artur nogueral

Llegir per pensar, senLlegir per pensar, sentir,tir, estimar,estimar, projectar,projectar, cconviure…onviure…

per viure!per viure!

ArArtur Nogueroltur NoguerolBarcelona, 17 Barcelona, 17 octubre 2007octubre 2007

Biblioteca i curBiblioteca i currículumrículum

"L’educació ha de respondre al repte d’ensenyar amb èxit tots el nens matriculats als sistemes educatius. En l’actualitat hem d’aconseguir que tots els alumnes arribin a uns nivells de rendiment educatiu que abans estaven reservats a un grup reduït de la població.

Necesitem una base teòrica més sòlida per educar un nombre cada vegada més gran d’alumnes i portar-los a tots més lluny que mai, d’acord amb les exigències de la societat moderna."

(GLASER, R.)

Com ensenyar a Com ensenyar a LLEGIRLLEGIR a la a la

BIBLIOTECABIBLIOTECA per per APRENDRE APRENDRE de tot de tot

1. Que i com llegir per aprendre

2. Biblioteca i accions docents

3. Conclusió



1.1. QuQuè i com llegir per è i com llegir per aprendreaprendre


3. Conclusió

Què i comQuè i com llegir per llegir per aprendreaprendre

a) Presa de posició prèvia

• La postura de la pedagogia “bancària”.

• La postura de la pedagogia crítica.

b) Elements de la lectura:

• El context alfabetitzador.• La lectura.• El “text”.• El lector i la lectora (estratègies de la

lectura).

ALUMNAT

PROFESSORAT

NO SAP RES L’important és captar (incorporar) tot el

que s’ha explicat, l’atenció focalitzada. El silenci és el millor aliat de l’aprenentatge,

la memòria per repetir tot el captat (la ciència construïda), …

GUARDIÁ DEL SABER,transmissor de la ciència i els coneixements culturals,

responsable de la pervivència de la cultura

LECTOR

TEXT

El cervell és un receptacle passiu. L’important és percebre bé els estímuls,

La concentració i l’atenció del lector. El silenci és el millor aliat del aprenentatge.

Cal tècniques de lectura eficaç, els prerrequisits individuals…

La CIÈNCIAEl SABER

La CULTURA

PROCESO LECTOR

DESCODI-

FICACIÓCOMPRENSIÓ dóna

les tospes aulenten els nolistens al trospès.

Si les escapes són fora del lantifon de la teva entrija,perquè els nolistens no remplin les escapes oristes,

Si les escapes són fora del lantífon de la teva entrija,

Si hi ha escapes fora del lantífon de la teva entrija, perquè els nolistens no remplin les escapes oristes, les tospes aulenten els nolistens al trospès.

Què fan les tospes ? Qué aulenten?, on?Amb quina finalitat?Per què ho han de fer?Les escapes que són fora del lantínfon, com són?De qui és la entrija?

Dibuixa el que has entès.

Sgosn un etsdui d’una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l’ordre en què les llteers etsan ersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i la derrara lltera etisigun ecsrites en la psioicó cocrrtea. La rstea pot estar ttaolmnte malament i tot i així pordàs lleigr-lo sesne pobrleems. Això és pquerè no lleigm cada lltera sinó que cpoesm la praulaa com un tot.

Pesornamelnt em smbela icrneïlbe...

MESTRE

CONCEPCIÓ BANCÀRIA







lectura).

Sabers i competències

• Transformació d’in-formacions en co-neixements viables et transferibles.

• Integració de co-neixements en es-quemes cognitius.

• Creació de relacions per a ser uti-litzades.

BIBLIOTECA (aprendre)

• Memorització.

• Acumulació de coneixements.

• Simple associació entre coneixe-ments.

EL LLIBRE (de text)

Competències i activitats

• A partir de l’alum-nat.

• A partir de projec-tes de recerca o de situacions proble-màtiques.

• Relacions didàc-tiques interactives.


• A partir del profes-sorat.

• Moltes activitats d’exercicis (repe-titius) d’aplicació pràctica.

• Relacions didàc-tiques verticals.

EL LLIBRE (de text)

Competències i expectatives

• Desenvolupament de competències.

• Respostes a qüesti-ons complexes.

• Col·laboració i cooperació.

• Relacions d’inter-dependència.


• Adquisició de coneixements tancats.

• Desenvolupament d’automatismes.

• Individualisme.

• Relacions de competició.

EL LLIBRE (de text)

• Un nen o nena davant la TV rep en una setmana la informació que va rebre Aristòtil durant tota la seva vida.

• El 96% de nens i nenes entre el 4 i els 10 anys veuen la televisió cada dia; el 93% superen les 3 hores diàries i el 75% reconeixen que és la seva activitat preferida.

• I els mòbils, i les consoles de joc?• I Internet?• I...?

Consulteu: Quaderns del CAC número extraordinari - Novembre 2003 - Llibre blanc: L'educació en l'entorn audiovisual

http://www.audiovisualcat.net/publicacions/lbe.html

ALUMNAT

PROFESSORAT

En el diàleg construïm el SABER que és social,compartit i resultat de

l’ACORD

Comparteix el seu saber, dialoga i guia

Comparteix el seu saber,

i dialoga

MESTRA

CONCEPCIÓ SÒCIOCONSTRUCTIVISTA

LECTORA

TEXT

El cervell està contínuament actiu. L’important actualitzar els coneixements,

saber dialogar i contrastar. Cal completar el que hi ha al text,llegir entrelínies, anticipar, inferir…

LLEGIR, en definitiva, és PENSAR

LECTORS

Postura crítica:a) La ciència no està acabada,

es construeix socialment, és deba-tible, perquè és cultura (Khun).

b) El comportament és més que el conjunt d’accions aïllades:

• Les causes de l’èxit/fracàs són múltiples.

• Més que saber “coses” cal aprendre a saber “fer coses”, a “ser”, a “conviure” i a “aprendre a aprendre”.

PROCESO LECTOR

DESCODI-

FICACIÓCOMPRENSIÓ dóna

PROCESO LECTOR

DESCODI-

FICACIÓCOMPRENSIÓ es recolza

inici i control deté com a objectiu







lectura).

LECTURA

LECTOR/A

TEXT

CONTEXT d’ALFABE-

TITZACIÓ

INTERACCIÓ“LECTORS”

lleg

ir El significat és al text, cal “descobrir-lo”

A partir dels coneixements previs, el lector construeix el sig-nificat, “omple” els buits.

El significat es “construeix” socialment a par-tir del text, els lectors i el context en què es produeix.

S’ensenya formalment a partir de la descodificació.

Ensenyament estratègic centrat en les interacci-ons a l’aula.

Ensenyament crí-tic de conscien-ciació de la fun-ció social del text.

did

àcti

ca

En la descodi-ficació i la comprensió literal.

En els processos cognitius i metacognitius

En els contextos socials de producció i recepció del text.

èmfa

siD. Cassany







lectura).

CONTEXT d’ALFABE-

TITZACIÓ

LECTOR/A

TEXT







lectura).

LECTURA

LECTOR/A

TEXT

CONTEXT d’ALFABE-

TITZACIÓ

LECTURAper a

la VIDA QUOTIDIANA

la VIDA QUOTIDIANA

Solució de problemes.Recerca focalitzada d’informació.Seguir manuals d’instruccions.…

LECTURAper a

la VIDA QUOTIDIANA

APRENDRE a SER i CONVIURE


ESTÈTICA pel plaer de llegir, literària,

PROJECTIVA

Dialògica.

LECTURAper a

la VIDA QUOTIDIANA

APRENDRE a PENSAR


APRENDRE a PENSAR

Realització d’activitats d’estudi.Solució de problemes.Comprensió global d‘un contingut.Revisió dels propis escrits.Recerca focalitzada d’informació.Completar informacions.Seguir instruccions (guions de treball).…

LECTURAper a

la VIDA QUOTIDIANA

APRENDRE a INTERPRETAR CRÍTICAMENT

APRENDRE a PENSAR


APRENDRE a INTERPRETAR CRÍTICAMENT

Reconèixer els components del text i com utilitza els recursos.

Construcció personal i social dels significats.

Reconeixement de la funcionalitat del text i les funcions socials que hi apareixen.

Identificació de la ideologia present al text i de les implicacions de les estructures de poder.







lectura).

LECTURA

LECTOR/A

TEXT

CONTEXT d’ALFABE-

TITZACIÓ

hipertext

TEXT

Intertextualitat

Forma

Contingut

Formes (estructures)

Extralingüístiques

Lingüístiques

Paralingüístiques

• En parlar o escriure tenim una sèrie d’idees que es relacionen entre elles seguint un “patró temàtic” (macroestructura) que les fa coherents.

Tot text es contemplar des de dos punts de vista: des del que es vol dir (contingut) i des de com es diu (forma).

• En parlar o escriure presentem les nostres idees seguint un “patró estructural” (superestructura), pactat socialment, que en facilita la seva comprensió.

FORMA I CONTINGUTFORMA I CONTINGUT

• En parlar o escriure tenim una sèrie d’idees que es relacionen entre elles seguint un “patró temàtic” (macroestructura) que les fa coherents.

Tot text es contemplar des de tres punts de vista: des del que es vol dir (contingut) i des de com es diu (forma).

• En parlar o escriure presentem les nostres idees seguint un “patró estructural” (superestructura), pactat socialment, que en facilita la seva comprensió.

FORMA I CONTINGUTFORMA I CONTINGUT

• En parlar o escriure utilitzem les nostres idees amb una funció determinada i amb uns objectius d’àmbit social.







lectura).






• El context alfabetizador.• La lectura.• El “text”.• El lector i la lectora (estratègies de la

lectura).

LECTURA

LECTOR

TEXT

CONEIXEMENTSdel MÓN

COMPRENSIÓDE TEXTOS

OBJECTIU

CONTEXT d’ALFABE-

TITZACIÓ

CONTEXTD’ALFABETITZACIÓPROBLEMES DE

COMPRENSIÓ LECTORA

LECTOR/ATEXT

No preveu les conductes necessàries

per comprendre

No identifica els elements constitutius

del text

No reela-bora les informa-

cions

No fa hipòtesi

sobre el text No fa

inferències

No pensa: no manipula per

extreure conclusions

AFECTIUS

No s’implica en l’activitat

Rebutja la presen-

tació

Veu l’escola com un lloc on no té res a

fer, cap paper

Rebutja la quantitat de lectura

COGNITIUS

Desconeix as-pectes essen-cials del tòpic

Desconeix les funcions de les paraules

Desconeix els components del

text

No reconeix les inconsis-tències

del text

No presenta claus eficients

per a la lectura

CRÍTICS

Només desco-difica el text i el significat literal

No identifica els indicadors

de poder

No interpreta els indicadors del

text

PROCEDIMENTALS

No es qües-tiona el text


INFERENCIAL

LITERAL

Accés lèxic

Anàlisi proposicional (microestructura)

Integració (hipòtesis i inferències)

Resums (identificació de temes, macroestructura)

Elaboració (reorganització de les idees)

CRÍTICA

Ideologia del text

Utilització del text







lectura).



1.1. QuQuè i com llegir per è i com llegir per aprendreaprendre


3. Conclusió



1. Què i com llegir per aprendre

2.2. Biblioteca i accions Biblioteca i accions docentsdocents

3. Conclusió

Aprendre les ciències, és « aprendre a parlar ciències »

(Lemke,1990, 1996 ; Laplante 2000, 2001),

fun

cio

ns lin

gü

ísti

qu

es

L’alumne o alumna que aprèn ciències ha de ser capaç de:

• definir amb les seves paraules un concepte,

• observar i descriure objectes, • explicar fenòmens, • posar un problema de naturalesa

científica, • formular hipòtesis, • concebre i escriure el procediment d’una

experiència, o de formular una conclusió, • redactar un informe d'experiència o • presentar una recerca documental

Estructura del currículum

INFORMACIÓ

Organitzar-la per saber què, com, quan, qui…

descriuredescriure (el (el quèquè))

Comprendre-la i establirrelacions causa-efecte:

explicar (el explicar (el perper quèquè))

Aprofundir en la comprensió i reconstruir el coneixement

justificar (el justificar (el perper quèquè delsdels perquèsperquès))

Donar-li sentit propi

interpretar (interpretar (jojo creccrec que...)que...)

argumentar (argumentar (debatdebat))

•Proposar solucions basades en el diàleg, el consens i el respecte

•Contrastar-la i expressar punts de vista amb rigor raonant-los i justificant-los

L’ensenyament-aprenentatge de les ciències socialsimplica el desenvolupament d’unes competències

Per afavorir la construcció del

coneixement

Competència lingüístico-semiòtica

APRENDRE LLENGUA

Ap

ren

enta

tges …

Ap

ren

enta

tges …

Ap

ren

enta

tges b

iolò

gics

Ap

ren

enta

tges lite

raris

Ap

ren

enta

tges q

uím

ics

Ap

ren

enta

tges físics

Ap

ren

enta

tges

geolò

gics

Ap

ren

enta

tges h

istòrics

Ap

ren

enta

tges

geogrà

fics

FINALITATS educativesFINALITATS educatives

COMUNICARCOMUNICARcomprendreinteraccionar

produirmediar

COMUNICARCOMUNICARcomprendreinteraccionar

produirmediar

ORALORAL

Construir REFERREFERÈNCIESÈNCIES

culturals (interculturals)

Construir REFERREFERÈNCIESÈNCIES

culturals (interculturals)

REFLEXIONAR REFLEXIONAR REFLEXIONAR REFLEXIONAR

AUDIO-SCRIPTURAL

AUDIO-SCRIPTURAL LLENGUALLENGUA COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ

Procés global del treball

• Planificació del treball i compromís– Previsió i bases d’orientació

• Elaboració de la informació

• Captació de la informació (recull de dades)

• Comunicació de la informació

• CONTROL DEL PROCESO

– Recerca d’informació– Passos del procés (fitxes de seguiment)




2.2. Biblioteca i accions Biblioteca i accions docentsdocents

3. Conclusió





3.3. ConclusióConclusió

LECTURA

LECTORA

TEXT

CONEIXEMENTSdel MÓN


OBJECTIU

INTERACCIÓ“LECTORS”

CONTEXT d’ALFABE-

TITZACIÓ

Comunitat educativa Asociacions

culturals

Administració educativa

MESTRES

NEN S

Aula

OA

E

Asociacions socialsMares i

pares de l’alumnat

Centre educatiu

Biblioteca /mediatecaPopular municipal

Biblioteca de l’aula

Biblioteca del centre

Ràdio i televisions locals

Ràdio/TIC/TV

Es llegeixen llibres per aprendre a conèixer, a saber fer, a ser i a conviure…Per aprendreAl llarg de tota la vida.

artur nogueral

Travel