Arxiu de la Corona d’Aragó: set segles

Dossier de premsa amb motiu de la inauguració de l’exposició commemorativa del 700 aniversari de la fundació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Barcelona, 12 de desembre de 2018

2

L’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) fou creat en 1318 com a arxiu reial per orde expressa del rei Jaume II en unes sales adjacents a la capella de Santa Àgata del Palau reial major de Barcelona. Els documents que en ell començaren a custodiar-se eren els de la Corona d’Aragó, una monarquia composta que havia nascut en 1137 en unir-se el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona, per matrimoni dels seus titulars. Al llarg de més de 350 anys, fins a la unió, també dinàstica, amb el regne de Castella, la Corona d’Aragó fou incorporant altres territoris de les vores del Mediterrani: Mallorca, València, Sicília, ducats d’Atenes i Neopatria i Sardenya.

Carta portolana medieval (c. 1420)

[Carta nàutica del Mediterrani, mars Negre i d’Azov, costes atlàntiques d’Europa, illes britàniques, Madeira i costa nord d’Àfrica]

ACA, Col·leccions, Mapes i Plànols, núm. 1

Tota la seu de l’ACA al Palau del Lloctinent es converteix en un espai expositiu

per a mostrar el que va ser la Corona d’Aragó i el seu Arxiu mitjançant plafons i mòbils situats al pati central, la galeria del primer pis i l’escalera monumental. La sala d’exposicions de la planta baixa mostra, per la seva banda, les “joies de la corona”, els documents escollits i excepcionals de l’Arxiu. En aquesta sala, es recorren els set segles d’existència de l’ACA en diferents seccions: Arxiu del Rei; Abans de l’Arxiu; Tinent les claus; Instrument del poder; Al servei de la monarquia; Els arxius templers i les incorporacions de documents; Nova planta: arxiu tancat; Segle convuls: arxiu segur; Pròsper de Bofarull: arxiu obert; Al servei dels historiadors; Patrimoni Europeu i Memòria del Món; y Relació d’arxivers (segles XIV-XXI). Alguns documents es mostren al públic per primera vegada en molts anys, com el Liber feudorum maior o el Missal del monestir de Sant Cugat del Vallès, raó per la qual es tracta d’una oportunitat única per contemplar-los.

3

Palau del Lloctinent.

Pati. A través d’aquest recorregut es descobreix l’organització política de la Corona

d’Aragó i en el seu reflex en l’Arxiu. El rei és el cap d’un sistema que, des de 1344, es mou al voltant dels quatre gran oficis palatins: el majordom, el camarlenc, el canceller i el mestre racional. Completat pel Consell reial, l’òrgan consultiu i de justícia més proper al monarca, i les Corts, les assemblees estamentals dels regnes a les que s’adreçava el rei per intercanviar recursos econòmics per normativa que limitava el poder del mateix rei.

Xilografia pintada amb la imatge del rei presidint el Consell reial.

Primera edició impresa de les Constitucions i altres drets de Catalunya. 1495.

4

ACA, Col·leccions, Incunables, núm. 49 (fol. 34v). Els dipòsits documentals de la monarquia aragonesa existien abans de Jaume II.

La primera menció a un arxiu data del regnat d’Alfons el Cast en 1180. Va haver-hi documents en el monestir de Sigena, en el propi palau reial, en el monestir de Sant Joan de Jerusalem i en la casa del Temple de Barcelona, en San Juan de la Peña, en el Temple de Saragossa o en el palau episcopal de València. El document original més antic conservat a l’ACA és la venda d’un camp a la vora del riu Llobregat l’any 889:

889, abril, 24.

Venda d’un camp a la vora del riu Llobregat al comte Guifré de Barcelona i la seva dona Vinidilda. ACA, Reial Cancelleria, Pergamins, Guifré I, Sèrie general, núm. 6.

També són anteriors a la fundació de l’arxiu els documents fundacionals de la

Corona aragonesa. Com el que el rei Ramiro II d’Aragó dirigeix als seus súbdits informant-los de la unió dinàstica de la seva filla amb el comte de Barcelona (de 1137). El tractat d’Ágreda (de 1281) pel que es redefiniren les fronteres entre els regnes d’Aragó i Castella. I el Liber feudorum maior, el gran cartulari o llibre copiador de documents sobre les relacions feudals del comtes de Barcelona i reis d’Aragó amb els seus vassalls a l’alta Edat Mitjana. Encarregat per Alfons el Cast, primer rei de la unió d’Aragó i Catalunya, a Ramon de Caldes, degà de Barcelona, tal i com mostra la il·lustració del seu primer foli:

5

Portada del Liber feudorum maior (ant. 1192).

ACA, Reial Cancelleria, Registres, núm. 1 (fol. 1r).

El llibre està decorat amb un gran nombre de miniatures que, en alguna mesura,

continuen descobrint-se avui dia (http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/destacados/hallazgo-de-nuevas-miniaturas-del-liber-feurodum-maior.html).

Coneixem la data exacta i ubicació de l’unitari arxiu reial ordenat per Jaume II

gràcies a un albarà de les despeses de la seva construcció datat el 8 de maig de 1319 i que es considera el document fundacional de l’ACA, atès que l’orde fou verbal. En juliol de 1318 el rei ordenà que es construís en el seu palau reial de Barcelona una cambra voltada en la qual “fossin posats i conservats els registres, els privilegis i altres escriptures de la seva cancelleria i dels altres de la seva cort”:

6

1319, maig, 8. Barcelona.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Volums, Sèrie general, núm. 627 (fols. 137v-138r). http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:369cc2ab-f6c3-4460-8193-a7fca416eb50/centenario-restauracion-

1318.pdf

Es va construir l’arxiu en una antesala que l’ampliació de la capella reial havia deixat lliure, als peus de la mateixa, entrant per la plaça del Rei, és a dir, a l’altra banda del lloc en que es troba des de 1854 y fins avui. Reuní les escriptures i registres de la Cancelleria reial i els documents patrimonials que administrava el Mestre racional. Ells formen el nucli original d’un arxiu que aviat va veure incrementats els seus fons amb incorporacions de documents de naturalesa diversa.

En 1312, al extingir-se per decisió papal l’orde del Temple, els seus documents en

la Corona d’Aragó foren confiscats per Jaume II i conservats al seu arxiu. L’ACA conserva vint de les vint-i-sis cartes conservades al món del seu darrer Gran mestre, Jacques de Molay, executat a la foguera a Paris en març de 1314 (http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/destacados/carta-de-molay.html).

En 1610 una sentència obligava a dipositar també els fons del monestir de Sant

Joan de les Abadesses, d’on vénen alguns dels documents més antics i destacats del període comtal, com el reconeixement de domini feudal per part dels habitants de la vall en favor de l’abadessa de 15 de juny de 913 (http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/actividades/documentos-para-la-historia-de-europa/abadesses.html).

En 1827 ingressà a l’ACA definitivament la documentació de l’antiga Diputació

del General de Catalunya, comissió permanent de les Corts catalanes per a la recaptació dels impostos anomenats “generalitats”, després de l’extinció de la institució en 1714, acabada la Guerra de Successió espanyola. En 1930 s’incorpora també l’Arxiu del Reial Patrimoni. I fins al nostre segle, atès que en octubre d’aquest mateix any s’ha adquirit

7

per a l’ACA pel Ministeri de Cultura i Esport un llibre d’administració de la sal carregada en el port de Càller de 1381-1382.

La idea que portà als reis a crear l’arxiu (Jaume el Just), nomenar un arxiver i

dotar-lo de normes (Pere el Cerimoniós) fou preservar amb garanties les fonts de la seva autoritat i patrimoni, fer-lo servir, en definitiva, com a instrument del seu poder. La idea de que la informació és poder havia arrelat amb força a la Corona d’Aragó i els reis van prendre moltes mesures per a conservar en l’Arxiu la documentació tramitada per les oficines reials.

Arxiu de la Corona d’Aragó.

Prestatges amb els 6.402 registres de la Reial Cancelleria.

L’exposició continua resseguint l’evolució de l’Arxiu mostrant el servei a la

monarquia que assumeix la institució quan, a partir de les darreries del segle XV, els reis deixen de residir al territori i la Corona es governa mitjançant virreis. Els treballs arxivístics per a la recuperació de la informació a través de l’elaboració de memorials i índexs, les normes per l’expedició de còpies a particulars, la construcció d’armaris per les instal·lacions de documents ...

8

Disseny d’una prestatgeria.

Dibuix de manufactura del gremi de fusters de Barcelona presentat com a exemple en un plet davant la Reial Audiència (1771).

ACA, Col·leccions, Mapes i Plànols, núm. 614/7.

Amb l’arribada a la direcció de l’ACA de Pròsper de Bofarull (1814-1849) s’inicia

una nova etapa del centre, com a institució oberta a la investigació històrica, que ja no ha deixat d’ésser fins ara. Bofarull creia en la conservació i ordenació dels fons, i les seves actuacions en ambdós matèries es conserven fins avui i se segueixen manejant per accedir a la informació dels documents.

Inventari dels registres de Cancelleria de Pròsper de Bofarull (1823-1824).

ACA, Col·leccions, Memorials, núm. 92/1 (fol. 26r).

9

És en el període de la seva direcció quan es netegen i relliguen volums, es

redacten inventaris, s’incorporen fons en perill de perdre’s i es publiquen fons documentals. Ell inicià la “Col·lecció de Documents Inèdits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó” que encara continua (http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/actividades/documentos-para-la-historia-de-europa/codoin.html).

Palau del Lloctinent.

Fons de la Reial Cancelleria (1929).

Al llarg del segle XX l’Arxiu va continuar la millora de les seves instal·lacions, l’enriquiment dels seus fons amb noves adquisicions i el servei dels investigadors. I es va consolidar com a institució cultural de prestigi internacional.

Palau del Lloctinent. Escala i Porta de Sant Jordi.

En 1994, amb la construcció d’un segon edifici al carrer Almogàvers 77

(Barcelona), dotat amb sala d’investigadors, dipòsits climatitzats, laboratoris de restauració i reprografia, i altres instal·lacions modernes, s’inicia una nova etapa que

10

culmina en gener de 2007 amb la inauguració de la rehabilitació del Palau del Lloctinent, amb espais destinats a difusió cultural (sales d’actes i d’exposicions) i la sala de reunió del Patronat que el regeix, creat en 2006, a més de l’arxiu de seguretat (en microformes i digital) i una biblioteca especialitzada en història de la Corona d’Aragó. Tres dels seus documents formen part del Registre de la Memòria del Món de l’UNESCO: les capitulacions de Santa Fe entre els Reis catòlics i Colom abans del seu primer viatge a Índies (1492), un fragment del llibre de l’Apocalipsi de Beato de Liébana (s. XII), i un exemplar del Codex Calixtinus o guia de pelegrins a Santiago de Compostela (1173). A més gaudeix del Segell de Patrimoni Europeu, primer en la seva versió intergovernamental (2006) i després de la Comissió Europea (2015).

Seu d’Almogàvers. Exterior i Sala de Lectura.

aca@cultura.gob.es

http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/portada.html