barÇa: femenÍ, plural · 6 7 barçafemeníplural 2013. jornada creixement a través de l’esport...
TRANSCRIPT
BARÇA: FEMENÍ, PLURAL
3
#BarçaFemeníPlural
2
L’APORTACIÓ DEL FC BARCELONA A LA CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA DONA
PROGRAMA
El Grup Edelmira Calvetó organitza el 8 de març a l’Auditori 1899 una jornada que, sota el nom de Barça: femení, plural, pretén donar visibilitat a la dona a través de l’esport, valorar l’aportació dels esports amateurs i destacar la potència de la marca en femení
Ponències:“Marca en femení”
Ponència:“Comunicació igualitària, el repte de les relacions interpersonals””
Cloenda
Taula rodona:“Liderant amb l’exemple, apostes clares”
Storyteller:“Resum visual de la jornada”
Moderat per: Marta Carreras
El Dia Internacional de la Dona es torna a celebrar al FC Barcelona amb diverses accions dedicaces a reivindicar el paper de les esportistes del Club i posar de manifest la importància d’impulsar i promoure la participació de la dona en aquest àmbit de la societat. Donant continuïtat a la jornada que es va celebrar l’any passat sota el títol És futbol, i és femení’, en aquesta ocasió es vol incidir, entre altres aspectes, en el paper dels esports amateurs com a instruments per a la incorporació de la dona al món de l’esport i la construcció de la marca personal en l’esport femení. La primera taula rodona comptarà amb la participació de les jugadores del futbol femení Sandra Paños i Alèxia Putellas, i del director de Relacions Institucionals del Barça i exjugador Guillermo Amor, que compartiran sen-sacions i experiències de la seva vinculació blaugrana i dels diferents camins que els van portar al Barça.
En el decurs de les ponències es comptarà amb la presència d’Alexandra Etel, que anirà elaborant en dife-rents panells un resum visual de la jornada.
La presència de la dona en els esports amateurs del FC Barcelona centrarà la segona xerrada, amb la partici-pació de diferents esportistes i jugadores dels equips amateurs del Club que exposaran les seves experiències.
Gemma Cernuda “Marcas valientes”Experta en branding i comunicació en femení
Arancha Ruiz“Dones que marquen”Consultora de Marca Personal, Talent i Headhunting
Estrella Montolío Doctora i catedràtica de Lingüís-tica Hispànica a la Universitat de Barcelona
Maria Teixidor Secretària de la Junta Directiva del FC Barcelona i presidenta del Grup Edelmira Calvetó
Julieta Verrier Director of Marketing, Brand Management, Corporate. Stanley Black & Decker
Jaweria AliGillette Brand Director
Després de les dues primeres taules rodones, la di-rectora de la Fundació Barça, Mària Vallès, presentarà l’estudi sobre les discriminacions, barreres i eleccions en què es troben les dones en la pràctica esportiva. La creació i el desenvolupament de la marca personal en l’esport femení també estarà present a la jornada de la mà de dues especialistes en la matèria com són Gemma Cernuda i Arancha Ruiz.
Barça: femení, plural també tindrà el seu espai dedicat al paper dels patrocinadors en l’esport femení, amb les ponències de representants de dos dels principals patrocinadors del Club: Stanley, primer patrocinador en la història del Barça Femení i Gillette, que ha fet una campanya publicitària de gran impacte per canviar els estereotips masculins.
La darrera ponència de la sessió girarà al voltant de la comunicació igualitària i el llenguatge inclusiu, a càrrec d’Estrella Montolío.
En el decurs de l’acte també es lliurarà el Premi Edel-mira Calvetó a dones que van ser pioneres en el món del bàsquet: Encarna Hernández, més coneguda com La Niña del Gancho, i Maria Planas, l’entrenadora que va contribuir decisivament al salt qualitatiu del bàsquet femení.
Presentació de l’informe de la Fundació:“Dones esportistes: discriminacions, barreres, eleccions”
Mària Vallès Directora general de la Fundació del FC Barcelona
BenvingudaJosep Maria Bartomeu President del FC Barcelona
Maria Teixidor Secretària de la Junta Directiva del FC Barcelona i presidenta del Grup Edelmira Calvetó
Alexandra Etel Aquitecta d’innovació
Taula rodona:“Un estil, diversos camins”
Guillermo Amor Director de Relacions Institucio-nals del FC Barcelona i del futbol formatiu professional
Sandra Paños Jugadora del FC Barcelona Femení
Alexia Putellas Jugadora del FC Barcelona Femení
Taula rodona:“El sabor dels èxits amateurs”
Anna Bové Atleta del Barça
Daniela Blanco Patinadora del Barça
Camila Maldonado Capitana del Barça de voleibol
Florencia Samaja Jugadora del Barça d’hoquei herba
Sheila Dixon Jugadora del Barça de bàsquet
5
#BarçaFemeníPlural
4
El GEC està integrat per Maria Teixidor, sor Lucía Caram, Roser Tiana, Cristina Fàbregas, Susana Monje i Marta Unzué
El nom d’Edelmira Calvetó, la primera sòcia del FC Bar-celona, va ser l’escollit per anomenar el grup de treball que va crear la Junta Directiva el 2011 a instàncies de les dues dones que en aquella època n’eren membres, l’exvicepresidenta econòmica Susana Monje i Pilar Guinovart. L’objectiu del grup és recuperar la memòria històrica de la dona barcelonista, reivindicar el paper de les sòcies, impulsar el protagonisme de la dona dins el Club i reflexionar sobre el paper de la dona en l’esport.
Aquest grup està presidit actualment per Maria Teixidor, directiva i secretària de la Junta Directiva, i integrat per sor Lucía Caram, patrona de la Fun-dació; Roser Tiana, membre de la Comissió Social; Cristina Fàbregas, presidenta de la Penya Barcelo-nista Sallent i secretària de la Federació de Penyes Blaugrana del Bages, el Berguedà i la Cerdanya; Susana Monje, exvicepresidenta econòmica, i la futbolista Marta Unzué, ex capitana del Barça.
La primera acció que va liderar el grup va ser la Llotja Presidencial integrada únicament per do-nes barcelonistes, al març del 2011, en un partit de Lliga davant el Saragossa.
Aquella imatge va fer la volta al món i va perme-tre visualitzar la voluntat de la junta de reivin-dicar el paper històric de la dona barcelonista i, en especial, la figura d’Edelmira Calvetó, de la qual molts socis van tenir coneixement gràcies a aquella iniciativa. El Grup Edelmira Calvetó es reuneix periòdicament per impulsar accions vin-
GRUP EDELMIRA CALVETÓ
Un grup de treball per recuperar la memòria històrica de la dona barcelonista i que porta el nom de la primera sòcia del Barça
culades a la seva missió, entre les quals destaca el lliurament del Premi Edelmira Calvetó a dones que han contribuït a fer barcelonisme i als valors del Barça. A més, el grup impulsa la presència de la dona als canals de comunicació del Club, promou la visibilitat de les esportistes en l’activi-tat de l’Entitat i la participació de les sòcies en els tallers de cocreació, taules rodones, jornades i debats sobre el paper de la dona a la societat i al Club, o en les sessions encaminades a promoure noves idees per augmentar la participació de la dona en el nostre Club.
6 7
#BarçaFemeníPlural
2013. Jornada Creixement a través de l’esport femení d’equip.
2011. Llotja femenina FC Barcelona - Saragossa.
2018: Dia Internacional de les Dones. Jornada És futbol, i és femení.
2016. Primer taller amb sòcies. 2017. Segon taller amb sòcies.
2014. Inauguració de l’espai de Futbol Femení al Museu.
2018. Laboratori d’idees.
TALLERS DE COCREACIÓACCIONS DEL GEC
8 9
#BarçaFemeníPlural
PREMIS EDELMIRA CALVETÓ
PREMIADES 2019
El Premi Edelmira Calvetó distin-geix aquelles persones o col·lec-tius que han treballat per la igualtat i el reconeixement de la dona.
2014: Sor Lucía Caram i l’equip femení de futbol.
2016: Presidentes de penyes Maria Antònia Milà i Jordina Font.
2017: Equip d’hoquei herba Mamis Culeres.
2018: Pioneres del periodisme esportiu televisiu (Mari Carmen Izquierdo, Mercedes Milà, Olga Viza, Isabel Bosch i Imma Pedemonte).
ENCARNA HERNÁNDEZ MARIA PLANAS Nascuda a Llorca el 1917, va començar a jugar a bàsquet al seu barri amb 13 anys, però també va practicar altres esports com el ciclisme o l’atletis-me. No era gens alta (154 cm), però va aprendre la tècnica que li va valdre el renom de La Niña del Gancho.
Va guanyar el primer Campionat de Catalunya de bàsquet femení la temporada 1935/36 sense perdre cap partit. El 1944 va fitxar pel FC Barcelo-na i hi va jugar fins al 1953, quan es va retirar, als 36 anys. Va ser la primera entrenadora d’Espanya i també va ser de les primeres dones a tenir el permís de conduir a Barcelona.
Nascuda al 1936, amb 14 anys es va apuntar a jugar a bàsquet a la Penya Esportiva Montserrat (PEM), el club del barri del Guinardó de Barcelona. La Maria és l’única dona a Espanya que ha estat seleccionadora de la selecció espanyola de bàsquet entre els anys 1979 i 1984, i va ser, durant diversos anys, entrenado-ra també de la selecció catalana.
A la dècada dels setanta entrena el PEM i, posterior-ment, s’incorpora com a entrenadora del Picadero, amb el qual assoleix els seus tres primers títols de Lliga i de Copa de la Reina. Després de passar per les seleccions espanyola i catalana, torna a la competi-ció de clubs i conquereix tres Lligues i quatre Copes amb el Tortosa. Posteriorment, amb la consecució l’any 1990 d’una nova Lliga amb el Masnou, arrodo-neix el seu brillant palmarès, on suma set títols de Lliga i set Copes de la Reina.
2014. Sor Lucía Caram.
2016. Les presidentes de penyes Maria Antònia Milà i Jordina Font.
2018: Pioneres del periodisme esportiu televisiu (Mari Carmen Izquierdo, Mercedes Milà, Olga Viza, Isabel Bosch i Imma Pedemonte).
2017. Mamis Culeres de l’hoquei herba.
2014. Barça Femení.
11
#BarçaFemeníPlural
10
Una relació històrica que ha superat els obstacles socials
Si avui parlem de la relació entre el Club i les dones és perquè, actualment, al món occidental les dones tenen un paper reconegut a la societat, en una clara tendència cap a la igualtat de les persones, independentment del seu sexe. Aquesta és una realitat ben evident ara, però tots som conscients que arribar a aquest punt ha estat un camí llarg i gens fàcil, i que s’han hagut de superar molts prejudicis que qüestionaven la igualtat entre homes i dones.
El món de l’esport no s’escapava d’aquesta dinàmica. Més encara, durant molt de temps l’esport es podia considerar un terreny
exclusivament masculí, sobretot pel que fa a la pràctica esportiva. Les referències a les dones eren com a simples espectadores, les quals, amb la seva presència, contribuïen al lluïment dels esdeveniments esportius. A més, hi havia tractats mèdics que desaconsellaven la incorporació de les dones a la pràctica esportiva, perquè es creia que les podia perjudicar en el moment d’esdevenir mares.
Sortosament aquestes concepcions han canviat. Però les mentalitats no canvien d’un dia a l’altre, sinó que segueixen un camí lent. I fa falta gent que empenyi aquests canvis.
EL BARÇA I LA DONA
L’esport femení del Barça viu el millor moment de la seva his-tòria, però 103 anys enrere el Club no tenia cap presència femenina. Edelmira Calvetó es va convertir en la primera sòcia del Club
LA PIONERA QUE VA MARCAR EL CAMÍ
Edelmira Calvetó Alsamora va néixer a Barcelona l’1 de juliol del 1884, quinze anys abans de la fundació del FC Barcelona, una entitat integrada de manera exclusiva per homes que volien practicar el futbol. El 1902 els primers Estatuts del Club van dictaminar oficialment que només podien ser socis blaugrana los varones españoles o extranjeros, una normativa que els Estatuts del 1911 van ratificar.
I és que a la primeria de la dècada dels anys deu l’afició pel futbol continuava sent exclusivament masculina, però Edelmira Calvetó era un cas especial. Quan va començar a assistir als partits del Barça al carrer Indústria, acompanyada del seu marit, Pere Ollé, i un amic, va sentir alguna cosa es-pecial. Els dos homes ja eren socis barcelonistes, i Edelmira va decidir que també ho havia de ser, per-què a ella li agradava el futbol i vibrava amb aquell esplèndid equip dels Forns, Wallace i Comamala.L’any 1912 Edelmira va demanar a un amic seu, el jugador barcelonista Francesc Armet Pacan, que l’ajudés a ingressar al FC Barcelona. Pacan li va contestar que ho sentia, que la norma impe-
dia a les dones ser sòcies barcelonistes. Davant d’aquesta negativa la Calvetó no es va rendir i va continuar insistint una vegada i una altra. Finalment el seu esforç va tenir recompensa i l’1 de gener del 1913, sota la presidència de Joan Gamper, Edelmira Calvetó va ser admesa als 28 anys com a sòcia barcelonista.
D’aquesta manera, la norma aparentment ina-movible que consagrava la masculinitat del FC Barcelona va quedar esmicolada davant la fèrria força de voluntat d’una dona menuda però com-bativa que moriria als 75 anys sent encara sòcia del Barça.
12 13
#BarçaFemeníPlural
ANNA MARIA MARTÍNEZ SAGI, LA PRIMERA DIRECTIVA
Es tracta d’Anna Maria Martínez Sagi, directiva l’any 1934 i alho-ra atleta del Club. Tenia 27 anys i encarnava un model de dona independent i moderna.
Anna Maria Martínez ens porta un perfil de la dona activa dels sectors més avançats de l’època. Era una poeta, escriptora i periodista que escrivia sobre l’esport i la dona al diari de Josep Suñol, La Rambla, i que tenia un discurs ben definit. Era un prototipus de dona moderna i culta que no volia renunciar a l’esport. La seva militància feminista i republicana li va costar enfrontaments i exili. Pionera fa quasi un segle, ara seria una dona del nostre temps.
Nascuda al carrer Bailén de Barcelona el 19 de febrer del 1907 dins d’una família acomodada, el seu pare, Josep Martínez Tatxé, era un ric empresari tèxtil, conegut pro-motor de l’esport català i tresorer del FC Barcelona entre el 1917 i el 1919 sota la presidència de Joan Gamper. La seva mare, Consol Sagi, era germana del cèlebre baríton Emili Sagi Barba, pare a la vegada del gran jugador del Barça Emili Sagi Barba (1916-19 i 1922-32). Així doncs, la vinculació familiar d’Anna Maria amb el FC Barcelona no podia ser més gran: filla d’un directiu del Club, cosina d’un crac de l’època i, a més, germana d’un altre jugador barcelonista, Armand Martínez Sagi, que va defensar la samarreta barcelonista entre els anys 1919 i 1925.
FITXA DOCUMENTAL
‘LA SAGI, UNA PIONERA DEL BARÇA’
El FC Barcelona recupera la seva memòria amb la docuficció que s’estrenarà properament, i que amb el nom de La Sagi, una pionera del Barça ha coproduït juntament amb Televisió de Catalunya i Minoria Absoluta.
La Sagi, una pionera del Barça vol recuperar la memòria d’una persona tan extraordinària com oblidada. Nascuda en un família benestant, ja lligada al Barça dels primers temps, Anna Maria Martínez Sagi va aprofitar el moment històric excepcional de la Segona República per desafiar les convencions i lluitar per la independència pròpia i, per extensió, de les dones.El caràcter, la determinació i una relació amorosa la van marcar tota la vida impulsant-la a les més altes fites, però també a la infelicitat més gran.
En el documental l’actriu Anna Sahun es posa en la pell d’Anna Maria Martínez Sagi per recórrer les seves passes i buscar qui la va conèixer i qui va estudiar la seva obra, per tal d’entendre la figura de la primera dona que va ser membre d’una directiva del Barça.
Direcció: Francesc Escribano i Josep Serra
Guió: Juan Manuel de Prada i Francesc EscribanoAmb: Anna Sahun, Clara Segura i Núria Valls
Direcció de fotografia: Marc Juan
Edició: Roger Gispert
Grafista: Guayarmina Amador
Producció executiva Minoria Absoluta: David Felani
Direcció executiva TV3: Montse Armengou
Direcció de producció Minoria Absoluta: Mireia Gaitán
Producció executiva TV3: Muntsa Tarrés
Producció executiva FC Barcelona: Josep M. Farràs
Producció: Lucia Sances, Marta Vilarrasa
14 15
#BarçaFemeníPlural
LA PRIMERA EMPLEADA (1914)
LA PRIMERA INTÈRPRET D’UNA CANÇÓ DEDICADA AL BARÇA (1925)
LA SEGUIDORA MÉS ACÈRRIMA
LA PRIMERA EMPLEADA FIXA
La primera empleada femeni-na de la història del Barça —i és una llàstima que no s’hagi registrat el seu nom— va ser la portera de l’edifici de les oficines del Club, al número 9 de la Rambla de Canaletes. La dona, una vídua recent amb fills menors d’edat, va ser contracta-da per la Junta Directiva bar-celonista el 4 de maig del 1914 per cinc pessetes al mes «para cuanto sea útil». Així mateix, el fill gran de la portera també va ser contractat com a empleat del Club, que li va concedir una bestreta de vint pessetes. Val a dir que el FC Barcelona es va comportar d’allò més bé amb aquesta dissortada família.
L’any 1925 Mercedes Serós va interpretar la cançó La Barce-lonista, obra dedicada al FC Barcelona amb motiu d’haver guanyat la final del Campionat d’Espanya de l’any 1925.
La seguidora barcelonista més constant que ha conegut la història del Club va ser Maria Dinarés, qui, de jove, es va casar amb una gran figura del mític Barça dels anys 20, Vicenç Piera. La senyora Dinarés sempre viatjava amb l’equip i quan, el 1960, va morir el seu marit, con-tinuà amb la tradició de rondar per on calgués donant suport al seu estimat club. Tothom la coneixia com la Vídua Piera i arribaria a seguir l’equip en el decurs de mig segle, sense importar-li que, molts cops, era l’única dona o l’única seguidora. El 1971, la senyora Di-narés va donar un decidit suport a l’incipient futbol femení blaugrana en acceptar la presidència de la Penya Femenina Barcelonista.
La primera empleada femenina en plantilla del FC Barcelona va ser la telefonista Trinidad Turmo, donada d’alta el 15 d’agost del 1960. Mai abans cap dona no havia treballat al Club de manera fixa. Posterior-ment, l’1 de gener del 1961, van ser contractades María Cutillas, Juana Giménez i María Llopis. Trini, com tothom la coneixia, va ser un exemple de treballadora abnegada i discreta que ho va donar tot pel Club sense rebre cap reconeixe-ment públic, malgrat que els seus companys i els jugadors l’aprecies-sin moltíssim. Es va jubilar el juny del 1979, després d’haver contestat totes les trucades telefòniques al FC Barcelona a les seus socials de Pau Claris, la Masia i Arístides Maillol.
16 17
#BarçaFemeníPlural
Al febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona va canviar el seu nom pel de Penya Femenina Barcelonista, i va rebre suport material i econò-mic per part del FC Barcelona, encara que va continuar sense dependre orgànicament del Club. Amb tot, gràcies a aquest canvi aquelles futbolis-tes ja van poder portar la samarreta blaugrana, però sense lluir encara l’escut de l’Entitat.
A l’octubre del 1980 el futbol femení es va integrar a la Federació Espanyola de Futbol. La primera Copa de la Reina es va disputar l’any 1983, i la pri-mera Lliga, la temporada 1988/89. El 26 de juny del 1994 el Club Femení Barcelona (nou nom de les blaugranes) va conquerir la primera Copa en derrotar a la final l’Oroquieta Villaverde de Madrid per 2-1. Finalment, el 26 de juny del 2002 el Club Femení Barcelona va passar a ser una secció més del Club, i es va anomenar FC Barcelona femení.
Malgrat l’encomiable tasca de l’entrenadora Natalia Astrain (que va dirigir l’equip el 2005 en l’anhelat ascens a la Superlliga), els primers anys d’aquesta nova etapa van ser complicats.
SENSE RECONEIXEMENT FEDERATIU
Amb l’arribada de l’entrenador Xavi Llorens el 2006 el futbol femení barcelonista va iniciar una trajectòria ascendent i exitosa que va ajudar a incrementar el palmarès fins a les quatre Lligues, sis Copes de la Reina i nou Copes de Catalunya.
A l’estiu del 2015 el futbol femení blaugrana va fer un pas més amb la professionalització del primer equip. Consagrat com un referent en l’àmbit estatal, el Barça té l’objectiu a mitjà ter-mini de convertir-se en un aspirant a ser campió d’Europa. L’aposta pel futbol femení ha continuat en les darreres temporades amb fitxatges com el de Lieke Martens, que el 2017 va guanyar l’Euro-peu amb Holanda i va ser escollida jugadora de l’any per la UEFA i The Best per la FIFA.
Aquest estiu, l’equip femení va compartir prota-gonisme amb el primer equip durant la gira pels Estats Units i va estrenar el primer patrocina-dor en la samarreta de la seva història, Stanley, marca líder d’eines i seguretat, establint un nou estandart en la comercialització del futbol i l’es-port femení que afavoreix el seu creixement.
DE LA INTEGRACIÓ AL CLUB AL PROFESSIONALISME
El 25 de desembre del 1970, gràcies a una iniciati-va de la jugadora Imma Cabecerán, es va disputar al Camp Nou el primer partit del Barça femení, amb la UE Centelles com a rival. L’entrenador va ser el llegendari exporter blaugrana Antoni Rama-llets, que ocuparia el càrrec durant més d’un any.
Tanmateix, aquell equip de noies barcelonistes, que no estava reconegut oficialment pel Club, no va poder lluir la samarreta blaugrana ni utilitzar el nom de FC Barcelona. L’onze que va jugar aquell dia de Nadal es va anomenar Selecció Ciutat de Barcelona i va portar samarreta blanca, panta-ló blau i mitges blaugrana. Estava integrat per Mínguez, Gimeno, Gazulla, Vilaseca, Arnau, Jaques, Mayte, Cabecerán, Llansá, Estivill, Fernández, Ortiz, Pérez, Nieto, Ros i Comas.
LES PIONERES I EL PRIMER PARTIT EL 1970
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA DEL FUTBOL FEMENÍ
19
#BarçaFemeníPlural
18
El FC Barcelona té, des dels seus inicis, una visió que va més enllà del futbol i els diferents esports professionals. Des de la seva fundació, el Club va comptar amb diferents disciplines com ara el tennis o el beisbol, tot i que, amb el pas dels anys, actualment són vuit les disciplines integrades en els esports amateurs del FC Barcelona
En el conjunt d’esportistes que configuren aquests esports amateurs és on radica la força de la presència de la dona en la pràctica esportiva bar-celonista. En un col·lectiu de 1.366 esportistes, les dones que participen en els esports amateurs del Barça són un 51%, amb 701 participants.
Els esports amateurs potencien la participació de la dona al món de l’esport i ofereixen l’oportunitat de competir amb els colors del Barça, de mos-trar i divulgar els seus valors, i crèixer personal i esportivament.
El Club s’ha implicat clarament en la progressió dels esports amateurs i en la seva consolidació dins l’activitat de l‘Entitat. Una progressió que im-plica una major participació de la dona tenint com a objectiu la consolidació dels equips femenins en un futur.
Aquest ha estat el pas que va fer en el seu dia el futbol femení del Barça i que ha anat acompa- nyat d’una més gran presència mediàtica i ressò de la seva activitat i de les competicions en què participa.
ELS ESPORTS AMATEURS, LA FORÇA DE LA DONA ESPORTISTA BLAUGRANA
21
#BarçaFemeníPlural
20
SÒCIES
JUGADORES DE FUTBOL
SECCIONS AMATEURS
EMPLEADESPENYISTES
EVOLUCIÓ % DONES SOBRE EL TOTAL DE SOCIS
37.863
22
86
9
21
55
244 62
255
701
327
179 107
10
7092
45.320
26,6%
28,3%
1913
0,14
%
1939
4,27
%
1948
2002
16,5
6%
23,6
0%
2006
2007
23,1
2%
2009
23,0
7%
2010
23,3
0%
2011
23,6
0%
2012
24,3
4%
2013
24,8
8%
2014
24,8
0%
2015
25,7
3%
2016
26,2
%
2017
2018
26,4
%
26%
26,6
%
TOTAL SOCIS: 142.323
TOTAL PENYISTES: 160.041
1r EQUIP
ATLETISME
HOQUEI GEL
FIXOS DISCONTINUS
PATINATGE
PERSONAL CONTINU JUGADORES I STAFF
44% TOTAL 558
9% TOTAL 654
24% TOTAL 89
VOLEIBOL FEMENÍ
TOTAL
TOTAL
BÀSQUET FEMENÍ HOQUEI HERBA
RUGBI
EQUIPS FORMATIUS
TOTAL
EL BARÇA I LA DONA EN XIFRES
23
#BarçaFemeníPlural
22
El FC Barcelona, a través de la seva Fundació, treballa activament a tot el món en programes d’inclusió social i de gènere per fomentar la igualtat
El FC Barcelona, a través de la seva Fundació, treballa activament a tot el món en programes d’inclusió social i de gènere per fomentar la igualtat.
La Fundació impulsa la metodologia FutbolNet com a una eina molt eficient per obtenir uns bon resultats d’integració i comportaments en comunitats i entorns vulnerables. Especialment en l’àmbit internacional, s’ha fomentat l’equitat de gènere en contextos singulars i en uns entorns on la flexibilitat de FutbolNet ha estat clau per oferir activitats esportives i educatives que s’han convertit en models igualitaris per a les participants més joves.
Els efectes de l’esport poden ser d’una importància rellevant per a tots els infants i joves. Mentre juguen, els infants exploren, descobreixen i creen. I, a la vegada, desenvolupen habilitats
socials, aprenen a expressar les seves emocions i guanyen confiança en les seves capacitats.
La Fundació FC Barcelona també ha impulsat diferents treballs encaminats a estudiar i divulgar la situació de la dona en el camp esportiu, com és el cas del realitzat amb el títol de “Dones esportistes: Discriminacions, barreres, eleccions”, sobre la discriminació que pateixen les dones en la pràctica dels esports d’equip, de les barreres que han de superar i les eleccions que cal efectuar.
En aquest estudi qualitatiu es tracten diferents aspectes relacionats amb la dona i l’esport, com la participació en els esports amateurs com a factor lúdic; la discriminació que pateixen les dones en la seva pràctica dels esports d’equip; i el pes que té el període d’infància i adolescència, com l’època que marca notablement l’itinerari esportiu a cobrir.
DONES ESPORTISTES: DISCRIMINACIONS, BARRERES, ELECCIONS
MÉS QUE UN CLUB