Entrevista

6 DominicalDiumenge 9de novembre de 2008

Vestida amb senzillesa però elegant, seguintles regles que marquen la tendència de laseva firma, Sita Murt em rep i de seguida

m’ensenya com en un diari surt publicada la fo-tografia del premi que el dia abans li ha donatla Cambra de Comerç de Barcelona. Es mostramolt satisfeta i orgullosa, no ho amaga: «Està moltbé que reconeguin la teva feina, la feina benfeta», declara. I és que aquest reconeixement noés l’únic que ha rebut des que es va decidir atransformar l’empresa familiar de fabricació dejerseis, que data de 1924 i ja va per la quarta ge-neració, en una de les firmes de moda catalanesamb més projecció en l’àmbit nacional i inter-nacional.

Com es va decidir a transformar l’antiga fà-brica de punt familiar en una empresa dedisseny de moda? Abans era ben bé una fà-brica de jerseis. Jo vaig anar a estudiar dissenya Barcelona i vam començar a canviar una mical’estratègia de l’empresa. I a més de fer jerseisvam començar a investigar sobre el punt.

Creació, vaja... Sí, i a partir d’aquí, hem acabatfent de tot.

Aquest premi que li acaben de donar, el Bar-celona És Moda, de la Cambra de Comerç,què li reconeix exactament? Ens han donatel premi a la iniciativa empresarial.

Per tot el que han fet fins ara... En poc tempstenim 19 botigues, hem pujat molt la facturació.La iniciativa empresarial, per exemple, ha estatobrir una botiga al passeig de Gràcia i una altraaquí a Girona, amb la qual jo estic encantada.

Les botigues, de moment, estan en llocsmolt puntuals. Per què Girona? Què la vatraure? La ciutat! Jo sóc molt romàntica, m’a-grada molt caminar pels carrers... i el que té Gi-rona ho tenen pocs llocs. Potser Itàlia... i jo sócuna enamorada de la Toscana.

De fet, sovint s’ha comparat Girona ambFlorència... Sí, amb Florència. És una ciutat, Gi-rona, que m’encanta. Jo vaig dir: «vull una boti-ga en un carrer de vianants». I sóc tossuda.

I no només de vianants, el carrer Santa Cla-ra també és molt cèntric... I amb el riu. Aixòno té preu. Quan vaig a Florència sempre m’a-llotjo en el mateix hotelet i el primer que faig enllevar-me és sortir a la finestra i mirar el riu. Iquan vinc aquí, a aquesta botiga, ja me’n vaigdirecta al darrera (on hi ha una finestra que dónadirectament al riu també). És una passada. Esticmolt contenta.

Les gironines com han respòs? No ens hopensàvem. Estem al·lucinats. Entenen la nostracol·lecció. I en un any hem fet una molt bonaclientela.

Cada ciutat té un estil a l’hora de vestir. Comdescriuria el de les gironines? La gironina ésuna dona bastant Sita Murt. És una dona presu-mida però a qui també agrada anar còmoda. Serpresumit no vol dir anar sempre amb talonets,també pot ser anar còmode. A la dona d’aquí liagrada el punt, li agrada anar còmoda, àmplia...per això faig aquests abrics de punt, amplis i cò-modes, sempre pensant que has de conduir iaquestes coses. Les gironines ho entenen per-fectament, així com el tema del «no color». Jocrec que la dona de Girona és una dona moltSita Murt.

Adapta cada botiga a l’estil de la ciutat? Adap-tar-la no, però sí que quan fem la col·lecció pen-so en la dona que s’ha de posar la roba. El tipusde dona de Girona no és el mateix tipus de donade Reus, per exemple, ni és la mateixa dona deMadrid, on tenim tres botigues ara. És molt di-ferent l’estil d’aquí que el de Madrid. I el que in-teressa és que agradi a tothom.

Què destacaria de la col·lecció d’aquesta

temporada? L’hem encertat en una cosa. Famolt fred, però a dins les cases les calefaccionsestan molt altes. Per això hem tret molta peçaprimeta per a l’interior, i abrics i jerseis molt grui-xuts per sortir al carrer. I ha estat un èxit, so-bretot amb aquest temps tan estrany que estàfent.

Digui’ns la peça estrella de la seva col·lec-ció... Aquest any hi ha un pitxi de pell amb dosbotons com de pallasso que m’encanta. És benbé el que toca aquesta temporada, que són lesmitges molt tupides amb una sabateta de taló alto plana. És un pitxi amb manigueta curta quequeda moníssim. És la meva peça favorita d’a-quest any, sens dubte.

I el teixit? Hem trobat un teixit japonès que vaigveure a Tòquio. És un teixit lluent, que semblaseda sense ser-ho, molt agradable i que afavo-reix molt. És pràctic, còmode, dels que poses ala maleta i no s’arruga... I no cal planxar, cosamolt important...

Podem dir que el lema de Sita Murt és el«menys és més» de Mies van der Rohe? Sí,m’agrada molt aquesta definició. Les joies quefem també són joies portables, no m’agrada mas-sa la cosa carregada.

Ara també introdueix roba de festa... Sí, decares a la propera temporada hi haurà unacol·lecció important de festa. I una col·lecció decomplements: bosses, braçalets, collarets... Per-què, és clar, no ens podem quedar només ambel punt.

Què ens aconsella per a Cap d’Any? Allò d’a-nar tan i tan vestides, tipus Sissi, avui dia ja noes porta, sobretot les joves. No cal anar gaire em-perifollat. Ja sé que sempre agrada trobar-se moltguapo, però pots anar amb un vestit simple d’es-cot banyera i segur que estàs moníssima. S’haacabat anar com una princesa.

SITA Murt Dissenyadora de moda i empresària

Com vestir la dona al llarg del dia de forma còmoda però sense deixar de ser elegant i femenina.Aquesta ha estat la premissa de Sita Murt a l’hora de crear la seva nova col·lecció basada en colorssobris i teixits nobles i sofisticats que ressalten la figura de rellotge de sorra de la dona. La dissen-yadora va ser la setmana passada a Girona per celebrar el primer aniversari de la botiga a la ciutat.

“La dona gironina ésuna dona Sita Murt”

TEXT: ANA RODRÍGUEZ/FOTOS: ANIOL RESCLOSA

“S’ha acabataixò d’anar

vestidacom una

princesa perCap d’Any:pots anar

moníssimaamb un vestitsimple d’escot

banyera“

50Diari de Girona | DISSABTE, 21 DE FEBRER DE 2009

FETS I GENT �CULTURA I SOCIETAT

Moviment, llum i elegància. Trescaracterístiques que descriuen la na-tura i també la col·lecció que Cus-to Barcelona proposa per a la tem-porada tardor-hivern -.Ecoglamour és natura, Ecoglamourés color, Ecoglamour és cent per centCusto. I és que la firma, fidel a laseva filosofia colorista, ha apostat denou per la mescla de teixits, tramesi estampats. Amb una gamma decolors freds on predomina el blau,Ecoglamour és un homenatge a labellesa de la natura.Amb una po-sada en escena senzilla, Custo Bar-celona va mostrar al públic la sevanova creació, la col·lecció en la qualmés ha treballat i que més esforç liha costat. Amb música de Javier Pe-ral, els models (on destacava la ca-talana Elisabet Pons) van exhibir la

setantena de creacions que Custo hapreparat, pràcticament a mà, de lasèrie Premium.

El dissenyador lleidatà va oferiruna mostra amb propostes mas-culines i de femenines. En el casd’ells, predominen els vestits d’a-mericana, amb motius geomètrics(línies i quadres, amb diferència) icolors sobris de la gamma del blau.També hi ha lloc per a la gavardinade material plastificat imitant lapell de serp i per a conjunts més in-formals.

La proposta de Custo per a ladona és molt més variada, tant enformes com en colors i teixits. Tot ique va des del sarouelfins als abrics,els diferents models coincideixen enel moviment, la lluentor i l’amplitud.Teixits vaporosos com la seda i elchifón, calents com el cashmere i elmohair, i brillants com els lluentonscomposen els dissenys de Custoque, amb els estampats, les formeso les aplicacions reten tribut el mónanimal o vegetal d’alguna forma.

Destaquen els abrics, tots ellsdesenganxats del cos, amb collsoberts i forma de trapezi. També sónamplis els vestits, tot i que no es perdla femintat en cap moment: vestitsllargs de seda o faldilles amb volantaporten moviment a la figura fe-menina; però Custo no s’oblida de

la cintura, que marca especialmenten les formes d’inspiració sixtie deles faldilles amb volum i tall alt.

Dijous al vespre, a la carpa deBryant Park, plena de gom a gom,hi havia poques cares conegudesper al públic gironí. Els flaixos els vanacaparar Miss USA , Crystle Ste-wart (vestida de Custo, per cert), i lacantant Aubrey O’Day.

La col·lecció més «animal»de Custo BarcelonaEl dissenyador catalàproposa a Nova York unhomenatge glamurós alplaneta per a l’hivern que ve

LA CRÒNICA

Ana RodríguezNOVA YORK (ENVIADA ESPECIAL)

El que va començar amb sa-marretes s’estén. Custo Bar-

celona amplia el seu espectre ambcomplements que combinen ambalguna de les seves creacions. Abanda del perfum Custo, la firmacatalana ha apostat per les bufan-des i els mocadors de seda, les sa-bates i els bolsos, sneakers i botes,ulleres de sol i rellotges i anells decristall de Murano. El total lookCusto ja és possible. NOVA YORK | A.R.

�

La importància dels complements

Dues de les propostes de Custo per a la tardor-hivern 2009-2010.

EUROPA PRESS

Breus

Els encantadors de serps deNova Delhi van sortir al carrer envaga, per protestar en contra de lamarginació legal, donat que laseva professió està prohibida.

NOVA DELHI | DdG

Els encantadors deserps hindús, en vaga

PROTESTA

DIARI DE GIRONA

El diagnòstic a través de resso-nàncies magnètiques permetràrealitzar una teràpia individualit-zada dels tumors, i així es podràiniciar un determinat tractamentdepenent de cada pacient i co-neixent la resposta que tindrà el tu-mor. Així ho va explicar el directorde Cetir Grup Mèdic, el doctorJosep Maria Costansa, desprésd’un simposi celebrat ahir a Bar-celona. Va afirmar que els tumorsno tenen la mateixa resposta acada pacient, motiu pel qual la res-sonància permetrà individualitzar.

BARCELONA | EFE / DdG

Operatiu un tractamentindividual de tumors

SALUT

Una innovadora línia de cosmè-tics aprofitarà les propietats salu-dables del vi en cremes. Un estudiva demostrar que el vi té efectes an-tioxidants i antienvelliment. Aquestsproductes s’han presentat a la firaFenavinho, a Río Grande do Sul.

BRASIL | EFE / DdG

Les propietatssaludables del vis’usaran en cosmètica

BELLESAPortugal prepara una reserva

natural per tal de recuperar l’hà-bitat del linx ibèric, considerat elfelí més amenaçat del planeta, enun programa conjunt amb Espa-nya que es desenvolupa en .hectàrees del sudoest de la Pe-nínsula. El primer pas que es duràa terme dins el projecte és aug-mentar la població de conills sal-vatges, el principal aliment d’a-quest fèlid. El programa per acon-dicionar la zona de repoblació esprolongarà durant dos anys i té unpressupost d’, milions d’euros.

LISBOA | EFE / DdG

Portugal prepara unareserva per al linx ibèric

BIODIVERSITAT

Els nens els pares dels qualspateixen trastorns psiquiàtrics te-nen més risc de desenvoluparproblemes de salut mental si nosón tractats de manera preventiva.I és que els estudis apunten queentre un i un d’ells patiranalguna patologia d’aquest tipus.Aquesta és una de les conclusionsde la ponència Signes d’alerta ennens amb antecedents psiquiàtricsfamiliars, que avui presenta lapsicòloga de l’Institut Dexeus Sus-ana Cañamares a la Jornada de Pe-diatria Ambulatòria de Barcelona.

BARCELONA | EFE / DdG

Més risc a la salutmental per antecedents

SANITAT

Aquesta nena es diu Jana iavui fa un any. Felicitats de laBerta, pares i avis.

Que passis un Feliç Aniversari,M. Carme! T’ho desitjo de totcor, la Lourdes.

Ei! L’avi Paco fa 87 anys! Muchas felicidades de parte de toda lagente que te quiere.

AVUI FELICITEMENVIEU AL DIARI UNA FOTOGRAFIA RECENT AMB UN TEXT BREU AMB 48 H D’ANTELACIÓ I LA PUBLICAREM. PER A QUALSEVOL DUBTE, TRUQUEU AL 972 20 20 66

Per la més petita de la família,la Cristina, que ja en fa 22.Moltes felicitats.

Avui en Josep fa 48 anys.Felicitats! De part de la tevafamília.

Moda 27Diari de Girona | DIUMENGE, 23 D’AGOST DE 2009

L’Estiu

L’EVOLUCIÓ DEL BANYADOR�REFLEX DECADA ÈPOCA I SOCIETAT, EL VESTIT DE BANYHA EVOLUCIONAT DE FORMA PARAL·LELA A LA IMATGE QUE S’HA TINGUT DE LA DONA ALLLARG DELS ANYS DES DEL SEGLE XVIII

DIARI DE GIRONA

Al llarg de la història, la vesti-menta de bany ha evolucionat i hoha fet paral·lelament a la imatge pú-blica que es tenia de la dona. Així,s’ha passat del vestit de bany de sispeces del segle XIX al tanga reivin-dicatiu dels anys i al topless queavui dia es fa a les nostres platges.

De fet, una de les peces més in-còmodes i repriments que ha vistmai la moda femenina, el corsé,també era present a l’hora del bany.I és que, durant tot el segle XIX i finsals anys vint, era impensable queuna dona d’una certa condició i clas-se aparegués en públic sense que lesseves formes estiguessin estrangu-lades per aquesta cèlebre peça devestir.

Per trobar el primer vestit debany, però, cal remuntar-se a l’an-tiguitat. Va ser una mena de tapallper a la zona íntima que va utilitzaruna cortesana egípcia, anomenadaTais, per banyar-se amb AlexandreMagne i tot el seu exèrcit, tots ellsnus.

Aquest caràcter sexual dels banysal mar o al riu va fer que el pudor so-cial dels segles XVIII i XIX tapéscompletament la figura, tant la del’home com la de la dona. Era l’è-poca dels banyadors unisex, que vandeixar la inspiració en la roba inte-rior del passat (i que actualment tor-nem a veure) per constituir-se d’u-na túnica i un pantaló. Entre i, al principi dels banys al mar,la vestimenta de bany, adaptació dela roba de carrer, estava formada persis peces, que anirien oscil·lant en-tre el vestit i la roba interior fins aconvertir-se en allò que coneixemavui dia.

La revolució del bikiniL’any l’escàndol (i la llibertat)va arribar a la moda de bany. El pe-tit vestit de bany que va ser exhibitper una ballarina de striptease enuna piscina de París va fer posar ver-mells de fúria i vergonya els mora-listes. El creador de la polèmicapeça, Louis Rard, sabia que tenia en-tre mans un producte social ex-plosiu quan va decidir treure a lallum allò que ell va anomenar «bi-kini».

La presentació de la ballarinaMicheline Bernardini va tenir con-seqüències perdurables, ja que du-rant molt de temps el bikini va ser

causa d’escàndols, processos legalsi prohibicions a la platja. No obstantaixò, avui dia, és ja un clàssic en lamoda de bany i omnipresent a to-

tes les platges del món occidental.El bikini va obrir la porta a la lli-

bertat, la gent ja no temia exhibir elseu cos a la platja. I va facilitar el camí

a peces encara més «minimalis-tes» que vindrien després, com eltanga o el topless, primer una peçai ara, simplement, una comoditat.

GIRONA | ANA RODRÍGUEZ

Digues quanvius i et diré el banyadorque portes

EL BANYADOR EN IMATGES Unes banyistes amb els pantalons,camiseta i mitjons propis de finals del segle XIX. Una icona de la moda detots els temps, Audrey Hepburn, amb un bikini als anys 60. L’actriu inedadora Esther Williams, protagonista d’Escuela de sirenas (1944). Elbanyador del segle XXI: Hervé Leger proposa un trikini de formes impossiblesper a l’estiu 2009-2010. Ursula Andress va marcar la diferència en sortirdel mar amb aquest mínim bikini a James Bond contra el Dr No (1962).

5

4

3

1

2

�

3

54

1

2

Finals del segle XVIII. �Neix el costum de banyar-se: el reiJordi III (1738-1820) és qui mésafavoreix aquests inicis en freqüentarla platja de Weymouth, a Anglaterra.1822. � El primer bany d’una dona va ser elde la francesa duquessa de Berry, quise submergeix totalment vestida a laplatja de Dieppe (França). 1890. �Neix el primer banyador: estàformat de camisa, pantaló i mitjonsper a l’home i la dona. 1915. �Desapareixen els mitjons de lavestimenta de platja, però les donesencara es posen camises llargues ifaldilles per banyar-se. Els homes,però, poden portar pantalons curts. 1930. �Apareix el primer banyador femení.Està elaborat amb llana, l’escot és enforma de samarreta i els pantalonshan de tapar les cuixes. Aquesta peçamolla pesa més de tres quilos. � Coco Chanel posa de moda elbronzejador de la cara. 1946. � L’enginyer Louis Réard inventa elbanyador de dues peces. L’anomenaBikini, nom de l’atol·ló del Pacífic onacabava d’explosionar la primerabomba de plutoni. L’ús habitual delbikini no arriba fins als anys 60.1960. � Invenció de la lycra, una fibra tèxtilque pot ser tensada i estirada fins asis vegades la seva longitud natural.Gràcies a aquest material arriben elsprimers banyadors elàstics. 1964. � L’estilista californià Rudi Gernreichinventa el topless o monokini. En unprincipi era un banyador negreaguantat per dos tirants que deixavaal descobert el pit de la dona. 1974. �Neix a Brasil el tanga, inventat pelgenovès Carlo Ficcardi.

CRONOLOGIA

44DIMARTS, 15 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

CULTURA I SOCIETAT

Després de dotze anys desfilanten la passarel·la Mercedes BenzFashion Week de Nova York, Cus-to Barcelona ha presentat la sevanova col·lecció Primavera - Estiu2010, de nou en les carpes deBryant Park, però aquesta vegadaen la més gran d'elles, The Tent,davant més de 800 espectadors.

Sota el nom d'Air Xou, CustoBarcelona ha presentat unacol·lecció que gira sobre els con-

ceptes de moviment i lleugeresa.Els materials utilitzats són tan

lleugers que Custo Dalmau pre-fereix parlar més de fils que de tei-xits. Molts d'ells han experimen-tat un laboriós procés de perfo-ració que confereix una certatransparència als materials i lespeces.

Hi ha darrere d'aquesta col·lec-ció un intens treball d'investiga-ció sobre les qualitats dels teixitsi també sobre els gràfics i el color,

que conformen l'ADN de la firmai que es renoven de manera sor-prenent.

El resultat d'aquesta experi-mentació podrà ser present encerta manera a les botigues grà-cies a la línia Lowxury, compos-ta per peces adaptades de lesatrevides idees de la passarel·laperquè qualsevol dona del mónpugui gaudir-les i usar-les al car-rer.

La desfilada d’ahir va comptar

amb la presència d'importantsrepresentants de l'àmbit social ipolític espanyol, entre ells; la mi-nistra de Cultura, Ángeles Gon-zález-Sinde; el cònsol espanyol,Fernando Villalonga; el delegat dela Generalitat a Nova York, An-drew Davis, o l’economista XavierSala i Martín.

A més es van deixar veure ca-res conegudes com Sandra Ibar-ra, Fiona Ferrer, Aitor de la Rua icelebrities americanes, com ara

l'actor d’Ugly Betty Mark Indeli-cato; Stefania Fernández, MissUnivers; Federico Castelluccio,actor de The Sopranos, KenanThompson, actor de SaturdayNigt Live, entre d'altres.

ANA RODRÍGUEZ | NOVA YORK

CustoBarcelonaportaelmoviment i lalleugeresaa laFashionWeekdeNovaYork

La línia Lowxury adapta les agosarades idees perquè qualsevol dona del món pugui gaudir-les i usar-les al carrer�

Les transparències caracteritzen la col·lecció primavera-estiu 2010.

REUTERS/SHANNON STAPLETON

Carola Dalmau, filla del dissenyador català.

EFE/MIGUEL RAJMIL

Laministra Éngeles González-Sinde i el delegat de laGeneralitat a Nova York vanassistir a la desfilada

L'Armada espanyola mostraràper primera vegada en un museuespanyol un fragment d'una rocalunar portada a bord del coet es-pacial Apolo XVII el desembre de1972, i lliurada a l'almirall LuisCarrero Blanco pel president delsEstats Units, Richard Nixon el1973.

«Aquest fragment és una porciód'una roca de la vall de la llunaTaurus-Littrow. Es lliura com asímbol de la unitat de l'esforçhumà i porta amb ell l'esperançadel poble americà d'un món enpau», segons apareix escrit en laplaca lliurada juntament amb laroca.

L'exhibició d'aquesta roca ésun dels atractius que presental'Armada amb motiu de la nit en

blanc que se celebrarà dissabteque ve.

El Museu Naval obrirà des de les22.00 hores fins a les 2.00 de l'en-demà i a la seva entrada es podràobservar l'escala monumental ila cúpula del Quarter General del'Armada.

Durant aquestes hores, la ban-da de música d'Infanteria de Ma-rina estarà tocant a l'exterior, men-tre a l'interior s'exhibiran la cartauniversal de Juan de la Cosa, laroca lunar i el distintiu del cap del'estat Major de l'Armada.

MADRID | EFE/DdG

Mostraranun fragmentderoca lunardonatperNixonaCarreroBlanco

La Nit de Poetes se celebrarà di-vendres vinent, dia 18, com éstradició a les escales de Sant Mar-tí de Girona, per honorar aquestany l’italià Salvatori Quasimodo(1901-1968) i l’osonenca que es vaestablir a l’Empordà Maria Àn-gels Anglada (1930-1999).

L’obra de Salvatori Quasimodoha estat traduïda per Susanna Ra-fart i Eduart Escoffet. Aquesta obraes recitarà a la primera part de laNit de Poetes, dedicada als Poetesd’avui (i de sempre), amb la parti-cipació d’Anna Ballbona Puig, EvaBaltasar Sardà, Jordi Colomer Fe-

liu, Carles Duarte Montserrat iPep Vila Medinyà, que llegiranels seus poemes. La presentacióanirà a càrrec de Lluís Lucero Co-

mas, coordinador d’aquesta tro-bada anual dedicada a la lírica, queté la implicació dels Amics de laUnesco de Girona, amb suportinstitucional.

La segona part consistirà en unhomenatge a Maria Àngels An-glada, amb la posada en escena del’espectacle Un got d’aigua fresca,a càrrec del Grup de Teatre deRoses. La direcció ha anat a càrrecd’Ignasi Tomàs i la presentaciól’assumirà Josep Radresa.

Carles Duarte ha valorat la vo-luntat de Lluís Lucero de fer unatria de poetes pensada per oferirun ampli ventall de la poesia ca-talana actual. Duarte ha fet notarla influència sobre diverses ge-neracions que ha tingut i encara téQuasimodo. També ha valorat larecuperació de Maria Àngels An-glada, figura «important» de lasegona meitat del segle XX.

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA

Les Escales de Sant Martíacolliran divendres vinentrecitals dels poetes d’avui iel Grup de Teatre de Roses

�

LaNitdePoeteshonoraràSalvatoreQuasimodo iMariaÀngelsAnglada

Carles Duarte.

MARC MARTÍ

El Museu Naval exhibirà lamostra de l’Apolo XVII durantla «nit en blanc» que secelebrarà dissabte vinent

4 DominicalDiumenge 20de setembre de 2009

Custoho ensenya totLa firma catalana ha presentat a Nova York la seva proposta de modaper a l’estiu que ve, una línia de roba que es basa en unes peces

de fil, semitransparents i calades

TEXT: ANA RODRÍGUEZ (NOVA YORK)

Custo Barcelona s’allunya d’allò a què ensté acostumats per continuar oferint unamoda fresca, original, divertida i, alho-

ra, glamurosa i femenina. Es tracta de «canviar-ho tot per seguir sent els mateixos», afirma eldissenyador i cara visible de la firma catalana,Custo Dalmau. I és que si una cosa continuentenint les peces que diumenge passat va pre-sentar a Nova York com a avenç de la prima-vera-estiu del 2010 és que «no cal mirar l’eti-queta per saber que cada peça és Custo».Per a la pròxima temporada, Custo, fidel a

la seva filosofia colorista, aposta pel moviment.I aquest moviment l’aconsegueix amb mate-

rials molt lleugers, quasi transparents. D’a-questa forma, es poden veure, més que mate-rials en concret, fils de seda, cotó, lli o visco-sa que deixen espai entre ells i permeten veu-re la pell. També es val de l’acetat i de les tex-tures brillants. Quant a la gràfica, es tracta d’undisseny «molt contemporani del món glamu-rós de la dona d’avui dia», on es poden veureestampats com tocadors o llavis vermells. L’ob-jectiu era crear «una passarel·la amb molt demoviment, molt etèria, femenina i transparent».I Custo Barcelona ho ha aconseguit amb ma-terials molt eteris i vaporosos que si no mos-tren directament deixen intuir les formes fe-

menines i dansen al voltant del cos emmar-cant-lo i deixant una estel·la darrere seu. Sen-sualitat al cent per cent. A diferència d’altrescol·leccions, però, aquesta no dóna treva i nopermet massa imperfeccions ni quilets demés,ja que no hi ha forma d’amagar-los sota les pe-ces calades del dissenyador. La firma, a més,segueix apostant per la línia Lowxury (low, debaix cost, i luxury, de luxe), per tal d’oferir mo-dels de qualitat a un preu assequible.Amb una posada en escena potent, marca-

da pels contrastos entre la foscor i els llums deneó del fons de la passarel·la, Custo Barcelo-na va mostrar al públic la seva nova creació a

Reportatge

5 DominicalDiumenge 20de setembre de 2009

Bryant Park, en el marc de la Setmana de laModa de Nova York. Javier Peral es va encar-regar de nou de la música, basada en versionsdance de clàssics com Heroes o Whatever youwant, i al ritme de la qual va desfilar una vin-tena demodels (entre ells, la filla de Custo Dal-mau).

El dissenyador va oferir una mostra amb 27propostes masculines i 50 de femenines. En elcas d’ells, predominen els vestits d’americana,sovint amb bermudes, amb motius geomètrics(línies, sobretot) i teixits brillants. També hi halloc per a algun jersei i americana calats. Laproposta per a la dona és molt més variada,

tant en formes com en colors i teixits. La peçaestrella és el vestit, sobretot curt, però tambéhi ha lloc per a la túnica fins als peus, mini-faldilles i tops. La gamma de colors abraça elrosa, el verd menta i una gamma de blaus.

PERFUM MASCULÍ I ROBA DE NENCusto Dalmau va avançar diumenge que, vistel bon resultat de la fragància femenina, a l’oc-tubre sortirà al mercat la seva versió masculina.A més, al gener, també es podrà trobar en unaquinzena de les botigues Custo una línia de robaper a nens, una reproducció enminiatura de 60peces de la col·lecció.

Fotos:Una mostrade les propostesde Custo per a latemporada deprimavera-estiu2010-2011, queva presentar avuifa just una setmanaa Nova York.Fotografia:1 a 3Tres momentsde la desfilada.Ugo Camera4Custo Dalmaumostrant un delsvestits de la sevanova col·lecció.Ana Rodríguez

4

1 2

3

Aquests últims dies, el dissenyador llei-datà Custo Dalmau ha estat protagonis-ta als mitjans de comunicació per dues

notícies que no tenen res a veure l’una ambl’altra. En primer lloc, per l’exitosa acollida queva tenir a Nova York la presentació de la sevacol·lecció per a la temporada Tardor-Hivern2010. L’altra cara de lamoneda va venir per unadenúncia de plagi: la fiscalia reclama una penade presó per al dissenyador acusant-lo de co-piar el famós ocell animat Tweety (més cone-gut per nosaltres com Piolín).A la New York Fashion Week, Custo va pre-

sentar la col·lecció Hairy Metal, un joc de pa-raules que engloba una sèrie de peces que se-gueixen mantenint l’ADN de la firma, la «con-fusió de materials». En aquest cas, és el pèl elprincipal protagonista, acompanyat de teixitsmetàl·lics, fins i tot alumini. El resultat: peceselegants i casuals.Unes hores abans de la posada en escena,

creada novament per Javier Peral i en la quales van poder veure fins a setanta conjunts, cin-quanta de femenins i vint de masculins, el dis-senyador havia rebut un grup de periodistesespanyols al seu showroom (un espai d’expo-sició de la nova col·lecció: serveix per mostrarla imatge de la firma als mitjans de comunica-ció i als propietaris de les botigues). La based’operacions de Custo es troba al Soho no-vaiorquès, en un edifici que, al marge d’acollirla botiga a la planta baixa, és com els que totsconeixem gràcies a les pel·lícules (estret, de setplantes d’alçada i amb les típiques escales d’in-cendis on Audrey Hepburn ha tocat la guitarrai cantat a Desayuno con diamantes o on s’haenfilat Richard Gere per recollir la seva PrettyWoman). En aquest edifici, decorat de formaminimalista i industrial, hi ha totes les como-ditats necessàries, ja que a més del showroom,acull despatxos per als treballadors, i és on esfan els càstings i el fitting (la «prova de vestuari»prèvia a la desfilada).Allà mateix és on ens va mostrar part de les

peces creades exclusivament per a la desfiladai de les quals va destacar que «són de fàcil man-teniment». De fet, Custo Dalmau va reiterar quequalsevol d’elles, fins i tot les de pell (sintèti-ca, sobretot) poden anar a la rentadora. La peçaestrella és l’abric i, més concretament, l’abricde pell. Això sí, una pell (de nou) sintètica que,treballada adequadament i després d’haver es-tat minuciosament estudiada, imita des del pèld’ós al de visó. Amés, aquesta fita s’adapta per-fectament a un altre teixit, de manera que latècnica del bonding (acoplar dos materials sin-tètics) és impecable, objectiu del qual el dis-senyador se sent especialment «orgullós».

BARCELONA, NOVA YORK, L’ÍNDIAHairy Metal està formada per unes 700 pecesque es divideixen en tres seccions. La part mésavantguardista (Custo Barcelona), que és la quees va poder veure a Nova York, la més comer-cial (Lowxury), i la més icònica de la casa, lessamarretes (Custo Line), que el dissenyador s’a-legra d’haver recuperat.El mostrari de la desfilada es va confeccio-

nar en un taller molt petit de Barcelona, men-tre que la part econòmica de la col·lecció, Low-xury, es va realitzar a l’Índia. I és que, tal comva reconèixer Custo Dalmau, tot i que «inten-tem que no ens afecti», la realitat és que l’ac-tual és un mal moment econòmic. La firma hareduït els preus de les seves peces (un 30 per

cent en tota la col·lecció) disminuint els cos-tos, i això ho ha aconseguit amb «la deslocalit-zació i fabricant més en el Sud d’Àsia». Amb tot,la firma catalana ha continuat obrint botiguesal llarg de 2009. Així les de Singapur, Hong

Kong, Aruba, Sant Sebastià i Gran Canàrias’han sumat a la setantena que ja hi ha a tot elplaneta. Pel que fa a aquest 2010, de momentja està prevista l’obertura de botigues a Qatar,Bahrain i als Emirats Àrabs.

Reportatge

8 DominicalDiumenge 28de febrer de 2010

1

al cor de NYModa catalanaEl dissenyador lleidatà Custo Dalmau obre les portes del seu «showroom» novaiorquès, situat albarri del Soho, poques hores abans de presentar la seva nova col·lecció a la Fashion Week 2010

TEXT I FOTOGRAFIA: ANA RODRÍGUEZ

Fotos:Sobre aquesteslínies, dos detalls dela col·lecció TardorHivern 2010.1La botiga Custo alSoho de Nova York.Tot l’edifici pertany al’empresa i incloutambé el «showro-om» i altres espaisper als empleats dela firma.2Una de les america-nes d’home de ladesfilada. Aquestapeça d’ant perforat icosida amb tècnica«patchwork» va ne-cessitar dos dies detreball.3Custo Dalmau mos-tra una de les sevespeces estrella, unabric per a donarealitzat amb aluminicosit a mà.4Interior de la botigade Custo al Soho.

3

4

2

Fa prop de vint-i-cinc anys van obrir la sevaprimera perruqueria Cebado a Banyoles.En aquella època, les germanes Geli te-

nien la «missió» de crear pentinats volumino-sos, melenes crespades com la de Farrah Faw-cett i tallats curts a l’estil garçon. Ara, quan ce-lebren els vint-i-un anys del seu local a la ca-pital gironina, tornen a veure-se-les amb aques-tes tendències capil·lars, perquè, encara que jasoni a tòpic, les modes sempre tornen i ara tocauna revisió dels anys vuitanta.Laura Geli i la seva germana Montse cursa-

ven els estudis de perruqueria en l’aleshoresúnic centre de formació que Cebado tenia aBarcelona. Alberto Cebado els va proposarobrir una franquícia a Girona, «però llavors no-més teníem 14 anys!», explica ella. I Cebado lesva esperar fins que les dues banyolines es vanveure amb cor d’obrir el seu propi local de per -ruqueria. Amb tot, al principi van preferir fer-ho a la capital del Pla de l’Estany i no va serfins l’abril de 1989 que no es van llançar a laconquesta de Girona ciutat. Vint-i-un anys després, la perruqueria Ceba-

do de Girona, situada al carrer Ultònia (just da-vant de la plaça del Lleó), ha consolidat unatrajectòria basada en el servei d’imatge, tendèn -cia i professionalitat a les comarques gironines.La seva veu s’ha imposat amb la força del sa-ber fer que caracteritza la perruqueria. Han es-tat 21 anys marcats per la rigorositat de la tèc-nica, tant en els talls i pentinats com en la curaper resoldre tots aquells problemes que plan-tegen avui dia uns cabells sotmesos a l’estrès ia un ritme accelerat de vida. El treball impeca -ble d’aquest equip ha estat la clau per fer créi-xer un negoci que s’ha construït amb la forçadel treball, de la investigació de la tècnica i dela recerca de tendències i estils que han sabutactualitzar fins avui la imatge de moltes i demolts clients que han passat per les seves mans.Avui, la primera perruqueria Cebado a Giro-

na es renova sota la direcció de Laura Geli, quilidera un equip molt competent de professio-nals per seguir donant tendència, cura i salutals cabells, al mateix temps que continuenapostant per les últimes tendències en imatge,talls de cabells, color i forma, gràcies a l’Equipd’Imatge de Cebado, del qual Laura Geli n’haformat part durant molt de temps.Aquest bagatge li ha permès preparar equips

molt competents al seu costat, i el Saló de Pe-rruqueria Cebado de Girona ha esdevingut unaplataforma perfecta per a molts professionalsque han acabat obrint les seves pròpies perru-queries a Banyoles, Palamós, Olot i a la matei-xa Girona. La clau? L’estructura forta de les pe-r ruqueries Cebado, que tenen més de cent anysd’història i prop de cent Salons de Perruqueriaa tot Espanya, Portugal i Andorra.Precisament per demostrar que es troba a l’a-

vantguarda de la tècnica, Cebado Girona vapresentar, amb motiu del seu aniversari, un noutractament de Kérastase que només ofereixen200 centres a tot el món. Es tracta de Chrono-logiste, un ritual ideal per als cabells tenyits,apagats, sense cos i fets malbé en general.Chronologiste, que es basa en els principis ac-tius del caviar i conté aminoàcids, oligoele-ments i iode, no és només un increïble revita-litzant per als cabells en sí, sinó també per alcuir cabellut. El tractament, que costa 95 eurosi dura 30 minuts, comença amb un relaxantmassatge al cap i les espatlles per oxigenar la

zona. Després, s’aplica, ble a ble, una mesclad’un concentrat nutritiu i d’un producte queconté perles de caviar (aquestes tenen unessubstàncies que s’activen en aquell mateix mo-ment, de forma que els seus actius són fres-cos). Es deixa actuar uns minuts i el resultat ésimmediat: una melena més espessa, amb mésvolum i més brillant.

Reportatge

10 Dominical

Diumenge 16de maig de 2010

Vint anysno són resLa perruqueria de les germanes Geli fa dues dècades que és a

l’avantguarda de la moda i salut capil·lars i ho celebra presentantun nou producte de Kérastase basat en els principis del caviar

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

Fotos:Sobre aquesteslínies, a dalt, unaproposta actual derecollit per a cele-bració nupcial; abaix, un dels tallscurts pels qualsaposta Cebado pera aquesta primave-ra-estiu, encara queels frontals es deixenllargs per crear lafalsa impressió d’unamitja cabellera cur-tíssima.1L’interior de la perru-queria Cebado deGirona.2 a 5Les portades dequatre catàlegs deCebado mostren l’e-volució de les ten-dències en perru-queria durant ladècada dels 90.6Les mitges melenestambé són ideals pera l’estiu, amb molde-jats que permetendeixar l’assecadorde banda.

1

2 3

4 56

MA

RC

MA

RTÍ

Actualitat 23Diari de Girona | DIUMENGE, 1 D’AGOST DE 2010

L’Estiu

El Festival Internacional de Mú-sica de Cadaqués presenta avui lacantant, contrabaixista i compo-sitora de Portland (Oregon, EUA)Esperanza Spalding, un dels valorsamb més projecció de l’escenajazzística internacional. Amb veuangelical i aptituds extraordinàriespel ritme, Spalding és tot un feno-men als EUA. Ha actuat, en duesocasions, a la Casa Blanca, una d’e-lles en l’homenatge a Stevie Won-der. Com a artista predilecta delpresident dels Estats Units BarackObama, la jove contrabaixista tam-bé va tocar a la cerimònia del pre-mi Nobel de la pau el 2009.

CADAQUÈS | DdG

El Festival deCadaqués presental’actuació de l’artistapreferida d’Obama

DIARI DE GIRONA

El Club Nàutic de Llançà va organitzar ahir la catorzena edició de la netejasubmarina d’una platja del municipi. Enguany, cala Canyelles. Hi vanparticipar una cinquantena de socis i simpatitzants, que van embarcar enuna dotzena d’embarcacions. Arribats a la zona de neteja, van fondejar-lesper crear una zona de seguretat per protegir els submarinistes. La qualitatdel fons marí d'aquesta platja és bo, segons ha explicat l’organització.

Llançà El Club Nàutic neteja el fons de Canyelles

El Festival Jardins de Cap Roig, aCalella de Palafrugell, acull avuil’actuació de la irlandesa SinéadO’Connor (Dublín, 1966). For-mant part de la gira europea,O’Connor estarà acompanyada,al festival gironí, del guitarristaSteve Clooney, amb qui, per sor-presa, es va casar ara fa pocs diesa Suïssa, segons està divulgant laseva web. El matrimoni oferirà eltercer concert en el seu nou estat.Clooney és el guitarrista d’O’Con-nor des de fa al voltant de quatreanys. Després de 20 anys de l’apa-rició de l’àlbum de debut The Lionand The Cobra, la irlandesa con-

tinua amb la dinàmica de sor-prendre amb la seva veu. Com aTheology (2007), publicat per KochRecords mitjançant That’s WhyThere’s Chocolate and Vanilla, elsegell discogràfic de la cantant.

GIRONA | DdG

La gira europea de SinéadO’Connor aterra avui al Festival Jardins de Cap Roig

Imatge d’arxiu d’O’Connor.

DIARI DE GIRONA

Des de fa anys, Custo Barcelonaés una de les firmes catalanes mésinternacionals. Amb un «ADN»fàcilment reconeixible i que jas’ha convertit en marca de la casa,Custo Barcelona va presentar ahira la botiga Marfranc de Platja d’A-ro la col·lecció que marcarà latemporada que ve, una col·leccióque Custo ja va presentar en àm-bit mundial el passat mes de febrera la Mercedes Benz Fashion Weekde Nova York.

Un centenar de persones es vaanar acostant ahir a Marfranc (tanta dins del local com a fora) per po-der veure el prestigiós dissenyadorlleidatà, que va assistir a l’acte de

la botiga com a imatge de la firmaque porta el seu nom. L’establi-ment comptarà aquesta tempo-rada que ve amb desenes de mo-dels diferents de la nova col·leccióde Custo Barcelona, entre pecesper a dona, per a home i per a cria-

tura, a més de complements di-versos.

Hairy Metal és el nom de lanova col·lecció de Custo Barcelo-na, on el pèl (sintètic, per des-comptat) i els materials brillants sónels dos grans protagonistes. El nomde la col·lecció és un joc de parau-les amb el qual Custo defineix unanova actitud, per a ells i per a elles,que es basa en l’energia, la força i lacontemporaneïtat. La força del hea-vy metal està representada pelsmaterials metàl·lics, i el hairy, pelpèl, l’altre material estrella de lacol·lecció.

Tot i tractar-se de pèl, el disse-nyador català assegura que en capmoment s’han maltractat animals,

sinó que sempre es tracta de pèl sin-tètic, molt aconseguit, i del qual sesent especialment orgullós. Aques-ta fita dels artesans és precisamentallò que dóna a les noves peces deCusto una altra característica que jaés també marca de la casa: el mo-viment. D’altra banda, la mescla, tancaracterística de Custo, en aquestaocasió es troba en la contraposiciódel fred del metall i la calidesa de lapell, així com en els colors, que vandes del daurat, el negre i el gris, finsals càlids tons terra.

La figura d’ella es renova, peròsense perdre la sensualitat i femi-nitat que acompanyen sempre lespeces de la firma. Mentre que, tantels abrics (peça estrella de la col·lec-

ció, la majoria, reversibles) comels vestits s’escurcen, els comple-ments (bosses i bufandes) creixenfins a límits exagerats per comple-mentar una silueta més aviat estreta.Per a ells, Custo segueix el mateixconcepte de força i efecte, en uncontrast de fred i calor, però en uncontext masculí, que es tradueix enla sobrietat. Així l’americana esconverteix en la protagonista, cosi-da amb la tècnica del patchwork,que permet, de nou, la mescla dematerials.

En definitiva, Hairy Metal és unanova invitació a experimentar, unanova forma de crear mescles in-usuals per trobar, al final, un resul-tat sorprenent.

GIRONA | ANA RODRÍGUEZ

TEMPORADA TARDOR-HIVERNPÈL (SINTÈTIC) I MATERIALS BRILLANTS. AQUESTS SÓN ELS DOS MATERIALS QUE MARCARAN LA TEMPORADADE CUSTO BARCELONA L’HIVERN QUE VE. AMB EL NOM DE «HAIRY METAL», LA FIRMA CATALANA VA PRESENTAR AHIR AL VESPRE LA SEVA NOVACOL·LECCIÓ A LA BOTIGA MARFRANC DE PLATJA D’ARO. UN ACTE QUE VA COMPTAR AMB LA PRESÈNCIA DEL DISSENYADOR LLEIDATÀ.

«Hairy Metal» de Custo, a Platja d’AroDIARI DE GIRONA

NOVETATS D’UNA TARDA D’ESTIU CustoBarcelona va presentar la nova temporada a Platjad’Aro. Els curiosos s’acostaven per poder veure eldissenyador Custo Dalmau. Les samarretesestampades són les peces més conegudes de lamarca. Una imatge de la botiga Marfranc.3

1

2

1 2

3

En definitiva, «Hairy Metal»és una nova invitació aexperimentar, una novaforma de crear mescles

Per a ells, Custo marca elconcepte de força i efecteamb un contrast de fred-calor,però en un context masculí