avant projecte de rehabilitació del casino pradosuburense

AVANT PROJECTE DE REHABILITACIÓ DEL CASINO PRADOSUBURENSE

EMPLAÇAMENT CARRER FRANCESC GUMÀ Nº 6-14

PROMOTOR FUNDACIÓ CULTURAL I ESPORTIVA CASINO PRADO SUBURENSE

SUPERFÍCIE CONSTRUIDA ------------ m²

P.E.M. ------------ €

TÈCNIC/S DE L’OBRA RAMON B. ARTIGAS COLL ARQUITECTE

JULI CARBONELL I VIDAL ENGINYER

ISABEL ARTIGAS COLL HISTORIADORA

JOSEP MARIA ALEGRE FOTOGRAF

EXPEDIENT 12-26

ARQ 71 i associats S.L.P

C. Avenir nº8, baixos B, 08006 Barcelona T. 932 380 150 / F. 934 156 226

www.arq71.com

Valoració econòmica de les obres de rehabilitació del Casino Prado de Sitges Rehabilitació teulada Superfície coberta inclinada 720,00 m2 x 300 € = 216.000 € Superfície coberta plana 300,00 m2 x 150 € = 45.000 € ----------------- TOTAL = 261.000 € + IVA Rehabilitació zona vestíbul Superfície planta baixa 100,00 m2 --------------------- TOTAL 100,00 m2 x 1.200 € = 120.000 € + IVA Rehabilitació escenari Superfície inferior escenari 185,00 m2 Superfície superior escenari 185,00 m2 (de 15m d’alçada) --------------------- TOTAL 370,00 m2 x 900 € = 333.000 € + IVA Rehabilitació de la sala Superfície planta baixa 300,00 m2 Superfície planta 1ª 200,00 m2 Superfície planta 2ª 200,00 m2 --------------------- TOTAL 700,00 m2 x 400 € = 280.000 € + IVA Rehabilitació de l’escala principal existent Superfície planta baixa 50,00 m2 Superfície planta 1ª 50,00 m2 Superfície planta 2ª 50,00 m2 --------------------- TOTAL 150,00 m2 x 1000 € = 150.000 € + IVA Nova construcció de l’edifici de vestuaris Superfície planta soterrani 120,00 m2 Superfície planta baixa 120,00 m2 Superfície planta 1ª 120,00 m2 Superfície planta 2ª 120,00 m2 Superfície planta coberta 20,00 m2 --------------------- TOTAL 500,00 m2 x 1.200 € = 600.000 € + IVA

Instal·lacions Teló tallafocs EI60 per sectoritzar l’escenari de la sala. Disposa de una cortina d’aigua i de un sistema de comandament i control automàtic i manual

30.000 € + IVA

Exutoris en el sostre del escenari

7.000 € + IVA

Substitució de portes i finestres de les façanes, per material amb aïllament acústic segons DH-HR

30.000 € + IVA

Instal·lació de climatització. Manteniment de la calefacció existent, amb radiadors d’aigua calenta. Instal·lació unitats de tractament de aire (UTA) exterior, amb recuperació entàlpica, per la climatització i ventilació de la sala i l’escenari. S’inclou barrera acústica per les unitats exteriors

260.000 € + IVA

Instal·lació de baixa tensió. Contractació i instal·lació de un nou subministrament elèctric exclusiu per el teatre. Subministrament elèctric de socors. Substitució de la instal·lació elèctrica, adaptant-la al REBT, per a locals de publica concurrència, tan a la sala com al escenari.

250.000 € + IVA

Substitució de les butaques de la sala, per unes amb l’assaig de inflamabilitat UNE-EN 1021-1:2006, plegables, mòbils i apilables en un extrem de la sala.

230.000 € + IVA

Instal·lació de boques d’incendi equipades (BIE25) i de un sistema d’extinció automàtica amb sprinklers, en la sala i l’escenari. Instal·lació de un sistema de detecció i alarma d’incendi, en la sala i l’escenari

40.000 € + IVA

Cortina americana i teló de boca de vellut motoritzats, i joc de cortines per l’escenari, amb teixits de Classe 1, segons la norma UNE-EN 13773: 2003

18.000 € + IVA

Encavallades, en el escenari, per suportar les barres de focus

90.000 € + IVA

Maquinària escènica de les 5 barres de focus, motoritzades i instal·lació elèctrica

70.000 € + IVA

TOTAL

1.025.000 € + IVA

RESUM Rehabilitació teulada = 261.000 € + IVA Rehabilitació zona vestíbul = 120.000 € + IVA Rehabilitació escenari = 333.000 € + IVA Rehabilitació de la sala = 280.000 € + IVA Rehabilitació de l’escala principal = 150.000 € + IVA Nova construcció de l’edifici de vestuaris = 600.000 € + IVA Instal·lacions = 1.025.000 € + IVA Projectes tècnics = 250.000 € + IVA Seguretat i salut 2% = 60.000 € + IVA Restauració de les pintures = ---------------------------- TOTAL = 3.079.000 € + IVA Sitges, setembre 2012 Juli Carbonell Vidal Ramon B. Artigas Coll Enginyer Industrial Arquitecte

ORDRE D’ACTUACIÓ EN EL SALÓ-TEATRE DE LA FUNDACIÓ CASINO PRADO 1. Condicionament de la planta coberta. Col·locació dels conductes de ventilació i circuit de sprinklers en el fals sostre 2. Construcció del vestíbul d’entrada, i rehabilitació de les escales interiors, d’accés a les plantes pis. 3. Restauració de les pintures de la façana 4. Enderroc del edifici annex, de la cuina del restaurant, i construcció del nou edifici per els camerinos 5. Enderroc dels camerinos actuals. Modificació del terra del escenari 6. Condicionament del teler, amb incorporació de unes encavallades metàl·liques i barres de focus, motoritzades. Col·locació del teló resistent al foc, amb els sprinklers, i connexió a la xarxa d’aigües municipal. Modificació instal·lació elèctrica del escenari 7. Condicionament del interior de la sala, incloent la instal·lació elèctrica 8. Rehabilitació de l’escala principal, existent, adaptant-la a escala protegida 9. Instal·lació de climatització 10.Restauració de les pintures interiors

Sitges, 12 de setembre de 2012

INFORME HISTÒRIC DEL TEATRE DEL CASINO PRADO SUBURENSE DE SITGES

ADREÇA: Carrer Francesc Gumà 6-14 (08870) Sitges

AUTOR: Josep Maria Martino i Arroyo. Arquitecte

ANY: 1918-1923, remodelació i ampliació de l’edifici existent

FITXA PEPPAC Nº107

ESTIL: Noucentista

ALTRES ARTISTES: Agustí Ferrer Pino, autor de les pintures murals interiors i exteriors

Pere Jou i Francisco, autor dels relleus exteriors.

Autor de l’informe: Isabel Artigas Coll. Historiadora de l’Art Autor de les fotografies: Josep Maria Alegre. Fotògraf

BREU HISTÒRIA DEL CASINO PRADO SUBURENSE

La història del Casino Prado es remunta a l’any 1869 quan el músic sitgetà Josep Carbonell i Vidal, conegut

popularment com el mestre Senalla, i director de l’orquestra dels joves, va fer construir a l’hort de la Marianeta, un

terreny situat entre el carrer Jesús i el de l’Estació, una sala de ball, la primera pedra de la qual es va col·locar el

17 de novembre de 1869, enguany farà 143 anys.

La inauguració d’aquest edifici, anomenat Saló Suburense, va tenir lloc el 2 de febrer de 1870, aprofitant les festes

de Carnaval. Poc temps després de la seva obertura, els membres del Gra, una altra entitat sitgetana, van decidir

que aquesta era la seu idònia per al grup, i van fer-hi construir-hi un cafè i un petit teatre.

Finalment, l’any 1877 amb l’aprovació dels estatus, es va fundar la societat del Casino Prado Suburense, i

s’escollí com a primer president a Felip Font i Falp.

A partir d’aquest moment les seves instal·lacions van anar variant amb múltiples reformes i ampliacions del

terreny que ocupava. Durant els anys 1910 i 1930 el Casino Prado va viure els principals canvis, obres que li van

donar l’aspecte que coneixem actualment.

Entre les activitats culturals que més prestigi han donat al Casino Prado hem de destacar la gran quantitat d’obres

de teatre que s’han representat dalt del seu escenari. Importantíssimes estrenes com la de La Intrusa de

Maëterlink l’any 1893, obra traduïda per Pompeu Fabra; La Fada, amb lletra de J. Massó i Torrent i música d’Enric

Morera, durant la quarta Festa Modernista organitzada per Santiago Rusiñol l’any 1897.

Durant les primeres dècades del segle XX, Santiago Rusiñol va utilitzar l’escenari del Prado per fer les estrenes de

les seves principals obres de teatre. A ell el segueixen altres propostes teatrals, algunes de molt arriscades, que

no van trobar cap entrebanc per ser representades, com la controvertida obra de Jean Cocteau, Orfeu, que va

dirigir el pintor i director teatral Artur Carbonell l’any 1930. Aquesta funció es considera la primera representació

avantguardista de tot l’Estat Espanyol. També al teatre del Casino Prado es va gestar la reconeguda companyia

teatral La Cubana, fundada l’any 1980, que a mitjans dels anys 70, i sota el nom del Gall Groc, va representar

diverses obres en aquest escenari.

Però la seva contribució més destacada en el món teatral va arribar l’any 1967 quan components de l’entitat van

fundar el Festival de Teatre de Sitges, esdeveniment que, tot i que durant uns anys va assolir tal importància que

va rebre el nom d’internacional, va desaparèixer l’any 2004 després de celebrar la seva 35ª edició. El Festival de

Cinema Fantàstic i de Terror també té en el teatre del Casino Prado una de les seves sales de projecció.

L’EDIFICI DEL CASINO PRADO DE SITGES

Seguint el fil de la vida del Casino Prado de Sitges, el seu edifici i les seus espais públics han anat modificant-se

al llarg dels més de 140 anys d’història des de la seva creació. En un primer moment, i com hem explicat

anteriorment, l’entitat disposava d’un gran terreny conegut popularment com l’hort de la Marianeta, situat entre el

carrer Jesús i el de l’Estació, El 17 de novembre de 1869 es va col·locar la primera pedra de la sala de ball, obres

que van acabar a principis de 1870. A aquesta primera construcció s’hi va afegir un cafè i un petit teatre.

L’any 1886, i en motiu de l’obertura del carrer del Ferrocarril, actual carrer Francesc Gumà, es va modificar la

façana del Casino Prado que feia xamfrà entre el carrer Jesús i el carrer nou. Durant aquestes obres s’hi va

construir un balcó de vuit metres amb dues obertures, una grada, unes noves voreres i es va revocar la tanca que

envoltava el saló d’estiu. En una notícia a l’Eco de Sitges del 18 de juliol de 1886 es parla de la necessitat de

modificar la façana corresponent al teatre i l’obertura en aquesta d’un gran portal amb obertures al carrer de

l’Estació, “a fin que los días de función el público tenga una salida desahogada” (Eco de Sitges, 1 de juliol de

1886).

Però a principis de 1890 la societat es va vendre el terreny que feia cantonada entre carrer Jesús i carrer del

Ferrocarril a Jaume Hill el qual l’any 1892 va encarregar-li al mestre d’obres Jaume Sunyer i Juncosa la

construcció de la seva casa Villa Rosa.

Tot i que tenien clara la necessitat d’aquesta millora, no va ser fins el mes d’agost de 1918 quan es van iniciar uns

anys d’intenses reformes en l’edifici del Casino Prado Suburense. En un primer moment, l’entrada del carrer

Jesus va ser tancada, ja que la societat van vendre aquella parcel·la de terreny. En aquell moment es van

reformar totalment l’escala d’accés als salons del primer pis, preludi d’una gran reforma, que en aquells anys de

1918 encara no era segura. Però durant els darrers mesos de 1918 es va construir la portalada de pedra del carrer

Francesc Gumà, que des d’aquell moment es va convertir en l’accés principal al l’edifici. Durant el mes de gener

de 1919 la portada de pedra va ser tancada amb unes portes de ferro forjat. També és en aquest moment quan

l’escultor Pere Jou comença a treballar en la decoració exterior d’aquesta porta.

L’any 1921, l’arquitecte Josep Maria Martino va ser l’encarregat de dissenyar el nou edifici del teatre. Seguint el

moviment artístic que dominava en aquell moment, Martino es va decidir per posar al carrer Francesc Gumà,

l’entrada principal per a la qual va elegir una interessant façana d’estil noucentista, una interessantíssima

composició on el maó vist es converteix en un immillorable marc pel bell teatre. Les obres de reforma del Saló

Teatre es van iniciar el 14 de juny de 1921, i a partir d’aquell moment es van aturar les activitats lúdiques que en ell

si celebraven. La façana de Martino es divideix en dues parts, perfectament integrades. La primera, que és el

saló-teatre, està format per tres cossos, el central, més elevat que els laterals, on s’obre un portal d’entrada, i dues

finestres, la del primer pis, d’una amplada considerable i decorada pictòricament, Els cossos laterals queden

dividits per franges de maó vist que formen dos quadrats, emmarcament que continua a la façana lateral i que

s’utilitza també per a les obertures. Tant a l’exterior com a l’interior de l’edifici hi ha belles pintures murals obra del

pintor sitgetà Agustí Ferrer Pino.

La segona part de l’edifici està format pe un arc de pedra que porta al vestíbul amb decoració de Miquel Utrillo.

També en aquesta la façana de l’edifici hi trobem els capitells que va esculpir el gran artista Pere Jou, belles peces

en les que s’hi representen diverses escenes i personatges relacionats amb la història de l’entitat, com el mestre

Morera dirigint una orquestra, un ball de Carnaval, les Caramelles.... L’any 1962, gairebé trenta anys després de

la inauguració d’aquestes obres, Jou decidí seguir amb el seu treball i va esculpir un fris on es representen un grup

de persones ballant una sardana. La mort de l’escultor l’any 1 va deixar inacabada aquesta bella obra.

La porta principal de l’edifici està presidida per un gall de ferro forjat, animal que representa aquesta societat.

Per a l’interior, Martino dissenyà una estructura de ferro que suportava les llotges del primer pis, i va tenir un gran

interès en aconseguir una sonoritat i visió de l’escenari perfecte des de tots els punts, qualitats molt lloades per la

premsa del moment. Tot i estar en obres, a principis de l’any 1922 la sala va acollir el ball de Carnaval, i el sostre,

encara inacabat, es va tapar amb una vela de la sala d’estiu, i la galeria de llotges es cobria amb una sèrie de

plafons decoratius, que tornarien a ser utilitzats l’any 1924.

La inauguració oficial va tenir lloc el 20 d’agost de 1922, tot i que l’escenari no es va acabar fins al mes de

setembre i Agustí Ferrer Pino encara no havia començat a pintar els murals decoratius del saló.

L’ARQUITECTE DEL TEATRE CASINO PRADO SUBURENSE. JOSEP MARIA MARTINO, UN DELS ARTÍFEX DEL SITGES ACTUAL

Josep Maria Martino Arroyo va néixer a Barcelona el 15 de novembre de 1891. Un cop acabat el batxillerat, Josep

Maria es matriculà a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol el 23 de gener de 1916. Tot

i la seva joventut, just acabada la carrera Martino va començar a rebre importants encàrrecs. En dia 8 de setembre

de 1916, l’Ajuntament presidit per Simó Llauradó i Clarà, el nomenà arquitecte municipal de Sitges, càrrec que

ocuparia, amb algunes interrupcions, fins a inicis dels anys 50, que per la malaltia que patia va cedir el lloc al seu

fill, el també arquitecte Joan Antoni Martino.

Seguint la tendència artística del moment, iniciada principalment en la construcció del conjunt de Maricel, les

obres que Martino va construir durant la dècada dels anys vint, destaquen pel seu marcat estil noucentista. El

catàleg d’obres de Josep Maria Martino Arroyo a Sitges és amplíssim. Des d’edificis públics com el Teatre

Casino Prado (1921), L’Escorxador Municipal (1920), la casa Correus (1925) a edificis unifamiliars i plurifamiliars

construïts al nucli urbà del poble.

D’ell també és la urbanització del passeig Marítim (1918), del sector del Vinyet (1922-1925) i de la ciutat jardí de

Terramar (1919-1931), per a la que hi va dissenyar l’ Hotel Terramar Palace (1923-1933), l’Autòdrom (1922) i

nombrosos xalets tant a primera línia com a l’interior del sectors del Vinyet i de Terramar. Entre els xalets més

destacats hi ha la Casa Freixa (1919), la de Casimiro Barnils (1919), la casa Duran (1929), la casa Ferrer i Dalmau

(1929), la casa de Mercè Serrat (1930), les Anquines (1930), entre altres, totes elles situades al Passeig Marítim.

Ja a l’interior del sector hi trobem molts altres projectes firmats per Martino, com Villa Esperança (1925), la casa

Artigas (1925) o Villa Teresita (1930).

Josep Maria Martino no sols va dissenyar el saló teatre del Casino Prado de Sitges, sinó que en aquell mateix any

1921 també va realitzar un avant projecte per al concurs per al nou Teatre de la Ciutat a Barcelona (1921). L’any

1934, Martino torna a treballar en la creació d’un teatre, i durant el mes de novembre de 1934 es va inaugurar el

Teatre Coliseum de Tortosa, edifici que va ser derruït l’any 1972.

Josep Maria Martino va morir a Barcelona el dia 6 de gener de 1957.

AGUSTÍ FERRER PINO, AUTOR DE LES PINTURES DE LA FAÇANA I SALÓ TEATRE DEL TEATRE DEL CASINO PRADO

Agustí Ferrer Pino va néixer a Sitges l’any 1884, on morí el dos de gener de 1960. Estudiant a la Llotja de

Barcelona, aviat deixà la formació tradicional per tal de produir obres de gran qualitat decorativa. Va viatjar per

Granada, Argèlia, Niça, Orleans, Gènova...., per tal d’adquirir nous coneixements artístics, així com per buscar

l’influencia i l’estètica d’altres cultures, quedant totalment enamorat de la cultura oriental, valorant per sobre de

totes la cultura egípcia, referències constants en la seva obra.

A Sitges va realitzar diversos treballs murals, com les dues composicions per a la capella de l’hospital de Sant

Joan Baptista, realitzats l’any 1915. També és d’ell la decoració del cambril de l’ermita del Vinyet de 1919, i la de

la capella de la Trinitat l’any 1929.

Però si una obra és reconeguda a Sitges, aquesta és la decoració exterior i interior del Saló-Teatre del Casino

Prado de Sitges. L’any 1918 realitza les pintures del de la façana, i durant el mes de juny de 1921 i fins a setembre

de 1922, quan les obres de reforma de l’edifici ja estaven gairebé finalitzades, Agustí Ferrer Pino, sota l’encàrrec

del president de l’entitat, Josep Planas i Robert, treballar en la decoració de l’ interior del teatre.

PINTURES MURALS DE LA FAÇANA PRINCIPAL

CARRER FRANCESC GUMÀ

Els gairebé 100 anys de la seva realització, les inclemències del temps, la corrosió produïda pels molts

excrements dipositats pels ocells (coloms i orenetes) que nien a la façana, la falta de conservació i la fragilitat dels

pigments utilitzats per Ferrer Pino en l’elaboració d’aquests murals exteriors, fan que la restauració i consolidació de les pintures sigui necessària i molt urgent.

Un altre dels problemes greus que afecten directament a les pintures murals són les diverses esquerdes que afecten tot l’edifici, i que queden patents en molts punts dels murals, fins al punt del despreniment d’algunes

parts de la pintura.

Estat de degradació evident d’aquesta pintura en la que es representa un àngel perseguint el Gall, símbol del

Teatre Casino Prado. Desaparició de pigments, fils elèctrics, esquerda.

També s’han d’eliminar els elements externs que s’han anat afegint a la façana i que d’una manera o altra afecten

greument les pintures murals. Ens referim a fils elèctrics o de telefonia, així com tubs de desaigües.

LA FAÇANA LATERAL. CARRER SANT ISIDRE

DECORACIÓ INTERIOR DEL SALÓ TEATRE PRADO

L’ARC DE PROSCENI està decorat d’acord amb la sala, emmarca l’escena i allotja el teló de boca.

La doctora en Història de l’Art i especialista en l’obra d’Agustí Ferrer Pino, Isabel Coll Mirabent, explica la

iconografia de les pintures murals del Teatre Prado. Al tractar l’escena de l’arc del prosceni diu:

“La figura del centre es Atenea Nike, deesa de la saviesa, se la representa amb ales. A la seva dreta hi trobem

Palas Atenea, deesa de la guerra i també de les arts i els oficis, amb els seus atributs que són el casc a mode de

cua de cavall, cuirassa i escut rodó en el que s’hi representa el cap de la medusa Gorgona i la serp. A l'altre costat

d’Atenea Nike s'hi troba Apolo, deu de la bellesa, les arts plàstiques, de la música i de la poesia. El seu atribut és

la lira, així com Diana, deesa de la natura salvatge, de la caça salvatge i dels boscos, que porta el con de

l’abundància. Al costat contrari, junt a Palas Atenea, s'hi pot veure a Heracles (Hercules) cobert amb la pell del lleó

de Nemea i el garrot amb el que va matar Hidra, representat amb els onjestes que el van ajudar a superar els seus

12 treballs.

Assegudes, i marcant l’arc, hi trobem les representacions de les arts: pintura, arquitectura, escultura, música,

poesia.

A les parets del prosceni més properes a les llotges del primer pis del teatre hi trobem dos pintures murals que

representen unes figures de marcada tendència clàssica. El de l’esquerra del prosceni mostra una figura nua,

que amb l’escut de Sitges a la mà representa la Vil·la de Sitges. A la dreta del prosceni, l’home nu, amb el Gall

com atribut, símbol del Casino Prado Suburense, representa aquesta societat. Per la proximitat amb el públic que

han pogut tocar les pintures, així com pels cops de les cadires contra les parets, la baixa qualitat dels pigments

originals i per les humitats de l’edifici, aquestes dues pintures murals es troben en molt mal estat de conservació i tenen un greu perill de desaparèixer.

Sota l’arc de l’escenari hi havia, actualment amagades per unes reformes, la representació de “les Tres Gràcies”,

i dues figueres femenines que mostraven les caretes que representen el riure i plorar. Seria molt important intentar recuperar aquests murals.

SOSTRE El sostre fou el primer espai pintat per Ferrer Pino. Dividit en diversos plafons, en ell s’hi representen al·legories de

les diferents arts: Música, Pintura, Literatura, Escultura i Arquitectura. En aquest darrer plafó del sostre, el que

s’allunya més de l’escenari, hi trobem la signatura de l’autor, realitzada l’any 1923 al finalitzar els treballs de

decoració. Sobre quina és la causa per la que Agustí Ferrer Pino firma com Ferré Pinos, la doctora Isabel Coll

Mirabent explica que l’historiador sitgetà Ramon Planes situava el motiu d’aquest canvi en els anys de

col·laboració del pintor en les revistes avantguardistes de Sitges. Sembla ser que, entre tots els editors es va

decidir catalanitzar el cognom "de Pino a Pinós". En quant de Ferrer a Ferré, és molt usual al parlar que es tregui

la "R". Ferrer Pino va signar de les dues maneres, i a vegades, únicament amb les inicials.

PERE JOU, ESCULTOR DELS CAPITELLS DEL TEATRE DEL CASINO PRADO

Pere Jou i Francisco (Barcelona, 1891-Sitges, 1964) és un dels escultors catalans més importats del segle XX.

Entre els seus professors destaquen figures com Pau Gargallo o Venanci Vallmitjana. Després del seu pas per

l’Ateneu Obrer de Gràcia (1903-1907) i per la Llotja (1908-1913), el jove escultor s’instal·là al taller del marbrista

Carles Capdevila, el qual el recomanà a Miquel Utrillo com a escultor per als detalls ornamentals del Palau Maricel

de Sitges, on amb va realitzar, entre 1915 i 1920, la cinquantena capitells que decoren les obertures d’aquest

conjunt arquitectònic.

Just al finalitzar els treballs de Maricel, Josep Planas i Robert, alcalde de l’entitat, encarregà a Jou la realització

de dos frisos per a la porta principal del Casino Prado de Sitges. L’any 1962, Jou decideix seguir els frisos de l’any

20, on treballa fins a la seva mort l’any 1964, quedant el treball inacabat.

Títol: Cobla i ball de carnaval Títol: L’orquestra dirigida pel mestre Morera

Any: 1920 Any: 1920

Mides: 30x130x36 Mides: 30x130x36

Títol: Biblioteca i penya d’escacs Títol: Ball de Bastons

Any: 1962 Any: 1962

Mides: 30x60x36 Mides: 30x120x36

EL TELER/LA PINTA

El teler és tota la zona de la torre tramoia que queda sota l’arc d’embocadura. En el teler s’hi amaguen els telons,

les barres dels focus i els decorats. El teler està dividit en PINTA i GALERIES.

La PINTA és l’estructura de bigues de fusta, tot i que actualment es construeixen de ferro, que suporten el pes de

tots els elements que s’hi pengen. Ocupa tot l’ample i tota la profunditat de l’escenari.

El teatre del Casino Prado Suburense de Sitges és un teatre a la italiana, i la seva pinta segueix exactament les

característiques d’aquests teatres, i per això la seva pinta està composada per bigues paral·leles a l’embocadura.

Hi ha la graella sobre els barrals, d’on pengen les corretges que van amb rodetes. Cada barra tres cordes, la curta,

la llarga, i la mitjana, per anivellar el decorat, a la manera italiana. Hi ha una banda (dreta al Prado) on es lliguen

totes les cordes des del balconet de dins de l’escenari.

El teler i la pinta del Casino Prado de Sitges és únic i per això el considerem un conjunt patrimonial de gran

importància que s’ha de conservar. Tot i que durant el segle XX foren molts els teatres que utilitzaren aquesta

tècnica, actualment el teler de Sitges és l’únic que encara que es conserva exactament igual del moment en que

va ser construït l’any 1921, i que s’utilitza en algunes de les representacions. El Sr. Sebastià Yll, fuster sitgetà

que es va encarregar de la construcció del teler, explicava que per al seu disseny es va basar en el teler del Liceu,

peça que també es construïa durant aquests primers anys de la dècada dels vint del segle XX. Cada diumenge

pujaven a Barcelona per poder entrar al Liceu, ja que coneixien els fusters que hi treballaven, i així poder copiar

exactament el que s’hi anava fent.

________________________________________________________________________

ModificacIó puntual del POUM i del PEPPAC a les finques propietat del Casino Prado Suburense situades al C/ Francesc Gumà 6-14 i C/ Sant Isidre 23-27

SETEMBRE 2012

________________________________________________________________________________

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM I DEL PEPPAC EN LES FINQUES DEL CASINO PRADO SUBURENSE 2

MEMORIA 1.- PROMOTOR La redacció d’aquesta modificació puntual és d’iniciativa pública que assumeix l’Ajuntament de Sitges, a petició del Casino Prado Suburense, d’acord a l’article 101.3 de la Llei d'Urbanisme. Nom: Ajuntament de Sitges NIF: P-0827000-A Adreça: Edifici les Pruelles 1, Polígon Mas Alba Codi postal: 08870 Població Sitges Comarca: Garraf 2.- REDACTORS L’equip redactor és la societat professional ARQ71 i Associats SL, i actua com a arquitecte Ramon B. Artigas Coll Nom: Arq71 i Associats SLP NIF: B-63.041.974 Adreça: C/ Avenir nº8 baixos Codi postal: 08006 Població: Barcelona E-mail: [email protected] Telèfon: 93.238.01.50 Arquitecte: Ramon B. Artigas Coll nº col·legiat 37.585-3 del COAC 3.- INFORME PREVI DE LA CTUB D’acord amb l’article 99.2.a del Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, modificat per l’article 40 de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, no es precisa informe previ favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme, previ a la tramitació, atès que el POUM de Sitges va ésser aprovat en sessions de la CTUB de 16 de novembre de 2005 i 30 de març de 2006 i publicat al DOGC nº4640 de 24 de maig de 2006, i per tant amb més de 5 anys de vigència. 4.- FONAMENTS LEGALS La modificació puntual es fonamenta en: LEGISLACIÓ - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme - Decret Legislatiu 3/2012, de 22 de febrer de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme - Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Sòl - Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat - Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada - Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes - Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladores de les bases de règim local - Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim

Local de Catalunya. - Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

________________________________________________________________________________


- Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament sobre inscripció en el Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.

- Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals.

- Llei 11/2007, de 22 de juny, de 8 d'abril, d'accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics. - Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 11/2007. - Llei 3/2010 del 18 de febrer, prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats,

infraestructures i edificis. PLANEJAMENT - Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aprovat per acords de la CTUB de 16 de novembre de

2.005 i 30 de març de 2.006 i publicat, als efectes de la seva entrada en vigor, en data 24 de maig de 2.006 (DOGC núm. 4640).

- Pla Especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Sitges (PEPPAC) aprovat en data 22 de maig de 1991 i incorporat al POUM com a annex.

5.- DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT L’àmbit està format per dues finques situades en el casc antic de Sitges, concretament al C/ Francesc Gumà 6-14 cantonada amb el C/ Sant Isidre 23-27

- Limita al Nord amb el C/ Sant Isidre amb línia recta de 38,87m - Limita al Sud amb finques veïnes del C/ Jesús nº25, 27, 29, 31, 35, 37. La finca nº35 del C/ Jesús és

propietat de la mateixa societat Casino Prado Suburense - Limita a l’est amb finques veïnes del C/ Sant Isidre nº19, 21 - Limita a l’oest amb el C/ Francesc Gumà amb línia recta de 52,69m dels quals 27,14m són façana

de l’edificació existent Al cadastre també hi figuren com a dues finques amb les següents dades:

Referència cadastral Superfície construïda Superfície de sòl

0561031 DF 0606 S0001 YK

1.435,00 m2

592,00 m2

0561026 DF 0606 S0001 AK

1.187,00 m2

1.461,00 m2

TOTAL

2.622,00 m2

2.053,00 m2 Les dades de les finques segons la nota simple del Registre de la Propietat de Sitges són:

________________________________________________________________________________


6.- PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sitges, va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en dates 16 de novembre de 2005 i 30 de març de 2006, i publicat en el DOGC, als efectes de la seva entrada en vigor en data 24 de maig de 2006. En el plànol C-3 del POUM de la sèrie II.2 del plànols d’ordenació, es grafia la qualificació urbanística de les finques: Resulta doncs que la part nord està qualificada com a 9b* i la part sud com a D3* Clau 9b* L’article 155 – Zona de nucli antic (Clau 9) del POUM és la que defineix i fixa les condicions per aquesta clau. Al final de l’apartat 3 d’aquest article diu que quan la clau d’identificació de la zona 9 ve seguida d’un asterisc significa que estan regulades pels articles 28-29-30-31 del PEPPAC L’article nº30 – Subzona 9b indica:

Comprèn la part del casc antic inclosa a la delimitació del Conjunt Històrico-Artístic i Paratge pintoresc i que no forma part dels conjunts (subzona 9A). Estan inclosos en aquesta subzona dos tipus d’edificis: aquells que estan catalogats individualment i aquells que no ho estan. 1.- Edificis catalogats individualment, estan regulats pel tipus de protecció indicat a cada una de les fitxes i definit a l’article 5 d’aquesta Normativa. Les actuacions que es poden fer en aquests edificis estan descrites en les fitxes corresponents

________________________________________________________________________________


El plànol del PEPPAC amb el nom “localització dels edificis i elements del catàleg” cataloga l’edifici amb el nº107 Els motius de catalogació, tipus de protecció i tipus d’actuació sobre l’element es descriuen a la corresponent fitxa.

________________________________________________________________________________


L’article 5 – Tipus de protecció del PEPPAC descriu aquest tipus i diu:

TIPUS II

Es dóna aquest tipus a aquells elements i edificis importants per si mateixos o per la seva situació en el teixit urbà, en els que és remarcable el volum exterior i alguns afectes de la parcel·la que l’envolta. El pla protegeix el manteniment estricte de les façanes i les cobertes de l’edifici i els trets fonamentals i característics de l’entorn més immediat. En algun cas excepcional el terreny en el que estan situats serà edificable. Prèviament a la concessió de la llicència, si aquesta afecta elements de l’interior de l’edifici, els Serveis Tècnics Municipals poden inspeccionar l’interior de l’edifici i, si s’escau, determinaran el tractament a donar a certs elements.

Clau D3* Els article 142, 143, 144, 145, 146, 147, 148 del POUM defineixen i fixen les condicions de la clau D-sistema d’equipaments. Així la clau D-3 queda definida com equipament associatiu-cultural, amb una ocupació màxima de l’edificació del 60% i un índex d’edificabilitat neta de 0,6m2st/m2sòl A la llegenda de les claus urbanístiques dels plànols d’ordenació del POUM defineix la clau D* com a equipament de titularitat pública

7.- MOTIUS, OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ Antecedents El magnífic edifici construït l’any 1925, d’acord amb el projecte i direcció de l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, ha sofert al llarg dels anys diverses transformacions i ampliacions. La principal transformació va consistir en l’enderroc del cos de la dreta, de planta baixa i primera, on s’ubicaven els salons annexes al teatre i la construcció d’un nou edifici de planta baixa i dues plantes pis. Per sort, aquesta intervenció no va afectar la sala del teatre, la caixa escènica, el vestíbul exterior, ni tampoc les façanes a carrer. Amb el transcurs dels anys, l’edifici s’ha fet vell i s’han detectat petites patologies estructurals i sobretot ha quedat totalment desfasat en el tema d’instal·lacions, especialment les instal.lacions elèctriques de baixa tensió. L’edifici tampoc compleix la normativa vigent respecte accessibilitat de les persones, evacuació i protecció d’incendis (CTE-SI), protecció davant el soroll (CTE-HR) i ordenança municipal per a la regulació dels

________________________________________________________________________________


sorolls i les vibracions), seguretat en l’ús (CTE-SUA) i el RITE en quan a les instal·lacions de ventilació de l’edifici. Si bé s’han anat corregint parcialment aquests defectes, avui en dia són tantes les mancances acumulades, que en l’estat actual de l’edifici, aquest no pot assolir l’obligatòria llicència d’activitats sense realitzar una inversió important Malgrat tot, el teatre ha anat realitzant les seves activitats de forma contínua fins a dia d’avui Tot i ser un edifici catalogat, la societat no disposava ni dels plànols originals ni de l’estat actual de l’edificació. Per tal de poder iniciar un procés d’adequació de l’equipament, l’equip format per l’arquitecte Ramon B. Artigas Coll, l’enginyer Juli Carbonell i Vidal i la historiadora de l’art Isabel Artigas Coll, han realitzat un estudi per poder valorar d’una forma global la reforma de l’edifici històric. En aquest estudi s’ha fet un aixecament de plànols de l’estat actual, realitzant totes les plantes, alçats, seccions de l’edifici com també un estudi histórico-artistic. També s’han determinat les patologies i les intervencions necessàries per tal de poder obtenir la corresponent llicència d’activitats com també les possibles ampliacions i modificacions de volum per tal de poder assolir un òptim funcionament de l’equipament, adaptat als temps actuals. Aquest estudi s’adjunta com a annex nº1 Analitzada també la qualificació urbanística de les finques que s’indica en el POUM, s’han detectat petites discordances amb la realitat existent, així com també amb les futures adequacions que precisa aquest equipament segons conclusions extretes de l’estudi i les quals es volen desenvolupar amb total seguretat jurídica.

________________________________________________________________________________


8.- DESCRIPCIÓ DE LA MODIFICACIÓ PROPOSADA a) Qualificació urbanística. Lleugera modificació dels límits Es mantenen les claus 9b* i D3* però es concreta la separació entre elles modificant el límit lleugerament de manera que els dos primers trams coincideixin amb la façana sud de l’edifici actual i l’últim tram de 3,00m de longitud amb el límit de propietat de la finca veïna C/ Sant Isidre nº21.

________________________________________________________________________________


b) Concreció de la part protegida de l’element nº107 La proposta manté la catalogació de la finca però proposa una concreció de la protecció, definint-la amb una nova fitxa de catalogació nº107-bis. A afectes del tipus de protecció es divideix en dues parts: PART A: Zona ocupada per la sala del teatre original i la caixa escènica en tota l’alçada, el vestíbul exterior en planta baixa i la primera crugia del cos on s’ubica el Café i el saló dels socis, únicament en planta baixa i primera. En aquesta zona es manté la protecció tipus II amb les següents excepcions:

- Es permet substituir l’actual coberta inclinada a dues vessants de la caixa escènica per una coberta

planta amb un nivell màxim de l’actual carener, de manera que permeti adaptar tota la caixa escènica a les instal·lacions escenogràfiques actuals i futures. Per aconseguir una bona i necessària integració amb els edificis veïns, aquesta alçada quedarà limitada en el límit amb la finca veïna del C/ Sant Isidre nº21 en una franja de 3,00m, a l’alçada de la barana de la finca veïna. En aquesta franja, la fondària a nivell d’àtic s’haurà de recular també 3,00m.

________________________________________________________________________________


- Es permet modificar a tota alçada la zona posterior de la sala del teatre per tal de construir un nou

vestíbul, una escala d’emergència i vestíbuls d’independència per complir les exigències contra incendis, cabines de control, taquilles, entre d’altres. Aquestes modificacions en cap cas podran malmetre les pintures ubicades a les parets i sostres de l’interior de la sala.

- Al vestíbul exterior es permet fer les obres necessàries per a la millora de l’accessibilitat, evacuació i

mesures contra incendis de l’edifici.

- Es manté l’exigència del manteniment estricte de les dues façanes a carrer, excepte la façana de la caixa escènica i la planta segona del cos on s’ubica el cafè.

________________________________________________________________________________


PART B: En aquesta zona ocupada per construccions recents i sense cap interès arquitectònic especial es permet qualsevol tipus d’actuació, des de les obres de millora fins a l’enderroc i nova construcció. Les intervencions tindran que ser respectuoses amb l’entorn i l’edifici existent. Si bé no s’exigirà un tractament mimètic amb l’antic edifici, sí que s’haurà de justificar un diàleg arquitectònic amb el mateix i amb l’entorn. En el cas d’una nova construcció, el número de plantes màxim serà de PB +2PP i l’alçada màxima serà la mateixa que la que té actualment l’edifici on s’ubica el Café, la sala de socis i l’espai de dansa. Per sobre de la planta coberta, únicament s’admetran badalots d’escala i instal·lacions de l’edifici, maquinària inclosa. CLAU D-3* Actualment aquesta part està destinada principalment a pista de ball, escenari exterior, vestidors i magatzem. Al fons de la finca hi ha una sala rectangular d’uns 150,00m2 en planta baixa, destinada a sala de jocs per als socis. A nivell de carrer també hi ha una estació transformadora. Es permet l’enderroc de totes les construccions existents, inclòs la façana a carrer. Es permet una edificació de planta baixa amb una ocupació del 60% i una edificabilitat de 0,6m2sostre/m2sòl. Aquestes construccions es permeten únicament dins el gàlib perimetral del jardí que es detalla a continuació La possibilitat de la nova construcció es justifica en la necessitat de crear un envolvent arquitectònic que, a més d’ordenar l’espai, redueixi l’impacte de les construccions, fent una barrera visual i acústica amb els veïns i amb el carrer. La part central es podrà destinar únicament a sala de ball o seients per a espectadors. Aquesta nova edificació s’ha de destinar a la creació de zones d’ombra, bar, sala de socis, magatzem, serveis sanitaris, escenari, vestidors, rampa d’accés a possibles aparcaments soterranis, escales d’emergència i estació transformadora.

________________________________________________________________________________


L’alçada màxima permesa serà la de la planta baixa annexa a l’edifici veí catalogat nº106 (C/ Francesc Gumà 2-4 C/ Jesús 25). Aquesta alçada únicament podrà superar-se per l’escenari. En qualsevol actuació que es realitzi, serà obligatori mantenir el gran pi, quasi centenari existent en una cantonada del solar. S’admet la construcció de soterrani de varies plantes destinat a aparcament, amb la total ocupació de la parcel·la. 9.- Nova Fitxa 107 bis 10.- Justificació de l’interès públic de la proposta El Casino Prado és una societat popular que ha estat el motor cultural, d’esbarjo, social i polític de la població de Sitges durant els darrers 100 anys. És evident que la modificació present concreta els valors patrimonials de la finca i clarifica les condicions urbanístiques i les adapta a les necessitats presents i futures Sitges, setembre de 2012 Ramon B. Artigas Coll Arquitecte

avant projecte de rehabilitació del casino pradosuburense

Documents