11-07

16

17

18

19

20

21

22

23



Grup MED




Grup MED. El model econòmic del COMB

Grup MED, un projecte empresarial al servei de tots els metges de Catalunya

L’acord signat amb el BBVAha de permetre reforçar la cistella de productes fi nancers a disposició dels metges, especialment dels productes dirigits a atendre les necessitats de crèdit i, en general, del que anomenem productes d’actiu, hipoteques, crèdit al consum, crèdits professionals, targetes i serveis bancaris, entre d’altres

JAUME AUBIA,president executiu del Grup MEDL’objectiu del Grup MED és doble. Per un

costat, prestar serveis de caràcter econòmic al col·legiat i a les seves famílies i, per l’altre, és una font de finançament del mateix Col·legi.

Per fer possible aquest doble objectiu cal que la relació qualitat/preu dels serveis prestats sigui molt competitiva i garanteixi la fidelitat del col-lectiu cap al Col·legi, alhora que cal que el resul-tat econòmic d’aquestes activitats sigui capaç de produir excedents. Aconseguir aquests resultats any rere any i, al mateix temps, assegurar un futur estable al sistema econòmic i financer del Grup és un repte ple d’incerteses, però també ple de sa-tisfaccions. El compromís dels professionals del Grup MED –directius, gestors, comercials, admi-nistratius– i el seu esforç i el seu talent són la font i la garantia d’aquestes satisfaccions.

L’any 2007 no ha estat econòmicament un any gaire bo, ni en l’economia mundial, ni al nostre país. Als àmbits econòmics on el Grup MED té més activitat, com és el financer, ha estat un any clarament dolent: les crisis financera i immobili-ària també han determinat de forma significativa els nostres resultats globals.

Com es pot veure al quadre, tot i un descens en els ingressos financers de més d’un milió d’eu-ros, a conseqüència de les turbulències financeres, hem aconseguit que els ingressos totals del Grup hagin estat superiors als de l’any 2006 (de 24,3 M l’any 2006 a 24,7 M l’any 2007). Per tal com s’ha pogut contenir la despesa, el resultat generat ha estat positiu en més de 522.000 euros. A aquesta xifra, cal sumar-hi els ingressos que el COMB ha percebut de les societats en forma de comissions (2,3 milions) i lloguers (408.000), cosa que repre-sentaria un resultat global superior als 3,2 milions d’euros.

En aquest any el balanç del Grup MED ha pas-sat de 31.273.507 a 33.594.279 d’euros. Uns resultats excel·lents, en resum, que ens permeten encarar el futur amb optimisme i confiança.

En les societats del Grup MED, durant l’any 2007, s’han posat en marxa canvis i inversions que han de fer possible que el metge vegi millores dels serveis econòmics en un futur immediat, i alhora permetre el necessari creixement de l’acti-vitat i dels resultats econòmics per al Col·legi.

Primer s’han signat nous acords amb els nostres proveïdors bancaris. El més innovador és l’acord signat amb el BBVA, que ha de permetre reforçar la cistella de productes financers a disposició del col·lectiu. Especialment dels productes dirigits a atendre les necessitats de crèdits i, en general, del que anomenem productes d’actiu, hipoteques, crèdit al consum, crèdits professionals, targetes, serveis bancaris, etc.

Alhora que gaudim de la possibilitat d’utilitzar tota la xarxa del BBVA al territori, s’ha reforçat i individualitzat l’oficina del BBVA a l’edifici col-legial duent a terme unes reformes arquitectò-niques que permeten una millor operativa amb

l’Oficina de Fibanc-Mediolanum, amb qui també hem avançat en nous acords per al millor servei al col·lectiu.

La incorporació del nou director general a Me-dicorasse ha permès ampliar el nostre àmbit d’ac-tuació econòmica en el món de les assegurances. S’ha posat en marxa la corredoria que vam consti-tuir l’any 2005 entre el Col·legi i la Pimec-Patro-nal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, que agrupa més de 42.000 empreses. I s’ha obert la delegació de Medicorasse a Madrid i s’han signat els primers acords amb alguns col·lectius professionals d’aquella autonomia i, més concre-tament, amb la CEMS.

La incorporació del nou director general de MediValor té per objectiu el rellançament de l’Agència de Valors. Inicialment, durant l’any 2008-2009, bastint els fonaments d’inversió, construcció d’equip, renovació tecnològica i de compliment dels requeriments legals per tal de fer possible que estiguem en condicions òptimes en el moment en què els mercats de renda variable es recuperin. Mentrestant, estem establint el nou marc de comunicació i d’informació per tal que els metges no desaprofitin les oportunitats que la baixada dels preus ofereix a aquells que es deixin aconsellar.

Durant l’any 2007, també l’activitat i els resul-tats de les altres empreses, com Meditecnologia, Mediserveis i Consum i Mediconsulting, han es-tat força positius.

I l’exercici 2007 haurà estat l’any determinant per tal que Firmaprofesional hagi construït la base sòlida que ens ha de permetre que els metges dis-posin de les tecnologies adequades per a la recepta electrònica i emprendre nous projectes en relació amb les TIC, que ens ompliran d’orgull a tots. Esperem estar en la primera línia a Espanya per fer possible la innovació en el món professional i empresarial.

Dels resultats i dels projectes més importants de les societats del Grup MED en trobarem més informació en les pàgines que segueixen. És la demostració puntual i concreta del que fem, de l’ambició i el rigor amb què ho fem, i de la vo-luntat de servir el col·lectiu, que volem que els metges sentin com a propi aquest esforç. Es tracta d’un projecte en marxa al servei de tots els metges de Catalunya. Un projecte de tots.

Grup MED (net) 2006 2007

Ingressos totals 24.372.288 24.747.898

Ingressos financers 2.361.194 1.037.991

Despeses 24.226.971 24.225.356

Resultats 145.316 522.541

Grup MED. Resultats* 2006-2007

* Xifres en euros Font: Auditories – Grup MED.



Grup MED. Les empreses del COMB

Abans de presentar les xifres de serveis, pro-ductes i clients de l’Àrea Financera, cal es-

mentar el reforçament que, en benefici dels met-ges col·legiats i les seves famílies, han experimentat els serveis bancaris que s’ofereixen des del Col·legi durant l’any 2007.

El profund coneixement de les necessitats que te-nen els metges i llurs famílies –també en el vessant dels serveis bancaris–, que el Grup MED ha anat analitzant, va possibilitar que durant l’any 2007 s’impulsés un reforçament de l’acord que històri-cament ja existia amb el BBVA. L’objectiu era i és evident: complementar al màxim tota la cartera de serveis de tipus bancari que ja estaven oferint Fibanc-Mediolanum i el mateix BBVA.

Així doncs, a banda de potenciar els productes i ser-veis que ja oferia Fibanc-Mediolanum, s’ha ampliat el marc d’actuació amb productes i serveis del BBVA, que totes dues entitats han desenvolupat al màxim, i s’han posat a l’abast d’un gran nombre de col·legiats.

Aquest nou marc de doble proveïdor té com a pri-mer i bàsic objectiu oferir uns avantatges preferents, exclusius i d’alt valor afegit al col·lectiu mèdic i sa-nitari català, i posa al seu abast tota l’oferta de pro-ductes i serveis que puguin arribar a necessitar. Això vol dir tant des d’un vessant genèric i universal, com d’un vessant més específic i segmentat, partint de les característiques tant professionals com per-

sonals del metge col·legiat. Per exemple, el metge jove que inicia l’exercici professi-onal; la metgessa que com-bina l’activitat pública amb el consultori privat; el metge nascut a l’estranger; el metge gran que comença a preparar el seu futur sense exercici, o d’altres situacions.

Aquests objectius d’ampli-ació i millora de serveis, que augmenten de forma evident les possibilitats que es posen a disposició dels metges, s’ofereixen gràcies als acords reforçats a través de dues de les empreses del Grup MED (Med Sasa i Med One) amb els dos principals proveïdors bancaris del col·lectiu mèdic a Catalunya, Fibanc-Medio-lanum i el BBVA.

La màxima garantia per als metges continua sent que l’assessorament i el segui-ment individualitzat de les necessitats i respostes finan-ceres és responsabilitat del conjunt d’assessors financers especialitzats que el Grup MED posa a disposició de tots els col·legiats, amb un

coneixement molt profund de les necessitats i les solucions financeres adients per a cada client met-ge i amb la formació adient.

Productes d’estalviEn el transcurs de l’any 2007 s’ha incrementat el passiu que els col·legiats tenen dipositat en comp-tes corrents o imposicions a termini dels nostres proveïdors (especialment, Fibanc-Mediolanum i BBVA) d’un 9,92 %, passant d’una xifra de 84,7 milions d’euros a 93,1 milions d’euros.

Un altre producte que permet l’estalvi, però en aquest cas a més llarg termini, són els plans de pen-sions. També hi ha hagut un increment respecte de l’any 2006, passant de 35,5 a 36,2 milions d’eu-ros. Les rendibilitats sostingudes els darrers anys del Mediplan Pla de Pensions i l’oferta de plans de pensions garantits, van fer que tornéssim a gaudir de la confiança dels ja clients i d’alguns de nous.

Productes de finançamentQuant als productes de finançament oferts pels nostres proveïdors bancaris, en els quals desta-quen els préstecs personals, els préstecs hipotecaris i les pòlisses de crèdit, s’ha passat d’instrumenta-litzar operacions per un import de 28,02 milions d’euros a 24,7 milions d’euros, decrement causat primordialment per la contracció de la demanda d’aquest tipus de productes (el descens en la com-pravenda d’habitatges es va començar a notar en la segona part de l’any 2007) i no pas per canvis, l’aprovació d’operacions o de manca de liquiditat de les entitats amb les quals treballem.

Serveis bancarisAmb Fibanc s’ha continuat incrementant el nom-bre de targetes Visa Affinity COMB, fins a arribar a 658, i fins a 809 en Visa Electron o de dèbit. Pel que fa al passiu, es va comercialitzar un producte que permetia assolir una rendibilitat en dipòsits a sis mesos del 6 % TAE, en combinar-lo de forma proporcional amb un producte gestionat (Fons, SICAV, etc.). Pel que fa a l’actiu, es va continuar amb una política de tipus d’interès molt ajustada, la qual va fer que els préstecs es fessin a una mitja-na d’euribor més 1,5 %.

Amb el BBVA, s’ha dut a terme la confecció d’un compte corrent totalment gratuït, dissenyat espe-cialment per al col·lectiu mèdic: el compte cor-rent “Med1 de BBVA”. Aquest compte, igual que el compte corrent de Fibanc, té la particularitat que tots els serveis que engloba són gratuïts i que es pot contractar només a l’oficina del BBVA del COMB, el que el fa únic i exclusiu.

En segon lloc, s’ha dut a terme el treball per po-der disposar en el transcurs del 2008 de la nova targeta Affinity del COMB, amb xip criptogràfic i la signatura digital incorporada. Aquesta targeta serà una de les més avançades del mercat financer i permetrà, de forma conjunta, un ús financer i de crèdit amb la signatura digital.

L’Àrea Financera reforça la cartera de serveis bancaris per a metges amb nous acords amb BBVA i Fibanc

Aquests objectius d’ampliació i millora de serveis, que augmenten

de forma evident les possibilitats que es

posen a disposició dels metges, s’ofereixen gràcies als acords

reforçats a través de dues de les empreses

del Grup MED (Med SASA i Med One) amb

els dos principals proveïdors bancaris del col·lectiu mèdic

a Catalunya, Fibanc-Mediolanum i el BBVA

Plans de pensions

2005 2006 2007

32,794

35,508

36,244BBVA i Fibanc

Valors en milions d’euros

Comptes corrents i imposicions a termini fix

2005 2006 2007

BBVA i Fibanc

78,166

84,762

93,194


Volum en actiu

2005 2006 2007

Hipoteques, préstecs, pòlisses de crèdit i altres.BBVA, Fibanc i Crédit Agricole

28,90528,026

24,772


Font: Àrea Financera. Grup MED.

RICARD MONTES, director de MED1

ALBERT LLUCH, conseller-director general

del Grup MED



A banda de les complicacions inherents al complicat any borsari, el 2007 ha marcat un

punt d’inflexió respecte a l’evolució alcista de les borses de valors quan, a partir de l’agost, va esclatar en tota la seva dimensió la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units, que ja s’havia estat larvant el 2006. L’altra fita que haurà marcat el 2007 és que hagi estat l’any de la introducció de la MiFID.

Al llarg de la jove, però dilatada història, de la Unió Europea, s’han introduït innovacions que han permès millorar molts aspectes del funciona-ment i la transparència dels mercats, així com refe-rents a la protecció dels inversors. No obstant això, cap d’aquestes normes ha estat tan rellevant per a les borses i el seu entorn més proper com la Direc-tiva de Mercats d’Instruments Financers (MiFID). Davant la nova regulació s’obren oportunitats de negoci i de desenvolupament de nous productes i serveis. Les implicacions de la MiFID, que afecten significativament els inversors europeus i tenen re-percussions de pes per a les entitats financeres que presten serveis d’inversió, representen un repte per a tots els participants als mercats i obren grans oportunitats amb l’engegada de noves estratègies que, en la major part dels casos, tindran en comú un alt component tecnològic.

Sens dubte, a través de la nova regulació, s’obre pas un futur diferent per a les borses i els inter-mediaris financers. En aquest sentit, MediValor fa temps que s’ha posat a treballar i, conjuntament amb una assessoria externa, s’estan duent a terme tota una sèrie d’accions encaminades a complir ri-gorosament amb la normativa, des de la formació del seu personal fins a la introducció de nous pro-cediments i l’adquisició de programes informàtics.

Aquests canvis pretenen que MediValor, l’agència de valors del COMB, pugui competir en igualtat de condicions amb la resta d’empreses de serveis d’inversió del mercat, millorant els processos i la capacitat d’atenció individualitzada als seus cli-ents, millorant l’especialització i aprofundint en el coneixement dels mercats financers mitjançant la contractació de personal experimentat i amb l’ade-quada capacitat de resposta necessària per afrontar amb garanties els reptes dels propers anys.

Tot i tenir un segon semestre especialment difícil pel que fa a l’evolució del comportament dels mer-cats, amb una successió de daltabaixos importants que han repercutit en la rendibilitat dels nostres fons i carteres gestionades, cal dir que s’ha acon-seguit finalitzar en positiu tots ells, destacant el comportament del Fons MediValor RV que, amb totes aquestes dificultats, ha assolit un més que notable 8,93 % de rendibilitat anual i queda en un lloc rellevant respecte d’altres fons de la seva categoria.

Respecte al volum gestionat pel Departament de Gestió de Carteres, cal destacar que, enca-ra que s’hagi aturat el creixement pel que fa a aquest servei, mentre el patrimoni total en fons d’inversió invertit a l’Estat durant el 2007 min-

vava un 6,20 % (INVERCO), el volum gestionat per MediValor solament es reduïa d’un 1,8 %, mantenint-se per damunt dels 9.600.000 euros de patrimoni gestionat. Això s’ha degut bàsica-ment al transvasament entre el fons de diners i les ofertes que han aparegut de dipòsits amb alta remuneració feta pel sector bancari durant l’úl-tim període de l’any 2007.

Encara que l’any 2008 no ha començat millor de com va acabar el 2007 es creu que, en el moment de redactar aquestes línies, ja ha passat el pitjor i que la segona meitat del 2008 és caracteritzarà per la recuperació dels mercats. Aquest fet, impres-cindible, i l’esforç fet per MediValor AV per ade-quar-se a la realitat actual, mitjançant la inversió en persones i en tecnologia, fa que puguem veure els temps tèrbols que estem vivint més com una oportunitat que no pas un risc.

L’objectiu de l’agència de valors del COMB és arribar a donar, a tot el nostre col·lectiu de refe-rència i a qualsevol client que ens doni la seva con-fiança, un tracte professional, qualificat, personal, entenedor i sobretot proper per tal que, en un am-bient d’estricta confidencialitat, MediValor pugui arribar a ser el seu banquer privat de confiança.

Els fons d’inversió de MediValor finalitzen amb rendibilitats positives en un any complicat als mercats financers

Cal destacar el comportament del Fons MediValor RV que, amb totes aquestes difi cultats, ha assolit un més que notable 8,93 % de rendibilitat anual i queda en un lloc rellevant respecte d’altres fons de la seva categoria

Pre

u

Categoria Nom 2005 2006 2007 Patrimoni (En milers d’euros)

RV Espanya MediValor RV 18,40 % 30,41 % 8,93 % 4.070

RV Europea MediValor Europeo 23,48 % 20,73 % 5,71 % 4.566

RV Mixta MediValor Global 9,89 % 14,99 % 5,33 % 10.898

RF Mixta Medifond 5,33 % 5,40 % 1,97 % 20.400

ActiusMonetaris Mediner FIAMM 0,87 % 1,70 % 2,65 % 64.519

SICAV Medigestión 2 8,00 % 9,07 % 7,71 % 7.037

Tipus 2004 2005 2006 2007RV Arriscats 6,34 % 10,65 % 21,82 % 5,30 %

RV Moderats 12,27 % 8,91 % 21,68 % 3,20 %

RV Conservadors 17,38 % 8,24 % 20,99 % 1,70 %

120

115

110

105

100

95

90

85

01/0

1/20

07

01/0

2/20

07

01/0

3/20

07

01/0

4/20

07

01/0

5/20

07

01/0

6/20

07

01/0

7/20

07

01/0

8/20

07

01/0

9/20

07

01/1

0/20

07

01/1

1/20

07

01/1

2/20

07

Rendibilitat dels fons Medi i SICAV. 2005-2007

Gestió discrecional de carteres

Gestió discrecional de carteres de renda variable. Rendibilitat mitjana

Evolució cartera RV contra IBEX

Cartera IBEXCartera RV

Temps

Cartera RV (70 % accions i 30 % renda fixa)

Font: MediValor, AV.

MediValor AV. Grup MED.



MARTÍ PACHAMÉ, director general de MediValor

ALBERT LLUCH, conseller delegat de MediValor




L’any 2007 Medicorasse, la corredoria d’assegu-rances del COMB, ha compaginat la seva acti-

vitat d’assessorament assegurador amb una impor-tant inversió d’esforços en la millora del temps de gestió de les pòlisses i de resposta als col·legiats.

Aquest any s’ha caracteritzat per una profunda reenginyeria de processos que ha afectat, princi-palment, el Departament Tècnic (concretament el Servei de Producció) i el Departament d’Admi-nistració. Els resultats han estat molt satisfactoris: les pòlisses i les modificacions d’aquestes pòlisses han estat gestionades (emeses) dins de les vint-i-quatre hores següents a la recepció de les sol-licituds a les oficines de la corredoria (en total, més d’11.175 peticions), el que ha permès reduir considerablement el temps de recepció de les pò-lisses per part dels clients.

La reenginyeria esmentada ha estat complemen-tada amb el canvi del sistema informàtic d’infor-mació i control de gestió de l’empresa. La nova eina informàtica, a més de donar un suport més eficient i àgil a les tasques realitzades per tots els departaments de Medicorasse, permetrà que, en el futur, el client accedeixi d’una manera senzilla a les seves dades asseguradores.

Així mateix, les millores informàtiques i opera-tives han derivat en l’increment de la qualitat del servei prestat des de totes les àrees de Medicoras-se. A títol d’exemple: la xarxa comercial de Me-dicorasse ha gestionat un total de 13.436 visites (el 81 % a domicili), i el servei de sinistres ha atès un total de 2.364 visites a les oficines i ha gestio-nat un total de 50.165 trucades (16.106 trucades rebudes i 34.059 trucades emeses), un 45 % més que l’any 2006.

Un altre fet mereixedor de ser destacat ha es-tat el treball d’ajustament de les operatives de la corredoria a la nova Llei de Mediació aprovada al juliol del 2006. La implantació dels sistemes adaptats s’ha realitzat al llarg de tot l’any: operati-va d’informació documental al col·legiat sobre les dades bàsiques relatives a la corredoria i a l’oferta asseguradora del mercat; realització de 83 sessions de formació del personal i dels auxiliars externs; adaptació dels antics contractes de col·laboració mercantil signats amb diferents col·lectius a l’es-tructura d’auxiliar extern; documentació de les anàlisis objectives referides als productes “Medi” i a les cotitzacions realitzades ad hoc; redefinició de les operatives de MediDirecte en compliment de la normativa de contractació a distància, i establi-ment del reglament intern sobre el blanqueig de capitals, entre d’altres.

En l’àmbit dels acords subscrits, cal esmentar específicament la col·laboració endegada amb el Sindicato de Médicos de Madrid, que agrupa prop de 3.000 metges, als quals es donarà servei a través de l’oficina de Medicorasse a Madrid.

Pel que fa a la línia d’innovació seguida per la corredoria des de la seva constitució, al llarg de l’any han vist la llum dos nous productes: l’asse-

gurança de vida amb un tractament específic de la incapacitat professional (tema especialment sen-sible en l’entorn mèdic) i l’assegurança de salut completa, especial per als clients de Medicorasse.

Al mes de setembre, es va celebrar la conven-ció d’empleats de Medicorasse, a Sant Hilari Sacalm, amb la participació de tot el personal, en la qual es van presentar les dades econòmi-ques fonamentals de l’empresa i del seu entorn, i es van analitzar els riscos i les oportunitats que cal treballar. També es van organitzar activitats dirigides al desenvolupament de conceptes com equip i objectiu comú.

El darrer tema destacable –no per ser el darrer és el menys important– són les diverses accions de promoció/informació realitzades, centrades prin-cipalment en els productes d’Accidents d’Autos i de la Llar.

Com a resum, l’any 2007 ha estat un període molt intens pel que fa a la implementació de millores que han permès reduir substancialment el temps de resposta al col·legiat i, alhora, la corredoria ha adaptat els seus processos als requeriments norma-tius establerts al llarg de l’any 2006 i 2007.

Medicorasse inverteix en la millora del temps de gestió de les pòlisses i de resposta als col·legiats de Catalunya

En l’àmbit dels acords subscrits,cal esmentar específi cament la col·laboració endegada amb el Sindicato de Médicos de Madrid, que agrupa a prop de 3.000 metges, als quals es donarà servei a través de l’ofi cina de Medicorasse a Madrid

Atenció des de Medicorasse

Autos 11.907

Llar 839

Comunitat Propietaris 52

Incapacitat Temporal 669

Salut (hospitalització) 294

Reclamació per agressió 32

RC Centres Sanitaris 17

Altres 383

Declaracions de sinistres. 2007

9.000

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

8.364

7.4537.319

8.5388.244

Medicorasse. Nova producció 2003-2007

2003 2004 2005 2006 2007

Autos 3.270 3.493 2.516 2.318 3.514

Resta 4.974 5.045 4.803 5.135 4.850

Autos + resta de pòlisses

Medicorasse. Grup MED.

Font: Medicorasse, SA.

JAVIER NAVARRO, director general de Medicorasse

ALBERT LLUCH, conseller delegat de Medicorasse


Durant l’any 2007, Firmaprofesional s’ha consolidat com a operador global de serveis

de certificació. En aquesta línia, l’empresa ha co-mercialitzat amb èxit un ventall de serveis sobre els productes “Certificats Digitals” que la posicionen com a líder en diversos segments del negoci de la Certificació Digital a Espanya.

La comercialització dels serveis i productes diri-gits a les empreses ha permès a Firmaprofesional completar la seva cartera de serveis i productes. D’aquesta manera li és possible, ja des d’aquest any, atendre tot el mercat estatal de la certifica-ció, bo i consolidant-se com a prestador privat de serveis de certificació líder a l’Estat. És de destacar el desplegament del certificat reconegut de factu-ració electrònica i el servei de segellat de temps o time stamping. En ambdós serveis, Firmaprofesio-nal és el prestador més competitiu del sector.

Tots aquests esforços han permès a Firmapro-fesional accedir a nous clients fora de l’àmbit col·legial. Actualment ja són clients més de 40 col·legis professionals i un centenar d’empreses de diferents sectors i, en aquest any, Firmaprofesional ha començat a comercialitzar serveis de consul-toria per a empreses tan importants com Indra, Toyota Espanya, Imathia Consulting o Aviva Vida i Pensions.

Mereix una especial atenció la signatura d’un conveni de col·laboració en I+D+i amb Orange, operador mòbil del grup France Telecom, per al desenvolupament de la signatura electrònica re-coneguda en telèfons i dispositius mòbils. Aquest projecte situa Firmaprofesional en l’avantguarda tecnològica dintre de l’àmbit de la certificació di-gital i li augura una nova línia de negoci de crei-xement futur.

Durant l’últim trimestre de l’any s’ha signat un acord amb Pimec, en virtut del qual la citada pa-tronal catalana s’ha convertit en client de referèn-cia, aportant les seves delegacions a tot Catalunya com a Autoritats de Registre per a l’emissió de cer-tificats digitals. En paral·lel, Pimec s’ha incorporat com a accionista de Firmaprofesional, amb pre-sència activa en el seu Consell d’Administració.

Dintre de la principal línia d’activitat de Firma-profesional, que és la certificació i el servei per als professionals, cal destacar la incorporació de tres col·legis professionals de la Comunitat de Madrid, com són el Col·legi Oficial de Farmacèutics, el Col·legi de Mediadors d’Assegurances i el Col·legi de Gestors Administratius.

També cal citar, per la seva importància a l’ho-ra de consolidar el paper de Firmaprofesional en el projecte de recepta electrònica pública a Catalunya, la incorporació –materialitzada durant el primer trimestre de l’any 2008– del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona a l’accionariat de Firmaprofesional.

Durant l’any 2007 s’ha celebrat, amb gran èxit de participació i assistència i un elevat nivell de continguts, una Jornada a Barcelona a l’hotel Ma-

jestic amb més de 100 participants, en la qual es va parlar de l’excel·lència de les organitzacions pro-fessionals i la certificació electrònica.

Seguir donant valor afegit als certificatsEn l’àmbit del reconeixement, al llarg del 2007 també ha augmentat considerablement el ja nom-brós conjunt d’organismes, institucions, Adminis-tracions, empreses i entitats que han dipositat la seva confiança en els certificats de Firmaprofesi-onal per a l’accés a les seves aplicacions i tràmits telemàtics. Aquest fet dota els certificats de més ús enfront de les Administracions públiques i reforça Firmaprofesional en el seu paper reconegut d’Au-toritat de Certificació de referència.

Els reconeixements més destacats arribats aquest any són: Ministeri d’Economia i Hisenda, Govern de les Illes Balears, Govern de Cantàbria, Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, Junta de Castella-Lleó i Junta de Castella-la Manxa.

Prospectiva 2008L’any 2008 s’obre amb grans expectatives posi-tives derivades, per una banda, de l’impuls que representa la normativa actual i, per l’altra, de la capacitat i la potencialitat de la cartera de serveis i productes de què disposa Firmaprofesional, així com de la seva expertesa i professionalitat, xarxa de distribució i presència en projectes i pilots en diversos camps i àrees econòmicament rellevants, entre els quals tornem a destacar, per la importàn-cia que té per als col·legiats del COMB, el pro-jecte de recepta electrònica pública a Catalunya, en col·laboració amb el Departament de Salut i el CatSalut i l’ICS.

Actualment, ja són clients més de 40 col·legis professionals i un centenar d’empreses de diferents sectors i, en aquest any, Firmaprofesional ha començat a comercialitzar serveis de consultoria per a empreses tan importants com Indra, Toyota Espanya, Imathia Consulting o Aviva Vida i Pensions

Firmaprofesional es consolida com a operador global de serveis de certificació

1. Imatges del catàleg de serveis de Firmaprofesional. 2. Acte de signatura de l’acord entre Firmaprofesional i Pimec per a la contractació de les funcions d’autoritat de registre. Al centre, Josep González, president de Pimec, amb Jaume Aubia, president de Firmaprofesional (dreta), i Antoni Cañete, secretari general de Pimec (esquerra).

1




2

ALBERT LLUCH, conseller delegatde Firmaprofesional


INFORME ANUAL 2007Servei d’Informació Col·legialNúmero extraordinari, maig de 2008

EditaCol·legi Oficial de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888e-mail: [email protected]://www.comb.cat

Consell editorialMiquel BrugueraMiquel VilardellRicard GutiérrezJaume PadrósJaume RoigéJaume Sellarès

Director Gerent / CEOPresident executiu del Grup MEDJaume Aubia

Director A. d’Operacions / COOConseller – Director General del Grup MEDAlbert Lluch

Director A. CorporatiuMarc Soler

Director A. JurídicIgnasi Pidevall

Gabinet de Mitjans de Comunicació i Departament de PublicacionsJesús Calvo

Coordinació de l’edició de l’Informe AnualAitor Mora

Secretaria de redacció i documentacióClotilde Hernández

Coordinació del Servei d’Informació Col·legialJordi Pons

Assessoria lingüística i correcció de textosEsther Roig

Fotografi aArxiu del Col·legi de Metges de Barcelona

Disseny gràfi cVilluendas + Gómez disseny

PublicitatÀrea Econòmica

Preimpressió i impressióAmbient Gràfi c

Dipòsit legal: B-28.975-2008

Nota d’agraïment de la Junta de GovernLa Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment als patrocinadors que han fet possible, un cop més, l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats de Barcelona. L’Informe Anual 2007 ha comptat amb el suport publicitari de:


Metges deBarcelonaInforme Anual 2007
