autores - xtec · en aquest context, entre el 1890 i el 1910 va sorgir a europa el modernisme, ......

AutoresM. Teresa Sabarich Moyes. Centre de Recursos Pedagògics del Pallars JussàMaria Tohà Dòria. Centre de Recursos Pedagògics del Pallars Jussà

AssessoramentFrancesc Fité. Professor d’història de l’art de la Universitat de Lleida

CorreccióSílvia Romero. Servei de Català del Pallars Jussà

Edita

Tremp, abril del 2005

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióCentre de Recursos Pedagògics del Pallars Jussà

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ..............................................................................................................................2

MATERIAL DE CONSULTA

I. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC:EL MODERNISME...................................................................... 4II- PINZELLADES HISTÒRIQUES................................................................................................... 5III- ELEMENTS QUE CONSTITUEIXEN EL CONJUNT MAURI ............................................................ 8IV- CASA MAURI ......................................................................................................................... 9V- MOSAICS CASA MAURI...........................................................................................................11VI- MOLÍ DE L’OLI DE SANT JOSEP .............................................................................................16 Escultura de Sant Josep. ...................................................................................................17VII- GARATGE ...........................................................................................................................19VIII- EDIFICI DEL PALLER I LES QUADRES ..................................................................................19VIII- CONFIGURACIÓ URBANÍSTICA DEL CONJUNT......................................................................20IX- GLOSSARI............................................................................................................................22X- BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................................24XI- GALERIA D’IMATGES ............................................................................................................25

ITINERARI PEL CONJUNT MAURI

ACTIVITATS PRÈVIES ................................................................................................................30ITINERARI PEL CONJUNT ..........................................................................................................36ACTIVITATS POSTERIORS .........................................................................................................46

2

INTRODUCCIÓ

La proposta didàctica Conjunt Mauri. El modernisme al Pallars Jussà se centra en la visita a aquest conjuntarquitectònic, situat a la Pobla de Segur, un dels elements més destacats del patrimoni arquitectònic delPallars Jussà. La construcció principal, la Casa Mauri, és un dels edificis més emblemàtics de la comarca tantper la seva bellesa estètica com pel seu valor artístic i és un exemple singular de l’extensió que pren elmodernisme en les zones allunyades del nucli principal del moviment.

La proposta pretén aprofundir en l’estudi dels elements artístics d’aquest singular conjunt arquitectònic.Proposa la realització d’un itinerari guiat en el decurs del qual els alumnes aniran descobrint les sevescaracterístiques.

Aquesta proposta didàctica està elaborada per ser realitzada amb alumnes de segon cicle d’ESO. Apareixestructurada en tres parts:

El Material de consulta. Ofereix un apropament històric i artístic als elements que configuren aquestConjunt, ja siguin els edificis o els elements urbanístics que el defineixen com a conjunt. Es realitza un estudiespecífic dels mosaics de la Casa Mauri, tant de les seves característiques formals com del seu contingut. Enaquest material de consulta s’inclou una galeria d’imatges per facilitar els treballs previs i posteriors a lavisita així com un glossari amb les paraules que poden presentar una certa dificultat de comprensió per alsalumnes.

Les Activitats didàctiques es plantegen en el marc de l’itinerari pel Conjunt Mauri. Es divideixen en tresblocs:

Activitats prèvies a l’itinerari amb un treball introductori de conceptes artístics. Activitats durant la visita: L’itinerari està format per un seguit d’activitats per observar i analitzar elsdiferents elements constructius i decoratius de la Casa Mauri en particular i del conjunt en general.

Activitats posteriors a la visita són bàsicament activitats de recopilació i de síntesi del treball realitzat

La Guia didàctica, en format CD-Rom inclou les orientacions didàctiques per desenvolupar la proposta aixícom el solucionari dels diferents blocs d’activitats que s’han proposat.

Esperem que aquesta proposta contribueixi a què els alumnes aprofundeixin en l’estudi dels elements delpatrimoni monumental de la comarca i aprenguin a respectar-lo i valorar-lo.

4

I. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC. ELMODERNISME

En les darreres dècades del segle XIX i les duesprimeres del segle XX es va produir un canviprofund en tota la societat europea. Noves formesde vida, costums i nous invents, sorgits arran dela consolidació de la Revolució Industrial, vanconviure durant aquests anys amb antics costumsi tradicions.

A Catalunya, el paisatge tradicional agrari eracompartit amb un nou paisatge industrial i urbàque va comportar un creixement demogràfic moltimportant. El resultat d’aquest procés decreixement va ser la consolidació de la burgesiacatalana.

MARC SOCIAL I POLÍTIC DEL MODERNISME ACATALUNYA.

En aquest context, entre el 1890 i el 1910 vasorgir a Europa el modernisme, un estil artísticque es va inspirar en la naturalesa i en laintegració de les arts. El Modernisme com afenomen cultural i artístic, es va convertir en elmarc social i polític d’una burgesia catalana quenecessitava definir-se i va trobar en aquestmoviment una manera de manifestar la sevasingularitat. Es tracta d’un art que va buscar elllenguatge més adequat per a aquesta burgesia,combinant la bellesa i l’elegància amb els avençosindustrials. Per aquesta raó es va manifestar entots els àmbits, amb una dedicació especial a lesarts decoratives.

El modernisme pren a Catalunya unes dimensionsespecials ja que es produeix en un momenthistòric de reafirmació nacional; al llarg del segleXIX va anar prenent forma el catalanisme polític,de fet la creació de la Lliga Regionalista el 1901va significar la seva articulació política. Elmodernisme s'identificà amb aquest catalanismepolític que s’havia originat en aquesta època. Acausa d'aquest sentit de catalanitat, elsarquitectes volgueren crear un estil propi deCatalunya, per això recuperaren els referents d’unmoment cabdal en la història catalana com ésl’època medieval, no per imitar-los sinó perreinterpretar-los.

Es pot dir que l’arquitectura medieval i l’esperitreligiós amb les tendències arquitectòniques del’eclecticisme i el revisionisme d’estils històrics(grec, romà, bizantí, romànic, gòtic), que es vandonar a les darreries del segle XIX, esdevinguerenles bases sobre les quals s’assentà aquest noucorrent. A aquesta inspiració en el passat s’hiuniren la idea de modernitat i progressisme. Aixíen un mateix edifici coexistien elementsrecuperats del passat més llunyà amb els mésmoderns i propis de l’època.

El modernisme arrelà fortament a Catalunya i nofou únicament un estil artístic sinó que arribà aser un moviment cultural que es manifestà en

l'àmbit literari, musical, de les arts gràfiques, etc.La burgesia emergent va sintonitzar plenamentamb aquest corrent, la màxima expressió del quales manifestava en els habitatges d'aquestaburgesia, que mitjançant el nou estil ostentava laseva riquesa.

El moment de desenvolupament econòmic i defortes inversions va donar lloc també aconstruccions modernistes de tot tipus; desd’establiments públics (Hospital de Sant Pau, ...) aestabliments industrials (Colònia Güell,...),passant per luxoses residències privades.

La primera gran manifestació d’aquest corrent vaser en l’Exposició Universal de 1888. El seu màximesplendor es va donar entre els anys 1900 i 1915,amb grans construccions a Barcelona i arreu deCatalunya. Geogràficament es va estendre pertota la geografia catalana.

EL MODERNISME COM ESTIL ARTÍSTIC

Aquest corrent cultural i estètic va abarcar lesdiferents arts, des de la música a la literatura,passant per les arts plàstiques i aplicades. Cadapaís va adaptar-lo a les seves particularitats, ambunes connotacions i característiques específiques:Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra,Jugendstil a Alemània, Stile Liberty a Itàlia,Sezessionstil a Àustria, etc.

El modernisme català rebia una forta influència del’Art Nouveau francès (París era considerada lacapital mundial de la cultura) i també del recordde l’esplendor català en l’època medieval que laRenaixença havia impulsat. Mostrava tambéinterès per aprofitar els nous coneixementstecnològics que proporcionava el fet industrial.

Els trets que caracteritzen al modernisme com aestil en les Arts Plàstiques són:* Predomini de la corba sobre la recta* Riquesa i detallisme en la decoració* Sobrevaloració del món natural* Gust per la asimetria i el dinamisme de lesformes.* Caràcter estètic molt refinat* Integració de les arts aplicades en l’obraarquitectònica.

El repertori iconogràfic del modernisme incloutemes figuratius (antropomòrfics, zoomòrfics) idecoratius (fitomòrfics, geomètrics) Per alrepertori dels temes decoratius es recorria aàlbums, d’on es copiaven, en canvi per al figuratiules fonts eren diverses, amb un gran sentithistoricista i eclèctic.

Material de consulta

5

II. PINZELLADES HISTÒRIQUES

EL PALLARS JUSSÀ A FINALS DEL SEGLEXIX, PRINCIPIS DEL SEGLE XX

La crisi general que viu l’agricultura catalana enaquesta època s’agreuja al Pallars, comarcaeminentment agrícola, per importants dificultatseconòmiques provocades per diferentscircumstàncies com:

1896. Molta sequera. Ruïna de la collita. Sequerageneralitzada. Molta gent es veié obligada aemigrar.

1900-1901. Invasió de la fil·loxera al PallarsJussà, que destrueix bona part de la vinya, undels principals conreus de la comarca.

1907. Inundacions. Grans temporals quedestrueixen conreus i edificacions.

Aquesta situació de crisi que es pateix a lacomarca contrasta amb l’optimisme que es vivia ales àrees urbanes, lligat amb les novesperspectives econòmiques que aportava lacreixent industrialització.

En aquest context va ser construït el ConjuntMauri, en el període comprès entre 1903 i 1907.Les construccions d’aquest Conjunt vansobresortir extraordinàriament entre els senzillsedificis poblatans d’aquell moment per la sevafisonomia senyorial i urbana. Eren el testimoni dela puixança econòmica que acompanyava el seupropietari, membre d’una classe social emergent,la burgesia, que havia amassat importantsfortunes amb el desenvolupament econòmic quees produïa a les ciutats.

RAMON MAURI I ARNALOT, FILL DE LA POBLADE SEGUR, FA FORTUNA A MADRID

Ramon Mauri i Arnalot va néixer a la Pobla deSegur l'any 1851. Fill de "Casa Cisquet deRamon", una família modesta, va aprendre l'oficide paleta de la mà del seu pare, que era elmestre d’obres del poble.

L’any 1872, va participar en la Tercera GuerraCarlina. Va lluitar en el bàndol dels carlins i al1873, en ple combat, va tenir lloc un fet quemarcaria definitivament el seu futur: va salvar lavida d'un company seu, Juan Vázquez de Mella,diputat carlista de les Corts espanyoles i una deles figures principals del tradicionalisme. Aquestaamistat canviaria el seu destí; el seu companys’erigí en el seu protector i, anys més tard, aMadrid, li va obrir moltes portes. En tornar a laPobla es casà amb Carme Pla, filla de Tremp, ambqui va tenir un fill, Ramon. Al 1880, després deseparar-se de la seva muller i per la manca defeina, Mauri marxà a Madrid on el seu amicVázquez de Mella el va introduir en els cercles de

més prestigi social de la ciutat. Allí va cursarestudis i va arribar a ser contractista d'obres,moment a partir del qual va començar a fer laseva fortuna. Va adquirir gran anomenada com aconstructor per la introducció del tipus d'escalaanomenada "de volta catalana", fins aquellmoment desconeguda a Madrid. La voltacatalana” o volta de maó de pla era un sistema deconstrucció que consistia en voltes fetes amb unsostre de maons posats de pla, de granresistència i molt lleugeres.

Va participar en obres de gran envergadura comla construcció de l'edifici del diari "ABC", delBanco de Bilbao, del Banc de Crédit Lyonnais, laremodelació del Palau del duc de Romanones,etc. Tot plegat li va aportar força prestigi com aconstructor i li va permetre gaudir d'unaexcel·lent posició econòmica.

L’any 1889 va tornar a la Pobla i va comprar unsterrenys al mig del poble entre el passeig del Vall ila plaça de la Pedrera. En aquests terrenys vaedificar la seva primera construcció, l'actual casaPere Cortina, al xamfrà entre la plaça de laPedrera i el carrer de Sant Miquel del Pui. Va serinaugurada l'any 1900. Era una magníficaconstrucció que ocupava part de l’illa de casesactual amb uns jardins espectaculars. Ara noméses conserva, com a únic vestigi, la part de lafaçana que dóna a la plaça de la Pedrera.

CONJUNT URBANÍSTIC CASA MAURI

Més endavant, va comprar uns terrenysanomenats la Sort de Toyades, fora del casc urbà,per la carretera de Gerri de la Sal. Allí va construirun conjunt urbanístic sense precedent a lacomarca per la seva bellesa i, sobretot, per laseva originalitat. Les edificacions van anaracompanyades d'una urbanització interior a based'una gran zona enjardinada que aportava unitat iespectacularitat a tot el conjunt.

La primera casa de Ramon Mauri a la Pobla desprésde tornar de Madrid. (Actual casa Cortina)


6

Cal destacar la posició socioeconòmica de quègaudia Mauri durant aquesta època. Això hodemostra el fet que per al seu pla d'obres vaencarregar diferents treballs a dos dels màximsexponents del modernisme, moviment artístic quees desenvolupava en els cercles socials mésimportants de la Barcelona d'aquell temps. Estracta del mosaïcista i decorador Lluís Bru i del'escultor Josep Llimona.

L'any 1904, ja difunta la seva primera dona, escasà en segones núpcies amb Ramona Mario iSempau, filla de Sort. La cerimònia tingué lloc a lacatedral de Barcelona, en la capella del Bisbe, undels seus altars laterals. La parella va tenir cincfills: Josep, Ramona, Joan, Adelaida - que vanéixer a la Pobla- i Antoni.

L'any 1903 va iniciar el seu pla d’obres amb laconstrucció del Molí de l’Oli. Volia realitzar unaobra que fos d’interès per al poble i els veïns vandemanar-li un molí d’oli, ja que en aquell momental poble només n’hi havia un.

Mauri va sol·licitar una concessió d'aigua de laSèquia dels Camps per fer energia elèctrica per alfuncionament d’un molí d'oli i per a l'enllumenatde la seva propietat. En ser-li concedida, es vacomprometre a construir-lo en un període de 2anys. El Molí de l’Oli de Sant Josep va serinaugurat el 1905. Cal destacar que aquest molíva ser el primer mogut amb corrent elèctric de lacomarca, en una època en la qual la resta erenmolins hidràulics, moguts per la força de l'aigua,amb el consegüent pas endavant que suposavarespecte d’aquests.

Després del Molí va edificar el garatge on tancavael seu cotxe, un dels primers cotxes particularsque hi va haver a la comarca. El seu xofer era elmanyà Rafel Mateu, que va tenir un dels primerscarnets de conduir de la província de Lleida.

També va construir un edifici destinat a quadres ipallers situat a la part sud, al costat de l’era, al'altre extrem de la propietat. Tot i la sevafinalitat pràctica, cadascuna d'aquestesconstruccions ja destaca pel seu valor estètic, enel marc d'aquest gran projecte urbanístic que elpropietari havia endegat.

De 1905 a 1907 va construir la principal i darreraedificació de tot el conjunt, la Casa Mauri. Estracta d’una mena de palauet d'estil propi ambmarcades influències modernistes pel que fa alsmaterials de construcció i a la seva singulardecoració.

Totes les dependències de la família es trobaven aplanta baixa excepte les dues habitacions de lesminyones que eren a la torre de l'escala, al primerpis.

Disposava de capella particular. La imatge que

presidia la capella era la Mare de Déu de laSoledat. Hi havia també dos altars laterals on estrobaven unes peces de mosaic ceràmic amb lesimatges de Sant Ramon Nonat i Sant Josep.Tant per realitzar la decoració de la torre com ladels jardins, sembla ser que es va inspirar en elpalau dels ducs d'Alba de Sevilla, que va visitarl’any 1906, acompanyant al seu amic Vázquez deMella. De la mateixa època són els jardins, tambéde marcada influència modernista, que vanaportar unitat i harmonia a tot el Conjunt.

CAIGUDA DE LA POSICIÓ SOCIOECONÒMICADE MAURI

A partir de 1910, amb l'arribada del govern liberalde Canalejas, la posició política del protector deMauri, Juan Vázquez de Mella, va anar afeblint-se.La posició socioeconòmica de Mauri es ressentítambé d’aquesta nova situació. Aquest fet juntamb diferents operacions econòmiques negativesvan marcar el principi de la davallada de la sevaposició econòmica i social.

Al 1911 el seu primer fill, Ramon Mauri i Pla, vavendre la casa de la Pedrera i cinc anys més tardva vendre l’edifici de les quadres i pallers.

A principis dels anys 20 Mauri, davant lesdificultats econòmiques, va deixar Madrid i estraslladà a Barcelona on ja no va poder refer laseva minvada posició econòmica. Va morir l'any1928, als 77 anys, a la clínica del Pilar.

PETITES HISTÒRIES DE RAMON MAURI

La memòria popular ha fet arribar als nostres diespetites històries sobre aquest singular personatge.

Expliquen que en els seus primers temps aMadrid, concretament en la seva primera obra, vatenir lloc un curiós episodi. El propietari de la casaque estava construint, en veure el sistema de ferl'escala (de volta catalana) , desconegut per ell, liva transmetre els seus dubtes que fos prou sòlida,ja que la volta de l'escala no tenia cap puntal desubjecció. Mauri, per demostrar la solidesa de laconstrucció recent feta la volta, hi va posar uns

Vista general de les principals construccions del Conjunt


7

sacs de ciment a sobre. Des de dalt de tot de lacasa va tirar un tauló de punta sobre el revoltó ila volta va resistir perfectament l'impacte. Elpropietari, ja convençut, li va dir: "Señor Mauri,siga usted con su escalera".

Molts dels vilatants van participar en laconstrucció del Conjunt Mauri ja que el seupropietari donava feina a tothom que li'ndemanava. Els jornals, que es pagaven a vuit rals,ell els pagava espontàniament a deu. D'altrabanda comprava a les dones petits còdols de riu,pagant un ral per cada corbillo de còdols que liportaven (un corbillo era una mena de cistell devímet que feien servir per dur la roba) d’aquestamanera contribuïa a la millora de les economiesfamiliars dels poblatans en un moment en el qual eltreball escassejava força. Aquests còdols eren elsque posteriorment emprava com a revestiment enmolts dels llocs del conjunt.

Un altre tret molt característic de Mauri era el seuestret lligam amb el món religiós. Expliquen quedurant la Festa Major, les priores de la Mare deDéu passaven per les cases a l’hora de dinar. Lespriores eren noies del poble que anaven ambunes platetes amb la figura de la Mare de Déu perrecollir diners per a la parròquia. Mauri sempredonava unes almoines tan generoses que lespriores es barallaven per anar a casa seva i tenirel privilegi de recollir-les. D’altra banda, la granreligiositat d’aquest personatge queda ben palesaen la seva casa, plena de referents pertanyents ala religió cristiana (Jesucrist, la Mare de Déu, SantRamon, Sant Miquel, ....). El mateix edifici del Molíde l’Oli, presidit per una omnipresent figura deSant Josep, està carregat d’aquesta religiositat.

Finalment, cal fer especial esment a les petiteshistòries referents a la figura d’un animal, elmussol, "xut" segons la parla de la comarca, quees troba situat en llocs estratègics de l’edifici,

gairebé presidint-lo. Tot just entrant al recintes'observa en un dels balcons de la Casa Mauri unpany de mosaic amb la inscripció R M i un mussolal bell mig. Aquesta inscripció ha cridat l’atenció ala mainada del poble durant generacions. Quanpassaven per davant de la casa la interpretavendient “Ramon Xut Mauri” fent referència a aquestacomposició. Diuen que la figura del xut estava moltvinculada a Mauri, ja que sembla ser que n'hi haviamolts als voltants de la casa i a les nits d'estiu sesentia força el seu cant entre els arbres dels horts.

LA CASA MAURI AL LLARG DEL TEMPS

Dos anys més tard de la mort de Mauri, la casa,els jardins, el molí i el garatge , van passar a serpropietat d’Àngel Boixareu i Junyent, un importantempresari de la fusta de la Pobla. Cap al 1931,Boixareu va posar-hi en marxa la serradora quefins llavors havia estat ubicada a la vora del riuNoguera Pallaresa i va fer servir d'assecadors elsterrenys dels horts. Diuen que els nous propietarisno van residir mai a la casa. Durant uns quantsanys, fins a la Guerra Civil, residiren a la casa lesGermanes del Cor de Maria anomenadespopularment "les monges de la Vetlla".

Durant la Guerra Civil, la Casa Mauri va ser undels edificis emprats com a Hospital de Sang. Enacabar la guerra, sembla ser que la casa va tornara ser habitada per la congregació de lesGermanes de la Vetlla. Durant aquests anys es vafer la reforma de condicionament d’un segon pisen l’espai de la capella amb unes noves obertures.Més tard, quan les religioses van passar a la sevaresidència del carrer d’Oran, Boixareu hi vatraslladar les oficines de la serradora.

LA CASA MAURI PASSA A SER CASACONSISTORIAL

L'any 1988 l'Ajuntament va adquirir els terrenys,la torre, el Molí de l'Oli i el garatge. La CasaBoixereu va ser adquirida posteriorment, l'any1997. La Casa Mauri va ser reformada perinstal·lar-hi les oficines municipals. Es va tapar elpati de llums, lloc on hi ha actualment la recepció.També es van reformar, tirant envans, lesdependències on actualment hi ha la sala d'actes iel despatx de l'alcalde.

En l'actualitat la Casa Mauri és la CasaConsistorial, el Molí de l'Oli ha estat rehabilitatcom a centre cultural polivalent i el garatge ha estatreformat per acollir l'Oficina d'Informació i Turisme .El dia 25 d'octubre de 2000, el conjuntarquitectònic Torre Mauri va ser declarat Bécultural d'interès local per la Generalitat deCatalunya. Durant l’any 2003 s’hi ha fet unaimportant reforma que ha consistit en lainstal·lació d’un ascensor en l’antic pati de llums iel condicionament del segon pis en novesdependències municipals.

Ramon Mauri i Arnalot


8

Casa Mauri

Molí de l’Oli

Garatge

Casa Boixareu

Paller i quadres

L’era

Horts

Jardins

Edificació desapareguda

III. CONJUNT MAURI. LA POBLA DESEGUR

LOCALITZACIÓ

El conjunt Mauri està integrat per diferents edificiscivils d’estètica modernista. Va ser construït aprincipis del segle XX, en el periode comprèsentre 1903 i 1907. Es troba ubicat a la Pobla deSegur, al Pallars Jussà, poble natal del constructori propietari del mateix.

ELEMENTS QUE CONSTITUEIXEN EL CONJUNT MAURI

- La Casa Mauri, principal edificació del conjunt,actual seu de l'Ajuntament, on destaquen els seusmosaics.

- El Molí de l'Oli, rehabilitat i reconstruït per acentre cultural polivalent. En la façana destacauna escultura de Sant Josep obra de l'escultormodernista Josep Llimona.

- L'antic garatge, on s'ubica actualment l'Oficinad'Informació i Turisme

- En un primer moment hi havia una altraedificació, actualment desapareguda, gairebéidèntica al garatge que franquejava el molí perl’altra banda.

- L’edifici del paller i les quadres i l’era, ubicats al'actual casa Casanova, a 150 metres de la CasaMauri.

- Jardins, es conserven els jardins situats alvoltant de la casa per la banda nord i est.Actualment en aquesta zona s’hi ha erigit unmonument al General Moragues.

- Horts, ja desapareguts. Ocupaven l'espai delsjardins fins a la paret de l'era. S'estenien en elsterrenys que ara ocupa l'actual plaça de la Vila ialtres construccions posteriors.

Cap als anys 40, en la zona dels horts pel costatde ponent de la casa, el nou propietari delconjunt, un important empresari de la fusta de laPobla, hi va començar a construir un habitatge

conegut com “Casa Boixareu” que va quedarinacabat.

4

2

6

13

7

5

8 Plànol de detall del Conjunt Mauri

1 Plaça Ajuntament

2 Façana avinguda Verdaguer

3 Façana dels jardins

4 Torres

5 Vestíbul

6 Jardins

7 Molí de l’Oli i garatge

8 Murs i portes

Ubicació dels elements originals del Conjunt Mauri


9

IV. CASA MAURI

CASA MAURI, EXEMPLE SINGULAR DELMODERNISME RURAL AL PALLARS

La Casa Mauri, situada al costat de la plaça del’Ajuntament, és un palauet d'estètica modernistaamb un plantejament de modernisme rural. És unexemple de l’extensió que pren aquest correntartístic en zones allunyades del nucli principal delmoviment, que és Barcelona. En l’edificis’observen un seguit de trets artístics que el dotende singular importància en el marc d’aquestcorrent artístic:

Riquesa i detallisme en la decoració. Caldestacar el treball acurat de cada elementdecoratiu, carregat de detalls. Aquests elementstenen un gran protagonisme en el conjunt de laconstrucció ja que es troben concentrats en lapart superior de les façanes i en les finestres ibalcons .

Utilització dels materials de construcció ambuna finalitat estètica. Els elements decoratius sónels mateixos materials de construcció: pedres,(còdols, pigals, pedra tosca, carreus, etc.) maons,ceràmica, ferro, fusta, vidre, etc.

Importància dels elements de la natura en ladecoració de l’edifici, especialment el mónvegetal, en forma d’abundants representacionsiconogràfiques, tant en els mosaics com en altreselements constructius.

Vinculació al catalanisme: En l’edifici trobemgran quantitat de referències nacionals catalanes,situades en llocs molt destacats, com era habituala l’època.

Importància del món religiós: en la Casa Maurisovintegen elements i símbols relacionats amb elmón religiós.

Recuperació dels oficis artesans integrant lesarts aplicades amb l'obra arquitectònica. Hidestaquen uns treballs esplèndids de vitrall, fustai forja però, sobretot, de mosaic.

Recuperació del món medieval. La casapresenta una estètica medieval molt marcada enels seus trets constructius i decoratius. Presentaun coronament amb merlets, a l’estil dels delscastells medievals, i un remat mural que parteix is’inspira en el romànic català: les arcuacionscegues i el fris de dents de serra. D’altra banda, elparament dels murs es divideix en pilastres amode de les lesenes romàniques. També ésdestacable el paral·lelisme de les finestres de latorre sud amb les finestres estretes romàniquesde doble esqueixada.

L’EDIFICI

Es tracta d'un edifici format per un cos principal

de planta rectangular i dues torres de plantaquadrada, de diferents alçades, adossades per labanda de ponent a les cantonades d'aquest cosprincipal. A la teulada, de tres vessants, hi ha unaaltre remat de torre, estrictament decoratiu, deplanta idèntica a les altres dues, coronat ambmerlets.

En l’edifici destaquen els elements decoratius quees troben concentrats en la part superior de lesfaçanes, en les torres i en les finestres i balcons.

L’aparell és de grans carreus perfectamentescairats disposats en fileres uniformes, sense caprevestiment afegit a la pedra. La solidesa de lesfaçanes queda alleugerida per les pilastres quedivideixen el parament dels murs en cossosassimètrics que donen a l’edifici força dinamisme.

Cos principal

Aquest cos presenta, a la part superior, unaespectacular franja decorativa de mosaicscombinats amb materials diversos rematada ambmerlets de formes naturalistes.

La façana principal, que està orientada al nord, dónaal jardí i està presidida per la porta d’entrada a lacasa amb una petita escalinata que li dóna accés.

La façana de ponent queda emmarcada entre lesdues torres. De forma pentagonal, s'hi observensolucions decoratives pròpies concentrades tambéen la part superior. Hi destaca l’original barana dela terrassa, feta d'obra i totalment revestida decòdols de riu.

En la façana sud o de la plaça, es troba l’escalaque donava accés als jardins, amb una baranafeta d'obra, amb formes arrodonides. Elpassamans està rematat amb còdols de riu imedallons i rivets de mosaic, molt deteriorats.Aquesta escala es troba situada darrere del muretsemicircular que es va afegir en la recentremodelació de la plaça de l'Ajuntament.

La façana est, que dóna a l’avinguda Verdaguer,és situada enfront d’una de les portes d’accés alconjunt, quan era un recinte tancat.

Vista general de la Casa


10

Merlets

Sanefa amb medallons grans

Ampit

deco

rona

ment

Línia central Cornisa

Remat de l’estrat Arquets amb petits medallons

Sane

fad’a

rque

ts

Franja decorativa de les façanes

Franja decorativa de les façanes

El cos principal de l’edifici presenta, a la partsuperior, una espectacular franja decorativa demosaics, combinats amb materials diversos on esdiferencien tres estrats, de baix a dalt, segons lesformes i materials utilitzats: la sanefad’arcuacions cegues, la cornisa i l’ampit decoronament.

La sanefa d’arcuacions cegues és de maons i estàdecorada amb un petit medalló de mosaics al bellmig de cada arc. L’estrat s’acaba de completar,per la part superior, amb petits còdols de riu.

La cornisa protegeix de les inclemènciesclimàtiques els mosais de l’estrat inferior. Hidestaca una sanefa central de grans pedrestosques i pigals de riu que s’inspira en el fris dedents de serra romànic. En la façana de ponentaquesta cornisa, que pren una singular líniaascendent, remata la franja decorativa.

L’ampit de coronament, afegit a les façanes idecorat íntegrament en mosaic està rematat ambmerlets, revestits originàriament amb còdols deriu. Hi destaquen els grans medallons en relleu dela faixa inferior així com els esplèndids merlets, desiluetes diverses, que aporten a l’edifici una granbellesa i singularitat.

Torres adossades

Aquestes torres es troben adossades al cosprincipal per la banda de ponent.

Originàriament, la torre sud, la més alta, estavacoberta per una cúpula: una piràmide de quatrecares, amb punt d'arc, sembla que feta de mosaici amb una creu de color porpra a cada cara.Aquesta cúpula va ser enderrocada l’any 1937,durant la Guerra Civil. Aquesta era la torre del'escala d'accés al pis superior. Per la banda deponent té petits finestrons en forma d’arc de mig

punt, sense decoració afegida, situats en líniaascendent seguint l'escala. Aquesta torre estàcoronada amb merlets que tenen una decoracióafegida, revestida de còdols de riu, que consisteixen remats ovalats amb uns sinuosos relligamentsfets d’obra. La teulada desaigua amb unesgàrgoles en forma de rèptils realitzades en mosaicromà.

La torre de la banda nord de l'edifici acollia lacapella particular de la família. Acaba en unateulada de doble vessant. Hi destaca l’oberturacircular on hi havia una esplèndida rosassa devitralls. Va ser enretirada perquè estava moltmalmesa. En la paret nord hi ha finestres a dosnivells obertes en èpoques diferents. Les de baixcorresponen a l’antiga capella i tenen els timpansdecorats amb mosaic sense dibuix.

Finestrals i balcons

Les obertures de la casa tenen forma d’arc de migpunt amb el timpà decorat amb plafons ceràmicspolicromats. Les obertures de la façana principal,al nord, són grans finestrals, dos a la dreta de laporta principal i tres a l’esquerra, i les oberturesde la façana sud són tres balcons.

Altres elements de l’exterior

El treball de forja, fet pel manyà Rafel Mateu, ésun altre dels protagonistes de la casa. El ferroforjat era treballat a la farga, escalfant-lo iconformant-lo picant amb el mall a sobre del’enclusa. En els balcons es veu combinat el treballde forja amb el de fosa, que consisteix a omplirmotllos de formes diverses, amb ferro fos. Enaquestes baranes el ferro dibuixa dues figuresflorals circulars a la part central i una sanefatambé floral a la part inferior.

Cal remarcar també l’acurat treball de fusta ques’observa en les portes de la casa. La portaprincipal n’és l’exemple més destacable. Al timpà,


11

té una vidriera amb motius florals en forma derosassa que es complementa amb un enreixatamb petites flors incrustades. Els brancals de laporta també són decorats amb uns grans motiusflorals centrals. Aquesta decoració es repeteixtambé en l’altra porta exterior que es troba en lafaçana de la plaça i en la porta de l’antiga capella.

INTERIOR DE L'EDIFICI

Aquest palauet, originàriament destinat a casad’estiueig i en l'actualitat seu de la CorporacióMunicipal, manté de la seva estructura original lazona del vestíbul i la pavimentació del terra.

Destaquen els vitralls de vidres emplomats queguarneixen les portes d'accés a l'antiga capellaamb un treball de fusta i vitralls excel·lent. Vanser fets al taller “La Vidrieria Artística”, passeig dela Castellana, número 64 de Madrid, il’Ajuntament encarregà la seva restauració durantl’any 2003 al restaurador Ramon Canal.

Estan realitzats amb una combinació de vidresesmaltats i vidres de colors. Els vidres dibuixenuna decoració amb formes vegetals organitzadesgeomètricament d’influència neogòtica.


12

V. MOSAICS CASA MAURI

La decoració en mosaic es reparteix per lesfaçanes de l’edifici: en finestres i balcons, alstimpans; a la franja decorativa, enmig de lesarcuacions de l’estrat inferior i a l’ampit decoronament, inclosos els merlets i a les gàrgolesde la torre de l’escala. A l’interior de l’edifici, estroba a l’arrimador del vestíbul i al del passadísde la planta baixa.

Cal remarcar l'especial interès artístic de la CasaMauri per la qualitat dels mosaics que la decoren,realitzats pel mosaïcista Lluís Bru i Salelles.

L'estudi realitzat per l’arquitecta Marta Saliné iPerich, en el marc de la seva tesi doctoral "LluísBru i els mosaics modernistes", confirma l'autoriad'aquests mosaics a partir de diferents documentsprocedents dels arxius de la família Bru: es tractade diverses factures esteses a nom de RamonMauri a compte de treballs realitzats a la sevacasa de la Pobla de Segur. De fet, la signatura deBru apareix a l’arrimador en una de les paretsfrontals.

En aquests documents consta que Lluís Bru varealitzar el mosaic ceràmic de l'arrimador delvestíbul, del timpà de les finestres i balcons de lacasa, dels altars laterals de la capella, delsremats de les torretes dels murs i de la portad'entrada al Conjunt així com el mosaic romà querecobreix les gàrgoles de la torre. Els mosaics quedecoren les façanes del cos principal de la casa,tot i que no se’n té la documentació, tambésembla que van ser composats pel mateix artista.A part dels mosaics obra de Bru, també caldestacar la qualitat del paviment de mosaichidràulic de les estances de la casa, l'actual salade plens n'és un cas especialment remarcable.

LLUÍS BRU I SALELLES

Lluís Bru i Salelles era un prestigiós mosaïcista,escenògraf i decorador valencià, afincat aBarcelona, (1868-1952). Va ser col·laboradorhabitual d’un dels arquitectes més importants delmodernisme, Domènech i Muntaner. Va viatjar aVenècia, aconsellat per l'arquitecte, per aprendremillor la tècnica del mosaic. Era especialista enmosaics tipus romà, venecià i ceràmica per apaviments i decoració mural.

Va rebre importants reconeixements com lamedalla d’or a l’exposició internacional de les artsdecoratives de Barcelona, l’any 1918, on participàamb dues magnífiques obres de mosaic enmarbre; va prendre part així mateix en l’Exposicióde Dinamarca “Saló de Tardor” 1933; també l’anysegüent 1934 amb un sant sopar.

Entre les seves obres més importants es trobenels mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’HotelLa Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau dela Música Catalana, totes elles a Barcelona. Molt

conegut és el mosaic que presideix el frontócentral del Palau de la Música que representa lasenyera, les muntanyes de Montserrat i laBalanguera.

MOSAICS DE LES FINESTRES I BALCONS

El timpà de cada obertura és decorat amb unapeça de mosaic ceràmic de gran bellesa ioriginalitat, cadascun amb una composiciódiferent. Les figures que estan representades escaracteritzen per la seva gran senzillesa de formesi fins i tot per un cert infantilisme, que els fa forçasingulars.

Els mosaics d'aquestes obertures destaquen pelseu cromatisme. Són formats per figurespolicromes amb colors plens de vistositat,treballades sobre un fons daurat. Les figures quees representen són carregades de simbolisme: hiapareixen figures zoomòrfiques, antropomòrfiquesde temàtica religiosa, al·legòrica. Les figureszoomòrfiques que hi apareixen no sónrepresentades d’una manera figurativa, sinó quepresenten uns trets força indefinits que porten ainterpretacions diferents segons el punt de vistade l’observador. Les figures antropomòrfiquestambé presenten aquests trets indefinits que endificulten la interpretació, però que els aportenuna gran càrrega simbòlica. Les composicionsd’aquests mosaics són assimilables als mosaicsbizantins caracteritzats per grans figures planes,amb un marcat frontalisme que responen arepresentacions idealistes i estan composadessobre fons daurats.

Detall del plafó decoratiu del balcó central de la façana Verdaguer

Façana principal o dels jardins

En els mosaics dels cinc grans finestrals de lafaçana principal o dels jardins, hi predominen elsmotius religiosos, temàtica omnipresent en lesdues construccions principals del complex: la casai el molí. En la façana, d'esquerra a dreta estroben: al primer plafó la imatge de Sant Miquel,copatró del poble, amb els atributs que eldefineixen: l’espasa, les ales d’àngel i l’aureola desantedat. Al segon plafó, s’hi observa un granrostre amb trets humans amb una boca enormed’on flueix una cascada floral a banda i banda. Altercer, una figura zoomorfica semblant a un paóamb la cua desplegada. Al quart, unaornamentació floral i al cinquè, una representació


13

molt senzilla del motiu religiós de la muntanya delcalvari.

Façana est o de Verdaguer

A la façana est que dóna al carrer de Verdaguer,al mosaic del balcó central, just enfront del reixatd'entrada al recinte, es poden llegir les lletres R iM, inicials del propietari, amb un mussol situatenmig d'ambdues. Cal destacar la utilitzacióestratègica del motiu del "xut". Pel que fa a laseva simbologia, a Grècia, el mussol era larepresentació d’Atenea, deessa de la saviesa. Elsmosaics de les altres dues obertures d'aquestafaçana tenen motius mitològics i zoomòrfics: al’esquerra de l’observador, una figura humana decos sencer amb dos rèptils que li surten del’abdomen i al balcó de la dreta, dues figureszoomòrfiques quadrúpedes, de tonalitatsverdoses, situades davant d’un gran cap blau derostre blanc.

Façana sud o de la plaça

En els mosaics dels tres balcons de la façana sudapareixen motius zoomòrfics als laterals i unafigura antropomòrfica al del mig. Per la dreta del’observador hi ha una figura zoomòrfica, un dracbípede alat amb característiques de diferentsanimals: ales de papallona i cos i cua de peix ipotes amb peülles. A l’esquerra apareix un animalquadrúpede de color verd amb una serpcargolada a la cua. Al balcó central hi ha unafigura de trets antropomòrfics formada per unbust d’un guerrer que sosté un arc.

Façana de ponent o de les torres

Als mosaics de les dues finestres de la façana deponent o façana de les torres apareixen tambémotius zoomòrfics representats amb elcaracterístic infantilisme que els defineix. Hiapareix també la figura de la serp, força repetidacom a motiu en aquests panys de mosaics de lesfinestres i balcons.

Finestres de les torres

Els mosaics de les finestres de la cara nord de latorre de la capella no tenen cap composicióceràmica, el timpà de la finestra és decorat ambmosaics en trencadís sense cap motiu definit.En la cara sud de la torre de l'escala, les duesfinestres inferiors estan decorades amb panys demosaic de motius antropomòrfics i zoomòrfics. Enl’obertura superior hi ha un cap monstruósd’inspiració medieval amb una gran boca d’onsurten a banda i banda dues serps i dues flors. Enl’obertura inferior hi ha una composicióperfectament simètrica de dos rèptils quesostenen a la boca dos animals amb forma deserp però amb cap d’au i cua de peix. En la restade finestres de la torre, el timpà està decorat ambmotius ceràmics incrustats sobre un fons decòdols de riu. Aquests es repeteixen també en lafranja decorativa de les façanes: l’ocell de paper,l’abella i les flors.

MOSAICS DE LA FRANJA DECORATIVA DE LESFAÇANES

Aquests mosaics aporten a l'edifici una singularitatremarcable. El fet d'estar ubicats exclusivamenten la part superior de l'edifici, coronant-lo, els faressaltar extraordinàriament en el conjunt de laconstrucció.

Mosaics de la franja decorativa de la façana de la plaça

La característica principal d’aquests mosaics és laseva perfecta integració amb els elementsarquitectònics i estructurals de l’edifici. Apareixenno com elements afegits sino incorporats a lamateixa estructura arquitectònica.

La diversitat de motius que hi apareixen,l’originalitat de la seva representació i lalluminositat dels seus colors, els dóna un granprotagonisme.

Els mosaics de la façana Nord, són els més benconservats ja que han estat restaurats. Larestauració ha estat duta a terme en dues fases,la primera va ser realitzada pels alumnes delCentre Aramunt de Formació Ocupacional entreels anys 1993 i 1995. Es van restaurar tots menysels de la part esquerra de la façana. La resta demosaics han estat restaurats durant el 2003 pelrestaurador Ramon Canal.

Sanefa d’arcuacions cegues

Els mosaics de l'estrat inferior de la franjadecorativa prenen la forma de petits medallonssituats al bellmig de les arcuacions ceguesd'aquest estrat decoratiu. Aquests mosaics sónplens de vistositat i representen diferents motiusforça diversos: simbòlics (escuts heràldics, claus,torres, ...) zoomòrfics (abelles, mosques,tortugues, cargols, etc.), botànics (flors, fulles),al·legòrics, (lletres, , ocells de paper, etc.)harmònicament combinats i fàcilmentidentificables. Entre els motius al·legòrics, hisovinteja la presència de la inicial del cognom delpropietari (M) en diversos llocs. Els diferentsmotius van repetint-se sense cap criteri aparent, a


14

excepció de l’ocell de paper, situatsseqüencialment a ambdós costats de les pilastresque divideixen el parament de les façanes. Tambées troba en dos timpans de les finestres del pissuperior de la torre de l’escala. Aquests ocells depaper es relacionarien amb la papiroflèxia com aexpressió artística molt vinculada a l’art japonès,font d’inspiració habitual del modernisme. Éscuriosa la presència en els remats de les torretesdels murs que tancaven el recinte, dels mateixospetits medallons d’aquest estrat.

Ampit de coronament de les façanes

En l’ampit es diferencien dues parts, la sanefa demosaics i els merlets

Sanefa de mosaics

Aquesta sanefa és una composició geomètricaque combina els colors blau i blanc. sanefa blavasobre fons blanc amb diferents linials. En aquestasanefa hi ha inserits uns medallons en relleu ambmotius diversos, més grans que els de la franjainferior on hi ha representats diferents motius,alguns perfectament identificables. En sónexemples:

* A la façana de la plaça les inicials del nom delpropietari R, M, A, sobre fons blau, estan situadesal tram central presidint la façana. En la mateixafaçana, en el segon medalló per la banda del'escala, s'hi pot observar també el dibuix de lafaçana principal de l'edifici. El primer medalló perl’esquerra de l’observador, situat a la banda del’escalinata que dóna accés a la plaça, reprodueixel motiu floral central de l’arrimador del passadísde l’interior.

* A la façana Verdaguer, el segon medalló perl’esquerra de l’observador, que està situat a sotadel merlet del flamenc, representa la façanaprincipal del Molí de l'Oli.

* A la façana principal o dels jardins, elsmedallons originals eren totalment malmesos i nova poder mantenir-se les representacionsoriginals. Els motius que s’hi observen van serescollits pels alumnes del Centre Aramunt. A talld’exemple, s’hi pot veure l’anagrama del centreen el segon per la dreta de l’observador o unescarpe i un martell, eines de treball ques’utilitzen com a símbols del món de laconstrucció, en el tercer medalló per l’esquerra del’observador.

Merlets

Els merlets coronats que rematen l’edifici estandecorats amb mosaics de motius diversos, moltsdels quals estan plens de simbolisme.

Detall dels merlets de la zona central de la façana Verdaguer

a) Merlets de la façana est o Verdaguer

Els merlets de la façana Verdaguer, situadaenfront de la portalada d’accés al recinte, són elsque presenten la càrrega simbòlica mésimportant. Fan referència a la simbologiaheràldica i religiosa. Destaca el merlet central,més gran que els altres, amb forma d’escutheràldic amb la bandera catalana i una flor de lisal bell mig. A banda i banda del merlet central, hitrobem dos elements referents al món religiós quecomparteixen protagonisme amb el primer: laimatge de Sant Ramon per l’esquerra del’observador caracteritzada com una figura orantamb un total frontalisme i un crismó, monogramadel nom de Crist, per la dreta. Ambdues figurespresenten una estreta relació amb l’art romànic.

Aquest cos central està flanquejat per tres merletsmés per banda amb figures zoomòrfiques,antropomòrfiques i florals. En destaca un bustfemení amb guarniments i joies, assimilable a lessumptuoses representacions bizantines.

b) Merlets de la façana sud o de la plaça

Entre els merlets d’aquesta façana en destaca unamb una forta càrrega simbòlica ja que es trobaocupant posicions estratègiques en la construcció:es tracta de la figura del mussol, que ja havíemtrobat en el balcó central de la façana est oVerdaguer. La resta de motius que hi apareixensón florals i heràldics, entre els quals es troba unestel amb la bandera catalana, situat flanquejantper la dreta, la figura del mussol.

c) Merlets de la façana nord o dels jardins

Hi destaquen especialment els merlets ambsimbologia religiosa que estan situats al costat dela torre de la capella. Fan referència a l’episodicristià del calvari i mort de Jesús en la creu. Calrecordar que la capella familiar era dedicada a laMare de Déu de la Soledat, imatge que representala Verge Maria acompanyant al seu fill mentremoria a la creu.

El merlet del costat de la torre de la capella téforma de creu i el següent representa els


15

elements que fan referència a la figura deJesucrist: els tres claus, el calze i la sagradaforma, símbols respectivament de la Passió deCrist i de l’Eucaristia. Aquest motiu es trobaacompanyat, formant un conjunt simbòlic d’unaprofunda religiositat, per la figura del calze que esrepeteix en el medalló que hi ha sota el merlet i elpany de mosaic de la finestra del costat de lacapella que representa el Gòlgota, la muntanya onva ser crucificat i va morir Crist.

La resta de merlets presenten composicionsdiverses, geomètriques i florals

ARRIMADOR DEL VESTÍBUL

Cal destacar, per la seva vàlua artística,l'arrimador de mosaic ceràmic del vestíbul de lacasa. Crida l’atenció, la diferència de tractamententre els mosaics de l’interior i l’exterior de lacasa. La senzillesa de formes dels mosaics del’exterior contrasten amb l’exhuberànciaornamental de l’arrimador del vestíbul.

Aquest arrimador recobreix la part inferior de laparet del vestíbul fins a una alçada d’1,65 metres.Està realitzat en 18 peces de mosaic ceràmic,composades al seu taller i posteriormentcol·locades al seu lloc. La composició estàrealitzada amb tessel.les de diferents formes,mides i colors, amb una harmoniosa gammacromàtica que aporta una gran lluminositat icalidesa a l'estança.

Aquests plafons estan distribuïts en una ordenadacomposició que repeteix la mateixa seqüència decol·locació. Unes sanefes de mosaic rematen elsplafons per dalt i baix. Cadascun dels elements del’arrimador, plafons i peces de les sanefes, estanemmarcats amb petites motllures de color verd.Finalment tot l'arrimador es troba rivetejat perdalt amb una gran motllura del mateix color.

Tot el conjunt constitueix un disseny d’unaarqueria que s’inspira en els claustres romànics.Segueix una estructura arquitectònica conformadaper un fris superior ornat amb motius florals, uncos central a base d’arcs de mig punt peraltats i,finalment, al dessota, una socalada ornada ambmotius geomètrics.

Cos central

El cos central està format per plafons que tenenforma rectangular. N’hi ha de dues mides: senzillsi dobles. En les parets laterals n’hi ha cinc, tres desenzills i dos de dobles, situats alternadament apartir d'un plafó senzill situat al bell mig de laparet, que constitueix l'eix de simetria.

* Plafons senzills

Cada plafó senzill té dibuixat un arc de mig puntdel mateix llarg i ample que la peça on es trobaencaixat, amb el fons de color groc. Els arcsdescansen en dues columnes amb base i capitell.Els arcs senzills presenten composicions florals

formades per una gran àmfora i un ram ambtres flors centrals situades al bell mig de la voltade l’arc, a més d’un esclat de fulles i tiges en lazona central, formant composicions simètriques.S’observen tres models d’arcs senzills que esdiferencien en aquesta zona central de l’arc: dostenen motius florals amb colors diferents i untercer té les figures simètriques de dos paons.

* Plafons dobles

Les peces dobles estan formades per dos arcs demig punt de fons blau cel que descansen sobre lamateixa columna central.

En aquests arcs dobles, prenen un totalprotagonisme dues grans semiesferes en relleuamb motius simbòlics molt diversos, situadescadascuna al bell mig de cada volta i que ocupenl’espai fins al capitell de les columnes quesostenen l’arc. De cada semiesfera pengen trespèndols que constitueixen l’únic motiu de la restade l’espai interior dels arcs. Finalment, completantel plafó, en l'espai dels carcanyols dels arcs, s'hitroba una gran flor blanca ribetejada amb una tijacircular de color vermell.

La composició és plena de simbolisme. Elsprotagonistes d’aquest arrimador són uns gransmedallons amb figures majoritàriamentzoomòrfiques: peixos, aus, un mico, etc. que esvan succeint de forma arbitrària. També s’hiobserven medallons amb motius florals però elsque més criden l’atenció són tres medallons queper la seva temàtica es diferencien molt claramentde la resta d'elements.

Dos dels motius, amb una forta càrrega simbòlica,estan lligats al catalanisme. Conté unacomposició on es llegeix la inscripció R Mauri i unescut amb la bandera catalana amb l’anyd’acabament de la construcció, 1907. L’altrerepresenta un personatge molt popular a l’època,anomenat Cu-cut, creat per a la revistahumorística del mateix nom per l’il·lustradorGaietà Cornet. Aquesta revista que es va editar de1902 a 1912, era un setmanari polític de cairesatíric relacionat amb el catalanisme conservador.

Vista general de l’arrimador del vestíbul


16

Estava relacionada amb al partit polític LligaRegionalista que liderava Francesc Cambó. En Cu-cut era una mena de pagès, xiroi i panxa-contentque personalitzava l’esperit catalanista i popularde la revista. Sempre duia barretina i un mocadoramb clapes lligat amb un gran llaç. Escaracteritzava pel seu ampli somriure per dessotael nas molsut. La seva popularitat va ser utilitzadaen el món publicitari per als articles més diversos.

Detall dels medallons dels arcs dobles de l’arrimador

L’altre medalló amb una temàtica singular és elque està situat just al costat dret de la portad’entrada. Representa un personatge fantàsticsemblant a un follet del qual destaquen tant laseva mirada com la suavitat de les seves formes icolors.

Fris superior

El fris superior és una sanefa ornada, com hemdit, a base de motius florals. Es tracta d’una orlarealitzada amb garlandes de fulles verdes i tigesvermelles que s’entrecreuen amb cromatismesdiferents, rematades amb brots de fulles premsils.

Socalada

Està conformada per un fris que alterna tramsornats amb bandes de tons blaus i verds i altresde llises més curtes. Totes presenten motius de“losange” o rombes.

ARRIMADOR DEL PASSADÍS DE LA PLANTABAIXA

En el passadís de la planta baixa hi ha un preciósarrimador d’1’65 metres d’alçada. A partir del’estudi dels mosaics de Lluís Bru se sap queaquest model d’arrimador procedeix de la fàbricaPujol del carrer Tallers de Barcelona i apareix alcatàleg amb el número 28. Aquest model gaudiad’una gran acceptació ja que es pot trobar tambéen llocs i habitatges modernistes de diferentstipus: a la casa Sarinyena de Cadaqués, a la VillaUtrrutia d’Albiol, etc.

Aquest arrimador es remata per dalt amb un perfilsinuós. És una composició floral de flors rosesdistribuïdes entre la part superior de l’arrimador i

uns medallons centrals. Les tiges i fulles acabende configurar tot el conjunt.


17

VI. MOLÍ DE L’OLI DE SANT JOSEP

UNA MICA D'HISTÒRIA

Va ser la primera de les construccions queconstitueixen el Conjunt Mauri. Conegutpopularment com "Molí de Ramon", es vainaugurar el 1905. El molí va funcionar com a talfins a finals dels anys 60.

El Molí de l'Oli va ser adquirit per l’Ajuntament l’any1988, es va rehabilitar i reconstruir per a centrecultural polivalent i va ser inaugurat al 1993.

Actualment, davant del Molí de l’Oli hi ha exposatun canvi de vies que hi va ser col·locat durantl’any 2001 en el marc dels actes de celebració del50è aniversari de l’arribada del tren a la població.

L’EDIFICI

Està situat al costat de la Casa Mauri. És un edificide planta rectangular, orientada a l’est, amb lateulada de doble vessant decorada amb sis petitstorricons situats a cada vèrtex L’aparell és degrans carreus força irregulars. Té dues plantes.Les obertures estan fetes de maons i tenen formade finestres esqueixades. Són petits finestronsamb reixes, les de la primera planta i finestresamb vitralls, les de la segona planta. Es tractad’un edifici dotat d'una gran senzillesa i alhoramajestuositat.

És un edifici marcat pel sentit estètic quecaracteritza tot el Conjunt Mauri. Les façanes esrematen per la part superior amb una bandadecorativa de petits arquets de maons situats sotaun fris de dents de serra realitzats amb el mateixmaterial. Aquest tipus de decoració éscompletament assimilable als frisos d’arcuacionscegues característics de les esglesiolesromàniques. Aquesta assimilació també pot fer-seamb les arquivoltes de la portalada principal, ambforma d’arc de mig punt.

Cal remarcar en la seva façana principal unaescultura de Sant Josep, realitzada amb marbreblanc, obra de l'escultor modernista Josep Llimonai Bruguera. Es troba situada presidint l'edifici, justa sobre de la gran portalada d'entrada. La sevapresència dóna a l’edifici una gran càrregareligiosa reforçada per la seva similitud amb unaesglésia romànica. La porta era originàriament defusta i actualment és de vidre.

Aquesta escultura es troba aixoplugada en unafornícula amb el fons de vidre en forma d'arc demig punt que està recoberta per mosaics de colorporpra i realçada amb un doble arc de mosaicsdel mateix color que l'envolten, separats per un

espai intermedi originàriament decorat en mosaicamb el nom del molí; "Molino de San José".Encara s'endevina el lloc on van ser adherides leslletres.

A l’interior, hi destaca la doble escalinata que perbanda i banda dóna accés al pis superior. En laplanta baixa, distribuïda en les dependències ones guardaven les olives dels pagesos, s’hi trobal’arxiu municipal i l’arxiu fotogràfic. Les parets delpassadís acullen les fotografies d’un bon nombred’alcaldes de la Pobla. A la segona planta hi hauna gran sala d’exposicions. Al fons d’aquestamateixa sala romanen les instal·lacions del vellmolí.

EL MOLÍ

La maquinària del molí es troba a dins de l'edifici,en el segon pis, al fons de l’actual salad'exposicions de la qual se separa per untancament de vidre. Es tracta de la maquinàriaoriginal del molí utilitzat en l'elaboració de l'oli,indústria d'una gran tradició dins la comarca.

Aquest molí va ser el primer que funcionà ambenergia elèctrica produïda al mateix edifici. Mauriva obtenir una concessió per aprofitar el cabald'aigua de la segla dels Camps per produirl’energia elèctrica que faria funcionar lamaquinària del molí. El lloc escollit per a la sevaconstrucció va venir determinat pel pas de laSegla, ja que es va construir en l'indret de lapropietat per on passava. Com que no es vamodernitzar, ha quedat com a exemple delsmolins entre els tradicionals de pedra i elsindustrials d'avui dia.

El procés de producció de l’oli començava quanarribaven les olives amb sacs i es deixaven a lesdependències de la primera planta, que tambés’utilitzaven com a magatzem per guardar lesolives d'un dia per altre. Les olives estransportaven amb una vagoneta que arribavafins a la porta del molí i amb un muntacàrregueses pujaven al pis de dalt.

Molí de l’oli de Sant Josep


18

Una vegada al segon pis, les olives es col·locavenen un recipient de fusta des d’on es pujaven,mitjançant un bisenfí, fins a la trituradora del molímecànic, on es desfeien. Un cop triturades, lamassa que s’obtenia de les olives queia al termoon es feia escalfar per aconseguir així mésquantitat d'oli. Un cop escalfada la massa, esrepartia en cabasses (unes estores rodones debova) que s’anaven omplint i es posaven una asobre l’altra. Quan estaven plenes i apilades, espremsaven mitjançant la premsa hidràulica.

L’oli resultant anava a parar al trull que estavasituat a sota de la premsa. En el trull hi haviaaigua per realitzar la decantació de l’oli i netejar-lo d’impureses. Un cop decantat i reposat, esposava en recipients (bots de pell) que esdeixaven a l’altre extrem de l'habitació, encara ala segona planta, fins que el venien a recollir.

ESCULTURA DE SANT JOSEP

És obra de l’escultormodernista JosepLlimona i Bruguera.Representa la figurade Sant Josep ambel Nen Jesús alsbraços. Es trobasituada en la façanadel Molí de l’Oli deSant Josep a dins dela fornícula decoradaamb mosaic de colorporpra.

Aquesta escultura,dotada d’una granelegància alhora quecarregada deprofund sentiment, pren un gran protagonisme enel conjunt de la Casa Mauri ja que presideix lafaçana del molí.

Josep Llimona i Bruguera

És l’escultor més representatiu del modernismecatalà. Es va formar des de petit amb FredericTrias, i després a l’Escola de la Llotja. A 1880 vaanar a Roma amb una beca de l’Ajuntament deBarcelona. El mateix any enllestí les dues obresexigides per la beca: Patrici romà que es troba alMuseu d'Art Modern de Barcelona, i l'esbóseqüestre per al Ramon Berenguer el Gran (laversió definitiva es troba a la plaça de RamonBerenguer de Barcelona). Des de la seva tornadava realitzar nombrosos encàrrecs. Després d’unperíode dominat per la temàtica religiosa es vaorientar cap a la temàtica del nu femení. En

l'Exposició Internacional de Belles Arts deBarcelona del 1907 la seva obra Desconsolobtingué el premi d'honor.

Va fundar juntament amb el seu germà, el pintorJoan Llimona, el "Centre Artístic de Sant Lluc",una associació artística catalana de caràcterreligiós - ambdós varen ser profundament creients– que va tenir molta influència al món artístic dela ciutat de Barcelona. Antoni Gaudí també vaestar vinculat amb el Cercle.

Descripció

L’escultura de Sant Josep amb el Nen ésmonocroma, exempta, de grans dimensions i estàrealitzada en marbre blanc. Aquesta imatgepresenta una marcada estètica simbolista ja queposa més interès en el contingut, en aquest casespiritual, que en les formes, característica ques’expressa a nivell formal amb volums moltsimplificats.

Representa Sant Josep com un home d’edatavançada, de cabellera llarga i barba retallada,cobert amb una túnica i un mantell. Els plecs delmantell són amples, cosa que aporta volum idinamisme a la figura. Sosté el nen Jesús amb elbraç esquerre i recolza la seva cara cap a la delnen, en actitud paternal i amorosa. La figuraapareix desproveïda dels elements iconogràficsque caracteritzen Sant Josep: la branca florida il’aurèola de santedat. La mà dreta agafa el braçdel nadó i evidencia el sentiment protector delpare envers el fill. La figura del nen Jesús apareixtambé sense elements iconogràfics. Estàrepresentat com un nen petit recolzat en la figuraamatent del seu pare.

El nen apareix embolcallat amb una gran tela queli cobreix les cametes fins a la cintura i deixa nusel seu tors i braços. Tota la composició traspua unmisticisme cristià i aporta una sensació derecolliment. La seva monocromia accentua elsefectes de la llum des dels matisos més suaus queli aporten calidesa i intimisme fins als mésvigorosos que li donen força i vitalitat.

Interpretació

Aquesta escultura és un clar exponent delsimbolisme, corrent hegemònic del modernismepictòric i escultòric, en el qual s’emmarca l’obradel seu autor, Josep Llimona. Les dues figures del’escultura, despullades d’identificatius religiosos,esdevenen símbols per si mateixes, d’aquellsvalors que els són propis.

Detall de l’escultura de Sant Josep


19

Vista general del garatge

VII. GARATGE

DADES HISTÒRIQUES

Va ser un dels primers edificis del Conjunt.En l’actualitat és la seu de l’Oficina d’Informació iTurisme que va ser inaugurada el 17 de juny de1992, coincidint amb les festes de la Mare de Déude Ribera, patrona del poble.

La primera Oficina de Turisme de la Pobla deSegur estava situada al número 12 de l’avingudade Verdaguer i es va obrir el dia 7 d'abril de 1954.

DESCRIPCIÓ

Està situat davant del Molí de l’Oli. És un edifici deplanta quadrangular, adossat per l’est a la paretque tanca tot el recinte. L’aparell és de granscarreus irregulars.

En la façana principal, al sud s’endevina laprimitiva obertura de la porta del garatge, mésgran que l’actual. La teulada és de quatre aigües ies troba rematada per una peça de ceràmica enforma d’àmfora.

En aquesta construcció, una de les primeres, ja hitrobem un incipient ús dels materials deconstrucció com a elements decoratius: s’observala presència de ceràmiques i còdols de riu però lesceràmiques no representen encara cap motiudeterminat i els còdols es troben superposats almaterial, no emprats com a materials deconstrucció. Es manifesta ja l’interès del propietariper utilitzar aquests materials amb el resultatdecoratiu tan espectacular que trobarem en ladarrera i principal de les construccions delconjunt, la Casa Mauri.

VIII. EDIFICI DEL PALLER IQUADRES. L’ERA

DADES HISTÒRIQUES

L’edifici del paller i les quadres es trobava situat al'extrem sud de la propietat, al costat de l’era,just després de la zona dels horts. El segon pis dela casa va ser condicionat com a habitatge d’undels fills de Mauri. Als baixos de la casa, hi haviales quadres que van ser remodelades als anys 50 ivan ser transformades en una fàbrica deceràmiques. En l’actualitat és una casa particular.

DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI

Està situat al número 25 de l’avinguda de Verdaguer.Edifici de planta rectangular amb la teulada de doblevessant rematada amb sis petits torricons situats acada vèrtex, com al Molí de l’Oli. L’aparell és de granscarreus força irregulars. Les façanes es trobenrematades en la seva part superior per una cornisadecorativa realitzada amb un fris de maons.

Les façanes tenen una gran quantitat d’obertures enforma d’arc de mig punt, les originals, i amb dintellrecte, les afegides posteriorment. Entre totesdestaquen els grans finestrals que donen a l’era i elsgaials o petits finestrons circulars, oberts a la partsuperior de les façanes anterior i posterior, oberturesque correspondrien al paller original.

Aquesta edificació és considerada casa singular. Hitrobem els mateixos elements constructius idecoratius del Molí situat a l’altre extrem del Conjunt.Aquesta construcció, com totes les que va realitzarMauri, respon al marcat sentit estètic del constructorque imprimia a totes les seves obres una singularitatarquitectònica, fos quina fos la seva finalitat pràctica.

L’ERA

Les parets de l’era es conserven intactes excepte enla zona més propera a la casa, per l’avinguda deVerdaguer. Els murs de l’era són fets amb granscarreus i tenen una alçada considerable, rematatsamb un teuladet i sense cap decoració afegida.

Vista general de l’edifici del paller i les quadres


20

IX. CONFIGURACIÓ URBANÍSTICADEL CONJUNT

Totes les obres que es van realitzar formaven partd’un projecte urbanístic que dirigia tota laconstrucció. Els jardins envoltaven la casa iacabaven de configurar tot el Conjunt com unaunitat. Hi destacaven els llucs de palmera que hihavia plantats, i just després dels jardins estrobaven els ginjolers que ja formaven part delshorts. De l'antic jardí, en queden les magnòliesjust al costat de la plaça de l'Ajuntament per labanda est. Els arbres actuals que envolten la CasaMauri per la banda nord i de ponent van serplantats al període 1940- 1950 pel propietari de lacasa, Ramon Boixareu.D'altra banda, els diferentselements del recinte estaven enllaçats per mitjàde marcats camins fets amb materials diversos.Entre aquests en destacaria el camí d'accés alMolí pavimentat amb petits còdols de riu.

JARDINS

Els jardins de la banda nord ocupen l'espaiintermedi entre la casa i el molí. L’espai del jardíés distribuït en camins pavimentats i en zonesenjardinades amb una composició geomètricarectangular, als vèrtexs de la qual hi ha els fanalsque il·luminen el jardí i a la zona central, una granfont circular. Els camins de pas, coberts de lloses,acaben de configurar l'estructura geomètricad'aquesta zona dels jardins.

Els jardins de la banda est de la casa tambémantenen la seva originària estructura geomètricamarcada pels camins de lloses. Les magnòlies quehi ha plantades en aquesta banda donen idea dela seva grandària original.

Actualment en la zona dels jardins, per la banda deponent, s’hi ha erigit una escultura del generalMoragues..ESCULTURA DEL GENERAL MORAGUES

La figura històrica del general Moragues

Josep Moragues i Sobrevia va néixer a Sant HilariSacalm, a la comarca de la Selva, l’any 1669. Fill

d'Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia, vainiciar la seva carrera militar en l'exèrcit de Carles II.

El 1710 es casà amb Magdalena de Giralt, filla deSort, de qui tinguéun fill. La famíliava residir a Sort(Pallars Sobirà),població on estroba la casa pairaldel general.

El general Mora-gues va ser un delsmilitars que vanprotagonitzar la re-sistència de Barce-lona durant el set-ge de l’exèrcit deFelip V al 1714.Una vegadacaiguda Barcelona,va fugir cap a Mallorca per continuar organitzantla resistència contra les tropes borbòniques. Vaser delatat i posteriorment empresonat i executat,al març de 1715. La seva mort va ser utilitzadapels felipistes com a exemple del càstig querebien els traïdors al rei. El seu cos va seresquarterat i el seu cap va ser exposat en unagàbia de ferro penjada a les muralles deBarcelona, al portal del Mar, durant dotze anys,no va ser retirat fins el 1727. El càstig es va ferextensiu a tota la família: van confiscar els béns a laseva dona Magdalena, la van empresonar i vanperseguir a la resta de la seva família.

El general Moragues ha esdevingut un delssímbols més rellevants del sentiment patriòticenvers Catalunya.

Descripció

Es troba situat a la banda de ponent del’Ajuntament, presidint la zona dels jardins. Estracta d'un grup escultòric realitzat en pedra,bronze i ferro per Antoni Borrell i Pujol. Estàconstituït per tres elements.

El primer element del grup és una figura delgeneral Moragues amb el bust realitzat en bronzeque emergeix d'unes flames esculpides en pedrablanca. Les flames embolcallen el cos, tapant-locompletament. Aquest element es troba situat asobre d’una peana feta amb carreus de pedra.L’altre element és una figura realitzada també enpedra blanca d’una donzella en posició sedent queestà recostada, situada als peus de la figura delgeneral. Es troba semiincorporada i té una túnicaque li cau per la banda dreta del cos. La donzellamira cap amunt amb el braç dret estès agafantuna espasa de ferro per la banda del tall i oferintl’empunyadura al general Moragues.

El tercer element és una gàbia de ferro aixafadaque està situada al davant de la figura de ladonzella. Tot el conjunt es troba situat enlairat enun pedestal de ferro i ciment.

Vista general dels jardins

Escultura del General Moragues


21

Interpretació

Es tracta d'un monument comemoratiu de l’11 desetembre, diada nacional de Catalunya. Erigit enhomenatge a l'heroi màrtir general Moragues,constitueix una al·legoria representativa dels fetshistòrics que va viure aquest importantpersonatge. La flama que embolcalla la figura delgeneral Moragues simbolitza el seu encèssentiment patriòtic cap a Catalunya. La donzella,en una escena carregada de dramatisme, estàmig ajaguda als seus peus i s’incorpora ambdificultat per oferir-li una espasa demanant-li quela defensi. Representa Catalunya en un momentagònic, quan la repressió felipista va abolir lesinstitucions catalanes. La gàbia on els assassinsdel general van guardar el seu cap exposat a lesmuralles de Barcelona durant dotze anys, apareixaixafada, com a símbol de la victòria delsentiment patriòtic enfront de la repressió.

El monument va ser inaugurat l'11 de setembrede 1998. Cada 11 de setembre rep l'homenatgefloral de totes les institucions i entitats poblatanesen recordança del paper del general Moragues enla defensa de Barcelona al 1714.

FONT

La font es troba situada enfront de la portaprincipal, amb una clara funcionalitat estètica.Presideix els jardins ocupant una posició central.És circular i de grans proporcions. Està revestidaamb peces de ceràmica de trencadís amb un granbrollador central totalment recobert de pedrestosques.

FANALS

Els fanals reposensobre columnesbellament ornamenta-des amb els mateixoselements decoratiusque són presents en totel conjunt, els mateixosmaterials de construc-ció. S'aixequen sobreun suport de pedra deforma cilíndrica de migmetre d'alçada. En lacolumna, també deforma cilíndrica, es dis-tingeixen la base, el cosi el capitell, revestitsamb petits còdols de riu. El capitell està decoratalternant grans sanefes de còdols amb faixes demaó vist. En les sanefes de còdols, s´hi trobenincrustades peces de ceràmica: una sanefainferior de petxines en relleu de color porpra i unasanefa superior de mosaics de color blau ambmotius geomètrics.Els fanals estan adornats amb motius vegetals deferro forjat: al peu, uns airosos lliris i, coronant-los, unes esveltes fulles d’acant.

MURS I PORTES D’ACCÉS AL RECINTE

Tota la propietat era un recinte tancat. Envoltadade murs, tenia dues portes d’accés: la portaprincipal i la porta d’entrada al molí i al garatge.

Portes d’entrada

Destaquen les dues portes d’entrada al recinte decaracterístiques ben diferenciades una de l’altra.Cadascuna respon a la mateixa línia decorativa del’edifici al qual donen accés.

Les columnes que franquegen l’entrada al molí escaracteritzen per la seva senzillesa i alhoramajestuositat, trets que caracteritzen tambél’edifici del molí.

Les columnes de la porta que dóna accés a lacasa tenen unes torretes afegides de formessinuoses marcadament modernistes, que estanrematades amb mosaic, seguint la mateixadecoració de la casa. D’altra banda, les pròpiescolumnes estan coronades amb una decoraciósuperposada feta amb còdols de riu iincrustacions de mosaics amb figures que estroben també en els petits medallons de lesfaçanes.

La immensa reixa de ferro situada enfront delmolí presenta un treball de forja molt remarcablerealitzada amb el característic treball del manyàRafel Mateu. Les formes que dibuixa el ferro sóncombinacions florals.

Murs

Aquests murs responen al mateix estilarquitectònic de tot el conjunt amb unaconstrucció molt treballada i amb elementsdecoratius força originals realitzats amb mosaics icòdols de riu.

El mur es manté intacte en la zona de la casa finsa la part de darrere dels jardins. Les torretes de lapart del mur que es troba entre les dues portestenen afegit el mateix remat decoratiu que lestorretes de les portes d’entrada. Els murs són fetsde carreus i estan rematats per una esplèndidabarana de ferro forjat encaixada entre torretesquadrangulars, també de carreus, forçadecoratives.

En la resta del mur els trams on s’encaixaven lesbaranes eren de maons amb una decoracióafegida de còdols i mosaics. A la plaça del’Ajuntament, suportant els fanals quel’enllumenen, se’n conserven alguns trams ambcòdols i mosaics emprats decorativament com a lacasa. També es conserven restes del mur originalmés avall, en la façana de l’antiga serradora, al’avinguda de Verdaguer. En aquesta part, tambés’hi poden observar els trams decorats ambcòdols i mosaics que els identifiquen com aintegrants de tot el conjunt arquitectònic.

Un dels fanals dels jardins

22

X. GLOSSARI

Administrador: Persona encarregada, sola ojuntament amb d'altres, d'administrar béns onegocis d'una altra persona.

Àmfora: Recipient de ceràmica, amb duesnanses, d’origen grec, que servia per acontenir oli o vi, en temps antics (Grècia,Roma)

Ampit: Barana, paret baixa, massissa o caladaque se sol posar als terrats.Antropomorf: Que té forma humana

Aparell: Parament. Disposició de les pedres,dels maons o d’altres elements que componenun mur.

Arc de mig punt: Arc semicircular molt utilitzaten l’arquitectura medieval dels segles XI i XII.

Arcuacions cegues: Conjunt d'arcs iguals icontigus disposats en un mateix pla ambfinalitat decorativa.

Arquivoltes: Cadascun dels arcs abotzinatsd'una portada d'església. En conjuntconstitueixen una solució al problema estèticque planteja el fet d'obrir una porta o unafinestra en un mur molt gruixut. La sevadecoració és molt diversa: dents de serra,motius vegetals o zoomòrfics, representacionshumanes, ziga-zagues, puntes de diamant,arquets o simplement llises.Arrimador: Recobriments de la part inferiord’un mur, fets de ceràmica, marbre o imitaciód’altres materials, que serveixen de protecció idecoració de la paret.

Art Romànic: Art que es desenvolupà durantl’Edat Mitjana, fonamentalment durant elssegles XI al XII. Es caracteritza per un sistemaconstructiu peculiar, que s’ha definit com allombard, i unes formes arquitectòniques queen el cas dels temples comporta com apeculiar l’ús de les arcuacions cegues, leslesenes o pilastres adossades o bandes, aixícom la volta de canó, els absis semicirculars iles finestres estretes de doble esqueixada.

Arts aplicades: Art decorativa aplicada alsproductes industrials, amb la finalitat d'embellirobjectes d'ús comú. Són la ceràmica, lavidrieria, la forja, l'esmalt, la tapisseria,l'ebenisteria, el mosaic, etc. Amb una finalitatintegradora.

Calze: Vas litúrgic usat per contenir el vi en lacelebració eucarística.

Capitell: Element arquitectònic que coronageneralment la part superior d'una columna.

Carcanyol: Espai comprès entre l’extradòs dedos arcs o voltes contigus o un sol arc i el mur.

Carreu: Pedra tallada ordinàriament en formade paral·lelepípede rectangular, per a laconstrucció de murs, pilars, etc. És la unitatque conforma el conjunt d’un parament osuperfície mural pètria.

Còdols: Fragments de roca dura, dedimensions variables, allisats i arrodonits perl'acció de les aigües i el rodolament.

Cornisa: Element arquitectònic sortint,generalment horitzontal i motllurat, que coronaun mur, una façana.

Crismó: Monograma del nom de Crist, d’origenpaleocristià, format per l’enllaçament de lesdues primeres lletres X i P del mot grecChristos que significa l'Ungit. De vegadesapareixen la primera lletra i la darrera de leslletres gregues α (alfa) i ϖ (omega)-, comal·lusió simbòlica a Crist, principi i fi de totesles coses, flanquejant-lo. A l'Edat Mitjana, elcrismó comença a substituir-se per les tresprimeres lletres del nom de Jesús en grec,IHS, la qual cosa s'interpreta generalment coma Iesus Hominum Salvator

Eclecticisme: Art o tendència artística quebarreja elements estilístics de procedènciadiversa, com succeí en el cas del modernisme.

Emplomats: Tècnica emprada per unir elsvidres en una vidriera.

Enclusa: Bloc d'acer que es fa servir com asuport en els treballs manuals de forja.

Estrat: Cadascuna de les capes superposades iben diferenciades que es poden observar enuna excavació o superfície.

Eucaristia: Representació del sopar de comiatque, segons el Nou Testament, Jesús celebràamb els deixebles abans d'ésser lliurat a lamort. Generalment amb el tema es fa al·lusió ala celebració de la Missa.

Farga: Taller on es treballen els metalls pel

23

procediment de forja.

Fitomòrfic: Amb aquest terme es fa referènciaa la decoració aplicada que pren un motiu deformes vegetals.

Flor de lis: Figura que representa la flor de lliriformada per un pètal central adreçat i dos decorbats cap enfora, el conjunt dels quals,anomenat cap, és generalment reunit per unamena d'anella que deixa veure la base o peude la flor.

Forja: Tècnica de treballar el ferro a cop demartell per aconseguir la forma desitjada.

Fornícula: Buit deixat en el gruix d’una paretcom a decoració per col·locar-hi una estàtua,gerro, etc.

Frontalisme: Frontal. Pla vertical. Element vistde cara.

Gàrgoles: Canal vistosament adornat,generalment amb caps d’animals, per ons’aboca l’aigua de pluja que cau sobre lateulada, la coberta, etc, d'un edifici.

Gòlgota: Lloc on, segons l'Evangeli, foucrucificat Jesús de Natzaret

Heràldica: Ciència que té per objecte l'estudidels escuts d'armes

Híbrid: Ésser compost per individus d’espèciesdiferents, per exemple meitat home, meitatanimal.

Iconografic: Relatiu a la iconografia; ciènciaauxiliar de la història de l’art que serveix perreconèixer la temàtica d’una obra.

Jesucrist: Personalitat central del cristianisme,de la qual derivà la fundació del cristianisme,

Liberalisme: Doctrina i sistema que defensenla llibertat política i econòmica.

Mall: Martell gros i feixuc, de mànec llarg, queempren els forjadors, els picapedrers i elsmecànics.

Manyà: Artesà que fabrica panys, claus iobjectes de ferro.

Medalló: Forma circular o oval dins de la qualhi sol haver relleus o inscripcions.

Merlets: Petits pilars fets de pedra picada i de

secció quadrangular que per a defensa esconstruïen al cim de les fortaleses.

Mosaic: Decoració de superfície a base deceràmica vidriada, que sol emprar tessel·les o,en època moderna, també petits fragments.Les tessel·les també podien ser de marbre,vidre colorejat o policromades.

Mosaic ceràmic: Tècnica de treball de mosaicque consisteix en l’encaix de trossos deceràmica tallats de diferents formes perrecobrir una superfície.

Mosaic hidràulic: Peces generalmentquadrangulars i estampades amb motiusdecoratius. La seva producció s’industrialitzàamb l’ús del vapor (la premsa hidràulica)

Mosaic romà: Mosaics fets amb petites cubs demarbre, pedra, pasta de vidre, etc., dediferents colors que conformaven, en ocasions,autèntiques composicions pictòriques

Mosaïcista: Artista que fa obres de mosaic

Parament: Superfície d’un mur a base decarreus.

Pedra tosca: Pedra volcànica esponjosa illeugera

Pigal: Pedra de dimensió mitjana

Porpra: Color vermell fosc tirant a morat

Rosassa: Finestra circular calada, envidradageneralment pròpia del gòtic.

Sagrada forma: Tros prim de pa àzim, fetsense llevat, que el sacerdot consagra en lamissa

Simbologia: Ciència que estudia els símbols illur utilització.

Sòcol o socalada: Element arquitectònic posatal peu d’un mur. Cos inferior d’un edifici al queserveix de base.

Tercera Guerra Carlina: Les guerres carlinesvan ser el conflicte de successió al tron que esva donar al morir el rei Ferran VII entre elscarlins, que eren partidaris del germà del rei,Carles Maria Isidre i els isabelins, que eren elspartidaris de la filla del rei, Isabel.

Tessel.la: Cadascuna de les petites pecescúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc,

24

amb què està fet un mosaic

Timpà: Espai generalment triangular, entredues cornises inclinades, d’origen grec, que solrematar una façana o porta. També s’aplica alsde planta circular, coronant portes i finestres.

Trencadís: Tècnica moderna de treball demosaic vinculada a Gaudí. Recobriment fetamb l’encaix de trossos de ceràmica trencatsde formes irregulars, com ho aplicà Gaudí alParc Güell o a la Sagrada Família.

Tradicionalisme: Doctrina política que defensala sobirania reial exercida a través de lesinstitucions pròpies de la societat foral iestamental

Vitrall: Vidriera de colors d'alguns finestrals,lluernes o altres obertures d'un edifici,construïda segons un disseny o dibuix previ(cartó) i manegada generalment amb plomsobre un bastidor metàl·lic.

Zoomòrfic: Que té forma d’animal. Es diu delsmotius ornamentals que prenen com a baseles formes animals comunes o fantàstiqueslliurement interpretades.

XI. BIBLIOGRAFIA

AA. VV. El temps del Modernisme. Cicle deconferències fet a l’Institució cultural del CICde Terrassa. Publicacions de l’Abadia deMontserrat, Barcelona, 1998.

AA.VV. Notes per a recuperar la nostrahistòria. Pallars 1978. Número extraordinarirevista “Escudella”, Butlletí de l’APA del col·legiSagrada Família, La Pobla de Segur, 1978.

CASANOVAS BORRELL, L. La Pobla de Segur(Notes històriques); Diputació de Lleida,Ajuntament de la Pobla de Segur; Lleida; 1992

CIRLOT, J. E. Diccionario de símbolos;Edicciones Siruela; Madrid; 2004

FERNÁNDEZ, M.; “Colmado la Purísima”. ElModernisme; “Biblioteca de classe, 58”; Graó;Barcelona; 1991

FULLANA; Diccionari de l’art i dels oficis de laconstrucció; Moll; Mallorca; 1999

GIMENO LLARDEN , M.; Un segle i mig debotigues i indústries de la Pobla de Segur;Ajuntament de la Pobla de Segur; La Pobla de

Segur, 1999

POVO, M.; Oficis artesans a la ciutat; Joventut,Barcelona; 1984

ROCAFORT, C. ; Volum província de Lleida.Geografia Comarcal Carreras Candi

SEMINARI DE RECURSOS COMARCALS-CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS DELPALLARS JUSSÀ. Recursos educatius delmunicipi de la Pobla de Segur; sense editar;Tremp.

FOTOS HISTÒRIQUES-Arxiu fotogràfic Ajuntament de la Pobla deSegur- Arxiu fotogràfic Manel Gimeno

PLÀNOLSAjuntament de la Pobla de Segur

25

IX. GALERIA D’IMATGES

MOSAICS FAÇANA DE LA PLAÇA

Vista general de la façana sud

Detall del cos dels merlets centrals

Primer balcó per l’esquerra del’observador

Balcó centralPrimer balcó per la dreta de

l’observador

PETITS MEDALLONS DE L’ESTRAT INFERIOR

MOSAICS TORRE DE L’ESCALA

Finestra del segon pis de la Casa Finestra de la planta baixa de la Casa

26

MOSAICS FAÇANA VERDAGUER

Vista general de la façana Verdaguer Detall merlets

Primer balcó per l’esquerra del’observador Balcó central

Primer balcó per la dreta del’observador

FAÇANA DELS JARDINS

Vista general de la façana dels jardins

Porta principal de la Casa Mauri

Primera finestra per l’esquerra del’observador

Segona finestra per l’esquerra del’observador

Tercera finestra per la dreta del’observador

27

Segona finestra per la dreta de

l’observador Finestra del costat de la capella

FAÇANA DE LES TORRES

Façana de les torres Detall de la terrassa

Finestra de la dreta de l’observador Finestra de l’esquerra de l’observador

28

MOSAICS ARRIMADOR DEL VESTÍBUL

Vista general d’una de les parets laterals Detall d’una cantonada

MEDALLONS CENTRALS DELS PLAFONS DOBLES

Activitats prèvies

30

ACTIVITATS PRÈVIES

1. Observa atentament aquests dos plànols, el superior és un plànol actual de la Pobla de Segur i l’inferiorcorrespon a l’any 1910

El conjunt Mauri està marcat amb unaquadrícula en ambdós plànols. Situa al plànol de1910 els elements següents i pinta’ls segonss’indica:

* Els dos rius: Flamisell i Noguera Pallaresa decolor blau* L’avinguda de Verdaguer, el carrer de Bellaviaactuals de color marró* La plaça de la Pedrera i la plaça de l’Arbre decolor verd* De color vermell la primera Casa Mauri delmig del poble i el Conjunt Mauri dels afores delpoble.* Para atenció en el creixement urbanístic de laPobla. Pinta de color taronja en el plànol de1910 la zona que actualment està urbanizada.

Activitats prèvies

31

2. Relaciona les dates amb fets que es van produir en els tres àmbits que s’indiquen. Busca en unaenciclopèdia les dades referents al context general de Catalunya.

Fets a la comarca Context general deCatalunya

Biografia Ramon Mauri

1900

1907

3. Escriu V o F segons sigui veritat o fals

Ramon Mauri era un arquitecte de fama, fill de la Pobla de Segur .............Va fer la seva fortuna a Barcelona ..........La seva fama com a paleta li va venir per la implantació del tipus d’escala anomenat de volta catalana............El seu amic Vázquez de Mella era un important polític de l’època.........El Pla d’Obres de Mauri va començar amb la construcció d’un molí de farina.............El Molí de l’Oli va ser construït durant dos anys .........El Molí de l’Oli va ser el primer mogut amb energia elèctrica de la comarca. La resta eren molinshidràulics........

4. A partir de la lectura del material de consulta, escriu diferents trets del personatge de Ramon Mauri

Trets físics:

Trets de personalitat:

5. Completa aquest quadre, a partir del material de consulta

Casa Mauri Molí de l’Oli Garatge Edifici del Paller i quadresFuncionalitat de l’edifici

Inicial

Actual

6. Quines obres de dos importants artistes del modernisme es troben en el Conjunt Mauri?................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

7. Escriu una altra realització artística important de cadascun d’ells...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Activitats prèvies

32

8. Escriu tres característiques del modernisme quant a les arts plàstiques.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

9. Observa el plànol.Marca amb una creu la Casa Mauri, amb un cercle el Molíde l’Oli i amb un quadrat el garatge.Contesta:Quin tipus de planta té el Molí de l’Oli? .................Com és la teulada del garatge? .................... Quina ésla construcció de dimensions més petites?Quina diferència trobes entre les dues torres de la casaMauri?Subratlla cadascuna de les opcions correctes per descriuretrets formals d’aquestes construccions

10. Escriu la tipologia de material utilitzat en elrevestiment de cadascuna de les parts de la bandadecorativa de la façana

Merlets

Sanefa

Ampi

t de

coro

nam

ent

Línia central Cornisa

Remat de l’estrat

Arquets

Sane

fad’

arqu

ets

11. Numera cadascun d’aquests mosaics segons el tipus de motiu o la temàtica que representen.

1. zoomòrfic 2. religiós 3. floral 4. heràldic 5. antropomòrfic 6. simbòlic

Activitats prèvies

33

12. Aquesta escultura, feta en marbre, és obra de Josep Llimona i Bruguera (1864-1934). Rep el nom de “Eldesconsol”. Originàriament formava part d’un grup escultòric destinat a un panteó funerari. La va esculpiral 1907.a) Observa-la amb atenció i subratlla l’opció correcta en cadascun dels trets formals que la descriuen:

- Elements formalsCromatisme: Monocroma, policromaForma: Exempta o en relleuPosició: Dempeus, sedent, jacent

- Combinacions dels elementsProporcions: Desproporcionada, igual que el naturalRitme: Repòs, equilibri o moviment

- SentitTemàtica: Religiosa, política, simbòlica

b) Amb quin sentiment està més relacionada?Alegria – tristor – ràbia – por – neguit -

LECTURA D’IMATGES

a) Compara les dues fotografies de la pàgina 34. Corresponen a la Pobla de Segur, en diferents momentshistòrics.Observa-les amb atenció i busca 4 diferències entre si.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................b) Dóna una possible data per a cadascuna de les fotografies i explica les raons de la teva tria...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Observa la il·lustració de la pàgina 35. Correspon a la portada del número 255 del setmanari humorísticCu-cut. Busca informació sobre aquest setmanari i realitza les següents activitats:

Quins elements observes relacionats amb el catalanisme?..............................................................................................................................................................................................................................

Què representen les bestioles de les quals parlen el Cu-cut i la pubilla? ..........................................................................................................................................................................................................

Què representa el Cu-cut? .................................................................................................................. Què representa la pubilla? .................................................................................................................. Respon a les qüestions següents sobre la revista i el personatge.

- Qui era el Cu-cut? ....................................................................................................................................................................................................................................................................................- Qui era el seu dibuixant? .................................................................................................................- Qui es va inventar el nom? ..............................................................................................................- Per què va nèixer la revista? ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................,,....................................................................- Quins trets caracteritzaven el setmanari Cu-cut? .........................................................................................................................................................................................................................................- Quan va aparéixer el primer número del Cu-cut? ...............................................................................- Quants anys va durar? .....................................................................................................................- Relació amb altres fets històrics destacats: ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................,,....................................................................

Activitats prèvies

34

Activitats prèvies

35

TEXTOS QUE S’HI LLEGEIXEN:Peu de pàgina:-Que’t fan por, pubilla, aquestes bestioles?- Por no, fàstich me fan.

Noms de les bestioles:Correspondencia militarEl Imparcial.Periódico Ejército y ArmadaPeriódico el Ejército Español.............

Itinerari pel Conjunt Mauri

36

ITINERARI PEL CONJUNT MAURI

CASA MAURI

FAÇANA PLAÇA AJUNTAMENT

1. Situa’t a la plaça de l’Ajuntament i observa la Casa Mauri.

a) Marca-la al plànol amb una creu

b) Relaciona amb números les dues columnes que defineixen les característiques formals de la casaMauri

1. Planta Cossos assimètrics dividits amb pilars adossats(pilastres)2. Parament Grans carreus3. Aparell Horitzontalitat en el cos central i verticalitat en la torre4. Volum Rectangular en el cos central i quadrangular en la torre

2. Observa la franja decorativa de la façana que remata l’edifici i escriu els materials que hi observes: pedra ferro maons fusta marbre ceràmica

ESCALA

Fixa’t en els medallons de mosaic. Existeixen dues maneres de realització demosaics: el trencadís és una tècnica que consisteix a trencar les rajoles iutilitzar els trossos irregulars per obtenir nous dissenys. El mosaic ceràmic,,en canvi, empra trossos regulars, tallats peça a peça, amb formesconcretes per omplir l’espai que ha de revestir.

3. Observa els mosaics de la barana

Busca el medalló on hi ha dibuixada una baldufa i una senyera.Aquests medallons estan fets en mosaic ceràmic o trencadís?....................... Justifica la teva resposta .........................................Amb quina tècnica estan fets la resta de mosaics? ........................................................ Explica-la.....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................


37

MOSAICS DE LA FAÇANA

Franja decorativa de la façana4. Fixa’t en els medallons petits situats al bell mig de les arcuacions cegues de l’estrat

inferior. Un d’aquests es representa seqüencialment. Quin és i amb quinafreqüència? .................................................................................................

ESTRAT INFERIOR

SANEFA

5. Posa atenció en la franja de la sanefa blava de l’estrat superiora) Què signifiquen les inscripcions que hi ha en els tres medallons centrals?

.......................................................................................................................b) Compara els dos medallons situats a banda i banda de les inscripcions i marca

amb una creu quins jocs de composició de colors et sembla que s’han fet servir molt contrast de colors mateixa tonalitat (colors càlids o colors freds) gammes d’un mateix color

MERLETS

6. Posa en els merlets del dibuix següent el nombre corresponent segons el tipus demotiu que hi identifiquis.

1 motiu floral 2 motiu heràldic 3 motiu zoomòrfic

Finestres i balcons7. Mira amb deteniment els mosaics de les finestres i balcons i subratlla l’opció correcta per descriure’ls

Els mosaics de les finestres i balcons ( tenen un gran protagonisme, passen desapercebuts) en elconjunt de l’edifici. Són mosaics (monocroms, policroms). Cada plafó de mosaic està format per (moltselements, pocs elements). El color de fons és (groc, gris). Les figures que s’hi observen són (de gransdimensions, de petites dimensions) i de colors (vius, apagats). Representen éssers (realistes,simbòlics) amb un marcat (dinamisme, frontalisme) a l’estil dels mosaics (bizantins, romans). Aquestsmosaics destaquen pel seu (cromatisme, volum).

TORRE DE L’ESCALA

8. Mira els plafons de mosaic.a) Què surt de la boca del personatge del plafó superior? ...................................................................b) I de la boca dels animals del plafó inferior? ...................................................................................c) Les obertures superiors de la torre de l’escala presenten un tipus singular de decoració. Quins

materials s’han utilitzat? ...........................................................................................................d) En quin altre lloc de la construcció es troben els motius que hi veus? ........................................

9. Observa el coronament de la torre i completa les frases relacionant amb lletres.

a) Els remats amb mosaic romàb) Els remats i els relligaments estan revestits desaigua amb gàrgolesc) La teulada de petits còdols de riud) Les gàrgoles tenen formes naturalse) Les gàrgoles estan decorades tenen forma de rèptils


38

FAÇANA AVINGUDA VERDAGUER

MOSAICS

Franja decorativa de la façana1. Identifica 3 dels dibuixos que apareixen en els

medallons de l’estrat inferior ..................................................................................................................................

ESTRAT INFERIOR2. Mira la franja de la sanefa de l’ampit de

coronament.El penúltim medalló per la teva esquerra representaun edifici del conjunt amb una escultura a lafaçana. Quin és?

SANEFA

3. Fixa’t en els tres merlets del cos central de lafaçana:a) Quins elements distingeixes en el merlet delmig?

MERLETS b) Quina temàtica té?

4. Observa els dos merlets que hi ha a cada costat del central. Quina temàtica tenen? heràldics religiosos naturals matemàtics

5. Busca la figura del crismó del merlet i compara’l amb el de lafotografia. El crismó és un símbol religiós constituït per leslletres X i P del mot grec Christos, moltes vegades flanquejatper les lletres alfa i omega de l’alfabet grec.

Quins elements hi falten? ...........................................................Dibuixa’l en el requadre amb els seus elements originals

Finestres i balcons

6. Observa els balconsLa composició del balcó central està plena de simbolisme. Què representen elselements que s’hi veuen?

7. Subratlla les característiques que defineixen el mosaic.Frontalisme MovimentRepresentació realista Representació idealistaMosaic monocrom Mosaic policrom

8. Mira els mosaics dels balcons laterals.a) Marca amb creus els tipus de motius que hi apareixen?

florals zoomòrfics figures humanes geomètrics heràldicsb) Quin et crida més l’atenció?

......................................................................................................... Perquè?.........................................................................................................................................

FORJA

9. Observa la barana de ferro dels balcons d’aquesta façana.a) Quins elements s’han fet amb la tècnica del ferro forjat? ..................................b) Quins s’han fet amb la tècnica de la fosa? .................................................................................................................................................................................


39

FAÇANA DELS JARDINS

MOSAICS

Franja decorativa de la façana

ESTRATINFERIOR

1. Situa’t davant d’aquesta façana a mà esquerra (des del punt de vista del’observador) . Mira els dibuixos dels medallons petits que hi ha al tram defaçana que arriba fins a la primera pilastra i col·loca’ls en aquest esquemaamb les inicials

Abella, M, Clau, Fulla, , Escut; Ocell de paper; Baldufa, ALtres

SANEFA

2. Centra l’atenció en la franja de la sanefa blava.a) Per què els medallons d’aquesta façana es troben en molt bon estat? ...............................................................................................................................

MERLETS

3. Fixa’t en els merlets de vora la capellaa) Què hi ha dibuixat al merlet situat just al costat de la torre? .......................................b) El del seu costat representa els tres claus de la creu amb el calze i la sagrada forma albell mig. Tots aquests elements són símbols ...................................................................

Finestres i balcons

4. Aquesta façana és plena de simbologia religiosa. Mira el timpà de les finestres.Busca els mosaics de les dues obertures que representen escenes d’aquesta temàtica

Localització Escena Elements que l’identifiquen Característiques

PORTA PRINCIPAL

5. Les portes exteriors de la casa presenten un acurat treball decoratiu. Para atenció en la porta principal icontesta:a) Quin dibuix fa la fusta en la part del timpà de la porta? ................................................................b) Quins elements decoren la part central de les portes? ....................................................................


40

FAÇANA DE LES TORRES

1. Quina diferència important hi ha entre la franja decorativa d’aquesta façana respecte les altres?.........................................................................................................

2. Observa els plafons de mosaic de les finestres.Subratlla la tipologia de motius que hi vegis representats:Florals Zoomòrfics Figura humana Heràldics

3. Posa atenció en la torre de la capella.a) Quin element hi destaca?........................................b) Compara-la amb la torre de l’escala. Quines semblances idiferències hi aprecies? .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................c) Observa les finestres d’aquesta torre situades a la banda dels jardins- Quines diferències observes entre les finestres del primer i segon pis?- A què es deu aquesta diferència? Subratlla la resposta correcta. Tenien funcions diferents

són d’època diferent són d’estil artístic diferent

4. Amb quina tècnica estan realitzats els mosaics dels timpans de les finestres del primer pis? ................... .............. Quins colors s’hi ha utilitzat? ...................................

ARRIMADOR DEL VESTÍBUL

L’arrimador del vestíbul està realitzat amb peces de mosaic ceràmictreballades al taller de l’artista i col·locades posteriorment al seu lloc.Hi podem diferenciar tres parts: un fris superior, un cos central i unsòcol o socalada. El cos central està format per plafons de duesmides: dobles i senzills.

1. Observa’l atentament i realitza les activitats següents:a) Relaciona cada color de fons amb la part de l’arrimador on estroba.

Verd i grisGrocBlau celBeige

fris superiorPlafó senzillPlafó dobleSòcol

b) Relaciona cada zona de l’arrimador amb la seva tipologia de decoracióMotius GeomètricsMotius FloralsÀmfora amb cascada floralMotius diversos dins d’un medalló amb pèndols

Sanefa superiorPlafó senzillPlafó dobleSanefa inferior

c) Compta quants plafons dobles hi ha .............................................................................

2. Fixa’t en els plafons senzills.Quants models de plafons senzills hi ha? Observa’ls i encercla laresposta correcta

1 2 3 4


41

a) Para atenció en els medallons centrals dels plafons dobles. Busca un medalló que conté unainscripció. Identifica els elements que s’hi observen.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Busca ara el medalló amb un personatge semblant al de la imatge.De quin personatge es tracta? ....................................................................Quins elements el caracteritzen....................................................................................................................................................................................................................................................................................................Què simbolitza aquest personatge? .............................................................

3. Localitza la signatura de l’autor de l’arrimador. On està situada?

4. Escriu cinc adjectius que podries utilitzar per descriure aquest arrimador..................................................................................................................................................................................................................................

ALTRES ESPAIS INTERIORS

1. Situa’t a la sala de plens de l’Ajuntament. Observa el mosaic hidràulic del terra.Quants dissenys diferents hi veus? ................................ A què és deguda aquesta diferència?2. Observa l’arrimador del passadís de la planta baixa.Descriu-lo completant el quadre següent:

Figures que hi apareixenForma del PerfilCromatismeTemàticaProcedència

VITRALLS

3. Per cloure la visita, dirigeix-te al fons del passadís, a mà dreta. Aquí hi havia la capella particularde la casa. Observa el treball de vitralls de la porta d’entrada.a) Sobre quin material estan muntats els vidres que formen els vitralls?b) Quines formes hi distingeixes?c) En quin taller es va fer?


42

ALTRES EDIFICACIONS DEL CONJUNT

MOLÍ DE L’OLI

EXTERIOR

1. Situa’t davant de la porta del Molí i observa’l.a) Marca’l al plànol amb la lletra Mb) Observa la façana principal i identifica els materials utilitzats en la construcció

pedra ferro ciment fusta ceràmica maonsc) Quins remats decoratius afegits a les façanes coronen l’edifici? ...................................................

2. Compara l’estructura decorativa d’una església romànica amb la que pots observar en les façanes delMolí. Encercla els elements decoratius que comparteixen

Fris en dent de serraArcuacions cegues

lesenesFinestra esqueixada


43

ESCULTURA DE LA FAÇANA

3. Descriu l’escultura de Sant Josep completant els buits. Utilitza, quan s’indica, els elements numerats.

L’escultura es troba en una .................................. situada al mig de la ...................... És obra del’escultor modernista .................................................... i representa el tema de ..................................Es tracta d’una escultura feta en (1)................., es troba (2)........................ i és (3) .........................Està representada en posició (4)........................ És una imatge (5)....................... que aporta unasensació de (6) ................. La temàtica que reprodueix és (7).......................

(1) Fusta, marbre o pedra(2) Exempta, en relleu(3) Monocroma, policromada(4) Dempeus (dreta), sedent (asseguda), jacent (ajaguda), orant (dreta amb les mans juntes i posició de

pregar), en grup (més d’una figura humana)(5) Desproporcionada (amb alguna de les parts del cos més gran del que li correspon), proporcionada

(tota per igual)(6) Repòs, equilibri o moviment Religiosa, política, històrica

MAQUINÀRIA DEL MOLÍ D’OLI (visita opcional)

4. Explica quina funció tenia cadascun d’aquestes elements durant el procés d’extracció de l’oli:

* Bisenfí ..............................................................................................................................................* Trituradora..........................................................................................................................................* Termo ..............................................................................................................................................* Premsa hidràulica ..............................................................................................................................* Trulls ................................................................................................................................................

GARATGE

5. Observa l’ Oficina d’Informació i Turisme.a) Marca al plànol amb la lletra G, el garatgeb) Observa aquest edifici i descriu els següents elements formals:

Planta:Aparell:Parament:Obertures:

c) Per quina raó l’obertura de la porta era més gran?

d) Escriu els elements decoratius emprats en les façanes d’aquesta construcció .................................. ..................................................................................................................................................

EDIFICI DEL PALLER I LES QUADRES. L’ERA

6. Situa’t a la vorera de l’avinguda de Verdaguer oposada a la casa.a) Marca al plànol amb la lletra Q, l’edifici del paller i les quadres.b) Quins elements decoratius d’aquesta construcció són tambépresents al molí?............................................................................................................................................................................................................c) Fixa’t en les obertures de la casa que donen a l’era. Compara-lesamb la resta d’obertures de la casa. Quina funcionalitat et sembla quetenien?............................................................................................


44

CONFIGURACIÓ URBANÍSTICA

JARDINS

1. Observa la distribució geomètrica dels jardins. Marca al plànol amb cercles la font i els fanals

FANALS

2. Posa atenció en la decoració dels fanals.a) Estan coronats amb un acurat treball de forja. Quines formesvegetals hi veus? ..............................................................................b) Amb quins materials estan revestides les columnes dels fanals?........................................................................................................

FONT

3. Situa’t al costat de la font. Amb quin material està revestida? .................................................a) Amb quina tècnica està treballat aquest material? ..............................................................

GRUP ESCULTÒRIC DEL GENERAL MORAGUES

4. Observa aquest grup escultòric.a) Quin fet històric commemora?b) Quins personatges hi distingeixes? .................. .....................................

.........................................................................................................c) Què simbolitzen els dos objectes que complementen el grup escultòric?

Espasa: ............................................................................................... Gàbia: ................................................................................................


45

CASA BOIXAREU5. Aquesta casa va ser construïda posteriorment per

Àngel Boixereu.a) Quin element crida més l’atenció d’aquest

edifici?............................................................

b) Quina és la diferència més significativa entreaquesta casa i la Casa Mauri? ........................................................................................................................................................................................................

PORTES D’ACCÈS

6. Situa’t a la vorera de l’avinguda de Verdaguer en la porta d’entrada als jardins que hi hadavant del Molí de l’Oli. Observa les portes.a) Marca-les al plànol amb una Pb) Amb quin material estan fetes? ............................................. Amb quina tècnica estantreballades?................................................................................................ Quins dibuixos hidestaquen?............................................................................................................................Compara les torretes laterals amb el molí. Escriu tres trets que comparteixen el molí i aquestaportalada. .............................................................................................................................

7. Vés a la porta d’entrada que hi ha davant de la Casa Mauri.Marca-la al plànol amb una PCompara la decoració de les torretes laterals amb la Casa Mauri. Quins elements comparteixen?..................................................................................................................................................................................................................................................................................................

RESTES MUR ORIGINAL

8. Situa’t entre les dues portalades d’accés al recinte. Fixa’t en les torretes del mur que hi ha enaquesta zona i observa els medallons de mosaic que les decoren. Quins motiu hi reconeixes?........................................................ En quin altre indret les has vist? .................................................................................................................................................................................

9. Situa’t a la plaça de l’Ajuntament. Busca els elements decoratius del mur original que hi ha enaquesta plaça.a) Marca al plànol amb una F els llocs on es troben.b) Quina funcionalitat tenen actualment? ...............................................................................c) Quins elements decoratius comparteixen amb la resta del conjunt? ....................................................................................................................................................................................

Activitats posteriors

46

ACTIVITATS POSTERIORS

1. Escriu cinc frases referents al Conjunt Mauri. Pots fer referència a notes històriques, als tretsconstructius o decoratius de cadascun dels elements del Conjunt. Redacta’n tres que siguinveritat i dues, mentida. Intercanvia-les amb un company i resol les seves. Fixa’t en l’exemple

V La Casa Mauri és un palauet d’estètica modernista

V El Conjunt Mauri va ser construït a principis del segle XX

V La Casa Mauri originàriament era una residència d’estiueig

F Els mosaics de la Casa Mauri són monocroms

F L’escultura de Sant Josep és obra de Lluís Bru

2. Relaciona cada element decoratiu amb l’edifici del conjunt on l’has observatFris de dents de serraFranja d’arquetsMosaicsArquivoltesRemats decoratius afegits a les façanesRemat a la teulada

Garatge

Edifici del paller i quadres

Molí

3. Escriu llocs de la Casa Mauri on has pogut observar treballs realitzats amb cadascunad’aquestes tècniques artesanals.

- Mosaic: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................- Treball de fusta: .......................................................................................................................................................................................................................................................................-Forja: .......................................................................................................................................................................................................................................................................................

4. Escriu diferents elements en la Casa Mauri que posin de manifest:Religiositat...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Catalanisme ...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Referències al propietari .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

5. Escriu tres trets modernistes de la Casa Mauri i justifica’ls...................................................................................................................................................................................................................................................................................................

6. Observa la galeria d’imatges. Tria un mosaic de les obertures de la casa i descriu-lo.Intercanvia amb un company la teva descripció per que el situi en la façana corresponent.

.................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................

7. Classifica aquests motius decoratius del repertori iconogràfic de la Casa Mauri segons la sevatemàtica.Crismó. CAlze,Claus de la Creu, CaLvari, Creu, Drac Alat, Escut central, Guerrer, Insectes,Mussol, Ocell de Paper, Paó, RM, RMA, Serp, Sant Miquel, Sant Ramon

Zoomòrfics Religiosos Simbòlics


47

8. Posa a prova la teva memòria i relaciona cada motiu dels plafons de les finestres i balcons de la casaMauri en el lloc on es troben.

�

�

�

�

�

�

�

1. FAÇANA DE LA PLAÇA

2. FAÇANA VERDAGUER

3. FAÇANA DELS JARDINS

4. FAÇANA DE LES TORRES

5. TORRE DE L’ESCALA

�

�

�

�

�

�

�

�


48

9. Realitza l’encreuat:

Vertical1. estil molt singular, creatiu i prolífic en els anys del tombant del segle XIX al XXHoritzontal1 Referent a l’Edat Mitjana2. Tècnica de treball del ferro3. Característica de la decoració, pròpia del modernisme4. Classe social estretament vinculat al modernisme5. Font d’inspiració principal del modernisme6. Projecte polític lligat al modernisme7. Arts decoratives utilitzades en els productes industrials per embellir objectes quotidians8. Repertori iconogràfic omnipresent en la façana dels jardins de la Casa Mauri9. Tècnica emprada en la decoració ceràmica de la Casa10 Relacionat amb l’art i la bellesa

1.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

10. Resol aquests jeroglífics i troba els personatges amagats.

Nom i primer cognom del propietari i constructor del conjunt Torre Mauri ..................................................

Mosaïcista autor dels mosaics de la Casa Mauri.....................................................

Escultor que va fer l’escultura de Sant Josep, situada a la façana del Molí de l’Oli .........................................

-T

-A

-LL

-U

-M-L -T

-C

-R+A

autores - xtec · en aquest context, entre el 1890 i el 1910 va sorgir a europa el modernisme, ......

Documents