Número 67 / Gener - Febrer 2015

L’ictus, què és i com reaccionar a temps

Càncer, 12 maneres de reduir el seu risc

Donar sang, un petit esforç que salva vides

Consells davantels refredats comuns

Arriba l’hivern, arriben els mocs!

La revista Fer Salut va veure la llum el juliol del 2002 amb l’ob-jectiu de ser un instrument de comunicació i educació sani-tària per als usuaris de les Entitats de Base Associativa, les EBA. Des de l’edició del primer exemplar en paper, els cen-tres hem treballat conjuntament per tirar endavant aquest projecte, conscients que els Centres d’Atenció Primària som la porta d’entrada de la població al nostre sistema sanitari.

Aquesta iniciativa neix dels mateixos professionals dels Equips d’Atenció Primària autogestionats, que, agrupats sota el paraigua de l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA), ens devem a la salut dels nos-tres ciutadans. Som entitats proveïdores del Servei Cata-là de la Salut (CatSalut) i sentim el deure d’oferir serveis de qualitat i informació útil i veraç per a tots els usuaris que desitgin involucrar-se en la cura de la pròpia salut.

Avui inaugurem una nova etapa del Fer Salut. Una etapa de canvi. Un canvi en positiu, per millorar. Us

oferim un Fer Salut renovat, adaptat als nous temps: el Fer Salut digital. Des d’ara, també en la distància hi

som presents. A través de la xarxa podeu descarregar-vos els dar-rers exemplars de la revista o consultar els articles des de qualsevol dispositiu mòbil. El Fer Salut ja pot ser la vostra eina de consulta per prevenir malalties, per millorar la vostra actitud vers la salut.

Emprenem aquest camí amb il.lusió i entusiasme. Des de les dotze entitats que integrem ACEBA, fem una aposta ferma per la revista com a mitjà de divulgació en salut proper al nostre entorn i a la ve-gada oberts al món, a través de les noves tecnologies. Seguirem mi-llorant per oferir-vos cada dia nous i millors continguts, atendre les vostres peticions i ser un referent informatiu en l’àmbit de l’Atenció Primària, en Pediatria, en Odontologia i en Atenció a la Drogodepen-dència. Sempre al vostre abast.

El més sincer agraïment i felicitació a tots els professionals dels nos-tres centres que fan possible que, cada dos mesos puguem gaudir de nous articles i informació d’interès en actualitat sanitària.

Nous horitzons amb salut

FER SALUT, la revista del teu centre de salut ;)Tal com ens mostra la icona que acompanya la nova cap-çalera de la revista ;) som pro-pers, amigables, entenedors, i proactius en salut. Volem aju-dar-te a sentir-te bé, a portar una vida saludable i equilibra-da. Volem ajudar-te a conèixer tot allò que pots fer per a tu i per la teva salut. Perquè cre-iem en la importància de FER SALUT... Fer Salut és la clau!

Joan Maria Aranalde FortóPresident ACEBA

Editorial2 www.fersalut.org

Sumariwww.fersalut.org 3

Arriba l’hivern, arriben els mocsEn els mesos freds, és nor-mal que els més petits es refredin, tinguin febre, tos i mocs molt sovint. T’ex-pliquem perquè i et donem consells i recomanacions a tenir en compte.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMaria Josep Guinovart. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecAnna Cladera. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutRaúl Yuste. Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)Pablo Ercoli. Pediatria dels Pirineus

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Marc Ibars. President de la Federació Catala-na de Donants de Sang

ATENCIÓ AL LECTORlectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni total ni parcialment sense el consentiment de l’editor.

2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la mi-llor comunicació sanitària.

Càncer? No, gràciesAlguns càncers es podrien evitar si s’adopten hàbits de vida saludable. El nou Codi Europeu contra el càncer estableix 12 mesures pre-ventives per disminuir el seu risc. Pren nota!

Codi ictus: perquè el temps importa!Tots hauríem de saber reco-nèixer un ictus. El Departa-ment de Salut ha posat en marxa un sistema que per-met la ràpida identificació, notificació i trasllat urgent dels pacients.

Gotes de vidaEl President de la Federa-ció Catalana de Donants de Sang, Marc Ibars, ens explica la importància de donar sang. Darrere aquest gest hi ha la salut i la vida d’altres perso-nes. Fes-te donant!

Pàg 4 - 7

Pàg 10 - 13

Pàg 8 - 9

Pàg 14 - 15

Nens

Família

Gent gran

Salut

Nenswww.fersalut.org4

Doctor, un altre cop el nen amb mocs!“Molts pares dediquen considerable temps, diners i energies a lluitar contra els mocs. És una batalla perduda. Els nens tenen mocs. Molts. De diversos colors. Per alguna cosa els anomenen “mocosos”

Dr. Carlos Gonzalez

Nenswww.fersalut.org 5

Arriba l’hivern... arriben els mocs!Arran de la creixent deman-da a la consulta pediàtrica en els mesos freds i per suggeri-ment de molts pares preocu-pats, intentarem aclarir per quin motiu els nens petits es posen malalts tan sovint i què és el que considerem normal al respecte.

En néixer, els nadons tenen defenses “prestades” per la mare que són molt útils fins als sis mesos de vida apro-ximadament. Però a mesura que es van fent grans aquestes defenses desapareixen i com llibres en blanc, han d’experi-mentar moltes infeccions per

crear el seu propi “exèrcit de defenses”. És més, sempre s’ha dit que els nens creixen d’es-tirades amb la febre i, encara que això no és cert, reflecteix el sentiment dels pares que veuen passar febre darrera de febre. També cal recordar que els avis anomenen als nens mocosos i les àvies mai s’obli-den de posar mocadors en les butxaques.

Des de la pediatria això és una cosa que sempre mirem a la consulta, que aquestes infec-cions, acompanyades la ma-joria de febre, no siguin massa en quantitat i “qualitat”.

Si el meu fill té febre i mocs, quan he de consultar el pediatre?

En menors de quatre mesos i lactants més grans que tinguin dificultat per respirar, per men-jar o altres símptomes associats, cal consultar sempre el pediatre.

Nens en edat escolar, i que no presentin cap altre símptoma dels esmentats, es podria espe-rar de 48 a 72 hores de febre i mocs abans de consultar.

Tractament simptomàtic del refredat comú i la tos en infantsEn nens i nenes amb refredat comú i tos no s’haurien d’utilit-zar de forma rutinària fàrmacs per al seu tractament simpto-màtic, llevat que tinguin altres malalties que ho requereixin.

Nenswww.fersalut.org6

El refredat és comúL’any 2011, la revista Anales de Pediatría publicà el “Do-cumento de consenso sobre el diagnóstico diferencial y el abordaje terapéutico de la fie-bre recurrente” realitzat per especialistes reumatòlegs i in-fectòlegs, d’on us hem recollit un paràgraf interessant:

“De una manera sencilla y práctica, cuando un niño se presenta en la consulta rela-tando procesos repetidos de fiebre, debemos evaluarlo de una manera global, intentando descartar las diferentes posibi-lidades diagnósticas. En primer lugar, y como causa más fre-cuente, se deben descartar pro-cesos virales autolimitados de repetición. Es importante por

tanto, conocer la normalidad y la frecuencia de los procesos infecciosos en la infancia, que pueden llegar en la primera infancia hasta 12 al año, la mayoría en los meses fríos.”

En conclusió, durant l’hivern, poc abans i poc després tam-bé, en nens que són sans, que acudeixen a l’escola, veiem repetits processos infeccio-sos, la majoria d’ells vírics, a la consulta.

Com a mesures preventives cal realitzar sempre:

1. Un bon rentat de mans.

2. Mantenir el calendari de vacunació al dia.

3. Si estan malalts, no portar-los a l’escola.

4. Treure els mocs amb mocador de paper o sèrum en els més petits.

5. Reclinar el matalàs perquè dormin amb el cap més alt que els peus.

Per acabar, encara que sembli que l’hivern ja ha portat el pitjor, la part im-portant de l’epidèmia de la

grip encara està per arri-bar i aquest any esperem

el pic màxim per a mit-jans de febrer, així que

paciència amb els “mocosos”...

El pediatre entén que pot ser normal...

Segons aquest treball, per exem-ple, podrien ser normals sense que hi hagi cap problema immu-nològic en el nen/a:

Fins a 6-8 otitis mitjanes agudes en un any.

Una pneumònia (confirmada radiològicament) en un any.

Un episodi de sinusitis en un any.

Un episodi de meningitis o altres infeccions greus.

1

2

3

4

A la primera infància és normal que es pateixin fins a 12 processos infecciosos a l’any

Nenswww.fersalut.org 7

Quan els més petits es refreden el més habitual és que tinguin mocs i el nas tapat.

Donat que els nadons no sa-ben respirar per la boca, la congestió nasal els dificulta poder respirar i/o menjar i pot interferir a la lactància. En aquests casos, pot ser molt ne-cessari realitzar rentats nasals per alleugerir la mucositat.

El rentat nasal es tracta d’in-troduir sèrum fisiològic amb molta cura pels orificis del nas per ajudar a fluïdificar, netejar i arrossegar la mucositat.

Es poden realitzar com a mà-xim 4 rentats nasals al dia, abans dels menjars. Fer-ne més podria causar irritació i produir més quantitat de mocs.

Si el moc es veu en la fossa na-sal, es pot agafar amb la pera, realitzant pressió negativa. També existeixen aspiradors nasals que compleixen la ma-teixa funció.

Se sap que la llet no produeix mocs i no s’ha demostrat que l’ús dels humidificadors apor-tin major benefici, tot i que es poden utilitzar a la nit, però no durant totes les hores de son.

1. Preparar el material neces-sari abans de començar: xeringa de 2 ml i sèrum fi-siològic.

2. Tenir ben estirat al nen so-bre una superfície que us sigui còmode d’altura, el canviador o el llit.

3. Agafar-li el cap i posar-lo de costat.

4. Posar 1 ml de sèrum per l’orifici nasal que ens que-da mirant al sostre. Esperar uns segons i repetir la ma-teixa maniobra amb l’altre forat, girant el cap a l’altre costat.

5. Incorporar al bebè i netejar amb un mocador el sèrum o els mocs que surtin pel nas.

Com fer un rentat nasal

Un consell:Intentar que no vagin a les escoles bressol, que són un important mitjà de cultiu viral. Tot i que la realitat de vegades ho dificulta molt, ja que cal treballar. Per això us recomanem posar a la balança cost/benefici: hi ha avis, parents o amics que puguin ajudar?

Dr. Pablo Javier ErcoliPediatria dels Pirineus

Servei de Pediatria Fundació Sant Hospital La Seu d´Urgell

www.pediatriadelspirineus.org

Gent granwww.fersalut.org8

Codi Ictus:perquè el temps importa!L’Ictus és una interrupció brusca de la circulació de la sang al cervell, cosa que provoca que les cèl·lules cerebrals d’una part del cervell morin. Si iniciem el tractament al més aviat possible, el pronòstic millora moltíssim.L’ictus (que rep altres noms com accident vascular cere-bral, atac de feridura o infart cerebral) és la lesió produïda quan una part del cervell dei-xa de rebre sang de manera

brusca perquè s’obstrueix o trenca una artèria. Quan part del cervell no rep sang, les neurones pateixen i poden morir deixant de fer la seva funció.

Si els símptomes només duren uns minuts i es recuperen sols, parlarem d’Accident isquèmic o Ictus transitori. En aques-tes situacions la lesió ha estat temporal, però cal consultar

Gent granwww.fersalut.org 9

amb el metge per esbrinar quin pot haver estat el motiu de la mateixa i poder preveure altres episodis més greus.

La principal causa està relacio-nada amb l’edat i tot el que se li associa, i també pot haver-hi algun component genètic. Amb tot hi ha factors de risc com la hipertensió, el coles-terol, la diabetis, l’obesitat, el tabaquisme, l’alcohol o el se-dentarisme que es poden mo-dificar amb hàbits saludables i seguiment mèdic si s’escau.

Els ictus poden produir dife-rents graus de discapacitat en funció de la part del cervell afectada. Si no es rep el trac-tament a temps, caldrà fer re-habilitació, perquè pot ser una causa important de discapaci-tat, sobretot entre les persones més grans. Però en menors de 65 anys, 1 de cada 4 pacients pot tenir greus seqüeles.

En els darrers anys han aparegut diversos tractaments que, si es fan servir en les primeres hores d’evolució de la malaltia, poden reduir les seqüeles. Això és molt important perquè com menys temps passa entre el moment de l’ictus, en què es “talla” la circulació sanguínia, i l’inici del tractament, en què es recupera la circulació, més augmenta el nombre de neurones capaces de recuperar-se.

Podeu consultar el Full d’infor-mació per a pacients que parla de l’ictus a la pàgina web de la Societat Catalana de Medicina de Família.

Recomanacions per aconseguir un estil de vida saludable, que re-dueixi el risc vascular:

•Alimentació sana i equilibrada. •Exercici físic.•Deixar de fumar.

Donat que es tracta d’una ma-laltia potencialment molt greu i incapacitant, però amb un tracta-ment efectiu si es fa servir a les primeres hores, el Departament de Salut ha posat en marxa el CODI ICTUS. Aquest és un sistema que permet la ràpida identificació, notificació i trasllat dels pacients amb ictus als serveis d’urgències adequats pel seu tractament, amb l’objectiu que l’atenció al malalt es realitzi amb la major celeritat pos-

sible per a evitar la progressió de la malaltia i les seves seqüeles.

Com el temps compta, tots hem de saber reconèixer un Ictus:

Debilitat facial: un costat de la cara no es mou tan bé com l’altre costat quan es somriu o s’ense-nyen les dents.

Caiguda del braç: un braç no es mou o cau en comparació amb l’altre braç quan s’alcen els dos braços.

Trastorn del llenguatge: el pa-cient emet paraules no ben pro-nunciades, utilitza paraules ina-propiades o no pot parlar.

Cal confirmar un o més d’aquests tres signes i només cal trucar al 061 o al 112 i els serveis sani-taris activaran el Codi Ictus per traslladar als malalts al centre hospitalari de referència on li puguin donar al més aviat possi-ble el tractament indicat segons cada pacient.

Dra. Rosario JiménezMetgessa de família

CAP Vallcarca - Sant Gervasi

10Família

www.fersalut.org

Càncer?no, gràcies.12 maneres de reduir el seu riscEl càncer és una de les principals causes de mort a tot el món. Amb uns hàbits de vida saludables podem prevenir el seu risc.

11www.fersalut.orgFamília

Què és i per què es produeix?Qualsevol òrgan del cos humà té la possibilitat de desenvolu-par càncer. Es caracteritza pel creixement descontrolat d’un grup de cèl.lules que tenen la capacitat de dividir-se dins l’òrgan on s’han originat. Quan aquest creixement és massa descontrolat, pot estrende’s a altres òrgans; això és el que anomenem metàstasi.

Aquesta malaltia, de la qual es celebra el seu dia mundial el 4 de febrer, és una de les princi-pals causes de mortalitat a tot

el món, i malgrat que els aven-ços en el seu diagnòstic precoç i tractament estan permetent augmentar la supervivència, es preveu que el nombre total de casos segueixi augmentant. Tot i que pot haver-hi una predispo-sició hereditària al càncer, exis-teixen diversos factors de risc externs que afavoreixen la seva aparició i que es poden contro-lar, com el consum de tabac i alcohol, la dieta, l’activitat física i l’exposició al sol.

Alguns càncers es podrien evitar

si s’adopten hàbits de vida salu-dable. La prevenció és determi-nant per disminuir o eliminar els factors de risc d’aquesta malal-tia. Conèixer els principals hàbits nocius i millorar la qualitat de vida està a les nostres mans.

7 de cada 10 càncers es podrien evitar millorant hàbits de vida poc saludables

El Departament de Salut reco-mana que es consulti al metge en cas de:

• Aparició d’un bony o nòdul.• Dolor persistent en el

temps.• Una ferida o úlcera que no

cicatritza (incloses les úlce-res de la boca).

• Una taca o piga en la pell que canvia de color, mida i/o forma.

• Una lesió en la pell que ha aparegut recentment i segueix creixent.

• Sagnat o hemorràgies sense causa aparent.

• Tos i/o afonia persistent.• Canvis en els hàbits urinaris

i/o intestinals.• Pèrdua de pes no justifi-

cada.

Símptomes d’alarma

Els 5 càncers més freqüentsHomes

Dones

Pròstata 21,3%

Pulmó 15,1%

Còlon i recte 15,0%Bufeta de l’orina 11,2%

Cavitat oral i faringe 3,9%

Resta 33,5%

Mama 28,6%

Còlon i recte 15,3%

Coll d’úter 5,4%

Limfomes no Hodgkin 3,7%

Pulmó 3,9%

Resta 43,1%

Font: Incidència del càncer a Catalunya (2003-2007) www.gencat.cat

12Família

www.fersalut.org

La clau: Un estil de vida més saludableAmb uns hàbits de vida més saludables es podrien evi-tar més del 30% dels càncers. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) acaba de publicar el nou Codi Europeu contra el càncer on s’estableix 12 ma-neres d’adoptar estils de vida més saludables i millorar així la seva prevenció.

1.- No fumis ni consumeixis cap tipus de tabac.

El tabac és la principal causa de càncer de pulmó. Si ets fu-mador, deixa-ho al més aviat possible. Si no pots deixar de

fumar, mai fumis en pre-sència de no fuma-

dors.

2.- Viu en espais lliures de fum, sobretot davant dels infants.

Cal evitar l’exposició al fum de tabac, preservant la teva llar i lloc de treball lliures de fum.

3.- Evita l’obesitat.

L’excés de pes està relacionat amb alguns tipus de càncer com el de còlon, mama (des-prés de la menopausa), úter, ronyó i esòfag. El principal tractament en cas de sobre-pès és modificar l’estil de vida, principalment pel que fa a la dieta i l’exercici.

4.- Realitza alguna activitat física.

És recomanable rea-litzar almenys mitja hora diària d’activitat d’intensitat modera-da i limitar el temps que passes assegut. Aquest factor redueix el risc de patir càn-cer de còlon, mama, úter i pròstata.

5.- Mantingues una dieta equilibrada.

Augmenta el consum de frui-tes, verdures, hortalisses, cere-als integrals i llegums, aliments rics en vitamines i minerals que tenen un efecte protector en-front de determinats càncers.

Cal limitar els aliments alts en calories (rics en sucre o grassa), les begudes ensucrades, la carn vermella i els aliments amb alt contingut de sal.

6.- Modera el consum d’al-cohol.

Aquest afecta el càncer de la cavitat oral, faringe, larin-ge, esòfag, fetge, colorectal i mama. No consumir-ho és mi-llor però si beus alcohol, limita el consum a un màxim de dues consumicions o uni-tats diàries si ets home o a una si ets dona.

13www.fersalut.orgFamília

7.- Evita l’excés de sol.

Especialment en nens i adoles-cents. És la causa principal del càncer de pell. Utilitza sempre protecció solar i evita prendre’l a les hores de major intensitat, entre les 12 i les 16 hores.

8.- Protegeix-te enfront de substàncies que causin càncer.

En el lloc de treball, assegura’t de complir totes les normes de protecció, consells de salut i seguretat per prevenir l’expo-sició a agents cancerígens.

9.- Participa en els progra-mes de vacunació.

Vacuna al teu fill contra l’hepa-

titis B i el virus del Papil.loma humà per a les nenes, d’acord al calendari vacunal.

10.- Participa en progra-mes de detecció precoç del càncer.

El Departament de Salut té actius els programes de càn-cer de mama i de coll d’úter. Hi ha un programa pilot de detecció precoç de càncer de còlon en alguns territoris.

11.- Si ets dona: millor la lactància materna i limitar l’ús de la TSH.

L’alletament matern redu-eix el risc de càncer de la mare. En el cas de la terà-pia de substitució hormo-

nal (TSH), que s’ha emprat per allargar la menstruació i protegir els ossos, sota un bon control mèdic continua essent una alternativa a te-nir present.

12.- Esbrina si tens nivells alts de radó a la llar.

El radó és un gas noble radi-oactiu que es troba de ma-nera natural en les roques, i també en alguns materials de construcció. Hi ha estu-dis, sobretot nord-ameri-cans, que l’han relacionat amb determinats càncers.

Al nostre territori no és un problema important, però caldrà seguir els esdeveni-ments en aquest aspecte.

Salutwww.fersalut.org14

Gotes de vidaCada any, centenars de per-sones salven la vida i milers d’altres recuperen la salut gràcies a les donacions. Tots els hospitals de Catalunya di-àriament necessiten sang per atendre els seus malalts i, ara per ara, l’única font d’obten-ció és a través de les donaci-ons altruistes de les persones, un acte de solidaritat, respon-sabilitat i generositat.

A través de maratons de re-collida de sang, programes educatius a les escoles, par-ticipació en actes culturals

i tradicionals, presència en els centres de salut, comuni-cació a través d’internet i les xarxes socials... la Federació Catalana de Donants de Sang està present arreu del terri-tori per promoure les dona-cions de sang.

Per sumar esforços, l’Asso-ciació d’EBAs de Catalunya col.labora activament amb la Federació per ajudar a incre-mentar les reserves de sang, organitzant campanyes de di-fusió i de recollida de sang al llarg de tot l’any.

• Cada dia fan falta 1.000 bosses de sang per cobrir les necessitats.

• 1 de cada 10 persones que entren a un hospital necessi-ten sang.

• Amb cada donació, ajudes fins a 3 malalts diferents.

• Donar és un acte senzill, gens dolorós i no comporta cap risc.

• Pot donar sang qualsevol per-sona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos.

Banc de Sang i Teixits a més també gestiona el Banc de Cordó Umbilical i el Banc de Llet Materna. Des d’aquest estiu, L’EBA Centelles disposa d’un

banc de llet materna per a totes les mares osonenques que vulguin ser donants.

www.ebacentelles.cat

Sabies que...?

Destaquem

Salutwww.fersalut.org 15

“Un esforç mínim que permet a qui ho rep poder seguir vivint”

Entrevista a Marc Ibars i BadiaPresident de la Federació Catalana de Donants de Sang

1- Per què m’hauria de fer donant de sang?

Perquè la donació de sang és imprescindible pel funciona-ment sanitari d’un país que té una qualitat assistencial de les més avançades del món. Perquè parlar de donació és parlar de solidaritat dels que tenen salut amb els que estan malalts, és parlar d’altruisme i d’un deure social. Darrere està ni més ni menys que la salut d’una altra persona, la vida d’un ésser humà. És un esforç mínim que permet a qui ho rep poder seguir endavant i seguir vivint.

2- Com s’arriba a tota la població?

Mitjançant campanyes de pro-moció a tots els municipis, on s’arriba al 98,5% de la població de Catalunya. Quan el Banc de Sang programa una extracció a un municipi, els delegats de l’Associació ho promouen a tots els àmbits locals, institucions, mitjans de comunicació, esco-les o associacions socials.

3- El model català de donació és un referent... Per què?

El 2010 l’OMS (Organització

Mundial de la Salut) va decla-rar Barcelona ciutat de refe-rència a tot el món de la dona-ció de sang per:

•L’avantatge diferencial del sistema català de captació i gestió de donants, represen-tant el vessant més social de la donació.

•L’impuls de l’associacionis-me i el voluntariat. A Catalu-nya hi ha 36 Associacions Co-marcals de Donants de Sang legalment constituïdes que compten amb quasi 900 de-legats repartits per 590 mu-nicipis on el Banc de Sang i Teixits fa extraccions de sang.

•La promoció de campanyes que defugen l’emotivitat i subratllen la necessitat de do-nar sang.

4- Quins reptes de futur es plantegen?

Els reptes són importants i els dirigim directament als joves, la donació d’aquests assegurarà la donació del futur. Els joves uti-litzen sense por les innovacions i recursos digitals. Es mobilitzen més en l’àmbit de les xarxes socials i els contactes digitals. La donació no forma part de la

seva agenda, per això hem es-tructurat la nostra estratègia en 3 pilars fonamentals:

•Activisme juvenil mitjançant la cultura, l’oci i els valors sota el paraigua «Catalunya té sang».

•Divulgació científica a les es-coles i a les universitats, que inclou un projecte educatiu «Cicle de sang».

•Dinamisme digital per pro-moure la donació de sang entre els joves a través de les xarxes socials.

5- Arran del conveni de col·laboració amb ACEbA, quines activitats per fomentar la donació s’han portat a terme?

ACEBA col.labora amb nosaltres ajudant-nos a promocionar la donació dins del seu àmbit sa-nitari. La gent que visita els seus centres està més sensibilitzada pel moment en què es troben. Voldria aprofitar per agrair-los, a través de “FER SALUT”, aquesta important col.laboració.

www.donantsdesang.catwww.donarsang.gencat.cat

Donar sang és més fàcil gràcies a les noves tecnologies. Connecta’t!

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

eap sardenya