baix empordà digital · baix empordà digital número 5 - any i -març 2014 revista digital...

Baix EmpordàDigital

número 5 - any I -Març 2014

www.revistabaixemporda.cat

Revista digital d’informació comarcal

El final del Carnavaldóna pas a la primavera

Quatre guixolenquesexposen al Parlamentde Catalunya pàg. 34

S’enceta la XXI edicióde Pals i la Cuina del’Arròs pàg. 46

Miquel Martín,‘escriptor decapçalera’ aPalafrugell pàg. 22

L’escola RuizGiménez reprènel nom popularde ‘La Vila’pàg. 11

Ens han deixat dosreferents comarcals:Ricard Herrero iAntoni Delgadopàg. 14 i 16

Torroella acull les9es Trobades deMúsica Mediterràniapàg. 36

Mostra escultòricaal Parc dels Estanysde Castell-Platjad’Aropàg. 32

Els cuiners de laGaroinada estroben a Tamariupàg. 42

Els principals carnestoltes van dur a terme diferents activitats on han destacat les rues de carros-ses i comparses, amb la seva habitual lluentor de disfresses, ritme i frenesia musical. Castell-Platjad’Aro, Palamós i Sant Feliu, com sempre, han estat els principals protagonistes, acompanyats deles celebracions a Calonge-Sant Antoni, Santa Cristina o Torroella, entre d’altres. pàg. 4

Els abrics a l’armari iles millors menges a la taulaEnterrada la sardina dels Carnavals,La població ja comença a guardar els

tabards i les mantes de llana als armaris de les golfes o al quarto delsmals endreços. Ja comencem a veure camises sense màniga i faldilles

tirant a curtes. Es respira de nou aquell aire primaveral que fa que la gent facimés vida al carrer i els qui regenten comerços guarneixen amb més zel elsaparadors, els restauradors comencen a tenir obert tota la setmana, matí,migdia i vespre, els hotels ultimen els darrers retocs, les agències de venda illoguer actualitzen les seves promocions a internet, o bé els professionals peral manteniment d’habitatges apleguen comandes per a arranjaments i refor-mes. Tots plegats, es freguen les mans de què aquesta sí que ha de ser latemporada de la remuntada econòmica. Val més no perdre l’esperança i nofer cas de les veus més escèptiques ja que, per demanar, que no quedi.

Tot plegat ha vingut precedit de les primeres campanyes gastronòmiques:garoinades, olles de peix, sopars maridats, i a les quals ja s’hi afegeix la cuinade l’arròs de Pals, i ben aviat la cuina de l’horta de Forallac, les jornades gas-tronòmiques de la clova de Torroella-l’Estartit o la gamba de Palamós. Comtambé ja s’enllesteix la programació de les Festes de Primavera de Palafrugello de la diada de Sant Jordi arreu del país, entre moltes altres celebracions.

Ha estat així des de fa dècades: al bon temps, bona cara, ja que s’incre-menten els ingressos i fa més goig de passejar i començar a apropar-se alsidíl·lics racons del litoral per copsar de primera mà l’estat de la sorra i la tem-peratura de l’aigua. Sempre ve de gust que el sol llueixi a l’horitzó, quearbres i plantes esclatin de flors acolorides i que els ànims pugin de to. Araja podem dir allò de què “la primavera, la sang altera”; aviat direm que “al’estiu, tota cuca viu”.

Baix Empordà Digital - 3

Editorial


Subscriu-te gratuïtamentenvia el teu nom i cognoms a:[email protected]

Anuncia el teu negoci al millor preu:Tels. 647 17 74 04 - 646 55 49 23

Edita: Revista del Baix Empordà

Editor: Gerard Xarles i Batlle

Coordinador: Paulí Martí Balland

Publicitat:Tels. 647 177 404 - 646 554 923

Col·laboradors: Pere Collell, Paco Dalmau,Glòria Jara, Ramir Lacasa, Rosa M. MasanaLluís Molinas i Falgueras, Víctor Puo,Ramon Ribas, Pau Roig, Montse Rovira,Merche Sánchez, Pere Subirana, departa-ments de Premsa dels ajuntaments de lacomarca, Diputació de Girona, Generalitatde Catalunya.

Redacció i administració:Carrer López Puigcerver, 14217230 Palamós. Tel. 646 55 49 23

Correu electrònic:

[email protected] EMPORDÀ DIGITAL és el suplementmensual de Revista del Baix Empordà,d’informació general, independent, plural icomarcal. La seva opinió s’expressa mitjançant l’editorial.Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusivadels seus autors.Les persones que apareixen en aquests crèditsno mantenen necessàriament una relaciólaboral amb Baix Empordà Digital.Els textos publicats es poden reproduirlliurement sempre que se’n esmenti la sevaprocedència.Les fotografies i els articles signats poden tenirCopyright © per tant es necessita autoritzacióper a la seva reproducció.

Data publicació: 15 de març de 2014

Propera publicació: 15 de abril de 2014


Ens trobareu a: i a @RBaixEmporda

Baix EmpordàRevista del

La revista cultural més llegidade les nostres contrades.

La trobareu a les llibreries de lacomarca

Més informació:

www.revistabaixempordà.cat


El tema del mes

Els principals carnestoltes decasa nostra van dur a termediferents activitats on han

destacat les rues de carrosses icomparses, amb la seva habituallluentor de disfresses, ritme i frene-sia musical. Castell-Platja d’Aro,Palamós i Sant Feliu de Guíxols,com sempre, han estat els princi-pals protagonistes. S’hi han afegitaltres rues i celebracions a indretscom Calonge-Sant Antoni, SantaCristina d’Aro, Torroella deMontgrí o a Palafrugell, on les pro-tagonistes són les escoles de laVila, ja que la festa grossa es reser-va per a les properes Festes dePrimavera.

Castell-Platja d’Aro

El dissabte 22 de febrer tenialloc el tret de sortida del Carnaval

a Platja d’Aro amb el Sopar deColles de Carnaval al Palaud’Esports i Congressos, on totesles colles carnavalesques van realit-zar una actuació còmica o bémusical. El 37è Carnaval de Platjad’Aro ha presentat, fins al 5 de

març, una vintena d’activitats ambel carrer com a escenari principal ion la regidoria de Turisme i laFederació de Colles per Carnavalmantenen l’aposta per una festapopular i familiar, ja que gairebétots els actes són gratuïts.

El Baix Empordàcelebra els

carnavals a ritmede disbauxa

i xerinola

BAIX EMPORDÀ

El diumenge 23 va tenir lloc la2a Rua Infantil i Juvenil, amb l’ani-mació de Soylafiesta i refrigerifinal. El mateix dia hi va haver laconcentració de colles locals, ambjocs inflables i exhibició castelleraamb els Minyons de Santa Cristina,per deixar pas al tradicional Canvid’Atributs entre els ReisCarnestoltes de la darrera edició,Ses Felines Majestats Carnestoltesde la Colla Els IV Gats, amb elsd’enguany, Lo Puto Rei Marcelvis iLa Reina Pin-Up, de la Colla ElsCollonuts.

Durant aquest cap de setmana

El tema del mes

Concurs de decoració de carrers a Torroella


Una de les principals activitats del Carnaval deTorroella de Montgrí és el Concurs de

Decoració dels Carrers Comercials, fet que demos-tra que els botiguers torroellencs participen deforma molt activa a les celebracions carnavales-ques. Els guanyadors d’enguany s’han adjudicat através del Facebook de l’Ajuntament (un 50% delresultat final) i del veredicte del jurat escollit (l’altre50%).

Els més ben valorats han estat: les ‘Abelles’ delpasseig de Catalunya, carrer Primitiu Artigas, plaçadel Peix i plaça de la Vila, amb 266 vots, seguitsdels ‘Angelets’ amb 236 vots, els ‘Egipcis’ amb178 vots i els ‘Mariners’ amb 126 vots.

D’altra banda, l’afortunada del sorteig de lesdues entrades per al concert de Gospel Viu! per aldissabte 15 de març, a l’Auditori Teatre Espai Ter,ha estat Mercè Llop Garganta.

es va celebrar la 26a RegataCarnaval Race al Club Nàutic Portd’Aro, amb la participació d’unes400 embarcacions de diversospaïsos i classificatòria per als cam-pionats nacionals d’Optimist iLàser. Va començar igualment elConcurs d’Aparadors de Carnavala disset establiments i dependèn-cies municipals, on van resultar-neguanyadors, per aquest ordre, elscomerços Marco Polo, Galeries Leoi Motos Martí d’Aro.

Els actes es van reprendre eldimecres 26 amb les cercaviles deles llars d’infants municipals i la

botifarrada popular. L’endemà,Dijous Gras, va començar amb la“despertà” a les 7 del matí percontinuar amb el pregó de SesMajestats des del balcó del’Ajuntament i l’arrossada popularal migdia per a un miler de perso-nes. A la gala del 5è Concursd’Habilitats Artístiques ‘Tu de quèvas!’, amb l’assistència de 500espectadors al Palau d’Esports iCongressos, es van declarar com aguanyadors, per aquest ordre: elduo de beat-box Grison i Tuli, lainterpretació del duo folk Edu iDavid, i la proposta d’acroesport

de Jordi&Neus. També es va ator-gar un guardó especial a l’actuaciómés aplaudida pel públic al grupmusical Bipolar. El divendres 28 vatenir lloc una de les novetats d’en-guany, el Carnaval Esportiu, a laplaça del Mil·lenari.

La Gran Rua de Carrosses iComparses, del dissabte 1 demarç, es va obrir al matí amb ladesfilada de les deu colles fora deconcurs. A la tarda va ser el tornde les 68 colles de quinze pobla-cions de les comarques gironines,amb més de 4.500 figurants, i queoptaven als 6.000 euros totals enretribucions. Com a cloenda hi vahaver el ball popular amb LaSalseta del Poble Sec i el lliuramentde premis de la Rua.

El diumenge 2 de març es vanprogramar jocs gegants, Rua deColles Locals a Castell d’Aro, aixícom animació de carrer amb lapercussió de Marrinxos Band i laxaranga de Damm-er. L’Enterra -ment de la Sardina, dimecres 5 demarç, va tancar els actes d’engua-ny amb la sardinada popular.

En l’apartat de premis de laGran Rua, la millor comparasa vaser per a Les Fresques de Palamós,

El tema del mes


La colla Les Fresques de Palamós van ser les pri-meres guardonades en l’apartat de comparses ala 25a edició del tradicional i concorregut Carnavald’Olot, amb el seu ball Scarafaggio, una esceno-grafia inspirada en els escarabats piloters i que queja havia triomfat feia pocs dies a la Gran Rua deCastell-Platja d’Aro, també en l’apartat de com-parses, o bé assolint el tercer lloc en el premi alvestuari al Carnaval de Palamós.

Les dones escarabat de Palamós es van imposargràcies a les seves treballades disfresses i unacoreografia ben coordinada, que va merèixersonors aplaudiments del públic assistent, a més delreconeixement del jurat.

Les Fresques de Palamós primer premi decomparses al Carnaval d’Olot


El tema del messeguides de Els Emmaskaratsd’Olot i la Colla Tramuntana deSant Feliu de Guíxols. A la modali-tat de carrossa petita, es van impo-sar la Colla dels IV Gats de Castell-Platja d’Aro, seguits pels guixo-lencs Els Esperits i Els Trempats. Encarrosses grans es va imposar laPenya Carnavàlia de la Garrotxa,que va precedir Els Pimpons deCastell-Platja d’Aro i Els Marrecs deSant Feliu de Guíxols. Pel que fa acolles locals hi van prendre part: LaXalana del Port, Vas Dat, Qui ensha enredat?, Anem de Conya, ElsDescarrilats, I a tu què t’importa?,Somos los que Somos, SenseLímits, Els Pipas, No me’n Recordoi Els IV Gats; van assolir el primerguardó, Els Pimpoms.

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols va viuredel 22 al 5 de març un Carnavalcarregat de novetats amb un canvide recorregut de la rua, una novadesfilada a Sant Pol i la recuperació

Més de 300 nens i nenes de les escoles bressolde Palafrugell van prendre part el dijous 27

de febrer a la festa de Carnaval, que va començaramb una cercavila a la plaça Nova, per finalitzar al’espai de la Bòbila amb una actuació musical. Elcarnaval infantil ha estat coordinat per l’àread’Educació, la Policia local i els centres partici-pants: escola bressol municipal Els Belluguets, Llard’infants municipal Tomanyí, Llar d’infants SantaTeresa, Llar d’infants Els Cargolets, Escola bressol

Petit Vedruna i Col·legi Sant Jordi.Els alumnes de les escoles bressol de Palafrugell

van realitzar diverses activitats a l’entorn delCarnaval, així, la confecció de disfresses i la diver-sió s’integren dins el seu procés d’aprenentatge.

A partir del 17 de març, al vestíbul del CentreMunicipal d’Educació es presenta una exposicióamb les fotografies realitzades durant la festa, lesquals també es podran veure al web d’Educaciówww.educaciopalafrugell.cat.

Carnaval dels Infants a Palafrugell


El tema del mes

de la Bomba de Carnaval com aelements més destacats.

Catorze anys després que elCentre Excursionista Montclar lacedís a l’Ajuntamant i restés enuns magatzems municipals, la tra-dicional Bomba (que té els seusorígens a finals del segle XIX) tor-nava a sortir al carrer pels carna-vals. Aquest globus gegant va serl’encarregat de presidir la comitivad’excarnestoltes el diumenge almatí, que van cedir els poders al reidel Carnaval 2014, Festi Vader,acompanyat de la seva collaUuhquexungu! Al ritme de laxaranga Percussió Ganxona, lesdiferents colles van anar a trobar elCarnestoltes el qual va anunciar uncop d’estat al govern municipal jaque, aquests dies, són ells els quiimposen les regles de joc. Moltagent va seguir la comitiva on hi va

haver també el repartiment delsprogrames i cartells. Un programaque anunciava un reguitzell d’ac-tes entre els quals, a banda de lesrues carnavalesques, cal destacarla cercavila infantil amb xocolata-da, la botifarrada popular o el tra-dicional ball del Dijous Gras.

Pel que fa a la Gran Rua, lacomparsa Canya i Conya de Tossade Mar va ser la guanyadora en l’a-partat de comparses, amb el mun-tatge ‘Els Morruts’ en trist recordde l’escarbat que destrueix les pal-meres; el segon guardó va ser pera Petardas.som i el tercer per a lacolla Tramuntana. A la categoriade carrosses petites el primerpremi se’l va quedar la Colla els IVGats de Platja d’Aro, el segon llocfou per a Els Trempats i el tercerper als Golfo’s&Cracks. El primerpremi de les carrosses grans va

anar a Santa Cristina d’Aro, amb lacolla Els Merlots, mentre que elsegon fou per a la colla local ElsMarrecs i el tercer per a la collagarrotxina La Santjoanenca, ambuna carrossa inspirada en l’arqui-tecte Gaudí.

A les cercaviles carnavalesquesque ja es porten celebrant des defa molts anys, el concurs de carros-ses i comparses del divendres a latarda i la rua del diumenge al mig-dia, se n’hi afegia una de nova eldissabte al migdia a Sant Pol,encapçalada per la collaUhquexungus!

El Carnaval ganxó recuperavatambé el tradicional concurs d’am-bientació i decoració d’establi-ments, on en van resultar guanya-dors l’S&S Caffè a la categoria demillor decoració i el bar LaBodeguita a la millor ambientació,d’entre 24 participants. Finalmentcal ressaltar el carnaval a les esco-les, on la mainada es va guarniramb les disfresses confegides perells mateixos i que el Dijous Grasvan rebre la visita dels rei i reinaCarnestoltes.

Palamós

El dissabte 22 de febrer vacomençar la festa amb la gala depresentació del Carnestoltes i laReina 2014, enguany el ReiSabrosón i la Reina Sandonguerade la colla Munta-t’ho bé, així comel pregó a càrrec de la collaKaòtiques, integrada per una qua-rantena de noies i amb tretze anysde trajectòria, i que es van presen-tar vestides com a catalanes deprincipis del segle XX tot reivindi-cant les arrels del país. D’altrescolles, com els habituals Els Pirats,van oferir diferents espectaclesd’entreteniment, per passar al pos-terior sopar de germanor.

Pel que fa a la gran la Gran Ruadel dissabte 1 de març, va comptaramb milers d’espectadors que vanseguir les evolucions de les 26comparses, 14 colles d’animació i

El tema del mes

32 carrosses per les principals avin-gudes de la vila. L’activitat festivatambé va ser molt seguida eldiumenge amb l’exhibició de com-parses a la nau municipal polivalentdels “50 metres”, on un miler depersones van seguir els diferentsespectacles i coreografies que vanrealitzar damunt l’escenari les 28comparses, amb 450 participants,imposant-se la colla Les Nimfes.

Durant el cap de setmana deCarnaval, l’autèntica festa d’hivernde Palamós, també va destacar elconcurs de comerços i carrersambientats, on enguany es vaincorporar com a novetat la ubica-ció de les carrosses de les collesd’animació per diversos llocs de lazona comercial.

Amb actes com l’exhibició decomparses, el lliurament de premisla nit de la rua o el de l’obertura dela festa amb el Sopar de colles delcarnaval, la Nau dels “50 metres”,ubicada a la plaça del Suro, s’haconvertit en un immillorable“Palau del carnestoltes” per alsprincipals actes carnavalescos.

El Dimecres de Cendra va tenirlloc el tradicional enterrament dela sardina, que va tenir com a prin-cipals protagonistes el ReiCarnestoltes i les colles delTestament i dels Excarnestoltes, ique va cloure amb la gran sardina-da popular a la platja Gran.

Pel que fa a l’apartat de pre-miats a la Gran Rua, cal dir que les

1.500 persones desfilant van mos-trar un any més la seva imaginaciói ganes de gresca. A l’apartat devestuari van guanyar les plantescarnívores de la colla Les Mil-i-Una,el segon lloc va recaure en larecreació de Mary Poppins de LesKaòtiques i en tercer lloc es vanclassificar Les Fresques. En l’apar-tat de coreografia Les Kaòtiquesvan guanyar el primer premi perdavant de Les Nimfes i Les Mil-i-Una. Pel que fa a plataformesdecorades va guanyar la collaAnimals Pacífics, superant Som dePoble i Toon-Go. Per últim, la car-rossa guanyadora va ser la de lacolla Xerinola, segona la collaCaçafantasmes i tercera QuinSidral.



El tema del mesCalonge i Sant Antoni

La rua del Carnaval de Calongeva comptar amb la participaciód’unes 5.000 persones el diumen-ge 9 de març a la tarda, una cele-bració que tancava com és tradicióels carnavals de la comarca. Entotal van desfilar una seixantenade carrosses i comparses per l’avin-guda Sant Jordi fins a la plaça de laConcòrdia, en una comitiva que esva iniciar a les 4 de la tarda i que esva allargar fins passades les 9 delvespre. Les carrosses i comparsesdel municipi van estar acompanya-des per les d’altres indrets comSant Feliu de Guíxols, Llagostera,Palamós, Palafrugell, la Bisbal,Sant Climent de Peralta, Castelld’Aro, Torroella de Montgrí oSanta Cristina d’Aro.

Abans, el 22 de febrer, la salaFontova va acollir el sopar i festade presentació de la reina i elCarnestoltes 2014 de la colla ElsPixapins de la Costa. El dia 27,també a la sala Fontova, va tenirlloc la festa infantil de disfressesamb animació i xocolatada. Eldiumenge 9 de març hi va haver la

despertada matinal i esmorzar decolles a la pineda de l’Àvia Jovita,just abans de la celebració del car-rusel. El Carnaval a Calonge es vacloure el dimarts 11 de març ambl’enterrament de la sardina, ini-ciant-se amb la passejada delseguici que acompanyava el difuntCarnestoltes, des de l’escola PereRosselló fins a la plaça Major. Totseguit va tenir lloc un espectacled’animació infantil i una sardinadapopular.

Més matiner va ser el Carnavalde Sant Antoni, on el diumenge 2

de març, en un matí asolellat, es vacelebrar la 35a edició de la rua,amb la participació de nombrosescolles del municipi, de Palamós irodalia. Van obrir la desfilada comés habitual el Grup de Dones deSant Antoni, que van estar acom-panyades d’altres colles locals comara Els Xatos o Els Bitxos. La con-centració es va iniciar a les 12 delmigdia a la plaça Catalunya i enacabar la rua hi va haver un grandinar popular al Palau Firal ambmúsica i ball de tarda per a totesles edats.


El reportatge

La Generalitat de Catalunya haoficialitzat, mitjançant lapublicació en el seu Diari

Oficial (DOG), el canvi de denomi-nació de la fins ara escola RuizGiménez, que ha passat a anome-nar-se escola La Vila.

Aquesta publicació del nounom arriba un cop la DireccióGeneral de Centres Públics delDepartament d’Ensenyament de laGeneralitat ha valorat la petició i liha donat la seva conformitat.

Aquest era el darrer tràmit querestava per fer efectiu el canvi dedenominació d’aquest veterà cen-tre educatiu palamosí, tal com vasol·licitar el Consell Escolar de l’es-cola i el propi Ple municipal, que elpassat 29 d’octubre i amb la una-nimitat de totes les formacionspolítiques representades al consis-tori palamosí, va aprovar donarsuport a la petició del canvi dedenominació de escola RuizGiménez pel d’escola La Vila.

Un canvi de nom reivindicat

Durant la celebració del 75èaniversari de l’escola RuizGiménez, realitzada l’any 2008, elcentre planteja per primera vegadala necessitat del canvi de nom.

Aquesta proposta incipient enaquell moment va anar evolucio-nant fins a finals de l’any passat,on s’oficialitza aquesta petició perpart del consell escolar i,l’Ajuntament de Palamós, inicia els

protocols establerts per laGeneralitat per poder fer efectiuaquest canvi de denominació.

La denominació com aEscola Ruiz Giménez

La denominació del centre coma Escola Ruiz Giménez prové d’un

acord adoptat per la JuntaMunicipal d’Ensenyament el 7 demarç de 1963.

En aquesta acta l’alcalde-presi-dent feia la proposició d’atorgardel nom de Joaquin Ruiz Giménez1913-2009 (Ambaixador al Vaticà1948-1951, ministre d’Educació1951-1956, i més tard Defensor

PALAMÓS

Palamós oficialitza el nom d’Escola La Vilaper al fins ara col·legi públic Ruiz Giménez

www.revistabaixempordà.catNotícies, articles, reportatges, hemeroteca...

no t’ho perdis, entra-hi i recomana-la

A dalt, l’escola La Vila a l’actualitat. Abaix l’escola en construcció, l’any 1932.

del Pueblo 1982-1987) a lesEscoles Nacionals de Palamós, enel marc d’una proposta de laInspecció d’Ensenyament Primaride Girona de fer una Agrupació deles Escoles Nacionals de Palamós.

Cal destacar però, i segonsqueda recollit en l’acta de la JuntaMunicipal, la proposta “no proce-deix”. Per tant sembla que es vatractar d’una imposició de l’època,essent l’administració superior i nola local qui determina finalment elnom que ha de rebre l’escola.

“La Vila”,denominació tradicional

Tot i que el nom oficial de l’es-cola ja és Ruiz Giménez a partir de1964, la denominació “escola dela Vila” és el nom emprat demanera comuna i generalitzadaper esmentar les escoles públiquesde Palamós entre la població, els

alumnes i els professors. La denominació tradicional

“escola de la Vila” o “la Vila” haestat utilitzada generació reregeneració per referir-se al centremunicipal d’ensenyament primaride Palamós, que correspon a unatradició oral i popular arrelada almunicipi des del naixement de lesescoles públiques que, al margedel nom oficial del centre, s’hamantingut de manera invariableentre la població de Palamós i de laqual han perdurat nombrosos tes-timonis documentals.

Més de 80 anys d’història

El 30 d’octubre de 1933 s’inau-gura, oficialment el nou grup esco-lar de Palamós destinat a Escolesgraduades (Escola de la Vila). Lesmestres de l’escola de nenes, erensis d’oficials i dues mestres auxi-liars pagades per l’Ajuntament:

una parvulista i una auxiliar delabors. Amb la Guerra Civil es clau-suren les escoles religioses, en con-seqüència molts pares demanenplaça a l’Escola de la Vila. Cap al1950 es fa menjador amb caráctersocial per als alumnes més necessi-tats.

L’any 2005, s’inicia el projected’ampliació i millores del centreque va preveure entre altres laconstrucció d’un edifici de novaplanta al costat de l’actual en elqual s’ubica un nou menjador, unacuina, tres aules i un espai per al’administració i direcció de l’esco-la. Altres millores incloses en aquellprojecte van ser la construcciód’un accés unificat i cobert entreles aules d’educació infantil i l’edi-fici de primària, la supressió de lesbarreres arquitectòniques, la cons-trucció d’un gimnàs, un magat-zem, i la instal·lació de finestresd’alumini a tot l’edifici.

Alumnes de ‘La Vila’ l’any 1953 amb la srta Tarrés. L’any 1944 amb la srta Catalina.


El reportatge

SocietatEls municipis de l’Empordà validenel projecte de conceptualitzacióde la marca Empordà


La seu del Consell Comarcal delBaix Empordà a la Bisbal haacollit una nova reunió de tre-

ball per fer un seguiment del des-envolupament del projecte de con-ceptualització de la marca Empor -dà i per aprovar el pla d'actuacionsper al 2014. La sessió va aplegarrepresentants dels consells comar-cals de l’Alt i el Baix Empordà, del’associació Empordà Turisme, dela Comissió Turística del BaixEmpordà i representants d’ajunta-ments de les dues comarques.

La reunió es va iniciar amb lapresentació de l'estat actual delprojecte de conceptualització de lamarca Empordà que realitza laUniversitat de Vic. En aquestsmoments està a punt d'obrir-se unprocés participatiu amb la creacióde 14 grups focals de discussióque s'aniran convocant a les seusdels consells comarcals de l'Alt i elBaix Empordà i a l'Escola d'Hosta -leria de Figueres per tal d'anar reco-llint opinions i punts de vista sobreles potencialitats i el camí a seguiren el futur de cares al desenvolupa-ment de la marca Empordà.

En concret, s'ha previst fer tro-bades sectorials amb representants

d'associacions empresarials, cen-tres educatius, entitats esportives ide joves, restaurants i sector gas-tronòmic i de l'alimentació, infantsi avis, cultura popular, urbanisme imedi ambient, agents turístics,patrimoni cultural, mitjans decomunicació, marxants i firaires,partits polític i exalcaldes i exregi-dors, seguretat i cossos policials isalut i entitats socials. Aquest pro-cés participatiu s'ampliarà a lapoblació en general a través d'unapàgina web que permetrà a tot-hom qui ho desitgi respondre auna enquesta relacionada amb laprojecció de la marca Empordà.

La reunió va continuar amb lapresentació del pla d'actuacions

del 2014 que inclou accions dedifusió dels recursos medievals del’Empordà, les cales i camins deronda o de l’Empordà en general através d’un dossier de presentaciói de les xarxes socials.

També es va parlar de la reedi-ció del plànol de l’Empordà, l’edi-ció d’un calendari d’activitats encol·laboració dels espais naturalsprotegits; la promoció d’enoturis-me, la incorporació de nous pro-ductes a la marca de garantia“Productes de l’Empordà” i la par-ticipació en fires turístiquesFinalment també es va acordar tre-ballar aquest any la implicació delsector privat en el projecteEmpordà.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

COMPRODISCOSDE VINILPASSO A DOMICILITEL: 648 138 742

PALAFRUGEL - TEATRE MUNICIPAL20 de març a les19h

ConferènciaLa lluita contra l’Alzheimer,

un repte per a la ciència Jordi CamíAmb la col·laboració de la Fundació Pasqual Maragall,

Consell de la Gent Gran i Espai Caixade Palafrugell. AFRU de Palafrugell Gent Gran

SocietatEl món de l’escultura ha perdutun gran artista, Antoni Delgado

Tot i ser fill de Barcelona, l’Antoni Delgado vaviure la major part de la seva vida a Romanyà dela Selva. Provinent d’una família sense cap vincu-

lació artística, de seguida que va néixer ja va mostrargrans habilitats. Va iniciar-se en el món de l’esculturafent ninots amb la cera de les espelmes a la fàbrica delseu pare. Als 7 anys ja va fer la seva primera exposició.Ben aviat el No-Do va captar el seu talent i, malgrat notenir l’edat per matricular-se a l’escola de Belles Artsde Barcelona, perquè era tan sols un nen, el seu pro-fessor, Bohigas, l’hi va obrir les portes.

Optimista, alegre i bona persona, Antoni Delgadova anar desenvolupant les seves habilitats fins a saberesculpir pedra i marbre, fer talles amb fusta, modelaramb fang... La majoria de les seves últimes obres sónde bronze, perquè és un material que perdura molt.Dominava totes les tècniques, des de la tercera dimen-sió a la foneria, pintura i policromia. Per fer una escul-tura no li calia fer cap esbós ni cap càlcul, es llançavade ple al modelatge. Tenia una capacitat de treballincreïble i deixava les obres molt ben acabades. Tot i serun artista amb totes les de la llei, la gent que el conei-xíem coincidirem amb què no tenia complex d’artista.

La seva obra va ser molt valorada a païsosd’Europa com ara Bèlgica, Holanda, Alemanya oItàlia. La quantitat d’obra que ha realitzat en més deseixanta anys de professió, és increïble. Molta formapart de col·leccions particulars que rebia per encàrrec,encara que durant molts anys va treballar a la Bisbald’Empordà per a en Vila Marquès, realitzant fonts ialtres peces de jardí de pedra artificial.

Havia creat relleus molt diversos, així com molts depessebres. L’any 1947, quan tan sols tenia 9 anys, seli va concedir el diploma d’honor a la primera exposi-ció de figures de pessebre d’art localista espanyol. Ellector que als anys 1970 freqüentava el puigd’Arques, recordarà el pessebre que l’escultor AntoniDelgado va deixar-hi una Nit de Nadal, acompanyatde la seva família i amics. Al seu costat una llibretarecollia els pensaments de qui havia fet el cim de lesGavarres. Unit a la seva passió pel submarinisme, desde l’any 1975, any de la fundació de l’ACAS CostaBrava, cada Nadal ininterrompudament enfonsava elpessebre nadalenc en aigües de Sant Feliu.

Al mar, una de les seves passions, també hi haobra seva. A l’Escala, al túnel sud del ‘Caganer’, que

ara es diu del Dofí de la Meda Petita; a la Llosa dePalamós i a Sant Feliu hi ha enfonsat sengles dofins enbronze, tot i que el de Palamós ha desaparegut.

Però també és cert que moltes són les poblacionscatalanes que tenen obra pública de l’escultor AntoniDelgado. Centrant-nos únicament a la nostra comar-ca, podem esmentar la relació de busts que hi trobem:Pere Rosselló (Calonge), Artur Mundet (Sant Antoni deCalonge), Lluís Companys (Castell d’Aro)... i el bust deMercè Rodoreda que, després de trenta anys de la sevaexecució, l’Ajuntament de Santa Cristina el col·locaràa Romanyà. Antoni Delgado tenia molts coneixementsd’anatomia, fet que li facilitava crear mirades, rostresexpressius, és a dir donar vida a les seves escultures, fetque el diferencia de molts altres escultors. Persona defe, moltes de les Marededéus que hi ha a les nostresesglésies tenen el segell de l’Antoni Delgado, com araa la de Jafre, Platja d’Aro, Romanyà o el Sant Crist deBell-lloc de Palamós.

L’Antoni gaudia creant obres grans, com el monu-ment al poema de Les tombes flamejants en home-

ROMANYÀ DE LA SELVA


Una de les obres de l'escultor Antoni Delgado en home-natge al Mil·lenari de Catalunya. Foto: Glòria Jara

Societatnatge a Ventura i Gasol o l’homenatge al seu granamic mossèn Gumersind Vilagran, totes dues aPalamós. O la Líl·lia, sirena del Mediterrani, una escul-tura de 2’53 m. d’alçada per 2’5 d’amplada i 7.200kg. de pes, creada per a la XV edició del Festival delFilm Amateur de la Costa Brava que organitzaval’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de la ciutatganxona. Tanmateix, una de les seves obres cabdals estroba a Platja d’Aro, es tracta del monument delMil·lenari de Catalunya. Una noia corbada pel pes delssegles, amb l’esperança que un dia Catalunya aixequiel cap. En aquesta mateixa població, cada any, eramembre del jurat de la gran rua de Carnaval i que,malauradament, aquest any no hi va poder assistir pelseu fatal traspàs el dia abans.

Moltes altres són les seves obres de les qualspodem gaudir, com per exemple una de les últimesplaques que va fer i que es va col·locar a la casa on vanéixer Isabel Vila, considerada com a la primera sindi-calista catalana; Mans amb dits i bust al restaurantTraguinyol o la façana del restaurant Refugi dels pes-cadors de Sant Antoni de Calonge, o bé la represen-tació que va fer de la Cova d’en Daina, amb un sen-glar i un home primitiu, a Romanyà.

L’escultor Antoni Delgado vamorir als 74 anys per una aturada car-díaca el passat 28 de febrer però,sens dubte, la seva persona i la sevagran obra continuarà ben viva.

Glòria Jara


L'escultor Antoni Delgado sabia transmetre el seu estatanímic a les seves obres. Foto: Alfons Hereu

SocietatMor Ricard Herrero, durantdeu anys alcalde de Santa Cristina

Ricard Herrero Suñer, alcaldesocialista de Santa Cristinad’Aro entre els anys 2001 i

2011, va morir el passat 2 de marçals 57 anys després d’una llargamalaltia. Herrero va néixer aBarcelona el 10 de febrer de 1957,era metge de professió i va arribara Santa Cristina d’Aro l’any 1986,quan el poble es va segregar delpartit mèdic de Castell-Platjad’Aro. L’any 2001 va ocupar perprimer cop l’alcaldia per mitjàd’una moció de censura del PSCamb ERC. Al cap de dos anys vaguanyar les eleccions municipalsamb majoria absoluta i va accedir ala presidència del Consell Comar -cal del Baix Empordà (2003-2011).Als comicis del 2007 va perdre lamajoria absoluta, però es va man-tenir al capdavant del govern mit-jançant un nou pacte amb ERC. El2011 va perdre les eleccions i vapassar a ser el cap de l’oposició,càrrec que va desenvolupar fins fauns mesos degut a l’agreujamentde la seva malaltia. Estava casatamb Carmen Carretero, exdiputa-da del PSC-Ciutadans pel Canvi alParlament de Catalunya.

En l’àmbit polític va ser pionera la comarca en gestionar el muni-cipi amb l’esperit del Fòrum dePorto Alegre, endegant uns pres-supostos participatius i assembleesde barri o bé temàtiques.

El primer secretari del PSC a lescomarques gironines, Juli Fernán -dez, va declarar que es tractavad’una “pèrdua important i nonomés per a la família socialista, peldinamisme d’Herrero i la seva clare-dat d’idees”. L’actual alcalde deSanta Cristina d’Aro, Josep Llensa,de CiU, va destacar que Herrero

havia estat “al servei del poble”.Per a l’Espai del Metge i de la

Salut Rural i la Càtedra MartíCasals de la Universitat de Girona,amb seu al Museu d’Història deSant Feliu de Guíxols, va ser unafigura cabdal en la creació de lacomunió dels tres ajuntaments dela Vall d’Aro, encarregada de ges-tionar ambdós projectes, amb els

quals va col·laborar fos quan vaestar en política o en el seu exerci-ci professional com a metge.

Una de les seves grans aficionseren l’escalada i l’alpinisme,havent realitzat expedicions al’Himàlaia, entre d’altres, a més deser un gran viatger que el va por-tar a l’Argentina, Brasil o diferentspaïsos asiàtics.

SANTA CRISTINA D’ARO



SocietatPalafrugell renova el web municipalincorporant la Seu electrònicai la Carpeta ciutadana

Ha entrat en servei el renovatweb de l’Ajuntament de Pa -lafrugell www.palafrugell.cat

amb l’objectiu de continuar essentel principal canal de comunicació id’informació entre la ciutadania il’administració local.

Amb aquesta actualització,s’han redistribuït tots els contin-guts, fent-los més accessibles desdel menú principal, a banda demillorar també la seva interrelació.El nou disseny facilita la lecturadels textos amb uns marges mésamplis i una lletra més gran, adap-tat a tots els dispositius.

La novetat més significativa en elcontingut del nou web és la incor-poració de la Carpeta ciutadana. Estracta d’un apartat personal on elsciutadans podran accedir a la con-sulta dels següents tràmits: consultade les dades del padró d’habitants iobtenir justificants; consulta de lesdades personals; dels registre d’en-trada i sortida presentats al’Ajuntament i obtenir-ne una còpia;consultar els tràmits fiscals (vehicles,IBI,...) o l’estat dels pagaments delsrebuts, també amb còpia.

Per poder accedir a la carpetaciutadana la persona usuària s’hade donar d’alta a través de la seuelectrònica i haurà de venir perso-nalment a l’Oficina d’AtencióCiutadana per tal de verificar lesseves dades personals.

Dins el web municipal trobem

l’apartat Seu electrònica, que ésl’espai de relació telemàtica amb laciutadania, en el qual s’hi publica,amb les degudes garanties, tota lainformació oficial relacionada ambl’Ajuntament com són les actes delPle i Junta de Govern, la contracta-ció i la normativa municipal entred’altra informació d’interès. Tambépermet consultar més de 80 trà-mits, fer pagaments i consultar, através de la carpeta ciutadana, elstràmits que s’hi han incorporat.

El nou web s’ha realitzat utilit-zant les darreres tecnologies iestàndards web, amb la qual cosa

es pot visualitzar correctamentamb els navegadors actuals, peròtambé amb els del futur. A més,aquestes tecnologies permetenque el lloc web s’adapti a qualse-vol resolució de pantalla, ja sigui lad’un telèfon intel·ligent o d’untelevisor connectat a Internet, faci-litant així una excel·lent experièn-cia de navegació, independent-ment de la mida del dispositiu.

Tant el web municipal, com laSeu electrònica i la Carpeta ciuta-dana han estat desenvolupats peldepartament d’Administració Elec -trònica de l’Ajuntament.

PALAFRUGELL

www.palafrugell.cat

Tot tipus de reparacions a qualsevolvehicle, maquinària o embarcació:Mecànica - Electricitat - Electrònica

Servei de Box:Lloguem les nostres instal·lacions per hores

Preus anticrisi - Grans descomptes

Polígon industrial Les Brugueresc/ Indústria, 22-24 Nau ‘G’ (darrere els Bombers)

17200 Palafrugell Tel. 872 988 670www.el-manetes.com - [email protected]

Societat


EEl passat 7 de gener es vafer públic el llistat TOP 100GOLF COURSES OF SPAIN,

rànquing que recull els 100millors camps de golf d’Espanya.El Golf Platja de Pals de La CostaGolf & Beach Resort ocupa laposició 26 en aquest llistat, queés elaborat tenint en compte lavaloració dels jugadors.

El Golf Platja de Pals éssegons el rànquing el segonmillor camp classificat de la des-tinació Costa Brava i el tercer deCatalunya.

PALS

El Golf Platja dePals, entre els 100millors camps degolf d’Espanya

L’Ajuntament ha realitzat unaintervenció de millorar de lail·luminació general de l’espai

en el Parc urbà de la Sauleda, ambl’objectiu també de disminuir el costdel manteniment de la instal·lació.

S’ha dut a terme la instal·lació de

dues columnes centrals de 10metres d’alçada amb 6 projectors de150w de vapor de sodi i l’eliminacióde les llumeneres encastades exis-tents, amb una inversió total de7.880 euros. Els punts de llum ante-riors comportaven un elevat cost demanteniment, ja que eren vulnera-bles a possibles actes vandàlics.

PALAFRUGELL

Es reforça la il·luminació del parc urbà dela Sauleda a Palafrugell

Torres i Jonama, 29

17200 Palafrugell (Girona)

Tel. 972 30 44 10 - Fax 972 30 55 10

[email protected]

Societat

L’alcalde de Torroella deMontgrí, Jordi Cordon, i eltècnic del Parc Natural del

Montgrí, les Illes Medes i el BaixTer, Santi Ramon, van recollir terradel Montgrí que que ha estatenviada al comissariat del Tricente -nari 1714/2014. Aquesta terra s’haunit a la d’altres municipis deCatalunya per ajudar a plantar unroure a la muntanya de Montserratcom a símbol de la voluntat de serdel poble català. L’acte ha tingut

lloc el dia 2 de març a Montserrat,dins els terrenys de l’antic conventde Santa Cecília, i ha comptat ambla presència de l’Abat del Monestirde Montserrat, Josep Maria Soler.

Amb aquesta iniciativa es vol,segons el comissari del TricentenariMiquel Calçada “que aquest arbre

esdevingui una icona que es pro-jecta en el futur i un emblema de laforça del país”. Calzada afegeix, enuna carta que ha enviat a tots elsajuntaments del país: “Volem queel roure creixi amb la terra de totsels pobles i ciutats de Catalunyacom a símbol d’unitat i fermesa”.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Envien terra del massís del Montgrí per plantarel Roure del Tricentenari a Montserrat


Els Serveis Lingüístics de laDiputació de Girona, encarre-gats de garantir l’oficialitat

dels usos lingüístics de la instituciói dels seus organismes autònoms,van presentar el passat 4 de marçun web de llengua per difondre elbon ús del català. Aquest webconté la informació del Llibre d’es-til que la Diputació va editar l’any2011, que recull tant criteris depresentació de textos, orientacionsd’estil i convencions diverses comeines per ajudar en la redacció dedocuments administratius i proto-

col·laris.El president de la Diputació,

Joan Giraut, va destacar que l’ob-jectiu «és anar una mica més enllà,i per això presentem la versió 2.0del nostre Llibre d’estil, que recullels continguts que fins ara podíemconsultar en paper i ens els ofereix

organitzats d’una manera accessi-ble i dinàmica». Així, va afegirGiraut, «ens convertim en la prime-ra diputació que posa en marxa unweb propi de llengua, i n’estemmolt orgullosos, perquè difondre elbon ús del català també és unamanera de fer país».

GIRONA

La Diputació de Girona posa en marxa un webde llengua per difondre el bon ús del català

Societat


L’Àrea de Medi Ambient del’Ajuntament de Palamós hadut a terme una campanya

informativa amb l’objectiu dereforçar entre la ciutadania l’úscorrecte que s’ha de fer dels ser-veis i les àrees de recollida de resi-dus que el municipi posa a la sevadisposició, millorant i corregintalgunes de les males pràctiquesque encara es poden produir.

La campanya s’ha enfocat enaquesta part inicial en les illesemergents i principalment en unade les més importants per volumd’usuaris, que es troba ubicada alcentre del municipi, en ple barri vellde la vila al carrer d’Adrià Álvarez.

El sistema d’illes emergentsestà format per contenidors de lesfraccions d’envasos lleugers, vidre,paper i cartró, matèria orgànica irebuig, i a diferència dels conven-cionals, aquests es retiren del car-rer durant nou hores (de 9 del matía 18 h de la tarda). Aquest sistemaes va posar en funcionament aPalamós el mes de juliol de l’anypassat i a tres punts del municipi:Barri Vell, passeig del Mar iPlanassa. La valoració del seu fun-cionament durant aquests mesosés bona, tot i que cal corregir elmal ús que en fan alguns usuarisubicant les deixalles en el conteni-dor equivocat, fora d’horaris o béa l’exterior dels contenidors.

Campanya informativa

Amb l’objectiu d’informar delcorrecte ús d’aquest servei la cam-panya ha desplegat informadorsque han realitzat visites personalit-zades als propietaris d’establiments,restaurants i comerços que sónusuaris de l’illa emergent del Barri

Vell, recordant-los que noméspoden utilitzar els contenidors derebuig i envasos lleugers d’aques-tes àrees, ja que per a la resta deles fraccions que generen aquestsnegocis ja tenen a la seva disposi-ció un servei de recollida de residusporta a porta.

Aquesta activitat informativatambé s’ha ampliat als veïns delBarri Vell, ubicant un servei d’infor-madors a peu d’illa emergent ons’ha assessorat als usuaris en elbon ús del servei.

Les informadores han recordatals veïns que no es poden deixarresidus fora dels contenidors, o fer-ho fora dels horaris establerts (de18 a 9 h del matí del dia següent)així com el tipus de fracció que va acadascun dels contenidors.

La campanya d’informació ques’ha iniciat des de l’Àrea de MediAmbient de l’Ajuntament dePalamós per reforçar entre la ciuta-

dania l’ús correcte que s’ha de ferdels serveis i les àrees de recollidade residus inclou també falquesradiofòniques que emeten a l’e-missora municipal, cartells ubicatsa les àrees d’aportació i cartesadreçades a veïns i comerciants.

Aplicació de l’Ordenançamunicipal de gestió

de residus

Una vegada superat el mig anyd’implantació del sistema i un coprealitzada aquesta campanya in -formativa, l’Ajuntament de Pala -mós intensificarà posteriorment lesinspeccions i el seguiment d’aques -tes àrees, aplicant sancions, si cal,a les persones o empreses queincompleixin les normes, tal comespecifica l’Ordenança municipalde gestió de residus i neteja viàriaamb multes que poden arribar finsa 1.500 euros.

PALAMÓS

Es fa una campanya per intensificar el bonús de les àrees de recollida de residus

Dues informadores de la campanya realitzant visites personalitzades alscomerços del Barri Vell de Palamós.

L’entrevista

L’escriptor Miquel Martín iSerra (Begur, 1969) ha estatescollit per la Biblioteca de

Palafrugell com al seu autor decapçalera, una iniciativa que s’em-marca dins el programa “Escriptorsi biblioteques de capçalera” pro-mogut per la Institució de lesLletres Catalanes, el Servei deBiblioteques de la Generalitat il’Institut Català de les Dones. L’atreescriptor de capçalera protagonis-ta a la comarca és Toni Sala, a laBiblioteca Octavi Viader i Margaritde Sant Feliu de Guíxols.

Miquel Martín, que va conduirel club de lectura de la Bibliotecapalafrugellenca durant dues tem-porades, ha publicat Llegendes demar de la Costa Brava, Dictadorsde butxaca, Cabells de Medusa,L’estratègia de la gallina, Hi haamors que maten i Converses amben Xico Florian, junt amb PereMolina. Ha col·laborat també alsdos volums Els pobles perduts i Elspobles oblidats de l’editorial bisba-lenca Sidillà. Entre els premis litera-ris assolits hi consten el JoanFuster, Solstici, Jaume Maspons ifinalista al Ramon Llull.

Ha dedicat diversos articles alpoeta Joan Vinyoli (enguany secelebra l’Any Vinyoli, amb l’escrip-tor Jordi Llavina com a comissari),el qual va estiuejar durant moltestemporades a Begur, així com haorganitzat junt amb l’actriu OlgaCercós la teatralització “Vinyolicomentat” a fi de donar-lo aconèixer al gran públic. Ha publi-cat articles a El Punt-Avui, LaVanguardia o Descobrir Catalunya,mentre que col·labora habitual-ment a Diari de Girona, la revistaGavarres i Revista de Girona. Ésmembre de l’Associaciód’Escriptors en Llengua Catalana.

- En què consisteix la iniciativade l’escriptor de capçalera? S’hadut a terme a totes lesBiblioteques?

- És un programa del Servei deBiblioteques de la Generalitat deCatalunya, la Institució de lesLletres Catalanes i l’Institut Catalàde les Dones. Pretén establir lli-gams de col·laboració entre labiblioteca i l’escriptor escollit. Estracta d’autors amb una trajectòrialiterària consolidada i, alhora, ambprojecció. La biblioteca es compro-met a tenir l’obra completa del’autor i a exposar-la en un espaivisible de les seves dependències,així com a actualitzar les dades de

l’escriptor a la Viquipèdia.S’ha fet una selecció de les

biblioteques que ho han sol·licitat ifinalment són una trentena les quehi participen. En el cas del BaixEmpordà també hi ha la de SantFeliu de Guíxols, amb en Toni Sala.

- T’has sentit afalagat pelnomenament? Quines tasques etsuposarà?

- M’he sentit afalagat i m’ha fetmolta il·lusió, perquè en el fons ésun reconeixement a la teva trajec-tòria i al teu compromís amb lacultura. A més, sempre he tingutmolta relació amb la Biblioteca dePalafrugell.

Per part de l’autor, li suposa


Miquel Martín, escollit ‘escriptor de capçalera’de la Biblioteca de Palafrugell

participar, en la mesura que li siguipossible, a les activitats que orga-nitzi la biblioteca: presentacions,conferències, etc. Em sembla quees poden establir col·laboracionsmolt profitoses i engrescadores pera ambdues parts.

- Enguany té lloc una celebracióliterària de rellevància com és l’AnyVinyoli, que va estiuejar llarguestemporades a Begur. Quines activi-tats hi ha previstes?

- Vinyoli va estiuejar durantvint-i-cinc anys a Begur i això vamarcar profundament la seva vidai la seva obra. Durant els estiuejoses movia molt per tot l’Emporda -net: Palafrugell, Pals, Peratallada...Nosaltres, com a integrants del’Any Vinyoli, volem reivindicaraquesta vinculació entre el poeta ila nostra terra. Tenim una rutapoètica des del 2010 i l’hem ofer-ta als centres d’ensenyament,biblioteques, clubs de lectura, etc.També hi ha previstes presenta-cions de llibres, conferències ialgun espectacle poètic i musical.

- Val a dir que tot i ser un poblepetit, Begur manté una incessantinquietud cultural. Una biblioteca iuna ràdio molt actives, la salamunicipal de Les Escoles Velles queno para, els Amants del Cinema,iniciatives dels artistes vinculats alpoble, la Fira d’Indians... A què hoatribueixes?

- Això és mèrit d’un equip degent que treballa per al poble per-què se l’estima. Som un grup unit icoordinat que creu en el que fa. Emsembla que Begur s’ha de distingirno només per la seva oferta turísti-ca i de lleure, sinó també per la sevaactivitat cultural i de qualitat. Hem

sigut constants i rigorosos i, malgratser un poble menut, ens hem con-vertit en un model de referència.Això és un orgull per a tots els quiformem part d’aquest equip. Ara estracta de consolidar el que ja fun-ciona i seguir millorant.

- Tu, per la teva part, tampocno pares quiet. Explica’ns en quèestàs embarcat ara mateix.

- A mi m’apassiona la mevafeina i això és una sort immensa,per això sempre tinc alguna cosaentre mans. Juntament amb l’ac-triu Olga Cercós hem organitzatl’activitat “Vinyoli comentat” pertal de fer arribar l’obra del poeta algran públic. També estic acabantun llibre de converses amb al RosaRegàs i ara sortirà el llibre Elspobles oblidats (Edicions Sidillà) enel qual he col·laborat.

- Des de la teva faceta com acolumnista de premsa sempre hasreivindicat amb rotunditat l’ús, elbagatge i la tradició de la llenguacatalana. Ara estem en unsmoments tensos i haver d’aguan-tar menyspreus i ignomínies desd’un govern molt centralista i quesembla que vulgui abolir els dretsque tant han costat d’assolir. Peròtambé poden ser uns temps cab-dals, potser històrics. Quina és lateva opinió al respecte?

- Sempre he pensat que els quetenim una veu pública l’hem de ferservir per criticar allò que no enssembla just. És a dir, que ens hemde comprometre amb les nostresidees. Jo fa anys que lluito perquèes reconegui la nostra cultura, lanostra literatura, la nostra llengua ila nostra riquesa lingüística, que esbasa en la diversitat dialectal.

També fa anys que faig recerca enel camp de la cultura popular ioral, perquè em sembla clau queno perdem la memòria i les arrels.Per això sempre he defensat laindependència del nostre país permotius culturals: una cultura senseestat difícilment pot sobreviure (imés quan l’estat que l’ha dedefensar fa tot el possible peranul·lar-la). Són temps incerts iil·lusionants alhora. Com a mínimles coses s’han mogut i ho han fetal marge dels polítics, que semprevan a remolc del poble.M’agradaria molt aconseguir laindependència de Catalunya, peròvoldria que servís per preservar ienfortir la nostra cultura i per asso-lir una societat més justa i solidà-ria.

- Finalment, Miquel, parla’nsd’alguns projectes de futur, siguipersonals o vinculats a Begur icomarca...

- Com a novetat, des de Begurens hem afegit als Premis Pallach iaquest any organitzarem un premide narrativa juvenil.

En l’àmbit personal, continuaréaprofundint en l’obra de Vinyoli ipreparant-ne alguns articles i tre-balls. També estic enllestint unanovel·la i donant voltes a un nou lli-bre, però encara no us en puc expli-car gaire res perquè està molt verd.

- Felicitats, Miquel, i segueixdelectant-nos amb els teus articlesi llibres. Restaremamatents a les no -vetats.

Paulí Martí

L’Entrevista





Medi ambient

El Grup d’Actuacions Forestalsdels Bombers ha realitzat afinals del mes de febrer una

crema controlada de matolls a laMuntanya Gran del massís delMontgrí. L’actuació té com a objec-tiu reduir la càrrega de vegetacióque pugui funcionar com a com-bustible en cas d’incendi forestal,així com recuperar antigues pastu-res, seguint el pla de pastures delParc Natural del Montgrí, les illesMedes i els aiguamolls de Baix Ter iel Pla d’Ordenació Forestal (POF).

Aquestes actuacions també ser-veixen als bombers per practicar la

formació de cara a l’estiu i lligar-laa la gestió de millora de l’ecosiste-ma creant un espai on creixi l’her-ba, lliure de matolls i amb arbresgrans i dispersos, unes característi-

ques adequades per a la pastura.Les cremes també serveixen per

generar zones segures per posarels camions en cas que s’hagi d’in-tervenir.


Els bombers fan cremes controladesal Montgrí

Medi AmbientEl Consorci del Ter i Dipsalut acordenpromoure hàbits saludables entre lapoblació de la conca del riu Ter

El Consorci del Ter i l’Or ganismede Salut Pública de laDiputació de Girona (Dipsalut)

han firmat un conveni pels properstres anys (2014-2016) pel fomentdels hàbits saludables de la pobla-ció de la conca del riu Ter. Amb eltítol “Salut i Natura vora al Ter” esrealitzaran activitats que permetrancombinar el coneixement de lanatura i la promoció de la salut.

L’ens públic que vetlla per la pre-servació i la posada en valor del riuTer i el seu entorn fomentarà lapràctica d’activitat física amb diver-ses iniciatives com, per exemple, lacreació d’itineraris saludables alsmunicipis de la riba del riu. A més,el Consorci incidirà en les habilitatsper la vida en les nombroses activi-tats que programi. Seguint la líniad’actuació de Dipsalut, en totesaquestes activitats s’hi treballaranles habilitats personals, com l’auto-coneixement, el sentit crític, la ges-tió de les emocions, les relacionssocials, l’empatia, etcètera.

Dipsalut posa èmfasi en el des-envolupament d’aquestes habilitatsper tal que les persones puguin tenirmés control sobre els seus hàbits devida i, per tant, sobre la seva salut.Pel que fa als destinataris d’aquestesaccions, es vol incidir especialmentsobre els col·lectius més vulnerables,és a dir, aquells sectors de la pobla-

ció on es concentren els índexs mésalts de sedentarisme, mala alimen-tació o poques oportunitats per ales relacions socials. El Consorci iDipsalut els identificaran i buscaranmobilitzar-los perquè participin enles activitats.

Aquest primer any 2014, “Saluti Natura vora al Ter” permetrà

realitzar una dotzena de tallers alRipollès, la Selva, el Gironès i el BaixEmpordà. Entre les activitats, quetindran una durada d’entre 3 i 4hores, es preveuen tallers de desco-berta de peixos, d’anellament d’o-cells, de plantes medicinals i reme-ieres o passejades escolars perconèixer la fauna nocturna del riu.

BAIX EMPORDÀ




A dalt una sortida a Jafre, a baix, una activitat d’anellament d’ocells.

Medi AmbientS’ha presentat la creació d’una franja deprevenció d’incendis al cor de les Gavarres

El vicepresident i diputat d’Ac -ció Territorial de la Diputacióde Girona, Miquel Calm; la

directora de l’Àrea de Negoci de“la Caixa” a l’Empordà, CristinaLinares, i el president del Consorcide les Gavarres, Josep Perich, hanpresentat el projecte d’actuacionsde prevenció d’incendis a lesGavarres 2013-2014.

Les actuacions consisteixen aobrir una franja de prevenció d’in-cendis d’unes 17 hectàrees, la quals’ubica en un àmbit estratègic idóna continuïtat a una franja de 70hectàrees que ja es gestiona des del’any 2009. El risc d’incendis a lesGavarres suposa l’aspecte amb mésvulnerabilitat quant a la conserva-ció d’aquest gran espai forestal.

L’actuació, que s’emmarca enel Pla de Prevenció d’IncendisForestals (PPIF) del Perímetre deProtecció Prioritària de lesGavarres, està finançada amb untotal de 39.963 euros, dins delconveni de col·laboració establertentre l’Obra Social “la Caixa” i laDiputació de Girona per millorarespais naturals.

Els treballs actuals:oportunitats per aturarpossibles incendis

Els treballs que s’estan duent aterme en aquests moments prete-nen finalitzar les unitats projecta-des pel PPIF de les Gavarres en elsector 40, que va del puigd’Arques al coll del Matxo Mort.

Per la posició i la direcció d’a-questa carena, la franja de protec-ció pot suposar una oportunitatper als mitjans d’extinció (bom-

bers, associacions de defensaforestal, etc.) a l’hora d’aturar lapropagació del foc. Es tracta delpunt d’aturada natural per alsincendis iniciats a l’extrem sud-oest del massís, aproximadament ala zona de Cassà de la Selva iLlagostera, que es desplacen cap alvessant nord. Per tant, la franjaevitaria la propagació de l’incendicap a la part central del massís,concretament al sector delsMetges (Sant Cebrià de Lledó).

En concret, els treballs consis-teixen a obrir una franja nova dedesacceleració del foc (d’unes 17hectàrees), així com a reobrir unàmbit on la Generalitat deCatalunya ja havia fet una primeraactuació (d’unes 5 hectàrees).L’àmbit dels treballs se situa ínte-grament dins l’Espai d’InterèsNatural de les Gavarres, al termemunicipal de Cruïlles, Monells iSant Sadurní de l’Heura.

Objectius de la franja

Els treballs pretenen eliminarbona part del combustible acu-mulat durant dècades, i trencaraixí la continuïtat entre el sota-bosc i les capçades. L’objectiu ésreduir tant la intensitat potenciald’un foc com la velocitat d’avanç,just en el punt on el foc hauria desaltar i canviar de vessant. La con-fluència de diverses carenes en elpunt culminant del massís fan queaquest punt sigui estratègic, jaque, una vegada depassat, tro-bem sectors grans amb més de4.000 hectàrees de bosc continu,on no hi ha oportunitats perquèels mitjans d’extinció puguin actu-ar. Aquest àmbit precisament esva veure afectat per un granincendi forestal en els anys 40,que es va iniciar a Romanyà de laSelva i va arribar fins a la Bisbald’Empordà.

CRUÏLLES, MONELLS,SANT SADURNÍ DE L’HEURA

Aquest projecte s’emmarca dins del conveni de col·laboració signat per laDiputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa”, el qual té un doble objectiu:d’una banda, conservar i millorar els espais naturals de la demarcació deGirona, i, de l’altra, propiciar la inserció laboral de grups en risc d’exclusiósocial.Foto: Pere Duran.


Medi Ambient

Per aconseguir aquests objecti-us, es porten a terme aclarides demillora de l’arbrat i podes de bran-ques mitjançant una motoserra.També s’està realitzant l’estassadaselectiva de l’estrat arbustiu ambuna desbrossadora manual en elsàmbits en què la fracció arbustivaés de menys entitat, o combinantla tallada amb motoserra i l’elimi-nació de restes amb una motodes-brossadora.

Gairebé tots els treballs s’exe-cuten amb mitjans manuals i ambcol·lectius en risc d’exclusió social.Concretament s’hi dedicaran untotal de set persones en fase dereinserció al llarg de tres mesos. Elprojecte compta amb la participa-ció del Grup Èxit (concretament,amb personal de la fundació MasXirgu i de la fundació privadaDrissa), que vetlla per la integraciósocial i laboral de persones ambdiscapacitat intel·lectual o que

pateixen trastorns mentals severs.Per altra banda, en un àmbit de

2,5 hectàrees, hi treballarà lacooperativa de treball associat id’inserció IDÀRIA. Es tracta d’unaentitat amb seu a Llagostera quepretén generar ocupació mitjan-çant la valorització dels productesforestals resultants de les estassa-des del sotabosc i la transformaciód’aquests en carbó de qualitat.

Pla de Prevenció d’IncendisForestals (PPIF) de les

Gavarres

El Pla de Prevenció d’IncendisForestals (PPIF) de les Gavarres ésun document promogut per laGeneralitat de Catalunya l’any2005, en què també han participattècnics del Consorci de lesGavarres —representants del grupde bombers— i les associacions dedefensa forestal del territori.

El Pla determina els punts estra-tègics del massís on cal actuar pergenerar oportunitats d’extinció encas que es produeixi un granincendi forestal. Els treballs ques’estan realitzant en aquest projec-te són en un dels sectors més prio-ritaris d’aquest Pla, el sector 40,que va del puig d’Arques al puigGros. Aquest sector es consideral’àmbit de la carena principal de lesGavarres.

Treballs realitzatsamb anterioritat

Els anys 2008 i 2009, es varealitzar una primera actuació enel sector culminant del massís deles Gavarres, en una àrea aproxi-mada de 70 hectàrees. No obstantaixò, no es van poder realitzartotes les unitats projectades en elPPIF, les quals s’estan desenvolu-pant en el projecte d’enguany.


L’actuació, que compta amb una inversió de més de 39.900 euros, representa l’obertura d’una franja de prevenció d’in-cendis d’unes 17 hectàrees, en un àmbit estratègic, que dóna continuïtat a una franja de 70 hectàrees realitzada el2009.Foto: Pere Duran.

El personatge

El dia 8 de març, dins els actescommemoratius del diaInternacional de la Dona, la

vila de Palafrugell va convidar a lamicrobiòloga i oceanògrafa Josefi -na Castellví a presentar una confe-rència i un documental per tal d’ex-plicar la seva experiència a l’An -tàrtida, així com el viatge que nova-ment va realitzar a aquelles terresel passat any 2013. Va desenvolu-par el seu treball a la base científi-ca Juan Carlos I, equipament posaten marxa l’any 1987 a l’illa deLivingston, que està situat al suddels 60º de latitud sud i que dispo-sa d’una superfície de 20 kms2.

Si bé Espanya s’havia adherit alTractat Antàrtic2, el dia 31 de marçde l’any 1982, depenent delConsejo Superior de Investigacio -nes Científicas (CSIC) no s’hi ha -vien dut a terme activitats fins que,gràcies a la iniciativa i entusiasmedel científic Antoni Ballester3 elqual, tot aprofitant el favorablemoment polític va treballar perquèel projecte de recerca a l’Antàrtidafos possible, rebent el suport delsseus col·legues Josefina Castellví,Agustí Julià, Joan Rovira i AntoniSoler, cosa que va fer possible quedurant l’estiu austral –d’abril aoctubre– de l’any 1986 poguessininstal·lar-hi el primer campament.

Josefina Castellví, durant elcol·loqui al Teatre Municipal, vaentusiasmar a moltes persones jaque, tot i la seva edat, va mostraruna vital presència i les sevesparaules van poder ser corrobora-des mentre vèiem les imatges del’interessant documental realitzatper Albert Solé, titulat Els recordsglaçats, que va endinsar-nos a unindret del planeta poc conegut perla majoria de nosaltres on la sevaclimatologia pot arribar fins als 35º

sota zero. També ens va permetredescobrir l’odissea que es pot arri-bar a viure abans de posar els peusa Livingston, tot passant prèvia-ment per l’illa de la Decepción4,on hi ha una base militar espanyo-la que acompleix funcions logísti-ques i de transport de científics abord del vaixell polar HespéridesA-33. Aquesta embarcació arriba aPunta Arenas creuant el pas deDuake, on la darrera vegada queJosefina Castellví hi va anar lescondiciones eren tan dolentes queles onades van arribar fins a assolirels vuit metres.

Alguns dels treballs científics

En aquest tipus de col·loqui, noestava previst parlar dels temesrelacionats a les investigacions quees realitzaren en aquell temps al’Antàrtida espanyola, tot i que aalgú li hagués agradat de saber-ho, perquè cada vegada es més

freqüent la curiositat que sentimles persones pels temes científics,com ho constatem en ocasions perla participació voluntària que fa lasocietat civil durant les ‘maratons’en favor de la ciència.

Actualment a l’Antàrtida hitenen cabuda gairebé totes lesespecialitats científiques i es duena terme estudis relacionats amb lageodèsia, meteorologia, anàlisisbacterians d’éssers extremòfils,immunologia, estudis marins dediversa índole, anàlisis geoquímicsdels cicles del nitrogen, el carboni,els elements metàl·lics, edafologia,les ones electromagnètiques, lespossibles reserves d’aigua dolçasota la capa de gel, estudis del fito-plàncton i les algues diatomees,assajos en nanotecnologia o bé lacol·locació de telescopis i estacionsde radiometria en zones preserva-des del vent. Aquest només és unpetit resum del ventall d’estudisque s’hi poden dur a terme.


Josefina Castellví Piulachs1,una dona científica i aventurera

Josefina Castellví junt amb el batlle de Palafrugell Juli Fernàndez.Foto: Rosa M. Masana.

Viure a la Antàrtida

La senyora Josefina comenta laduresa de viure en aquelles primiti-ves condicions de la base científi-ca, però assegura que de les cosescomplicades no en guarda caprecord, mentre que sí té molt pre-sents les satisfaccions com a inves-tigadora, les bones relacions entrecol·legues i la observació de lanaturalesa amb les diverses espè-cies i les espectaculars col·lònies depingüins que, gairebé sense ado-nar-se’n la van captivar.

Ens imaginem com havia degaudir tot observant al microscopi

les estructures del glaç i lescèl·lules del fitoplàncton, veritablesobres d’art de la naturalesa. Potserper això també li agrada fer puntesal coixí, com ens explicà, a fi decrear entramats de fil simètricscom ho sol fer la natura.Actualment elabora una peça decoixí que està destinada al templede la Sagrada Família deBarcelona; estem convençuts quea Gaudí, l’arquitecte creador d’in-sòlites formes estructurals no lluny,potser, del disseny antàrtic, se sen-tiria cofoi d’aquest projecteemprès per la Josefina.

Un altre detall que ens mostrà

la senyora Castellví és el fet que lanaturalesa a l’Antàrtida nomésgenera els colors blanc, blau inegre, amb els quals produeixmeravelles plàstiques. La científicatambé comentà la singularitat dela música del gel que, amb lesseves transformacions, emet uncruixir especial, sovint acompanyatde la remor de les gotes d’aiguadel desglaç amb els seus tonsgreus i aguts. Si ens aturem amirar, sentir i escol-tar, veiem que peraquells paratges lavida està plena depoesia...

Rosa M. Masana Ribas

Notes:

1.- Josefina Castellví a: ca.wikipedia.org/wiki/Josefina_Castellví_i_Piulachs�També podem trobar una síntesi del seucurriculum a : https://sites.google.com/site/.../index.../07-josefina-castellvi-i-piulachsEl documental que esmentat es pot tro-bar amb el nom de Los recuerdos delhielo a: www.elperiodico.com

2.- El Tractat Antàrtic va ser signatper dotze països membres el dia 1-2-1959 a Washington, no entrant en vigorfins l’any 1961. La secretaria de la insti-tució està ubicada a Buenos Aires, al’Argentina. L’any 2012 hi constaven 50signataris, 28 dels quals hi eren en quali-tat de consultius, entre ells Espanya.

3.- Antoni Ballester va ser l’impulsorprincipal del projecte i, per infortunis dela vida, fa 25 anys que, a causa d’uninfart cerebral, va quedar sense parla. Unaltre dels membres de l’equip va morir isembla que no queda ningú més perexplicar els esdeveniments, convertint lasenyora Castellví en el fil conductor d’a-quella època. Valora tot el que actual-ment s’està fent, com a un homenatge alseu benvolgut Antoni.

Podem saber quelcom del projecteconsultant a: “Mario López. Españolesen la historia”. viajar.elperiodico.com

4.- De l’illa de la Decepción en dis-posem de les coordenades, que són: 62ª39’46’’ S - 60ª 23’20’’ O. I en aquestindret, situat a l’arxipèl·lag de lesShetland del Sud, Espanya hi té unasegona base científica anomenada‘Gabriel de Castilla’, que va serinstal·lada entre els anys 1988 al 1991 iestà gestionada per l’exèrcit.

El personatge


El primer de la dreta és Antoni Ballester, junt amb Josefina Castellví i dos com-panys. Imatge fotografiada del documental Els records glaçats. A baix, JosefinaCastellví junt amb la regidora de Benestar Social Margarita Mauri, quan aques-ta li dedicava unes paraules d’agraïment desprès del col·loqui. Foto: Rosa M.Masana.

Publicacions

Els nostres avantpassats esta-blien els seus assentaments,essencialment, a la vora del

cursos fluvials, malgrat córrer elperill del que recull un vell refrany:“Prop del riu, no hi facis niu”. AlBaix Empordà som fills del Ter, avuiun paisatge de camps ufanosos, sibé el nostre principal riu i les sevesderivacions, des de les més impor-tants com el Daró, fins a les rieres itorrents, antigament presentavenun paratge feréstec conformat perterrenys pantanosos coberts demarjals difícils d’ensinistrar.

Els nostres ancestres, doncs,van haver de guanyar els conreustot canalitzant els cursos d’aigua odesviant els cursos del Ter i delDaró per tal que aquells aiguamollsesdevinguessin terres pròsperes.Des de temps immemorials, però,aquesta gosadia de transmutar lanaturalesa ha suposat el risc que,quan es produeixen aiguats des-mesurats, els cursos d’aigua retor-nen al seu origen i envaeixen tot elpaisatge que l’home havia creatper al seu profit i supervivència: elsrius es desborden, s’inunden elscarrers on hi passaven antigues rie-res, es produeix la pèrdua de colli-tes i l’esfondrament d’edificis i,malauradament, a voltes fins i tots’havia arribat a lamentar la pèrduade vides humanes.

Per convertir els aiguamolls enterres fèrtils es començava perconstruir les motes arran de la llerade rius i rieres, unes estructuresque han perdurat fins avui queconstaven d’uns talussos que actu-en com a murs per contenir l’aiguaquan surt de mare. Després d’unfort aiguat, hom es dedicava acol·locar estaques per retenir el ter-reny, que després es fixava a través

de la plantada d’arbres, general-ment pollancres i plàtans.

Tots aquests esforços d’ensinis-trament de la natura, també tenenles seves contrapartides. El riu Ter,tot i la seva protecció per llei, haestat maltractat per la contamina-ció o per la desviació de gran partdel seu cabal a la gran metròpoli. Ésuna veritable llàstima de veure comel Ter lliura les seves aigües a mar,sense forces i sense alè, arrosse-gant-se fins a la Gola de la Platja dePals, una situació que ha estat llar-gament denunciada i a la qual cal-dria posar remei sense més dilació.

Habitualment Revista del BaixEmpordà dedica un apartat espe-

cial a la gastronomia de casa nos-tra, una secció que, seguint la fortaembranzida que ha pres la cuinadel país en els darrers temps, volestar en consonància amb la sevarellevància com a destí turístic igastronòmic que som. En aquestnúmero 44, a banda del seguimentde les primeres campanyes de latemporada: La Garoinada dePalafrugell, L’Olla de Peix de labadia de Palamós i Calonge-SantAntoni, o els Sopars Maridats queabasten diferents establiments detota la comarca, també mantenimuna entrevista amb Martí Sabrià,gerent de l’associació de restaura-dors de La Cuina de l’Empordanet.

BAIX EMPORDÀ


Revista del Baix Empordà dedica el seunou exemplar als aiguats de casa nostra

La presentació es farà el dia XXX a la salad’actes de l’Ajuntament de Palamós

A la venda a

les llibreries

de la comarca

Cultura

El vicealcalde i regidor deCultura, Pere Albó, i el directorartístic del Festival de la Porta

Ferrada, Albert Mallol, van presen-tar el dia 27 de febrer, les líniesmestres del que seran les bases delproper concurs públic per a la ges-tió integral del Festival de la PortaFerrada.

Les empreses que optin a parti-cipar en aquest concurs tenen unsdies concrets per presentar les ofer-tes un cop les bases es facin públi-ques als butlletins oficials. La gestióés per quatre anys, amb possibilitatde prórroga de dos més. L'Ajun -tament, a banda d'aportar el back-ground professional dels últimsanys, aporta també els espais, ladirecció artística i part del material.A més, aporta un màxim anual de385.000 euros.

Els espais disponibles per alFestival 2014 són: l’esplanada delPort. 1200 localitats; el TeatreAuditori Municipal. 386 localitats;l’església del Monestir. 400 locali-tats i l’esplanada per a grans esde-veniments, al costat del camp defutbol de Vilartagues

L’Ajuntament de Sant Feliu volexternalitzar la gestió, per tal queel futur del Festival no quedi com-

promès per les dificultats econòmi-ques i restriccions que pateixen lesadministracions públiques.

L’adjudicatari haurà de progra-mar, administrar, gestionar i produ-ir integralment espectacles i con-certs durant 4 anys (i 2 possibles depròrroga). Aquest contracte és arisc i ventura del contractista i lesempreses concursants han d'acre-ditar: la seva solvència econòmica,tècnica i professional.L’any 2013 el _Festival de la PortFerrada va comptar amb 21 pro-postes artístiques, de les que s’enpoden destaca: Al Jarreau, Jorge

Drexler, Alexei Volodin, Non Solum(Sergi López), American SpiritualEnsemble o Buenavista Social Clubentre d’altres.Va tenir lloc durant els mesos dejuliol i agost, amb espectacles deMúsica clàssica, Jazz, Pop, Cançód'Autor i Flamenc.Es va aconseguir un 91% d'ocupa-ció i 5 dels 10 espectacles de l'EspaiPort van exhaurir les localitats. Entotal 11.105 persones van assistirals 21 espectacles de teatre, dansai música que s’ofertaven, més de10.000 als espectacles de paga-ment i quasi 900 als gratuïts.

SANT FELIU DE GUÍXOLS


Presenten les línies mestres de les basesdel nou Festival de la Porta Ferrada

Albert Mallol, director artístic del Festival de la Porta Ferrada i Pere Albó, viceal-calde i regidor de Cultura de l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

GUARDERIAFESTES D’ANIVERSARI

CASAL D’ESTIU

Cultura

La regidoria de benestar socialde l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, amb la col·labora-

ció de Dipsalut, organitza la segonaedició dels Cursos d’AlimentacióNatural, oberts a tothom, a càrrecde Mònica Albertí i Esther Pardo,expertes en teràpies naturals. Elprograma ha començat amb elTaller d’iniciació. Continua amb elTaller d’aprofundiment (3 sessions),del 15 al 29 de març (15 euros); ifinalitza amb el Taller de pràctiquesde cuina saludable (5 sessions), del5 d’abril al 17 de maig (25 euros).

Els tallers són sempre en dissab-te (10-13.30 h) al Centre CívicVicenç Bou de Platja d’Aro

(Iniciació i Aprofundiment) o laCasa Lila (Pràctiques). Les inscrip-cions estan obertes al mateixCentre Cívic Vicenç Bou. Cal que hihagi un mínim de 15 participantsperquè es faci cada curs, i perpoder participar en els taller d’a-profundiment i/o pràctiques de

cuina saludable cal haver realitzatprimer –enguany o anteriorment-el curs d’iniciació.

Els tallers ofereixen nocionsnecessàries per moure’s entre lainformació nutricional que hi ha, iconèixer el ritme de conreu per gau-dir dels productes de qualitat deproximitat. També aprendre el fun-cionament de l’aparell digestiu, ela-borar un menú adequat per a cadadia, conèixer quines malalties potprovocar una mala alimentació, i lacombinació dels aliments segons laseva composició. També el coneixe-ment de les racions que es necessitade cada nutrient, utilitzar les herbesremeieres i aromàtiques per comple-mentar els menjars, i nocions neces-sàries per cuinar sense carn.

CASTELL-PLATJA D’ARO


Cursos d’Alimentació Natural 2014

Neix un nou projecte culturala Castell-Platja d’Aro. Lesescultures surten de les sales

d’exposicions per apropar-se al ciu-tadà i integrar-se en un espai públicprivilegiat: el Parc dels Estanys, queesdevé l’escenari de mostra escul-tòrica de peces de gran formatd’Emili Armengol, del 7 de març al24 de juny (marc i abril 8-18 h ·maig i juny 7-21.30 h).

L’exposició, es desenvolupa enaquest gran parc urbà i natural,que va obrir portes l’octubre de2012, al cor de la vila de Platjad’Aro. En una extensió de 150.000m2 compta amb un itinerari didàc-tic amb diversos miradors per al’observació de centenars d’espè-cies d’aus. També s’ha programatuna segona mostra, a càrrecAlberto Gómez Ascaso, del 5 dejuliol al 18 de gener de 2015.

L’any passat, el Castell deBenedormiens de Castell d’Aro vaacollir l’exposició Visió Antològica,1968-2013, d’Emili Armengol, queara presenta una selecció d’escul-tures representatives de les sevesdiferents etapes creatives. La figura

humana -una constant en la sevaobra-, hi és treballada en petit ogran format. També s’hi pot obser-var la seva fascinació pels signes del’antiga escriptura celta, palesa enla sèrie Les tres dimensions de lesrunes (2007).

CASTELL-PLATJA D’ARO

Exposició escultòrica al Parc del Estanys


AJUDES TÈCNIQUES:banys, llits, cadires de rodes, Caminadors,...

ORTESIS:faixes, canelleres, genolleres,...

CALÇAT ORTOPÈDIC:peu diabètic, hallux valgus,

adaptats per a plantilles,...

PREVENCIÓ DE LLAGUES:matalassos, coixins, protectors de taló / colze,...

SCOOTER Y CADIRES ELÈCTRIQUESADAPTACIÓ DE BANYS

INSTALACIONS DE CADIRES,PLATAFORMES i ELEVADORS PER A

SUPERAR BARRERES ARQUITECTÒNIQUESPressupost sense compromís

REPARTIMENT A DOMICILI

C/ Carmel, 52 baixos 17230 - PALAMÓSTel. 972 318811 - correu e: [email protected]

www.ortofisad.com // www.fisad.com

Menú diari9,90 euros

Menú especial decap de setmana

C/. Pompeu Fabra, 18Tel. 972 30 80 09

17200 [email protected]

Cultura

El resultat de la col·laboració amb l’Ajuntament dePalafru gell ha permès publicar a la plataforma“XAC_Premsa” 3.204 fitxers en format pdf, que

suposen un total de 36.462 noves pàgines de diferentspublicacions periòdiques històriques de l’Arxiu Muni -cipal de Palafrugell. Amb aquesta incorporació, el totalde pàgines di gitalitzades que conté “XAC_Premsa” ésde 764.926 pàgines.

Aquest projecte de col·laboració entre administra-cions té com a objectiu fonamental posar a l’abast dela ciutadania el major nombre possible de contingutsde premsa històrica digitalitzada a través d’Internet,utilitzant una plataforma comuna d’accés, com és“XAC_Premsa”. Amb aquesta finalitat, elDepartament de Cul tura ofereix “XAC_Premsa” a tots

aquells arxius catalans que disposin de premsa històri-ca digitalitzada i la vulguin difondre a través de laxarxa de forma senzilla i ràpida.

PALAFRUGELL

L’AMP incorpora 30 noves capçaleres depremsa històrica digitalitzada a la plataforma“XAC_Premsa” de la Generalitat


Cultura

El Parlament de Catalunya acullper primera vegada des de lainstauració de la democràcia

una exposició d’art. En aquest cas,dinou artistes dones de totCatalunya, quatre de les quals sónde Sant Feliu de Guíxols, participena la mostra “L’art té nom dedona”. Les artistes vinculades ambSant Feliu de Guíxols són QueraltRuscalleda, Anna Castelló, Isa Ruizi Nati Ramon.

El dilluns van ser presents a lainauguració de la mostra, que vaencapçalar la presidenta delParlament Núria de Gispert, i on hiva assistir el vicealcalde i regidor deCultura de Sant Feliu Pere Albó.

La mostra ha estat al vestíbul

del Palau del Parlament fins el 14de març, tot i que està obertnomés per a diputats i diputades.

Núria de Gispert va especificar,en el seu discurs inaugural, que“aquest és un pas important perreivindicar el Parlament com aespai per als ciutadans. Fer-ho ambl’art és una forma molt emotiva

d’obrir les portes del Palau als cata-lans i catalanes”.

Igualment, Pere Albó va desta-car el fet que quatre de les artistesestiguin vinculades amb Sant Feliu,“Un fet que és digne de ser tinguten compte, i que demostra el vigorartístic i la sensibilitat vers l’art quehi ha a Sant Feliu de Guíxols”.


Quatre artistes guixolenques exposen alParlament de Catalunya

Diumenge 23 de febrer a latarda Platja d’Aro va orga-nitzar tot un gran compendi

d’activitats molt diverses que esrecollien a l’entorn de la coronaciódel Rei Carnestoltes. Entre altres hihavia l’actuació de la colla castelle-ra Minyons de Santa Cristina.

La colla, que just un mes abanshavia celebrat a Santa Cristina el seuprimer any de formació, va triomfara la població veïna de Platja d’Aro.Entre pilars i castells va aconseguircoronar, per primer vegada, un cas-tell anomenat 3 de 6. És a dir unatorre de 6 pisos. Es tracta del nivellbàsic que la Coordinadora de CollesCastelleres de Catalunya demana a

cada colla per deixar de ser colla enformació i convertir-se oficialmentcom a colla castellera.

A hores d’ara, la colla Minyonsde Santa Cristina treballa per cele-brar el bateig de la colla. El qualconsisteix en coronar a plaça elscastells reglamentaris per ser colla,entre altres, els 3 de 6 i deixar lacamisa blanca per una de colorverd clar que serà el color que elsidentificarà.

La colla Minyons de SantaCristina va intentar construir l’es-mentat castell al mes de novembreen motiu del bateig de la collaVailets de l’Empordà, de Castellód’Empúries però no ho va aconse-guir per molt poc. Casualment, lacolla Castellers del Castellar delVallès també va fer el 3 de 6 elmateix dia, al 23 de febrer.

Glòria Jara i Albertí


Els Minyons de Santa Cristina aconsegueixen un3 de 6 i es converteixen en ‘Colla Castellera’


Cultura

El dia 8 de març va tenir lloc ala sala d’exposicions de “laCaixa” de Santa Cristina d’Aro

la conferència que tenia per títol Lamàgia de la calor.

Àngel Ll. Miranda, professorjubilat de la Universitat Politècnicade Catalunya (UPC) va ser l’encar-regat d’explicar que la calor ésenergia en moviment i que es con-sidera calor quan la temperatura éssuperior als 26ºC. També ens vaexplicar que la calor es transmetper conducció, per convecció i perradiació ens va ensenyar com inter-pretar les factures de gas i electrici-tat de les nostres llars. La conferèn-cia es va acabar amb un petit expe-riment on es va poder demostrarque els tubs de calor són la base dela tecnologia del nostre futur. Elsquals ja s’utilitzen en la refrigeració

de petits electrodomèstics com perexemple als portàtils i als equips demúsica però també és molt utilitzatper a la refrigeració de les bambesesportives de competició.

La conferència La màgia de lacalor va ser organitzada per l’asso-ciació cultural Amics de La CasaMàgica amb el suport de l’Ajun -

tament de Santa Cristina, de “laCaixa”, de la Fundació Moret iMarguí i de La Casa Màgica.

Pel mes d’abril s’estan prepa-rant altres activitats com La màgiade l’estètica a càrrec d’Eva Luque iLa màgia de la pintura de les qua-tre estacions a càrrec del pintorLluís Roura. / Glòria Jara.


La màgia de la calor

El llibret del 26è Aplec de laSardana de Sant Feliu deGuíxols de l’any 2013 ha gua-

nyat el Concurs de llibrets sobreaplecs que organitza l’Agrupaciód’Aplecs Sardanistes de les Comar -ques Gironines.

Ja havien obtingut anterior-ment un segon premi per l’ediciód’aquest llibret, que recull escrits ifotografies de diferents autors, aixícom la col·laboració publicitària dediferents espònsors de l’aplec.

L’Agrupació Amics de la Sarda nade Sant Feliu publica en aquest lli-bret ressenyes històriques, re cords,referències a actes sardanístics, poe-sies o dibuixos infantils, així com

escrits de caràcter institucional.El llibret de l’aplec 2013, té a la

portada una aquarel·la de RamonMotjé, que també ha servit de car-tell anunciador.

Enguany l’Aplec d’aquest 2014se celebrarà el diumenge 25 demaig. A la fotografia: Dolors Puig(presidenta de l’Agrupació) i LauraCervera (secretària).


El llibret de l’Aplec guixolenc guanya elconcurs gironí de llibrets d'aquesta temàtica

La sala contenia una exposició d'olis de Nati Ramon. Foto: Amics de La CasaMàgica.

Música

El Museu de la Mediterrània i la Direcció Generalde Cultura Popular, Associacionisme i AccióCultural presenten les 9enes Trobades de Música

Mediterrània que tindran lloc els dies 2, 3 i 4 de maigde 2014 a Torroella de Montgrí. La cultura convidadad’enguany serà l’Alentejo de Portugal. El seu potent iespectacular cant polifònic, candidat a patrimoni cul-tural immaterial per la UNESCO, i el gran nombre deballs tradicionals, són la seva carta de presentació a lesTrobades de Música Mediterrània. Unes Troba des quesón un punt d'encontre de formació musical únic aCatalunya i a la Mediterrània que permet la descober-ta i el coneixement de la diversitat de la música d'arrel.

El 2014 les Trobades de Música Mediterrània obrenun nou camí que resta per explorar, si fins ara s’hantractat aspectes musicals vinculats a pobles de la ribade la Mediterrània, aquest any es fa la incursió a unpaís que no toca aquesta mar però que les influèncieshan estat importantíssimes per les seves músiques i espodrà descobrir la mediterraneïtat de Portugal.

Veus, balls i músiquesde l’Alentejo

L’Alentejo és una regió tradicional portuguesa queha conservat molt bé un gran nombre de tradicionsfortament arrelades al territori, experiències que enca-ra avui dia es poden trobar a l’Alentejo. Posseeixenuna cultura popular molt viva que protegeixen ambuna gran devoció i estan orgullosos de conservarbona part de les seves músiques d’arrel. Diuen que lagent de l’Alentejo és la més musical de Portugal.

A les presents Trobades de Música descobrirem el“cantar alentejà” una de les tradicions popular mésimportants de Portugal i que dóna identitat a la gentd’aquesta regió. És tracta d’un cant amb una polifo-nia única però que veu de la tradició més mediterrà-nia del cant polifònic. El cant té una important pre-sència de polifonia tradicional, tant masculina comfemenina. Aquest cant ha presentat candidatura a lesNa cions Unides per rebre la qualificació de patrimoniimmaterial de la humanitat.

A part, també serà present l’important corpus genuíde danses que posseeix l’Alentejo. Es faran danses enrotllana, en comitiva de parelles, balls de tipus vuitcen-tista o d'altres més antics, on hi ha evolucions coreo-gràfiques complicades.

Formació i molt més!

Paral·lelament a la formació de les Trobades hihaurà tot un seguit d’activitats culturals d’interès perapropar-se a la música i cultura convidada, cal desta-car per exemple l’Illa cultural a l’exterior del Museu iel concert que tindrà lloc, el dissabte 3 de maig a les22h, a l’Auditori Teatre Espai Ter.

L’Illa Cultural vol ser un veritable mercat de músi-ca tradicional i cultura popular amb especial atenció ala cultura convidada. Un espai dinàmic i viu, amb mer-cat, actuacions, tallers per públic familiar, espais derelax... una illa cultural mediterrània d’interrelació i deconeixement.


‘Alentejo’, la mediterraneïtat de Portugalarriba a Torroella de Montgrí


Opinió


Catalunya, Nació Europea

Catalunya és una nació de nissaga i de vocaciógenuïnament europees. Podríem dir que l’euro-peisme dels catalans és genètic, forma part del

nostre ADN. Com deia Vicens Vives en el seu celebratassaig històric Notícia de Catalunya: “els catalans hemde saber qui som si volem construir un edifici acceptabledins del gran marc de la societat occidental a la qual per-tanyem per filiació directa des dels temps carolingis;aquesta filiació fa que el nostre europeismesigui distintiu”. Es pot ben dir, doncs,que en el fons del nostre sercol·lectiu s’hi troba Europa,car Catalunya és fruit dela reconquesta carolín-gia i no pas de lareconquesta visigò-tica, la que vacomençar aCovadonga ambDon Pelayo.

Tot això ho vaexplicar molt bé elpresident Jordi Pujolen un famós discurs pro-nunciat al Saló d’Honor del’Ajuntament d’Aquisgrà l’any1985, on vaig tenir l’honor d’acompa-nyar-lo. Va començar amb aquestes paraules quesorprengueren als assistents: “Vinc de lluny, dels confinsde l’Imperi. Vinc de Catalunya, un país d’Espanya, situ-at entre els Pirineus i el Mediterrani. I he vingut aAquisgrà per parlar d’Europa. Per parlar-ne justament enel moment que Espanya és a punt d’entrar a la ComunitatEconòmica Europea”. El president va continuar expli-cant, en mig de l’expectació general, que Catalunyahavia nascut feia més de 1.200 anys, com una marcafronterera de l’Imperi de Carlemany, la Marca Hispànica,l’avançada de l’Imperi cap al sud d’Europa, car aleshoresla Península Ibèrica estava dominada pels musulmans. Elllançament històric de Catalunya es realitzà des d’unaplataforma concreta: la part transpirinenca del reducteeuropeu carolingi. Catalunya, per tant, va concloure elpresident, “és l’únic poble d’Espanya que neix lligat aEuropa, i no pas –com els altres- com una reacció autòc-tona de legitimisme visigòtic contra els musulmans.Aquest fet diferencial de la nostra naixença en un certsentit s’ha perpetuat a través de la història. D’una certamanera continuem essent fills de Carlemany. En aquestmoment de la incorporació d’Espanya a la CEE he volgutvenir, en nom del meu país, a expressar aquí, en la nostra

antiga capital, la nostra joia, la nostra joia de tornar acasa”. Aquesta darrera frase va sonar com particularmentreeixida a les orelles de tots els assistents i val a dir quea casa nostra ha quedat ben gravada a la memòria col·lec-tiva: “amb l’entrada a la Comunitat Europea, Catalunyatorna a casa”.

D ‘aquí a poques setmanes tindran lloc les eleccionsal Parlament Europeu. Catalunya presentarà els seus can-

didats i s’obriran els corresponents debatselectorals. Des d’EUREM pensem

que cap candidat i cap debatelectoral mai no haurien de

perdre de vista el fetessencial que acabem

d’exposar, és a dir,que a Catalunyal’europeisme és denissaga, que lanostra filiació his-tòrica és europea i

que volem ser pre-sents, cada vegada

més, amb les nostrespropostes, en el procés

d’integració dels poblesd’Europa, que és casa nostra.

Alguns hem intentat a vegades repre-sentar aquest procés com una mena de gran frac-

ció, amb un numerador caracteritzat per la suma de totauna sèrie de nacions europees com Catalunya, i amb undenominador comú de gran riquesa cultural i civilitzadoraen el que destacarien els heretatges grec i romà, el cristia-nisme i els valors del Renaixement i de la Il·lustració.Aquesta representació ve recollida en el lema de la UnióEuropea: “unitat en la diversitat”. Des de Catalunya, hemde contribuir a l’esforç de construcció europea a partir dela nostra manera de ser concreta. Catalunya és una cèl·lulagenuïna del teixit europeu. Està orgullosa de la seva iden-titat i de formar part d’un projecte integrador tan ambicióscom sigui possible. Un projecte que acabi quallant en unarealitat política que permeti a Europa convertir-se de veri-tat en un actor global en el segle XXI i d’evitar, per tant, laseva irrellevància al costat dels altresgrans actors globals de dimensions conti-nentals ja existents, com Estats Units oXina.

Víctor Pou

(EUREM, Associació Empordà-Europa )

Opinió


L’amor s’acaba

Totes les persones que alguna vegada hem estatenamorades, sabem que tard o d’hora aquellafal·lera, aquell sentiment, aquella bogeria...més

tard o més d’hora es va apaivagant. De vegades s’acaba decop i te n’adones que ja està, i et preguntes què coi hi fasaquí perdent el temps, i d’altres, no s’acaba ben bé,sino que es transforma i dona pas a altra mena desentiments, com ara l’estimació o l’afecte.Però aquell Dragon Khan en el que de tan enquant ens sumim s’acaba quan ja has fettotes les pujades i baixades possibles, i lavagoneta finalment s’atura.

Biològicament aquest fet està docu-mentat, ja que en aquest procés hi haimplicats elements químics com l’oxi-tocina, la vasopressina, la dopamina i laserotonina. L’oxitocina té un paper prin-cipalment en la confiança i en la capaci-tat per formar relacions socials normals.La vasopressina, s’allibera en el cervell iserveix per iniciar i mantenir el patró d’ac-tivitat que suporta el vincle de parella. Ladopamina, s’associa sovint amb la part delplaer del cervell, proporcionant sensació de gaudi,i anima les persones a realitzar una activitat de formaproactiva. I finalment la serotonina, que intervé en l’estatd’ànim principalment. Aquest còctel químic, juntamentamb alguns altres elements i uns quants efectes que no heenumerat per no allargar-me massa, ens dona com a resul-tat la generació del sentiment d’enamorament en el cervell.

La gent d’aquest país ha generat unes quantitatsingents d’oxitocina, vasopressina, dopamina i serotoninaen aquest procés en el qual estem immersos. Quantitatsindustrials de química que han fet que, a cada pas quehem donat, a cada manifestació que hem assistit, a cadaargument que hem reblat, s’ha anat multiplicant aquestefecte tan plaent, engrescador i extasiant.

D’un temps ençà però, han començat a sorgir els dub-tes. Uns quants no saben si seguir amb aquesta parella dela qual encara se’n senten una mica enamorats, o bé pre-fereixen l’estabilitat d’aquell matrimoni que ja feia moltde temps que durava, i malgrat portar anys i panys sense

tenir sexe, sembla que compensa moralment.D’altres, ja se’n cuiden bé de recordar-nos que

aquests sentiments són impurs, que de sexeni parlar-ne, i que no tenim dret a generar

aquesta química, sota l’amenaça de cre-mar en les flames de l’infern i més enllà.Però en som uns quants més que encaratenim la química ben alta, i que creiemcegament en aquest amor esbojarrat,bonic, que llueix amb aquella pàtinad’allò nou, quasi acabat de comprar.Vaja...de fet ni comprat encara, perquède moment només el veiem a l’apara-dor, davant del qual hi passem cada dia,

a totes les hores, i li netegem el vidre pera que es vegi ben bé, i li traiem la pols, i

ens hi estem estones i estones contemplant-lo.

I no obstant això, els que alguna vegada hemestat enamorats, sabem que tard o d’hora els nivells

d’excitació baixen, que de cada dia es passa a cada set-mana, i ben aviat acabes per no recordar i et sorprens desobte, acomodat, en una situació que ja no et ve de gustcanviar...

Amics i amigues, o posem les urnes el dia 9 denovembre i votem peti qui peti i malgrattots els malgrats, o ja podrem fer milmanifestacions més i proclames fins lasacietat, perquè tinguem-ho ben pre-sent... l’amor s’acaba.

Montse RoviraIl·lustració: Eros i Psique. Marbredel s II dC del Museu de Dresden.

OpinióPer Creu Roja,

la indiferència no és una opció“La indiferència no és una opció” és el lema de la

campanya que va promoure Creu Roja el 2013per conscienciar la societat sobre la terrible

lacra que representa la violència de gènere. Aquesta cam-panya reiterava el compromís de l'entitat amb les dones quesón víctimes d’aquesta violència masclista, amb la promo-ció d’actuacions d’atenció, suport, protecció i promociód’aquest col·lectiu.

“Paraules que generen igualtat” és la campanya d’a-quest any 2014, campanya que té com a objectiu promou-re, en especial entre els/les més joves, l'ús d’un llenguatgeinclusiu, no sexista. Campanya centrada en el llenguatgeperquè aquest construeix realitats, genera imaginaris i caltreballar perquè pugui ser una eina per promoure una socie-tat més inclusiva i igualitària.

Creu Roja té com a finalitat, recollida a l’Article 5.1dels seus Estatuts, “la promoció de la igualtat entre elshomes i les dones i la no discriminació per raons de sexe”també els seus Principis Fonamentals recorden aquestaprioritat d’igualtat de tracte, prioritat que la porta a pro-moure campanyes de sensibilització amb el convencimentque poden contribuir a transformar progressivament elsesquemes tradicionals i poden promoure un canvi positiuen les nostres pràctiques individuals i col·lectives on la vio-lència contra les dones no tingui cabuda, on la indiferènciadavant aquesta violència, tampoc.

És difícil en un moment com l’actual de ja llarga i pro-funda crisi, de dificultat extrema per les persones que noaconsegueixen un lloc de treball, parlar sobre gènere i sobreigualtat però és imprescindible fer-ho perquè la realitat ensdemostra que estem encara molt lluny de ser una societaton les dones puguin tenir les mateixes oportunitats, on espuguin sentir segures i iguals. Un estudi de l'Agència deDrets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) que ha pre-sentat aquesta mateixa setmana s’ha encarregat de recor-dar-ho. És un estudi exhaustiu sobre la violència de gènere,basat en la informació recollida a partir d’entrevistes quali-tatives fetes a 42.000 dones dels 28 països de la UE. Unaàmplia mostra que aporta dades inacceptables sobre l'ex-tensió, tant en l'àmbit privat com a l’àmbit públic, de la vio-lència masclista. Dades que mostren fins a quin punt “laindiferència no és una opció”.

Algunes dades que revela són que un total de 62 milionsde dones europees- una de cada tres- d'entre 18 i 74 anys hapatit violència física o sexual. Que 9 milions de dones, el 5per cent de les europees majors de 15 anys, ha estat violadai que només una de cada tres dones que van patir agressionsfísiques per part de la seva parella va presentar denuncia.

També que el 43 per cent de les dones ha patit alguna

forma de violència psicològica per part de la seva parellaactual o una parella anterior i que el 33 per cent ha tingutexperiències infantils de violència física o sexual a mansd'un adult.

Que el 55 per cent de les dones majors de 15 anys hapatit alguna forma d'assetjament sexual, el que equival a100 milions de dones, per part d’un familiar, un cap, unamic o company de feina, un client... Que el 97 per centdels agressors van ser homes.

El 58 % de les persones que participen en projectes d'in-tervenció social de Creu Roja són dones en dificultat socialDones amb moltes fortaleses però també amb moltes difi-cultats per conciliar la vida personal, familiar i laboral. Lacorresponsabilitat en matèria de conciliació és una prioritaten aquest moment per Creu Roja Per això, és important unapresa de consciència sobre la necessitat que aquesta conci-liació sigui abordada com una tasca comuna, no com a res-ponsabilitat exclusiva de les dones. Perquè això les perju-dica especialment, les aboca a jornades parcials, a treballinestables i a dificultats de promoció. L'ocupació és unaeina fonamental d'inclusió social. Proporciona d'indepen-dència econòmica i assegura accés als recursos bàsic, ésuna important font d'autoestima i reconeixement social. Ésuna forma de participació en la societat i, en el cas de lesdones immigrants, una eina fonamental d'integració en lasocietat d'acollida.

Per les dones víctimes de violència és també una neces-sitat fonamental recuperar la seva feina, mantenir-la o acce-dir de nou a un lloc de treball si l’han perdut al llarg del pro-cés viscut. Però cal garantir l’atenció i el suport de recursosespecífics que els hi permeti superar les situacions viscudesi aconseguir de nou una vida ordinària. En aquest sentit,preocupa que aquests recursos siguin cada cop més petitsperquè poden afectar de manera molt negativa a la recupe-ració, però també a la detecció, prevenció, atenció i protec-ció de noves víctimes. És cert que tenim un marc legal enmatèria de violència de gènere considerat com a model peraltres països de la UE, però també és cert que els pressu-postos pel seu desenvolupament han patit una reducciómolt considerable en aquest període de crisi (més del 30%).Abans hem fet esment d’algunes dades terribles en el con-junt de la UE però les que tenim aquí, tres dones mortesaquesta mateixa setmana, potser haurien de fer reconsiderarprioritats perquè, també en l'actual context de dificultat, decrisi socioeconòmica, aquestes dones en situació d’extremavulnerabilitat, en moltes ocasions, romanen invisibles.

Merche Sánchez

Directora Intervenció Social Creu Roja a Girona


A la vila del Peix Fregit


Plaça Nova, el melic social de PalafrugellSi els grecs es donaven cita a l'Àgora i els romans ho

feien al Fòrum, els palafrugellencs es troben a PlaçaNova. La plaça, urbanitzada a mitjans del segle

XVIII, ha sabut evolucionar al llarg dels dos darrerssegles fins a convertir-se en un espai plenament ciutadà,una propietat col·lectiva compartida pel poble, un àrea ontenen lloc tant els esdeveniments oficials com les activi-tats socioculturals, i on ara molt rarament se sent el sorollde motor de combustió d'un vehicle i al contrari de moltsaltres llocs similars no hi trobem cap edifici que sigui seuoficial o religiosa. No s'ha volgut que hi haguessin unescoses i si unes altres. Totes les que hi son, creieu-me,estan per satisfer el delit de la gent.

Tota l'activitat social que es dona dins l'àmbit local esconcentra en un sol lloc, i aquest punt, que presumeixd'ésser el melic primordial de Palafrugell, és Plaça Nova.Val a dir que també els espais comercials de Palafrugellhan adoptat la fòrmula, sembla ser que encertada, dereunir les botigues en espais Ad hoc, a la manera de cor-redors en forma de galeria comercial al interior de les illesde cases. La recepta d'apartar els botiguers del carrer, queno és res més que separar l'activitat lúdica de la comercial,a trobat per fi una solució que sembla ser funcional.

En un costat de Plaça Nova hi ha el casino CentreFraternal, una societat recreativa centenària de nomfrancmaçó, màxima expressió del que fou l'associacio-nisme lúdic dels obrers al segle XIX, que ha sobreviscuten el temps i que ara viu moments convulsos immers enun procés de canvis en el qual deixarà una bona part dela seva identitat i qui sap si alguna altra cosa més.

Al seu costat hi ha un l'altre edifici simbòlic, el CercleMercantil, aquest era el casino dels senyors, hi anaven elshisendats i els empresaris, llavors en deien els amos. Vahaver de tancar fa una colla d'anys. Acompanya ElCentre Fraternal en aquest procés de canvi i està destinata convertir-se en restaurant de luxe. Això és el que havolgut els nostres governants.

Hi ha un altre model de centre urbà que es desenvo-lupa en algunes poblacions al llarg d'un carrer. Son vialspensats originàriament només per a passejar. Per a lluir-se. Aquest arquetip de centre és una reminiscència de

l'antiga tradició decimonònica que imposà el pensamentburges, d'exhibir-se als passejos de les poblacions i en elque, ja més modernament, s'introduí la practica de simul-taniejar el comerç. És un model de centre urbà que com-bina l'oci amb el mercadeig, ideal per a establir-hi unrosari de botigues amb ofertes diverses a ambdós costatsdel carrer on arriben a conviure mercat i passejants en uncert equilibri harmònic.

El sistema "compra mentre passeges", o viceversa,també funciona, però aquests carrers principals s'hanconvertit en zones exclusives i excloents, inaccessible enmolts casos per a tots aquells que no arriben a tenir unpoder adquisitiu raonable. Mentre aquí s'estimula la genten l'exercici de caminar, al primer se'ls convida a seuretranquil·lament, establir un motiu de conversa i contem-plar l'anar i venir dels vilatans delectant-se amb qualsevol consumició plaent.D'això tracta el joc de relacions. Això ésel que ha volgut la gent i aquest és elresultat.

Ramir Lacasa

ENTREPANS FREDSi CALENTSTAPES

PLATS COMBINATSMENJAR PEREMPORTARObert cada dia

de 9 del matí a 12 de la nit(Dimats tancat)Plaça del Sol, 2 - PALAFRUGELL Tel. 972 30 17 59

Gastronomia


CUINA OBERTATOT EL DIAFINS LES

12 DE LA NIT

Especialitat en:plats combinats

entrepansesmorzars

servei de menú diari

C/. Cavallers, 48 - Tel. 972 30 11 14 - PALAFRUGELL

Sant Feliu demana l’adhesió del ‘sonso’ a lamarca de garantía “Producte de l’Empordà”A les portes de posar en marxa unaaltre any la coneguda campanyagastronòmica del “Peix Blau Gan -xó”, l’Ajuntament de Sant Feliu hasol·licitat al Consell Comarcal delBaix Empordà l’adhesió del “Son -so” a la marca de garantía “Pro -ducte de l’Empordà”.

Tenint en compte que recent-ment la Comissió Europea hadonat llum verda al Pla de gestiódel sonso, restringint la sevapesca a 819 tones anuals en pocmés d’una vintena d’embarca-cions, per tal d’assegurar el futurd’aquest tipus de pesca artesanal;i que Sant Feliu de Guíxols és undels únics 7 ports catalans (junta-ment amb Barcelona, Badalona,

Arenys de Mar, Blanes, Palamós il’Estartit) en el que és permès eldesembarcament i comercialitza-ció del sonso, des de el consistories creu convenient potenciar

aquesta avinentesa i poder acon-seguir que el Sonso esdevinguiuna marca identificativa del cairemariner que posseeix Sant Feliude Guíxols.


C/ Notaries, 20 (barri vell)PALAMÓS - Tel. 639 349 516

Guanyadors del 1er premi de la “Tapa Estrella”

GastronomiaS’ha celebrat la divuitena edició de latradicional Garoinada de Cuiners a Tamariu

El col·lectiu gastronòmicCuina de l’Empordanet vadur a terme el dia 3 de març

la ja tradicional Garoinada a labarraca dels Lliris de Tamariu, queenguany ha arribat a la seva 18aedició. Entre el centenar d’assis-tents trobem el xef del millor res-taurant del món, Joan Roca i elsestrellats Nandu Jubany, CarlesGaig, Xesc Rovira, BenvingutAligué i Joan Bosch.

A banda dels cuiners esmentatsi els de la Cuina de l’Empordanet,també assitiren a l’àpat importantselaboradors de cava catalans comels Mata de Recaredo, els Llopartde Llopart, o els Gramona deCaves Gramona i elaboradors comCarlos Piernas (salmons i fumats) oEnrique Tomás (pernils).

Aquesta iniciativa va néixer al1997 amb l’objectiu d’apropar doscol·lectius gastronòmics: l’empor-danès, amb Cuina de l’Emporda -

net i l’osonenc, amb Osona Cuina.De llavors a ençà, cada primerdilluns de març s’ha seguit la tradi-ció i ja no només hi assisteixen elscuiners d’aquests dos col·lectius,sinó que en aplega de totes lescomarques catalanes.

Després d’un llarg aperitiu a la

platja dels lliris amb garoines, boti-farra negre i llonganissa de Vic, elsassistents es traslladaren a l’HotelTamariu on va tenir lloc l’àpat i lafesta posterior amenitzada per PepSala (Sau), Pep Picas (Setze Jutges),Miquel Àngel Pasqual (La Trinca) iPep Rodríguez (Els Que Canten).

TAMARIU

L’equip de l’Hotel Tamariu amb Montse Closas i Joan Roca. A baix foto defamília de tots els participants a la Garoinada de Cuiners.

MENÚ

AperitiuGaroines (1 dotzena)

Arròs melós de bacallà i carxofes oPollastre amb sípia, gamba i escamarlà

Mousse de mató de Fonteta amb grana de capellà

Aigua, Vins del celler Espelt i cafè

37 euros(obert de dijous a diumenge)

La nostra carta us ofereix una acuradaselecció de plats elaborats amb producte de

temporada de la nostra comarca, dels quals podeugaudir-ne al nostre restaurant davant de mar

Passeig Cípsela, 1 - 17211 LLAFRANC

Tels. 650 128 893 / 649 843 555 / 972 300 200

www.hterramar.com

[email protected]

MENÚAperitiu

Garoines (1 dotzena)

Sarsuela de bacallà amb calamar gambes i cloïseso

Arròs de cala Estreta amb garoines i botifarra negra

Copa de crema amb fruits secs i gelat de figues


40 euros(obert cada dia menys els vespres i dimecres al migdia)

C/. Francesc de Blanes, 24

17211 LLAFRANC – Tel. 972 300 115

www.hostallallagosta.com

[email protected]

MENÚAperitiu


Bacallà amb arròs salvatge i gambes de Palamós

o Peix al forn

Crep de grana i confit de figues amb mel,canyella i moscatell


37 euros(obert cada dia a partir del 28 de febrer)

Passeig del Mar, 2

17212 TAMARIUTel. 972 620 031

www.tamariu.com

MENÚAperitiu


Bacallà a l’empordanesa oArròs a la cassola mar i muntanya amb llobregant

Figues confitades amb gelat d’ametlla i llengua demúsic


35 euros (obert cada dia)

RESTAURANT HOTEL BAR

Francesc de Blanes, 5

17211 LLAFRANC – Tel. 972 300 366

www.hotel-llevant.com - [email protected]


Josep Pla, 43 LA FOSCA

17230 PALAMÓSTels. 972 314 858 - 972 315 486

[email protected]

www.hotelancora.net

HABITACIONS - ROOMS

CHAMBRES - ZIMMERS

Especialitat en noces, comunions,

banquets i convencions

Av. Catalunya, 30

SANT ANTONI DE CALONGE

Tel. 972 65 10 61

Moviment al port de Palamós

Data: 01/02/2014Nom: Sara PrimaBandera: Italia. Eslora: 108 m.Mànega: 18 m. GRT: 5.581 tn.Procedència: Castelló Destí: Porto VesmeCàrrega: va carrergar astellaConsignatari: Fèlix Ribera e Hijos

Data: 10/02/2014Nom: CDRY BrownBandera: Italia. Eslora: 107m.Mànega: 18 m. GRT: 5.629 tn.Procedència: Porto Vesme Destí: Porto MagheraCàrrega: va carrergar astellaConsignatari: Fèlix Ribera e Hijos

Data: 16/02/2014Nom: MerwedegrachtBandera: Holandesa. Eslora: 142,10 m.Mànega: 19 m. GRT: 9.524 tn.Procedència: Motril Destí: LivornoCàrrega: Pasta de paper procedent de CanadàConsignatari: Fèlix Ribera e Hijos

Data: 24/02/2014Nom: Sara PrimaBandera: Italia. Eslora: 108 m.Mànega: 18 m. GRT: 5.581 tn.Procedència: Castelló Destí: Porto VesmeCàrrega: va carrergar astellaConsignatari: Fèlix Ribera e Hijos

Data: 25/02/2014Nom: MissouriborgBandera: Holandesa Eslora: 134,55m.Mànega: 16,50 m. GRT: 6.585 tn.Procedència: Gandia Destí: Livorno Càrrega: Pasta de paper procedent de SuèciaConsignatari: Fèlix Ribera e Hijos

Una operativa al port de Palamós durant la descàrrega de pasta de paper. Imatged’una hissada on es treuen 14 paquets de pasta amb un pes aproximat de 28 tones,que posteriorment seran enmagatzemats a l’espera de ser traslladats a les factoriescorresponents. Foto: Pere Collell


Vaixells que han fet escala al portde Palamós el febrer de 2014 Pere Collell

Esports


El club de futbol GlobalPalamós, tot i la seva curta tra-jectòria (6 anys) ha decidit fer

un pas endavant per créixer i con-solidar-se dins el competitiu futbolformatiu arribant a un acord decol·laboració amb l’empresa mexi-cana United Soccer Talents, aques-ta fàbrica de joves valors disposade centres de tecnificació a Mèxic ials Estats Units i el seu objectiu ésexportar en un futur a joves pro-meses al futbol europeu. L’enllaçque han escollit a Catalunya ésl’exdavanter del Palamós, MarioFernández, actual director esportiudel Global i que a finals d’abril mar-xarà cap a Mèxic a impartir elsconeixements adquirits aquí cap aCentre Amèrica, el palamosí expli-ca l’acord amb els mexicans: “és unintercanvi de coneixements, jo faréun treball d’aprendre la seva meto-dologia i alhora exportaré el que josé allà, a més a més, ens ajudaraneconòmicament”, diu MarioFernández que durant aquests anysha mantingut converses amb elconsistori palamosí que no semprehan arribat a bon port, com tam-poc la fusió amb la FundacióEsportiva Palamós, “portem moltde temps lluitant per consolidar elprojecte del Global a Palamós im’hagués agradat que el procéshagués estat més normal i tran-quil”. El Global Palamós controla a85 jugadors i ha comptat amb lacol·laboració d’exjugadors delPalamós com Carmelo, Gallardo oToni Montero. La filosofia del’United Soccer Talents és la de cap-tar joves futbolistes d’arreu delmón amb projecció per convertir-los en professionals del futbol,aquest projecte l’intentarà dur a

terme a través de Mario Fernández,un dels seus socis que han escollitper introduir-se a Europa perquè elpalamosí ensenyi els seus mètodes,l’entrenador palamosí explica que“a finals d’abril marxaré cap aMèxic perquè ara estic dirigint alGironès-Sàbat juvenil i fins que noestigui enllestida la feina no marxa-ré”, precisament a les files d’aquestequip, Mario Fernández, hi té a dosfutbolistes d’aquesta acadèmiamexicana.

Tres palamosins han fet lesmaletes lluny del territori

català

Primer va ser Jordi Condom qui vamarxar a provar fortuna a l’estran-ger, concretament per fer de segonentrenador a l’Eupen belga al cos-tat de Tintín Márquez, fa poquessetmanes el nebot de Condom iexPalamós i Palafrugell, entre d’al-tres, Ferran Corredor va seguir les

passes del seu oncle, en aquest casper jugar a les files del Royal Spa dela Quarta Divisió belga i ara quimarxa és Mario Fernández a impar-tir els seus coneixements a l’altrecostat de l’Atlàntic.

PALAMÓS

El Global Palamós signa un acordamb United Soccer Talents

Ramon Ribas Coll

El director esportiu del Global, Mario Fernández.

Jordi Condom.

baix empordà digital · baix empordà digital número 5 - any i -març 2014 revista digital...

Documents