MOT SO RAZO

16

Sha destacat sovint la importncia de la cultura fran-cesa a la Corona dArag durant la segona meitat del segle XIV, sobretot a partir del matrimoni el 1380 de Joan dArag (1350-1396) i Violant de Bar (c. 1365-1431). Grcies a la documentaci conservada, sabem que la parella reial tenia un autntic des ci pels llibres, amb interessos culturals molt amplis (histria, autors clssics, cincia, msica, literatura...), i una especial predilecci per tot el que era francs. Tots dos mo-narques tingueren un paper decisiu en la circulaci de textos potics francesos: per exemple, el 1383 Vio-lant obtingu a travs del seu oncle, el duc de Berry, un Roman de la Rose, i el 1389 reb del seu cos, el comte de Foix, un cdex de Machaut.

Msic i poeta, Guillaume de Machaut (c. 1300-1377) marcar el rumb de la poesia francesa tardo-medieval i, com a mxim representant de lArs nova, t el privilegi, destinat a molt pocs compositors, docupar un lloc clau en la histria de la msica occi-dental. Machaut era, en efecte, un dels autors admi-rats a la cort dArag: el 1380 linfant Joan demana a la seva sogra, duquessa de Bar, un roman de Ma-

* Aquest article sinscriu en el projecte FFI2008-05556-C03-02 del MCeI. Voldria donar les grcies a Maricarmen Gmez Muntan per la revisi que va fer daquest treball, que lha millorat considerablement, i per tot el que mha ensenyat sobre msica medieval. Tamb voldria agrair les aportacions que hi han fet L. Cabr, M. Cabr, S. Mart, J. Pujol, F. Rodrguez Risquete i J. Torr. Els errors que hi pugui haver sn noms meus.

chaut, i diverses cartes de Violant entre 1386 i 1390 ens presenten una reina lectora de Machaut i posse-dora de llibres seus. Machaut s tamb un dels autors representats encara al manuscrit de Chantilly (Muse Cond de Chantilly, 564, olim 1047), un dels reperto-ris ms importants de msica polifnica francesa del segle XIV i la font principal de lArs subtilior. Aquest estil musical, derivat de lArs nova francesa, neix i es des-envolupa sobretot en tres corts meridionals: la cort papal dAviny, la dels reis dArag (la cort de Pere III i sobretot la de Joan I) i la cort del comte de Foix (1378-1394). s amb aquestes corts que es relacio-nen diversos compositors i peces del manuscrit de Chantilly, especialment amb la cort de Joan I, tot i que el cdex no en procedeix directament.1

Grcies sobretot als treballs de Maricarmen G-mez Muntan, coneixem amb fora precisi la msica a la cort dArag durant aquest perode: sabem que hi tenia un paper essencial per tradici i que des de Pere III reb una forta in uncia francesa, dominant sota el regnat de Joan I. Mecenes de msics, ell ma-teix compositor a cionat, per la cort de Joan I des -laren els ministrers i chantres ms brillants de lpoca, alguns dels quals continuaren al servei de Mart I i de Mart el Jove a Siclia. L Ars nova i desprs l Ars subtilior eclipsaren la tradici trobadoresca, i les noves for-mes musicals sobretot balades i rondells foren les

1. Vegeu, en aquest mateix nmero de Mot so razo, larticle de Maricarmen Gmez Muntan (2009).

[...] los franeses [...] ponen sones [...] a las sus obras, e cntanlas por dules e diversas maneras, e tanto han familiar, aepta e por manos la msica, que parese que entrellos ayan nasido aque-llos grandes philsofos Orfeo, Pitgoras e Empdocles [...].

Marqus de Santillana, Prohemio (Rohland 1997: 21)

Balades, lais i rondells francesos en la literatura catalana del segle XV*

Marta Marfany Sim

BALADES, LAIS I RONDELLS FRANCESOS EN LA LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XV

17

ms emprades pels compositors dels segles XIV i XV a Frana i tamb a la Corona dArag.

No s destranyar que aquestes formes dorigen musical lai, virelai, rondell i balada traspassessin a la poesia catalana ni que el primer poeta que sabem que adapt el lai a la tradici prpia fos Andreu Fe-brer, escriv de Joan I i de Mart I, desprs camarlenc de Mart el Jove i documentat al servei de Violant de Bar entre 1410 i 1413; a ms, en lexercici daquests crrecs reials, Andreu Febrer fu diversos viatges a Frana (Parera 2006: 5-13). Tampoc sorprn, doncs, que el lai dAndreu Febrer Amors, qui tost fr, quant li play tingui ressons clars del lai de Machaut, Loyaut, que point ne delay. No sabem ns a quin punt Febrer havia llegit i escoltat lobra de Machaut, per amb el coneixement, almenys, de Loyaut, que point ne delay en va tenir prou per ampliar lespai de la lri-ca cortesana prpia (Cabr 2007: 105). Ladaptaci del lai a la poesia catalana ha estat estudiada per Ca-br (1986 i 1987), que descriu amb detall el procs dassimilaci daquesta forma, en el qual intervenen la tradici prpia de la can i el descord i lestampida trobadorescos, a ms del trobar ric de Cerver de

Girona. Les primeres mostres catalanes de balades sn tamb dautors en actiu al tombant de segle: dAndreu Febrer, com per al lai, i tamb de Gilabert de Prixida, documentat com a talladorer de Joan I, cambrer de Mart I desprs i vinculat a la cort papal dAviny (Alberni 2005, Riera 2008). Per determinar labast de la in uncia francesa en la poesia catalana de nals del segle XIV, per tamb en la del segle XV, la msica s un factor imprescindible, sense el qual tindrem una visi esbiaixada del fenomen.

En efecte, al tombant de segle, la msica i la poesia franceses continuaran en voga a la Corona dArag. Lobra annima Frondino e Brisona, per exemple, con-t un virelai i cinc rondells en francs. s una narraci en noves rimades occitanes que intercala, a ms de les peces franceses, cartes en prosa en catal, i per aix es pot considerar que segueix el model dels livres francesos: amb el nom de livre, es designava aquelles obres que combinaven el dit narratiu en versos apa-riats amb cartes en prosa i poemes intercalats ron-dells, balades, lais i virelais, un gnere que proliferar a Frana a partir del Livre du voir dit de Guillaume de Machaut. Lautor annim de Frondino e Brisona adapta

Guillaume de Machaut amb un ngel i les allegories Afecte, Plaer i Esperana (Pierpont Morgan Library, 396, f. 1v).

MOT SO RAZO

18

el model dels livres segons el codi lingstic propi del seu context literari: les noves rimades en occit, la prosa en catal i les canons en francs.

El canoner catal Vega-Aguil (Barcelona, Biblio-teca de Catalunya, 7 i 8) s un altre valus testimoni dels gustos literaris dels primers anys del segle XV: cont poesia trobadoresca clssica, autors catalans del segle XIV i principis del XV hi destaquen Gilabert de Prixida i Andreu Febrer, noves rimades i un recull de vint-i-tres poemes francesos. Aquesta petita antologia francesa, en la qual hi s representat testi-monialment Guillaume de Machaut, est centrada en la gura dOton de Grandson (c. 1345-1397). El mar-qus de Santillana descriu Grandson al Prohemio com un poeta que destac, igual que Machaut, en lart de la msica (se uvo alta e dulemente en esta arte), si b no es coneix cap pea seva musicada. Sigui com sigui, els seus poemes deixaran traces en lobra de

Christine de Pizan i dAlain Chartier, i tamb en la de langls Geoffrey Chaucer. Queda per fer lestudi de la in uncia de Grandson en la poesia catalana, que de ben segur donar resultats importants: ns ara, se nhan trobat mostres en lobra de Jordi de Sant Jordi (Torr 2007: 826) i en la de Pere Torroella (Rodrguez Risquete en premsa), dos poetes molt allunyats en el temps (quan va morir Jordi de Sant Jordi el 1424, Pere Torroella no feia gaire que havia nascut) per que tenen en com haver adaptat les formes xes franceses.

La presncia de la lrica francesa al Vega-Aguil i, per extensi, les traces de la seva circulaci en ter-res catalanes no saturen aqu. En un altre text co-piat en aquest manuscrit, les noves rimades Procs de Corona daur contra en Bertran Tudela de Francesc de la Via, shi esmenten dues composicions musicals en francs:

Tres ministrers acompanyen una dansa (Le Roman de la Rose: Pars, Bibliothque de lArsenal, ms. 19153, f. 7; segle XV).

BALADES, LAIS I RONDELLS FRANCESOS EN LA LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XV

19

Cant, tenor i contra (contratenor) eren termes per designar les diferents parts vocals duna pea polifnica, que es cantaven simultniament. s amb aquests termes que Joan I va descriure el rondell en francs que ell mateix havia compost: nos, entrevenents alcuns dels nostres xantres, fahem I rondell notat ab sa tenor e contratenor e ab son cant (Arxiu de la Corona dArag, reg. 1658, f. 108, apud Gmez Muntan 1979: I, 200). A ms dels versos del Procs de Francesc de la Via, en la poesia catalana del segle XV hi ha nombrosos exemples daquesta terminologia musical, que alludeix a la polifonia a tres veus. En destaco noms alguns:

A tots sos cants fas la tenorab la contra del qus millor.

Pere Torroella (Tant mon voler ss dat amors, vv. 119-120)

Yo de mon cant no s fora dacort,nen ma can no puch metra falcia;la notam fa tant bona companyia,contra, tenor, a tot ffa sser concort.

Joan Fogassot (Ten amb Joan Puculull, Rao 67.12, vv. 66-68)

Al vostre dol cant yo faa lacorty ax serem tres fent gran armonia:aquells les grans contres, vos cant, yo tenor,sereu vos loat y aquells dagoniasentran la greu pena y lnima miahaur de tal msica lo premi damor.

Bernat Fenollar (Lo passi en cobles, poe-ma collectiu, Rao 60.3, vv. 1263-1267)

Aquests exemples mostren el transva-sament de la terminologia musical de lpoca al llenguatge potic.

Polifonia: cant, tenor i contra

Adieu vous di (Manuscrit de Chantilly: Muse Cond de Chantilly, 564, olim 1047, f. 47). Polifonia a tres veus: la part on hi ha copiada la lletra s el cant; a sota, shi poden llegir els mots [T]enor Adieu vous i [C]ontra Tenor, seguits de la msica que correspon a cada veu.

MOT SO RAZO

20

Ladonchs van comenarlo temps de baxa danaduna can de Franatrop plasn per ausir: je lam je vulh servir,ab molt gracis so;(vv. 11-16; Pacheco 1997: 159-160)

comenssran cantar,e gran joya manarab belh sola e ris,us cantar de Parsmot gracis e gay:Cor e cors e quant que jay...E cant faray ma viaab tant malodia?A tres votz totz ensempsab tal comps e tempsab cant, contra, tenor(vv. 639-649; Pacheco 1997: 189. Corregeixo la puntuaci del v. 649)

El primer exemple ens mostra una escena de ball (Ladonchs van comenar / lo temps de baxa dana, llavors va arribar lhora de dansar): el ter-me baixa dansa designava un tipus de dansa de ritme lent, mentre que en lalta dansa el temps era ms rpid. La baixa dansa Je lam je vulh servir devia ser mondica, com la majoria de baixes danses. Pel que fa a la segona composici, Cor e cors e quant que jay, Francesc de la Via la presenta com una pea polifnica a tres veus: s a dir, cant, contra contra-tenor i tenor. El Procs de Corona daur, lacci del qual se situa els mesos de maig i juny de 1406, s ple de referncies a persones reals relacionades amb Francesc de la Via i dalguns fets que es documenten aquell mateix any (Alberni 2007). Per tant, la dansa i la can polifnica citades devien estar de moda lany 1406.

De fet, la presncia musical francesa, que des del segle XIV, primer amb lArs nova i desprs amb lArs subtilior, dominava el panorama europeu, continuar al llarg del segle XV: a partir dels anys vint, els compo-sitors de lescola franco amenca comenaran un reg-nat musical que sallargar ns a nals de segle. Aix vol dir que, excepte a Itlia, durant ms dun segle el francs fou la llengua de la majoria de canons profa-nes que sonaven a les corts europees. I aquest factor, com hem dit, cal tenir-lo ben present en lestudi de la poesia catalana de lpoca. Aix, per exemple, el passatge del poema CI dAusis March que reescriu

dos versos del rondell Se onques deux yeulx dAlain Chartier (1380/90-1430),3

Se onques deux yeulx orent telle puissancede donner dueil et de promettre joie(Alain Chartier, XX, vv. 1-2)

Yo viu uns ulls haver tan gran potenade dar dolor e prometre plaher(Ausis March, CI, vv. 1-2)

sexplica millor si tenim en compte lestructura mu-sical daquesta forma xa, la ms repetitiva de totes: els dos primers versos, la secci A del refrany, es re-petien al nal de la segona i de la tercera estrofa, per tant eren fcils de recordar, sobretot si eren cantats. La msica daquesta pea no sha conservat, per s la dun altre rondell dAlain Chartier, Au feu, au feu, del qual Romeu Llull reprn el primer vers de la secci A del refrany al poema Requesta damor:

Au feu! Au feu! Au feu, qui mon cuer art(Alain Chartier, XIX (rondeau), v. 1)

Ah foch! A foch! Que damor tot me crem!(Romeu Llull, IX, v. 14)

La msica daquest rondell s annima, per shan conservat quatre rondells dAlain Chartier amb msica de Gilles Binchois (1400-1460), un dels compositors ms importants de mitjan segle XV, de la primera generaci de lescola franco amenca de la cort de Borgonya. De fet, la versi musical del rondell Triste plaisir et doloreuse joye dAlain Chartier s one of Binchois most glorious achie-vements (Fallows 2000: 209), i, juntament amb la versi musical de la balada Dueil angoisseux, rage desmesure de Christine de Pizan (1364-c.1430), la balada VI de Les Cent Ballades, es poden conside-rar els xits profans daquest compositor. Grcies a lexcellent treball de Jane Whetnall (2005), sabem que la versi musical de Gilles Binchois daquesta balada de Christine de Pizan era coneguda a la Corona dArag a mitjan segle XV. s la can de langoixs que esmenta Bernat Hug de Rocabert

3. La correspondncia entre aquests versos fou detectada per Riquer (1955). En ledici de Piaget (1949: 54), el poema de Chartier s editat com una can, i aix lidenti ca tamb Ri-quer (1955); Laidlaw (1974: 384-385) edita un rondell, que s la forma original del poema. Aqu reprodueixo, per, ledici de Piaget, ja que el text del seu manuscrit base s ms proper als versos de March que no el que edita Laidlaw.

BALADES, LAIS I RONDELLS FRANCESOS EN LA LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XV

21

a La glria damor :

[...] infants[e] mils cantant, a mon avis,que [no] angels de Paradisuna cano de dol e plorsquim parague del angoxos[...]lexe nar cuer doloros, qui es la del angoxos (vv. 187-191 i 198-199; Heaton 1916: 59)

La can de langoixs tamb s citada en dues ocasions pel poeta castell Juan de Tapia, que estigu al servei dAlfons el Magnnim a Npols des de 1435 ns a la mort del rei el 1458:

Mis ojos dexo a los vuestrospor que los podis mirar,que por amores siniestrosvos los fuisteis a matar.Pues la muerte daes a nos,la vida se nos destierra,cantando de languxsfar n sobre la tierra.(Juan de Tapia, XVII, vv. 5-12; Giuliani 2004: 91)

Alcaide triste cuitadocon la mi negra vandera,por vuestra creldat era,morir de enamorado;cantando De languxsser mi n si no acorreDios e vos en esta torrecon mis lgrimas por vos.(Juan de Tapia, XIX, vv. 29-36; Giuliani 2004: 96)

Whetnall ha identi cat de manera de nitiva la can de langoixs amb la versi musical de la balada de Christine de Pizan. La composici de Gi-lles Binchois fou molt coneguda i in uent, sen feren diverses versions i fou adaptada per a la veu tenor duna missa (Whetnall 2005: 185). La balada original de Christine de Pizan, amb tres estrofes i tornada, sha transms als canoners musicals noms amb la primera cobla:

Deuil engoisseux, rage desmesure,Grief desespoir, plein de forsennement,Langour sanz n, vie malerePleine de plour, dengoisse et de tourment,

Cuer doloreux qui vit obscurement, Tenebreux corps sus le point de perir,Ay, sanz cesser, continuellement;Et si ne puis ne garir ne morir.(Christine de Pizan, Les Cent Ballades, VI, vv. 1-8; Roy 1856-1932: I, 7)

Com assenyala Whetnall (2005: 185-187), hi tro-bem el cuer doloreux que esmenta Rocabert, que sn les primeres paraules de la segona secci musical de la pea, la que inicia el desenlla nal (lexe nar cuer doloros, qui es la del angoxos). Dos ele-ments ms ajuden a identi car la referncia de Bernat Hug de Rocabert: duna banda, observem que era,

Estructura musical del rondell: Triste plaisir et doloureuse joye dAlain Chartier

Al marge del poema, les lletres en majscula indiquen les seccions idntiques en text i en msica, i en minscula les seccions amb la ma-teixa msica per amb text diferent. Els dos primers versos del refrany, la secci A, era la que ms vegades es repetia:

A Triste plaisir et doloureuse joye, aspre doulceur, resconfort ennuyeux,B ris en plourant, souvenir oubleux, macompaignent combien que seule soye.

a Embuschez sont, af n quon ne les voye, dedans mon cuer en lombre de mes

yeulxA triste plaisir et doloreuse joye, aspre doulceur, resconfort ennuyeux.

a Cest mon tresor, ma part et ma monjo-ye,

de quoy Dangier est sur moy enveux.b Bien le sera sil me voit avoir mieulx, quant il a dueil de ce quAmours

menvoye.A Triste plaisir et doloreuse joye, aspre doulceur, resconfort ennuyeux,B ris en plourant, souvenir oubleux, macompaignent combien que seule soye.

MOT SO RAZO

22

efectivament, una can de dol e plors (pleine de plour); de laltra, s cantada per un cor, la qual cosa podria indicar, tot i que no necessriament, que la can estava destinada a la interpretaci polifnica. Aix doncs, una de les peces de Les Cent Ballades de Christine de Pizan era coneguda a la Corona dArag amb la msica.

La glria damor de Bernat Hug de Rocaber-t s una obra duna riquesa extraordinria: en aquest llarg poema de carcter allegric, clar ex-ponent del gnere del jard damor o infern denamorats, shi combinen la in uncia italiana amb referents francesos i la tradici potica pr-pia, bsicament Ausis March. Cal afegir que lobra s plena de referncies musicals danses, canons i instruments amb les quals segurament Rocabert reprodua lambient cortes real de lpoca. A ms de la can de langoixs, lautor fa allusi a una altra can francesa:

E dins aquell Affrico viu sonaveab gran delit un clavisin molt ;e lo so dell Cuer ye sospir semblave. (Bernat Hug de Rocabert, La glria damor, vv. 1.130-1.132; Heaton 1916: 86)

Pags (1936: 53) constat lexistncia duna pea de Gilles Binchois que comena Se je souspire, i po-dem afegir que una chanson ballade de Guillaume de Machaut tamb sinicia amb Se je souspire (Chich-maref 1909: II, 623). Amb tot, sembla ms segur re-lacionar la composici que cita Rocabert amb el lai annim De cuer, je souspire, segurament del segle XIV, una pea important en la histria de la msica per-qu es considera el lai amb notaci musical transms ms tardanament (Wright 1974: 310-311). Aquest lai, de transmissi nica, es troba en un manuscrit copiat pels volts de 1420 a Borgonya (Dijon, Bibliothque publique, ms. 2837), del qual shan conservat noms dos bifolis (vuit pgines), reutilitzats com a fulls de guarda dun incunable (Wright 1974: 306). El lai devia tenir prou fama i difusi, perqu a mitjan segle XV ser-v de base igual que la balada de Christine de Pizan per a una missa. La missa Du cuer je souspier, compos-ta c.1450, es recull com a annima en un manuscrit (Trento, Castello del Buon Consiglio, ms. TR89), i el lai De cuer je souspire ns la font del tenor (Wright 1974: 310). Daltra banda, Pags (1936: 52-53) sugger que el Cuer, ye soupir de La glria damor, com que s interpretat pel personatge Affrico, del Ninfale Fieso-lano de Boccaccio, devia ser conegut tamb a Itlia. La conjectura de Pags podria afermar-se si identi -

quem la composici amb el lai De cuer je souspire, ja que el manuscrit de Trento s un testimoni impor-tant de msica sacra europea copiat al nord dItlia.

Es pot plantejar la hiptesi, doncs, que el Cuer, ye sospir de Rocabert fos una versi del lai De cuer, je souspire: duna banda, el lai destacava per la msica (daqu que sadapts per a una missa), cosa que en-caixa amb la manera com es presenta Cuer, ye sospir a La glria damor, on la composici no s cantada sin interpretada amb un clavec i el narrador en reco-neix lo so; daltra banda, el clavec, un instrument volumins de teclat de cordes pinades, ens indica-ria que es tractava duna versi adaptada al clavec daquest lai. Al segle XV, el clavec era un instrument de luxe, poc corrent, que noms es podien permetre les corts ms selectes. Rocabert devia haver vist i sentit tocar el clavec. En tenia un, per exemple, Car-les dArag, prncep de Viana: segons un document de 1442, linfant Carles va comprar a un argenter uns orgues, un llat i un clavec (Dalmases 1992: II, 85). Els contactes documentats del prncep de Viana amb Rocabert, per, sn posteriors a la mort dAlfons el Magnnim i comencen el 1459 quan Carles dArag sestabl a Siclia (Bassegoda 2006). Rocabert podria haver sentit tocar el clavec en una altra cort.

En aquest breu recorregut per la poesia i la msica franceses a la Corona dArag, queden per resoldre encara molts interrogants. Per exemple, no sha contemplat mai seriosament la possibilitat que les balades i els lais dels poetes catalans fossin cantats, principalment perqu no se nha conservat

A la dreta: Gilles Binchois, amb una arpa; a lesquerra: Guillaume Dufay, al costat dun orgue positiu (Le Champion des dames, de Martin Le Franc: Pars, Bibliothque Nationale, ms. fr. 12476, f. 98; 1442).

BALADES, LAIS I RONDELLS FRANCESOS EN LA LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XV

23

Transcripci del tenor de la missa Du cuer je souspier (Trento, Castello del Buon Consiglio, ms. TR89) i del lai De cuer je souspire (Dijon, Bibliothque publique, ms. 2837) (Wright 1974: 312).

De cuer je souspire

MOT SO RAZO

24

la msica. Aquest argument pesa com una llosa sobre un indici clar que almenys alguns poemes tenien msica. Em refereixo a la gura de Jordi de Sant Jordi, un dels poetes que adapt les formes xes musicals franceses i que, segons el testimoni del marqus de Santillana, que el coneixia b per-qu coincidiren tots dos al servei dAlfons el Mag-nnim, conpuso asaz fermosas cosas, las quales l mesmo asonava ca fue msico exellente (Pro-hemio, Rohland 1997: 22). El testimoni able del marqus de Santillana ens permet argumentar que alguns poemes de Jordi de Sant Jordi tenien msi-ca i es cantaven, com a mnim la Dansa e escondit (Tant es li mals quem fayts soffrir), la balada Lo canviador (Pus que tan b sabetz de cambiar) i el lai Los enuigs (Enuig, enemich de jovent). Sobre les primeres adaptacions de formes xes france-ses, les dAndreu Febrer i Gilabert de Prixida, fa estrany que, en una cort concorreguda pels millors msics de lpoca, es concebessin noms com a poemes escrits. Res no ens impedeix de suposar que els poemes amb estructura musical haguessin

pogut ser objecte de la versi dalgun compositor: la gura del msic-poeta tendeix a desaparixer a partir de la generaci post-Machaut, per molts msics treballen amb els textos dels poetes, com ara Gilles Binchois. Aquest no era un fenomen ex-clusivament francs, i en tenim un exemple en la versi que va fer el msic Juan Cornago, al servei dAlfons el Magnnim, del poema de Pere Torro-ella Yerra con poco saber.

Des de lpoca de Pere el Cerimonis, i so-bretot amb Joan I, la poesia francesa tingu un pes important a la cort dArag per les relacions dels seus monarques amb la noblesa francesa, a travs de la qual circulaven els llibres, i sobretot per la msica: la cort dArag no rep noms lin ux de la msica francesa, sin que s un dels nuclis prin-cipals de conreu de lArs subtilior. La presncia de msics francesos continu amb Mart I i a Siclia amb Mart el Jove, ja que alguns dels compositors de Joan I estan documentats tamb al servei dels seus successors. Amb Alfons el Magnnim la msi-ca tingu una importncia extraordinria, i la seva capella a Npols fou una de les ms importants i espectaculars dEuropa. El prncep Carles de Viana tamb envolt la seva cort de msica: sabem que comprava instruments luxosos, que encarregava llibres de cant per a la seva capella (Cruells 1932: 92), i una secci del canoner conegut com a N (Barcelona, Biblioteca de lAteneu, ms. 1) que es relaciona amb lentorn proper al prncep cont pe-ces dorigen musical (Rodrguez Risquete 2009); a ms, diversos documents atesten les vetllades de msica i dansa que organitz en la seva estada a Siclia (Rodrguez Risquete 2009).

La glria damor de Rocabert demostra que la msica era cantada, com a tot Europa, en francs, i que a la Corona dArag es coneixien les compo-sicions de moda de la cort de Borgonya, el centre musical ms in uent a mitjan segle XV. En aquest sentit, les canons citades per Francesc de la Via, Bernat Hug de Rocabert i Juan de Tapia indiquen que els poetes del segle XV estaven plenament im-buts de lambient musical de les seves corts. A ms, la msica es per la com el canal de difusi dalguns poetes francesos, tal com exempli quen la balada de Christine de Pizan i probablement al-guns rondells dAlain Chartier. Si es vol determinar amb precisi la in uncia francesa en la poesia ca-talana, no es pot prescindir de les composicions musicals, altrament les conclusions serien parcials. Cal conixer els textos que llegien els poetes cata-lans, per tamb la msica que escoltaven.

Pere Torroella

El msic Juan Cornago, documentat des de 1452 a la capella dAlfons el Magnnim a Npols (Rodrguez Risquete 2003: LII), fu una versi musical del poema de Pere Torroella Yerra con poco saber, conservada en dos manuscrits de procedncia napolitana (Gerber 1984: xxvi-xxvii i 56-57; per al poema de Torroella, ve-geu Rodrguez Risquete 2003: LII i 247-249). A ms, al manuscrit de Trento que cont la missa Du cuer je souspier (Trento, Castello del Buon Consiglio, TR89), hi ha copiada tamb una pea religiosa, Ex ore tuo, basada en la ver-si de Yerra con poco saber de Cornago.

Daltra banda, el poema Pues servicio vos desplace, transms com a annim per atri-buble a Pere Torroella, fou musicat per Enric, probablement el mateix Enric documentat com a msic de la capella del prncep de Viana (Rodrguez Risquete 2003: LXII). Pel que fa a lobra en catal de Pere Torroella, hi ha indicis per pensar que el poema Pus no us desment ignorana lentendre, el primer sonet en catal conservat, anava acompanyat de msica (Ro-drguez Risquete 2003: LII, 91-93).

BALADES, LAIS I RONDELLS FRANCESOS EN LA LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XV

25

ALBERNI, Anna, 2005: Gilabert de Prixida, un poeta cortes al servei del casal dArag, Actes del X Congrs de lAssociaci Hispnica de Literatura Medieval (Alacant 2003), ed. Rafael Alemany, Josep Llus Martos i Josep Miquel Manzanaro, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, III, 227-240.

ALBERNI, Anna, 2007: El Procs de Francesc de la Via, una nota de societat gironina de lany 1406, Actes del Tretz Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ed. Sadurn Mart et al., Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, III, 82-101.

BASSEGODA, Enric, 2006: Fra Bernat Hug de Rocabert, comanador dAlfambra i de Monts, Actes del Tretz Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ed. Sadurn Mart et al., Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.

CABR, Llus, 1986: Los enuigs de Jordi de Sant Jordi i ladaptaci del lai lric a la poesia catalana medieval, Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, ed. Lola Badia i Josep Massot i Muntaner, Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, I, 183-206.

CABR, Llus, 1987: El conreu del lai lric a la literatura catalana medieval, Llengua & Literatura, 2, 67-132.

CABR, Llus, 2007: Andreu Febrer, fabbro i lector, From the Cancioneiro da Vaticana to the Cancionero general: Studies in Honour of Jane Whetnall, ed. Alan Deyermond i Barry Taylor, Londres: Queen Mary, University of London, 103-114.

CHICHMAREF, V. (ed.), 1909: Guillaume de Machaut, Posies lyriques, Pars: Champion, 2 vols.

CRUELLS, Manuel, 1932: Alguns documents sobre la vida cultural i literria de Carles de Viana, Estudis Universitaris Catalans, 17, 86-94.

DALMASES, Nria de, 1992: Orfebreria catalana medieval, Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2 vols.

FALLOWS, David, 2000: Binchois and the Poets, Binchois Studies, ed. Andrew Kirkman & Dennis Slavin, Oxford: Oxford University Press, 199-215.

GERBER, Rebecca L. (ed), 1984: Johannes Cornago, Complete Works, Madison: A-R Editions.

GIULIANI, Luigi, 2004: Juan de Tapia, Poemas, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

GMEZ MUNTAN, Maricarmen, 1979: La msica en la casa real catalano-aragonesa 1336-1442, Barcelona: Bosch, 2 vols.

GMEZ MUNTAN, Maricarmen, 2009: Trebor a Navarra i Arag, Mot so razo, 8, 7-15.

HEATON, H. C., 1916: The glria damor of fra Rocabert, Nova York: Columbia University Press.

LAIDLAW, J.C., 1974: The Poetical Works of Alain Chartier, Cambridge: Cambridge University Press.

PACHECO, Arseni (ed.), 1997: Francesc de la Via, Obres, Barcelona: Quaderns Crema.

PAGS, Amade, 1936: La posie franaise en Catalogne du XIIIe sicle la n du xve, Tolosa Pars: Privat & Didier.

PARERA, Raquel, 2006: La versi dAndreu Febrer de la Commedia de Dante: estudi del manuscrit i edici de lInfern, I-XI, Treball de Recerca, Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona.

PIAGET, Arthur (ed.), 1949: Alain Chartier, La Belle Dame sans mercy et les posies Lyriques, Lille Ginebra: Giard & Droz.

RIALC Repertorio informatizzato dellantica letteratura catalana (Universit di Napoli Federico II), http://www.rialc.unina.it.

RIERA, Jaume, 2008: Una can de despit contra el rei Mart, Mot so razo, 7, 34-41.

RIQUER, Mart de, 1955: Alain Chartier y Ausis March, Revista de Filologa Espaola, 39, 336-338.

RODRGUEZ RISQUETE, Francisco, 2003: Vida y obra de Pere Torroella, Tesi doctoral, Girona: Universitat de Girona.

Bibliogra a citada

MOT SO RAZO

26

RODRGUEZ RISQUETE, Francisco, 2009: El canoner de lAteneu (Biblioteca de lAteneu de Barcelona, ms. 1), Translatar i transferir. La transmissi dels textos i el saber (1200-1500). Actes del primer colloqui internacional del grup Narpan, Santa Coloma de Queralt: Obrador Edndum.

RODRGUEZ RISQUETE, Francisco (ed.), en premsa: Pere Torroella, Obra completa, Barcelona: Barcino, 2 vols.

ROHLAND, Regula (ed.), 1997: Marqus de Santillana, Comedieta de Ponza, sonetos, serranillas y otras obras, Barcelona: Crtica.

ROY, Maurice (ed.), 1886-1896: Oeuvres potiques de Christine de Pisan, Pars: Didot, 3 vols.

TORR, Jaume (ed.), 1996: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona: Barcino.

TORR, Jaume, 2007: [ressenya de] Jordi de Sant Jordi, Poesies, ed. Aniello Fratta (Els nostres clssics, collecci B, nm. 26), Barcelona, Barcino, 2005, Arxiu de Textos Catalans Antics, 26, 822-826.

WHETNALL, Jane, 2005: Veteris vestigia ammae: a la caza de la cita cancioneril, I canzonieri di Lucrezia/Los cancioneros

de Lucrecia. Atti del convegno internazionale sulle raccolte poetiche iberiche dei secoli XV-XVII. Ferrara, 7-9 ottobre 2002, ed. Andrea Baldissera i Giuseppe Mazzocchi, Pdua: Unipress, 179-192.

WRIGHT, Craig, 1974: A fragmentary manuscript of early 15th-century music in Dijon, Journal of the American Musicological Society, 27, 2, 306-315.

Ministrers amb tres xeremies i una trompeta tocant al Banquet dHerodes (taula de de Joan Figuera, de mitjan segle xv. Barcelona, MNAC).