avaluaciÓ del segon bienni del pla...

AVALUACIÓ DEL SEGON BIENNI DEL

PLA QUADRIENNAL DE FORMACIÓ

PERMANENT DEL PROFESSORAT

2008-2012

AVALUACIÓ SEGÓN BIENNI PLA QUADRIENNAL 2008-2012

2

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................... 5

2 ESTADÍSTIQUES PER ESDEVENIMENT .................................................................................... 7

2.1 CENTRES DE PROFESSORAT ........................................................................................... 7

2.1.1 Esdeveniments per assessories ............................................................................. 8

2.1.2 Esdeveniments per modalitats .............................................................................. 8

2.1.3 Conclusions............................................................................................................ 9

3 FORMACIÓ INTERNA DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS ........... 9

3.1 Nombre d’esdeveniments ........................................................................................... 10

3.2 Modalitats ................................................................................................................... 11

3.3 Formació de llengües estrangeres .............................................................................. 12

3.4 Formació a distància ................................................................................................... 12

4 RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE FORMACIÓ .................................................................... 12

5 LÍNIES PRIORITÀRIES............................................................................................................ 13

5.1 Escola inclusiva: Atenció a la diversitat, educació intercultural, educació per a la

igualtat i educació per a la convivència. ................................................................................. 13

5.1.1 Afavorir pràctiques pedagògiques que donin resposta educativa a la diversitat 13

5.1.2 Capacitar el professorat per donar resposta a l’aula ordinària a les necessitats

específiques de suport educatiu (NESE) de l’alumnat. ....................................................... 14

5.1.3 Promoure el tractament pedagògic de la diversitat cultural .............................. 14

5.1.4 Incidir en la construcció d’identitats de gènere positives per al foment de la

igualtat i la prevenció de la violència .................................................................................. 14

5.1.5 Desenvolupar competències per a la convivència i la ciutadania responsable .. 14

5.2 Desplegament de la LOE i actualització metodològica ............................................... 15

5.2.1 Conèixer els principis educatius, metodològics i organitzatius que es desprenen

de l’aplicació de la LOE. ....................................................................................................... 15

5.2.2 Organitzar recursos i actualitzar les estratègies metodològiques per a

l’adquisició de les competències bàsiques. ......................................................................... 15

5.2.3 Conèixer les característiques curriculars i metodològiques de les noves àrees. 15

5.2.4 Introduir millores en la didàctica de les àrees. ................................................... 15

5.2.5 Actualitzar les competències per a l’exercici de la docència. ............................. 15

5.3 Ús i aprenentatges de llengües ................................................................................... 16

5.3.1 Impulsar la reflexió sobre la planificació lingüística del centre i el

desenvolupament de programes adients en un context multilingüe ................................. 16

5.3.2 Adquirir coneixements i estratègies metodològiques per a l’adquisició de la

competència lingüística des de les àrees no lingüístiques (ANL) en llengua catalana,

castellana i estrangera ........................................................................................................ 17


3

5.3.3 Actualitzar coneixements i estratègies metodològiques per a l’ensenyament de

les llengües en entorns plurilingües. ................................................................................... 17

5.4 Tecnologies de la informació i la comunicació ............................................................ 18

5.4.1 Impulsar itineraris formatius del professorat en TIC (competència digital) des de

l’ús de software lliure i de codi obert.................................................................................. 18

5.4.2 Implementar les TIC com a recurs educatiu a l’aula i des d’un enfocament

metodològic per a la millora i la innovació ......................................................................... 18

5.4.3 Educar en comunicació ....................................................................................... 18

5.4.4 Aprofitar els mitjans tecnològics per a la gestió pedagògica i administrativa dels

centres escolars ................................................................................................................... 18

5.4.5 Facilitar itineraris formatius de centre en TIC ..................................................... 18

5.5 Gestió de centres, qualitat i desenvolupament professional ..................................... 19

5.5.1 Donar resposta a les necessitats de formació relacionades amb l’organització i

gestió administrativa i pedagògica de centres educatius ................................................... 19

5.5.2 Millorar la incorporació del nou professorat als centres educatius ................... 20

5.5.3 Formar per a la tutorització de nous professors ................................................. 20

5.5.4 Promoure l’eficiència de l’organització escolar .................................................. 20

5.6 Educació per a la salut ................................................................................................. 21

5.6.1 Prevenir i millorar la salut física i psicològica dels docents ................................ 21

5.6.2 Incorporar l’Educació per a la salut als centres docents a través de projectes de

centre 21

5.6.3 Potenciar l’educació física i esportiva ................................................................. 21

5.6.4 Prevenir i mantenir la salut en l’entorn escolar .................................................. 21

5.7 Educació científica i educació ambiental .................................................................... 22

5.7.1 Contribuir al desenvolupament de l’educació científica i a la seva relació amb la

tecnologia i la societat......................................................................................................... 22

5.7.2 Promoure processos de reflexió i accions educatives de respecte i millora del

medi ambient ...................................................................................................................... 22

5.8 Educació social, cultural i artística .............................................................................. 23

5.8.1 Promoure l’adquisició de la competència cultural i artística de l’alumnat ......... 23

5.8.2 Promoure el coneixement de les diverses manifestacions artístiques i dels

creadors de l’àmbit cultural de les Illes Balears .................................................................. 23

5.8.3 Impulsar l’actualització didàctica de les àrees de ciències socials ...................... 23

5.8.4 Promoure el coneixement del patrimoni històric i cultural de les Illes Balears .. 23

5.8.5 Donar difusió a les iniciatives educatives per a la interacció europea ............... 23

6 NIVELL DE DESTÍ .................................................................................................................. 24

7 ACTIVITATS FORMATIVES DELS CENTRES DE PROFESSORAT DE LES ILLES BALEARS. ....... 25

7.1 Participació del professorat ........................................................................................ 26


4

7.2 Nombre d’inscrits, admesos i certificats ..................................................................... 26

7.3 Nombre d’inscrits, admesos i certificats ..................................................................... 27

7.4 Certificats per nivell educatiu ..................................................................................... 27

7.5 Certificats per situació administrativa ........................................................................ 28

7.6 Inscrits per modalitat .................................................................................................. 29

7.7 Admesos per modalitat ............................................................................................... 30

7.8 Certificats per modalitat ............................................................................................. 31


5

1 INTRODUCCIÓ

Aquest document d’avaluació comprèn el seguiment de la implantació del Pla Quadriennal de

Formació Permanent del Professorat 2008-2012 durant el seu segon bienni, el dels cursos

2010-2011 i 2011-2012.

El Pla quadriennal 2008-12 defineix els trets i les prioritats de formació dels docents de les Illes

Balears i és en l’elaboració dels Programes Anuals de Formació Permanent on es concreten les

accions formatives. Els principis als que respon són:

Seguir directrius de la Llei Orgànica d’Educació en referència a la Formació del Professorat.

Augmentar la preparació pedagògica i capacitació de la diversitat del Professorat. Oferir una formació contextualitzada als centres educatius. Recollir i donar difusió de bones pràctiques educatives. Promoure l’intercanvi d’experiències, la reflexió i l’aprenentatge col·laboratiu entre

iguals.

El procés d’avaluació ha intentat reflexionar entorn a sis components essencials en relació a

l’avaluació de qualsevol projecte:

Pertinença: Justificar el Pla plurianual en relació amb les necessitats i/o prioritats de la

formació permanent.

Eficiència: Analitzar els resultats en relació a les finalitats.

Eficàcia: Valorar el grau de consecució dels objectius.

Impacte: Determinar els efectes positius i els aspectes a millorar.

Viabilitat: Preveure la durada que els projectes experimentals poden tenir en un futur

juntament amb els seus efectes positius.

Satisfacció: Tenir en compte la satisfacció de tots els agents de formació, des dels

responsables de la seva elaboració fins al professorat participant de les actuacions formatives,

passant pels centres de formació i els equips pedagògics que s’han encarregat de la seva

implementació.

L’avaluació es pot definir com a permanent i reguladora a partir de processos avaluadors

constants com l’avaluació inicial, les avaluacions de seguiment i les avaluacions finals dutes a

terme mitjançant la utilització de diferents instruments d’avaluació:

Informes de seguiment

Bases de dades

Qüestionaris

Actes

Entrevistes


6

Memòries

Els objectius d’aquest procés avaluatiu tenen un doble vessant:

1. Per als gestors de la formació:

Proporcionar a l’Administració educativa informació quantitativa i qualitativa referent al desenvolupament dels plans plurianuals i programes anuals de formació.

Proporcionar informació relativa sobre les activitats de formació a les institucions formatives i al professorat formador i/o assessor.

Obtenir una informació que permeti als gestors i als organitzadors de la formació permanent la presa de decisions respecte de les modificacions que s’hi han d’introduir, per a la consecució de les finalitats proposades.

2. Per als participants a la formació:

Possibilitar la participació i la implicació del professorat, en particular, i dels centres, en general, en el procés formatiu.

Establir plans de millora de la pràctica docent i de la gestió i organització pedagògica dels centres educatius.

Els agents que intervenen en el procés avaluatiu són:

1. El Servei de Formació Contínua (abans Servei de Formació Permanent del Professorat) com a

unitat encarregada de la direcció, coordinació i desenvolupament del Pla de Formació

Permanent del Professorat, quadriennal, i del Programa anual de formació, i cada un dels sis

Centres de Professorat de Balears que, amb la seva proximitat als centres educatius, es

converteixen en els principals promotors per al desenvolupament professional dels docents i la

millora de la qualitat del sistema educatiu.

2. Diferents serveis i/o direccions generals de la Conselleria que també intervenen en el procés

formatiu ja sigui per implementar programes de més llarg abast o específics o amb

col·laboració amb els CEP per complementar i optimitzar l’oferta formativa. Al llarg d’aquest

bienni hi han intervingut les següents direccions generals amb els corresponents serveis:

Curs 2010/2011 Conselleria d’Educació i Cultura

Secretaria General Unitat de Gestió Econòmica

Direcció General d’Administració,

Ordenació i Inspecció Educativa

Programes Internacionals

Servei d’Ensenyament del Català

Direcció General de Planificació i Centres Servei d’Implantació de Sistemes de Gestió de

Qualitat

Direcció General de Formació Professional

i Aprenentatge Permanent

Servei d’Aprenentatge Permanent

Servei d’Administració de Programes Exteriors

Servei de Planificació i Participació

Institut de les Qualificacions Professionals de


7

les Illes Balears

Direcció General de Cultura

Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar

Curs 2011/2012 Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

Gabinet del Conseller

Secretaria General

Direcció General d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement

Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives

Servei d'Implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat

3. Els serveis d’Atenció a la Diversitat i d’Innovació Educativa, adscrits a la Direcció General

d’Innovació i Formació del Professorat, i per tant implicats directament també amb la formació

del professorat i la seva avaluació.

4. El Servei de Formació Contínua com a coordinador no només de tot aquest procés avaluatiu

sinó també del Programa de Formació a Distància, de la formació de formadors i de la formació

inicial per a la funció directiva.

2 ESTADÍSTIQUES PER ESDEVENIMENT

2.1 CENTRES DE PROFESSORAT

La totalitat d’activitats formatives que han dut a terme els diferents Centres de Professorat de

les Illes Balears durant els cursos 10-11 i 11-12 són les següents:


8

2.1.1 Esdeveniments per assessories

Quant a les assessories responsables de la formació, la gràfica il·lustra que algunes assessories

han vist reduïda la seva oferta formativa en el curs 2011-2012 respecte del curs anterior. En

gairebé tots els casos no hi ha una diferència rellevant; les assessories d’Educació Infantil,

Primària, Secundària de l’àmbit científic i tecnològic, Llengües Estrangeres, Direcció i

Organització i convivència escolar minven la seva oferta en no més de 7 activitats, mentre que

l’assessoria de Formació Professional i Atenció a la Diversitat presenten una diferència major,

de 12 i 15 formacions menys respectivament. Per altra banda, és destacable que l’assessoria

de Secundària de l’àmbit social i lingüística ha ofert 7 activitats més en el curs 2011-2012 que

el curs anterior. La disminució més accentuada es dóna a l’assessoria de TIC per una raó

concreta: durant el curs 2010-11 es dugué a terme la implementació del Programa Xarxipèlag

2.0 dins el Programa d’àmbit nacional Escuela 2.0. Això suposà una oferta molt àmplia de la

modalitat Taller, activitat formativa d’una durada màxima de 8 hores i que es duu a terme als

centres educatius, dins el Programa de Formacions a Centres: en total es dugueren a terme

durant aquest curs un total de 143 activitats formatives dins la modalitat Taller. Aquest fet

explica la disminució d’activitats oferides per l’assessoria TIC si es comparen els cursos 2010-

2011 i 2011-12, ja que el Programa Xarxipèlag acabà en finalitzar el curs 10-11.

2.1.2 Esdeveniments per modalitats


9

Si entram en l’anàlisi dels esdeveniments segons les modalitats formatives a les quals

s’inclouen, observarem que el Programa de Formació a Centres, a través de les seves

modalitats de Seminari a centre, taller, Projectes d’Innovació Pedagògica, Assessoraments, ha

estat la modalitat formativa predominant i ha possibilitat poder donar resposta a les

necessitats dels centres educatius durant el bienni analitzat.

Així mateix, el fet d’haver donat impuls al Programa de Formació a Centres es troba reflectit al

Pla Quadriennal, on s’exposa que és necessari partir del pensament del professorat i de la seva

implicació perquè esdevinguin protagonistes de la formació i que s’abandoni el calc dels

procediments imperants a la formació inicial que han rebut la majoria de professors i

professores que actualment estan en actiu. Ens situam davant un canvi en els rols entre

formadors i professorat, de manera que s’han de promoure les activitats formatives entre

iguals i l’adquisició circumstancial del rol de formador/a en un marc de treball conjunt, cap a la

reflexió sobre la pràctica i les dinàmiques que afavoreixin el canvi i el fet de compartir i

d’analitzar experiències.

2.1.3 Conclusions

Atenent a les dades exposades anteriorment, podem arribar a les següents conclusions:

Es manté constant la proporció d’esdeveniments formatius entre els CEP.

És destacable el gran impacte quantitatiu de les formacions Xarxipèlag durant el curs

2010-2011 dins el Programa d’àmbit nacional Escuela 2.0

Es produeix un equilibri entre modalitats transmissives i reflexives.

És notable l’augment de modalitats formatives de caire reflexiu i contextualitzades.

Tots els col·lectius han estat atesos per part de les assessories respectives.

La formació específica s’ha vist complementada per les assessories transversals.

3 FORMACIÓ INTERNA DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS

Analitzar la formació que ofereixen els diferents serveis de les direccions generals de la nostra

Conselleria és una tasca especialment dificultosa dins aquest bienni 2010-2012 ja que el bienni

que ens ocupa està immers dins un canvi de govern amb la lògica i conseqüent reestructuració

de l’organització global de la Conselleria d’Educació, la qual cosa provocà els lògics canvis en

l’organització de les diferents direccions generals que la composaven i els respectius serveis

que depenen de cada una d’elles.

El curs 2010-2011, la direcció general de la qual depenia el servei de Formació Permanent del

Professorat era la Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, que a més de l’SFPP

estava integrada pels serveis d’Innovació Educativa i d’Atenció a la Diversitat.

El curs 2011-2012 la direcció general va canviar la seva estructura, la qual cosa generà la seva

ampliació. Va passar a ser la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional i

els serveis que dins aquest curs escolar oferiren formació foren els següents:

- Servei de Formació Permanent del Professorat. (SFPP)

- Servei d’Ordenació Educativa. (SOE)

- Servei d’Ensenyament del Català. (SECAT)

- Servei d’Ensenyament de Llengües Estrangeres i Programes Exteriors. (SELEPE)


10

- Servei d’Innovació Educativa. (SIE)

- Servei d’Atenció a la Diversitat. (SAD)

- Servei de Planificació i Participació. (SPP)

- Servei d’Oferta Formativa i Infraestructures. (SOFI)

Tots els serveis que el curs 2010-2011 no pertanyien a la Direcció General d’Innovació i

Formació del Professorat i que oferiren formació permanent estaven inclosos dins altres

direccions generals, excepte el Servei d'Administració i Programes Exteriors i el Servei de

Programes Internacionals que durant el curs 2011-2012 es refongueren en el Servei de

Llengües Estrangeres i Programes Exteriors. Per aquest motiu, la formació d’aquests serveis la

contemplarem en un apartat diferent.

També mereix un apartat diferent la formació oferida pel Servei de Formació Contínua a través

del Programa de Formació a Distància (FaD); dins aquest Programa hi apareixen inserides una

part important de les activitats que ofereix el Servei de Formació Permanent del Professorat.

3.1 Nombre d’esdeveniments

A la gràfica que es mostra a continuació podem observar el nombre d’activitats formatives que

han dut a terme els Serveis anteriorment esmentats:

El Servei de Formació Permanent del Professorat és indiscutiblement el servei de la DGOIFP

que més formació ofereix.

Els serveis que presenten una major disminució de les activitats formatives que ofereixen són

el Servei d’Atenció a la Diversitat i el d’Aprenentatge Permanent.

Per una altra banda es pot veure que el Servei de l’Ensenyament del Català presenta un gran

augment de les activitats formatives realitzades. Aquest increment es deu sobretot a un

programa que es dividia en dues fases durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012, DinamiCa’t,

Programa experimental de dinamització de la llengua catalana als centres públics d’educació

secundària. La primera fase consistia en l’assistència a un únic curs de 60 hores, mentre que la

segona fase consistia en l’aplicació i seguiment del projecte elaborat, que es duia a terme

mitjançant un seminari a cada centre participant durant el curs 2011-2012.


11

3.2 Modalitats

Quant a les modalitats desenvolupades, el resultat no és homogeni en els dos cursos analitzats

en aquesta avaluació. És evident que la modalitat més utilitzada per oferir formació és la de

curs, i podem veure com la tendència del seu ús va en augment. En el cas de la modalitat

d’innovació amb alumnes el nombre d’activitats, corresponents al curs 2011-2012, respon a la

implantació del projecte de Dinamització de la llengua catalana en els centres públics

d’educació secundària. Les cinc activitats d’intercanvi d’experiències pertanyen al Servei

d’Ensenyament del Català, al d’Innovació i al d’Ordenació.

A la gràfica que trobam a continuació podem observar les activitats dutes a terme per les

altres direccions generals o entitats no dependents de la DGOIFP:

Secretaria General ofereix cada any els cursos d’ECOIB i el Servei d’Implantació de Sistemes de

Gestió de Qualitat és l’encarregat d’organitzar els cursos de formació i seguiment del


12

programa de qualitat, així com fer les auditories en els centres. Com això es fa cada any, les

formacions es mantenen amb el mateix nombre d’activitats realitzades.

3.3 Formació de llengües estrangeres

La formació que sorgeix del Programa d’Aprenentatge Permanent de la Comissió Europea el

curs 2010-2011 la trobam dividida en dos serveis: el Servei de Programes Internacionals, que

dóna resposta als Programes Comenius i Grundvitg, a més de dur tota la gestió del programa

de Seccions Europees, la implementació del Portfoli Europeu, els agermanaments Ettwinnig,

les immersions lingüístiques en llengua anglesa i les visites d’estudi. D’altra banda, el Servei

d’Administració i Programes Exteriors s’encarregava dels programes transnacionals Leonardo i

Erasmus, destinats a docents de Formació Professional. El curs següent, amb la reestructuració

de la Conselleria, tota aquesta formació transnacional va passar a mans d’un mateix servei, el

Servei d’Ensenyament de Llengües Estrangeres i Programes Exteriors.

2010-2011

Interna Externa

Servei de Programes Internacionals 10 45

Servei d’Administració i Programes Exteriors 0 9

2011-2012

Servei d’Ensenyament de Llengües Estrangeres i Programes Exteriors 9 45

3.4 Formació a distància

La formació a distància suposà el 54% de la formació oferta per la Direcció General d’Innovació

i formació del Professorat durant el curs 2010-2011, mentre que el curs següent l’ampliació de

la Direcció General, que va fer que altres serveis que oferien formació passessin a formar part

de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, causà que el

percentatge de la formació oferta a través del Programa de Formació a Distància del Servei de

Formació Permanent del Professorat passés a un 25% respecte al total d’aquest curs 2011-12.

Per veure l’evolució de la formació a distància és millor comparar directament el nombre

d’esdeveniments duts a terme i es podrà veure que el numero de les activitats formatives

d’aquest Programa no presenten gairebé canvis d’un curs a l’altre:

2010-2011 2011-2012

FaD 54 51

4 RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE FORMACIÓ

Els serveis que van oferir crèdits de formació com a reconeixement d’hores per programes que

s’han dut a terme durant el curs 2010-2011 i 2011-2012 són els següents:


13

5 LÍNIES PRIORITÀRIES

Per analitzar la cobertura a les línies prioritàries, tornarem a fer una distinció per centre de

formació: CEP, DGOIFP i altres serveis. El global de les activitats formatives distribuïdes per

línies prioritàries és el següent:

Línies prioritàries i àrees formatives que s’hi desenvolupen:

5.1 Escola inclusiva: Atenció a la diversitat, educació intercultural, educació per a la

igualtat i educació per a la convivència.

5.1.1 Afavorir pràctiques pedagògiques que donin resposta educativa a la diversitat

A través de treball cooperatiu, comunitats d’aprenentatge, relació escola-comunitat,

organització de centre: aules obertes, projectes de diversificació curricular, etc. Avaluació de

centre sobre pràctiques inclusives, formació per a equips directius, formació per a tutories i

orientació i projectes de centre


14

5.1.2 Capacitar el professorat per donar resposta a l’aula ordinària a les necessitats

específiques de suport educatiu (NESE) de l’alumnat.

Oferint formació específica sobre educació especial, audició i llenguatge i coordinació suport-

tutoria.

5.1.3 Promoure el tractament pedagògic de la diversitat cultural

Els principis més adients a tenir en compte són l’organització de centre i acollida de l’alumnat

nouvingut, la diversitat cultural i interculturalitat, l’aprenentatge tardà de les llengües

cooficials, la formació per a equips directius, la formació per a tutories i orientació i els

projectes de centre.

5.1.4 Incidir en la construcció d’identitats de gènere positives per al foment de la igualtat i

la prevenció de la violència

Igualtat de gènere, coeducació , prevenció de la violència de gènere, educació per a la

comunicació no sexista: publicitat, imatge, llenguatge,…, formació per a tutories i orientació, i

projectes de centre.

5.1.5 Desenvolupar competències per a la convivència i la ciutadania responsable

Educació socioemocional i habilitats socials, mediació i resolució de conflictes, educació en

valors, intercanvi d’experiències de bones practiques, comunitats d’aprenentatge i projectes

de centre.


15

5.2 Desplegament de la LOE i actualització metodològica

Aquesta línea prioritària fa referència a la formació en competències bàsiques i actualitzacions

metodològiques donant resposta als següents objectius:

5.2.1 Conèixer els principis educatius, metodològics i organitzatius que es desprenen de

l’aplicació de la LOE.

Les actuacions per aconseguir aquest objectiu es concreten en innovacions curriculars i organitzatives, principis metodològics, competències bàsiques de l’alumnat i competències bàsiques del professorat.

5.2.2 Organitzar recursos i actualitzar les estratègies metodològiques per a l’adquisició de

les competències bàsiques.

Les actuacions per aconseguir aquest objectiu es concreten en competències transversals a les

àrees curriculars, foment de la lectura i dinamització de les biblioteques escolars. Projectes de

centre, elaboració d’ítems d’avaluació i proves adaptatives i d’autoavaluació.

5.2.3 Conèixer les característiques curriculars i metodològiques de les noves àrees.

Educació per a la ciutadania i pels drets humans, Ciències per al món contemporani

(Batxillerat) i Filosofia i ciutadania (Batxillerat)

5.2.4 Introduir millores en la didàctica de les àrees.

Avaluació, estratègies metodològiques per a l’adquisició de competències, recursos

audiovisuals i TIC i pràctica reflexiva.

5.2.5 Actualitzar les competències per a l’exercici de la docència.

Competències personals i interpersonals: comunicatives, socials, etc., competències

professionals: organització i gestió de l’aula i la matèria, treball en equip, competència

tecnològica, etc.


16

5.3 Ús i aprenentatges de llengües

Aquesta línia prioritària engloba els següents apartats:

5.3.1 Impulsar la reflexió sobre la planificació lingüística del centre i el desenvolupament

de programes adients en un context multilingüe

Formació per a equips directius i coordinadors lingüístics, avaluació de PLC, projectes de

formació de centre, actituds lingüístiques positives cap a l’ús de la llengua catalana en entorns

multilingües i cap a l’aprenentatge de llengües. Programes específics: Portfoli Europeu de

Llengües (PEL), propostes d’educació plurilingüe pròpies, programes de dinamització

lingüística, etc. Programes específics d’atenció a l’alumnat nouvingut, distribució i tractament


17

de llengües en àrees no lingüístiques, programes específics: seccions europees, centres amb

conveni British Council i difusió de bones pràctiques sobre planificació i organització als

centres (Jornades).

5.3.2 Adquirir coneixements i estratègies metodològiques per a l’adquisició de la

competència lingüística des de les àrees no lingüístiques (ANL) en llengua catalana,

castellana i estrangera

Desenvolupament de competències comunicatives des d’àrees no lingüístiques, model de

llengua i perfeccionament d’estratègies de comunicació oral i escrita del docent, elaboració de

material i optimització de recursos, material didàctic i TIC, millora de la competència lingüística

i formació metodològica AICLE del professorat d’ANL en llengua estrangera, elaboració de

material i optimització de recursos, material didàctic i TIC per a professorat d’ANL en llengua

estrangera.

5.3.3 Actualitzar coneixements i estratègies metodològiques per a l’ensenyament de les

llengües en entorns plurilingües.

Aquest apartat engloba el desenvolupament de competències comunicatives des de les àrees

lingüístiques, tractament didàctic de la llengua oral, avaluació, recursos i estratègies,

metodologia i recursos per a l’ensenyament-aprenentatge de la llengua com a L2, iniciació i

perfeccionament de les habilitats lingüístiques, elaboració de material i optimització de

recursos, material didàctic i TIC

Enfocament didàctic integrat de llengües, actualització lingüística i metodològica del

professorat de llengües estrangeres de totes les etapes educatives, millora de la competència

lingüística en llengua anglesa del professorat en general, principis metodològics per a

l’ensenyament i aprenentatge de llengües segons el Marc Comú Europeu de Referència per a

les Llengües (MCERL).

Les gràfiques corresponents a la DGOIFP i la dels altres serveis d’altres direccions generals de la Conselleria són diferents, perquè només trobam formació que respongui a la línea prioritària 5.3 a un dels dos cursos del segon bienni del Pla Quadriennal en cada un dels casos.


18

5.4 Tecnologies de la informació i la comunicació

5.4.1 Impulsar itineraris formatius del professorat en TIC (competència digital) des de l’ús

de software lliure i de codi obert

Informàtica bàsica: ús de l’ordinador, processador de textos, Internet, correu electrònic,

aspectes legals d’ús de les TIC.

Informàtica avançada: maquinària específica, ofimàtica, tractament d’imatge i so, web 2.0,

treball en xarxa, entorns virtuals d’aprenentatge (EVA), formació específica segons l’etapa,

l’àrea o l’especialitat i formació per a nous equipaments

5.4.2 Implementar les TIC com a recurs educatiu a l’aula i des d’un enfocament

metodològic per a la millora i la innovació

Mitjans informàtics i audiovisuals aplicats a l’ensenyament de les àrees, informàtica i

necessitats educatives específiques, recerca d’informació, selecció i producció, treball en equip

i projectes telemàtics col·laboratius, recursos i materials i nous enfocaments metodològics.

5.4.3 Educar en comunicació

Tractament transversal de les eines de comunicació visual, audiovisual i digital,

desenvolupament de la competència comunicativa i digital, elaboració i catalogació de

continguts educatius digitals.

5.4.4 Aprofitar els mitjans tecnològics per a la gestió pedagògica i administrativa dels

centres escolars

Formació per a tasques específiques de gestió (equips directius, coordinadors/es, tutors/es,

biblioteca ...), eines tecnològiques per a la comunicació amb la família i l’entorn.

5.4.5 Facilitar itineraris formatius de centre en TIC

Projectes de centre


19

5.5 Gestió de centres, qualitat i desenvolupament professional

5.5.1 Donar resposta a les necessitats de formació relacionades amb l’organització i gestió

administrativa i pedagògica de centres educatius

Formació inicial i continuada per a equips directius, formació per a càrrecs o tasques

específiques: secretaria, coordinació de programes o projectes, orientació i tutoria, formació

en xarxa: seminaris de zona per coordinar línies pedagògiques o accions comunes, per establir

col·laboració amb l’entorn socioeducatiu ...


20

5.5.2 Millorar la incorporació del nou professorat als centres educatius

Elaborar un Pla de formació per a professorat novell i dissenyar-ne les actuacions formatives

(Programa 10-11), formació per a professorat novell (a partir del Programa 11-12) i/o

funcionaris en pràctiques.

5.5.3 Formar per a la tutorització de nous professors

Elaborar un Pla de formació per exercir tasques de tutorització de pràctiques de futurs o nous professors.

5.5.4 Promoure l’eficiència de l’organització escolar

Formació inicial i continuada per a la implantació de sistemes de gestió de qualitat.


21

5.6 Educació per a la salut

5.6.1 Prevenir i millorar la salut física i psicològica dels docents

5.6.2 Incorporar l’Educació per a la salut als centres docents a través de projectes de

centre

5.6.3 Potenciar l’educació física i esportiva

5.6.4 Prevenir i mantenir la salut en l’entorn escolar

Formació en temes transversals com la prevenció de riscos laborals, l’educació per a la salut i

l’educació ambiental, tant amb activitats aïllades sobre aquestes temàtiques com amb la seva

inclusió dins el conjunt de la formació.

Trobar idees i directrius davant dels nous reptes de l’educació, la salut mental i l’acció social

amb els infants i els adolescents dels centres específics, on l’emoció explosiva, la conducta

trastornada i el sentiment de fracàs davant el futur incert tenen especial rellevància; on la

formació en les temàtiques de transició a la vida adulta serà prioritària.


22

5.7 Educació científica i educació ambiental

5.7.1 Contribuir al desenvolupament de l’educació científica i a la seva relació amb la

tecnologia i la societat

5.7.2 Promoure processos de reflexió i accions educatives de respecte i millora del medi

ambient

Actualització en aspectes científics i tecnològics, metodològics i didàctics de totes les àrees i

matèries i mòduls de la Formació Professional.

Tractament interdisciplinari de l’educació en valors i l’educació ambiental.


23

5.8 Educació social, cultural i artística

5.8.1 Promoure l’adquisició de la competència cultural i artística de l’alumnat

5.8.2 Promoure el coneixement de les diverses manifestacions artístiques i dels creadors

de l’àmbit cultural de les Illes Balears

5.8.3 Impulsar l’actualització didàctica de les àrees de ciències socials

5.8.4 Promoure el coneixement del patrimoni històric i cultural de les Illes Balears

5.8.5 Donar difusió a les iniciatives educatives per a la interacció europea

Desenvolupament de les competències bàsiques dels infants (comunicació lingüística, matemàtica, coneixement i interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, social i ciutadana, emocional, cultural i artística, d’aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, pensament creatiu). Desenvolupament de la competència social (ciutadania, resolució i mediació, igualtat, etc.). Educar en un món intercultural.


24

6 NIVELL DE DESTÍ

El percentatge del nivell de destí de la formació interna de tots els centres organitzadors (CEP,

DGIFP/DGOIFP i altres serveis de la Conselleria) queda reflectit al gràfic següent:


25

Els nivells de destí que més formació reben són els d’Educació Infantil i Primària, Secundària i

Formació Professional específica. Pel que fa a la formació oferta a “Tots els nivells” podem

observar que representa un 17% de la formació interna.

Allò més destacable de la lectura que podem fer del gràfic és que si es fa la suma dels

percentatges dels dos anys observarem que de manera progressiva s’ha equiparat la formació

destinada al col·lectiu de docents de l’etapa de Secundària amb la dels docents dels nivells

d’Infantil i Primària.

7 ACTIVITATS FORMATIVES DELS CENTRES DE PROFESSORAT DE LES ILLES BALEARS.

El Servei de Formació Contínua coordina l’elaboració del programa anual, el seu

desenvolupament i la seva avaluació. Moltes de les activitats formatives que se’n deriven es

realitzen a través dels sis Centres de Professorat (CEP) de les Illes Balears, en concret els de

Palma, Inca, Manacor, Menorca, Eivissa i Formentera.

Amb la xarxa dels centres de professorat (CEP) s’intenta donar resposta de manera

contextualitzada a les necessitats de formació que sorgeixen dintre de l’àmbit d’actuació

territorial de cada CEP d’acord amb les línies prioritàries.

Els CEP acompanyen en col·laboració als centres educatius i professorat per assolir objectius

de millora i èxit educatiu. Prioritzen el treball en equip dins una perspectiva global d’actuació

integrada i promouen l’actualització científica i didàctica i la innovació per impulsar

processos d’aprenentatge significatius, constructius i reflexius a l’aula .

La distribució territorial dels centres de professorat és la següent, segons l’Ordre de 27 de

gener 2009:

a. CEP de Palma Jaume Cañellas Mut: professorat de centres públics i concertats de

Palma, Algaida, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Esporles, Estellencs, Deià,

Llucmajor, Marratxí, Puigpunyent, Santa Eugènia; Sóller, Santa Maria i Valldemossa.

b. CEP d’Inca: professorat de centres públics i concertats d’Inca, Alaró, Alcúdia,

Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Costitx, Lloret, Lloseta, Llubí, Escorca, Mancor,

Maria de la Salut, Muro, Pollença, Sa Pobla, Santa Margalida, Selva, Sencelles i Sineu.

c. CEP de Manacor: professorat de centres públics i concertats de Manacor, Ariany, Artà,

Campos, Capdepera, Felanitx, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Sant Llorenç,

Santanyí, Ses Salines, Son Servera i Vilafranca.

d. CEP de Menorca: professorat de centres públics i concertats de l’illa de Menorca.

e. CEP d’Eivissa: professorat de centres públics i concertats de l’illa d’Eivissa.

f. CEP de Formentera: professorat de centres públics i concertats de l’illa de Formentera.

Els CEP dins el seu àmbit territorial donen un caràcter prioritari a les actuacions formatives que

són un punt de trobada entre professorat de centres propers i així aconseguir una formació

permanent que impulsi espais de reflexió conjunta contextualitzada. La complexitat de la vida

escolar fa que sigui imprescindible el treball en equip, per això progressivament a les diferents

activitats convocades pels CEP es tendeix a prioritzar en la selecció dels participants, els

equips docents.


26

Totes les activitats es programen amb l’objectiu d’oferir eines, estratègies, coneixements,

dinàmiques, experiències, models, suport, espais de reflexió, per fer créixer al professorat

professionalment i poder donar resposta a les necessitats educatives amb garantia de qualitat.

7.1 Participació del professorat

Aconseguir que tot el professorat participi en processos de millora i fer realitat l’aprenentatge

permanent és clau per oferir una educació de qualitat.

Parlar d’incidència de la participació implica comparar tres aspectes importants a l’hora de

valorar els resultats:

a. Nombre d’inscripcions, que ens informa de les possibilitats en termes de formació que

els centres de professorat posen a l’abast del seu professorat adscrit. El nombre

d’inscrits no és equivalent a nombre de professorat individual ja que un professor pot

inscriure’s a més d’una activitat formativa i això farà que generalment ens trobem amb

un nombre d’inscrits superior al nombre total de professorat.

b. Nombre d’ admesos: qualsevol actuació formativa requereix d’un procés de selecció

que serà el que determinarà l’admissió o la denegació per participar a l’activitat. El

procés de selecció implica criteris diferents adequats a cada una de les activitats i

poden anar des de la selecció segons l’ordre d’arribada de la demanda a la selecció per

equips docents, per col·lectius amb un itinerari formatiu concret, etc.,

c. Nombre de certificats que equival al nombre de professorat admès que ha finalitzat

positivament l’activitat formativa.

Quan analitzem les gràfiques cal tenir present la implementació del programa Xarxipèlag 2.0

que es va dur a terme durant el curs 2010-2011, la qual cosa provocà que s’incrementés

l’oferta formativa centrada en modalitats com són els cursos i els tallers durant aquest curs

escolar.

La informació de les modalitats formatives ens dóna una imatge més fidel de la realitat

formativa d’aquest bienni.

7.2 Nombre d’inscrits, admesos i certificats

Podem veure que ambdós cursos s’admeten entre un 75 i 80% dels inscrits. Dels admesos, en

certifiquen també entre un 75 i un 80%. S’intenta fer per part dels assessors un seguiment


27

acurat de les activitats formatives i disminuir aquest percentatge amb l’objectiu de que tot el

professorat inscrit en pugui treure aprofitament i rebre la certificació corresponent.

7.3 Nombre d’inscrits, admesos i certificats

És interessant poder analitzar les diferències que hi ha entre els sexes. Es posa molt de

manifest que el sector docent femení fa més formació que el masculí, però hem de precisar

que en números globals dins de l’educació infantil i primària, les dones són majoria.

7.4 Certificats per nivell educatiu

Aquestes dades ens informen de la formació a nivell d’etapes i col·lectius docents.

A l’Educació Infantil, Primària i Educació Secundaria, el professorat participa més activament

a les activitats convocades, demanen formació contextualitzada als centres i compten amb

seminaris específics.

Una altre aspecte destacable és que la formació del professorat d’Educació Infantil, Educació

Secundària, Batxillerat, Formació professional, CEPA, EOEP va en augment. Aquest increment

contribuirà significativament a la capacitació i actualització metodològica.

La formació tècnica i didàctica del professorat de formació professional per a la millora de la

pràctica docent és molt important per mantenir una oferta diversificada de qualitat a

l’ensenyament secundari.

Un dels objectius del Consell d’Europa pel 2020 és que cada país de la Unió escolaritzi un 95%

de l’alumnat d’Educació Infantil. Possibilitar la formació del professorat d’Educació Infantil per

aconseguir el màxim desenvolupament de les potencialitats dels infants i l’adquisició de les

capacitats educatives fixades, respectant els drets, els interessos i els diferents ritmes dels

infants ha estat una prioritat d’aquest bienni.


28

7.5 Certificats per situació administrativa

Analitzant la gràfica següent, veiem que es pot establir una analogia amb l’anàlisi del que

diuen les xifres de participació per sexe: aparentment pareix que els funcionaris de carrera fan

molta més formació que els funcionaris interins, però és evident que el nombre de funcionaris

és molt més elevat que els interins que estan en actiu.

Si comparem els dos cursos que ocupen el segon bienni del Pla Quadriennal, veim que durant

el curs 2011-2012 es produeix respecte de l’any anterior un augment de la formació d’interins,

dels docents de la concertada i de les escoletes.

L’acompanyament al professorat que inicia la seva tasca educativa és fonamental per a la

millora de les seves competències professionals, així la formació del professorat interí amb la

finalitat d’acollir-lo, acompanyar-lo i vetllar pel seu creixement professional s’incrementa el

curs 2011-12 per garantir la seva capacitació i actualització metodològica, científica, tècnica i

didàctica.

En l’estructura del sistema educatiu es defineix l’educació infantil com una etapa educativa

única, organitzada en dos cicles: el primer, primera infància, comprèn entre els zero i els tres

anys, i el segon, primer ensenyament, comprèn entre els tres i els sis anys. Impulsar i

augmentar la formació a les escoletes ha estat un objectiu d’aquest bienni amb col·laboració


29

amb l’ Institut per a l’Educació de la primera infància per proporcionar als infants un clima i un

entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.

La formació del professorat dels centres concertats també s’ha incrementat per aplicar

currículums competencials i l’enfortiment dels aprenentatges clau per la millora dels resultats

educatius de tot l’alumnat.

7.6 Inscrits per modalitat


30

7.7 Admesos per modalitat


31

7.8 Certificats per modalitat

Les modalitats de formació responen a les necessitats metodològiques que cada actuació

formativa planteja en el seu disseny inicial. Cada una de les modalitats té unes característiques

implícites que vénen donades per qui fa la demanda, quina n’és la finalitat, quins són els

recursos i qui participà a la formació.

Les modalitats formatives bàsiques més conegudes i experimentades són els cursos, els

seminaris, els grups de treball i les jornades.

Entenem que l’oferta de formació diversificada contempla també la diversificació de

modalitats formatives, però cal tenir en compte dos fets en aquesta afirmació:

quan parlem de modalitats experimentals contemplem menys tipologies

d’actuacions formatives mentre que les modalitats bàsiques en contemplen més. Això

farà que les modalitats bàsiques estiguin sempre molt per sobre de les experimentals.

Les modalitats experimentals, com el seu mateix nom indica, necessiten d’un

període de temps per esdevenir habituals i que siguin inherents a la tasca formativa de

l’assessor i del professorat com a receptor i protagonista de la formació .

Dit això no és d’estranyar el clar predomini de les modalitats bàsiques per sobre de les

experimentals en els dos cursos.


32

Als CEP s’intenta treballar la pràctica reflexiva i l’aplicació a l’aula des de totes les modalitats

formatives per oferir una formació diversificada que respongui a les necessitats dels centres

educatius, del professorat i del sistema educatiu, amb especial esment a les línies prioritàries

del Pla de formació i del marc legislatiu vigent .

Tota la formació a zona, centres, seminaris, assessorament, jornades, grups de treball estan

dissenyats i es porten a terme amb aquesta finalitat, de reflexió sobre la pròpia pràctica

docent en xarxa , amb projectes de treball conjunts.

Els cursos, que com veiem expedeixen el major nombre de certificats, també tenen aquest

objectiu i per això es treballa a fons amb la implementació de la fase d’aplicació a l’aula i amb

el fet de compartir amb altres docents les pròpies experiències didàctiques. Així aquesta fase

d’aplicació a l’aula és obligatòria per a l’expedició del certificat i es posa en comú a la darrera

sessió de l’activitat per compartir les experiències que s’han realitzat, moltes d’aquestes

aplicacions son vertaders exemples de bones pràctiques i se’n fa difusió.

Com veiem a la gràfica els projectes de formació de zona i seminaris a centre van en augment

per afavorir la formació dels equips docents i dels equips directius dels centres educatius amb

l’objectiu d’assolir la millora dels resultats acadèmics de l’alumnat.

Al llarg d’aquest bienni s’han realitzat actuacions formatives per a càrrecs directius dels

centres educatius atès que requereix d’un grau d’atenció específic com a conseqüència de la

diversitat de realitats i situacions a les quals s’ha de fer front en el dia a dia del centre educatiu

i de la seva funció com a vertaders impulsors de la qualitat educativa. Aquest fet es potencia

mitjançant plans de formació permanent que incideixen en augmentar la preparació

pedagògica i les competències transversals d’aquests càrrecs.

L’augment considerable de seminaris a centre ve donat pel fet de que molts de centres han

iniciat un itinerari formatiu a partir de les seves necessitats, afavorint així la formació

contextualitzada. En aquests moments molts de centres, sobre tot de primària, estan

consolidant els seus itineraris ja que tenen una trajectòria important de formació i reflexió en

el temps. Aquests seminaris van incorporant noves persones, noves idees i propostes de

treball. Avaluació, convivència, metodologies competencials, TIC/TAC, treball cooperatiu són

alguns dels continguts que es treballen.

La tendència formativa dels CEP és augmentar el nombre de modalitats centrades en el

centres que afavoreixin la reflexió pedagògica, la participació en la pròpia formació, la

formació entre iguals, la difusió de bones pràctiques i el treball en xarxa, com es veu

progressivament en l’anàlisi d’aquests dos anys.

S’ha de destacar el grau d’implicació per part de l’equip pedagògic dels CEP per dur a terme

totes aquestes modalitats formatives i impulsar propostes d’innovació educativa.

Quasi totes les modalitats contemplen activitats del blended learning, desenvolupades

mitjançant la plataforma Moodle i Edmodo, amb tots els avantatges que això suposa per

contribuir a millorar les competències del docent.

Les Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) aporten significatius beneficis en la

formació del professorat. Amb l’aprenentatge combinat presencial i virtual, blended learning,

la interacció, el respecte als diferents ritmes, la construcció col·laborativa i el docent com a

mediador en el procés d’ensenyament-aprenentatge cobren protagonisme.

avaluaciÓ del segon bienni del pla...

Documents