articles de recerca històrica castellerabar a les notícies més reculades de contractacions de...

Geni casteller

Articles de recerca històrica castellera

Geni casteller.indd 3 9/8/10 20:53:08

• Col·lecció L’Aixecador - 19 •

Geni casteller

Articles de recerca històrica castellera

LLUÍS SOLSONA I LLORENS


Primera edició: setembre del 2010

Cossetània Edicions C. de la Violeta, núm. 6 · 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

© Lluís Solsona i Llorens© Cossetània Edicions / Imatge-9, SL

Director de la col·lecció: Xavier Brotons Navarro

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Arts Gràfiques Requesens

ISBN: 978-84-9791-696-7

Dipòsit legal: T-1.154-2010

Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjans de Comunicació

Edició subvencionada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.


Al meu nét Àlex


Índex

Pròleg. L’aplec de les recerques castelleres de l’advocat Lluís Solsona,per Fonxo Blanc Canyelles ........................................................................... 11

Prefaci. Paraules de l’autor .............................................................................. 15

L’històric Arboç casteller, segons la premsa (I) ................................................. 17

L’històric Arboç casteller, segons la premsa (II) ............................................... 21

Tarragona i les colles de Valls durant la primera època d’or castellera .............. 27

El meravellós trienni casteller, 1851-1853 ...................................................... 35

Reus i Altafulla a les albors de la primera època d’or castellera ........................ 41

Els antics Torraires de Montblanc, segons la premsa ....................................... 45

La plaça de Valls als inicis de la primera època d’or castellera .......................... 51

La plaça de Vilafranca en la primera època d’or castellera ............................... 55

La moixiganga d’Igualada, segons la premsa ................................................... 63

Els grans castells aixecats per sota del segle xix ................................................ 73

Xiquets, Nois i Minyons de Valls .................................................................... 77

Trets de la Vilafranca castellera d’ara fa cent cinquanta anys ........................... 81

Les àrees castelleres en la primera època d’or ................................................... 85

Navarro, un cap de colla de la Roser / Colla Nova .......................................... 91

La plaça castellera vilafranquina en la segona meitat del segle passat (I) .......... 93

La plaça castellera vilafranquina en la segona meitat del segle passat (II) ......... 99

Història de les actuacions castelleres que es van veure al Vendrell en la segona meitat del segle passat .......................................................... 105

Moments culminants de la Vilanova castellera del segle passat ...................... 109

Castells de nou a la Riera i al Catllar l’any 1881 ........................................... 113

Castells de nou de fa cent anys ..................................................................... 117

Actuacions i projecció dels Xiquets de Valls a les places barcelonines durant la segona meitat del segle xix ....................................................... 121

Notes senzilles per a la història castellera torrenca ......................................... 129

9


10

Índex

Els castells a la Conca de Barberà en la segona meitat del segle xixi començament del segle xx ..................................................................... 133

Els Xiquets de Torredembarra ....................................................................... 141

El Baix Gaià casteller en la segona meitat del segle passat .............................. 149

Les places de l’Alt Camp (I) .......................................................................... 155

Les places de l’Alt Camp (II) ........................................................................ 159

Places del Tarragonès .................................................................................... 163

La Bisbal castellera d’ara fa un segle .............................................................. 169

Els Torraires de Montblanc durant la decadència castellera ........................... 173

El Catllar casteller......................................................................................... 181

Creixell casteller ........................................................................................... 183

Els abnegats castellers anònims de la Pobla de Montornès ............................. 187

El ball de valencians, les torretes, les torres i els Xiquets de Vallsal Baix Camp, segons la premsa ............................................................... 193

Hegemonia castellera de la plaça torrenca ..................................................... 203

Entrevista amb tres antics balladors del ball de valencians ............................. 209

El ball de valencians de Tàrrega .................................................................... 211

Els Xiquets de Valls i les antigues torres i torretes .......................................... 217

Els Xiquets de Valls i la Renaixença .............................................................. 221

Josep Verdú, poeta casteller de la Renaixença ................................................ 225


11

La primera notícia de les sistemàtiques visites del nostre autor a l’hemerote-ca de Ca l’Ardiaca de Barcelona, tenaç en la troballa de les dades inèdites de la història dels castells de les èpoques d’or vuitcentistes, me la donà el Jaume Grau, llavors per a mi, amb l’Eloi Miralles, els miralls de saviesa de fons en castells. Lluís Solsona acabava de publicar, al nostre comú El 3 de Vuit, l’article per a l’extra de Sant Fèlix de 1993 “Trets de la Vilafranca castellera d’ara fa 150 anys”; per força m’havia fascinat que s’hagués endinsat fins a unes pàgines d’El Barcelonés i del Diario de Barcelona de finals d’agost i principis de setembre… de 1849!, per arri-bar a les notícies més reculades de contractacions de ball de valencians a la Festa Major vilafranquina. Ja era doncs un admirador de l’acuradíssima obra ben feta de recerca històrica de Lluís Solsona.

Conegut, va resultar que també era un mixt del Baix Gaià i l’Alt Penedès: havia nascut a Torredembarra (el 9 de maig de 1927) i als onze anys la seva fa-mília s’havia traslladat a la Vila. Per arrodonir paral·lelismes, després d’una diada castellera de Santa Rosalia em va obrir les portes de casa seva a la Torre, al corraló de Sant Antoni, on de seguida —per una mena d’atracció irresistible als llibres— vaig descobrir en unes lleixes tota la col·lecció de l’obra completa del pensador tradicionalista Vázquez de Mella; el Lluís Solsona era tot un advocat de formada i llegida ideologia carlina i no em vaig estar de confessar-li que qui m’havia fet fanàtic dels castells era l’oncle patern Joan Blanc, un requetè més que fidelíssim a la Vella de Valls.

Reblà la naixent amistat el tarannà humil i radicalment equànime, bonhomiós i polidíssim del nostre autor.

La prova irrefutable d’aquests atributs potser l’aporta el fet que el Lluís Sol-sona és alhora soci de cadascuna de les dues grans colles històriques vallenques; però de cap de les vilafranquines, per bé que se’l considera més a prop dels Xicots perquè així pot sembrar la seva preuada tesi: “Jo sempre deia que a Vilafranca hi havia d’haver dues colles. Per la rivalitat; i perquè no es pot discutir amb un mateix.” Fou el segon secretari de la Junta dels Castellers de Vilafranca i el jurista

PròleG

L’aplec de les recerques castelleres de l’advocat Lluís Solsona


12

Fonxo Blanc Canyelles

Vilafranca. Els castellers vallencs als anys del canvi de segle (xix-xx) en “la més bella estampa castellera”.

Foto: col·lecció Jordi Busquets.


13

Pròleg

redactor dels estatuts del Secretariat de Sant Fèlix Màrtir (proorganització de concursos castellers), embrió dels Anxanetes de Plata, d’on fou secretari del jurat. Puntualment ell anava publicant a l’extra de Sant Fèlix de l’oficial Panadés i per això fou col·laborador d’Alfons Chulvi en el procés de pinya de voluntats i diners per a l’erecció del monument al pilar de cinc de 1963, al rovell de l’ou del nucli neomedieval de la nostra romàntica Vilafranca dels nostres destins. La seva doble militància social a Valls, que pot mantenir perquè no és vallenc…, té arrels molt profundes. Per ascendent de línia paterna és vinculat a la liberal Colla Nova; per un germà del seu avi del Catllar, el casteller Lluís Solsona Rull; tan compromès amb la seva colla que va quedar molt baldat de tant de parar castells. Per això, el nen, encara, més que jove, Lluís Solsona Llorens havia d’escoltar els retrets fami-liars a l’àgora més castellera de la plaça de la Vila: “quan veien que jo em posava a les pinyes, que parlava amb els castellers, el meu pare em deia que no m’hi aficionés tant”. Guanyà la crida de la sang. Més tard, carlí i contrari a tota mena d’unifica cions oficialment imposades, s’acosta als promotors de la tan autònoma Vella de Valls dels anys 1946 i 1947, expressió d’escletxes al totalitarisme. Gua-nyava la crida de les conviccions. Atenent la doble crida, entenem la vinculació social a la Jove i a la Vella. Delicat i senyor com ell sol, quan disposa de troballes noves de dades històriques relatives a una i altra colla, malda perquè surtin si-multàniament en la publicació oficial de cadascuna de les grans colles vallenques; els tractes els fa al Vendrell, a peu de plaça de la diada de Santa Teresa de 1987; fou oli en un llum publicar al Foc Nou de la Joves, però l’article bessó, tancades les pàgines de l’òrgan de la Vella, gràcies a la gestió d’aquesta colla, finalment, va sortir a Cultura de Valls.

La recerca sistemàtica als diaris vuitcentistes anteriors a La Vanguardia ens comenta que la començà les tardes de dijous de 1983, arran del canvi d’horaris de la seva muller, M. Àngels Just, bibliotecària de ”la Caixa”; mentre ella havia de fer el nou horari partit ell entrava a Ca l’Ardiaca. Seguint el fil de les dades de les places del Camp també s’endinsà en l’hemeroteca tarragonina de Caixa Tarrago-na, on tingué en les pàgines de La Opinión les millors gratificacions: la descoberta dels castells de nou de la Vella a Alcover, la Santa Úrsula de 1880; al Vendrell, el 6 d’agost de 1881, en la diada de Sant Salvador; la reproducció de la narració del Sant Magí de 1883 per Ramon Roca Vilà: un frec a frec que Lluís Solsona qualifica de “competició” entre la Nova i la Vella vallenques. Dades pioneres de la segona època d’or (1878-83), a les quals expressament ell vol afegir les del me-ravellós trienni casteller, de 1951-53, l’estroncat pel còlera. Trienni que, per a un altafullenc de soca-rel com el qui escriu, demostra que “la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”, que per això el castell de nou de 1851 o el pilar de vuit de 1878 a la plaça del Pou van renèixer-hi el 14 de novembre de 1999. Esperançats en les temporades per venir, enfortim-la immergint-nos en les pàgines de l’aplec


14


de les recerques castellers editades per uns vallencs (un de cada colla) d’una col-lecció dirigida per un bordegàs. Compartirem, llegint-lo, la pròpia joia de qui ens les ha nodrit i fornit.


Regidor d’AltafullaProfessor de l’Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès


15

Quan vaig iniciar la meva recerca d’antigues notícies castelleres en la premsa tarragonina i barcelonina, ho vaig fer amb esperit casteller; vull dir amb un ànim més pròxim al dels homes que pugen al castell que al d’un metòdic investigador de la historia. No vaig pensar mai que aquesta tasca em pogués produir tanta sa-tisfacció. Vaig descobrir un món que s’anava fent amb esforç i força. Una idea que s’anava generant a mans de pagesos traginers i mariners (incloent-hi, en aquests, els descarregadors de port). I en el cultiu de les festes majors dels pobles. Valls anava davant, però anava acompanyat i molt ben acompanyat, com veurem de seguida.

Penseu amics quina havia de ser la meva emoció quan descobria que a les festes de Sant Antoni de l’any 1845 de Vilanova hi participaria el ball de valencians, que es proposava “construir una torre elevando primero la cúspide y acabando por los cimientos” i que en aquesta construcció havien de lluir “su maestría varios profeso-res de entre los más acreditados del Principado”; que l’any 1850, a Reus, per fer les seves torres, que ja eren d’envergadura, havien “contratado infinidad de hombres y muchachos aptos para su desempeño”; que l’any 1851, a Altafulla, s’assajava el ball de valencians “en el que no hay duda se esmerarán estos vecinos en formar el Castell de nou, lo que poquísimas veces se ha logrado”. Aquestes inesperades notícies encaixen bé gràcies a una informació castellera de Mañé i Flaquer:

Valls hasta ahora ha sido el pueblo privilegiado, el semillero de esta clase de artis-tas. Peró lo más chocante es que los de Valls no pueden hacer un “castell” por en-tero, ni ningún otro pueblo puede lograrlo tampoco. La Riera, Tarragona, Torre-dembarra y algún otro pueblo prestan sus hombres hasta los “terceros”, como si dijéramos el primer cuerpo de la torre, y los de Valls concluyen.

Això ho diu en una crònica de la Festa Major de Torredembarra de l’any 1852, que vam trobar al Diario de Barcelona i que, com a torrenc, em va produir una doble satisfacció, ja que també hi descobrim un altre tresor; diu que els castellers vallencs hi van assolir el “castillo de nueve limpio desde los segundos”.

Quina recerca de joia! Tot això passava quan les colles, com veiem, no estaven gaire estructurades; quan el pom de dalt era més autèntic i arriscat que el d’ara i l’enxaneta hi feia triomfalment l’aleta. Quan les colles vallenques feien simultània-ment els castells de nou. I quan, segons altres notícies que també vam recuperar de la premsa, corresponents als anys 1853, 1857, 1858 i 1859, els castells de vuit

Prefaci

Paraules de l’autor


16

Lluís Solsona i Llorens

aixecats per sota es baixaven, així mateix, per sota. Veient que tot això, per la seva magnitud, podia formar un bloc històric, vam qualificar aquest període de primera època d’or (i, si es vol concretar més, del segle xix).

Altres notícies, producte de la nostra recerca, les podríem incloure en un al-tre bloc que vam denominar segona època d’or (a la qual també s’hi pot afegir “del segle xix”), que comença en acabar la tercera guerra carlina i després d’una desena d’anys de decaïment casteller. Aquest va ser tan profund que, quan es va iniciar la represa, l’any 1876, llegíem a La Opinión de Tarragona que a Valls el Navarro reorganitzava la colla Nova, que renaixia de les “cenizas” de la precedent “quadrilla antigua del Rosé”. Les característiques d’aquesta segona època són la reestructuració social de les colles, amb els nous noms de Vella i Nova, la transfor-mació tècnica de l’estructura del castell, que s’allunya de la del període anterior i s’apropa a la del nostre temps, amb l’excepció dels pollegons dels castells de base de cinc, que es van mantenir separats.

Aquesta segona època va ser tan magnífica com la primera i la nostra recerca igualment gratificant: vam recuperar notícies de molts castells de nou, algun sense folre; també del tres de vuit aixecat per sota a diverses places, així com d’alguns pilars de vuit amb folre i manilles. N’hi ha moltes, de citacions, de les nostres troballes que podríem donar de places on es van fer aquests castells i pilars: Vila-franca, d’on vam aconseguir precisar que l’any de l’assoliment del pilar de vuit va ser el 1880; a Vilanova vam fer el mateix amb els castells de nou de les festes del ferrocarril, concretant-los en l’any 1878; el Catllar, d’on vam descobrir que, l’any 1881, s’hi va carregar el quatre de nou sense folre, que “cuando el «anchaneta» acababa de llegar a lo alto se derrumbó”; la Riera, l’Arboç, el Pont d’Armentera, Alcover, el Vendrell i molts altres pobles.

També ens vam interessar especialment pel fet casteller a les places de Tarrago-na i Barcelona, així com de la seva relació amb la Renaixença. També hem recu-perat importants notícies sobre el ball de valencians d’Arbeca i Tàrrega i d’altres sobre la moixiganga d’Igualada.

Volem expressar el nostre agraïment a Cossetània Edicions, que mitjançant l’amic periodista Xavier Brotons ha decidit fer aquesta edició dels meus treballs de recerca i estudi de la història castellera, la gran majoria dels quals van veure la llum a Foc Nou, revista de la Colla Joves Xiquets de Valls, i la resta al vilafranquí 3 de Vuit, les vallenques Cultura, Quaderns de Vilaniu i El Pati, el Butlletí Municipal de Torredembarra i L’Aleta de Reus, publicacions per a les quals també faig constar el meu agraïment. Així com a l’atent personal bibliotecari de l’Arxiu Mu-nicipal de Barcelona i de l’Hemeroteca de Caixa Tarragona, situats en ambdues ciutats, respectivament.

Finalment, també dono les gràcies a Fonxo Blanc, que, a l’aixopluc de la nos-tra amistat, apadrina, amb el seu mestratge, el naixement d’aquesta col·lecció de treballs castellers.


17

Els primErs cEnt anys documEntats

Abracen des de l’any 1770, en què se’ns revela un concurs de castells entre balls de valencians, fins al 1870, en què, acabada la primera època d’or del segle xix, està a punt de començar la tercera guerra carlina. Entremig dues notícies confirmen la categoria de l’Arboç com a plaça castellera; una abans de la referida època i l’altra durant. Vegem-ho.

any 1770

L’Arboç disposa d’una de les més antigues referències castelleres que, encara que en aquest cas no sigui de premsa, està investida de fiabilitat actuarial. La trobem en les conegudes Notes històriques de la Parroquia i Vila de l’Arboç, que contenen el testimoni de mossèn Gaietà Vilaplana sobre la festa d’inauguració de la Capella del Santíssim el 22 de gener de 1770, segons el qual els balls de valencians que hi van actuar eren: “el del Catllar, que féu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina, es reputà pel millor; el de la Riera, el del Vendrell i el de Santa Margarida i Monjos”.

Salvant la precedent notícia, les que seguiran són extretes de la premsa de Tarragona i Barcelona i relatives a les corresponents festes majors arbocenques, en honor dels sants Julià i Màrtirs, que fins a l’any l904 es van celebrar el primer cap de setmana de setembre; les actuacions castelleres començaven la tarda de la vigília i seguien el dia dels patrons i l’endemà.

any 1844

La més endarrerida que hem trobat refereix la festa que s’acabava de celebrar, de la qual precisa que va ser molt lluïda i que els balls que hi van actuar van ser els de «gigantes, el baile de S. Julián y el de Valencianos», destacant els balls públics i un magnífic castell de foc (El Faro del Francolí, 14 de setembre).

any 1866

El programa de la Festa Major, celebrada el dia 31, diu que “recorrerán las calles las danzas de los «chiquets de Valls»” (Diario de Barcelona, 29 d’agost).

L’històric Arboç casteller, segons la premsa (I)


18

Lluís Solsona i Llorens

Com es veu, la informació és molt escassa si tenim present la fama que alesho-res ja tenia aquesta plaça.

catEgoria arbocEnca En la sEgona època d’or

Acabada la tercera guerra carlina, comença la segona època d’or del segle xix, que per a l’Arboç va suposar vuit anys de màxima plenitud. En els tres primers se’ns evidencia l’encarnació del seu solatge en colla castellera. Es veu a continua-ció.

any 1876

Es programen els “Chiquets de Valls, que ejecutarán los aficionados de aquella villa” (Diario de Tarragona, 29 d’agost).

any 1877

També llegim en el programa que a les matinades del dia del patró “la compa-ñía de Xiquets compuesta por aficionados de esta población, con la maestría que les distingue, efectuará sus difíciles ejercicios” i que, després de descansar durant l’ofici, prosseguiran “levantando torres y castillos los Xiquets de que se ha habla-do” (Diario de Tarragona, 30 d’agost).

any 1878

Es diu que “la colla dels Xiquets levantará sus famosas torres” (Diario de Tarragona i La Imprenta, 30 d’agost).

Ara podrem comprovar fins a quin punt va arribar l’afecció a la Colla Nova de Valls durant els cinc anys següents.

any 1879

S’anuncia per la vigília (6 de setembre) la “llegada de los diestros que compo-nen la tan renombrada «Colla Nova de Xiquets de Valls», que levantarán frente a la Casa Capitular una de sus más atrevidas «Torres»”. I que el dia del patró, després de l’ofici, “la tan celebrada «Colla Nova de Xiquets» levantará sus famosas y arriesgadas «Torres y Castillos» con la agilidad y maestría que le es propia”. L’en-demà, també a la sortida d’ofici, havien de fer els “diestros «Xiquets» sus difíciles ejercicios” (El Principado, 4 de setembre, i La Opinión, 5 de setembre).

any 1880

També es programa (4, 5 i 6 de setembre) l’actuació de “la Colla Nova dels Xiquets de Valls” (Gaceta de Cataluña, 3 d’agost).


19

Geni casteller

any 1881

Llegim que, igual que els anys precedents, la vigília (3 de setembre), a l’arri-bada de la “renombrada Colla Nova dels Xiquets de Valls, empezarán sus difíci-les equilibrios levantando frente a la Casa consistorial una de sus más atrevidas torres”. I que el dia del patró al migdia “la celebrada Colla Nova dels Xiquets de Valls, levantará sus torres con la agilidad y aplomo que tantos aplausos les han valido”. I per a l’endemà, les mateixes actuacions (Diario de Tarragona, 30 d’agost; El Diluvio, 2 de setembre, i El Correo Catalán, 3 de setembre).

any 1882

No es van programar castells per a la Festa Major, solament es parla de “danzas y comparsas” i de les seves evolucions (Diario de Tarragona, 30 d’agost). Obser-vem que es va celebrar els dies 2, 3 i 4 de setembre, coincidint pràcticament amb la de Torredembarra, en la qual van actuar les dues colles vallenques (Diario de Tarragona, 2 de setembre).

any 1883

El gener de 1988 vam donar a conèixer, al número 470 de la vallenca revista Cultura, la notícia corresponent a la Festa Major d’aquest 1883, que diu: “Las «collas dels xiquets de Valls, vella y nova» lucharon en competencia resultando con ventaja la primera de estas. Se hicieron los «tres pilans de nou», los «quatre de nou», los «cinch de vuit» y lo «espadat de set»” (La Opinión, 6 de setembre). No acaba aquí la valoració històrica d’aquest text, ja que disposem d’una altra versió, total-ment compatible, que ens dóna el Pep de Janillo en una coneguda entrevista que va publicar la revista Catalunya de Buenos Aires l’any 1936; en un paràgraf diu:

Recordo que una vegada, a l’Arboç, l’alcalde era contrari de la nostra colla, i quan havíem començat a aixecar el “ tres de nou” va fer parar les gralles. Ens fou molt dificultós pujar i baixar el castell sense caure. El mateix va fer després amb el “qua-tre de nou”; però, així i tot vam sortir-ne.

Creiem que es tracta de la mateixa actuació, ja que totes les referències que ens dóna el Pep són precisament d’aquesta segona època d’or del segle xix (la que comença quan s’acaba la tercera guerra carlina, o sigui, l’any 1876) i ja veieu que, durant aquests anys, fins al 1883, només aquest any va actuar en la Festa Major de l’Arboç la Colla Vella de Valls, i els anys 1884 i 1885 van ésser anys de còlera. A més, per la seva edat i pel nivell casteller dels dos o tres anys que van precedir la referida guerra carlina, el Pep no podia recordar que s’hi hagués fet cap actuació castellera d’aquell nivell.


articles de recerca històrica castellerabar a les notícies més reculades de contractacions de...

Documents