avanÇ de la modificaciÓ puntual de les nnss del … · 1.5. diadnòsi de la situació actual 1.6....

AVANÇ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS DEL SECTOR SES I CEIP VALLBONA

Municipi i comarca:

VALLBONA D’ANOIA (L’ANOIA)

Equip redactor: JBE ARQUITECTES ASSOCIATS SL

Direcció: Joan Barba i Marta Iñigo, arquitectes. Advocat: Albert Cortina. Geògrafa: Montserrat Mercade. Biòleg: Xavier Mayor. Economista: Xavier Saez. Data:

OCTUBRE 2008 Projecte tipus:

PLANEJAMENT

Avanç de la modificació puntual de les NNSS del sector SES i CEIP Vallbona 1

CONTINGUT

Els documents que integren aquest avanç són els següents 1. MEMÒRIA

1.1. Situació i àmbit 1.2. Marc teòric 1.3. Objectius del pla o programa i ambientals 1.4. Relació amb el Planejament vigent 1.5. Diadnòsi de la situació actual 1.6. Objectius i criteris urbanístics. 1.7. Anàlisi de les alternatives d’implantació del SES-CEIP i de la seva possible gestió 1.8. Descripció de les característiques bàsiques de la proposta.

2. INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR

2.1. Anàlisi del territori i dels aspectes ambientals 2.2. Anàlisi ambiental general

3. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

Plànols Informació I 1 Emplaçament I 2 Situació I 3 Planejament vigent. Classificació del sòl Plànols Ordenació O 1 Classificació proposada


1. MEMÒRIA


1. MEMÒRIA

1.1. Situació i àmbit:

El municipi de Vallbona d’Anoia, amb un territori de 6,48 Km² s’assenta al sud-oest del conjunt

muntanyenc de Roques Blanques, a la Serralada Pre-litoral. Es situa al sud est de la comarca de

l’Anoia i es troba delimitat pel nord amb el terme de La Pobla de Claramunt, per l’oest amb el terme

de Capellades, al sud pel riu Anoia, amb Cabrera d’Igualada i a l’est amb Piera.

El municipi té una població de 1.190 habitants que es reparteixen en el territori amb una densitat de

població de 184,5 hab./km², d’acord amb les dades de l’ IDESCAT l’any 2004. Aquesta densitat és

lleugerament major que la mitjana comarcal (117.5 hab./km²) i està per sota de la mitjana catalana

(208,81 hab./km²).

El terme municipal es troba travessat per la carretera B-224 i el FGC d’Igualada a BCN que el

creua d’est a oest a prop del nucli urbà. Al sud, fregant el límit del terme, la carretera C-244

d’Igualada a Vilafranca es la via ràpida de connexió.

La població està agrupada majoritàriament en un únic nucli i no es pot considerar que hi hagi

agrupacions de població aïllades al terme municipal, llevat de l'urbanització Vallbonica que es troba

a cavall entre els termes de Piera i Vallbona però molt propera al nucli urbà. El casc urbà creix

inicialment a costat i costat del carrer Major fins el límit de la plana que mira a la vessant de la

Riera de Carol. Posteriorment continua creixen pel carrer Nou en sentit nord-sud i continua la traça

de la carretera a Piera. La implantació del FGC que es disposa en sentit est-oest i la estació

construïda junt la cruïlla de la carretera amb el pas a nivell està a l’origen d’aquest creixement. Més

modernament es produeix un nou creixement a l’altre lateral de la via. El casc continua la seva

expansió amb un creixement en forma d’eixample sobre una ordenació en illes tipologia

bàsicament d’habitatges entre mitgeres i de baixa altura.

La presència industrial sempre ha estat molt reduïda en part com a conseqüència de la llunyania

als centres de decissió i a les dificultats de comunicació. Aquest fet es va agreujar amb les crisis

del tèxtil, originant el tancaments de les activitats principals que no s’han recuperat.

Darrerament s’està desenvolupant el Pla Parcial el Carol de programació de l’urbanització.


Actualment ens trobem en un moment molt important per tal d’orientar noves visions i estratègies

de comprensió de l’entorn i el territori, que en base al principi de preservació de la biodiversitat

permeten enfrontar-se als problemes ambientals i d’ús de l’entorn des d’una perspectiva

innovadora, més consistent i eficient en el reconeixement dels valors naturals, i en evitar els

problemes ambientals sense que això hagi d’anar en detriment dels econòmics, i encara menys

dels socials.

Tractar convenientment la matriu territorial de manera adient des d’una perspectiva ambiental és

segurament l’aspecte més innovador pel que fa a la preservació de l’entorn. Ho és perquè

reivindica la capacitat d’actuar en sentit positiu sobre l’entorn més enllà dels aspectes de protecció

més concrets. Això ens permet incidir sobre els nostres plans i accions sobre el territori tot

preveient i procurant el millor encaix ecològic i mediambiental, en benefici tant de la millor qualitat

de l’entorn com per consegüent, de la qualitat de vida. Això ha de contribuir de manera molt

rellevant a la millora local i global de l’entorn a Catalunya.


1.2. Marc teòric:

L’augment de la població i l’augment en la capacitat tecnològica ha comportat forts canvis en la

interrelació entre humanitat i medi. Aquests sovint s’han mostrat com a repercussió de les activitats

humanes sobre l’entorn i amb efectes ambientals importants i finalment molt aparents. Tanmateix,

aquesta repercussió és diferent segons el territori en la qual l’examinem i també a l’escala sobre la

qual vulguem plantejar solucions.

Sensible a aquesta realitat, Catalunya s’ha dotat els darrers decennis d’instruments per tal

d’enfrontar aquesta nova situació i millorar les expectatives ambientals del país. Un d’aquests

instruments és l’actual llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la llei 2/2002, de 14 de

març, d’urbanisme de Catalunya. Aquesta llei ha determinat la necessitat que les memòries

descriptives i justificatives dels Plans Parcials de Delimitació concretin l’estratègia decidida envers

el desenvolupament sostenible, d’acord amb l’article 4 de la llei.

El present estudi és la materialització del que estableix l’article 5 i l’annex 1 de la Directiva

2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels efectes de determinats

plans i programes sobre el medi ambient.

1.3. Objectius del pla o programa i ambientals:

L’objectiu urbanístic de l’avanç del Pla de Modificació puntual de les NNSS-89 és permetre la

requalificació d’uns sòls que ara tenen la classificació de no urbanitzables. Es tracta d’oferir una

zona de creixement confrontat al sòl urbà actual, que es pugui desenvolupar abans i independent

de la tramitació del POUM.

La necessitat de la modificació ve donada per la urgència en l’obtenció d’uns terrenys per construir

el nou centre SES-CEIP de Vallbona. La zona prevista pel desenvolupament comprèn l’àmbit

necessari per tal de poder obtenir aquests sòls per via de la cessió urbanística.

Els objectius ambientals de la revisió del pla general consisteixen principalment en adoptar les

mesures adequades que permetin conjuminar el desenvolupament urbanístic del municipi amb el

desenvolupament sostenible del mateix, en especial pel que fa a la conservació de la biodiversitat i

de l’entorn i els diferents aspectes i riscos ambientals.


1.4. Relació amb el Planejament vigent:

Al llarg d’aquests 16 anys, s’han redactat diverses figures de planejament que han desenvolupat

algunes de les previsions de les NNUU o intentat resoldre alguns conflictes amb major o menor

encert.

Entre d’elles destacaríem la seva proximitat.

Modificació puntual de les NNUU als àmbits de les Unitats d’actuació UA-II i UA-III per la qual es

modifiquen els àmbits de les dues, ajustant-se al règim de propietats. Modificació puntual de les

NNUU, referent a l’al·lineació de l’edificació entre els carrers Pius XII i Santiago Rossinyol.

Denegada inicialment i aprovada definitivament pendent de text refós 13/12/95. Text refós del P.

Especial d’ordenació de la Unitat d’actuació UA-II anomenat “Pla del Trull”. Modificació puntual de

les NNUU per canviar la qualificació dels terrenys situats a l’avda. Roser amb el c/ Pilar de 7a2 a

7ae (10/1/98).


1.5. Diadnosi de la situació actual.

D’ençà l’aprovació de les NNSS-89 de planejament de Vallbona s’han produït diversos

desenvolupaments i modificacions que permet constatar que, en relació als principals objectius que

plantejava les NNSS, el balanç és desigual i en concret respecte als grans apartats es pot

constatar el següent:

· S’ha preservat el sòl no urbanitzable, sense la proliferació d’habitatges que s’ha donat en

altres municipis i amb un grau de conservació dels valors naturals notable. L’entorn del riu Anoia

presenta una bona qualitat malgrat l’elevada contaminació del riu que no és, en cap cas, imputable

a Vallbona. Les activitats extractives han continuat malmetent territori autoritzat i la construcció de

la depuradora és un punt positiu malgrat la manca d’oportunitat en la seva implantació.

· L’aprovació de la xarxa Natura 2000 afegeix un grau més per la posta en valors dels

terrenys inclosos. La franja de connectivitat entorn del torrent deCarol, ha quedat molt disminuïda

per la construcció de la depuradora i pel desenvolupament industrial del Carol que hipoteca el seu

futur. No han empitjorat les consideracions del risc ambiental, ni en incendis, ni en inundacions.

· Encara està pendent de concretar la variant a Piera que enllaçarà la C-244 amb Piera i,

de fet, a la traça prevista a les NNSS s’han afegit 5 traçats més, pendents de decisió. Tampoc en

transport públic s’ha avançat perquè la freqüència de pas i el temps de recorregut dels Ferrocarrils

de la Generalitat en la línia Igualada-Martorell, tot i l’augment de trens/hora recent, continua essent

insuficient. Tampoc s’ha resolt el conflicte amb el pas a nivell del tren que, a hores d’ara, resta

pendent.

· Les previsions de creixement residencial quasi bé s’han complert. Les previsions de

creixement industrial han desenvolupat en part o amb l’aprovació del Carol encara que no s’ha

urbanitzat ni edificat. Resta pendent el sector La Plana

1.6. Objectius i criteris urbanístics

S’ha d’escollir la proposta concreta que millor permeti assolir els criteris i objectius que són l’objecte

del planejament. Òbviament algunes de les opcions contenen objetius desitjats que entren en

contradicció amb altres objectius prioritaris d’una altra naturalesa o amb la pròpia realitat que fan

difícil sinó inviable, assolir-los tots i s’ha de prioritzar.


En el camp ambiental:

· L’objectiu de conservació dels espais naturals que el municipi manté, el riu Anoia, la serra

de Llangònies i del torrent Carol i les valls de la riera Seca, en ocasions presenta les seves

dificultats.

Es proposa preservar els espais fluvials en el riu Anoia tot i que resta pendent la recuperació del riu

i la qualitat de l’aigua.

L’objectiu en el cas de la serra de Llangònies i del torrent Querol és preservar tots aquells espais

no alterats al nord de la via del tren, tanmateix en la part sud, l’existència de les explotacions de

canteres a celobert i la legalitat i vigència de l’extracció, fan inviable la seva recuperació natural

mentre no s’esgotin els terminis atorgats en front de les indemnitzacions que es produirien en cas

de cessament avançat.

El territori del torrent Riera seca és important tot i no constituir un espai excepcional. El seu futur

entra en contradicció amb els traçats de la variant a Piera perquè totes dues l’afecten.

Els territoris compresos dins la Xarxa Natura 2000 es veuran afectats sigui quin sigui el traçat

definitiu de la variant a Piera encara que la variant 1, que és aquella que més interessa al municipi,

com es veurà posteriorment, resulta ser la que més incideix en aquest territori.

· Els valors excepcionals que els espais del torrent Carol i de la serra de Llangònies

suposen en la connectivitat entre els espais PEINs de Montserrat i Ancora, han quedat acreditats

en l’informa d’avaluació ambiental en especial perquè són els darrers que quedaven lliures. Els

altres possibles, han quedat hipotecats per diverses actuacions que respecte la connectivitat han

estat molt negatives. Aquestes oportunitats de corredors topen frontalment amb la realitat, en els

territoris del torrent Carol, per l’aprovació del P.P Industrial el Carol, el projecte d’urbanització i el

de reparcel·lació que, malgrat estar en tràmit d’inscripció, suposa haver completat la seva gestió

urbanística. Qualsevol replanteig o desqualificació comportaria, a ben segur, plets i

indemnitzacions impossibles d’assumir per l’ajuntament de Vallbona.

L’espai connector de la serra de Llangònies ha quedat invalidat per l’existència de les canteres

però més recentment per la construcció de la depuradora del sistema anoia, impulsada i

promoguda, curiosament, pel D.M.A. cuidat de vetllar per la preservació dels corredors o la futura

implantació de l’empresa.

En conseqüència, difícilment es podrà abordar un replantejament de la situació actual quedant

aquest objectiu en una exposició retòrica que farà apel·lació a tenir cura de mantenir, en les millors

condicions, els espais immediats al torrent Carol i la seva connexió al riu Anoia.


En el camp de la vialitat general:

· Descartada l’opció de carretera variant a Piera que proposaven les NNSS, tenim tres traçats

amb dues variants en alguns casos:

-El traçat nord, proper a la població, suposa apropar el trànsit normal i el de pas al casc urbà i

al seu creixement, incidint negativament en la formació del passeig perimetral i provocant un focus

de soroll que generarà molèsties a la població. Aquest traçat té l’avantatge que resol un enllaç que

permetria solucionar el conflicte del pas a nivell, però planteja les dificultats ja expressades. És molt

rebutjat per l’ajuntament i els veïns.

-El traçat est presenta dues variants, una molt recta que incideix negativament sobre les valls

torrenteres de la riera Seca, i una segona que s’articula millor amb el territori tot i que el seu traçat

origina uns terraplens continus fins Piera. És la línia més recta i el traçat més curt, i que allunya el

trànsit de la població. Travessa espais de menor qualitat natural, però incideix de ple en els espais

de la Xarxa Natura 2000 i pot generar pertorbació en els territoris de la parella d’àligues de cua

barrada que niden en indrets propers.

-El tercer traçat es presenta com una solució intermèdia, prou allunyada de la població i amb

menor pertorbació en els territoris de caça de l’àliga. Per contra, la seva implantació es fa sobre

terrenys inclosos en la Xarxa Natura 2000 i altera alguns dels terrenys agrícoles existents amb una

alteració paisatgística notable.

1.7. Anàlisi de les alternatives d’implantació i del SES-CEIP i la seva possible gestió

Actuació aïllada en sòl no urbanitzable

1- Colocar el SES-CEIP en el terreny comprès entre la carretera actual de Piera i el traçat del

ferrocarril.

Avantatges: El terreny té les dimensions adequades per a la implantació; està en posició central de

la població, ben comunicat pels alumnes d’altres nuclis urbans que utilitzin el tren per venir al

centre i permet la seva obtenció per la via expropiativa abonant el preu corresponent en funció dels

valors inicials rústec-no urbanitzable que el planejament vigent li assigna.

Inconvenients: Presenta l’inconvenient del perill que representa el pas a nivell i el soroll pel pas

dels 6 trens cada hora i els camions per la proximitat a la carretera. Obliga a una despesa

municipal en expropiació subjecte als tràmits administratius i judicials en cas de recurs cosa molt

probable.


Delimitar un sector i requalificar

2- Situar l’equipament en una posició central a l’est sobre els terrenys rústecs confrontats amb el

sòl urbà existent i associar uns terrenys de l’entorn perquè en la requalificació s’aconsegueixi

l’equilibri entre càrregues i beneficis.

Avantatges: Té les avantatges de la bona centralitat i proximitat a l’estació sense els perills del pas

a nivell. El sector es podria desenvolupar confrontat al teixit urbà existent, té la mateixa tramitació

que l’opció 3ª.


Inconvenients: Té la dificultat de que el vial de ronda, al seu pas pel sector, està condicionat pel

pas sota la via del tren que quedaria: bé sense ejecutar o inútil. El desenvolupament urbanístic

assumeix els costos.

3- Opció de delimitar un sector de la zona sud junt a l’escola i la zona esportiva.

Avantatges: En un terreny de característiques similars a l’anterior però que té com avantatges que

està confrontat amb el teixit urbà, proper a l’espai d’equipaments del poble i que la xarxa viària es

pot executar i funciona correctament.

Inconvenients: Presenta una tramitació com la opció 2ª perquè s’ha de tramitar una modificació

puntual de les NNSS-89 del municipi.

4- Opció de delimitar un sector en la zona oest a l’extrem del poble.

Avantatges: És un terreny apte per dimensions i fins i tot, massa gran.

Inconvenients: S’ha de delimitar un polígon discontinu. Està situat a l’extrem del poble i pot

provocar sensació de llunyania. Deixa unes restes no ocupades que difícilment es podrien

considerar edificables i formant part del poble.

Evaluades les quatre opcións, s’opta per la solució 3ª que és la que es té en compte en aquest

document d’avanç.

1.8. Descripció de les característiques bàsiques de la proposta:

S’ha optat per l’opció 3ª amb el nou equipament prop de la zona esportiva amb un creixement

residencial a l’entorn.

Els criteris generals plantejats al respecte han estat els següents:

· Vallbona s’ha caracteritzat per presentar un model de creixement urbà inacabat que arrossega

des da fa anys i que presenta tres problemes no resolts:

La manca de continuïtat de l’estructura de carrers i d’edificis. Això ha provocat que la

vida ciutadana continui situant-se al voltant del barri antic amb les dificultats de mobilitat i

d’adequació que això suposa.


La via del tren es una fractura física i morfològica de la població amb un únic punt de

contacte que és el pas a nivell amb els riscos que comporta i que no s’han resolt en els darrers

anys.

El trànsit es fa a través dels carres de la vila, en especial de camions, amb les molèsties i

risc que significa per la població.

Entre els objectius prioritaris figura donar una resposta coherent als problemes esmentats i per

aconseguir-ho es proposa:

Plantejar una ordenació que permeti completar la trama urbana donant continuïtat al teixit urbà

perquè permeti estructurar la ciutat.

Es proposa reordenar la falta d’homogeneïtat dels usos i la barreja d’activitats industrials amb les

residencials. Aquesta situació que en principi no és ni positiva ni negativa per sí mateixa, adquireix

connotacions negatives quan ocasiona distorsions i molèsties ( soroll, trànsit de camions, etc.) que

no ajuden ni a la convivència ni al bon funcionament de l’ús social de la ciutat.

· El pas del ferrocarril i la variant a Piera son les dues infraestructures generals més importants a

decidir perquè marcaran d’una forma transcendental el futur de la població.

La supressió del pas a nivell serà l’oportunitat esperada per a resoldre alguns dels conflictes

exposats i per endegar actuacions de reforç de la centralitat. S’han plantejat el soterrament de la

variant a Piera amb el pas sota la via. Es creu que aquesta opció podria resoldre millor les

necessitats dels propers anys a un cost més ajustat i que podria beneficiar a un major nombre

d’usuaris que ara es desplacen per la B-224 entre Vallbona i Piera (habitants de Vallbona, de les

urbanitzacions, de les zones industrials existents prop de Piera, etc).

· La proposta va encaminada a poder establir un inici de circuit o passeig perimetral que

circumval·li la població seguint els nous creixements i arribi fins la zona del mirador. Al mateix

temps pretén posar en relació els espais interiors de la vila de manera que permeti connectar la

trama interior –urbana amb la xarxa exterior d’espais lliures i naturals a través de la seva connexió

amb la xarxa dels camins rurals recuperats

Les sinergies que es poden establir entre ambdós circuits permetrà revaloritzar els elements

singulars sense contradir o malmetre els dels conjunts.

Es pretén aconseguir establir una estructura urbana interior que relligui els espais lliures, els

equipaments i es recolzi en algun carrer, reconvertit en passeig en l’interior de la trama urbana, que

afavoreixi els desplaçaments alternatius al vehicle privat.

· La proposta admetrà en els edificis, els nous creixements perquè es puguin desenvolupar les

activitats comercials però sense excloure’n altres usos. La normativa intentarà que siguin

compatibles els usos comercials amb els residencials.


· La proposta establirà les cessions de vials, zones verdes, equipaments i reserves d’habitatge

protegit que correspongui en cada cas amb les dotacions que la llei preveu per els nous

creixements i alhora pretén obtenir el terreny per la construcció del SES-CEIP Vallbona.

Es promourà que els edificis a construir es mantinguin amb unes altures similars a les actuals

amb planta baixa i dues plantes com a màxim, amb unes tipologies que permetin l`ús unifamiliar

o plurifamiliar. Es proposa definir unes volumetries que admetin els diferents usos sense que això

suposi malmetre l’aspecte o el resultat formal edificatori de l’ordenació.

· El fet que el municipi disposi d’estació de tren li confereix un valor afegit de connectivitat i de

mobilitat que la situen en una bona posició metropolitana i li confereix unes oportunitats que es

proposa aprofitar.

L’estació està molt ben posicionada respecte el teixit urbà perquè ocupa posicions centrals, a prop

del l’ajuntament i el centre cívic, ofereix oportunitats de reforç d’aquesta dinamització d’activitats

que al nostre entendre s’han de concentrar en lloc de dispersar-se al llarg del teixit urbà. Es per

això que apostaríem perquè el futur POUM possibiliti generar a l’entorn de l’estació una

actuació important que aprofiti les sinergies de les activitats administratives, cíviques i de la

mobilitat.

La millora de la freqüència de pas del ferrocarril i la reducció del temps de desplaçament serien

factors importants per a potenciar l’ús del transport públic.

Barcelona, octubre de 2008

Joan Barba en representació de JBE ARQUITECTES ASSOCIATS SL


3. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA


avanÇ de la modificaciÓ puntual de les nnss del … · 1.5. diadnòsi de la situació actual 1.6....

Documents