barcelona – paris – new york. d'urgell a o'keeffe - espai … · barcelona – paris...
TRANSCRIPT
BARCELONA – PARIS – NEW YORK. D'URGELL A O'KEEFFE
En el trànsit del segle XIX al segle XX, la societat va viure grans canvis que van influir
profundament tant en la transformació de les ciutats com en l’aparició de nous hàbits
socials. En aquest període es contextualitzen les obres que formen part d’aquesta
exposició. Barcelona, París i Nova York, han estat les ciutats convidades en aquest relat
estètic. Tres ciutats que tenen una presència important pel que fa al criteri de
construcció de la Col∙lecció Carmen Thyssen. Barcelona com a referent proper, que
s’emmiralla en un París que desperta cap a la vida moderna, que passa a ser epicentre
del desenvolupament de les noves tendències artístiques, així com focus de debat
intel∙lectual durant la primera meitat del segle XX, i, finalment, Nova York, ciutat que
pren el relleu a París en la seva avançada cap a les noves idees estètiques.
MARSH, Reginald. El parc de "The Battery", c.1926. Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
Urgell i O’Keeffe obren i tanquen respectivament un ventall d’obres cronològic, amb
alguna excepció puntual, com ara Corot, que emmarca el context històric de l’exposició.
Un altre aspecte que es promociona és el diàleg internacional, que permet traçar les obres
1
excepcionals que formen part de la Col∙lecció Carmen Thyssen. L’obra de Modest Urgell,
amb el seu caire de romanticisme tardà posa de relleu el vincle entre la Renaixença, que
estén les seves arrels vers la memòria pretèrita, i una Barcelona que desperta i avança
vers una modernitat que l’anivella amb les grans ciutats europees. A l’altre extrem del
timeline, i també a l’altre costat de l’oceà, tenim a Georgia O’Keeffe i Nova York, un
referent d’avantguarda, una nova perspectiva per a un nou món, on el repte per a l’ésser
que l’habita és la possibilitat de fer realitat els seus somnis. Les visions d’un i altre es
complementen amb la resta d’artistes seleccionats.
BARRAU BUÑOL, Laureà. Noies en un interior, s/d Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
A partir de la mirada de pintors com ara Pellicer, Pursals, Barnadas, Pissarro, Loiseau,
Brown, Marsh i Pène du Bois, que ens deixen testimoni d’aquestes vivències des de la
seva sensibilitat compartida, es fa una aproximació a la transformació d’una societat i la
manera com es va plasmar estèticament aquest canvi, prenent com a protagonistes els
mateixos artistes i les escenes urbanes, les escenesde caire més íntim, els personatges,
que escullen com a tema de les seves obres.
2
La ciutat convida a viure instants diürns i nocturns i a gaudir-ne. Els seus carrers
esdevenen aparador i passarel∙la de les noves tendències, sobrevenint emblema de
modernitat. Les transformacions urbanístiques, que sens dubte dibuixaran el nou model
de funcionament de la societat, les grans avingudes, els bulevards, sense oblidar tampoc
un espai urbà tan tradicional com la plaça. Els artífexs de tots aquests canvis van ser,
sens dubte, els seus habitants, que ens permetran també entrar en la intimitat de la
llar, dels pensaments, dels desitjos que es dibuixen darrere les parets dels grans
edificis. Ens desvetllaran els secret de l’enyorança vers un món més essencial, en
contacte directe amb la natura, sempre present en l’ideal que representa el jardí.
Menchu GAL. Ibiza, s/d. Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
3
DESPERTAR D’UN NOU MÓN E
En el context de transformacions econòmiques i socials, que a mitjans del segle XIX
van modificar la societat europea, es defineix el concepte de revolució industrial, que va
comportar el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.
Fonamentalment, els canvis que van alterar radicalment la forma de vida van ser el
creixement de la població, la revolució agrícola, la revolució del transport i del comerç i
l’aplicació de la ciència a la indústria. Aquests canvis demogràfics, econòmics i tecnològics
van generar transformacions socials de gran abast: la conversió de comunitats rurals en
urbanes i l’aparició de noves classes socials.
URGELL INGLADA, Modest. Barques a la platja, s/d. Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
Amb l’arribada del la modernitat, certs aspectes del romanticisme passaran a evocar el
paradigma d’un món resultat del retrobament espiritual de l’individu amb l’essència de
la natura; l’obra Paisatge nocturn (c. 1890) de Meifrèn pot ser-ne un clar exemple.
L’artista en primera instància sembla evocar un paisatge de pau i tranquil∙litat, fins que
descobrim en l’aigua del riu la imatge del moviment, del canvi continu. Modest Urgell,
amb Barques a la platja, testimonia un món que s’està acabant, com el mateix
capvespre que l’il∙lumina.
4
Com a contrapunt, la llum enigmàtica del port nocturn de Grimshaw, Canny Glasgow
(1887), encara habitat pel silenci, convidarà a somniar en el despertar d’un nou món. El
món rural deixa pas a la culminació de la revolució industrial i amb ella la transformació
de l’entorn i de la vida quotidiana.
LUCE, MAXIMILIEN. Fàbrica a la lum de la lluna, 1898. Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
El contrast d’aquest dos móns queda palès en el diàleg entre l’obra Tarda de tardor
(1895) de Le Sidaner i Fàbrica a la llum de la lluna (1898) de Luce. En la primera, una
noia passeja absorta en la lectura per un entorn rural, representat des d’una estètica
completament simbolista, envoltada amb una llum incerta. Luce, en canvi, des d’un punt
de vista tècnic, aplica a la pintura els principis científics del color i de la llum, en tant
que defensor d’un nou estil, el neoimpressionisme. D’altra banda, el seu compromís
social i polític no resta aliè en l’elecció de la temàtica de la pintura. Anarquista actiu i
compromès, va pintar diverses escenes de treballadors i paisatges industrialitzats. Va
utilitzar les escenes nocturnes, com a la que fem referència, per composar una
sublimació dramàtica dels edificis industrials, al mateix temps que li servia per posar de
relleu les troballes entorn l’aplicació de la llum i del color.
5
BARCELONA: UNA CIUTAT VISCUDA
L’obra de Pursals, Nevada de 1887. Barcelona (1887), a banda de deixar constància
visual de la gran nevada que va sorprendre Barcelona a principis de febrer d’aquell any,
té un gran valor com a element testimonial per la seva exactitud i historicisme.
PURSALS FORMENT, Joaquim. Nevada de 1881, Barcelona, 1887 Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
L’escena està situada en la part inferior de la Rambla, amb l’edifici del Teatre Principal
com a protagonista de la composició. Aquesta imatge és representativa de la nova
forma de vida de la ciutat, on les relacions socials i algunes vegades també els negocis
passaven per un context d’oci. El Teatre Principal solia programar sarsuela, ja que tenia
una gran competició amb el Liceu amb la programació operísticaL’organització de
l’Exposició Universal de 1888 mostra al món una Barcelona moderna, que li aporta un
ambient cosmopolita. Va ser el punt culminant d’una llarga i positiva evolució de la
societat catalana. Un nou horitzó de progrés i de prosperitat feia veure el futur amb
optimisme. Els barcelonins van viure una transformació urbanística, al mateix temps que
la propagació de noves formes de vida, oci i relacions socials, que convivien amb la
tradició.
6
Josep Lluís Pellicer, present en aquest apartat de l’exposició amb les obres Pas d’una
processó i Grans magatzems, és un personatge d’una àmplia trajectòria professional. Es
va apropar a la consciència pública amb una pintura sumària, de contingut sincer i sovint
amb missatge satíric. Va ser cronista gràfic quan la fotografia instantània encara no
estava prou desenvolupada, fet que li va comportar poder estar i deixar testimoni gràfic
dels grans esdeveniments com ara l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 o les de
París de 1878 i 1889.
Ramon Barnadas, un artista que se sent atret per pintar la vida nocturna a la ciutat,
en l’obra Barcelona de nit als anys vint, ens deixa una imatge de la plaça de Catalunya
on l’activitat diürna atrapa a la nit; continuant amb el mateix volum de gent passejant
amunt i avall, amb una actitud semblant a la que seria la del migdia. L’ambient del
quadre transmet una sensació de total normalitat de l’activitat sota la llum artificial
d’una ciutat moderna, una de les principals conseqüències d’aquests canvis que
esmentaven que transformen els hàbits socials.
També es va encarregar d’alguns cartells i d’organitzar les cavalcades públiques de
l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Per tant, amb Pellicer tenim el paradigma,
d’una banda, de l’artista amb implicació en la vida social de la ciutat i, de l’altra, el vincle
sempre present entre Barcelona i París, ciutat amb què s’havia volgut emmirallar.
El Paisatge urbà de Sanvisens, molt probablement ubicat a la zona de l’Eixample,
constata la urbanitat d’una generació que ja s’ha habituat als ambients cosmopolites de
la Ciutat Comtal. Els personatges poden recordar a alguns dibuixos d’Opisso i, de no ser
per l’idioma en que està escrit el cartell de l’establiment comercial, l’escena es podria
situar en qualsevol ciutat europea o nord-americana contemporània.
La Rambla, de Josep Amat, introdueix l’element de ciutat mediterrània, que adapta
els seus costums i creixement a l’orografia pertinent, fent d’aquest espai un veritable
punt de trobada social de tots els temps.
7
PARIS: INSTANTS ETERNS
Al segle XIX París es va voler convertir en la ciutat més moderna del món, cent anys
després d’haver estat el model de revolució política de la seva època. Fins a mitjans del
segle XX París serà l’epicentre de l’art occidental: tenia una colònia d’artistes establerts a
la ciutat i escoles vinculades a alguns dels millors pintors del moment. La seva història,
els seus carrers i edificis emblemàtics quedaran immortalitzats en les teles de molts
artistes que es van sentir atrets per la Ciutat de la Llum.
La majoria dels artistes que formen part d’aquesta exposició, en un moment o altre de
la seva vida, amb més o menys intensitat, han tingut un vincle directe amb la ciutat de
París. Pissarro, tot i que va viure molt de temps fora de París, va immortalitzar la vida a
la ciutat moderna, fins i tot Camí de Versalles (1870), que pertany més al gènere de
pintura de paisatge o pintura rural, no deixa de convidar a seguir el camí vers el que la
societat parisenca va considerar el seu gran jardí.
Una altre artista present en aquesta selecció és Léon-Augustin Lhermitte, que es va
traslladar a París el 1863, ciutat en què va triomfar en exposar amb un èxit enorme a la
Galerie Durand-Ruel. La seva obra tenia presència destacada al Musée du Luxembourg
(París) i, entre els seus admiradors, hi havia Rodin, Van Gogh i Puvis de Chavannes. La
ciutat de París li va encarregar una pintura de gran format per al nou Ajuntament de la
ciutat. El mercat de Château-Thierry (1879) constata la duresa i el drama del món rural
en un context de transformació industrial.
Molts són els artistes que arriben a París amb els ulls plens d’afany creatiu, però no tots
tenen la mateixa sort, hi ha algunes biografies menys afortunades. Ferdinand du
Puigaudeau és un artista amb diversos punts de connexió amb el discurs aquí plantejat.
Pintor admirat per Degas, amb qui estableix una gran amistat, el trencament de
relacions amb Durand-Ruel i el fracàs de vendes de posteriors exposicions el porten a la
ruïna i es veu obligat a deixar París. És l’altra cara de la moneda. El 1919 treballa durant
quatre anys en un projecte per a una exposició a Nova York, que malauradament tampoc
no reeixirà, i aquest fet el sumirà en una profunda depressió.
context de
transformació industrial.
8
LOISEAU, Gustave. Vista de Notre-Dame, París, 1911. Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
Ben diferent serà la vida de Loiseau, parisenc d’origen que, mercès a una herència
rebuda de la seva àvia es podrà dedicar de ple a la pintura. Louiseau pinta molts racons de
la ciutat de París, impregnats de moviment, evitant, però, la llum intensa i vibrant dels
impressionistes. Vista de Notre-Dame, París (1911) és un exemple del seu interès per
mostrar la llum tamisada.
Al costat de mirades d’artistes francesos, en aquesta exposició, s’hi estableix el diàleg
amb mirades d’artistes catalans vers la Ciutat de la Llum. Han estat molts els pintors
9
catalans que es van sentir atrets per tot el que els podia aportar París, i com fèiem
esment, la majoria dels que formen part d’aquesta mostra, d’una manera o altra, hi van
tenir vincle.
Gaspar Miró i Lleó, en canvi, serà parisenc d’adopció, i la seva popularitat fa que
l’Ajuntament li atorgui el títol honorífic de peintre de la ville de Paris. L’obra Bulevard
parisenc, una fantàstica perspectiva de l’avinguda de l’Òpera, deixa constància d’una
ciutat sumida en la modernitat, farcida de llum i moviment. Recordem que Napoleó III va
comissionar el baró Haussmann per tal que fes els canvis necessaris per convertir París
en la ciutat més moderna de la seva època, amb la construcció de grans bulevards,
essent el de l’Òpera Garnier un dels més rellevants.
Josep Amat hi va fer diferents estades entre 1933 i 1935. Va tornar a Barcelona amb
fantàstiques panoràmiques dels ponts de la ciutat i dels racons més pintorescos: Quai
de la Gare n’és un magnífic exemple.
DE PORTES ENDINS
De l’espectacle del carrer, a la intimitat de la casa, del moviment incessant i el garbuix, a
la tranquil∙litat i el silenci. Els habitants obren la porta i comparteixen les seves estances,
la quotidianitat més íntima que desperta la poètica dels espais. Encisant la mirada en la
bellesa dels objectes, en la bellesa del desig, en la bellesa del somni i l’anhel de retrobar el
paradís perdut. Aquesta necessitat de concili amb la natura s’emmiralla en la pau d’un
jardí idíl∙lic, la perfecció i protecció emanada de l’Hortus conclusus.
«De portes endins» està organitzat en tres apartats: el primer dedicat pròpiament als
interiors, a les estances de la casa; el segon, a un espai més íntim, femení en un joc
d’espais d’interior-exterior on desitjos i anhels filen la vida de pensaments secrets i, el
tercer, ens porta fins al jardí i el retrobament amb la natura.
Els interiors, espais intimistes, estan representats per pintors que van destacar en el
tractament d’aquest tema. És el cas de Maurice Lobre, condeixeble de Ramon Casas, a
qui la crítica del moment va elogiar sempre aquest aspecte de la seva pintura. De Tocador
de Jacques-Émile Blanche (1888), el comentari de Guillermo Solana ens fa posar l’atenció
10
a la noia adolescent, que sintetitza l’atmosfera delicada de l’interior i personifica la
fugacitat, la vida humana com a trànsit. Quan la noia tanqui la porta, tot s’haurà esvaït.
Carl Vilhelm Holsoe va assolir una enorme fama com a pintor d’interiors. Sol trobar la
seva font d’inspiració en l’ambient de senzillesa i serenitat que es podia trobar a les
sales d’estar de les famílies de classe mitjana. Dona amb fruitera (c. 1900-1910) ens
aporta un exemple d’aquesta tranquil∙litat que hom cerca a la llar, allunyat del
rebombori dels carrers atrafegats de la ciutat.
El descans de la model (1905) ens permet entrar en el propi estudi de l’artista. Manguin
comparteix en la pintura, i també en la realitat, el seu taller. Al jardí de casa seva, a
París, hi va construir un atelier amb panells desmuntables, on hi anaven a pintar Matisse,
Marquet, Derein, Camoin, Puy i d’altres pintors, i va esdevenir el lloc de gestació del
fauvisme.
La poètica del silenci, el diàleg de les mirades, les complicitats, passen a ser el primer
pla de l’obra Noies en un interior de Laureà Barrau. Una escena plena de tendresa que
sembla transcorre amb tota naturalitat, aliena a la nostra mirada. Les obres de Sunyer i
Graner inicien el recorregut cap a l’àmbit següent, en aquest diàleg d’interior-exterior,
que té com a protagonista la figura femenina.
En aquest apartat és remarcable l’obra de Corot, El bany de Diana (1869-1870),
d’una puresa i sensualitat desbordant, amb un tractament de la llum que recorda la
fotografia.
Pastora nua estirada (1891) de Berthe Morisot posarà encara més de relleu aquesta sen-
sualitat innocent. I l’escultura Estàtica. Tors (c. 1926) de Clarà reforçarà la sensualitat de
la bellesa femenina. Berthe Morisot va conèixer Corot el 1861, també va mantenir una
estreta relació intel∙lectual amb Puvis de Chavanes i Degas. La seva pintura se centrarà
en la temàtica que aquí ens ocupa: dones i nens tant en interiors com en exteriors
domèstics.
L
11
Per la seva banda, l’obra de Baranov-Rossiné, Adam i Eva (1912), serà el preludi de la
justificació, del per què del desig d’un jardí domèstic. Convida a fer memòria de
l’origen ipèrdua del paradís, anhel retrobat en la pau i la calma del temps de repòs
espiritual que habita en el jardí de casa.
PRUNA, Pere. Nu al jardí, 1963. Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
Jardí que pot ser la mateixa natura de l’entorn de la casa com a l’obra La casa entre
les roses (1925) de Monet, o el Nu al jardí de Pruna. Natura ordenada com a preludi de
l’entrada a casa: Malva-rosa. Valldemossa o Pati, ambdues de Meifrèn, Casa, jardí i
nena d’Antoni Ferrater o bé al fons de la casa, on podria estar perfectament ubicada la
imatge de Grau Sala, Noia al jardí (1933).
Aquest vincle inevitable amb la natura, amb la bellesa i la fragilitat, malgrat que ens
hàgim passejat per la ciutat més cosmopolita, pot quedar resumit en un ram de flors,
síntesi de l’hàbitat poètic, de l’efímer com la vida mateixa, sensacions que sens dubte
emanen de les dues fantàstiques aquarel∙les de Kokoschka, Flors en un gerro (1961) i
Tulipes i narcisos (1968).
12
NEW YORK: PROJECCIÓ COSMOPOLITA
Deixem enrere els jardins que abracen els desitjos íntims de llibertat, per passejar pels
carrers d’una ciutat que va saber convèncer que tot era possible. Donem pas a l’acció,
posem l’individu en el primer pla dels fets, també del compromís, de la força, de
optimisme, per a la construcció d’una nova realitat.
La ciutat de Nova York es transforma al segle XIX i passa a ser, el 1835, la ciutat més
gran dels Estats Units. L’obra de John W. Hill, Vista de Nova York des de Brooklyn
Heights (c. 1836) permet apreciar els inicis de la transformació de la ciutat que durant
bona part del segle XX va ser paradigma de modernitat.
Escenes de vivències quotidianes, històries urbanes, relacions de barri, com les que ens
ofereixen les obres de John G. Brown, que va emigrar a Nova York el 1853, ens deixen
testimoni d’un moment, alhora que de la consecució d’una fita. Amb aquestes pintures
Brown té un èxit espectacular com artista i esdevé famós i ric.
.
Guy PÈNE DU BOIS. Carrer 42, 1945. Oli sobre tela.Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
El temps dedicat a l’oci, actors,
músics, el triomf de l’espectacle,
enl’escenari, en el carrer, es troba
representat amb accent americà en
l’obra de Walt Khun o en el garbuix
d’un dels carrers més animats del cor
de Nova York, al centre de
Manhattan, el Carrer 42, vist per Guy
Pène du Bois. Ambdós artistes van
néixer a Brooklyn, i a principis del
segle XX, fan, per separat, estada a
París. Allí és on Pène du Bois
comença a pintar els vianants i ho
continua fent quan torna a la ciutat
de Nova York.
13
Finalment, la geografia urbana en què s’emmarquen les històries viscudes de John W.
Hill, Childe Hassam, John G. Brown, Reginald Marsh, Guy Pène du Bois o Walt Khun, és la
que trobem a les obres de Georgia O’Keeffe, Lowell Nesbitt o Richard Estes.
Carrer de Nova York amb lluna (1925) és el primer paisatge novaiorquès de
Georgia O’Keeffe i el primer quadre que pinta en arribar a la ciutat. Aquesta obra està
envoltada de curiositats. Ella la volia exhibir a l’exposició de l’Anderson Gallery el
1925, però no li van deixar fer, argumentant que els gratacels eren un tema molt
arriscat «fins i tot per als pintors», arriscat en el sentit de difícil de vendre. O’Keeffe,
que estava convençuda de la seva pintura i temàtica, va insistir i a l’any següent va
aconseguir exposar l’obra, essent la primera que es va vendre en aquella mostra. A
partir d’aquell moment, va continuar pintat la ciutat. O’Keeffe afirmava que «no es pot
pintar Nova York com és, sinó com se sent».
Els paisatges de Nesbitt i Estes són una mena d’aproximació a l’estètica
hiperrealista, miratge de la concreció. A Dos ponts a Nova York (1975) s’hi veuen el de
Manhattan i el de Brooklyn. Tot i treballar a partir de la fotografia, Nesbitt procura
plasmar la vivència personal que ell té amb tots aquests espais que formen la memòria
de la seva geografia humana.
A Richard Estes el solen descriure com a un pintor realista, tot i que sovint també
s’utilitza el terme fotorealista. De fet, la realitat que acaba plasmant a l’obra no és la
mateixa que la de la fotografia, sinó que hi fa un muntatge, és a dir, una realitat que
respon a la del món creat per l’artista.
Les llums simbòliques d’O’Keeffe i el fotorealisme de Nesbitt i Estes obrien la porta
de la ciutat on els somnis es podien convertir en realitat. Des de l’expressió artística es
treballa amb un porta oberta vers l’esperança que un món millor és possible. Una
promesa d’un nou món preludiat el 1893 per Dvorak, en la composició de la Simfonia
núm. 9 en mi menor, opus 95.
14
ESTES, Richard. People's flowers, 1971. Oli sobre tela. Col∙lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
Una ciutat plena de força com la que fa sentir l’obra d’O’Keeffe Carrer de Nova York
amb lluna, amb un fanal enigmàtic i una lluna blanca il∙luminant la ciutat que no dorm i,
tanmateix, no deixa de somniar. Una ciutat que ha conquerit la nit, on el moviment
incessant no es fa incompatible amb el repòs, així ho pinta Lasarte, en el paisatge urbà
nocturn que veu des de la finestra del seu taller novaiorquès.
Altres visions, nous espais, paratges de l’ànima, que el viatge per aquestes tres
ciutats –Barcelona, París i Nova York– ha posat en primer pla, per continuar fent d’aquest
món un indret poèticament habitable.
Pilar Giró
Comissària de l’exposició
15
DADES EXPOSICIÓ 2015
Títol : BARCELONA-PARIS-NEW YORK. D'URGELL A O'KEEFFE. COL·LECCIÓ CARMEN THYSSEN
Dates : del 12 de juliol al 18 d'octubre de 2015
Organitza : Fundació Privada Centre d’Art Pintura Catalana de Sant Feliu de Guíxols
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Comissariat : Pilar Giró Román
Coordinació tècnica : Montse Barniol
Obres : 52
Publicacions : Catàleg amb textos d'especialistes i historiadors. Edició en català i en castellà.
Comunicació : Maria Gorgues
Horari exposició: De dilluns a diumenge, de 11.00 a 21.00 hores.
A partir del 14 de setembre, de 10 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores. Dissabtes i diumenges, de 10.00 a 20.00 hores.
Taquilla oberta fins a mitja hora abans de tancar. El desallotjament de les sales d’exposició tindrà lloc 10 minuts abans de l’horari de tancament
Direcció : Espai Carmen Thyssen, Plaça del Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols
Atenció al client : Servei d'informació i atenció al client a la planta d'accés a l'exposició
Botiga : Els visitants trobaran una botiga-llibreria on es poden adquirir productes de papereria, regals, moda i decoració relacionats amb l'exposició temporal de l'Espai Carmen Thyssen. Així com els catàlegs de les exposicions de 2012, 2013 i 2014.
Informació : www.espaicarmenthyssen.com i al telèfon 972 82 00 51
Venda d'entrades : a les taquilles de l'exposició. Reserva d'entrades a [email protected]
Visites guiades i visites guiades familiars: diverses opcions, horaris i idiomes. Reserves : [email protected] i al telèfon 972 82 00 51
Altres activitats :
Música a l' Espai Carmen Thyssen. Dintre del 53 Festival de la Porta Ferrada (Espai Clàssic), cicle de concerts gratuïts el juliol i l'agost. Consultar programació a www.festivalportaferrada.cat i a www.espaicarmenthyssen.com
16
BARCELONA-PARIS-NOVA YORK. D'URGELL A O'KEEFFE. COL·LECCIÓ
CARMEN THYSSEN
ARTISTES
NACIONALS :
Josep AMAT, Ramon BARNADAS, Laureà BARRAU, Josep CLARÀ, Antoni CLAVÉ, Pere CRÉIXAMS, Antoni FERRATER, Menchu GAL, Lluís GRANER, Emili GRAU SALA, Eliseu MEIFRÈN, Gaspar MIRÓ, Josep Lluís PELLICER, Pere PRUNA, Joaquim PURSALS, Ramon SANViSENS, Joaquim SUNYER, Modest URGELL.
EUROPEUS :
Vladimir BARANOV-ROSSINÉ, Emile BERNARD, Camille COROT, Carl HOLSOE, Oskar KOKOSCHKA, Henri LE SIDANER, Léon-Augustin LHERMITTE, Maurice LOBRE, Gustave LOISEAU, Maximilien LUCE, Henri MANGUIN, Claude MONET, Berthe MORISOT, Camille PISSARRO, Ferdinand du PUIGAUDEAU.
NORD-AMERICANS :
John George BROWN, Richard ESTES, John Atkinson GRIMSHAW, Childe HASSAM, John William HILL, Walt KUHN, Mercedes LASARTE, Reginald MARSH, Lowell NESBITT, Georgia O'KEEFFE, Guy PÈNE DU BOIS.
17
Barcelona - Paris - New York. D'Urgell a O’Keeffe. Col·lecció Carmen Thyssen
SALA 1
LE SIDANER, Henri . Tarda de tardor, 1895. Oli sobre tela, 50,2x 61,9. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
GRIMSHAW, John Atkinson . Canny Glasgow, 1887. Oli sobre tela, 61 x 91,5. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
MEIFRÈN ROIG, Eliseu. Paisatge nocturn, s/d. Oli sobre tela, 60,5 x 80,5. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
LUCE, MAXIMILIEN. Fàbrica a la lum de la lluna, 1898. Oli sobre tela, 55,9 x 46. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
URGELL INGLADA, Modest. Barques a la platja, s/d. Oli sobre tela, 100 x 181. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
SALA 2
PURSALS FORMENT, Joaquim. Nevada de 1881, Barcelona, 1887 Oli sobre tela, 120 x 195. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
BARNADAS, Ramon. Barcelona de nit als anys vint, 1925. Oli sobre tela, 55,5 x 80,5. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
SANSVISENS MARFULL, Ramon. Paisatge urbà, s/d . Oli sobre tela, 70 x 100. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
PELLICER FENYÉ, Josep Lluís. Pas d’una processó, s/d. Oli sobre tela, 63,5 x 106. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
18
DADES EXPOSICIÓ 2015
Títol : BARCELONA-PARIS-NEW YORK. D'URGELL A O'KEEFFE. COL·LECCIÓ CARMEN THYSSEN
Dates : del 12 de juliol al 18 d'octubre de 2015
Organitza : Fundació Privada Centre d’Art Pintura Catalana de Sant Feliu de Guíxols
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Comissariat : Pilar Giró Román
Coordinació tècnica : Montse Barniol
Obres : 52
Publicacions : Catàleg amb textos d'especialistes i historiadors. Edició en català i en castellà.
Comunicació : Maria Gorgues
Horari exposició: De dilluns a diumenge, de 11.00 a 21.00 hores.
A partir del 14 de setembre, de 10 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores. Dissabtes i diumenges, de 10.00 a 20.00 hores.
Taquilla oberta fins a mitja hora abans de tancar. El desallotjament de les sales d’exposició tindrà lloc 10 minuts abans de l’horari de tancament
Direcció : Espai Carmen Thyssen, Plaça del Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols
Atenció al client : Servei d'informació i atenció al client a la planta d'accés a l'exposició
Botiga : Els visitants trobaran una botiga-llibreria on es poden adquirir productes de papereria, regals, moda i decoració relacionats amb l'exposició temporal de l'Espai Carmen Thyssen. Així com els catàlegs de les exposicions de 2012, 2013 i 2014.
Informació : www.espaicarmenthyssen.com i al telèfon 972 82 00 51
Venda d'entrades : a les taquilles de l'exposició. Reserva d'entrades a [email protected]
Visites guiades i visites guiades familiars: diverses opcions, horaris i idiomes. Reserves : [email protected] i al telèfon 972 82 00 51
Altres activitats :
Música a l' Espai Carmen Thyssen. Dintre del 53 Festival de la Porta Ferrada (Espai Clàssic), cicle de concerts gratuïts el juliol i l'agost. Consultar programació a www.festivalportaferrada.cat i a www.espaicarmenthyssen.com
19
BARCELONA-PARIS-NOVA YORK. D'URGELL A O'KEEFFE. COL·LECCIÓ
CARMEN THYSSEN
ARTISTES
NACIONALS :
Josep AMAT, Ramon BARNADAS, Laureà BARRAU, Josep CLARÀ, Antoni CLAVÉ, Pere CRÉIXAMS, Antoni FERRATER, Menchu GAL, Lluís GRANER, Emili GRAU SALA, Eliseu MEIFRÈN, Gaspar MIRÓ, Josep Lluís PELLICER, Pere PRUNA, Joaquim PURSALS, Ramon SANViSENS, Joaquim SUNYER, Modest URGELL.
EUROPEUS :
Vladimir BARANOV-ROSSINÉ, Emile BERNARD, Camille COROT, Carl HOLSOE, Oskar KOKOSCHKA, Henri LE SIDANER, Léon-Augustin LHERMITTE, Maurice LOBRE, Gustave LOISEAU, Maximilien LUCE, Henri MANGUIN, Claude MONET, Berthe MORISOT, Camille PISSARRO, Ferdinand du PUIGAUDEAU.
NORD-AMERICANS :
John George BROWN, Richard ESTES, John Atkinson GRIMSHAW, Childe HASSAM, John William HILL, Walt KUHN, Mercedes LASARTE, Reginald MARSH, Lowell NESBITT, Georgia O'KEEFFE, Guy PÈNE DU BOIS.
20
Barcelona - Paris - New York. D'Urgell a O’Keeffe. Col·lecció Carmen Thyssen SALA 1 LE SIDANER, Henri . Tarda de tardor, 1895. Oli sobre tela, 50,2x 61,9. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid GRIMSHAW, John Atkinson . Canny Glasgow, 1887. Oli sobre tela, 61 x 91,5. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid MEIFRÈN ROIG, Eliseu. Paisatge nocturn, s/d. Oli sobre tela, 60,5 x 80,5. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid LUCE, MAXIMILIEN. Fàbrica a la lum de la lluna, 1898. Oli sobre tela, 55,9 x 46. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid URGELL INGLADA, Modest. Barques a la platja, s/d. Oli sobre tela, 100 x 181. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza SALA 2 PURSALS FORMENT, Joaquim. Nevada de 1881, Barcelona, 1887 Oli sobre tela, 120 x 195. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid BARNADAS, Ramon. Barcelona de nit als anys vint, 1925. Oli sobre tela, 55,5 x 80,5. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza SANSVISENS MARFULL, Ramon. Paisatge urbà, s/d . Oli sobre tela, 70 x 100. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza PELLICER FENYÉ, Josep Lluís. Pas d’una processó, s/d. Oli sobre tela, 63,5 x 106. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
21
AMAT PAGÈS, Josep. Les rambles, c.1950. Oli sobre tela, 60 x 81. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza PELLICER FENYÉ, Josep Lluís. Grans magatzems, s/d. Dibuix a ploma sobre paper amb tocs de gouache blanc, 55 x 47. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza SALA 3 PISSARRO, Camille. Camí de Versalles, sol d’hivern i neu, 1870. Oli sobre tela, 46 x 55,3. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid LHERMITTE, León-Augustin. El mercat de Château-Thierry, 1879. Oli sobre tela, 53,3 x 67. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid DU PUIGAUDEAU, Ferdinand. Festa nocturna a Saint-Pol-de-León, 1894-1898. Oli sobre tela, 60 x 73. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid LOISEAU, Gustave. Vista de Notre-Dame, París, 1911. Oli sobre tela, 60 x 60,3. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid LOISEAU, Gustave. El carrer de Clignancourt, París 14 de juliol, c.1925. Oli sobre tela, 61 x 50. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid MIRÓ LLEÓ, Gaspar. Bulevard parisenc, s/d. Oli sobre tela, 23,5 x 32. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza AMAT PAGÈS, Josep. Quai de la Gare, 1934. Oli sobre tela, 60 x 73. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
22
SALA 4 CLARÀ AYATS, Josep. L’ esclava, s/d, bronze, 82cm altura. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza LOBRE,Maurice. Tocador de Jacques-Émile Blanche, 1888. Oli sobre tela, 80 x 85. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid MANGUIN, Henri. El descans de la model, 1905. Oli sobre tela, 80,7 x65,7. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid HOLSOE, Carl Vilhelm. Dona amb fruitera, c.1900-1910. Oli sobre tela, 48 x 51. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid GRANER ARRUFÍ, Lluís. Jove en un interior, s/d. Oli sobre tela, 116 x 80. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid SUNYER I DE MIRÓ, Joaquim. Dona davant del mirall, 1948. Oli sobre tela, 55 x 38. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza BARRAU BUÑOL, Laureà. Noies en un interior, s/d . Oli sobre tela, 96,5 x83. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid SALA 5 BARANOV-ROSSINÉ, Vladimir. Adam i Eva, 1912. Oli sobre tela, 155 x 219,7. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid GRAU SALA, Emili. Noia en un jardí, 1933. Oli sobre tela, 150 x 50. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza GAL, Menchu. Ibiza, s/d. Oli sobre tela, 81 x 100. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza PRUNA, Pere. Nu al jardí, 1963. Oli sobre tela, 60 x 81. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
23
COROT, Jean-Baptiste-Camile. El bany de Diana (La font), 1869-1870. Oli sobre tela, 72,1 x 41. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid MORISOT, Berthe. Pastora nua estirada, 1891. Oli sobre tela, 57,5 x 86,4. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid BERNARD, Émile. Banyistes, 1889. Oli sobre tela, 47 x 57,2. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza, en depósito en el Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid SALA 6 MEIFRÈN ROIG, Eliseu. Malvarrosa. Valldemossa, s/d . Oli sobre tela, 81 x 101. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid CLAVÉ I SANMARTÍ, Antoni. El tafaner, s/d . Oli sobre tela, 130 x 140. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza MEIFRÈN ROIG, Eliseu. Pati, s/d, Oli sobre tela, 49 x 62 cm. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid FERRATER I FELIU, Antoni. Casa, jardí i nena, s/d . Oli sobre tela, 48 x 65. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid MONET, Claude. La casa entre les roses, 1925. Oli sobre tela, 92,3 x 73,3. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid KOKOSCHKA, Oskar. Flors en un gerro, 1961. Aquarel·la sobre paper, 65 x 47. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid KOKOSCHKA, Oskar. Tulipes i narcissos, 1968. Aquarel·la sobre paper, 64 x49. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
24
SALA 7 MARSH, Reginald. El parc de "The Battery", c.1926. Oli sobre tela, 76,2 x 101,6. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid HILL, John William. Vista de Nova York des de Brooklyn Heights, c.1836. Aquarel·la sobre paper, 48,3 x 85. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid HASSAM, Childe. La Cinquena Avinguda a Washington Square, Nova York, 1891. Oli sobre tela, 56 x 40,6. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza, en depósito en el Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid PÈNE DU BOIS, Guy. Carrer 42, 1945. Oli sobre tela, 81,2 x 66. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza CRÉIXAMS PICÓ, Pere. El flautista, s/d. Oli sobre tela, 90 x 74. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza BROWN, John George. L’enllustrador, s/d. Oli sobre tela, 65,4 x 45,1. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid KUHN, Walt. Noi amb barret de copa, 1948. Oli sobre tela, 58,4 x 53,3. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza, en depósito en el Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid BROWN, John George. Una clientela exigent, 1881. Oli sobre tela, 76 x 63,5. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid BROWN, John George. El perdonavides del veïnat, 1866. Oli sobre tela, 34,4 x 66,7. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid SALA 8 O'KEEFFE, Georgia. Carrer de Nova York amb lluna, 1925. Oli sobre tela, 122 x 77. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
25
ESTES, Richard. People's flowers, 1971. Oli sobre tela, 162 x 92,7. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid NESBITT, Lowell. Dos ponts a Nova York, 1975. Oli sobre tela, 114.3 x 127 cm. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid LASARTE, Mercedes. 405 & Sunset, 1999. Oli sobre tela, 76 x 76. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
26
LES SALES DE L'EXPOSICIÓ
BARCELONA - PARIS - NOVA YORK. D'URGELL A O'KEEFFE.
COL·LECCIÓ CARMEN THYSSEN
PASSADÍS
En el trànsit del segle XIX al segle XX la societat va viure grans canvis
que van influir tant en la transformació de les ciutats com en l’aparició
de nous hàbits socials. Barcelona, Paris i New York han estat les ciutats
convidades a la construcció d’aquest relat estètic. La mirada d’artistes
com ara Urgell, Pursals, Barnades, Pissarro, Loiseau, Brown, Marsh,
O’Keeffe... ens deixen el seu testimoni pictòric.
Barcelona encapçala la modernitat i el progrés de les ciutats
mediterrànies, mirant sempre cap a Europa. París representa el far de
l’espiritualitat, per on passen gairebé tots els artistes que formen part
de l’exposició, i Nova York es consolida com la ciutat que obre les
portes al futur alliberat de l’ancoratge de la tradició.
La ciutat convida a viure i gaudir instants diürns i nocturns. Els seus
carrers esdevenen aparador i passarel·la de les noves tendències,
sobrevenint emblema de modernitat.
Els artífexs de tots aquests canvis foren, sens dubte, els seus habitants,
que ens permetran també entrar en la intimitat de la llar, dels
pensaments, dels desitjos que es dibuixen darrere les parets dels grans
edificis. De portes endins serà un recorregut per les estances de la casa,
serà estar en companyia de les muses que les habiten i serà també
retrobar el paradís perdut en la pau dels jardins domèstics. Corot,
Morisot, Holsoe, Monet, Meifrèn, Pruna, Clavé... transformaran en color
tots aquests instants de complicitat.
27
SALA 1
En el context de transformacions econòmiques i socials, que a mitjans
del segle XIX modificaren la societat europea, es defineix el concepte de
revolució industrial, que comportà el triomf del capitalisme i de la
societat burgesa.
Fonamentalment els canvis que van alterar radicalment la forma de vida
van ser el creixement de la població, la revolució agrícola, la revolució
del transport i del comerç, l’aplicació de la ciència a la indústria...
Aquests canvis demogràfics, econòmics i tecnològics van generar
transformacions socials de gran abast: la conversió de comunitats rurals
en urbanes i l’aparició de noves classes socials.
SALA 2
Barcelona, una ciutat viscuda
L’organització de l’Exposició Universal de 1888 mostra al món una
Barcelona moderna que li aporta un ambient cosmopolita. Va ser el punt
culminant d’una llarga i positiva evolució de la societat catalana. Un nou
horitzó de progrés i prosperitat feia veure el futur amb optimisme. Els
barcelonins van viure una transformació urbanística al mateix temps que
es propagaven unes noves formes de vida, oci i relacions socials, que
convivien amb la tradició.
28
SALA 3
Paris, instants eterns
Fins a mitjans del segle XX París serà l’epicentre de l’art occidental.
Tenia una colònia d’artistes establerts a la ciutat i escoles vinculades a
alguns dels millors pintors del moment. Per a cadascun d’aquests
artistes, París serà un indret que els definirà la trajectòria. La seva
història, els seus carrers i edificis emblemàtics quedaran immortalitzats
en les teles de molts que es van sentir atrets per la ciutat de la llum.
SALA 4
De portes endins
De l’espectacle del carrer a la intimitat de la casa, del moviment
incessant i el garbuix, a la tranquil·litat i el silenci. Els millors pintors
d’interiors del moment, Holsoe, Lobre... amb els seus pinzells obren la
porta i esdevenen confidents de les estances, de la quotidianitat més
íntima que desperta la poètica dels espais.
SALA 5
Baranov convida a fer memòria de la pèrdua del paradís, anhel retrobat
en la pau i la calma del temps que reposa en la intimitat del jardí. Corot
i Morisot evoquen la força de la tendresa i de la sensualitat femenina,
vitrina del desig de ser i d’estar en comunió amb el món. A aquests
indrets mitològics, bucòlics els acompanyen d’altres de reals, carnals,
com els proposats per Bernard, Pruna o Grau Sala.
29
SALA 6
El jardí pren el protagonisme. El vincle inevitable amb la natura, la
bellesa i la fragilitat, malgrat ens hàgim passejat per la ciutat més
cosmopolita, pot quedar resumit en un ram de flors, síntesi de l’hàbitat
poètic, de l’efímer, com la vida mateixa. El color esdevé metamorfosi de
la flaire.
SALA 7
New York, projecció cosmopolita
La ciutat de Nova York es transforma al segle XIX i passarà a ser, el
1835, la ciutat més gran dels Estats Units. Els artistes s’inspiraran en
escenes de vivències quotidianes, històries urbanes... Relacions de barri
com les que pinta John G. Brown, plasmen l’arribada de la immigració. El
temps dedicat a l’oci, actors, músics, el triomf de l’espectacle, ja sigui a
l’escenari o al carrer mateix, impregnaran les teles de Kuhn, Guy Pène
du Bois, Marsh...
SALA 8
Les llums enigmàtiques d’O’Keeffe, el fotorealisme de Nesbitt i Estes,
obren la porta de la ciutat en la qual els somnis es podien convertir en
realitat.
La promesa d’un nou món preludiat per Dvorak. Un fanal enigmàtic i
una lluna blanca que il·lumina la ciutat que no dorm i, tanmateix, no
deixa de somniar. Una ciutat que ha conquerit la nit, com la pinta
Lasarte.
30
DILLUNS MUSICALS A L'ESPAI CARMEN THYSSEN
Per tercer any consecutiu l'Espai Carmen Thyssen ofereix microconcerts gratuïts, amb l'entrada de l'exposició, dins de l'Espai Clàssic de la 53. edició del Festival de la Portada Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. A les 17 hores.
Al programa, música de Bach i Sainz de la Maza amb els instruments de corda com a protagonistes. I amb el violoncel elèctric com a novetat d'aquesta edició.
Dilluns, 20 de juliol Dolors Vidal, violoncel
SUITE nº1 per a VIOLONCEL de J.S.BACH
Dilluns, 27 de juliol David Morata, violí PARTITES per a VIOLI de J.S. BACH
Dilluns, 10 d’agost Jaume Olivé, guitarra SUITE PLATERO y YO per a guitarra de REGINO SAINZ DE LA MAZA
Dilluns, 17 d’agost Jordi Ortega, violoncel elèctric SUITE nº3 per a VIOLONCEL de J.S. BACH
31