APROXIMACIÓ A LA DIVERSITAT D’OCELLS

DEL PARC AGRARI DE SABADELL

Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura, ADENC

Novembre 2009

2

3

ÍNDEX

1. Introducció………………………………………………………….....………… pàg. 5

2. Metodologia

2.1.- Àrea d’estudi........................................................................pàg. 9

2.2.- Material i mètodes de camp................................................pàg. 11

3. Resultats

3.1.- Principals comunitats ornítiques del Parc Agrari de

Sabadell.......................................................................................pàg. 15

3.2.-La diversitat d’ornitofauna present al Parc Agrari de Sabadell:

fenologia, ús d’hàbitat, distribució local, estatus i recomanacions per a

la seva conservació......................................................................pàg. 23

4. Discussió dels resultats i propostes de gestió

4.1. Propostes de gestió encarades a la millora de les poblacions

d’espècies d’aus prioritàries......................................................pàg. 171

4.2. Discussió i propostes de gestió encarades a la conservació d’altres

espècies d’ocells........................................................................pàg. 181

5. Bibliografia.......................................................................................pàg. 185

ANNEX 1. Llistat d’espècies d’ocells detectades al Parc agrari de

Sabadell...............................................................................................pàg. 187

ANNEX 2. Llistat d’altres vertebrats detectats al Parc Agrari de

Sabadell...............................................................................................pàg. 191

4

5

1. INTRODUCCIÓ

El següent treball respon a l'encàrrec de l'Ajuntament de Sabadell a l'ADENC de

continuar amb la catalogació de la biodiversitat del Parc Agrari de Sabadell. L’any 2008

es va començar l’estudi dels valors biològics i ecològics d’aquest espai a través d’un

treball inicial titulat 'Diagnosi de les formacions vegetals del Parc Agrari de Sabadell’.

Enguany l’ADENC s’ha encarregat de fer una aproximació a la diversitat ornítica

d’aquest espai a través de la catalogació de les diferents espècies d'ocells que hi són

presents al llarg de l’any. Igual que l'anterior treball, respon a les mesures enunciades

al Pla Director del Parc Agrari de Sabadell per al desenvolupament de l’espai, en

concret a la 11.3, fer un seguiment respecte els principals bioindicadors del sistema

natural, i a la 1.4.3, establir un programa de seguiment de la qualitat ambiental del

Parc Agrari establint indicadors de qualitat (aigua, sòl i bioindicadors).

Durant l’any 2009 s’han catalogat totes les espècies d'ocells detectades al parc durant

aquest període, i les seves característiques ecològiques, prestant especial atenció a la

seva fenologia (és a dir, a quines èpoques de l’any els podem trobar i si nidifiquen a la

zona o no), així com també les seves característiques d’ús d’hàbitat (és a dir, quins

hàbitats ocupen les diferents espècies).

La diversitat ornitofaunísitica és reflex de la variabilitat d'hàbitats que hi ha, per tant,

podrem fer una aproximació de la relació entre els hàbitats i la diversitat d’ocells.

Segons l’estudi del 2008, el Parc Agrari conté una gran diversitat de formacions

vegetals, i per això s’espera trobar també una gran diversitat d’ocells, entenent, en

aquest cas, la diversitat com la riquesa d’espècies d’ocells. Això reflexa la potencialitat

biològica de la plana del Vallès, que tot i estar patint una contínua pèrdua de territori

(lamentablement, en molts casos progressiva i inexorable) encara manté una gran

riquesa d’espècies, tant de de fauna com de flora.

En una perspectiva més amplia, cal considerar el present treball com una visió puntual

d'una zona de la nostra comarca, fins i tot del principat. Per tal de realitzar el treball i

contrastar els resultats obtinguts, hem considerat com a informació general altres

estudis que tracten tant de Catalunya com del Vallès, no només com a font de consulta

sinó també com a comparativa entre l’ornitofauna que hem tractat i la present a una

6

escala més gran, com pot ser el principat. Aquests estudis considerats han estat

principalment dos:

− Atles dels Ocells nidificants a Catalunya 1999-2002 (Estrada et al 2004), obra

fonamental pel coneixement de l'avifauna catalana, resultat de tres anys de

seguiment a gran escala per tots els biòtops de la geografia del principat i al mateix

temps obra de referència a escala fins i tot mundial, per la seva bona execució i

fiabilitat

− Els ocells del Vallès Oriental '(Ribes, 2000), obra d'àmbit més local però igualment

de referència pel present treball. Tot i tractar només de la parc oriental del Vallès,

les dades referents a la plana són plenament comparables a les del nostre treball.

Així doncs, el treball aquí presentat té com a objectiu principal fer una aproximació al

coneixement de les comunitats d’ocells del Parc Agrari de Sabadell a partir de l’estudi

de la seva diversitat ornítica. Concretament, el treball té els següents objectius: per

una banda, catalogar la diversitat d’ornitofauna (riquesa d’espècies) present al Parc

Agrari de Sabadell, la seva preferència pels diferents hàbitats.

• Proposar millores del tipus de gestió amb la intenció d’augmentar la

biodiversitat de l’espai i la gestió adequada d’espècies d’aus en situacions

vulnerables o crítiques.

• Aprofundir en la importància de les zones agrícoles per les aus de la plana del

Vallès.

Volem deixar pal.lès que pels recursos que s’ha disposat en fer aquest treball no s’ha

pogut realitzar un estudi en profunditat sobre la diversitat ornítica del Parc Agrari de

Sabadell, sinó tan sols una primera aproximació a la riquesa d’espècies d’ocells que hi

són presents amb un caire més aviat descriptiu. Amb la intenció que es pugui disposar

d’informació fiable de les espècies que trobem a la zona així com també de les seves

característiques biològiques bàsiques (principals èpoques i llocs on es pot trobar, i una

aproximació a l’abundància i importància de conservació de l’espècie) per tal que els

7

gestors de l’espai puguin prendre decisions amb més certesa pel que fa a la

conservació de la diversitat ornítica del Parc Agrari de Sabadell.

8

9

2. METODOLOGIA

2.1.-Àrea d’estudi

El Parc Agrari de Sabadell, geogràficament, està plenament integrat a la plana

vallesana, i com a tal és una bona mostra del que podem trobar en aquest mosaic

ecosistèmic.

L’àrea d’estudi ha estat tot el Parc Agrari de Sabadell, i s’han realitzat els diferents

censos en diferents tipus de formacions vegetals, seguint la classificació de Palau

(2008) (Figura 1). Palau (2008) va descriure 39 tipus diferents d’usos del sòl l’àrea

d’estudi. En aquest treball, s’han considerat finalment en nou categories (les més

representatives per la seva abundància en l’àrea d’estudi) bàsicament per evitar

tesel.les de vegetació massa petites com per a poder-hi realitzar censos d’aus amb una

metodologia adequada, i són les següents:

- conreus de cereal amb marge

- conreus de cereal sense marge

- camps en guaret o abandonats

- pineda

- alzinar litoral

- brolla

- erm

- bosc de ribera

- estructura urbana laxa

10

Figura 1. Mapa on s’observa, amb diferents colors, els diferents tipus de formacions

vegetals del Parc agrari de Sabadell (font: Palau (2008)).

500 0 2500 m

N

Tipus de vegetació

Albereda

Alzinar litoral

Autopistes i autovies

Avellanosa, de plantació

Bardissa d'esbarzer

Bosc de ribera amb roures i oms

Bosc mixt de pi i alzina

Brolla litoral silicícola d'estepes i bruc boal, amb pi blanc

Canyar

Carreteres asfaltades

Complex de vivers - hivernacles, habitatges i horts

Complex ferroviari

Conreu de ferratgeres amb arvenses

Conreus arboris de secà

Conreus arboris de secà abandonats

Conreus de nova creació

Conreus herbacis de secà

Conreus herbacis de secà abandonats

Edificació aïllada

Erm amb gramínies

Erm amb ruderals

Estructura urbana laxa

Garriga

Gatelleda

Ginestar

Gramenet

Hivernacles

Horts

Horts familiars - marginals

Instal·lacions esportives i d'esbarjo

Marge agrícola amb arbres

Marge agrícola amb arç blanc

Marge agrícola amb fruiters

Marge agrícola amb oms

Marge amb vegetació herbàcia o de bardissa

Omeda, amb mill gruà, amb heura

Pineda de pi blanc, amb brolla

Pollancreda

Roureda

Vegetació helòfita

Vinya

Viver

Zones industrials

Zones verdes urbanes

11

2.2.- Material i mètodes de camp

Per la realització del treball s'han realitzat dos tipus de sortides: diürnes i nocturnes. A

les primeres s'ha recorregut una secció del Parc Agrari durant un matí, des de la

sortida del sol fins al migdia (o fins a mig matí a l'estiu) fent cada cop unes 6 hores de

feina de camp. Durant cada una d'aquestes sortides s'han utilitzat el mètode del cens

directe, més efectiu per les espècies més escasses. Amb aquestes visites s'ha cobert la

superfície total del parc dos cops cada estació de l'any.

Les sortides nocturnes s'han realitzat només durant l'època nupcial de les diferents

espècies nidificants potencials: al gener-febrer pel mussol banyut i el gamarús, i a

l'abril-maig-juny per les espècies migradores i en general de reproducció més tardana,

com el mussol comú, l'òliba, el xot, l'enganyapastors i el siboc. En aquest cas, s'han fet

sortides des de la posta del sol fins 2-3 hores més tard, hora de màxima activitat per la

majoria de les espècies, cobrint al gener-febrer només la part boscosa del parc i més

endavant el parc en la seva totalitat. En aquestes sortides nocturnes s'ha emprat el

cens directe, ja que tractant-se en tots els casos d'espècies escasses es poden

individualitzar els individus detectats.

Durant tots els censos s'han considerat totes les espècies d'ocells vistes o escoltades, i

si ha estat possible, també s’han anotat algunes característiques del seu

comportament, és a dir, actitud nupcial i/o territorial (mascles cantant o defensant

territori) o be migratòria (ocells en vol molt directe o coronat pels rapinyaires, en

l'època adequada). En el cas de l'actitud nupcial, s'han classificat totes les espècies que

l'han presentada en quatre categories, les mateixes que utilitza l'Atles dels ocells

nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada 2004):

− Estival no reproductor: en el cas d'ocells migrants o bé estivals vistos a la zona

però que de ben segur no hi nidifiquen, bàsicament per manca d'hàbitat.

− Reproductor possible: en el cas d'espècies d'ocells detectats en l'època i hàbitat

adequat.

− Reproductor probable: en el cas que es detectin mascles cantant amb persistència,

ocells defensant territori, festeig, còpules i construcció de niu (originàriament en

aquesta categoria s'hi inclou la captura d'individus amb placa incubatriu, observable

només en captura per anellament, que no hem realitzat durant el treball).

12

− Reproductor segur: en el cas que s'observi comportament de distracció de

predadors, nius amb signes d'ús recent, pollets, juvenils amb vol inexpert, adults

covant, nius amb ous o ocells portant becada o sacs fecals.

Cal esmentar que aquestes darreres categories es poden considerar properes, ja que

alguns ocells que de ben segur nidifiquen no han pogut quedar classificats com a tals,

per la seva actitud discreta, per ser poc comuns o per l'inacessibilitat dels seus

territoris o niu.

A més de les categories anteriors, també s'han fet servir altres categoritzacions que no

tenen a veure amb l'estatus reproductor, sinó amb l’estacionalitat de la seva presència

a l’àrea d’estudi: els ocells residents (els que hi romanen tot l'any), els ocells

hivernants (els que passen tot o bona part de l'hivern a la zona) i els ocells migradors

(els que apareixen només com a visitant de pas a la zona, mentre viatgen entre la

zona de nidificació i la d'hivernació, o bé pels que a més d'estar a alguna de les

anteriors, també presenten un número sensible d'efectius que estan de pas a la zona).

Per últim cal esmentar que al treball també s’hi ha considerat diverses espècies d'ocells

que, tot i no haver aparegut durant l'execució del treball, sí que ho han fet en èpoques

recents, tant per observació pròpia com d'altres naturalistes o pagesos de la zona, i

fins i tot alguna que podria aparèixer a curt termini ja que es troba en territoris

adjacents (per exemple, el cas del picot garser petit, que ja ha arribat a Sant Quirze i

que està en plena expansió a Catalunya, i que qualsevol dia pot aparèixer a

Ribatallada). En aquest treball també s’hi ha incorporat cites d’ocells de l’any 2008

cedides per voluntaris i membres del grup d’ornitologia de l’ADENC.

A més, també s'han comptat els territoris ocupats de les espècies nidificants quan això

ha estat possible. Concretament, s'ha fet per espècies amb pocs efectius, per les més

comunes s'ha donat una indicació de la seva abundància (de més a menys abundància

en relació a l’espècie i les dades d’Estrada et al (2004): abundant, comú, rar i escàs).

En els casos en què s'han pogut comptar, s'han considerat ocupats els territoris als

quals hi ha hagut indicis de cria possible o segura.

13

Per a cada espècie detectada també s’ha cercat informació sobre el seu estat de

conservació i protecció legal:

Grau d’amenaça segons les categories de la llista vermella d’espècies amenaçades de

la IUCN (font: 'The UICN Reds List of Threatened species'):

EX- Extingit

EW- Extingit en estat silvestre

CR- En perill crític

EN- En perill

VU- Vulnerable

NT- Quasi amenaçat

LC- Preocupació menor

DD- Dades insuficients

NE- No avaluat

Grau d’amenaça a l’estat espanyol (font: 'Catálogo español de Especies Amenazadas

(Ley 42/2007)):

Criteris i categories IUCN adaptades a l’àmbit de l’estat espanyol:

Pe- Perill d’extinció

Se- Sensible a l’alteració del seu hàbitat

Vu- Vulnerable

Di- d’interès especial

De-Descatalogada

Grau d’amenaça a Catalunya (font: Estrada et al (2004)).

Criteris i categories IUCN adaptades a l’àmbit del principat

EX- Extingit

EW- Extingit en estat silvestre

CR- En perill crític

EN- En perill

VU- Vulnerable

NT- Quasi amenaçat

LC- Preocupació menor

DD- Dades insuficients

NE- No avaluat

14

Estatus de protecció a Catalunya (font: llei 2/2008 de 15 d'Abril, de protecció dels

animals (DOGC núm. 5113, 17.04.2008)).

A

B

C

D

Les lletres A, B, C i D indiquen el tipus de sanció (de major a menor import econòmic)

en cas que no es compleixi el reglament en relació a l’espècie. En cas que l’espècie no

estigui protegida per la legislació catalana, no s’indicarà cap lletra.

S’adjunta, al final del treball, un annex (annex 1) amb una taula resum de les espècies

d’ocells detectades i la informació més important. així com també un llistat d’altres

espècies de vertebrats detectades durant el mostreig (annex 2).

15

3. RESULTATS

3.1.- Principals comunitats ornítiques del Parc Agrari de Sabadell

Moltes de les formacions vegetals descrites per Palau (2009) tenen particularitats

ornítiques diferenciades. Així doncs, en primer lloc s’han definit les principals

comunitats ornítiques del Parc Agrari seguint la zonació proposada per aquest estudi

de vegetació. Tot seguit, es fa una descripció de les principals comunitats ornítiques

descrites fent un recorregut pel Parc Agrari del sud cap al nord.

Zona1

És l'anomenada Serra de Pedralba,

també dita Pedralbes. Es tracta d'un

mosaic agrari amb un cert nucli

semiurbà amb horts, travessat per

tres torrents. Podem trobar certs

marges de vegetació ruderal, amb

una estructura vegetal més aviat

pobra (Palau 2008), i això també es

reflexa en la varietat i tipus d'ocells

que s’hi poden trobar. Per exemple,

presenten una certa abundància

ocells generalistes com el tallarol capnegre i el gafarró; en canvi el cargolet és escàs, i

el cruixidell, més exclusiu, és només esporàdic a la zona (només es compta amb una

cita).

Fora dels marges, els camps de conreu també presenten poblacions d'ocells

generalistes, com per exemple la cogullada i fins i tot el trist. En canvi durant l'hivern,

quan els rostolls bàsicament de cereals són un recurs tròfic important, els estols mixtos

de passeriformes diversos no són aquí ja que compten amb gran quantitat i varietat

d’indrets amb ecosistemes semblants, sent rar per exemple el cotoliu i el pinsà mec.

També a la zona es reprodueixen la perdiu i el faisà, i probablement la guatlla.

16

També presenta una petita estructura boscosa, amb una certa varietat. L'anomenat

'Bosc del Parc Agrari' , tot i ser un bosquet només de pi blanc amb un sotabosc no

gaire patent, manté com a nidificants la mallerenga blava, el raspinell, l'estornell, el

tudó i fins i dues poblacions petites de conill i d'esquirol. Es poden trobar fàcilment

restes de tudons depredats, molt probablement per un aligot que visita la zona

regularment.

A la zona també hi ha taques arbòries més ben conservades; a la part final del torrent

de Vallcorba, on hi ha una petita però notable roureda. En aquest indret hi ja hi són

més habituals els pàrids, com la mallerenga blava, l’emplomallada, la carbonera i la

cua-llarga. També hi abunden fringíl.lids diversos, com el verdum, el gafarró i el pinsà

(aquest a l'hivern) a més del raspinell. Fins i tot, possiblement hi ha nidificant la puput.

Més amunt el roure es fa escàs i apareix una taca de pi més pobra, amb alguns

pollancres al mateix torrent. Allà podem trobar un dels pocs cargolets de la zona.

El bosquet de millor estructura de la zona és sense dubte el de ribera del Torrent de la

Font del Pont, la qual trobem com a nidificants destacats de la zona la puput, el picot

verd i l'oriol, tots tres en un espai relativament petit. Cal destacar el segon, ja que els

torrents 'oberts' (és a dir, no situats dintre d'un bosc) que mantenen una bona

cobertura arbòria tenen poblacions d'aquest ocell que necessita d'arbres madurs.

La zona semi-urbana amb horts de la serra manté, entre altres, una parella de

mussols. Aquest ocell és un dels dos rapinyaires nocturns de la zona; l'altre és el xot,

del qual s'han trobat diversos territoris tant aquí com als torrents. Són els únics

rapinyaires, nidificants a la zona, ja que els altres dos vistos regularment (xoriguer i

aligot) són visitants assidus però nidifiquen a fora.

Als trets característics de la zona cal afegir-n’hi un de peculiar: la bassa de rec de la

finca municipal de Can Gambús. Tot i ser completament artificial i sense vegetació, és

la massa d'aigua més gran de tot Parc Agrari, i això és aprofitat per múltiples ocells.

Entre ells ànecs (com el coll-verd i el morell cap-roig), el cabusset, el bernat pescaire, i

la xivitona que la fan servir com a refugi ocasional durant la seva migració. També hi

ha ocells més aeris com orenetes i falciots que hi beuen aigua en vol, i també la

boscarla de canyar, que es detecta aquí, també en migració. Fins i tot hi ha alguna cita

antiga de guineu bevent aigua a la bassa.

17

En general, i no només aquí a la bassa, la migració en aquesta zona és plenament

perceptible. Fins i tot és notable als entorns de la masia de Can Cadevall, petita zona

de conreu de cereal amb horts inclosa parcialment al parc i avui dia ocupada per les

obres de la Ronda Oest de Sabadell. Aquí són considerables les cites de molts ocells en

pas migratori: abellerol, lluer, cotoliu, etc…, a més de ser zona de cacera d'una de les

parelles de xoriguer del parc i de nidificació de xot fins l'any 2008.

Zona 2

És l’àrea delimitada per la carretera N-150 i la via del

ferrocarril, incloent-hi aquí un petit bosquet de ribera

que queda per sobre d'aquesta i que limita amb la

carretera d’accés al Reial Club de golf del Prat. Aquesta

zona està dominada pels boscos que voregen el barri de

Castell Arnau, i per les rieres que travessen aquests

boscos, i manté una presència humana molt més forta

que l'anterior. Molt més boscosa que la zona anterior,

compta ja amb la presència d'ocells forestals com

l'enganyapastors, mallerengues en abundància, sílvids a

les zones de brolla, picot verd i picot garser.

Zona molt homogènia, es veu travessada per dos torrents; el de Vallcorba en bona

part inclòs dins d'un parc públic, i el de Can Feu, del qual una petita part travessa el

Parc Agrari. El primer té una part del seu trajecte convertida en parc públic, i durant

aquest trajecte s'elimina el sotabosc periòdicament. Això en aquest sector enrareix

puntualment ocells com tallarols i el cargolet, que mantenen, però, bones poblacions

en zones adjacents. També hi ha bones poblacions de bruel, mosquiter pàl�lid i gaig,

així com pics d'abundància migratòria d'alguns altres com el mastegatatxes , tord i fins

i tot griva. Un petit torrent subsidiari de l'anterior i que s'uneix al mateix parc, amb

sotabosc espès, manté una molt bona població dels anteriors i també de rossinyol

comú, alguna parella de bord i de merla.

18

El torrent de Can feu, té un breu però interessant pas pel parc. Hi entra travessant per

sota la carretera d'accés al camp de Golf del Prat, on manté una petita resta d'un bosc

de ribera tant petit com divers però en plena degeneració. Només queda una part dels

àlbers originaris i joves rebrots, quedant els troncs morts de força exemplars, amb

alguns pollancres i salzes. Molt probablement aquest fet és provocat per les

inundacions freqüents i excessives del torrent, que poc més avall s'observa que està

mal drenat. No obstant, i probablement per la presència de troncs amb forats, es va

constatar la primavera del 2008 la nidificació segura del picot verd i possible del

garser, a més d'una possible de tórtora comuna, molt escassa al parc. Durant la del

2009 va fer-ho només el primer dels tres anteriors, possiblement pel mal estat de

molts arbres morts. Més avall, quan el torrent creua la via del tren, es torna tancat i de

difícil accés, cosa que el fa més adient per moltes espècies d'ocells. Torna a ser comú

el cargolet, les mallerengues, i fins i tot el pit-roig, que possiblement nidifiqui aquí. La

part final del torrent dintre del parc manté una altra petita albereda i una estructura de

bosc de ribera prou ben conservada, tot i haver-hi freqüentació. La diversitat aquí

continua sent bona, i fins hi ha una petita població d'esquirol i de conill. També és un

punt de reproducció del mosquit tigre.

Respecte a les parts boscoses, tota la zona boscosa situada a l'oest del barri de Castell

Arnau és una franja de bosc, de vegades molt estreta, amb taques de brolla i molta

freqüentació. Algunes taques de brolla han estat reduïdes durant treballs forestals fets

a la primavera del 2009, en aquest cas potser de manera excessiva, ja que en alguns

punts només queden uns pocs peus de bruc. Més al sud existeixen un parell de zones

de brolla més extensa i millor conservada, on els ocells típics (tallarol capnegre,

cargolet, etc...) presenten bona abundància, i ben a prop hi ha la part més feréstega

del torrent de Vallcorba amb un sotabosc patent, un territori de picot verd, i fins i tot

un intent de cria d'enganyapastors el 2008. Lamentablement, també bona part

d'aquest sotabosc ha estat tallat al voltant del quarter dels mossos d'esquadra.

19

Zona 3

És la situada entre la via del tren i el bosc

de Can Deu. Majoritàriament agrícola, però

amb abundància de marges i torrents molt

arbrats, tant que per exemple el de la

Romeua manté tres territoris de picot verd,

dos d'ells molt propers. La diversitat aquí és

considerable, ja que a la presència d'ocells

típics dels conreus s’hi suma la dels

habitants dels marges, alguns d'ells

pràcticament boscans. D’entre els primers

destaquen com a nidificants la cogullada, el

trist, molts fringíl.lids com el gafarró, el

verdum, la puput, la perdiu, i a prop dels

marges el rossinyol comú i el bord, mallerenga blava, carbonera, emplomallada i cua-

llarga, pardal comú i xarrec, la merla, l'oriol, el cruixidell (amb la darrera zona de

nidificació coneguda al parc), el papamosques gris, el picot verd i el garser com a

visitant esporàdic; com a hivernants, destaquen sobretot grans estols mixtos de

fringíl.lids (pinsà comú, verdum, gafarró, passerell) alàudids (cogullada, alosa i cotoliu)

i alguns túrdids com la cotxa fumada i el tord. La fredor de l'hivern 2008-09 va

permetre l'arribada d'ocells que altres hiverns són o molt escassos o no hi són, com el

pinsà mec, el durbec (particularment abundant) i el tord ala-roig. D’entre els

rapinyaires són nidificants el xot i el mussol, són visitants habituals el xoriguer i l'aligot,

i com a migrants l'esparver, i fins i tot l'áliga marcenca. De fet és durant la migració

quan aquesta zona presenta la màxima diversitat, ja que a més dels molts migrants

habituals (orenetes i falciots, cuereta groga, cotxa cua-roja, tord, griva, pardal de

bardissa, piula dels arbres, tallareta comuna, mastegatatxes, còlit gris, boscarla de

canyar) se sumen altres que no ho són tant a la plana del Vallès (trobat, durbec, pinsà

mec i fins i tot cotxa blava).

Cal notar aquí que el canvi de conreu de cereal a girasol al 2009 potser ha afectat a

algunes d'aquestes espècies. Sí que ho ha fet de segur les obres de la Ronda Oest i els

moviments de terres propers, on s'han constatat abandons i canvis de territori de

cogullada, mussol, picot verd, trist, xot i cruixidell.

20

Zona 4

Aquesta és clarament la zona més boscosa del parc, bàsicament pineda, però també

amb alzinar, bosc de ribera i taques de rouredes. La fauna ornítica deriva llavors cap a

les espècies boscanes, incloent-hi altres també pròpies de clarianes. D’entre les

boscanes cal notar els picots, ja que aquí és l’única zona on hi trobem els tres que

tenim al parc, el verd, el garser gros i el colltort, fins i tot hi han bones condicions

perquè aparegui el picot garser petit, en expansió a Catalunya. Ja hi ha certes

poblacions de mallerenga carbonera i petita, escasses a les zones anteriors, a més de

la resta de mallerengues. Als torrents cria el pit-roig, el tallarol de casquet, la merla i el

tord, i en el de Ca n'Ustrell la tórtora comuna, en el seu únic lloc de cria ara mateix al

parc. També en tres torrents diferents trobem quatre dels cinc territoris de

papamosques gris del parc, a més del de la zona anterior. I especialment a les zones

més encaixades, com tot el trajecte del de Gotelles, hi ha bones densitats de bruel. Cal

destacar la varietat del torrent de Ribatallada, al qual trobem l'únic territori de colltort

del parc, dos de papamosques gris, tres d'abellerol (encara que només un dins el

parc), i una varietat notable de fringil.lids hivernants, com el durbec, el lluer, el reietó i

altres.

Respecte els rapinayaires, els típicament boscans, com l'esparver i l'astor són

esporàdics; el primer és regular en migració i a l'hivern, el segon és purament això,

esporàdic. I pel que fa als nocturns, hi ha força territoris de xot, i apareixen els de

gamarús a les zones més denses de bosc. També cal citar una certa abundància

d'enganyapastors entre el torrent de Ca n'Ustrell i la carretera de Matadepera.

21

A les clarianes trobem diversos territoris de gratapalles, també present a la resta del

parc però aquí més abundant, i presència esporàdica de bitxac i de cruixidell. Cal citar

aquí els camps de conreu situats al límit noroest del parc, ja en contacte amb el terme

municipal de Terrassa. És l’única zona d'hivernada de la griva al parc, on també es veu

sovint en migració, probablement per ser la zona més alta del parc. El 2008 es van

detectar individus fins a l'abril, pensant en una possible nidificació. És una zona

especialment rica en ortòpters, i això provoca l'aparició dels seus predadors: el

xoriguer és veu periòdicament a la zona, fins i tot amb comportament nupcial, i també

s'ha comprovat la cria de botxí, encara que aquesta segurament es va produir fora del

parc. D’entre els predadors també cal comentar el llangardaix ocel.lat, amb un parell

de mascles detectats, com a mínim, a la zona. Al mateix lloc també és notable la

presència hivernal d'estols d'alàudids, fringil.lids i túrdids alimentant-se de gra.

22

23

3.2.- La diversitat d’ornitofauna present al Parc Agrari de Sabadell:

fenologia, ús d’hàbitat, distribució local, estatus i recomanacions per a la

seva conservació

Tot seguit s’exposen les fitxes (ordenades alfabèticament segons el nom comú) amb la

informació de les espècies d’ocells detectades durant l’estudi, en total 117.

A cada fitxa es pot trobar la següent informació, sempre que ha estat possible segons

la informació disponible (per a detalls de les categories i informació, veure l’apartat de

metodologia):

Nom comú

Nom científic

Família

Categoria IUCN

Grau d’amenaça a l’estat espanyol

Grau d’amenaça a Catalunya

Estatus a Catalunya

Abundància

Estatus (reproductor) al parc

Nombre de territoris o parelles censades

Una frase-resum d’algun fet destacable sobre l’espècie al parc

Fenologia

Hàbitat i distribució local

Estatus i recomanacions

24

Abellerol

Merops apiaster

Meropidae

Espècie rara com a nidificant al parc, però més habitual com a visitant.

Fenologia

Ocell migrador transaharià i nidificant possible al parc, en poca quantitat per manca

d'hàbitat adequat. Apareix a primers d'abril, quan se'l detecta en vol pel seu reclam

peculiar, i es continuen detectant grups en pas fins a meitat de juny. Sovint se senten

estols en pas tot i volar a una alçada considerable. A finals d’abril, ja visita les zones

propícies per a la seva nidificació, que són talussos de terra d'una certa alçària, on

excava una galeria al fons de la qual fa un petit cau on nidifica. La manca de talussos

al Parc Agrari el fa aquí un ocell escàs, i l'alçada d'aquests no ha permès comprovar la

seva nidificació, tot i que és molt probable. Ja a finals de juliol es detecten grups amb

intencions migratòries, i durant la darrera desena d'agost fins a meitat de setembre el

seu pas és molt evident, detectant-se els darrers grups fins a final de mes.

Hàbitat i distribució local

Només s'han detectat en dos territoris al Parc Agrari, un als talussos del bosc de Can

Deu que cauen cap al riu Ripoll, i un altre al torrent de Ribatallada, en un altre talús.

Dos més han estat detectats a prop d'aquest torrent, ja al terme de Castellar del

Vallès. En un talús força més petit, del torrent de Vallcorba després de la serra de

Pedralba, se’n va detectar una altra parella, però sense arribar a nidificar. Això si, apart

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Estival no

reproductor

2

25

de les zones de nidificació se'l pot veure i sentir arreu del parc, fins i tot en grans

grups (fins a prop d'un centenar) quan migra, i arribant a creuar el nucli de Sabadell.

Estatus i recomanacions

Ocell que té bona salut arreu de Catalunya (Estrada 2004), però que al Parc Agrari

compta amb pocs exemplars tal com hem dit per la manca d'hàbitat. Al riu Ripoll, no

gaire lluny, manté colònies de cria de certa dimensió. Tot i que potser algun any

circumstancialment no criï al parc, el fet de tenir poblacions properes estables no fa

patir per la seva conservació.

26

Agró blanc

Casmerodius albus

Ardeidae

Migrant molt rar al parc.

Migrant molt ocasional al parc agrari, detectat únicament un cop, a la segona meitat

d'octubre del 2008, en vol migratori cap al sud. La zona més propera a on s'havia

detectat aquest ocell és al riu Ripoll, a on també és molt ocasional. El fet de passar a

prop de la bassa de rec de la finca municipal de Can Gambús fa pensar que aquesta

massa d'aigua, tot i ser artificial, pot ser un atractiu per diverses espècies d'ocells

aquàtics, ja que al seu entorn no hi ha cap més massa d'aigua d'entitat.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di B Ne

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrant -

27

Àguila cua-barrada

Hieraaetus fasciatus

Accipitridae

Espècie migrant i molt rara al parc agrari, i amenaçada a Catalunya.

Ocell emblemàtic quant a la conservació a Catalunya, i considerat en perill a l'Atles

d'ocells nidificants de Catalunya (Estrada et al, 2004), només se n’ha pogut fer una

observació dins del parc, d'un exemplar en vol migratori cap al nord a la primavera del

2004. Donada la seva rarefacció tant a Catalunya (Estrada 2004) com al Vallès (Ribes,

2000), la seva observació al parc és poc més que casual.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Vu A En

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrant -

28

Àguila marcenca

Circaetus gallicus

Accipitridae

Espècie rara al parc agrari, encara que a les serres del Vallès manté petites

poblacions.

Rapinyaire observat en migració al parc, més abundant que l'anterior. Al Vallès nidifica

tant a la Serralada litoral com a la pre-litoral, en concret al parc de Sant Llorenç de

Munt i els seus voltants (Ribes 2000). Se'l detecta per la seva gran envergadura i el

dessota clar. Nidifica en boscos tant de planifolis com de pi, i tot i que sovint caça

rèptils en espais oberts, la seva poca tolerància a la presència humana (Estrada 2004)

fa que sigui rar a la plana del Vallès, excepte durant la migració, durant la qual és

escàs però regular.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

29

Aligot comú

Buteo buteo

Accipitridae

Espècie poc habitual al parc, nidificant a la plana del Vallès però no al parc.

Fenologia

Ocell migrant i hivernant, que presenta nidificants a la plana del Vallès però dels quals

no se n'ha detectat cap ni al Parc Agrari ni a la seva rodalia. Al llarg de l'hivern s'ha

detectat molt probablement el mateix exemplar sobretot als camps de Mas Canals, i

també als boscos de Castell Arnau, als camps de la Serra de Pedralba i a l'anomenat

'bosc del Parc Agrari', al costat de l'autopista C-58, on s'ha comprovat que caça tudons

amb regularitat. També s’ha vist i sentit al Torrent de Ribatallada, encara que

possiblement es tracti d'un altre exemplar vingut de fora del parc. S'han observat

exemplars en migració prenupcial a la segona meitat de març i durant l'abril, i a la post

nupcial a la segona meitat de setembre i a l'octubre.

Hàbitat i distribució local

Rapinyaire generalista que ocupa tant boscos espessos, com mosaics agroforestals,

però que no troba al Parc Agrari un espai prou gran com per nidificar. Probablement en

el passat, el conjunt format pel parc i pels boscos i camps que ara ocupa el camp de

golf del Prat feien la nidificació si més no possible. Potser mostra d'això són les seves

aparicions hivernals, bàsicament a la part occidental dels camps de Mas Canals, i

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Estival no

reproductor

-

30

volant amb freqüència aigües amunt del torrent de la Romeua. Fora d'aquest punt, la

seva aparició es pot produir en qualsevol punt del parc, encara que esporàdicament.

Estatus i recomanacions

La situació ideal per mantenir una població regular seria la de conservar l'espai

agroforestal però augmentant la seva dimensió fora del terme municipal, ja que es

tracta d'un rapinyaire de certa envergadura i necessita d'un bon territori. Com que

lamentablement això no és possible, si nidifica en el futur serà bàsicament de manera

casual. La gestió del territori a gran escala seria en aquest cas la eina fonamental.

31

Aligot vesper

Pernis apivorus

Accipitridae

Migrant ocasional.

Migrant ocasional, detectat un sol cop al parc, a mitjans de maig durant la migració

pre-nupcial. A Catalunya és un reproductor més aviat escàs (Estrada 2005) però un

migrant dels més habituals entre els rapinayires, de manera que la seva aparició

potencialment hauria de ser més freqüent.

Molt probablement ha passat desapercebut per la manca de punts d'observació

elevats, des dels quals es detecten més fàcilment alguns migradors concrets.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrant -

32

Alosa

Alauda arvensis

Alaudidae

Hivernant regular i escàs al parc.

Fenologia

Visitant únicament hivernal al parc, no és ni molt abundant ni molt escàs. Tot i que

nidifica molt localment a les parts altes del Vallès, bàsicament al Montseny (Ribes

2000) a la plana és estrictament hivernant. Els primers individus apareixen els darrers

dies de setembre i primers d'octubre, i a mitjans d'aquest mes es pot veure i sentir

amb certa facilitat. Durant tot l'hivern, forma estols mixtos amb altres alàudids i

fringíl.lids, de vegades en número considerable. Ja a primers de febrer es noten

moviments migratoris, bàsicament amb l'aparició de grups en número major de

l'habitual durant l'hivern (fins algun grup d'una vuitantena d'individus), que passen

com a molt alguns dies al parc. A finals de març s'observen els darrers migradors,

viatjant cap als seus llocs de nidificació.

Habitat i distribució local

Ocell sempre lligat als rostolls i guarets, on s'alimenta de gra. Aquest és un recurs

tròfic aprofitat per molts altres ocells.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Hivernant i

migrant

33

Estatus i recomanacions

El manteniment de cultius de cereal i de camps en guaret són el seu recurs fonamental

a l'hivern, i per tant la garantia que aquest ocell hi aparegui. Per tant, la seva principal

amenaça és la pèrdua de superfície agrícola que es patirà a pateix a mig termini al

Vallès.

Ànec coll-verd

Anas platyrhynchos

Anatidae

Ocell migrador ocasional al parc.

Ocell estrictament migrador al Parc Agrari, ja que no existeixen cursos d'aigua de prou

entitat perquè hi nidifiqui. Sí ho fa al riu Ripoll, i amb certa abundància. S'ha detectat

tant a la primavera com a la tardor, sovint fent nit a la bassa artificial de la finca

municipal de Can Gambús. Fins i tot en una ocasió se’n va detectar una parella al

Torrent de Vallcorba a la primavera. Tot i que el seu estatus al parc difícilment

canviarà, el bon estat dels torrents permetrà que continuï sent un visitant ocasional.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Ocasional -

34

Astor

Accipiter gentilis

Accipitridae

Ocell ocasional, migrant al Vallès però no al parc.

Ocell detectat de manera molt ocasional al parc. Estrictament només es va sentir un

mascle canor a finals de maig, que posteriorment va aparèixer en vol. Tot i que podria

aparèixer en migració, no s'ha detectat cap individu ni a la temporada primaveral ni a

la tardoral. A Catalunya és un nidificant més o menys habitual en masses de bosc, i de

fet existeixen parelles en zones properes (Collserola, Parc natural de Sant Llorenç de

Munt...) però sempre en masses de bosc de més entitat que les locals, ja que es tracta

d'un rapinyaire de certa envergadura que necessita de territoris prou grans. A

diferència de l'esparver, aquest fet fa que al parc agrari sigui molt difícil el seu

establiment com a reproductor.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

35

Ballester

Apus melba

Apodidae

Ocell estival i migrador comú, no es reprodueix al parc però si al nucli de

Sabadell.

Fenologia

Ocell estival i molt abundant al parc, encara que molt probablement no s'hi reprodueixi

estrictament. Apareix a meitat de març, habitualment en grups migratoris en vol molt

alt que es delaten pel seu cant fort i característic. Ja a l'abril i durant el maig es pot

detectar un pas migratori considerable, i al llarg de la primavera i l'estiu és un habitant

molt habitual al parc, on de vegades es poden veure bons estols caçant insectes en vol

per sobre els camps de conreu. A finals d'agost comença la seva migració cap al sud, i

durant setmanes el pas migratori també és notable i abundant, veient-se grups fins a

la primera meitat d'octubre. No s'ha constatat la seva nidificació al parc. És un ocell

originàriament rupícola, però que s'ha adaptat a la nidificació en edificis, habitualment

d'una certa envergadura. La seva manca dintre del parc fa que molt probablement no

hi criï, encara que si que ho fa arreu del nucli urbà de Sabadell.

Hàbitat i distribució

Al parc es pot considerar un visitant molt habitual, tot i que com dèiem abans, és més

que probable que no hi criï. Sí que existeixen nuclis de cria al seu voltant, com per

exemple al centre del barri de Can Deu on hi ha una colònia ocupada de fa anys. Tot i

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Estival no

reproductor

-

36

no reproduir-se, el parc representa per aquest ocell un recurs tròfic important tant

durant la seva estada a la nostra terra com durant la migració, ja que com hem

comentat és molt habitual veure'l caçant insectes per sobre qualsevol camp de conreu.

Estatus i recomanacions

Es tracta d'un ocell habitual, i que per tant ara mateix no requereix mesures de

conservació. Sí que als llocs on hi manté colònies és més que probable que provoqui

molèsties als veïns, bàsicament sorolls ja que manté una certa activitat nocturna.

Donat el cas, potser caldrien mesures de gestió, tenint en compte que aquesta espècie

està protegida.

37

Bec de corall del Senegal

Estrilda astrild

Estrildidae

Ocell al.lòcton introduit com a animal de companyia i posteriorment

naturalitzat.

Ocell africà i introduit a Europa com a mascota, i posteriorment naturalitzat a partir

d'individus escapats. Tot i ser bàsicament tropical, resisteix el nostre clima amb èxit.

A moltes zones humides del sud d'Europa arriba a mantenir poblacions nombroses.

Entre elles l'entorn del riu Ripoll, a on ja fa anys que és un ocell comú i a partir del

qual segurament ha entrat als límits del parc. Durant la primavera del 2008 molt

probablement es va reproduir a les parts més altes del Torrent de Ribatallada, ja que

es va detectat en diverses ocasions un mascle canor al mateix indret. Posteriorment, a

la mateixa zona es va veure un grup familiar nombrós (8-9 individus) que fins i tot

visitava amb freqüència la zona de picnic de l'ermita de Sant Julià d'Altura. El rigor de

l'hivern 2008-09 probablement va ser perjudicial per aquest ocell, ja que aquest grup

va desaparèixer, però durant la primavera següent va tornar a ser-hi, no com a

nidificant però si amb freqüència. Fins i tot durant l'estiu ha estat detectat alguns cops

als camps de Ca n'Ustrell, prou lluny de qualsevol zona humida, i inclús amb un cert

comportament territorial, encara que fora d'època de reproducció.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Ne

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant 1

38

Requeriria de seguiment per valorar el possible augment de població, ja que

probablement compensa les pèrdues produïdes pel rigor de l'hivern amb un bon èxit

reproductiu.

Bernat pescaire

Ardea cinerea

Ardeidae

Ocell ocasional al parc, provinent de zones humides properes.

Ocell de presència ocasional al parc, igual que l'esplugabous, amb el qual comparteix

família i hàbitat. No tan amic dels camps de conreu com l'anterior, sí que se'l veu a les

rodalies dels torrents, a on de segur també busca amfibis. En particular ha estat

detectat al torrent de la font del pont i al de la Romeua. Per la seva considerable

envergadura sovint se'l veu en vol des de qualsevol indret del parc, i fins i tot a

l'interior de Sabadell.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Ocasional -

39

Bitxac comú

Saxicola torquatus

Turdidae

Ocell nidificant rar al parc, més habitual durant la migració i l’hivern.

Fenologia

Ocell present tot l'any, i nidificant possible, encara que només amb un possible territori

de nidificació. Desde finals d'estiu, i especialment a finals de setembre i al llarg

d'octubre es poden observar ocells migrant, i també possiblement altres provinents de

les zones més altes del Vallès que passen l'hivern a la plana, tal com sembla ser que

passa al Vallès Oriental (Ribes, 2000). Al llarg de l'hivern s'observen individus a

qualsevol zona oberta del parc, encara que amb marcada preferència per les zones

amb marges. La migració primaverla és menys apreciable, es pot percebre un cert

moviment al març-abril.

Hàbitat i distribució local

Tot i que al llarg de l'hivern el podem trobar a qualsevol zona oberta al parc, és

clarament més habitual a les zones amb marges (bàsicament camps de Ca n'Ustrell).

Aquesta diferència és més acusada durant l'època de nidificació, quan fora d'aquí es

torna rar. Estrictament només s'ha detectat activitat nupcial (cant d'un mascle) a dos

llocs del parc, de fet bastant propers, de manera que possiblement es tractava del

mateix individu. No s'ha pogut comprovar estrictament la nidificació.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nificant

possible

1

40

Estatus i recomanacions

Ocell que a Catalunya habita a brolles, matollars de muntanya i camps de cereal

(Estrada 2004), i que en el cas del nostre parc ocupa només els darrers, per manca de

superfície dels anteriors. La seva situació al parc és crítica com a nidificant. Tot i això,

com que es tracta d'un migrant i hivernant de certa abundància, la seva recuperació

seria possible amb mesures adequades, que són, sens dubte, el manteniment des

marges.

Bitxac rogenc

Saxicola rubetra

Turdidae

Migrador ocasional al parc.

Migrant molt escàs al parc, amb només unes quàntes cites a finals de setembre i

principis d'octubre, sempre individus sols o en parelles, i en camps de conreu i

clarianes. Migrant escàs i local a Catalunya (Estrada 2004), bàsicament al Pirineu.

Una prospecció més intensa permetria perfilar les dates migratòries amb més precisió.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

41

Boscarla de canyar

Acrocephalus scirpaceus

Sylviidae

Migrador ocasional però regular al parc.

Ocell estrictament migrant al parc, sense hivernants, ja que passa l'hivern a l'Àfrica, ni

nidificants per manca de l'hàbitat adequat, això és, cursos d'aigua amb vegetació

palustre en bon estat. S'ha detectat tant a la primavera, a finals d'abril, com a la

migració post-nupcial, desde finals d'agost fins a finals de setembre. Ha estat vist i

escoltat en diversos torrents, marges i canyissars, però sobretot als entors de la bassa

artificial de la finca municipal de Can Gambús, a on, per similitud amb el seu hàbitat

natural, fa parades durant la seva migració.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Migrador -

42

Bosqueta

Hippolais polyglotta

Sylviidae

Nidificant escàs al parc, encara que localment amb certa abundància.

Fenologia

Ocell estival i nidificant segur, amb efectius migrants. Apareix al parc a la segona

meitat d'abril, i resta fins a finals de juliol i la primera meitat d'agost, quan marxen els

darrers individus. Després de la nidificació es torna prou discret, deixant de cantar

però sovint detectat pel reclam típics dels juvenils. S'ha comprovat la nidificació en

tres casos.

Hàbitat i distribució local

Nidifica sempre al límit del bosc, tant a clarianes com a la frontera entre aquest i els

camps de conreu, i també en marges i torrents sempre i quan tinguin bona cobertura

vegetal. Tria majoritàriament zones allunyades allunyades d'edificacions i en general

sense gaire presència humana. En total es van censar 20 mascles canors, distribuits

de manera agrupada: un al Torrent de Vallcorba a la zona més oberta, un altre a

torrent del pont del Berardo, un altre als entorns de Can Cadevall, tres entre Mas

Canals i el barri de Castell Arnau, un als camps de Ca n'Arguelaguet, un al torrent de

Gotelles, dos al bosc de Can Deu, i com a densitats màximes, cinc al torrent de

Ribatallada i i cinc més als camps de Ca n'Ustrell, de fet la zona més rica en marges.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

segur

20

43

Estatus i recomanacions

Ocell relativament en bon estat de conservació al parc, si no tenim en compte les

zones humanitzades. Arriba a nidificar en parcs i jardins, però mai sense bona

cobertura vegetal o amb molèsties humanes. En altres zones presenta densitats

superiors, per exemple al Vallès Oriental (Ribes 2000), a on s'arriba a unes 6 parelles

per quilòmetre quadrat. Probablement això es deu a que exclou de la seva distribució

al parc tant les zones humanitzades com les agríoles sense marges i torrents sense

arbusts. En aquest sentit, es pot considerar bon indicador de l'estat de les zones no

forestals amb bon estat de vegetació, tant agrícoles com de matollar.

44

Bruel

Regulus ignicapilla

Sylviidae

Ocell comú a les zones boscanes, més habitual a l’hivern que a l’estiu.

Fenologia

Ocell comú, nidificant segur i present tot l'any. Més comú a l'hivern que durant la

primavera i l'estiu, i amb un cert pas migratori difícil de detectar.

Hábitat i distribució local

Es pot trobar en totes les masses boscoses del parc, tant en pineda, com alzinar com

bosc de ribera. Fins i tot en petites taques arbrades, com per exemple l'anomenat

'Bosc del Parc Agrari' (a on fins i tot nidifica) , i inclús en parcs, marges arbrats i zones

quasi-urbanes, a on ocupa típicament tanques arbrades. Localment te bones

densitats, com ara al torrent de Ca n'Ustrell, el de Gotelles i el de Ribatallada. Al segon

la presència hivernal pot arribar a ser notable, i de fet durant aquesta època augmenta

la seva quantitat en general a tot el parc.

Estatus i recomanacions

Ocell amb bones poblacions al parc, sense problemes de conservació aparents.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Reproductor

present tot

l’any

-

45

Cabusset

Tachybaptus ruficollis

Podicipedidae

Migrant rar al parc, sempre a la mateixa ubicació.

Migrant ocasional al parc, detectat sempre al mateix lloc, a la bassa artificial de rec de

la finca municipal de Can Gambús. Detectat en cinc ocasions, tant durant la migració

prenupcial com durant la post-nupcial. A la primera es va arribar a detectar una

parella passant poc més d'un més a la zona, de primers de febrer fins a primers de

març, en una actitud quasi-reproductiva. Tot i això s'ha de considerar només migrant,

ja que la manca de condicions al lloc (sense vegetació aquàtica ni amagatalls) faria

extraordinàriament difícil que criés. Ho ha fet al riu Ripoll al terme de Sabadell, només

en una ocasió (a la primavera del 2003) durant els darrers anys.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - C Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

46

Cadernera

Carduelis carduelis

Fringillidae

Ocell present tot l’any i nidificant segur a les zones obertes.

Fenologia

Ocell present tot l'any i nidificant segur, amb efectius migrants i hivernants. Igual que

en el cas del gafarró, no s'han pogut determinar les dates de migració.

Hàbitat i distribució local

Igual que passa amb altres fringíl.lids, habita sobretot a qualsevol zona oberta del

parc, i dintre del bosc és menys habitual, tot i que en zones de bosc de ribera no molt

tancades no és gens rar. S'han detectat zones de nidificació en torrents oberts,

marges i cultius arboris, així com segurament també en clarianes i potser jardins.

Abundant durant l'hivern en rostolls i guarets, a on s'alimenta de les restes de grà.

Estatus i recomanacions

Ocell sense problemes de conservació al parc, però notablement menys abundant que

el seu company de família el gafarró. Tal i com passa amb el verdum, podria no ser

tant habitual com nidificant del que caldria esperar, i de la mateixa manera seria

recomanable seguiment en aquest sentit.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Nidificant

segur i

resident

-

47

Cargolet

Troglodytes troglodytes

Troglodytidae

Ocell nidificant segur i present tot l’any, sempre en zones de matollar o

sotabosc espès.

Fenologia

Ocell resident i nidificant segur, sense efectius migradors. Força territorial durant la

nidificació i encara fora d'aquesta, fet pel qual no és difícil sentir-lo en qualsevol zona

amb vegetació arbustiva.

Hàbitat i distribució local

Ocupa qualsevol zona amb sotabosc o vegetació arbustiva, sobretot torrents, però

també marges prou espessos i brolles. Les màximes densitats les podem observar a la

capçalera del torrent de Ca n'Ustrell i en bona part del de Ribatallada, on és fàcil sentir

tres o més exemplars delimitant-se el territori. Pràcticament tots tenen bones

poblacions, fins i tot al de Vallcorba a les parts més exposades es pot sentir algun

mascle. També s'han observat baralles físicament a prop de la masia de Can Deu, en

un torrent. Fora dels torrents, a les clapes de brolla del bosc de Can Deu i a les

properes al barri de Castell Arnau hi manté bones poblacions. És més escàs a les zones

amb certa població, com Mas Canals o la Serra de Pedralba.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

-

48

Estatus i recomanacions

Ocell que compta amb bona salut al parc, ja que manté una bona població. Sí que s'ha

observat una pràctica certament perjudicial per ell, que són els treballs forestals de

certa intensitat, on s'elimina bona part del sotabosc. S'han fet per exemple en zones

de brolla properes al terme de Terrassa, al final del torrent de Vallcorba, ja a prop de

l'autopista C-58, i a un marge a la serra de Pedralba. Si bé la població en conjunt

d'aquest ocell no es veu greument perjudicada, sí que se n'han constatat pèrdues de

territoris, així com també d'altres espècies d'hàbits similars. Caldria moderar la

intensitat d'aquests treballs, i sobretot evitar-los a la primavera, durant l’època de

nidificació.

49

Capsigrany

Lanius senator

Laniidae

Ocell estival que no s’ha reproduit al parc, encara que si a la seva rodalia.

Ocell que només ha presentat una aparició al parc, però peculiar ja que es tractava

d'un mascle alimentant dos pollets, la darrera setmana de juliol. Molt probablement es

tracta d'una nidificació produïda a fora del parc, ja que dintre d'aquest no hi ha cap

cita ni de individus migradors ni de comportament nupcial. La cita en qüestiò es va

produir a l'extrem nord-oest del parc, en un petit bosquet a dintre els camps de Ca

n'Argelaguet i al límit amb el terme municipal de Terrassa, a on possiblement va

nidificar. La seva presència en aquesta zona no és del tot casual, ja que és prou rica

en ortòpters, presa molt habitual d'aquest ocell. Seria interessant tenir dades

posteriors d'aquest ocell a la zona i la rodalia, tot i que de ben segur es tracta d'un

nidificant força esporàdic.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Estival no

reproductor

-

50

Cogullada

Galerida cristata

Alaudidae

Nidificant segur i present tot l’any, amb més indifidus hivernants.

Fenologia

Nidificant segur i present tot l'any, més abundant a l'hivern que a l'estiu. La primera

desena d'octubre s'hi aprecien grups més nombrosos de l'habitual, formats segurament

per individus hivernants. Aquest grups es poden observar durant tot l'hivern, fins a

mitjans de març aproximadament. El març i l’abril es poden observar mascles cantant i

definint territoris. S'ha comprovat la nidificació només en un cas, encara que de ben

segur en són més, donada la discreció d'aquest ocell al moment de fer-ho.

Hàbitat i distribució local

Nidifica bàsicament en conreus de cereal, amb i sense marges i potser també en

guarets. El poblament nidificant ha estat difícil d'avaluar, sobretot per la diferència de

data en la sega dels camps que ha desplaçat parelles de lloc. De manera aproximada

es pot considerar entre quinze i vint parelles. De manera menys habitual també es

troba en erms, encara que sense mostrar actitud reproductiva. Durant l'hivern

restringeix el seu hàbitat als rostolls dels camps de conreu, on juntament amb altres

ocells hivernants s'alimenta de gra.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

15-20

51

Estatus i recomanacions

Ocell que ha vist reduïda la seva població al Vallès bàsicament per la pèrdua d'hàbitat

(Ribes 2000), donat el seu lligam local als conreus extensius de cereal. La permanència

d'aquests al parc, igualment com passa amb altres ocells que exploten aquest recurs,

és la clau per mantenir la població actual.

Còlit gris

Oenanthe oenanthe

Turdidae

Ocell estrictament migrant al parc agrari, i nidificant molt localitzat al Vallès.

Ocell migrant habitual al parc agrari, sense efectius hivernants ni estivals. La migració

postnupcial és notable al llarg del setembre i octubre, i fins i tot es poden observar

individus a primers de novembre. La migració primaveral ha passat curiosament

desapercebuda al llarg del treball, tot i tractar-se d'un ocell habitual al centre

d'Europa.

A Catalunya és un nidificant poc habitual (Estrada 2004), restringit a les zones més

altes: Pirineu i Prepirineu, ports de Beseït, i una zona de nidificació residual situada a

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

52

les parts culminals del Montseny i a l'altiplà del Moianés, amb tendència regressiva

durant els darrers vint anys (Ribes, 2000).

Colltort

Jynx torquilla

Picidae

Nidificant rar i localitzat al Vallès i al parc, potser amb individus hivernants.

Fenologia

Estival i nidificant probable, encara que només ocupa un territori al parc. No s'han

detectat moviments migratoris ni presència d'hivernants, però la seva baixa

detectabilitat fora de la temporada de nidificació, és a dir quan no canta, podria

amagar la seva presència la resta de l'any.

Hàbitat i distribució local

Només s'ha confirmat la presència d'una parella al final del torrent de Ribatallada

durant la primavera del 2008, ja al límit del parc, i d'un mascle canor (potser sense

femella) durant la del 2009 a la capçalera del mateix torrent. Tot i l'activitat, no s'ha

pogut confirmar la nidificació cap dels dos anys, encara que tots dos cops hi ha hagut

prou activitat com per considerar-la probable. El fet d'haver triat sempre el torrent de

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Nidificant

probable

1

53

més entitat de la zona és prou significatiu del seu bon estat de conservació i de la

tranquil�litat del lloc. I al mateix temps, el fet de no haver-se detectat fora d'aquí tot i

haver-hi prou hàbitat potencial (mosaic agroforestal) es deu probablement a molèsties

diverses, tal com activitat agrícola, passejants, obres diverses., etc. Els torrents amb

bosc de ribera són bons candidats a tenir territoris d'aquest ocell.

Estatus i recomanacions

Clarament es tracta d'un ocell prou sensible a les alteracions humanes diverses, ja que

al parc ha triat un hàbitat que potser no és el més habitual per ell, però al qual no es

veu amenaçat. Tot i així, la presència habitual de passejants i ciclistes, i fins i tot

motocicletes (malgrat estar prohibit) fa dubtar de la seva presència futura. En vista a

això, la conservació dels diversos torrents adients (Romeua, Riereta, Vallcorba, torrent

de la font del pont) li és fonamental de cara a una possible expansió. Mostra d'això és

la presència dels altres picots.

54

Colom roquer

Columba livia

Columbidae

Ocell nidificant i lligat a les zones humanitzades, més habitual a l’hivern.

Fenologia

Nidificant probable i present tot l'any, amb aportacions d'ocells hivernants provinents

potser del casc urbà de Sabadell, més que de migrants. Cal indicar que el gruix de les

poblacions d'aquest ocell són d'origen domèstic, i que arreu de Catalunya les

poblacions naturals (sovint difícils de diferenciar) són escasses i estan en recessió

(Estrada 2004). Al parc possiblement ho són totes, ja que presenten preferència per

llocs amb una certa antropització i sovint mostren colors de la varietat domèstica. Més

discret que altres coloms al moment de nidificar, només s'ha pogut observar

comportament nupcial, i no indicis de cria. De ben segur que aquesta es produeix en

forats d'alguns edificis antics, o en colomers que encara queden a Sabadell.

Hàbitat i distribució local

Durant la primavera es distribueix en diversos nuclis al parc, bàsicament tres: l'ermita

de Sant Julià i les masies properes (Ca n’Ustrell i Ca n'Argelaguet) amb uns 40-50

individus, la zona de Mas Canals, especialment el nucli de l’hípica, on s’hi poden veure

fins a un centenar d'individus pràcticament durant tot l'any, i les cases de la Serra de

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Nidificant

probable i

resident

-

55

Pedralba, amb uns 30-40 individus. En aquest darrer nucli alguns veïns els alimenten

regularment. El seu número augmenta després de la cria, a finals d'estiu, quan se’n

poden observar grups considerables fins a principis de la primavera següent. Els

guarets de la zona de Mas canals, on es poden observar sense dificultat grups de fins a

un o dos centenars, o els camps plantats recentment de girasol a la zona de Ca

n'Ustrell, amb alguns grup que supera els tres centenars, mantenen les poblacions

hivernants més importants, però grups d'algun centenar es poden observar també als

camps de la Serra de Pedralba esporàdicament en altres.

Estatus i recomanacions

Ocell sense problemes de conservació, tot al contrari, manté poblacions més que

abundants. Al parc no arriba al límit de ser una plaga, ja que és escàs a les zones

estrictament naturals. Tot i això, el seu passat domèstic el fa un ocell molt urbà,

adaptat entre altres coses al consum de deixalles. És aquest fet el que ens fa posar en

alerta, ja que pot ser vector d'algunes malalties d'origen animal. Tot i que no cal el seu

control, tampoc és recomanable la seva alimentació suplementària.

56

Corb

Corvus corax

Corvidae

Ocell ocasional al parc, que nidifica a zones rupícoles properes.

Ocell observat de manera esporàdica al parc, entre la segona meitat d'abril i finals de

juliol. Es tracta sens dubte d'individus provinents del parc natural de Sant Llorenç de

Munt, probablement joves en dispersió, a on manté poblacions estables. La seva

hipotètica nidificació al Parc Agrari és altament improbable per manca d'hàbitat, ja que

es tracta d'un ocell rupícola. Tot i això, és curiosa la seva aparició insistent en la

mateixa zona, al final del torrent de Ribatallada i al llarg del riu Ripoll.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

57

Corb marí gros

Phalacrocorax carbo

Phalacrocoracidae

Ocell lligat a zones humides, només apareix al parc com a migrador.

Ocell estrictament migrador al parc agrari, aparegut de manera ocasional tant durant la

migració postnupcial com durant la primaveral. Destaca el pas migratori d'un estol

d'uns 110 individus el 3-3-09 volant cap al nord. A Catalunya és un hivernant habitual

a zones humides d'entitat i pantans, i també a cursos fluvials, com el riu Ripoll al

terme de Sabadell des de fa uns anys.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc De - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

58

Cornella negra

Corvus corone

Corvidae

Ocell ocasional al parc, provinent de zones de nidificació properes.

Ocell poc habitual al parc. Només es tenen unes quàntes cites, totes als entorns del

torrent de Ribatallada i al de Gotelles, i totes elles durant l'hivern i fins a principis de

març . Possiblement es tracti de grups nidificants als entorns de Sant Llorenç de Munt,

a on manté poblacions estables, que fora d'època de nidificació volten per la zona en

busca d'aliment. La seva manca com a nidificant a la zona li resta valor ecològic, ja

que en altres indrets de la plana vallesana si que cria.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

59

Corriol menut

Charadrius dubius

Charadriidae

Ocell migrador al parc, nidificant a cursos d’aigüa arreu de Catalunya.

Ocell estrictament migrant al parc, detectat només a l'època post-nupcial (a mitjans

d'agost) i en vol. Limícola que necessita d'aigües corrents i petites platges amb còdols

per nidificar, i possiblement ho fa al Ripoll al terme de Sabadell. La seva nidificació al

parc seria altament improbable, per la petitesa dels torrents.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

60

Cotoliu

Lullula arborea

Alaudidae

Hivernant i migrador rar, sempre en zones obertes.

Ocell hivernant al parc de manera més aviat escassa, on rarament s'observen grups de

més de cinc exemplars. Els primers individus apareixen a finals de setembre, i es

poden detectar a qualsevol camp amb rostolls o guaret de la zona. Igual que els altres

alàudids i molts fringíl.lids, amb qui pot fer grups mixtos, s'alimenta en aquests camps,

sent a l'hivern el seu recurs fonamental. Es poden observar fins a la segona desena de

febrer, encara que la majoria dels que es veuen en aquesta època són grups amb

actitud migradora. És també un ocell fortament lligat als camps de conreu a l'hivern.

Com a curiositat, destaca la seva relativa abundància durant la migració als camps dels

entorns de la masia de Cadevall, ara travessats per la ronda oest.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador i

hivernant

-

61

Cotorra de Kràmer

Psittacula krameri

Psittacidae

Ocell de procedència al.lòctona però naturalitzat, ocasional al parc.

Ocell d'aparició irregular al parc, bàsicament a la zona de Mas Canals i en algun cas a

la Serra de Pedralba. D'origen africà, també va aparèixer a Europa naturalitzat a

partir d'individus escapats de captivitat (igual que la cotorra de pit gris), al ser venut

també com a mascota. No hi han indicis de cria al parc, ja que hi apareix de manera

esporàdica i més a l'hivern que a l'estiu. Tot i això, el fet de que trii bàsicament la

mateixa zona (la de Mas Canals) i pel que sembla és més boscà (i menys urbà) que la

cotorra de pit gris, no seria estrany que ho fés a la zona. En altres indrets del Vallès ja

ho fa prou lluny de zones urbanes, per exemple al pein de Gallecs. Requeriria

seguiment com a espècie potencialment invasiva.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Ne

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

62

Cotorra de pit gris

Myiopsitta monachus

Psittacidae

Ocell al.lòcton naturalitzat, localment abundant a Catalunya.

Ocell resident al parc i nidificant possible a la zona, tot i que al nucli de Sabadell ho fa

en diversos parcs públics ja de fa anys. Ocell originari de Sud-amèrica i introduit a

Europa de manera accidental a partir d'ocells en captivitat, ja que és habitual que es

comercii amb ell com a mascota. Manifesta preferència per parcs amb palmeres (a on

acostuma a fer colònies de nius) i també amb cedres, dels quals consumeix les fulles,

fins a arribar a deixar les capçades sense. Al parc és un ocell no habitual però si

regular, bàsicament a la zona de la Serra de Pedralba, a on pel que sembla no ha

nidificant enguany però podria fer-ho esporàdicament en algun dels jardins amb

palmeres de la zona. S'acostumen a observar grups de 4-5 fins a uns vint exemplars,

probablement tots provinents d'algun parc públic de Sabadell. En principi donats els

seus costums més aviats urbans no és un perill actualment, però podria arribar a ser

una plaga a les zones més urbantizades.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Ne

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

possible

-

63

Cotxa blava

Luscinia svecica

Turdidae

Migrador molt rar al parc, ja que aquest queda lluny al seu hàbitat.

Migrador molt rar al parc, detectat només en una ocasió en un marge als camps de Ca

n'Ustrell, a primers d'octubre. Com que és un ocell típic de zones humides, la seva

presència al parc és pot més que casual. Tot i això, el fet de aparèixer a la zona amb

més marges i en particular en un d'especial diversitat sembla ser significatiu.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D -

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

64

Cotxa cua-roja

Phoenicurus phoenicurus

Turdidae

Migrant rar al parc, i amenaçat com a nidificant a Catalunya, a on te una

població nidificant molt escassa.

Migrant escàs, detectat només en migració tardoral, ja que en la primaveral ha passat

completament desapercebut. Ha estat detectat a finals de setembre i principis

d'octubre, sempre en terrenys oberts i sols o en grups de dos o tres individus. Pel que

sembla a altres indrets del Vallès fa passos migratoris més abundants (Ribes 2000) i

més llargs en el temps., encara que probablement la plana del Vallès no ho fa tant.

Potser un seguiment més acurat donaria més pistes.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Cr

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrant -

65

Cotxa fumada

Phoenicurus ochruros

Turdidae

Ocell rar a l’estiu però més habitual a l’hivern. És un nidificant rar al Vallès,

però potser ha criat al parc.

Fenologia

Ocell nidificant probable, encara que només amb una parella candidata. Molt més

habitual a l'hivern, on hi ha un notable augment de la població. La migració és notable

a la segona desena d'octubre, encara que el final del pas migratori és poc perceptible.

La migració primaveral, més discreta, té lloc entre la segona meitat de febrer i al llarg

de març. Durant l'època de nidificació només s'han detectat la parella abans

esmentada i algun altre individu no reproductor. No s'ha pogut comprovar estrictament

la reproducció, ja que es tractava d'una parella situada a l'interior d'una propietat

privada.

Hàbitat i distribució local

Ocell típicament rupícola que s'ha adaptat a viure en zones urbanes, on pot fer niu en

forats d'edificis vells. Al Parc Agrari en època de nidificació ocupa bàsicament la zona

de Mas Canals, a on pel que sembla podria haver nidificat. Durant l'hivern es pot

detectar arreu del parc, però rarament en boscos, encara sí en clarianes. S'adapta

també a alimentar-se en rostolls i guarets, igual que molts altres ocells, per aprofitar el

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

probable

1

66

gra sobrant. Mostra sovint tendència per camps en concret, sense que hi hagi cap

explicació.

Estatus

Encara que durant l'hivern no és rar, la població nidificant és molt minsa, estrictament

només se n'ha detectat una parella amb comportament nupcial. Al Vallès nidifica

sobretot a la Serralada prelitoral i litoral (Ribes 2000), i a la plana és rar com a

nidificant. És més que possible que la seva nidificació, si és que es produeix, sigui

esporàdica durant el temps. En qualsevol cas, donat que l'únic hàbitat adient al parc

són les edificacions velles, el manteniment d'aquestes o en tot cas la renovació amb

condicions adients (amb “teules-niu”, per exemple) seria el condicionant que facilitaria

la seva reproducció, ni que fos esporàdica. Cal afegir que aquesta mesura també ajuda

a altres espècies d'ocells.

67

Cruixidell

Miliaria calandra

Emberizidae

Ocell comú a Catalunya però que ha deixat de reproduïr-se al parc agrari,

per molèsties a la seva zona de cria.

Fenologia

Ocell present tot l'any, nidificant fins a l'any 2008 però que enguany ha estat perdut

com a nidificant, ni que sigui possible. Al parc s'ha presentat durant tot l'any, i fins i

tot ha fet un inici de comportament nupcial, a la segona meitat de febrer, a on un bon

conjunt de mascles (potser més d'una quinzena) competien pel territori.

Tot i això no hi ha hagut cap nidificació, només l'intent d'un mascle en un parc públic

proper, i posteriorment (i possiblement el mateix mascle) en un arç blanc al costat d'un

sender, lloc poc idoni i que va ser abandonat ràpidament. Durant l'hivern ha estat

detectat de manera més dispersa, però ha destacat un grup d'uns 8-9 individus que

visitàven la zona de nidificació periòdicament. No presenta moviments migratoris

aparents, encara que si dispersió postnupcial, i aparició esporàdica d'individus de zones

properes.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Present tot

l’any però

no

reproductor

68

Hàbitat i distribució local

La gran majoria de l'activitat d'aquest ocell s'ha presentat sempre a la mateixa zona, la

dels camps de Ca n'Ustrell que queden entre la carretera de Matadepera i el torrent de

la Romeua, per la que presenta una especial predilecció. Sobretot per un marge amb

característiques de ser les restes d'un petit torrent que és a on va nidificar fins el

2008, quan es van detectar tres territoris i cap més al parc fora d'aquest punt , tot i

que es va detectar un mascle canor als camps de Ca n'Arguelaguet però que va

abandonar de seguida la zona.

Tot i que a la mateixa zona existeixen altres marges, fins i tot de més envergadura,

probablement el cruxidell ha triat aquest per la seva distància a tots els camins de pas

tradicional, i per tant per la seva tranquilitat. Això també explicaria la seva diversitat,

tot i ser de no gran envergadura. Aquest marge ha estat afectat per les obres de la

Ronda Oest, fet que ha provocat l'abandó com a nidificant de la zona.

Fora d'aquesta zona la seva aparició és irregular i poc freqüent, i només s'ha detectat

un cop durant l'hivern a la Serra de Pedralba, dos cops als camps de Ca n'Arguelaguet i

cinc cops a Mas Canals.

Estatus i recomanacions

Ara per ara l'hem de considerar com espècie recentment desapareguda com a

nidificant al parc, donats els fets explicats abans. Segons Ribes (Ribes 2000) aquest

ocell presenta predilecció per llocs concrets, cosa que explicaria la seva distribució al

parc. És més, detecta que els territoris són ocupats des del febrer al maig,

progressivament en funció de la seva idoneitat. El fet d'haver detectat activitat aquí al

febrer, fa pensar novament en un lloc idoni, cosa que fa pensar en una desaparició

lamentable. Tot i això, és més que recomanable un seguiment d'aquesta espècie

durant l'any, potser per comprovar si tot i així hi ha algun intent de nidificació, tot i que

a la mateixa zona és difícil per la proximitat de la futura Ronda Oest. A Catalunya és

un ocell en progressiva regressió (Estrada 2004), probablement per l'augment de

superfície forestal i urbana.

69

Cucut

Cuculus canorus

Cuculidae

Ocell estival i escàs al parc, nidificant possible però difícil de comprovar

donats els seus hàbits paràsits.

Ocell de presència molt escassa al parc. D'hàbits paràsits, la femella posa els ous al niu

d'altres espècies, i el poll quan surt de l'ou foragita els altres ous, sent criada per pares

d'una espècie diferent, sovint garses però de vegades ocells molt més petits. Com que

no manté territoris constants, donar una orientació de la seva abundància és prou

difícil, ja que fàcilment pot variar d'any en any. En tot cas s'han sentit cantar mascles

des de finals d'abril fins mitjans de maig, data a partir de la qual no es torna a tenir

constància de la seva presència. Només s'han sentit quatre mascles, un proper al

torrent de Ca n'Ustrell, un altre a la taca de bosc de pi al nord de l’hípica, ja al límit del

parc, un altre a la zona de Mas Canals i un darrer proper a la Masia de Can Deu. La

xifra real podria ser uns mica superior. Al Vallès ocupa tant boscos amb clarianes com

mosaics agroforestals i urbanitzacions amb boscos.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Nidificant

probable

-

70

Cuereta blanca

Motacilla alba

Motacillidae

Ocell nidificant possible, més habitual a l’hivern.

Fenologia

Nidificant tant sols possible, present tot l'any, amb un cert moviment migratori i

individus hivernants. Probablement la majoria d'efectius del parc són residents, però

durant la tardor, entre mitjans de setembre i mitjans d'octubre, es nota un cert

moviment migratori, que ha estat molt dispers a la primavera i no s'ha pogut

concretar. Tot i no ser rar al parc, no s'ha observat comportament nupcial, i només a

finals d'estiu s'han observat uns joves a la bassa de rec de la finca de Can Gambús,

que no se sap del cert si provenen d'alguna nidificació dintre o fora del parc. La cerca

d'individus juvenils en època propícia ha estat infructuosa. Ara bé, pel que sembla,

aquest fet sí que és possible als terrats tancats d'alguns edificis alts del barri de la

Roureda, on sí que hi hagut un cert moviment en època reproductiva. És possible que

s'hagi reproduït allà, fet que no s'han pogut comprovar ja que són privats.

Hàbitat i distribució local

Es pot veure a qualsevol espai obert del parc, tant camps de conreu, clarianes del

bosc, com petits nuclis urbans, i igualment en torrents oberts. Tampoc rar dintre les

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Resident i

nidificant

possible

-

71

ciutats, sobretot a parcs i jardins. Es fa notar fàcilment pel seu aspecte i el seu reclam

més aviat sorollós. A l'hivern forma part dels estols mixtos que s'alimenten als rostolls.

Estatus i recomanacions

Caldria comprovar en anys posteriors si realment es tracta d'un nidificant o no, ja que

al parc hi ha hàbitat propici per aquest ocell, i que per exemple en zones properes del

riu Ripoll ho fa. El fet que ho hagi intentat a un edifici proper, potser indica que al parc

no compta amb prou tranquil�litat.

72

Cuereta groga

Motacilla flava

Motacillidae

Ocell migrador al parc, rar però amb pics d’abundància, i amb petites

poblacions reproductores a Catalunya.

Ocell estrictament migrant al parc, usualment individus sols o bé petits grups que hi

fan nit. La migració prenupcial es detecta a primers d'abril, i arriba a la màxima

intensitat a finals d'aquest mes i principis de maig, amb alguns d'aquest dies amb un

pas migratori considerable, bàsicament d'individus cap al centre d'Europa, on és un

ocell molt comú. Es poden detectar ocells en pas a finals de maig. En sentit contrari, la

migració post-nupcial ja es nota a finals d'agost, és notable durant tot el setembre i

s'allarga fins a la primera meitat d'octubre.

Tot i no nidificar al parc, sí que ho fa a Catalunya (Estrada 2004) i al Vallès (Ribes

2000), encara que en tots dos casos en poblacions petites i amenaçades. En el cas de

la nostra comarca resten localitats amb poblacions molt minses lligades a cursos

fluvials, i fortament amenaçades per infraestructures diverses. Segons Ribes (2000),

fins als anys seixanta possiblement era un nidificant comú als regadius de la zona.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

73

Cuereta torrentera

Motacilla cinerea

Motacillidae

Ocell hivernant que potser ha criat al parc anteriorment, ja que ho fa a

Catalunya.

Cas similar al de la cuereta blanca, però potser un pèl més crític. És un visitant

sobretot hivernal del parc, amb algunes cites primaverals i moviment migratori, però

amb un buit temporal a l'època de nidificació que fa pensar que no hi cria. Hi havia

indicis de cria la primavera del 2008 al torrent de Vallcorba, però enguany no s’ha vist

enlloc del parc. Sí que és perceptible el moviment migratori prenupcial, bàsicament al

llarg del març, amb algun individu hivernant que encara restava a la zona a mitjans

d'abril. És justament a l'hivern quan és més habitual al parc, sobretot als estols mixtos

dels diferents camps de conreu, però també a pràcticament qualsevol zona excepte en

boscos. Al llarg de l'estiu hi ha alguna cita, molt probablement d'individus provinents

de rius propers (sobretot el Ripoll) on possiblement hi criï. Tal com s'ha dit amb la

cuereta blanca, caldria un seguiment precís per veure si hi nidifica en anys posteriors.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Hivernant -

74

Durbec

Coccothraustes coccothraustes

Fringillidae

Hivernant ocasional i irregular al parc i al Vallès, que molt localment nidifica

a Catalunya.

Fringíl.lid hivernant al parc, generalment escàs o molt escàs, però donat l'hivern més

fred de l'habitual durant l'execució del treball, força més habitual que altres anys.

Detectat ja a mitjans d'octubre durant la migració postnupcial, i fins a meitats de març,

a on la majoria d'individus ja eren migradors. Al llarg de l'hivern s'ha detectat sobretot

en clarianes i zones aclarides del bosc, i en torrents no excessivament tancats, encara

que donada la seva abundància temporal també s'ha vist en jardins del barri de Castell

Arnau, i en l'arbrat del carrer al barri de la Roureda. Ha estat especialment abundós

als camps de Ca n'Ustrell i a la capçalera del Torrent de Ribatallada, a on s'han

detectat estols de 6-7 exemplars al llarg de tot l'hivern.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Hivernant -

75

Enganyapastors

Caprimulgus europaeus

Caprimulgidae

Ocell nidificant probable al parc i al Vallès, sempre a les zones boscosses.

Fenologia

Ocell migrador transaharià que arriba a finals d'abril, quan els mascles comencen a

defensar amb el cant els seus territoris. Nidificant probable, ja que per la seva discreció

no s'han pogut veure indicis de cria segura. Se'l pot sentir cantar fins a mitjans d'agost,

quan comença el seu retorn cap a l'Àfrica, on hiverna. Com que és un ocell nocturn, és

poc habitual detectar-lo en vol i difícil durant la migració.

Hàbitat i distribució local

Viu en boscos tant de pi com d'alzina, sempre d'una certa entitat i per tant defugint les

taques arbòries de dimensions petites. Això l'exclou de la zona entre la carretera de

Terrassa i l'autopista C-58, encara que a prop del barri de Castell Arnau ja se n'ha

sentit algun mascle. Als boscos que hi ha entre les masies de Ca n'Argelaguet, Ca

n'Ustrell i el torrent del mateix nom hi ha una població molt activa que ha estat objecte

de seguiment durant els darrers anys, ja que la concentració de mascles canors és

notable. En concret, durant la primavera del 2008, es van detectar 8 mascles canors en

tot el Parc Agrari, cinc dels quals a la zona abans esmentada, i durant la del 2009

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Estival i

reproductor

probable

5

76

només cinc, dels quals tres en aquesta zona. Potser els treballs forestals fets a prop del

torrent de la Romeua (el terme de Terrassa, però força propers) l'han perjudicat,

encara que caldria un seguiment en anys posteriors.

Estatus i recomanacions

Ocell que té bona salut pel que fa a la seva distribució a Catalunya, i que ha

protagonitzat un augment de les seves poblacions durant els darrers anys. Segons

l'Atles dels ocells nidificants a Catalunya (Estrada 2004) sembla ser que l'augment de la

superfície forestal a Catalunya l'ha afavorit, i al mateix temps, Ribes (2000) comenta

curiosament que també els incendis forestals deixen clarianes que aquest ocell

aprofita. Al parc sembla ser més abundant que fa anys, quan hi havia només cites

puntuals.

77

Esparver

Accipiter nisus

Accipitridae

Ocell boscà present tot l’any a Catalunya però només ocasional al parc,

probablement per manca de boscos de més entitat.

Ocell migrant i hivernant ocasional al parc. Ha estat observat durant nou ocasions

durant el treball de camps, la majoria d'elles durant la migració, i també a l'hivern però

amb poca continuitat, la qual cosa fa pensar que es tractava d'individus que

hivernaven a zones més o menys properes. A catalunya és present tot l'any i nidificant

habitual (Estrada 2004) en pràcticament tot tipus de bosc. En principi l'hàbitat adient

per la seva cria existeix al parc, però probablement la poca extensió relativa dels

boscos i la seva freqüentació fan molt poc probable aquest fet. De tota manera, no es

descarta que aparegui com a nidificant de manera ocasional, sempre que es mantingui

la massa boscosa.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrant i

hivernant

ocasional

-

78

Esplugabous

Bubulcus ibis

Ardeidae

Ocell lligat a zones humides, només ocasional al parc per manca d’hàbitat

adient.

Ocell esporàdic al parc, on apareixen grups d'individus provinents bàsicament del riu

Ripoll (i potser d'altres). No nidifica al parc, ja que es tracta d'un ocell d'aiguamoll, i no

hi ha rius d'entitat. Apareix sempre fora de l'època de nidificació, i més a l'hivern que a

altres èpoques, aprofitant sovint els camps acabats de llaurar per caçar cucs de terra, i

de vegades també proper als torrents, on probablement caça amfibis. S'ha observat al

torrent de la Romeua i els camps de Mas Canals, i també als camps de la serra de

Pedralba. Els usos agraris i ramaders ja li són adients, i fins i tot s'alimenta dels

paràsits dels ramats d'ovelles.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

79

Estornell negre

Sturnus unicolor

Sturnidae

Ocell escàs al parc però comú com més a l’oest de Catalunya, que nidifica

localment al Vallès, però no al parc.

Ocell d'apariciò esporàdica al parc, estrictament només s'ha observat a l'hivern, però

no es descarta que sigui present a a primavera i l'estiu mesclat amb el seu parent

l'estornell vulgar, ja que en aquesta època són més complicats de diferenciar. S'ha

observat al Torrent de Ribatallada i també a la Serra de Pedralba, encara que de ben

segur també es pot trobat algun exemplar a altres zones del parc. Seria interessant

comprovar la seva nidificació, que no és rara al Vallès, tot i que segurament només

seria anecdòtica.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Hivernant -

80

Estornell vulgar

Sturnus vulgaris

Sturnidae

Ocell molt abundant en zones humanitzades del parc, a on fa estols

considerables a sobretot a l’hivern. En algunes poblacions catalanes es

considera una plaga i pot comportar conflictes de conservació.

Fenologia

Ocell molt comú al parc, a on sobretot a l'hivern els seus hàbits gregaris fan que

difícilment passi desapercebut. Resident i nidificant segur, ja a principis d'estiu es

poden detectar agrupacions de molts individus, que arriben a ser espectaculars a

l'hivern i duren fins a la propera època de nidificació. La seva mobilitat durant l'hivern,

presentant 'invasions' d'individus de zones pressumiblement properes, fa que sigui

difícil detectar els moviments migratoris, que segurament són de curt abast.

Hàbitat i distribució local

El podem trobar arreu, a on és fàcilment detectable ja que no és gens tímid. Pot

arriba a nidificar a qualsevol indret del parc, però té una clara preferència per les zones

humanitzades. Dintre d'aquestes, podem considerar tres nuclis a on molt fàcilment

se'l detecta, i a on durant l'hivern fa grans estols: primers, la zona entre l'ermita de

Sant Julià d'Altura i les masies de Ca n'Arguelaguet i Ca n'Ustrell, segons Mas Canals i

tercer les zones més humanitzades de la Serra de Pedralba. També existeix un nucli

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Nidificant

segur i

resident

-

81

poblacional de consideració al final de torrent de Ribatallada, però bàsicament situat al

riu Ripoll, ja a fora del parc. Defuig les taques més denses de bosc, però no les

clarianes.

Estatus i recomanacions

Ocell sense problemes de conservació al parc. És més, com que tria preferentment

les zones humanitzades, en algun cas pot arribar a ser un problema, com passa en

algunes poblacions catalanes. No s'ha detectat cap queixa en aquest sentit d'usuaris i

propietaris del parc.

82

Faisà

Phasianus colchicus

Phasianidae

Ocell de prodecèndia exòtica però introduit a Catalunya, que ha arribat a

criar al parc.

Ocell exòtic introduït fa segles a Europa amb intencions cinegètiques, històricament

adaptat al nostre entorn i que cria sense dificultat. Així ho fa al Parc Agrari, on se n'ha

detectat una parella amb cries durant la primavera i l'estiu del 2009 a la serra de

Pedralba, i un altre mascle a prop del torrent de Ca n'Ustrell, encara que aquest només

un cop i sense indicis de cria. La primera de les parelles sembla estar establerta a la

zona de fa uns anys, i enguany la seva productivitat podria ser d'uns 6 polls segons un

pagès local, encara que a finals d'estiu se’n va observar només un. Tal com passa a la

zona amb altres espècies cinegètiques (guatlla i perdiu), la seva població es pot veure

fàcilment afectada pels propers nuclis de caça del terme de Sant Quirze, tant per la

caça com per les reintroduccions.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Ne

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Reproductor

present tot

l’any

1

83

Falciot comú

Apus apus

Apodidae

Ocell estival molt abundant en zones obertes, encara que només nidificant

possible al parc.

Fenologia

Visitant estival i migrant abundant, nidificant només possible, encara que ho és més

que el seu company de família el ballester. Apareix a primers d'abril, i a mitjans

d'aquest mes el pas migratori ja és considerable. Acostuma a nidificar en forats

d'edificis, sense fer colònies sinó individualment. Ho fa dintre del nucli de Sabadell, i és

possible que ho faci en alguna edificació antiga dintre el parc, tot i que si és així ha de

ser en un número reduït, ja que no s'ha pogut detectar amb seguretat. Si que, també

com el ballester, és un visitant comú del parc amb els mateixos costums, alimentar-se

d'insectes que caça al vol per sobre els camps de conreu. Ja a mitjans d'agost se

sospita moviment migratori, i els darrers individus s'observen a la primera desena de

setembre.

Hàbitat i distribució al parc

Com s'ha dit, és tant sols possible la nidificació al parc, encara que se'l pot veure i

sentir durant l'època adequada en qualsevol indret al parc. La seva adaptació

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Estival i

nidificant

possible

-

84

extraordinària al vol fa que pugui desenvolupar totes les funcions vitals a l'aire

(excepte fer niu), i és així com se'l veu al parc, sobretot en vol de cacera. I també de

la mateixa manera que el ballester, la població d'insectes del parc suposa de ben segur

un recurs alimentari important, fet que n’explica la seva abundància.

Estatus i recomanacions

Ocell aparentment sense problemes de conservació ni a Catalunya (Estrada 2004) ni al

Vallès (Ribes 2000), si bé s'especula que els tractaments químics en camps de conreus

que afecten invertebrats poden afectar-lo de manera indirecta, i potser també la

contaminació a les ciutats i els seus entorns, on nidifica habitualment. Pel que fa al

parc, de moment la població sembla abundant, tot i que sabent que segurament no hi

nidifica, els que hi apareixen són més aviat 'usuaris habituals' que nidifiquen a prop.

85

Falcó pelegrí

Falco peregrinus

Falconidae

Visitant ocasional al parc, des de les seves zones de nidificació propera.

Ocell ocasional al parc, sovint observat en vol de cacera o posat en estructures de gran

envergadura. Els seus territoris més propers se situen al parc de Sant Llorenç de Munt,

on nidifica en ambients rupícoles. Donada la seva capacitat de vol, no és rar que

aquestes parelles visitin regularment la plana del Vallès. En particular, s'ha vist

regularment una parella posada i caçant coloms en una grua al barri de Can Llong

(Kike Navarro, com. pers.), i també regularment s'observa al riu Ripoll. Després de la

seva introducció per hàcking a l’església de la Puríssima de Sabadell, se'l veia més

sovint dintre del terme, fins i tot regularment en edificis comercials de l'Eix Macià. Molt

probablement aquests individus han migrat a ambients més propicis. No s'ha observat

en migració al parc, tot i que potencialment podria aparèixer.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di B Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

86

Fredeluga

Vanellus vanellus

Charadriidae

Migrant rar al parc, que al Vallès manté petites poblacions hivernants.

Migrant molt ocasional al parc, detectat només en una ocasió, amb l'avistament de dos

exemplars a finals d'octubre (Mireia Calvet com.pers.). A la plana del Vallès és un

hivernant i migrant escàs (Ribes 2000), generalment a zones humides o agrícoles en

bon estat de conservació. Podria arribar a ser un hivernant esporàdic en un futur,

sempre i quan trobés les condicions de traquilitat adequades.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Vu

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

87

Gafarró

Serinus serinus

Fringillidae

Ocell abundant, present tot l’any i nidificant segur, que poden trobar arreu

però sobretot en zones obertes.

Fenologia

Ocell nidificant segur i present tot l'any, amb efectius migradors i hivernants. És comú

en tota època de l'any, més a l'hivern. No s'han pogut concretar dates de migració, ja

que ha estat molt difícil diferenciar entre individus migrants i residents. Sí que a partir

del juny es nota un increment notable de la seva població produit per la recent

nidificació, i detectable per la gran proporció d'individus joves en qualsevol estol.

Hàbitat i distribució local

Ocell molt generalista, present a tot el parc encara que preferiblement en zones

obertes de qualsevol mena, incloses les urbanes. Nidifica a qualsevol mena d'arbre,

possiblement també a arbustos d'una certa envergadura. Al parc la zona de màxima

activitat durant la cria ha estat la de Mas Canals, en concret les plantacions de xiprers,

a on ha estat un nidificant més que habitual. Abundant durant l'hivern en guarets i

rostolls.

Estatus i recomanacions

Ocell molt comú al parc, sense cap problema de conservació.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Nidificant

segur i

resident

-

88

Gaig

Garrulus glandarius

Corvidae

Ocell comú a les zones boscanes, i visitant habitual de les zones

humanitzades del parc.

Fenologia

Ocell comú a tots els boscos del parc, potser més abundant en pineda que en alzinar o

bosc de ribera. Nidificant segur i resident, sense efectius migradors aparents.

Hàbitat i distribució local

Es pot trobar a tot el parc, a qualsevol zona boscosa o a les seves rodalies. No defuig

les zones humanitzades i fins i tot les visita regularment, com per exemple el barri de

Castell Arnau o la zona de Mas Canals, a on regularment se'l pot observar en busca

d'aliment. Fins i tot visita i potser nidifica en zones boscosses de petita envergadura,

com el 'Bosc del Parc Agrari' o la part final del Torrent de Vallcorba, tot i que és a les

de més entitat a on manté millors poblacions.

Estatus i recomanacions

Ocell generalista, que tot i estar lligat a zones boscosses s'aventura als seus voltants

en busca de recursos alimentaris. Manté al parc una bona població, sense amenaces

aparents. Tot i això, la seva hipotètica disminució seria indicadora de pèrdua de

massa boscossa important (veure garsa per més detalls).

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Resident i

nidificant

segur

-

89

Gaig blau

Coracias garrulus

Coraciidae

Ocell que a Catalunya te poblacions molt localitzades i petites a zones

estèpiques. Al parc ha aparegut com a migrador.

Migrant molt rar però amb una certa regularitat al Vallès. Durant l'execució del treball

no s'ha detectat, però existeix una cita pròpia del 1-5-06 d'un exemplar aturat durant

la migració a uns cables d'alta tensió a prop de l'esglèsia de Sant Julià d'Altura.

Habitant típic de zones estepàries, a Catalunya les seves zones de cria són bàsicament

l'Alt Empordà i al Segrià, i zones colindants a totes dues, sempre en molt poca

densitat. S'ha de considerar un migrant rar però fàcil de detectar pels seus colors.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Nt Di C Vu

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

90

Gamarús

Strix aluco

Strigidae

Ocell que habita a les zones de bosc més espès del parc, i que sovint passa

desapercebut per la seva discreció i els seus hàbits nocturs.

Rapinyaire nocturn escàs al parc, nidificant probable i present només a les zones més

forestades. Tot i que arreu d'Europa nidifica en boscos caducifolis, zones obertes i fins i

tot parcs (Mikkola, 1995), a Catalunya ho fa bàsicament a zones forestals (Estrada,

2004), encara que en zones de mosaic forestal manté una bona productivitat.

Necessita de boscos amb estructura complexa i peus madurs amb forats on nidificar,

és per això que només s'ha detectat en zones amb aquestes característiques. En

concret només dos mascles, un als boscos propers a l'ermita de Sant Julià, al talús

boscós de la part alta del Torrent de Ribatallada, i un altre a la capçalera d'aquest

torrent i a prop del de Gotelles, aquest ja al límit del parc. En cap dels dos casos s'ha

pogut verificar la nidificació, tot i que tots es van detectar defensant territori. En zones

properes, com per exemple al Parc de Sant Llorenç de Munt, aquesta espècie manté

bones poblacions (dades del cens anual de gamarussos de l'ADENC) així com a altres

boscos de la plana del Vallès. El manteniment de boscos ben conservats és crucial per

la seva continuitat al parc agrari.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

possible

present tot

l’any

2

91

Garsa

Pica pica

Corvidae

Ocell comú sobretot a les zones humanitzades, que sovint fa estols d’una

certa envergadura.

Fenologia

Ocell comú, nidificant segur i resident, sense individus migradors aparents. Poc boscà,

prefereix les zones humanitzades a on és força comú. Només es nota un cert

increment poblacional a finals de primavera i durant l'estiu, provocat pels joves de

l'any, observables arreu.

Hàbitat i distribució local

Al parc només defuig les zones més espesses del bosc, a on és poc habitual però no

rar, i és freqüent a les humanitzades: Mas Canals, la Serra de Pedralba, Ca n'Ustrell,

Ca n'Argelaguet i els entors de l'ermita de Sant Julià d'Altura.

Estatus i recomanacions

Ocell sense problemes de conservació al parc, per ser prou oportunista i tolerar bé la

presència humana i mantenir per tant una bona població. Manté un cert 'pols' amb les

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

present tot

l’any

-

92

poblacions de gaig, més boscanes i per tant pròpies d'hàbitats diferents però que se

solapen, i donat que totes dues espècies són molt territorials amb certa competència a

les zones d'interacció. L'estat actual és més aviat el d'equilibri mutu de les poblacions

de les dues espècies, que convindria que es mantingués, ja que seria indicador de la

diversitat d'hàbitats del parc, els agraris per una banda i els forestals per una altra.

Gavià argentat de potes grogues

Larus michahellis

Laridae

Ocell marí que al parc ha aparegut ocasionalment, segurament de camí cap a

zones d’alimentació habituals com abocadors.

Com la gavina vulgar, ocell d'aparició esporàdica però regular al parc, usualment

també en trànsit, però que en el seu cas explota els abocadors com a recurs tròfic. És

habitual la seva presència al Vallès, molts cops en viatge des de la costa fins a

l'abocador de Coll Cardús i de vegades en grans grups, ja que –com moltes altres

gavines, és un ocell gregari. Tampoc és rara l'aparició d'individus a les afores de

Sabadell en busca de residus urbans, en general en petits grups.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

93

Gavina vulgar

Larus ridibundus

Laridae

Ocell ocasional al parc, en vol entre diferents cursos d’aigua.

Ocell d'aparició esporàdica al parc, de vegades en grups, sempre en busca de cursos

d'aigua de certa entitat com per exemple el riu Ripoll, a on és una espècie regular.

Sempre s'ha detectat en vol, de manera que es tracta d'un ocell només 'en trànsit' al

Parc Agrari.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

94

Grasset de muntanya

Anthus spinoletta

Motacillidae

Hivernant rar al parc, sempre en zones obertes.

Hivernant molt escàs, també possiblement migrador però en tant poca quantitat que

no ha estat detectat. La primera cita és la d'un individu als voltants del torrent de

Vallcorba (tardor), i la resta són d'individus hivernants, la majoria curiosament als

entorns de l’hípica de Mas Canals, on es va arribar a observar un grup de cinc

individus. De vegades pot passar desapercebut entre grups de titelles. La darrera cita

és de mitjans de febrer.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Hivernant -

95

Gratapalles

Emberiza cirlus

Emberizidae

Ocell escàs però present tot l’any al parc, que nidifica en zones obertes.

Fenologia

Nidificant segur i hivernant, amb alguns efectius aparentment migrants o potser

provinents de parts més altes del Vallès. Aquests apareixen a mitjans de Setembre a

l'època postnupcial i resten durant tot l'hivern, fent durant aquesta època una població

més nombrosa que a l'estiu. A mitjans de Febrer ja es pot detectar comportament

nupcial, tot i que alguns dels mascles canors que se senten durant aquesta època

acaben nidificant en altres indrets, ja que alguns desapareixen.

Hàbitat i distribució local

Com a nidificant apareix bàsicament a la part nord del parc, això és per la zona de Mas

Canals, Ca n'Ustrell, Ca n'Agramunt i els boscos que les envolten. Fora d'aquesta

època existia una parella nidificant a la Masia de Can Cadevall en uns fruiters, ja

detectada l'any anterior però que va abandonar la zona a primers de la primavera del

2009, molt probablement per les obres de la Ronda Oest. Durant l'hivern es pot

detectar també a la resta del parc, però sempre mostra preferència per la zona

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

segur i

present tot

l’any

9

96

anterior. Nidifica sobretot al límit del bosc, en clarianes o a la frontera amb camps de

conreu, i també en algun cas en torrents oberts ben arbrats. Dels nou territoris

detectats enguany al parc, sis han estat en pineda, un en alzinar, un en un torrent i un

en fruiters.

Estatus i recomanacions

Ocell amb una població irregular al parc. Durant una primera prospecció a la

primavera del 2008, es van detectar només dos mascles canors a la zona. Tot i que la

prospeccó no va ser complerta, potser la notable pluviositat de l'època va malbaratar

algunes postes. La població enguany és clarament millor, però si comparem amb la

densitat obtinguda al Vallès orienta (Ribes 2000) d'entre 3 i 10 parelles per quilòmetre

quadrat en funció de l'hàbitat, la del parc resulta clarament pitjor. Seria recomanable

seguiment a llarg termini, i tot i que ara per ara potser no està en perill, a mig termini

podria estar-ho.

97

Griva

Turdus viscivorus

Turdidae

Migrant i hivernant rar parc, bàsicament lligat a les zones més altes.

Ocell migrant i hivernant al parc, sense individus nidificants però que potser podríen

ser-ho ocasionalment. Es poden detectar migradors tardorals a finals de setembre i al

llarg d'octubre. A la primavera, s'han detectat individus fins a finals d'abril, fins i tot

amb indicis d'activitat nupcial. És per això que es considera que podria nidificar al

parc. La gran majoria de cites de migrants i la totalitat dels hivernants han estat

sempre a la mateixa zona: als camps que Ca n'Argelaguet que limiten amb la pineda

ja al terme de Terrassa, a la part més occidental del parc. És la zona orogràficament

més alta del parc, i pel que sembla la més adient per aquesta espècie. L'execució de

treball forestals sembla ser que ha destorbat la hivernada d'aquesta espècie, ja que en

el transcurs d'un treball anterior el 2008 era més abundant.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Hivernant i

migrant

-

98

Guatlla

Coturnix coturnix

Phasianidae

Nidificant en extrem local al parc, només probable, molt lligat a Catalunya a

les zones de conreu.

Nidificant probable al parc. S'han sentit cantar mascles als camps de la Serra de

Pedralba, on segons pagesos de la zona nidifica, encara que aquest fet no s'ha pogut

comprovar. Si és així, han de ser en poca quantitat, ja que aquesta és l’única zona del

parc on se l'ha detectat. Fora de l'època de nidificació, inclosa l'època migratòria, és

difícilment detectable pels seus hàbits críptics. Donat que és espècie cinegètica, i vista

la proximitat del terme de Sant Quirze del Vallès on està permesa la caça, és possible

que alguns dels mascles detectats siguin provinents de les introduccions d'espècies

cinegètiques fetes per caçadors a la zona, fet aquest difícil de comprovar. El mateix

passa amb altres espècies (faisà i perdiu). També, pel que sembla, hi ha un petit nucli

de furtivisme a la mateixa Serra de Pedralba, fins i tot fora de l'època de veda

cinegètica, fet comentat per dos pagesos de la zona i també per treballadors

ocasionals al parc.

Arreu de Catalunya és un ocell d'estatus difícil d'avaluar (Estrada 2004) ja que pel que

sembla pateix una notable regressió, però simultàniament protagonitza variacions

interanuals notable que poden esbiaixar les estimes de població. En tot cas, com que

es tracta d'una espècie cinegètica apreciada caldria preocupar-se del seu estat.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Dd

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Nidificant

probable i

migrant

1

99

Lluer

Carduelis spinus

Fringillidae

Ocell hivernant al parc de manera molt irregular. A Catalunya també manté

poblacions nidificants en extrem localitzades.

Ocell hivernant al parc, amb diferent grau d'abundància en funció de les condicions de

l'hivern però cada any present, ni que sigui en petites quantitats. Es detecta ja a

meitats d'octubre i està present fins al març, quan la majoria d'individus són ja

migradors. Pot arribar a ser certament abundant, com va passar l'hivern 2007-08,

quan sobretot a la primera meitat de l'hivern va ser un dels fringíl.lids hivernants més

abundants, encara que la majoria d'anys ho és molt menys. Ocell bastant generalista,

potser més aviat boscà, però que de fet s'ha detectat a tot el parc i en qualsevol

hàbitat. , fins i tot a jardins i al nucli de Sabadell.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Hivernant -

100

Mallerenga blava

Parus caeruleus

Paridae

Ocell boscà però també lligat a zones amb cert arbrat, i fins i tot

humanitzades.

Fenologia

Ocell resident i nidificant segur, sense migrants aparentment. Comú a totes les zones

amb un mínim d'arbrat.

Hàbitat i distribució local

Es pot trobar a tot el parc agrari, en general en tot tipus de bosc (amb o sense

sotabosc), i fins i tot en bosquets aillats i pobres en estructura com l'anomenat 'bosc

del parc agrari', a on nidifica una parella. També en marges arbrats, tanques amb

arbres, i fins i tot s'han comprovat nidificacions en arbres aillats. Inclús hi ha hagut un

intent de nidificació en un cartell publicitari.

Estatus i recomanacions

No presenta problemes de conservació, ja que és un ocell ubicu i generalista, i tolera

relativament la presència de l'home.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

-

101

Mallarenga carbonera

Parus major

Paridae

Ocell comú als boscos arreu de Catalunya però menys habitual al parc, a on

és rar.

Fenologia

Ocell resident, sense migrants aparents, i tant sols nidificant possible, tot i ser en

teoria un ocell comú, que de fet presenta al parc una densitat inferior a la que caldria

esperar.

Hàbitat i distribució local

Es pot trobar a totes els boscos d'entitat del parc, i fins i tot a parcs públics, però

sempre amb la condició de tenir un volum mínim d'arbrat. Ja es troba als entorns del

barri de Castell Arnau, i és més habitual als boscos de més entitat, bàsicament als

entorns de la carretera de Matadepera. Es pot trobar sobretot en pinedes, i en menys

densitat en alzinars i en boscos de ribera.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Nidificant

possible i

present tot

l’any

-

102

Estatus i recomanacions

Al Vallès Oriental (Ribes 2000) és un ocell habitual, així com a Catalunya (Estrada

2004). No així al parc, a on és un ocell més aviat escàs. No és difícilment detectable,

sobretot pel seu cant, però molt probablement el número de mascles canors no passi

de la quinzena (tot i que no s'ha fet un comptatge rigurós), i no s'ha pogut comprovar

estrictament la nidificació. Molt probablement això és degut a la freqüentació humana

i a la manca de taques extenses de bosc ben conservades.

103

Mallarenga cua-llarga

Aegithalos caudatus

Aegithalidae

Ocell abundant i nidificant a qualsevol zona boscana del parc.

Fenologia

Ocell present tot l'any i nidificant segur, habitual en qualsevol bosc del parc. No

presenta moviment migratoris.

Hàbitat i distribució local

Es pot trobar en qualsevol zona boscana del parc, preferentment en pineda però

també en alzinar i bosc de ribera, i també en marges arbrats. S'ha comprovat la

nidificació en diferents zones del parc, fins i tot en taques petites i aillades de bosc,

com l'anomenat 'Bosc del Parc Agrari'. Comú fins i tot en parcs i zones humanitzades.

Estatus i recomanacions

Ocell comú al parca totes les zones amb un mínim arbrat. El seu caràcter generalista li

permet aprofitar qualsevol bosquet, per petit que sigui.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Nidificant

segur i

present tot

l’any

-

104

Mallarenga emplomallada

Parus cristatus

Paridae

Ocell comú a les zones boscanes del parc, més discret que altres

mallerengues i que de vegades pot passar desapercebut.

Fenologia

Ocell resident comú i nidificant segur, sedentari i sense cap moviment migrador

aparent. Nidifica en qualsevol massa arbòria del parc, tant de pi com alzina,i potser

lleugerament menys al bosc de ribera.

Hàbitat i distribució local

Com hem dit abans, es pot trobar com a nidificant a qualsevol passa arbòria del parc

agrari, per petita que sigui, a on passa tot l'any i nidifica. Fins i tot a l'anomenat 'Bosc

del Parc Agrari' s'ha detectat un petit nucli de cria, format per una o dues parelles. És

un ocell molt habitual, potser el que més de la família. Tot i que la població és

sedentària, potser el poblament hivernal de la plana del Vallès és lleugerament

superior a l'estival, ja que llavors ocupa llocs (com per exemple jardins) als quals a

l'estiu és més rar. En tot cas, es tracta d'una apreciació personal.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

-

105

Estatus i recomanacions

Ocell amb bones poblacions al conjunt del parc, així com a Catalunya, a on ocupa

pràcticament tot el principat excepte la plana de Lleida i la part final del riu Ebre. No

presenta amenaces.

Mallerenga petita

Parus ater

Paridae

La menys habitual de les mallerengues del parc, que manté petites

poblaciona localitzades.

La mallerenga més escassa al parc, tant que a temporades arriba a 'desaparèixer' del

parc, sobretot durant les temporades de més fred. S'ha detectat amb continuitat en

tres localitzacions del parc: a prop de l'ermita de Sant Julià, a la parc del parc més

propera al barri de Can Deu, i un altre al barri de Castell Arnau (aquí només a

l'hivern), i fòra d'aquí només hi han unes quàntes cites al torrent de Ribatallada i als

boscos que rodegen els camps de Ca n'Argelaguet. No s'ha pogut comprovar en cap

cas la nidificació, tot i que si el comportament nupcial amb diversos mascles canors,

sent llavors nidificant només possible. S'ha de considerar un ocell força escàs al parc,

quasi bé esporàdic, i per tant en perill de desaparèixer.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

probable i

present tot

l’any

-

106

Mastegatatxes

Ficedula hypoleuca

Muscicapidae

Ocell migrador al parc, que puntualment pot fer aparicions de certa

abundància.

Ocell estrictament migrant al parc agrari, a on pot fer pics d'abundància notables

durant el seu viatge. La migració tardoral comença al finals d'Agost, i el pas és notable

durant tot el Setembre i principis d'Octubre. La primaveral ha estat molt laxa durant

l'execució del treball, però ha estat detectable durant la segona meitat d'abril i

principis de Maig. Se'l pot observar sobretot en el límit dels diferents tipus de bosc, i

també en marges, parcs, sempre majoritàriament en zones obertes però amb

vegetació, encara que en boscos el trobem però en menor número. Puntualment pot

semblar un ocell abundant, ja que durant els pics migratoris es poden observar estols

notables (fins i tot uns 50 ocells plegats als camps de Ca n'Ustrell a finals de

setembre), però sempre es tracta d'un fet puntual. A Catalunya és un nidificant escàs,

de manera que els efectius migradors són bàsicament nidifcants provinents del centre

d'Europa, la península Escandinava i Rússia (Estrada 2004).

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Dd

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Migrador -

107

Merla

Turdus merula

Turdidae

Ocell resident i nidificant, lligat als torrents i zones fondals, on és habitual

sentir el seu cant.

Fenologia

Ocell nidificant segur, present tot l'any i amb molt poc moviment migratori,

pràcticament inapreciable. Els mascles arriben a cantar tot l'any, de manera que és

difícil determinar les èpoques propícies per la nidificació.

Hàbitat i distribució local

Present a tot el parc, però sempre a zones fondals i més aviat humides. És habitant

comú dels torrents de tot tipus, més habitual als més ombrívols i amb més cobertura

arbòria. Pot nidificar ja als marges espessos i als torrents que estant fora dels bosc

tenen més arbrat, fins i tot en alguns degradats. Però les màximes densitats

s'observen als torrents tancats: Gotelles, Ribatallada i especialment Ca n'Ustrell. Tot i

ser més aviat discret, manté territoris prop de zones humanitzades, com la Serra de

Pedralba o fins i tot el nucli de Sabadell.

Estatus i recomanacions

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

-

108

Ocell sense problemes de conservació, habitual a tot el parc però bàsicament depenent

dels torrents, ja que fora d'aquests és més escàs.

Milà reial

Milvus milvus

Accipitridae

Ocell amenaçat a Catalunya, amb poques poblacions reproductores, que ha

aparegut com a migrant al parc.

Migrant molt rar al parc, detectat només en una ocasió el 3-10-09 durant la migració

tardoral. A Catalunya hi és present tot l'any i com a nidificant és més escàs, centrat

sobretot a la part central i occidental del Pirineu. És un ocell prou amenaçat sobretot

per l'ús il.legal d'esquers enverinats, pràctica que en certs llocs ha tingut una certa

revifada durant els darrers anys.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Nt Vu B En

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

109

Morell cap-roig

Aythya ferina

Anatidae

Ocell migrador al parc, rar i amenaçat a Catalunya.

Migrant molt rar, detectat un sol cop al parc, el 2-9-09, a la bassa artificial de rec de la

finca de Can Gambús. Al Vallès (Ribes 2000) es considera també un migrant molt rar.

La seva aparició al parc probablement és deguda a la situació de la bassa, de ben

poca qualitat ecològicament però estratègicament situada, lluny de qualsevol altra

massa d'aigua d'importància i per tant punt d'aturada en pas de diverses espècies

d'ocells aquàtics.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Vu

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

110

Mosquiter comú

Phylloscopus collybita

Sylvidae

Ocell comú arreu de Catalunya però que al parc és menys habitual del que

caldria esperar.

Fenologia

Ocell nidificant possible i present tot l'any, més abundant a l'hivern que durant la

primavera i l'estiu , i amb força individus migradors. Aquests es poden detectar al

març i fins als principis d'abril a la migració pre-nupcial, mentre que a la post nupcial

ho fan al llarg d'octubre i fins i tot a primers de novembre. Durant la primavera ha

resultat un ocell més escàs del que caldria esperar, tant que no s'ha pogut confirmar

la nidificació i només s'ha observat comportament nupcial en uns quants cassos.

Hàbitat i distribució local

A l'hivern se'l pot detectar en qualsevol indret del parc, tant boscos de qualsevol mena

com brolles i jardins. Només és absent als guarets i rostolls, encara que hi és si hi han

marges, especialment arbrats. Durant els passos migratoris fa pics d'abundància, de

vegades notables, i llavors té una marcada tendència pels torrents oberts, com la part

final del de Vallcorba i la superior del de la Romeua, on es poden veure molts

individus. Durant la primavera pateix una notable davallada d'efectius, convertint-se

en un ocell irregular i més aviat escàs. Comparant amb la població del Vallès Oriental

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

possible i

resident

-

111

(Ribes 2000) resulta un nidificant més pobre que en moltes altres zones de la plana; i

fins i tot considerant només el comportament, i per tant sent nidificant només possible.

Estatus i recomanacions

Mentre que a l'hivern el seu Estatus és l'esperat (el d'un ocell de certa abundància)

durant la primavera és més aviat incert, com ja hem comentat. Donat que a la zona el

seu hàbitat de nidificació són els boscos, probablement la seva manca és un símptoma

de l'estat d'aquests. Potser un estudi més intens sobre la seva abundància en diferents

llocs del parc (pineda, alzinar, amb o sense bosc o amb diferent freqüentació), ens

donaria claus sobre aquest tema.

Mosquiter de passa

Phylloscopus trochilus

Sylvidae

Ocell migrador al parc i a Catalunya, en principi escàs però que pot fer

puntualment pics d’abundància.

Ocell estrictament migrant al parc i a tota Catalunya (Estrada 2004). Nidificant comú a

moltes zones d'Europa, aquest fet fa que durant l'època de pas tingui pics

d'abundància, fins i tot notable, a qualsevol hàbitat del parc. La seva migració s'ha

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D -

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Migrador -

112

detectat des d'inicis d'abril fins a la primera meitat de maig, i la tardoral ja és nota a

meitat d'agost i al llarg de tot el setembre és prou abundant.

Mosquiter pàl.lid

Phylloscopus bonelli

Sylvidae

Ocell habituals a les zones boscanes, a on es pot detectar fàcilment pel seu

cant.

Fenologia

Ocell estival i nidificant segur, certament abundant. Els primers migradors apareixen

a la primera meitat d'abril, i cap a la meitat d'aquest més ja és un ocell habitual en

pas. A la tardor, el seu pas és obvi al llarg de l'agost i fins a primers de setembre

encara es poden veure els darrers migrants. És fàcilment detectable pel seu cant a

tots els boscos del parc agrari.

Hàbitat i distribució local

Habitual al tots els boscos del parc agrari, especialment a les pinedes, a on és un dels

sílvids més abundants. També detectable en alzinar i en boscos de ribera, encara que

en menys densitat. Fins i tot es pot detectar (i podria arribar a criar) en boscos de

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Estival i

nidificant

segur

-

113

petita envergadura, com l'anomenat 'Bosc del Parc Agrari' o les taques de roureda de

les parts finals del torrent de Vallcorba.

Estatus i recomanacions

Ocell abundant al parc durant l'estiu i durant la migració. Només una pèrdua

considerable de la massa boscosa afectaria a les seves poblacions.

Mussol banyut

Asio otus

Strigidae

Ocell escàs al Vallès, que s’havia reproduit als entorns de Sabadell però

possiblement ja no ho fa.

Ocell no detectat al parc durant l'execució del treball, però amb una antiga zona de

nidificació propera. Al terme de Terrassa i durant diversos anys sembla ser que va

criar diversos cops. Existeix testimoni gràfic d'un niu amb polls del juny del 89

(Salvador Cid, com. pers.). En tot cas es tracta d'una zona que no pertany

estrictament al parc, exactament part del terme de Terrasa ocupat ara pel Club de Golf

del Prat.

De cara a comprovar si hi nidifica, es van fer durant l'hivern diverses sortides

nocturnes en llocs adequats, això és en masses de bosc envoltades de zones agràries.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Dd

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Incert -

114

Pel que sembla és l'hàbitat adequat per aquest ocell i també un dels majoritaris al

parc, però sempre es va obtenir resultats negatius. Podria tant que no hi nidifiqués, ja

que potser l'extensió de l'hàbitat no és la suficient, com que si ho fés però que hagués

passat desapercebut, cosa habitual ja que és un ocell d'hàbits extraordinàriament

discrets. En tot cas es recomanarien prospeccions periòdiques en anys posteriors, ja

que podria arribar a aparèixer no que fós ocasionalment.

115

Mussol comú

Athene noctua

Strigidae

Ocell nidificant al parc encara que amenaçat, pel poc tamany i les molèsties

a la seva població.

Ocell resident i nidificant probable, també escàs (només dues parelles) i certament

amenaçat. De costums antropofòlids, nidifica en forats d'edificis antics, avui dia

escassos per la desaparició d'aquests o per la seva restauració, que acostuma a fer-los

més estancs. S'ha sentit el cant de dos mascles al parc: un a les cases de la serra de

Pedralba, que segons els pagesos locals ocupa el lloc des de fa anys; i un altre proper

al torrent de la Romeua, en concret en una antiga masia abandonada a la qual

actualment s’hi guarda ramat, i on molt possiblement hi ha nidificant més d'un any. La

permanència d'aquesta parella a la zona ha estat comprovada durant almenys els

quatre anys anteriors al treball, i sovint s'han vist caçant per la zona, tant el mascle

com la femella. Malauradament, les molèsties provocades per les obres de la Ronda

Oest els han fet desplaçar torrent amunt, i encara que han estat detectats a unes

edificacions antigues a la zona de Mas Canals i també propers al torrent, enguany han

presentat molta menys activitat que durant anys anteriors. Tot i defensar territori, és

probable que l'any del treball no hagin nidificant, ja que haurien estat vistos caçant per

alimentar els pollets (com ha passat en anys anteriors). La parella de la serra de

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Nidificant

probable i

resident

2

116

Pedralba és molt més discreta que aquesta, encara que segons alguns habitants de la

zona, es mostren sovint, i amb plena activitat.

Oreneta cua-blanca

Delichon urbicum

Hidundinidae

Ocell estival molt abundant arreu de Catalunya, sobretot a les zones obertes.

Fenologia

Ocell estival i nidificant segur al parc, de costums semblants a l'oreneta vulgar pel que

fa als costums aeris. Apareix al parc a primers de març, i de seguida es veu prop a les

zones de cria. La resta de dates de cria i migratòries són similars a les de l’oreneta

vulgar, excepte en les cites de cria postnupcial que potser no són tan tardanes.

Hàbitat i distribució local

El seu lloc preferit de nidificació és els edificis alts, on fa colònies de nius de fang sota

balcons, alerons.. La manca d'aquests edificis al parc fa que sigui un nidificant

segurament menys habitual que la vulgar, i en aquest sentit és possible que bona part

dels individus joves que es veuen al parc siguin provinents de niu dels edificis propers

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Estival i

nidificant

segur

-

117

del nucli de Sabadell, on és molt habitual veure'n. Tot i això, se n'ha constatat la

nidificació com a mínim d'unes quantes parelles.

Estatus i recomanacions

Ocell menys sensible que l'anterior als canvis dels hàbitats agrícoles, pels seus costums

més urbans. Això presumiblement ens permet considerar les seves poblacions estables,

tal com passa al Vallès en general.

Oreneta vulgar

Hirundo rustica

Hirundinidae

Ocell estival molt abundant arreu de Catalunya, sobretot a les zones obertes.

Fenologia

Nidificant segur i visitant estival, el podem trobar arreu però és especialment habitual

als camps de conreu on hi caça insectes en vol, i també als nuclis habitats, on nidifica.

Les primeres cites al parc han estat de primers de març, i es pot denotar un pas

migratori considerable fins a finals d'abril. A llarg d'aquest temps ja s'observen mascles

fent cant territorial i parelles collint fang del terra per fer el niu. És relativament fàcil

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Estival i

nidificant

segur

118

observar individus joves ja a mitjans de juny, habitualment posats en branques o

cables i sent alimentats pels seus pares. Fins i tot al llarg de l'estiu es tornen a veure

individus joves en èpoques més avançades, possiblement de parelles que fan una

segona niuada. A primers d'agost ja es percep una certa actitud pre-migratòria, amb

formació d'estols de joves i adults en cables i edificis. La migració en si ja és notable a

finals d'agost i al setembre, i encara hi han exemplars a l'octubre. Cada cop són menys

estranyes les cites ja properes a l'hivern a Catalunya.

Hàbitat i distribució local

En migració i durant l'estiu és un ocell molt habitual a qualsevol indret de parc, encara

que només nidifica en forats d'edificacions humanes, preferiblement en cases velles.

Probablement no és tan abundant com pogués semblar respecte a la nidificació, ja que

la rehabilitació d'edificis sovint el deixa sense lloc per fer el niu. Aquest fet i el costum

de fer nius a l'interior dels edificis fa difícil comptar-los, i per tant donar una orientació

del seu número. Igual que altres ocells d'hàbits molt aeris, se'l veu sovint caçant

insectes per sobre els camps de conreu del parc.

Estatus i recomanacions

De costums més agràries que l'oreneta cua-blanca, pel que sembla al Vallès pateix una

certa regressió (Ribes 2000) associada a la pèrdua d'hàbitat. La població del parc,

aparentment en bon estat, sí que seria mereixedora de seguiment a llarg termini,

principalment degut al seu inici de rarefacció al Vallès.

119

Oriol

Oriolus oriolus

Oriolidae

Discret ocell que nidifica en alguns torrents del parc, en poca quantitat.

Fenologia

Ocell estival i nidificant segur, amb individus migradors. Els primers individus es

detecten la darrera desena d'abril, i continuen apareixent durant el maig. El pas

postnupcial es dona al llarg d'agost i primers de setembre.

Hàbitat i distribució local

Habitant de zones arbrades generalment obertes, amb clara predilecció pels torrents

amb arbrat o boscossos, tot i que en algun cas ha nidificat en torrents encaixats. Al

parc s'han comptat 7 territoris, tots ells en els següents torrents: Ribatallada, Gotelles,

Ca n'Ustrell, Romeua, Can Feu, Vallcorba i el de la Font del Pont, tots ells amb un

territori cada un. Cinc d'ells van triar torrents amb bona vegetació de ribera (tant

pollancres, àlbers, oms i roures) i dos d'ells zones amb arbrat de menys qualitat. En

altres indrets arriba a nidificar fins i tot en parcs i jardins amb arbrat madur, o fins i tot

en zones més humanitzades, tot i aquí no és el cas.

Estatus i recomanacions

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Estival i

nidificant

segur

7

120

Ocell amb clara predilecció pels boscos de ribera, especialment els de bona qualitat del

qual sembla ser un bon indicador. Podem classificar la seva població de minsa, encara

que probablement la població màxima potencial no sigui molt més alta. De fet, al

Vallès Oriental (Ribes 2000) la densitat no és gaire més alta que la trobada al parc.

Tot i això, seria interessant fer un seguiment a llarg termini de l'espècie.

Papamosques gris

Muscicapa striata

Muscicapidae

Nidificant possible al parc i al Vallès, en petites quantitats i de manera molt

discreta.

Fenologia

Nidificant molt escàs al parc i només possible, al qual s'han detectat només cinc

territoris. També s'han detectat individus migradors a la tardor, però com que ha estat

en números molt minsos i es tracta d'un ocell prou discret, és difícil concretar l'època.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Estival i

nidificant

possible

5

121

Hàbitat i distribució local

Al parc s'han pogut detectar cinc territoris de nidificació, tots ells amb activitat canora

dels mascles però sense poder comprovar en cap cas l'èxit de la nidificació. En

concret, dos han estat al Torrent de Ribatallada (un en una avellaneda plantada

antigament, i un segon en bosc de ribera), un al de Ca n'Ustrell (en alzinar, però amb

elements de bosc de ribera), un al torrent que travessa el bosc de Can Deu (en pineda

amb molt sotabosc) i un darrer a un antic torrent al qual hi ha una petita caseta a la

qual hi ha infraestructura per captació d'aigües (en un marge amb molts arbusts, pins i

alguns oms), als camps de Ca n'Ustrell. Com que es tracta d'un ocell en extrem

discret, podría haver algun altre territori no detectat durant el treball (per exemple a

les parts altes dels talussos del torrent de Ribatallada), però en cap cas molts més. De

fet al Vallès Oriental (Ribes 2000) les densitats obtingudes són coherents amb les

xifres trobades aquí, tot i que al mateix treball es comenta també la discreció de

l'espècie.

Estatus i recomanacions

Com a nidificant rar, mereixeria un cert seguiment periòdic a la zona. De segur les

seves xifres variaràn d'un any per un altre, però el seguiment a llarg plaç podria ser

indicatiu de l'estat dels torrents més ben conservats, a on bàsicament nidifica. Al

Vallès Oriental, Ribes ha trobat un progressiu enrariment de l'espècie, que es podria

estar produïnt també a l'Occidental. En aquest sentit, cal indicar que és crucial tenir

un bon coneixement de les vocalitzación de l'espècies, i de l'època propícia per la seva

detecció, que al parc ha resultat ser la darrera desena de Maig.

122

Pardal comú

Passer domesticus

Passeridae

Ocell nidificant segur i fortament lligat a les zones humanitzades, molt

menys habituals lluny d’elles.

Fenologia

Nidificant segur i present tot l'any, sense efectius migradors. Ocell comú especialment

abundant a les zones humanitzades.

Hàbitat i distribució local

Com a ocell ancestralment associat a zones humanitzades el trobem a tot arreu a on hi

hagi alguna edificació i a les seves rodalies, sent progressivament menys habitual com

més distànciats estem d'aquelles, fins al punt de no detectar-se als torrents més

encaixats.

Estatus i recomanacions

Ocell sense problemes de conservació al parc. És més, el seu hipotètic augment

indicaria una progressiva pèrdua d'espai agroforestal, evidentment desaconsellable.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

present tot

l’any

-

123

Pardal de bardissa

Prunella modularis

Prunellidae

Ocell hivernant i migrant al parc, molt discret i que pot passar força

desapercebut.

Fenologia

Ocell migrant i hivernant al parc, amb certa abundància. Els primers migradors

apareixen a mitjans d'octubre, i a finals d'aquest mes ja es pot sentir arreu. És difícil

discernir el final del pas migratori, donada la discreció d'aquest ocell. Roman a la zona

fins a la primera desena de març, quan es detecten el darrers individus.

Hàbitat i distribució local

Durant l'hivern ocupa brolles, torrents, matollars, sotaboscos i marges, fins i tot alguns

dels que delimiten finques. Tot i que és un ocell molt discret, gens fàcil de veure, les

seves vocalitzacions el delaten molts cops. És present a tot el parc, sempre i quan hi

hagi vegetació prou espessa. Fins i tot en zones de marges escassos, com la serra de

Pedralba, s’hi pot sentir algun exemplar.

Estatus i recomanacions

Ocell molt comú a Europa que presenta a la península Ibèrica l'extrem sud de la seva

àrea de distribució (Jonsson 1994). A Catalunya manté poblacions nidificants en zones

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Hivernant i

migrant

-

124

de clima atlàntic i de certa alçada, essencialment als Pirineus, als ports de Beseït i al

Montseny. Aquest és l’única zona de nidificació vallesana (Ribas 2000), i la resta de la

comarca és territori d'hivernació, sobretot de població europea. En particular al parc,

on ja hem vist que només hi hiverna, manté bones poblacions. El seu lligam, però, a

les zones de vegetació espessa fa que sigui víctima potencial dels canvis que es poden

fer en aquesta, com eliminacions de marges o treballs forestals.

Pardal xarrec

Passer montanus

Passeridae

Ocell present amb zones amb una certa humanització però no urbanes, que

manté al parc dues petites poblacions.

Fenologia

Ocell possible nidificant i present tot l'any, encara que ha mostrat moviments

dispersius tant a finals d'estiu com d'hivern. Tot i que no se n'ha pogut comprovar la

nidificació, per haver-se produït en finques privades, és pràcticament segura encara

que només en dos indrets. No presenta cap moviment migratori però sí que s'aprecien

individus fora dels llocs de nidificació, bàsicament a finals d'estiu i en algun cas a

l'hivern. És destacable la presència d'un grup d'uns 50-60 individus pels voltants del

Torrent de Vallcorba la primera desena de març, lloc llunyà de les dues zones de

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

possible i

resident

-

125

possible nidificació coneguda, i que fa pensar en propers llocs de nidificació fora del

Parc Agrari.

Hàbitat i distribució local

Els dos indrets esmentats abans de nidificació són: als voltants de la Masia de Ca

n'Ustrell, on probablement aprofita alguna vella edificació per criar, i uns magatzems

propietat del golf de Torrebonica, estrictament fora del Parc Agrari, però situats al

costat de la carretera d'accés i per tant molt propers. Des d'aquí i durant la primavera

se senten amb freqüència individus dirigint-se als camps propers, amb tota seguretat

per buscar aliments pels seus polls. Tots dos indrets presenten les característiques

típiques per la cria: edificacions humanes properes a espais oberts tal com camps de

conreu i horts, i sempre fora de pobles i ciutats o com a molt als seus voltants. Fora

dels dos indrets esmentats només s'ha observat a les cases del costat de la N-150, i en

un sol cas al barri del Castell Arnau, al límit del parc, i sempre fora d'època de

nidificació. De vegades forma grans colònies de cria, tot i que no és el cas al Parc

Agrari.

Estatus i recomanacions

Malgrat que el Parc Agrari conté en bona mesura l'hàbitat potencial d'aquest ocell, el

perdal xarrec és menys abundant del que caldria esperar, ja que queden només dos

punts de cria formats per unes quantes parelles. Probablement els edificis de nova

construcció, i sobretot les obres de millora de moltes de les edificacions realitzats en el

passat, han reduït la presència d'aquest ocell, amb seguretat més abundant al passat a

la zona. Tot i això cal esmentar el punt de cria als magatzems del camp de golf, de

nova construcció però amples i alts i amb poca presència humana.

Donada la seva poca presència, és fonamental conservar les petites colònies d'aquest

ocell al parc. A més, seria molt recomanable el manteniment d'edificis antics al parc, tal

com masies i adjacents, i a ser possible que les rehabilitacions d'edificis es fessin

compatibles amb la presència d'aquest i altres ocells, per exemple col�locant “teules-

niu” i mantenint golfes i bigues a la vista, i evitant el tancat estanc, sobretot present

en edificis rehabilitats.

126

Passerell

Carduelis cannabina

Fringillidae

Ocell que nidifica molt localitzadament a la plana Vallesana, encara que no

al parc agrari, a on és present la resta de l’any.

Fenologia

Ocell hivernant i migrant al parc, i encara que nidifica a la plana Vallesana, no ho ha

fet enguany al parc agrari. Al respecte no hi ha cap cita durant la primavera (ni tant

sols presència), de manera que la seva nidificació potencial és molt poc probable, en

qualsevol cas ocasional. Al parc és detectable des de primers d'octubre fins a la

meitat d'abril, període durant el qual es mesclen hivernants i migrants.

Hàbitat i distribució local

Ocell observable bàsicament en espais agraris, sobretot amb marges. Clarament més

habitual a l'hivern, a on igual que altres fringíl.lids i també alàudids s'alimenta en

rostolls i guarets. Rarament al bosc. Durant la primavera pateix una 'desaparició', i tot

i que podría detectar-se algun individu en trànsit i fins i tot arribar a nidificar

ocasionalment, no ha estat el cas.

Estatus i recomanacions

A la plana Vallesana és un nidificant molt escàs (Ribes 2000), amb zones de cria quasi-

relictes. És més habitual a les zones de clima més continental que no pas mediterrani;

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Migrant i

hivernant

-

127

això fa pensar que la seva presència futura al parc no millori de l'habitual, Això si,

donat que a l'hivern no és rar, la permanència d'activitat agrària al parc garanteix la

seva presència en aquesta època, igual que passa amb molts altres fringíl.lids i

alàudids.

Perdiu

Alectoris rufa

Phasianidae

Ocell lligat a les zones de conreu, sobretot amb marges, que manté al parc

una petita població.

Fenologia

Nidificant segur al parc, i resident tot l'any, sense efectius migradors. Se l'ha detectat

en pràcticament totes les zones de conreus del parc, encara que clarament és més

abundant a les zones amb més marges (com els camps de Ca n'Ustrell), on nidifica

amb més discreció. Puntualment sembla ser que apareixen individus provinents de

reintroduccions cinegètiques.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Vu

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

segur i

resident

4

128

Hàbitat i distribució local

Apareix en qualsevol zona de conreus, fins i tot a la zona de Mas Canals, encara que

en aquesta no se n'ha pogut comprovar la nidificació. En algunes zones es detecten

mascles canors any rera any, cosa que fa pensar en parelles que repeteixen zona de

nidificació. En total s'han detectat quatre territoris, tres d'ells amb cria segura i el quart

només probable. Hi han indicis d'una cinquena parella en època reproductiva, però

sense confirmar.

Estatus i recomanacions

Ocell molt sensible tant a la cacera com als canvis d'ús al paisatge (Estrada 2004) i

com a tal bon indicador de l'estat de les zones agràries. Mantenir tant els usos agraris

com les prohibicions de caçar a la zona són fonamentals per a la seva conservació.

Igual que passa tant amb la guatlla com amb el faisà, és possible que pateixi els

efectes de les zones limítrofes amb el terme de Sant Quirze, on s’hi pot caçar. Tal com

li passa a les altres espècies, sembla ser que pateix tant caça furtiva, com

reintroduccions cinegètiques. Això podria explicar les fluctuacions de la seva població a

la Serra de Pedralba, comentades per pagesos de la zona.

129

Picot garser gros

Dendrocopos major

Picidae

Nidificant local al parc agrari, sempre en zones boscanes. És un ocell de

recent aparició al parc, i a la resta de Catalunya està en expansió.

Fenologia

Nidificant possible i present tot l'any, sense efectius migrants però sí amb individus

fora del lloc de nidificació a finals d'estiu-principis de tardor, després de l'època de cria.

Durant el març i l’abril s'observa activitat pre-nupcial, amb diferents mascles visitant

els dos territoris del parc. No s'ha pogut confirmar la nidificació, però sí prou activitat

com per donar-la per gairebé segura.

Hàbitat i distribució local

Durant la primavera anterior a l'execució del treball, es van poder confirmar tres

territoris on aquest ocell hi era present, dels quals un sembla ser que s'ha perdut. Els

dos actuals són el Torrent de Ribatallada, i el de Ca n'Ustrell, i semblen prou

consolidats i probablement ocupats de fa temps. Tots dos tenen les mateixes

característiques: boscos de ribera prou ombrívols i ben conservats, amb masses de

planifolis d'una certa dimensió (pollancres en el primer i roures en el segon) i amb

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Nidificant

possible i

present tot

l’any

2

130

peus de bon port. El territori perdut es troba a la capçalera del Torrent de Can Feu,

encara dintre del parc però al seu límit amb la carretera d'accés al camp de golf.

Aquest torrent encara forma un petit bosc de ribera amb pollancres, àlbers, algun salze

i boga, i que s'inunda periòdicament. Probablement per això, els arbres de més port

(bàsicament àlbers) han anat morint, fet que possiblement ha fet abandonar la zona a

algunes espècies d'ocells, el picot garser entre ells, i encara que durant la primavera ha

manifestat activitat per la zona no ha arribat a nidificar.

Fora de les zones anteriors, sobretot passada l'època de nidificació i a l'hivern, se l'ha

detectat al Torrent de Gotelles, als boscos del barri de Castell Arnau propers a la

carretera de Terrassa i també als propers a la via del tren, als entorns de la masia de

Can Deu, i a les rodalies de l'ermita de Sant Julià. També hi han cites que indiquen que

probablement també nidifiqui al torrent de la Romeua aigües amunt, encara que fora

dels terrenys del parc.

Estatus i recomanacions

El picot garser gros va patir al llarg dels anys 90 una expansió notable, apareixent en

zones on anys abans no hi nidificava. Tal és el cas del rodal de Sabadell, on va passar

de ser un ocell molt ocasional a nidificar. Com que es tracta d'un ocell més

estrictament boscà que el seu parent el picot verd, i molt rarament nidifica en arbres

aïllats, el manteniment de la massa boscosa és fonamental per ell, en particular del

bosc de ribera, ja que els tres territoris detectats hi són en aquests. Fets com la mala

gestió del cabal d’aigua al torrent de Can Feu, probablement provocada per les obres

del camp de Golf, li ha restat una part d'hàbitat, petit encara que divers. Fins i tot

zones prou allunyades del bosc com a tal, com per exemple les parts baixes dels

torrent de la Romeua i de la Riereta (fins i tot per sota de les obres de la Ronda Nord)

són visitades amb regularitat per aquest ocell, raó de més per conservar-los amb tota

la seva vegetació riberenca.

131

Picot verd

Picus viridis

Picidae

Habitant dels boscos del parc, així com dels torrents amb bona cobertura

arbòria. Ocell força territorial que es pot detectar pel seu cant.

Fenologia

Ocell resident i nidificant segur, prou fidel al seu territori al llarg de l'any. Des de

mitjans d'abril i sobretot a l'estiu, es nota un augment d'efectius produït per una banda

pels joves nascuts a l'any, i per una altra per possibles joves en dispersió de territoris

propers. En aquests moments es poden arribar a observar grups familiars sencers. Els

mascles marquen el seu territori amb cants al llarg de l'any, fet que els fa molt

detectables.

Hàbitat i distribució local

A l'interior del Parc Agrari s'han comptat dotze territoris, i dos més força propers al seu

límit. Dels dotze primers, cinc són en torrents amb bosc de ribera ben conservat i

situats dintre del mosaic agrari, tres en bosc de pi blanc, un en alzinar litoral (encara

que a les rodalies d'un torrent i de cultius) i tres en torrents enclotats amb bon bosc de

ribera. Sempre tria arbres madurs per fer-hi el niu, fins i tot de vegades isolats però

sempre de bon port. És remarcable la densitat als entorns dels inicis de la carretera de

Matadepera i sobretot als camps de Ca n'Ustrell, on és fàcil veure'l en vol i ha arribat a

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

segur i

resident

12

132

criar molt a prop del nucli de Sabadell. En particular, al bosc de ribera del Torrent de la

Romeua es situa un territori molt a prop del barri de Can Llong i un altre pràcticament

a tocar de les obres de la Ronda, molt propers entre ells, a més d'un parell no gaire

llunyans. Entre aquest altres cal destacar un d'hàbitat similar al torrent de la font del

pont, proper a diverses carreteres i que explota els recursos de les petites masses de

bosc properes.

Estatus i recomanacions

Ocell de certa abundància i que tolera una certa proximitat humana (cosa que el fa

l’espècie de picot més abundant a Catalunya) no presenta problemes de conservació a

la zona, i la seva densitat es pot considerar bona (Ribes 2000). El fet d'alternar a la

seva dieta tant insectes caçats d'arbres com del terra (com formigues) el fa l'ocell més

generalista de la seva família. Tot i això, cal destacar la gran quantitat de territoris de

nidificació localitzats en torrents, sobretot oberts, fet que faria que una possible

desaparició del seu bosc de ribera el fes disminuir. El manteniment de camps amb

grans marges i sobretot de l'entorn de torrents és important per mantenir una densitat

raonable d'aquest ocell.

133

Pinsà borroner

Pyrrhula pyrrhula

Fringillidae

Hivernant molt escàs al parc, apareix irregularment alguns hiverns.

Ocell hivernant esporàdic i molt escàs, no detectat durant l'execució del treball però si

en anys anteriors. Existeix una cita pròpia, la de la hivernada de dos individus a la

capçalera del torrent de Ribatallada durant l'hivern 2003-2004; així com a dades de

caçadors de fringíl.lids locals, que comenten que l'han observat esporàdicament en

torrents de la zona (bàsicament el de la Romeua) en hiverns freds. Donada

l'escassetat d'aquest ocell com a hivernant fora del Pirineu, cal esperar que el seu

estatus al parc continui sent el mateix.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Hivernant

134

Pinsà comú

Fringilla coelebs

Fringillidae

Ocell molt abundant a l’hivern al parc a qualsevol hàbitat, molt més local

durant l’estiu i nidificant possible.

Fenologia

Nidificant possible i present la resta de l'any, encara que en diferents densitats. Resulta

molt abundant durant l'hivern i el pas migratori, encara que com a nidicant és més

aviat escàs. Malgrat presentar una actitud reproductiva, els exemplars que s’aprecien

ja a la primera meitat de març solen ser migradors que passen de llarg la plana del

Vallès. De fet, al Parc Agrari només s'han pogut localitzar uns quants mascles canors,

bàsicament al Torrent de Ca n'Ustrell, al de Ribatallada i als entorns de l'ermita de Sant

Julià, i tot i així no s'ha pogut comprovar la nidificació. Resulta fins i tot rar durant els

mesos d'estiu, però a finals d'agost ja es detecten ocells en pas cap al sud. La migració

tardoral resulta evident al setembre i abundant a l’octubre, podent-se detectar grans

grups d'hivernants al novembre. Durant la resta de l'hivern se'l pot trobar en grans

grups en qualsevol hàbitat, encara que són fàcilment detectables estols nombrosos en

rostolls i guarets, i també en boscos de qualsevol tipus.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc De D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Nidificant

possible i

presen tot

l’any

-

135

Hàbitat i distribució local

Com a nidificant és un ocell típicament boscà, en zones de pineda, d'alzinar i de bosc

de ribera. Però és durant l'hivern quan explota sobretot els guarets i rostolls com a

recurs alimentari, formant grans grups molts cops mixtos amb altres fringíl.lids. En

aquest aspecte s'han detectat grups superant el centenar d'individus als entorns de

Mas Canals, als camps de Ca n'Ustrell i als camps de Ca n'Argelaguet, ja al límit amb

Castellar del Vallès, tots ells de novembre a febrer, i fins i tot un grup d'uns tres-cents

individus a finals de novembre al costat de l’hípica. També resulta abundant en tot

tipus d'habitat, fins i tot als erms, pàrquings, i petites agregacions urbanes. La

migració resulta evident en qualsevol àmbit del parc.

Estatus i recomanacions

Tot i que com a nidificant resulta escàs, ja que és un ocell que al Vallès tria zones més

altes que la plana per niar, és durant l'hivern quan realment els rostolls, guarets,

camps de conreu abandonats i erms li resulten fonamentals com a recurs alimentari. El

manteniment dels usos agraris és vital per mantenir bones poblacions d'aquest ocell.

Cal destacar que com a nidificant (encara que amb poques dades i sense contrastar)

ha triat boscos i torrents ben conservats, excepte en el cas d'un mascle canor als

entorns de l'ermita de Sant Julià. Cal citar aquí l’observació d'un mascle canor al

Torrent de Ribatallada, concretament a prop de la font dels Capellans i a finals de

maig, marcat a la pota com a provinent de cria, i per tant escapat de captivitat.

136

Pinsà mec

Fringilla montifringilla

Fringillidae

Migrador i hivernant escàs al parc i a Catalunya, en quantitats variables.

Ocell migrant i hivernant escàs al parc, de manera irregular en funció de les

condicions de fred de cada hivern. Durant l'execució del treball es va detectar a partir

de primers de novembre i al llarg de l'hivern, passant força desapercebut durant la

migració primaveral. Al llarg de l'hivern no ha estat difícil de detectar, sempre dintre

de grups d'altres fringíl.lids (sobretot pinsans comuns) alimentant-se en rostolls i

guarets. La seva presència al parc és molt variable d'any en any, sempre en funció de

les condicions climàtiques de l'hivern.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D -

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador i

hivernant

-

137

Pit-roig

Erithacus rubecula

Turdidae

Ocell que cria a les fondalades del parc, i que durant l’hivern es fa més

abundant arreu.

Fenologia

Ocell nidificant segur, amb individus migrants i especialment abundant a l'hivern, quan

en vénen molts del centre i nord d'Europa. Aquests apareixen a finals de setembre,

encara que la majoria de migrants vénen durant l'octubre i part del novembre. Durant

tot 'hivern és un ocell més que habitual, fins al març quan s'observa una davallada

poblacional que s'allarga durant l'abril, quedant només els individus nidificants.

Hàbitat i distribució local

Tant a l'estiu com a l'hivern ocupa sotaboscos, brolles, marges (també de jardins i

propietats) i matolls, i presenta les majors densitats als torrent amb vegetació de

ribera i sotabosc espès (Ca n'Ustrell, Gotelles i Ribatallada), encara que també és

present a la resta. Ocell de vegades tímid però al mateix temps curiós, amb una mica

de paciència el podem descobrir mentre ens observa. Durant l'època reproductiva es

restringeix a les zones on a l'hivern té major densitat, mentre que a la resta del parc

només se'l veu ocasionalment. S'ha comprovat la seva nidificació al torrent de

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

-

138

Ribatallada, al de Ca n'Ustrell i als voltants d'una brolla al bosc de Can Deu, encara que

de ben segur es reprodueix també en altres indrets.

Estatus i recomanacions

Ocell oportunista que explota recursos diferents, fins i tot de vegades la proximitat de

l’ésser humà, motiu pel qual compta amb bones poblacions tant a Catalunya com al

Vallès. Només la pèrdua severa d'hàbitat o l'aclarit de boscos i sotabosc semblen fer

disminuir notablement les poblacions (Estrada 2004).

139

Piula dels arbres

Anthus trivialis

Motacillidae

Migrador rar però regular al parc, que de vegades fa aturades al parc per

alimentar-se.

Fenologia

Ocell estrictament migrant a la plana del Vallès i al parc, i que manté petites

poblacions relictes a punts de la Serralades perifèriques (Montseny, Cingles de Gallifa)

encara que és una mica més abundant cap als Pirineus i Prepirineu. Manté bones

poblacions cap al centre i nord d'Europa, on és certament abundant, i són aquestes les

que el fan un migrant habitual. És notable el seu pas al llarg del mes d'abril durant la

migració prenupcial, i durant finals d'agost i fins a la segona quinzena de setembre

(durant la migració de tardor).

Hàbitat i distribució local

Es detecta habitualment en vol durant la seva migració, tot i que més d'un cop ha estat

detectat descansant i fins i tot pernoctant al parc. Pràcticament sempre es troba en

camps de conreu amb envoltats per una matriu de boscos, de vegades en arbres

isolats, i algun cop alimentant-se en camps de conreu o rostolls. Tot i ser només

migrador, el fet que faci servir el parc com a recurs alimentari dóna a la zona un cert

valor afegit.

Estatus i recomanacions

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

140

Igual que altres ocells migrants que fan un cert ús 'secundari' dels recursos del parc,

els canvis en els usos d'aquest li afectarien de manera parcial. Mostra d'això és que de

vegades es detecta en vol en zones pràcticament urbanes (rodalies de carreteres). Tot

i això, és remarcable (però menys habitual) que faci 'parades' al parc, ja que hi troba

recursos per fer-ho. El manteniment d'un mosaic agroforestal en condicions és de

segur el motiu que les provoca.

141

Puput

Upupa epops

Upupidae

Ocell que nidifica als marges i torrents parc, i que manté una petita població

a l’hivern.

Fenologia

Ocell nidificant segur, i també hivernant, encara que en petites quantitats. Durant

l'hivern s'han detectat tres individus diverses ocasions, un a les cases de la serra de

Pedralba, i dos més a Mas Canals, possiblement parella. A la segona meitat de febrer

ja es detecta tant l’afluència de nous individus migradors, com els primers indicis de

comportament reproductor, bàsicament mascles cantant. A mitjans de maig s'han

observat adults portant menjar al niu, i ja durant el juliol la seva distribució es torna

més erràtica, probablement per l'aparició de joves i pels primers indicis de la migració.

Hàbitat i distribució local

Ocell que defuig les grans masses arbòries, però que sí que viu i nidifica a les clarianes

del bosc, així com a conreus sobretot amb marges, i en torrents oberts. Als torrents

més tancats només és un visitant molt ocasional, com per exemple al de Ca n’Ustrell i

Gotelles, i al de Ribatallada hi ha intentat nidificar, encara que als talussos de les parts

altes. A més d'aquest nidificant, s'han detectat també una parella a una clariana del

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

segur i

present tot

l’any

10

142

bosc de Can Deu, amb actitud de zel, quatre mascles canors als camps de Ca n'Ustrell i

Mas Canals (un a la Romeua i tres en marges de camps de conreu), un en una altra

clariana del bosc a prop del barri de Castell Arnau, i tres més a la serra de Pedralba

(un al torrent de font del Berardo, un al de Vallcorba i el darrer a un marge dels

camps). Pel que sembla té preferència pels marges i torrents amb bona cobertura

d'arbres i arbustos, o com a mínim dels primers, ja que dels deu mascles canors set

ocupaven aquesta formació vegetal.

Estatus i recomanacions

Ocell que està patint una progressiva disminució arreu de Catalunya (Estrada 2004) i

del Vallès (Ribes 2000), pel que sembla reflex del que també està passant a Europa ja

des de fa dècades. El seu motiu és molt probablement els canvis en la dinàmica

agrícola i la seva intensificació. Al parc encara es manté una certa població, però

clarament lligada als camps amb marges, i per tant depenent d'un tipus d'agricultura

més tradicional. El seu seguiment a llarg termini com a espècie guia seria un bon

indicador de la salut 'agrobiològica', més tenint en compte que es tracta d'un ocell fàcil

d'identificar tant pel seu aspecte com pel cant, i que força pagesos i fins i tot

passejants poden conèixer.

143

Raspinell comú

Certhia brachydactyla

Certhiidae

Ocell discret però comú a les zones de bosc del parc.

Fenologia

Ocell resident i nidificant segur, sense moviments migratoris aparents. Ocell comú en

tots els boscos del parc, passa sovint desapercebut pel seu petit tamany i pels hàbits i

aspecte discrets, però sovint el seu cant el delata.

Hàbitat i distribució local

El podem trobar en qualsevol bosc del parc, sobretot en boscos de ribera i alzinars,

encara que no és rar en pineda. S'ha comprovat la nidificació en diversos llocs del

parc, fins i tot al 'Bosc del Parc Agrari'. Arriba a ser puntualment abundant en trams

de diversos torrents, com el de Ribatallada, Gotelles i Ca n'Ustrell, a on sembla tenir

certa preferència per zones amb taques residuals de roureda.

Estatus i recomanacions

Ocell sense problemes de conservació al parc, ja que és prou generalista com per

tolerar tant la presència humana com l'estat de zones degradades.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

present tot

l’any

-

144

Reietó

Regulus regulus

Sylviidae

Hivernant rar i irregular al Vallès i al parc agrari.

Hivernant escàs que durant l'execució del treball ha aparegut al parc més de l'esperat,

donat l'hivern excepcionalment fred. S'ha detectat en sis ocasions, tant individus sols

com a grups de fins a tres, des de la segona meitat de novembre fins a principis de

febrer. Es tracta d'un hivernant irregular, sent les seves xifres habitualment menors de

les d'aquest any.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Hivernant -

145

Roquerol

Ptynoprogne rupestris

Hirundinidae

Ocell rupícula i escàs al parc per manca d’hàbitat, a on només apareix com a

migrador.

Migrant escàs al parc, detectat només a la primavera a primers de març, en molt poca

quantitat. Existeixen poblacions a moltes zones rupícoles de Catalunya, com per

exemple el parc de Sant Llorenç, i fins i tot hi ha una petita població a sota del pont de

la carretera de Prats per sobre el Ripoll. Com que manté poblacions properes, no seria

estranya alguna cita ocasional al parc fora de l’època migració, fins i tot a l'hivern, ja

que és l’única oreneta que el passa entre nosaltres.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

146

Rossinyol

Luscinia megarhynchos

Turdidae

Ocell estival que cria al parc, comú encara que difícil de veure, sovint el seu

bonic cant el delata.

Fenologia

Ocell estival i nidificant segur, amb efectius migrants. Els primers individus apareixen a

la primera meitat d'abril, i de seguida comencen a cantar i definir territoris. A finals

d'aquest mes la seva presència és generalitzada. La gran majoria de mascles canten

dia i nit durant l'època de zel, però després de la seva nidificació redueixen l'activitat

vocal i només són detectables pels reus reclams o a vista. Durant el juny se senten

cantar molts menys mascles i al juliol molt pocs. Esporàdicament se n’ha sentit cantar

algun fins a finals d'agost, mes en què ja es pot percebre moviment migratori, i es

poden detectar exemplars en pas fins a finals de setembre.

Hàbitat i distribució local

Viu a tots tipus de boscos, tant en pineda com en alzinar, però manté millors

poblacions en boscos de ribera. També nidifica en petits bosquets i fins i tot en marges

arbrats i arbres aïllats, sempre que tinguin quedin prou amagats. Les màximes

densitats es poden trobar al torrent de Ca n'Ustrell i al de Ribatallada, i el de la

Romeua manté una població considerable. També s'han detectat territoris en zones

semi-urbanes, com a Mas Canals o la Serra de Pedralba.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Estival i

nidificant

segur

-

147

Estatus i recomanacions

Ocell amb bona població al parc en general. Pel que sembla al Vallès també la manté

(Ribes 2000), excepte a les zones urbanitzades, on encara que pot nidificar en parcs i

jardins sempre ho fa en menys quantitat.

Rossinyol bord

Cettia cetti

Sylviidae

Nidificant relativament comú als torrents del parc, discret i difícil de veure

però amb cant potent.

Fenologia

Ocell nidificant probable i resident, sense individus migratoris aparentment. Molt

territorial i fidel al seu lloc de nidificació, al qual pot restar diverses temporades.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Resident i

nidificant

probable

12

148

Hàbitat i distribució local

Present als torrents, fora o dintre del bosc, amb un mínim arbrat però sempre amb

prou vegetació com per passar desapercebut a la vista. El delata sempre el seu cant,

singular i potent. S'ha detectat a pràcticament tots els torrents del parc, i cada

mascle sempre a una distància prudencial dels altres, donada la seva forta

territorialitat. En total s'han comptat dotze territoris, amb dos més fora del parc però

propers, i algun més dubtós.

Estatus i recomanacions

Ocell fortament lligat a torrents amb vegetació espessa, i per tant vulnerable a

l'eliminació d'aquesta, com s'ha fet en treballs forestals de la zona. No presenta en

principi problemes de conservació.

Tallareta cua-llarga

Sylvia undata

Sylviidae

Ocell que a Catalunya ocupa zones de matollar molt espès, i que al parc

només és ocasional per manca d’hàbitat.

Ocell només ocasional al parc, per manca d'hàbitat adequat. Viu i nidifica a matollars

ben espessos (garrigues...), els quals no existeixen al parc. Només s'han detectat dos

individus a principis de la tardor, probablement joves en dispersió, ja que és un ocell

que no migra.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Nt Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Ocasional -

149

Tallareta vulgar

Sylvia communis

Sylviidae

Migrador poc habitual però regular al parc, que no cria a la plana Vallesana

però sí puntualment als seus voltants.

Ocell estrictament migrantt al parc, detectat tant a la primavera com a la migració

postnupcial. Tot i que a la primavera poden aparèixen mascles canors, desapareixen

durant l'època de nidificació. Es detecta a la primavera durant tot l'abril i primers de

maig, i a la tardor durant la segona meitat d'agost fins a finals de setembre. Nidifica a

la Serralada prelitoral, però la majoria de migrants són ocells en pas cap al centre

d'Europa, on és un ocell comú.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Dd

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

150

Tallarol capnegre

Sylvia melanocephala

Sylviidae

El tallarol més abundant al parc i a les zones obertes de la plana vallesana,

discret però de cant evident.

Fenologia

Ocell abundant, nidificant segur i present tot l'any, sense aparents moviments

migratoris ni dispersius al parc. Es poden sentir mascles cantar ja a la segona meitat

de febrer i fins a la darrera desena de juliol, i la resta de l'any no és gens estrany sentir

el seu reclam estrident, més que veure'la ja que es tracta d'un ocell amagadís.

Hàbitat i distribució local

Es pot trobat a qualsevol part del parc amb vegetació baixa, com matollars i brolles,

marges (fins i tot de poca envergadura), tanques amb arbusts, i boscos tant de pi com

alzina o roure, sempre i quan hi hagin arbusts o matolls mínimament espessos. Més

termòfil que altres tallarols, no és tant abundant als torrents més tancats com el de

Gotelles, sense ser tampoc rars. Es rarifica una mica a les zones a on falten matolls,

com per exemple als entorns de l'ermita de Sant Julià, a on per la presència humana el

sotabosc s'aclareix.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

-

151

Estatus i recomanacions

Ocell abundant al parc, sense cap problema de conservació. Cal comentar, però, que

certs treballs forestals agressius amb el sotabosc i el matollar, així com l'el.liminació

d'algun marge, li són molt perjudicials.

Tallarol de casquet

Sylvia atricapilla

Sylviidae

Ocell habitant de torrents i boscos amb bona cobertura de sotabosc, que

puntualment pot ser quasi be abundant.

Fenologia

Ocell nidificant segur present tot l'any, i amb efectius migradors. La migració

prenupcial es pot detectar a l'abril, sent molt clara a la segona meitat d'aquest mes,

mentre que la post-nupcial és abundant a la segona meitat de setembre i primera

d'octubre. Més abundant a la primavera i l'estiu que no pas a l'hivern.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

-

152

Hàbitat i distribució local

Tallarol més boscà que els seus companys de genere, el poden trobar en pineda,

alzinar i especialment en bosc de ribera. És especialment abundant a la capçalera del

Torrent de Ca n'Ustrell, al llarg del de Ribatallada i també al de Gotelles, encara que a

la resta del parc no és rara. També ocupa marges , tanques arbrades i jardins. La

única zona a on no és tan habitual és a la serra de Pedralba, encara que tampoc és

estranya.

Estatus i recomanacions

Ocell en bon estat de salut al parc, ja que es poden trobar fins i tot en petits bosques i

jardins i tolera bé la presència humana, encara que és discret i difícil de veure.

Tallarol de garriga

Sylvia cantillans

Sylviidae

Migrador rar al parc, i nidificant escàs a les serres del Vallès.

Migrant poc habitual al parc, només detectat en unes poques ocasions, des de la

segona meitat d'abril a la primera de maig a la migració prenupcial, i a la segona

meitat d'agost a la tardoral. La zona més properra de nidificació és la Serra de

Galliners, a on ho fa més aviat en baixa densitat.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

153

Tallarol gros

Sylvia borin

Sylviidae

Migrador rar al parc, que no nidifica a la plana del Vallès però si a les serres.

Ocell només migrador al parc, només detectat a la migració tardoral, en concret a la

segona meitat d'agost. Al Vallès les zones de nidificació són les serres i els seus

voltants, sent rar a la plana. No és previsible la seva nidificació a la zona, en tot cas al

límit nord del parc, prop dels termes de Terrasa i Matadepera.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

154

Titella

Anthys pratensis

Motacillidae

Ocell hivernant habitual a Catalunya i al parc, sempre en zones obertes.

Fenologia

Hivernant habitual, amb individus migradors. Els primers individus apareixen a primers

d'octubre, habitualment en petits grups en vol cap al sud. Part d'aquests hivernen al

parc, observant-se sobre tot en guarets i rostolls mentre s'alimenten de gra, recurs

també explotat per altres ocells, i també erms. Romanen al parc fins a primers d'abril,

quan marxen els darrers en migració cap al nord.

Hàbitat i distribució local

Com dèiem, és un altre ocell que explota el recurs dels rostolls i camps de conreu, que

és on se’l detecta. Si bé habitualment s'observa en petits grups, la seva població arriba

a una certa abundància, ja que és habitual detectar-la, sobretot pel seu reclam de vol.

Estatus i recomanacions

Tractant-se d'un ocell comú, no pateix amenaces destacades, excepte potser a mig

termini, per la pèrdua d'hàbitat per canvi d'usos agraris a altres.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D -

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Hivernant -

155

Tord comú

Turdus philomelos

Turdidae

Ocell que nidifica als torrents boscossos del parc, més comú a l’hivern.

Fenologia

Ocell present tot l'any i nidificant possible, força més abundant a l'hivern que a l'estiu,

amb pics migratoris de poden arribar a ser de notable abundància. El pas migratori

postnupcial comença a finals de setembre amb els primers individus en vol, i és

notable durant tot octubre i primera meitat de novembre. Durant l'hivern es

produeixen moviments irruptius d'individus d'altres zones, en el cas particular del

treball hi va haver un a meitat de gener, però l'autèntica migració es nota a finals de

febrer i durant el març.

Hàbitat i distribució local

Com el seu parent la merla, és un ocell que nidifica als torrents, però amb menys

tendència a ocupar els tancats, tot i que no els defuig. Per exemple nidifica al torrent

que travessa el bosc de Can Deu, a on la merla no ho fa. Només ha ocupat torrents

dintre de masses boscosses, fora d'aquestes no s'ha trobat cap territori, ni als torrent

amb més arbrat com la Romeua o el de la Font del Pont. I una mica més en boscos de

pi que en alzinars. En total s'han pogut comptar 12 territoris al parc agrari, tots situat

de la carretera N-150 cap al nord. S'ha de considerar un número mínim, ja que s'han

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

resident

12

156

detectat altres mascles esporàdicament en altres indrets. Durant l'hivern se'l pot trobar

a tot el parc, no només en boscos sino també en marges espessos.

Estatus i recomanacions

Ocell sense problemes de conservació al parc, amb una quantitat similar a la trobada

per Ribes al Vallès Oriental. És tracta d'una peça cinegètica apreciada, amb mètodes

de caça tradicionals específics a molts llocs de Catalunya. Sovint es donen xifres

desproporcionades respecte la seva quantitat real, motivades per les onades

migratòries que regularment es poden observar. Tot i això, no s'ha de considerar un

nidificant abundant, ni molt menys.

Tord ala-roig

Turdus iliacus

Turdidae

Hivernant i migrant escàs al parc, que pot variar els seus números en funció

de les característiques climatològiques de l’hivern.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - -

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Hivernant i

migrant

irregular

-

157

Hivernant al parc amb efectius migradors. La seva quantitat és variable cada hivern,

variant entre rar i una certa abundància. La fredor de l'hivern de l'execució del treball

va permetre detectar-lo en vàries ocasions, des del novembre fins a la primera meitat

de febrer, tant individus sols com petits grups. Ha estat present a pràcticament totes

les zones obertes del parc.

Tòrtora comuna

Streptopelia turtur

Columbidae

Nidificant molt escàs al parc agrari, amb una sola localització.

Fenologia

Ocell estival i nidificant probable, encara que en molt poca quantitat. Apareix a la

primavera a finals d'abril, data tardana com és típic dels migradors transaharians.

Immediatament trien territori i els mascles el marquen cantant, fet que s'allarga fins a

finals de maig. A partir d’aleshores passa força desapercebut, ja que només s'han

tingut cites d'ocells en vol en la direcció de la zona on presumptament nidifiquen. Es

poden observar fins a mitjans d'agost, data a partir de la qual inicien la seva migració

cap al sud.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Vu

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Nidificant

probable

2

158

Hàbitat i distribució

Només s'han detectat dos territoris mitjançant el cant, tots dos força propers i situats

al torrent de Ca n'Ustrell, on també havia nidificant durant anys anteriors. Prospeccions

específiques en altres llocs del parc han donat sempre resultats negatius. Donat que es

tracta d'un torrent amb bosc de ribera força espès, no s'ha pogut comprovar

estrictament la nidificació, de manera que l'hem de considerar nidificant probable.

Totes les cites posteriors a l'època de nidificació han estat d'individus volant des de o

cap al mateix torrent, de manera que és molt possible que no hagi intentat criar a

altres indrets del parc. Sí que ho havia intentat (i potser aconseguit) durant la

primavera de l'any 2008 fora d'aquest lloc, en concret al torrent de Can Feu, al lloc

situat al límit del Parc Agrari amb el Camp de gol del Prat, a una taca de bosc de ribera

que ha degenerat ràpidament per excessiva inundació provocada per la mala gestió del

llit del torrent (veure picot garser gros). Durant l'any del treball es va observar un

mascle cantant en aquest indret, però que va abandonar la zona.

Estatus i recomanacions

Ocell molt escàs al parc, ja potser al límit de la seva desaparició. En teoria nidifica en

tota una diversitat d'ambients sempre de tipus mediterrani, inclòs el mosaic forestal,

però al Parc Agrari clarament tria només un sol lloc, possiblement per molèsties en

altres indrets o per la progressiva degeneració d'altres zones. Destaca la seva absència

al Torrent de Ribatallada, tot i estar ben conservat, possiblement per les molèsties

produïdes per visitants, ciclistes i algun motorista (tot i estar prohibit) que es

produeixen. Al Vallès ha patit una davallada sobretot al les zones agrícoles (Ribes

2000). l al territori català mostra una regressió progressiva durant els darrers anys

(Estrada 2004) tant respecte a l'extensió de la seva població com al seu número,

provocades per la pèrdua d'hàbitat, el canvi d'usos agrícoles i la caça. El manteniment

del mosaic agrícola, on segurament havia nidificat en el passat, potser pot facilitar la

seva tornada. En tot cas, la seva rarefacció present necessita ser vigilada de prop.

159

Tórtora turca

Streptopelia decaocto

Columbidae

Ocell que històricament ha ocupat Europa des del seu origen asiàtic, ja

establert a Catalunya de fa molt. Comú a les zones humanitzades.

Fenologia

Nidificant probable present tot l'any, sense aportacions de migrants. Com passa amb el

colom roquer, ocupa només els lloc amb presència antròpica, però a diferència

d'aquest el seu origen no és el domèstic. És un ocell originàriament asiàtic, com indica

el seu nom que durant el segle vint va anar estenent el seu territori per tota Europa

(Estrada, 2004) molt probablement ajudat pels seus hàbits antropòfils adquirits. És en

aquest hàbitat on es troba majoritàriament. No se n'ha pogut comprovar la nidificació

encara que sí comportament nupcial.

Hàbitat i distribució local

Ocell sempre proper als nuclis habitats, i que per tant es pot detectar fàcilment als

mateixos punts que el colom roquer, però sempre en quantitats inferiors. Mai tan

gregari com aquell, sí que es pot observar en grups, que rarament superen la vintena

d'exemplars. Hi ha indicis de cria als jardins del barri de Castell Arnau, i a les cases de

la serra de Pedralba.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

probable i

resident

-

160

Estatus i recomanacions

Donat el seu caràcter urbà, el seu número està limitat per la superfície d'aquest tipus

al Parc Agrari i, en general, es presenta en quantitats moderades.

Trencapinyes

Loxia curvirostra

Fringillidae

Hivernant rar i irregular a la plana vallesana, sobretot en hiverns molt freds.

Hivernant poc comú a la plana Vallesana i al parc, potser més habitual a la Serralades

i durant l'hivern. Al decurs del treball només es va detectar un estol a la zona més alta

del parc, als camps de Ca n'Argelaguet ja al límit del terme municipal. Igual que altres

espècies hivernants, enguany ha estat afavorida per l'hivern anormalment fred, de

manera que la seva localització al Vallès pot ser inclús més difícil. Pel que sembla era

més habitual als hiverns fins a la dècada dels 70 (Kike Navaro, com. pers.) i de fet la

seva distribució a Catalunya és la de taques restringides a zones de mitja i alta

muntanya (Estrada 2004), cos que fa pensar que potser en un passat no gaire llunyà

nidifiqués a les serres vallesanes.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Hivernant -

161

Trist

Cisticola juncidis

Sylviidae

Ocell que pot ser relativament comú en zones obertes i de conreus, però que

manté una població pobre al parc degut al fraccionament del terrreny.

Fenologia

Ocell nidificant probable i present tot l'any, amb una mica més abundant a l'estiu que a

l'hivern. Presenta un cert moviment migratori, no molt ostentós però si apreciable en

el número d'individus que es detectan per seu cant ubicu. Aquest moviment (sense

molt obvi) es detecta a primers d'octubre a la migració postnupcial i a finals d'abril a la

prenupcial. No s'ha pogut comprovar la nidificació, ja que tot i que no és difícil de

detectar pel cant no és fàcil observar-lo en repòs ni molt menys a prop.

Hàbitat i distribució local

Al parc el trobem només en camps de conreu, bàsicament de cereal, i el algun cas en

matollars de poca alçada. El trobem només en conreus de molta superfície, tant amb

marges com sense. Donat el fracionament de l'hàbitat al parc, només s'han pogut

comptabilitzar cuatre territoris, dos als camps de Ca n'Ustrell i dos més a la Serra de

Pedralba, amb irrupcions ocasionals d'altres mascles. Durant la primavera anterior

(del 2008) la xifra va ser la mateixa, en aquella ocasió tres mascles en camps de cereal

i un en matollar, però molt proper a camps de cereal. Durant la del 2009, s'han

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Resident i

nidificant

probabld

4

162

conservat les cuatre, però una de les dues de Ca n'Ustrell s'ha vist afectada de la

Ronda Oest, movent el seu territori d'un matollar cap als últims camps de conreu

tocant amb el terme de Sabadell, en una zona poc propícia.

Estatus i recomanacions

Ocell amb una població feble al parc, foça més abundant en zones tradicionals de

conreus de cereal i fins i tot en erms, aquí manté una població quasi bé relicta.

Alteracions com ara obres i infraestructures, o canvis de conreu com ara els darrers de

cereal a girasol poden alterar significativament la seva població. Seria recomanable un

seguiment de la població, ja que dintre el parc es pot considerar indicador de la salut

de les zones de conreu extensiu.

Trobat

Anthus campestris

Motacillidae

Migrant rar al parc, però que molt puntualment manté petites poblacions

reproductores al Vallès.

Migrant rar, s'han observat només uns quants exemplars, tant a la primavera (segona

meitat d'abril) com a la tardor (segona meitat de setembre), sempre en trànsit cap a

les seves zones de nidificació. Al Vallès hi és un nidificant escàs, bàsicament a nuclis de

la Serralada Prelitoral (Ribes 2000). Es veu de vegades afavorit per la proliferació

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

163

d'incendis, ja que nidifica a les zones de regeneració forestal, com és el cas de la Vall

d'Horta.

Tudó

Columba palumbus

Columbidae

Ocell que ha esdevingut abundant en els darrers anys, sobretot a l’hivern.

Te preferècia pels boscos, però es pot veure arreu.

Fenologia

El membre més abundant al parc de la família dels coloms que nidifica de manera

segura en molts ambients diferents. A la finals de febrer ja s'observa comportament

nupcial, en particular cants i exhibicions dels mascles cap a les femelles, i algunes

parelles ja construeixen niu. A finals de març s'observen els primers juvenils, i és més

que possible que algunes parelles criïn més d'un cop. A mitjans d'estiu, després de la

cria, presenten comportament gregari, que ja no deixaran fins a la propera primavera,

quan tornin a criar. És durant la tardor i l'hivern quan es poden observar grans grups a

qualsevol part del Parc Agrari, fins i tot grups de dos o tres centenars.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - - Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Abundant Nidificant

segur i

resident

-

164

Hàbitat i distribució local

Distribuït àmpliament arreu del parc, sovint als guarets on s'alimenta a la tardor o

l'hivern, i més boscà durant l'època de cria. Té una certa tendència a criar en boscos

termòfils, més en pineda que en alzinar o bosc de ribera, tot i que en alguns d'aquests

no és rar (com a Ribatallada o al torrent de Ca n'Ustrell) però sé defuig els més

enclotats (Gotelles). A l'hivern hi ha un cert augment d'individus de més al nord,

encara que discret.

Estatus i recomanacions

Espècie molt abundant, tant al Vallès com a Catalunya. Ha experimentat un augment

considerable durant la darrera dècada, com també s’ha esdevingut al centre d'Europa

(Estrada 2004). L'adaptació a zones d'una antropogenització segurament ha estat la

clau del seu augment (Ribas 2000).

165

Verdum

Carduelis chloris

Fringillidae

Ocell relativament comú a zones obertes, menys habitual que altres

membres de la mateixa família.

Fenologia

Nidificant segur i present tot l'any, amb efectius migradors i alguns hivernants. La

migració postnupcial és detectable a partir de primers d'octubre, a on el pas de

migradors es confón amb l'arribada d'hivernants. La postnupcial ha passat força

desapercebuda.

Hàbitat i distribució local

Ocell present a qualsevol zona oberta del parc: clarianes, zones de conreu

(especialment amb marges arbrats) , torrents oberts i zones urbanes.. Hi han indicis de

cria en diferents indrets: límits del bosc, torrents i marges amb prou arbrat, i també

platacions arbòries a la zona de Mas Canals. Fins i tot és possible que ho faci en

algun jardi. Durant l'hivern se suma als visitants a guarets i rostolls en busca de restes

de gra.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc - D Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Comú Nidificant

segur i

present tot

l’any

-

166

Estatus i recomanacions

Ocell amb una lleu abundància, encara que menys que la d'altres fringíl.lids. Seria

desitjable un comptatge d'individus nidificants, ja que tot i ser un ocell no rar, tampoc

s'han trobat moltes parelles nidificants, cosa rara per un ocell en principi habitual.

Xivitona

Actitis hypoleucos

Scolopacidae

Ocell migrador al parc, lligat a zones aquàtiques i que per tant apareix de

manera molt esporàdica.

Ocell estrictament migrador al parc, on només s'ha detectat durant la migrador post-

nupcial, en concret a final d'agost i a la bassa artificial de la finca municipal de Can

Gambús. Donada la manca d'hàbitats al parc, seria estranya la seva aparició fora de

l'època migratòria, tot i tenir un certa abundància en tot riu d'un cert cabdal, com per

exemple el Ripoll.

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Vu

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Rar Migrador -

167

Xoriguer comú

Falco tinnunculus

Falconidae

Rapinayire comú a la plana del Vallès, sovint vist en vol i ‘fent l’aleta’ en

busca de menjar

Fenologia

Nidificant probable i present tot l'any, amb aparicions d'individus migradors, i alguns

hivernants extres. Durant el treball no ha nidificat al parc, tot i que s'ha observat

comportament nupcial, en particular vols i còpules, (una parella als camps el 24

d'abril), només s'han observat territoris fora del parc. És habitual la presència d'alguns

individus hivernants als camps de Mas Canals, on cacen als guarets.

Hàbitat i distribució local

S'ha observat la presència continuada del que semblen ser amb molta seguretat dues

parelles diferents. Una propera a l'autopista C-58 i que caça sovint als camps de la

Serra de Pedralba, i a la petita zona agrària situada entre el barri de Can Rull i el de

Can Llong (ara ocupada per les obres de la Ronda Oest), i que molt probablement ha

nidificat com a al límit del parc amb el terme de Terrassa, ja que defensa aquell

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Lc

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Nidificant

probable i

present tot

l’any

2

168

territori amb força. I una altra a la zona Oest del parc, prop del seu límit amb

Matadepera, i que es veu també sovint en vol de cadera tant als camps de Ca n'Ustrell,

Ca n'Argelaguet i Mas Canals (la comentada a l'apartat anterior). Cap d'elles ha

nidificant estrictament dins del parc, però el fan servir sovint com a zona de cacera. És

singular la nidificació comprovada en un terrat d'un edifici del barri de la Roureda molt

proper al Parc Agrari, durant la primavera del 2003, sovint, també s’ha observat caçant

al parc.

Estatus i recomanacions

Rapinyaire generalista que explota força recursos, alimentant-se tant de petits ocells,

micromamífers o insectes de certa dimensió, que poden ser una part important de la

seva dieta. Predador potser simbòlic dintre del parc, ja que es tracta de l'únic

rapinyaire diürn nidificant a la zona. Que nidifiqui ens indica que al parc encara queden

poblacions viables de petits mamífers (observats durant el treball), que no ho facin

predadors de més envergadura potser vol dir que aquestes poblacions estan al límit de

la seva viabilitat. La continuïtat de poblacions de petits animals (tant vertebrats com

invertebrats) és clau per aquest ocell.

169

Xot

Otus scops

Strigidae

Rapinyaire nocturn que nidifica a boscos o bosquines del parc, de manera

molt discreta.

Fenologia

Ocell estival i nidificant probable, el rapinyaire nocturn més petit de Catalunya i el més

abundant al Parc Agrari. El primer mascle ja cantava la darrera desena d'abril, i a partir

d'aquesta data apareixen la resta. Tot i que se'l pot sentir durant tot l'estiu, a partir del

maig-juny és més discret. És difícil saber quan marxa cap al sud, per ser un rapinyaire

prou petit i discret. Pel mateix motiu, no se n'ha pogut comprovar la nidificació, tot i

que no seria estranya ja que de vegades fa niu prop de zones habitades i en jardins.

Hàbitat i distribució local

Al parc té una certa preferència pel bosc de ribera en llocs oberts, tot i que també s'ha

vist o sentit en zones de pineda, roureda, i fins i tot en una petita taca de pi als

voltants d'una masia. Defuig el torrents més tancats (Gotelles i Ribatallada) però no és

rar als oberts, com la Romeua i Vallcorba. Durant la primavera del 2008 es va comptar

a set territoris, i a set més durant la del 2009. Durant aquest segon any s'han

comprovat molèsties per obres com a mínim en dos territoris, tots dos al torrent de la

Categoria

IUCN

Grau

d’amenaça

a l’estat

espanyol

Grau

d’amenaça

a

Catalunya

Estatus a

Catalunya

Lc Di C Nt

Abundància Estatus al

parc

Nombre de

territoris o

parelles

censades

Escàs Estival i

nidificant

probable

7

170

Romeua. Un altre ha estat abandonat a prop de Can Cadevall, per les obres de la

Ronda Oest.

Estatus i recomanacions

Es tracta de l'únic rapinyaire mínimament abundant al Parc Agrari, on no hi és molt

abundant. S'haurien d'evitar les obres, inclosos treballs forestals, durant l'època de

nidificació, ja que s'han comprovat molèsties in situ que poden afectar-ne les

poblacions.

171

4. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS I CONCLUSIONS

4.1.- Propostes de gestió encarades a la millora de les poblacions d’espècies

d’aus prioritàries

En primer lloc, les amenaces que pateixen les espècies d'ocells a dins del parc agrari

no són diferents de les presents a la resta del territori català: la pèrdua i fragmentació

de l'hàbitat produit per la construcció d'infraestructures, gestió inadequada (en zones

forestals, marges i torrents), freqüentació humana, possible ús excessiu d'herbicides i

furtivisme.

La pèrdua d'hàbitat és sens dubte la gran amenaça de la zona. Són ben poques les

espècies que poden desenvolupar-se en la vida urbana, i per tant qualsevol acció en

aquest sentit pot tenir un resultat sever. Les obres de la Ronda Oest de Sabadell,

encara en transcurs, i les futures del Quart cinturó, imminents i de més envergadura,

són i seran un punt clau en la conservació de la diversitat al parc. A la zona afectada

per les obres de la Ronda Oest s’han detectat alguns canvis i afectacions en la

població ornítica que podrien ser deguts als efectes produits per aquestes. Per

exemple, la desaparició del cruixidell (Miliaria calandra) com a nidificant (observat

durant anys previs però no enguany), les molèsties produïdes en un territori de mussol

(Athene noctua) de dos existents, en tres de xot (Otus scops) d'un total de set

existents, un de gratapalles (Emberiza cirlus) de nou existents, en dos de picot verd

(Picus viridis) d'un total de dotze, i altres en ocells més abundants, con la cogullada

(Galerida cristata), la perdiu (Alectoris rufa) i diversos fringíl.lids. I tot això tenint en

compte només la part de les obres que creuen el parc, que són una fracció de l’obra en

conjunt. Altres obres, com els moviments de terra als camps propers a la masia de Ca

n'Ustrell, també són severs, ja que ocells com la cogullada o diversos fringíl.lids

nidifiquen a la zona, així com una parella de papamosques gris. Que per cert es va

constatar en el seu dia que es van produir a primers d'Agost, quan encara nidifiquen

diverses espècies.

Pel que respecta a la fragmentació d’hàbitats, tant provinent de la construcció

d'infraestructures com per altres motius, provoca un efecte potser a un plaç més llarg,

però igualment amb efectes sobre la diversitat d’espècies. Un exemple d'aquesta

fragmentació, es troba en l'anomenat 'Bosc del Parc Agrari'. La seva situació en un

172

extrem de la Serra de Pedralba, vorejat per l'autopista i per l'anomenada 'carretera del

golf' i lluny d'altres masses boscosses, sense sotabosc i amb una certa freqüentació

humana fan que només hi nidifiquin unes quàntes espècies d'ocells, i que fins i tot a la

zona aquest any no s’hi hagi detectat una espècie tant comú com el conill (Oryctolagus

cuniculus).

La gestió incorrecta del territori és un altre dels impactes ambientals a tenir en compte.

S'han documentat diversos casos que es poden considerar amb efectes severs sobre

les poblacions d’algunes espècies d’ocells. Un exemple de gestió del territori que hem

detectat i que considerem que no afavoreix de cap manera les poblacions d’ocells del

parc és el de l’ el.liminació gairebé total de matollars i brolles en diverses zones del

parc, hàbitats claus per a algunes espècies ocells (ja esmentat). Els treballs forestals a

la part final del torrent de Vallcorba i als entorns del barri de Castell Arnau i

l'el.liminació d'un marge a la Serra de Pedralba (a una zona a on són escassos), amb

l'excusa de fer pràctiques durant un curs de formació ocupacional són altres exemples

d’eliminació d’hàbitats necessaris per a algunes espècies. L'el.liminació o reducció

dràstica del sotabosc arrosega la desaparició de l’hàbitat i els nínxols ecològics

necessaris per al desenvolupament i/o nidificació de certes espècies, com per exemple

els sílvids i túrdids, o més concretament, el cargolet (Troglodytes troglodytes). La llista

augmenta si es tracta de desbrossades de sotabosc en torrents, a on l’acció pot afectar

a espècies com el rossinyol bord (Cettia cetti) i el comú (Luscinia megarhynchos), i

alguns ocells més forestals com el picot verd (Picus viridis) o el garser (Dendrocopos

major), i també espècies emblemàtiques com l'oriol (Oriolus oriolus), la puput (Upupa

epops) i fins i tot el xot (Otus scops). Pel que respecta als marges, la quantitat

d'espècies que apareixen a les zones que en tenen (i que no han estat desbrossats) és

notable: cruixidell (Miliaria calandra), bitxac (Saxicola torquata), perdiu (Alectoris rufa),

de nou cargolet (Troglodytes troglodytes), i si són arbrats pàrids com la malleranga

blava (Parus caeruleus), de nou el picot verd (Picus viridis) i fins i tot el papamosques

gris (Muscicapa striata). Així doncs, la distribució i abundància d’aquestes espècies al

parc és un reflex de l'estat de salut dels marges agrícoles.

L’hiperfreqüentació humana, sobretot en certs indrets, és un altre aspecte a tenir

en compte ja que pot afectar al comportament dels ocells i a la desaparició de certes

espècies en certs indrets. L'ermita de Sant Julià d'Altura i la zona de pícnic asociada en

són un exemple clar, presenten un empobriment considerable del sotabosc i les

173

espècies associades amb ells, tot i estar al mig de zones molt més conservades. Seria

recomanable doncs intentar limitar l’hiperfreqüentació en les zones del parc que encara

mantenen un estat de conservació (vegetal i animal) raonable. També cal comentar

l’estat del torrent de Gotelles, amb certa freqüentació però limitada a un petit senderó i

el de Ca n'Ustrell (també dit del Fangar), tots dos amb bones poblacions de túrdids,

sílvids i pàrids, i fins i tot amb poblacions d'ocells rars al parc com per exemple tórtora

comuna (Streptopelia turtur). Pel que fa al torrent de Ribatallada, en alguns moment la

freqüentació podria ser excessiva, sobretot pel que fa al nombre de bicicletas. Com a

exemple significatiu també cal parlar del Torrent de Can Feu, que toca el parc només

en un petit troç del seu trajecte i al qual, tot i ser molt proper al barri de Castell Arnau i

patir una certa freqüentació manté un estat de conservació de fauna vertebrada

acceptable, representat en bona part pels grups abans esmentats i fins i tot per una

petita població d'esquirol (Sciurus vulgaris) i de conill (Oryctolagus cuniculus). En

aquest cas creiem que el bon estat de conservació del sotabosc (abundant), així com

també l'accés tradicional al torrent, un petit i costerut senderó que només permet

entrar-hi a peu i amb compte, han estat peces clau per a la presència de les espècies

vertebrades detectades.

Cal comentar aquí dues amenaces menys freqüents (comparativament amb les

anteriors) però també presents. La primera és la del diferent ús d'herbicides en zones

de cultius del parc. Tot i que no hem constatat aquest fet (no era objectiu del treball)

si que ens ha semblat apreciar una diferència en la població d'insectes en diferents

zones de cultiu del parc, bàsicament ortòpters, possiblement provocada per l'ùs

d'herbicides a les zones a on hi han menys insectes. Destaca en aquest punt la zona

de cultius a la zona nord-occidental del parc, separada de les altres per una massa

boscosa abundant, i a la qual a més de la dita abundància d'insectes, s'ha constatat la

presència de micromamìfers com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i de camp

(Mus spretus), i també la dels predadors que s'alimenten tant d'aquells com d'aquests,

com el xoriguer (Falco tinnunculus), que ha tingut comportament nupcial a la zona,

l'enganyapastors (Caprimulgus europaeus), que bàsicament te en aquest entorn el

total de la seva població al parc, la griva (Turdus viscivorus) en situació similar a

l'anterior, o d'altres com el llargardaix ocel.lat (Timon lepidus), molt escàs al parc i que

aquí manté dos territoris. Aquesta diversitat en una zona concreta podría estar

provocada pel poc ús (o nul) d'herbicides. Si és així, limitar aquests herbicides seria

més que recomanable a la resta del parc, ja que la diferència és apreciable. Tot i així,

174

caldria un estudi més exhaustiu per tal de poder constatar aquest fet que aquí

apuntem.

La segona és la de la presència de pràctiques de furtivisme, probablement molt

minoritàries, però de les que s'han tingut notícia en diverses ocasions, bàsicament a la

zona de la Serra de Pedralba. És molt possible que la petita població de guatlla

(Coturnix coturnix) del parc s'hagi vist perjudicada per aquest fet. No es tenen

observacions pròpies, però per comentaris reiterats d'agricultors i treballadors de la

zona s'han localitzat trampes amagades, tant durant com fora de l'època de veda.

Vistes les amenaces existents, potser caldria enumerar ara les espècies que en són

afectades, i sobretot les més escasses i que poden patir pèrdues més lamentables. Ho

farem primer donant una perspectiva global de l'espècies, després a nivell espanyol i

finalment a nivell català, comentant els aspectes legals i l'estatus de les seves

poblacions que ens han semblant interessants.

De les espècies aparegudes durant la realització del treball no s'ha tingut constància de

cap ocell amenaçat a nivell global, encara que sí tres espècies 'quasi-amenaçades'

(near-threatened) segons la UICN. Són el milà reial (Milvus milvus), el gaig blau

(Coracias garrulus) i l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), aquesta de fet uns anys

abans. Totes elles han aparegut com a migrants al parc, i de totes elles és altament

improbable un ús del parc més intens o més llarg en el temps que aquest, restant com

a migrants ocasionals.

Respecte al 'Catàlogo nacional de especies amenazadas', que indica el grau de

protecció legal de cada espècie a nivell nacional, hi apareixen la primera i la última de

les anteriors com a vulnerables, fet que implica la necessitat d’un pla de conservació a

nivell espanyol. A més, aquest catàleg inclou 78 espècies en la categora 'd'interés

especial' i 37 no protegides o descatalogades. Aquest catàleg implica la obligació legal

de redactar i executar un pla de conservació a nivell nacional de les dues espècies

considerades vulnerables, i d'un pla de maneig de les 78 d'interés especial. Tot i que

això no suposa res a nivell municipal, cal indicar que dins d'aquesta categoria s'inclou

una quantitat important de les espècies del parc agrari.

175

A nivell català, la Llei 2/2008 de Conservació dels animals dóna protecció legal a

87 de les 117 espècies comentades al treball, i en particular, una espècie a la categoria

A, tres a la B, 19 a la C i 64 a la D. L'espècie considerada dins de la categoria A és

novament l'àguila cuabarrada (Hieraeetus fasciatus), que no nidifica al parc.

Igualment succeeix amb les de la categoria B: agró blanc (Casmerodius albus), milà

reial (Milvus milvus) i falcó pelegrí (Falco peregrinus). Tot i això, existeix diferència

entre aquests tres. Els dos primers són migrants ocasionals al parc, mentre que el

darrer és visitant regular i s'alimenta a les zones obertes del parc, i tot i no nidificar-hi

sí que té zones de cria als seus voltants, bàsicament al Parc Natural de Sant Llorenç i

els seus voltants.

D’entre les espècies classificades en la categoria C, si que existeixen una bona colla de

nidificants (tant probables com segurs) al parc, tant durant l'execució del treball com

en èpoques recents. Aquests són: xoriguer (Falco tinnunculus), gamarús (Strix

aluco), xot (Otus scops), mussol comú (Otus scops), enganyapastors (Caprimulgus

europaeus) i colltort (Jynx torquilla). Totes aquestes necessiten un seguiment

específic, ja que cap d'elles té poblacions abundants al parc, i només una d'elles

(l'enganyapastors) sembla tenir una situació favorable a nivell català, tot i que no a

nivell espanyol i europeu (Estrada 2004). Cal aquí notar que de les sis, quatre són

rapinyaires, i dos predadors habituals d'insectes.

De la categoria restant (la D) només comentar que de les 64 espècies detectades 35

són nidificants probables o segurs, sent aquest un grup important de entre la problació

ornítica del parc.

Per altra banda, 'l'Atles d'ocells nidificants a Catalunya 2003-2005', que ens

dona l'estat de la població de cada nidificant català, ens classifica 111 de les 117

espècies detectades, ja que la resta no nidifiquen a Catalunya. De entre elles, hi han

cinc espècies no avaluades (Ne), quatre amb dades insuficients (Dd), 71 de

preocupació menor (Lc), vint-i-dos quasi amenaçades (Nt), sis vulnerables (Vu), dues

amenaçades (En) (novament l'àguila cuabarrada i el milà reial) i una en perill crític

(Cr), la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), nidificant extremadament escàs a

Catalunya i migrant al parc agrari. Si seleccionem les quasi amenaçades i les

vulnerables, i considerem les que nidifiquen actualment, o be han nidificant recentment

(o hi ha indicis,o tot i no nidificar ho fan a les rodalies del parc i fan ús dels seus

recursos tròfics), comptabilitzem un total d’onze espècies: aligot comú (Buteo buteo),

astor (Accipiter gentilis), falcó pelegrí (Falco peregrinus), perdiu (Alectoris rufa), xot

176

(Otus scops), mussol comú (Athene noctua), cogullada (Galerida cristata), cuereta

torrentera (Motacilla cinerea), papamosques gris (Muscicapa striata), capsigrany

(Lanius senator) i pardal xarrec (Passer montanus).

Acumulant tota la informació, hem seleccionat una sèrie d'espècies d'ocells que pel

seu grau de protecció i pel seu lligam amb els usos del territori creiem que s'han de

considerar prioritàries a l'hora de conservar l’espai del parc agrari de Sabadell. Totes

elles són nidificants possibles o segurs al parc, o be ho són a les seves rodalies i el

visiten regularment per alimentar-se, tenen algun grau de protecció legal a nivell

català (segons la Llei de Protecció dels animals) i a més un estat de conservació

desfavorable (segons l'Atles de nidificants de Catalunya (Estrada 2004). Aquestes

espècies són: aligot comú, xoriguer, tòrtora vulgar, gamarús, mussol, enganyapastors,

perdiu, colltort, cogullada, cuereta torrentera, capsigrany, papamosques gris i pardal

xarrec. A aquest llistat hi hem volgut afegir quatre espècies més, que tot i no complir

totes les condicions anteriors, tenen en comú que les seves poblacions al parc són

escasses quan s’esperaria que haurien de ser més abundants. Aquestes són: en

primer lloc el bitxac (Saxicola torquata) i el trist (Cisticola juncidis) que estan protegits

a Catalunya a la categoria B però les seves poblacions són considerades de

'preocupació menor'; en segon lloc la guatlla (Coturnix coturnix) no protegida per la

llei 2/2008 i considerada a l'atles de nidificants com 'dades insuficients', però que al

parc presenta una població molt escassa; i per últim el cruixidell (Miliaria calandria),

espècie no protegida per la llei i considerada de preocupació menor a l'atles de

nidificants, però en que en canvi al parc agrari acaba de desaparèixer com a nidificant,

probablement per molèsties severes al seu lloc de nidificació més propici.

Així doncs, creiem que la gestió del parc hauria d’estar encarada a afavorir, com a

mínim i de manera prioritària, totes aquestes espècies d’aus, considerant que els usos

que això implica també han d'afavorir a la resta d'espècies de la zona.

Tot seguit llistem un seguit de bons usos i recomanacions de gestió que creiem

que l’equip de gestió del parc agrari hauria de considerar per afavorir aquestes

espècies d’aus esmentades així com també les comunitats ornítiques en general:

− Cal la conservació dels usos agraris i del manteniment de marges entre conreus,

com a millora de les poblacions de guatlla (Coturnix coturnix), perdiu (Alectoris

rufa), cogullada (Galerida cristata) i trist (Cisticola juncidis). Pel que fa a les zones

177

agrícoles, mantenir-es afavoreix poblacions d’ocells com: el bitxac (Saxicola

torquata), el capsigrany (Lanius senator) i el cruixidell (Miliaria calandra).

− Sumada a la condició anterior, l'ús raonable d'herbicides i insecticides, que

mantingui la població d'invertebrats, com a mesura de protecció del capsigrany i el

trist (base dels seus recursos alimentaris), i també d'altres predadors com

l'enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i els rapinyaires en el seu conjunt:

l'aligot (Buteo buteo), el xoriguer (Falco tinnunculus), el xot (Otus scops), el mussol

comú (Athene noctua) i el gamarús (Strix aluco). S'ha de considerar aquí que el

manteniment d'una bona població d'invertebrats afavoreix directament tant als

predadors de petit tamany, que els consumeixen, com als de mida més grossa que

també poden consumir petits vertebrats, alguns d'ells insectívors que es veurien

afavorits per bones poblacions de petits insectes, cucs, etc.

− Manteniment de taques de bosc de ribera madur prou grans i amb poca

freqüentació, fonamentals per les poblacions de colltort (Jynx torquilla), tòrtora

vulgar (Streptopelia turtur), papamosques gris (Muscicapa striata), i també xot

(Otus scops) si es tracta de torrents tancats, i dels dos darrers i a més de la

cuereta torrentera (Motacilla cinerea) si són oberts. En qualsevol d’ells cal també

un bon desenvolupament del sotabosc afavoreix clarament a algunes espècies que

en cas contrari desapareixen.

− Manteniment de la massa boscosa, tant en volum com en qualitat i estat de

maduresa, amb un sotabosc adequat i freqüentació no en augment, com a millora

de les poblacions de gamarús (Strix aluco). Aquí caldria afegir que aquest punt

podria afavorir la presència en el futur d'espècies que no nidifiquen a la zona tot i

haver-hi l'hàbitat adient, com són per exemple l'esparver (Accipiter nisus) i el

mussol banyut (Asio otus).

− El manteniment d'estructures antigues, masies, golfes i en general edificacions a on

pugui nidificar el mussol (Athene noctua), i l'absència de molèsties en el seu

entorn. Aquesta mateixa condició permetria la recolonització del parc per l'òliba

(Tyto alba), no detectada durant el transcurs del treball però que de ben segur

havia nidificat a la zona, i de fet hi han indicis de que encara ho fa al terme de

178

Sabadell.

Creiem que totes aquestes accions són necessàries per un manteniment de l'estat

ecològic del parc agrari, ja que beneficiarien no només a les espècies abans

esmentades sinó també a la fauna de la zona en conjunt.

Per altra banda, creiem també oportú fer un seguiment d'altres espècies que poden

ser indicadors de l'estat de salut del parc en general i que tot i no perillar el seu

grau d'abundància pot ser un 'termòmetre' adequat. De fet es tracta de dos

seguiments que caldria fer simultàniament.

El primer consistiria en fer un seguiment de les poblacions de puput (Upupa epops),

perdiu (Alectoris rufa) i picot verd (Picus viridis). Les dues primeres són habitants de

zones de conreu, i mentre que la perdiu té tendència a nidificar en marges aïllats, la

puput tria tant aquests com torrents amb bona cobertura vegetal. El picot verd és un

habitant de tot tipus de boscos, i tot i que és lleugerament més difícil de veure que les

dues anteriors, el seu cant sorollós el delata i és fàcilment localitzable. Totes tres

espècies hi són presents tot l'any, amb la particularitat de que la perdiu i el picot verd

no migren, i la puput és un migrador parcial, marxant una part de la població a l'Àfrica

durant l'hivern. Aprofitant aquest fet, la població de puput durant l'hivern

(especialment en hiverns rigurosos) pot ser indicadora de la oferta de recursos

alimentaris que representa el parc.

El segon seguiment consistiria en l'avaluació de l'estat d'una sèrie d'espècies

representatives de cada un dels hàbitats del parc, i també de grups d'ocells en

particular. Aquests hàbitats i espècies són:

• Puput, perdiu i cogullada a les zones de conreu, a les que s'ha de sumar les

espècies nidificants als marges si n'hi ha: bitxac (Saxicola torquata), cruixidell

(Miliaria calandra). També caldria afegir espècies típiques de les clarianes i prats,

quasi inexistents al parc però que hi aprofiten també les zones de conreu, com són

el gratapalles (Emberiza cirlus) i la bosqueta (Hippolais polyglotta).

• Seguiment d'ocells boscans, com tots els picots verd, el garser gros (Dendrocopos

major) i el colltort (Jynx torquilla), i la possible aparició del picot garser petit

179

(Dendrocopos minor), que està en plena expansió. També l'estat de la mallerenga

carbonera (Parus major) ocell comú a Catalunya però que a la zona té una població

més aviat escassa.

• Seguiment del rossinyol bord (Cettia cetti) en tot tipus de torrents, als quals s'ha de

sumar el d'oriol (Oriolus oriolus) en el cas dels torrent oberts, i de tord i la merla si

són més boscans.

• Seguiment de rapinyaires en general, tant de diürns com nocturns i tant les

espècies presents ara per ara com les que podrien aparèixer en el futur. En aquest

grup cal incloure l'enganyapastors (Caprimulgus europaeus), com a depredador

d'insectes.

Per últim, en conjunt, també seria desitjable fer regularment i a mig termini inventaris

de diversitat ornítica semblants a l'actual, per considerar l'estatus en general de totes

les espècies i veure com evolucionen al llarg del temps per tal d’intentar evitar

possibles episodis de pèrdua de riquesa d’espècies.

180

181

4.2.- Discussió i propostes de gestió encarades a la conservació d’altres

espècies d’ocells

El Parc Agrari de Sabadell es caracteritza per ser un espai que, avui en dia, encara

conserva bona part dels seus valors naturals. Això justifica el fet de la seva

conservació, i per tant també l'execució d'aquest treball.

Del treball en volem destacar algunes espècies d’ocells detectades durant el mostreig

com per exemple el Colltort, el cruixidell i l’àguila cuabarrada. El primer per ser un

nidificant escàs, que al parc manté una única parella reproductora. Del cruixidell, tot i

ser un ocell sense protecció a Catalunya i sense problemes de conservació, ha

desaparegut la única població nidificant dintre del parc. I pel que respecta a l’àguila

cuabarrada, es tracta d’un rapinyaire escàs i amenaçat a Catalunya, que ocasionalment

va aparèixer al parc.

Ara bé, aquests valors també presenten símptomes d'estar amenaçats. D‘entre els

rapinyaires diürns, cal comentar que no s'ha detectat la nidificació de cap espècie dins

del parc ni durant l'any de l'execució del treball ni tampoc durant els anys anteriors,

tot i que s'ha detectat la presència periòdica d'aquests arreu. Fins i tot la darrera

nidificació de xoriguer (Falco tinnunculus) es va produir en un edifici a les rodalies del

parc. Pel que fa als rapinyaires nocturns, només s'han detectat: el mussol (Athene

noctua), el gamarús (Strix aluco) i el xot (Otus scops) amb poblacions molt petites.

Entre altres depredadors no rapinyaires, podem citar l'enganyapastors (Caprimulgus

europaeus), que manté una població més o menys apreciable, i el capsigrany (Lanius

senator) que ha aparegut com a nidificant encara que pel que sembla a fora del parc,

amb alguna visita esporàdica. Fins i tot petits insectívors, com la mallerenga carbonera

(Parus major) i el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) són poc abundants com a

nidificants, tot i ser ocells considerats comuns. Així doncs, podriem dir que el cim de la

piràmide ecològica sembla esta quasi bé escapçat, i això pot ser un reflexe de que

alguns dels ocells depredadors no troben condicions i recursos suficients per la

nidificació al parc agrari de Sabadell.

En relació al paràgraf anterior, també volem destacar la nidificació d'alguns ocells a

edificis propers al parc. És el cas de xoriguer comentat abans, i també de la cuereta

blanca (Motacilla alba). És difícil justificar perquè ocells que no ho fan habitualment

crien a una estructura artificial, però és possible que trïin aquesta localització per culpa

de la freqüentació del parc, trobant als terrats dels edificis la tranquilitat que no tenen

182

al parc. És difícil manegar un problema com aquest en una zona tan propera a la

ciutat, però sens dubte seria desitjable prendre actuacions. Podem comparar l'estat

d'alguns torrents que poden semblar fins i tot paradigmàtics: el de Can Feu, que

transcorre dintre del parc a escassos metres de diverses edificacions i vies, manté un

bon estat de conservació amb bones poblacions d'ocells i fins i tot de mamífers, tot i

tenir freqüentació comprovada. Molt probablement, el fet de poder-se accedir només

per un petit sender i que conserva un sotabosc espès, regula de manera natural aquest

accés. Un cas diferent és el del torrent de Ribatallada, encara en bon estat de

conservació per la seva magnitud, però amb una freqüentació notable, tant a peu com

en bicicleta, i fins i tot en motocicleta, tot i estar prohibit. Tot i tractar-se d'un lloc

emblemàtic, és sens dubte el torrent de parc més amenaçat per la freqüentació. Aquí

la regulació de pas seria més que recomanable, prohibint l'accés en moto i quad, i

explicitant els valors naturals d'aquest.

També volem posar de manifest que en algun cas hem detectat la presència de furtius

amb trampes d’ocells, no detectats directament però dels quals hi ha referències

reiterades als conreus de la Serra de Pedralba.

No gaire lluny de Ribatallada, els entorns de l'ermita de Sant Julià d'altura també

presenten un sotabosc molt empobrit fins i tot a certa distància, amb la conseqüent

manca de diversitat. Caldria doncs també actuar per a la millora d’aquest sotabosc.

També cal tenir en compte que el sotabosc forma part del bosc i que com a tal la seva

gestió ha d'apuntar cap a la seva conservació. Si abans hem comentat el seu

empobriment per culpa de la freqüentació, la seva quasi eliminació durant l'execució de

treballs forestals és igualment nefasta per a la conservació de les aus d’aquest

ecosistema. A l'entorn del parc agrari però ja al terme de Terrassa la gestió en aquest

sentit es pot considerar com més que severa; alguns treballs fets ja dintre del parc, a

l'entorn del torrent de Can Feu apunten en la mateixa direcció i per tant no són gens

recomanables, més sabent el bon estat, en principi, d'aquests.

De manera similar, els marges agraris també augmenten la riquesa d’espècies del parc,

tant vegetals com animals. Ja s'han comentat l'estructura i importància d'alguns d'ells

(en les fitxes corresponents de cada espècie), fins i tot arribant a tenir l'estatus de

“petit bosc”. S'ha de tenir cura dels marges especialment a les zones a on són escassos

ja que conformen un mosaic que pot tenir importants efectes com a corredor biològic.

De fet no entenem l'el.liminació d'un d'ells a la serra de Pedralba durant les pràctiques

183

d'un curs de formació ocupacional. No s'ha detectat cap acció incorrecta per part de

pagesos o propietaris, tot i que seria recomanable informar-los de la importància dels

marges per a la diversitat d’espècies i la conservació del territori. El manteniment

d’aquests marges afavoriria espècies com el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala),

el cargolet (Troglodytes troglodytes), la perdiu (Alectoris rufa), el cruixidell (Miliaria

calandra), el bitxac (Saxocola torquatus), fringil.lids diversos, l’oriol (Oriolus oriolus), el

picot verd (Picus viridis) el xot (Otus scops), el pardal de bardissa (Prunella modularis),

la puput (Upupa epops), el tord (Turdus philomelos) i el capsigrany (Lanius senator).

Mereix un comentari específic l’abundància puntual d’alguns ocells que poden causar

molèsties a l’activitat agrària. És el cas sobretot del Tudó (Columba palumbus). Fora

de l’època de reproducció és un ocell força gregari, i les seves poblacions semblen

estar en augment. Tot i que no s’han constatat molèsties, és possible que existeixin.

Donat el cas que un estudi detallat de les densitats d’aquesta espècie indiqués que

realment té una superpoblació causant de greus efectes als cultius dels pagesos, serien

recomanables mètodes dissuasoris de baix impacte, com per exemple fer servir

espantaocells canviant-los de lloc regularment. Ara per ara no semblen necessàries

mesures més contundents.

Finalment, el futur del Parc Agrari està fortament lligat al dels seus usos. És una

necessitat que continuin sent un paisatge agroforestal si es vol mantenir i conservar la

riquesa d’espècies present. Les obres de la Ronda Oest són un exemple clar de la no-

conservació d’aquestes comunitats agroforestals. Tot i que sobre el paper sembla que

només escapça una part del Parc Agrari, la pèrdua d’hàbitat provocada és notable, i

en algunes aspectes pot ser insustituible i pot haver provocat la disminució de les

poblacions d’algunes espècies d’ocells.

El fet de perdre com a nidificant un ocell considerat comú a Catalunya, com és el

cruixidell, és un clar símptoma del volum d'agressió contra l'hàbitat que presenta el

Parc agrari amb exemples com la hiperfreqüentació humana o bé la pèrdua d’hàbitats

deguda a la creació de noves infrastructures i asfalt una rera l’altra. El Quart cinturó

promourà encara més algunes de les amenaces i devallada ja esmentades, i per tant

es recomana la no execució d’aquest.

184

185

5. BIBLIOGRAFIA

Estrada, J. Pedrocchi, V., Brotons, Ll. Herrando, S. 2004. Atles dels ocells

nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions.

Ribas, J. 2000. Els ocells del Vallès Oriental. Lynx Edicions.

Jonsson, L. 1994. Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edicions

Omega.

Mikkola, H. 1995. Rapaces Nocturnas de Europa. Editorial Perfils.

Palau, C. 2008. Diagnosi de les formacions vegetals del Parc Agrari de Sabadell.

ADENC.

186

187

ANNEX 1. Llistat d’espècies d’ocells detectades al Parc agrari de Sabadell

S’indica la nomenclatura i les diferents categories d’amenaça i protecció legal per a

cada espècie. Si no hi ha informació en alguna cel.la, significa que actualment no es

coneix. Les espècies estan ordenades alfabèticament segons el seu nom comú.

Nom comú Nom científicCategoria

IUCNGrau d'amenaça a l'estat espanyol

Grau d'amenaça a Catalunya

Estatus a Catalunya

Abellerol Merops apiaster Lc Di Lc DAgró blanc Casmerodius albus Lc Di Ne BÀguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus Lc Vu En AÀguila marcenca Circaetus gallicus Lc Di Nt C Aligot Buteo buteo Lc Di Nt C Aligot vesper Pernis apivorus Lc Di Nt C Alosa Alauda arvensis Lc NtÀnec coll-verd Anas platyrhynchos Lc LcAstor Accipiter gentilis Lc Di Nt C Ballester Apus melba Lc Di Lc DBec de corall del Senegal Estrilda astrild Lc NeBernat pescaire Ardea cinerea Lc Di Nt C Bitxac comú Saxicola torquatus Lc Di Lc DBitxac rogenc Saxicola rubetra Lc Di Nt DBoscarla de canyar Acrocephalus Lc Di Lc DBosqueta vulgar Hippolais polygrotta Lc Di Lc DBruel Regulus ignicapilla Lc Di Lc DCabusset Tachybaptus ruficollis Lc Lc C Cadernera Carduelis carduelis Lc Lc DCapsigrany Lanius senator Lc Di Nt DCargolet Troglodytes Lc Di Lc DCogullada vulgar Galerida cristata Lc Di Nt DCòlit gris Oenanthe oenanthe Lc Di Nt DColltort Jynx torquilla Lc Di Nt C Colom roquer Columba livia Lc LcCorb Corvus corax Lc LcCorb marí gros Phalacrocorax carbo Lc Di ->De Cornella Corvus corone Lc LcCorriol petit Charadrius dubius Lc Di Lc C Cotoliu Lullula arborea Lc Di Nt DCotorra de Kramer Psittacula krameri Lc NeCotorra de pit gris Myiopsitta monachus Lc NeCotxa blava Luscinis svecica Lc Di DCotxa cua-roja Phoenicurus Lc Di Cr C Cotxa fumada Phoenicurus ochruros Lc Di Lc DCruixidell Miliaria calandra Lc LcCucut Cuculus canorus Lc Di Lc DCuereta blanca Motacilla alba Lc Di Lc DCuereta groga Motacilla flava Lc Di Lc DCuereta torrentera Motacilla cinerea Lc Di Nt D

DurbecCoccothraustes coccothraustes Lc Di Nt C

Enganyapastors Caprimulgus Lc Di Lc C Esparver Accipiter nisus Lc Di Lc C Esplugabous Bubulcus ibis Lc Di Nt DEstornell negre Sturnus unicolor Lc LcEstornell vulgar Sturnus vulgaris Lc LcFaisà Phasianus colchicus Lc NeFalciot negre Apus apus Lc Di Lc DFalcó pelegrí Falco peregrinus Lc Di Nt BFredeluga Vanellus vanellus Lc VuGafarró Serinus serinus Lc Lc D

188

Nom comú Nom científicCategoria

IUCNGrau d'amenaça a l'estat espanyol

Grau d'amenaça a Catalunya

Estatus a Catalunya

Gaig Garrulus glandarius Lc LcGaig Blau Coracias garrulus Nt Di Vu C Gamarús Strix aluco Lc Di Lc C Garsa Pica pica Lc LcGavià argentat Larus michaellis Lc LcGavina vulgar Larus ridibundus Lc NtGrasset de muntanya Anthus spinoletta Lc Di Lc DGratapalles Emberiza cirlus Lc Di Lc DGriva Turdus viscivorus Lc LcGuatlla Coturnix coturnix Lc DdLluer Carduelis spinus Lc Nt DMallerenga blava Parus caeruleus Lc Di Lc DMallerenga Parus major Lc Di Lc DMallerenga cuallarga Aegithalos caudatus Lc Di Lc DMallerenga emplomallada Parus cristatus Lc Di Lc DMallerenga petita Parus ater Lc Di Lc DMastegatatxes Ficedula hypoleuca Lc Di Dd DMerla Turdus merula Lc LcMilà reial Milvus milvus Nt Vu En BMorell cap-roig Aythya ferina Lc VuMosquiter comú Phylloscopus collybita Lc Di Lc DMosquiter de passa Phylloscopus trochilus Lc Di DMosquiter pàl.lid Phylloscopus bonelli Lc Di Lc DMussol banyut Asio otus Lc Di Dd C Mussol comú Athene noctua Lc Di Nt C Oreneta cuablanca Delichon urbicum Lc Di Lc DOreneta vulgar Hirundo rustica Lc Di Lc DOriol Oriolus oriolus Lc Di Lc DPapamosques gris Muscicapa striata Lc Di Nt DPardal comú Passer domesticus Lc LcPardal de bardissa Prunella modularis Lc Di Lc DPardal xarrec Passer montanus Lc NtPasserell Carduelis cannabina Lc Lc DPerdiu Alectoris rufa Lc VuPicot garser gros Dendrocopos major Lc Di Lc DPicot verd Picus viridis Lc Di Lc DPinsà borroner Pyrrhula pyrrhula Lc Di Lc DPinsà comú Fringilla coelebs Lc Di ->> De Lc DPinsà mec Fringilla montifringilla Lc Di DPit-roig Erithacus rubecula Lc Di Lc DPiula dels arbres Anthus trivialis Lc Di Lc DPuput Upupa epops Lc Di Lc DRaspinell comú Certhia brachydactyla Lc Di Lc DReietó Regulus regulus Lc Di Lc DRoquerol Ptyonoprogne Lc Di Lc DRossinyol Luscinia Lc Di Lc DRossinyol bord Cettia cetti Lc Di Lc DTallareta cua-llarga Sylvia undata Nt Di Lc DTallareta vulgar Sylvia communis Lc Di Dd DTallarol capnegre Sylvia melanocephala Lc Di Lc DTallarol de casquet Sylvia atricapilla Lc Di Lc DTallarol de garriga Sylvia cantillans Lc Di Lc D

189

Nom comú Nom científicCategoria

IUCNGrau d'amenaça a l'estat espanyol

Grau d'amenaça a Catalunya

Estatus a Catalunya

Tallarol gros Sylvia borin Lc Di Lc DTitella Anthus pratensis Lc Di DTord ala-roig Turdus iliacus LcTord comú Turdus philomelos Lc LcTòrtora comuna Streptopelia turtur Lc VuTòrtora turca Streptopelia decaocto Lc LcTrencapinyes Loxia curvirostra Lc Di Lc DTrist Cisticola juncidis Lc Di Lc DTrobat Anthus campestris Lc Di Lc DTudó Columba palumbus Lc LcVerdum Carduelis chloris Lc Lc DXivitona Actitis hypoleucos Lc Di Vu C Xoriguer Falco tinnunculus Lc Di Lc C Xot Otus scops Lc Di Nt C

190

191

ANNEX 2. Llistat d’altres vertebrats detectats al Parc Agrari de Sabadell

Aquest és el llistat d’altres espècies de vertebrats detectades durant l’estudi de les aus

del Parc Agrari de Sabadell. El fet que l’espècie aparegui en aquesta llista significa tan

sols que almenys s’ha vist un individu d’aquesta en algun punt de l’àrea d’estudi.

D’altra banda, cal tenir en compte que aquestes deteccions han estat atzaroses, ja que

l’estudi estava encarat i dissenyat per a la detecció de la riquesa d’espècies d’ocells

concretament. Per tant, aquest és un llistat orientatiu, però poden mancar espècies de

vertebrats que siguin presents al parc i que encara no s’hi hagin detectat.

Mamífers detectats durant l’estudi d’ocells

Conill (Oryctolagus cuniculus)

Ratolí de bosc (Apodemos sylvaticus)

Ratolí de camp (Mus spretus)

Cabirol (Capreolus capreolus)

Senglar (Sus scrofa)

Guineu (Vulpes vulpes)

Toixò (Meles meles)

Rèptils detectats durant l’estudi d’ocells

Serp verda (Malpolon monspessulanus)

Serp blanca (Rinechis scalaris)

Serp de vidre (Anguis fragilis)

Llargardaix ocel.lat (Timon lepidus)

Sargantana comuna (Podarcis hispanica)

Sargantana cua-llarga (Psammodromus algirus)

Amfibis detectats durant l’estudi d’ocells

Granota verda (Perophylax perezi)

Reineta (Hyla meridionalis)

Gripau corredor (Epidalea calamita)

Gripau julivert (Pelodytes punctatus)

Tòtil (Alytes obstetricans)

192