avaluaciÓ de l'avantprojecte de llei de transparÈncia, accÉs a la informaciÓ pÚblica i bon...

8/2/2019 AVALUACI DE L'AVANTPROJECTE DE LLEI DE TRANSPARNCIA, ACCS A LA INFORMACI PBLICA I BON GOVERN

1/7

www.governobert.org [email protected]

AVALUACI DE L'AVANTPROJECTE DE LLEI DE TRANSPARNCIA,ACCS A LA INFORMACI PBLICA I BON GOVERN

Des de la plataforma Govern Obert volem felicitar el Govern per haver complit amb la seuapromesa de presentar un esborrany de Llei de Transparncia durant els 100 primers dies des

de la presa de possessi: www.leydetransparencia.gob.es Tamb el felicitem pel fet d'obrir un canal electrnic de consulta i participaci ciutadana en

l'elaboraci d'una llei, un fet indiscutiblement positiu que podem qualificar d'histric, donat que

mai abans en la nostra democrcia s'havia donat a conixer un esborrany de llei per a qu

qualsevol persona poguera realitzar aportacions.

Esperem que marque un punto d'inflexi a l'hora d'aprovar aquelles lleis de major inters per a

la ciutadania.

Tamb es cert que els 15 dies donats de pla pel Govern per a la participaci ciutadana s un

termini massa curt. Hagus estat desitjable que, prviament al perode de participaci,

s'haguera obert un perode d'informaci i formaci, en el que el govern, agents socials

involucrats en la transparncia, mitjans de comunicaci i en general qualsevol persona,

participara en debats que generaren coneixement sobre aquesta llei, la d'altres pasos i els

estndards internacionals d'accs a la informaci pblica, de tal mode que la ciutadania

estiguera informada i formada abans de realitzar les seues aportacions.

Esperem que aquesta situaci siga tinguda en compte per a ocasions posteriors, donat que una

de les claus per a tenir una ciutadania ms conscient, ms responsable i ms participativa s

que estiga informada i s per aix que el govern t que donar la mxima difusi possible a la

informaci, realitzant en aquest sentit una tasca pedaggica.

Esta llei cobrir un buit histric en la nostra legislaci. Espanya era l'nic pas de la UE amb

ms d'un mili d'habitants sense una llei de transparncia i accs a la informaci pblica.

Sucia va ser el primer pas del mn en tenir una llei d'aquest tipus, l'aprov en 1766, en

Espanya estem desenvolupant la nostra en el segle XXI.

Una llei que aplega massa tard i encara que amb moltes coses bones, t excessives i greus

mancances, si no es modifica abans de la seua aprovaci no complir ni amb l'establert en el

Conveni del Consell d'Europa sobre Accs a Documents Pblics.


2/7

A ms a ms hem de considerar que encara partim amb desavantatges perqu s'ha fet en data

posterior a la d'altres pasos, hem d'analitzar de forma acurada les legislacions dels pasos que

ens envolten per a veure qu podrem innovar, tenint en compte la difusi i la utilitzaci de les

noves tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), junt amb les xarxes socials, per a

tenir una llei que ens situe en la avantguarda internacional en transparncia, accs a la

informaci pblica i participaci.

Entre lo ms positiu de la llei trobem que:

1.- S'ha obert, per primera volta en la histria espanyola, a la participaci ciutadana.

2.- S'aplica, no sols a institucions pbliques, sin tamb a aquelles societats mercantilsfinanades amb fons pblics en un 50-100%

3.- S'avana en la publicaci proactiva de la informaci, s a dir, que obliga a les institucionsafectades a anar per davant a la sollicitud d'informaci per part de les persones, donat que

estaran obligades a publicar de forma peridica i actualitzada la informaci ms rellevant.

(art.3)

4.- Entre la informaci que estaran obligats a publicar en les seus electrniques de cadainstituci pblica hi ha alguns de rellevncia jurdica, com els avantprojectes de llei la qual

iniciativa els correspon. (art.4)

5.- Cada instituci pblica i les finanades amb fons pblics, en almenys 50% del seu capitalsocial, estaran obligades a fer pblica molta informaci econmica, pressupostria i estadstica.(art.5)

Destaquem:

- Contractes adjudicats, procediment, identitat de l'adjudicatari, modificacions i variacions de

pla o preu.

- Els convenis subscrits i obligacions econmiques convingudes.

- Subvencions i ajudes pbliques concedides, indicant import, objectiu o finalitat i beneficiaris.

- Els pressupostos.

- Retribucions percebudes pels rgans superiors i directius.

- Informaci estadstica necessria per a valorar el grau de compliment i qualitat dels servicispblics que siguen de la seua competncia.

6.- Se crea un Portal de la Transparncia, que permetr l'accs a la informaci i publicar laque es sollicite amb major freqncia (art. 7)

7.- No s obligatori justificar les raons per les quals se sollicita informaci (art.14)


3/7

8.- Obliga a les institucions pbliques a ajudar a trobar la informaci que busca el sollicitant,donat que en el cas que la sollicitud no s'adrece a la autoritat pblica que corresponga, estaran

obligades a remetre-la a la instituci corresponent. (art.16)

9.- El pla de resposta o denegaci es breu i s'ajusta al pla de resposta en altres pasos: unmes, ampliable a un altre mes per a sollicituds d'informaci complexes (Art. 17)

10.- Se creen les Unitats d'Informaci: Cada instituci pblica estar obligada a identificarclarament l'rgan competent que difondr la informaci i se encarregar de rebre i tramitar les

sollicituds. (art. 18)

11.- Se pot sollicitar informaci en qualsevol modalitat i ser gratut (art. 19)

12.- Se crea la Agencia Estatal de Transparncia, Avaluaci de les Poltiques Pbliques i

de la Qualitat dels Servicis, per a qu:- Promocione la transparncia de la activitat pblica,

- Garantisca el dret de accs a la informaci,

- Avalue l's racional dels recursos pblics.

Davant aquesta agncia se podr reclamar el silenci administratiu o les denegacions a la

informaci sollicitada. (art.21 i Disposici final tercera)

13.- Se estableixen una serie de infraccions, penalitzades algunes amb 10 anys d'inhabilitaci il'obligaci d'indemnitzar a la Hisenda Pblica, per als altos crrecs de l'Administraci que

balafien, falsegen els comptes o oculten dades comptables (art.25-26-27)

Si les infraccions pogueren ser constitutives de delicte l'administraci est obligada a posar els

fets en coneixement del Fiscal General de l'Estat.

Per exemple se considerar molt greu:

- Adoptar compromisos de despeses, reconeixement d'obligacions i ordenaci de pagaments

sense crdit suficient per a realitzar-los.

- No adoptar mesures necessries per a evitar l'incompliment de l'objectiu d'estabilitat

pressupostria, deute pblic o gasto.

14.- Se controlaran les retribucions dels membres dels rgans de govern de les Entitats Locals,ara que s'hauran d'ajustar al barem que dictaminen cada any les lleis de Pressupostos

Generals de l'Estat. (Disposici final quinta)


4/7

Les mancances de la Llei:

1.- No se reconeix el dret d'accs a la informaci com un dret fonamental.El dret de accs a la informaci pblica es un dret inherent a la democrcia i com a tal ha deser reconegut com a dret fonamental. L'explicaci del Govern de qu els drets fonamentals ja

venen determinats en la Constituci es inacceptable, perqu com ja vrem veure recentment el

Govern modific fcilment la Constituci i sense cap tipus de consulta pblica.

Tamb podria associar-se al dret fonamental de la llibertat d'expressi (dret a preguntar i saber

per a generar opini), com han fet altres pasos, el Comit de DD.HH. de la ONU i el Tribunal

Europeu de drets humans, i haver-se tramitat com una llei orgnica vinculada amb l'article 20

de la Constituci Espanyola.

2.- Article 2: No s'aplica a totes les institucions pbliques: no s aplicable a les funcions no

administratives dels poders legislatiu i judicial, ni als rgans constitucionals, tampoc saplicable a la Casa Reial.

Tampoc s'aplica a los servicis pblics que es privatitzen.

3.- Article 3: La informaci que publique cada instituci pblica en la seua respectiva seuelectrnica, no est obligada a fer-lo sota llicncies de propietat obertes, que permeten laseua descrrega, redistribuci i reutilitzaci i que puguen trobar-se per les aplicacions de

recerca ms usuals utilitzades en Internet.

4.- Article 6: No s obligatori publicar les activitats privades retribudes que realitzen els

membres dels governs, rgans superiors o directius, tal i com ja fa el Parlament Europeu enla seua pgina web.

5.- Articles 9, 10 i 13: La definici d'informaci s extremadament restrictiva i els lmits del'accs a la informaci sn excessius i massa genrics, baix els quals podrien acollir-semoltes administracions per a no facilitar la informaci que se les sollicite.

Caldria eliminar:

- Los interessos econmics i comercials

- La poltica econmica i monetria

- El secret requerit en processos de presa de decisi

Entenem que les niques limitacions en l'accs a la informaci han de ser les que s'estableixenen l'article 105.b de la Constituci Espanyola.

Tampoc es consideren excepcions a estos lmits quan hi ha un inters pblic justificat, que

hauria de determinar l'Agncia Estatal de Transparncia, Avaluaci de les Poltiques Pbliques

i de la Qualitat dels Servicis, prvia petici del sollicitant de la informaci.

6.- Article 17: Les institucions pbliques no estan obligades a contestar No podemacceptar la arbitrarietat de l'Administraci Pblica, s per aix que plantegem la reconsideraci


5/7

al Govern del sentit del silenci administratiu, no podem admetre que davant una demanda de la

societat s'opte per desestimar la sollicitud pel transcurs del temps.

L'Administraci t l'obligaci de respondre a qualsevol consulta realitzada, tant favorablement,

como en caso contrario, explicant les raons de la seua desestimaci.

7.- Article 18: Les Unitats d'Informaci no estan obligades a publicar en la seua web elregistre de sollicituds d'accs a la informaci (ometent el nom de la persona sollicitant oqualsevol altra informaci que poguera atemptar contra el seu dret a la intimitat).

Tampoc a publicar les respostes o les denegacions d'informaci i les seues causes.

Aix podria ocasionar que diverses persones, sense conixer-lo, pregunten per una informaci

que l'administraci ja ha facilitat o denegat a alg.

8.- Article 22: El bon govern no es exigit a les mateixes institucions pbliques a les que seles exigeix transparncia, entenem que haurien de ser el mateix mbit d'aplicaci.

9.- Article 26: La llei estableix una srie de principis tics i d'actuaci en l'article 23 perno se penalitza el seu incompliment, haurien d'incloure's entre les infraccions disciplinries.La negligncia se considera una infracci lleu, hauria de considerar-se almenys greu depenent

de les conseqncies.

El absentisme laboral sense causa justificada tamb hauria de considerar-se como una falta

greu o molt greu.

10.- Disposici final quinta: Al igual que se controlaran les retribucions dels membres delsrgans de govern de les Entitats Locals anualment mitjanant un barem que dictaminaran les

Lleis de Pressupostos Generales de l'Estat, hauria de fer-se amb els membres d'rgans de

govern autonmics.

11.- No s'apleguen sancions per als casos en que se viole el dret d'accs a la informacipblica ni per als que destrueixen documents.

12.- Tampoc hi ha sancions per als membres dels governs, rgans superiors o directiusque, pel mitj que siga i deliberadament, informen de manera parcial, ocultant omanipulant informaci rellevant amb l'objectiu de condicionar l'opini pblica als seuspropis interessos.Un dels objectius de la transparncia i l'accs a la informaci s assolir una societat del

coneixement: informada i formada.

13.- No es contempla cap mesura de protecci per als denunciants de corrupci en lesadministracions pbliques

14.- Haguera estat desitjable que la llei s'ampliara cap el concepte de Govern Obert, i queinclogus articles que obligaren, no sols a la transparncia, sin tamb a permetre, a travs de

les TIC, a una permanent comunicaci bidireccional amb les institucions pbliques, a la

participaci i a la collaboraci ciutadana.


6/7

15.- El procs obert per a la participaci ciutadana ha estat massa curt, no s'ha obert unperode previ d'informaci i formaci para la ciutadania.

Tampoc s possible conixer les aportacions que es fan a travs del portal electrnic.

No s possible fer un seguiment de les aportacions: no s'ha donat a conixer el criteri que se

seguir per a avaluar les aportacions realitzades i les raons per les quals podran ser

considerades o desestimades.

En el dit portal electrnic tampoc hi ha vies de comunicaci bidireccional amb el govern ni

frums o espais on govern, ciutadans i organitzacions puguen debatre sobre les seues

aportacions al avantprojecte de Llei de Transparncia.

No s'han obert altres espais que garanteixen el dret a participar a totes aquelles persones que,

por la ra que siga, no tinguen accs al portal electrnic, per a evitar aix la marginaci que han

patit en el procs.

El Govern vol presentar aquesta proposici de llei en la prxima trobada mundial de el Open

Government Partnership (www.opengovpartnership.org ), que tindr lloc a Braslia.

El Open Government Partnership s una iniciativa aprovada al setembre de 2001 per

l'Assemblea General de Nacions Unides perqu els governs es comprometen a adoptar

mesures encaminades cap al Govern Obert.

El curis s que l'avantprojecte de llei presentat pel Govern no compleix amb molts dels

compromisos establits en la declaraci de el Open Government Partnership.

Ens comprometem a proporcionar activament informaci d'alt valor, inclosos les dades

primries, de manera oportuna, en formats que el pblic puga trobar, comprendre i utilitzar

fcilment, i en formats que faciliten la seua reutilitzaci.

Reconeixem la importncia dels estndards oberts per a promoure l'accs de la societat civil a

les dades pbliques, aix com per a facilitar la interoperabilitat dels sistemes d'informaci del

govern. Ens comprometem a sollicitar comentaris del pblic per a saber quin informaci li s

ms valuosa, i ens comprometem a prendre en compte aqueixos comentaris en la major

mesura possible.

L'actual avantprojecte presentat pel Govern no obliga a publicar les dades sota llicncies de

propietat obertes, que permeten la seua descrrega, redistribuci i reutilitzaci i que puguentrobar-se per les aplicacions de cerca ms comunament utilitzades en Internet.

- Ens comprometem a fer ms transparents la formulaci de poltiques i la presa de decisions,

mitjanant l'establiment i l's de vies per a sollicitar l'opini del pblic, i l'augment de la

participaci del pblic en la realitzaci, el seguiment i l 'avaluaci de les activitats

governamentals.

En l'avantprojecte de llei del Govern la participaci ciutadana ni s'esmenta.


7/7

-Ens comprometem a promulgar i aplicar normes que protegisquen als denunciants

A tampoc es contempla en l'actual esborrany.

-Ens comprometem a crear espais accessibles i assegurances en lnia com a plataformes per

a la prestaci de serveis, la participaci del pblic i l'intercanvi d'informaci i idees

No hi ha cap article en aquesta lnia en l'actual avantprojecte de llei

- Reconeixem que l'accs equitatiu i assequible a la tecnologia s un repte i ens comprometem

a cercar una major connectivitat en lnia i mbil, al mateix temps que identifiquem i promovem

l's d'altres mecanismes per a la participaci ciutadana. Ens comprometem a fer que participen

la societat civil i la comunitat empresarial per a identificar prctiques eficaces i enfocaments

innovadors per a aprofitar les noves tecnologies a fi de *empoderar a les persones i promoure

la transparncia en el govern.

La collaboraci ciutadana ni s'esmenta en l'actual avantprojecte de llei.

- Ens comprometem a adoptar aquests principis en el nostre comproms internacional, i

treballar per a fomentar una cultura mundial de govern obert que *empodere als ciutadans i els

complisca, i avan els ideals d'un govern obert i participatiu en el segle XXI.

El Govern Obert no s'esmenta en cap moment en l'actual avantprojecte.

Amb la presentaci a Braslia, per part de Govern d'Espanya, de l'actual avantprojecte de llei de

Transparncia, Accs a la Informaci Pblica i Bon Govern seguirem a la cua mundial en

transparncia, accs a la informaci pblica i govern obert.

Es tracta d'una llei de mnims, centrada en la transparncia i el bon govern, superada permolts de pasos presents en el Open Government Partnership, que ja treballen en cap aun concepte molt ms ampli: el Govern Obert.

Desprs d'anys sense una llei de transparncia, sent un dels pasos ms opacs de la Uni

Europea Quants anys haurem d'esperar ara per a aconseguir un Govern Obert?

www.governobert.org [email protected]