apÈndix 5. informaciÓ geolÒgica - ccgarraf.cat · geologia regional el cim del montgròs es...

Pla Especial d’Infraestructures de Telecomunicacions del Cim del Montgròs.

Document per Aprovació Inicial

AP

ÈN

DIX

5. I

NF

OR

MA

CIÓ

GE

OL

ÒG

ICA



ÍNDEX 1. GEOLOGIA REGIONAL

2. GEOLOGIA LOCAL

3. CARACTERISTIQUES GEOMECÀNIQUES DELS MATERIALS



AP

ÈN

DIX

5. I

NF

OR

MA

CIÓ

GE

OL

ÒG

ICA

1. GEOLOGIA REGIONAL El cim del Montgròs es troba situat a la Serralada Litoral, serralada més pròxima al mar Mediterrani, amb orientació paral·lela a la costa, Nord - Est, Sud - Oest i que és d’altures modestes. Dins d’aquesta serralada es poden distingir dos sectors ben diferenciats separats pel riu Llobregat. Al Nord Est el massís Paleozoic de Collserola i al Sud Oest el massís del Garraf. El nostre àmbit de projecte està situat Dins del Massís del Garraf. Aquest massís està constituït per terrenys Mesozoics, principalment Cretàcics. La major part del massís del Garraf és de naturalesa Calcària o Dolomítica. La cobertora Mesozoica destaca per una major resistència respecte al sòcol paleozoic dels Catalànids. El conjunt mesozoic, en tota la seva extensió està dèbilment afectat per plecs de gran radi de curvatura . A part també es troba creuat per una densa i important xarxa de fractures de direcció variable pròpia d’una cobertora no molt potent i poc plàstica. Aquest massís té una disposició monoclinal inclinat suaument cap al Oest- Sud Oest.

(Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)



2. GEOLOGIA LOCAL Just a la zona del cim del Montgròs, 358 m, afloren materials del Cretàcic Inferior. Aquests estan formats per Calcàries grises i negres i calcarenites de color crema. La potència màxima d’aquest estrat és de 30 metres. Són calcàries que varien de microcristal·lines a biomicrites. Calcàries finament cristal·litzades amb bioclastos ( grans formats per fòssils).




AP

ÈN

DIX

5. I

NF

OR

MA

CIÓ

GE

OL

ÒG

ICA

3. CARACTERISTIQUES GEOMECÀNIQUES DELS MATERIALS

Els materials del Cretaci que afloren a tot el turó del Montgròs tal i com hem indicat anteriorment són materials calcaris. Aquests materials es distingeixen per ser estrats durs, de capacitat portant elevada i que per excavar s’ha d’utilitzar martell pneumàtic. Es consideren roques tot hi això el seu comportament podria no ser considerat roca en cas que just en el punt on es realitzés fonamentació hi hagués fractura i o fenòmens càrstics.



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA



ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ

2. DEMOGRAFIA

3. DESCRIPCIÓ DE LA POBLACIÓ

4. POBLACIÓ TURÍSTICA EQUIVALENT

5. PROJECCIÓ DE LA POBLACIÓ A L’ÀMBIT



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

1. INTRODUCCIÓ Actualment els operadors que tenen la seva ubicació al Cim del Mongròs donen cobertura a la població de les Comarques:

- Garraf - Alt Penedès - Baix Penedès

(Font: Institut Cartogràfic de Catalunya) Les tres comarques formen la regió natural del Penedès.



GARRAF La comarca del Garraf rep el seu nom per les muntanyes situades a la part oriental de la Comarca. Declarada parc natural, aquesta comarca, juntament amb les comarques de l’Alt i Baix Penedès formen la regió natural del Penedès. Per tant la seva història va lligada a la de l’Alt Penedès Ocupa la part sud-oriental del conjunt comarcal, és un territori obert a la Mediterrània amb un clima suau i una superfície de 185,3 kilòmetres quadrats i una densitat de població de 772,2 hab/km2.. Els municipis que formen part d’aquesta Comarca son:

‐ Canyelles ‐ Cubelles ‐ Olivella ‐ Sant Pere de Ribes ‐ Sitges ‐ Vilanova i la Geltrú (Capital de Comarca)

La posició dels sis nuclis urbans és la següent: ‐ Els dos més grans, Vilanova i Sitges, a la plana, sobre la línia de la costa. ‐ Els dos següents, Sant Pere de Ribes i Cubelles, a la plana litoral i, en distinta

mesura, situats cap a l’interior. ‐ I els dos darrers, Canyelles i Olivella, cap a la part muntanyosa de la comarca

La comarca, de tradició agrícola i marinera, ha esdevingut una de les zones més cosmopolites de Catalunya. És una Comarca molt ben comunicada i propera a l’aeroport internacional de Barcelona. Destaca per la seva oferta comercial i també pels espais ecològics com el Parc Natural del Garraf. Cal destacar la seva oferta per a turisme de negocis i congressos i l’existència d’una de les més complertes ofertes de nàutica de Catalunya. ALT PENEDÈS La Comarca de l’Alt Penedès es situa a l’extrem meridional de la Depressió Prelitoral Catalana. Té una extensió de 592,41 Km2 i una densitat de població de 176 hab/km2. Els Municipis que formen part d’aquesta Comarca son:

- Avinyonet del Penedès - Les Cabanyes - Castellet i la Gornal - Castellví de la Marca - Font-rubí - Gelida - La Granada - Mediona - Olesa de Bonesvalls - Olèrdola - Pacs del Penedès - El Pla del Penedès - Pontons



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

- Puigdàlber - Sant Cugat Sesgarrigues - Sant Llorenç d’Hortons - Sant Martí Sarroca - Sant Pere de Riudebitlles - Sant Quinti de Mediona - Sant Sadurní d’Anoia - Santa Fe del Penedès - Santa Margarida i els Monjos - Subirats - Torrelavit - Torrelles de Foix - Vilafranca del Penedès (Capital de Comarca) - Vilobí del Penedès

Respecte a aquesta Comarca dir que es seu model productiu es la vinya. En la destinació del vi es cerca fer productes d’alta qualitat, degut a la importància de les industries comarcals de licors, vermuts i altres derivats de l’alcohol del vi i l’existència d’elaboradors de vins i caves. Els vins de la Comarca són protegits per la Denominació d’Origen Penedès; la qual cosa caracteritza l’Alt Penedès com una comarca vinícola de gran dinamisme i amb molts possibilitats de futur. Per tant la industria del vi del cava ha estat la dinamitzadora de l’economia agrària en aquesta Comarca. BAIX PENEDÈS La Comarca del Baix Penedès es troba a la part sud – occidental del conjunt del Penedès. Té una extensió de 296,2 Km2 i una densitat de població de 333,7 hab/Km2. Del Baix Penedès dir que ens troben en una Comarca on tradicionalment s’ha produït gran quantitat de vi; però degut a l a forta pressió urbanística, econòmica i social que esta reben; es canvia el model productiu i per tant el sector que té més es en l’economia comarcal és el de serveis, principalment, el comerç i l’hostaleria. Per tant és el sector terciari o de serveis el que proporciona major riquesa a la Comarca. Els Municipis que formen part d’aquesta Comarca son:

- El Montmell - Sant Jaume dels Domenys - La Bisbal del Penedès - Albinyana - L’Arboç - Bellvei - Santa Oliva - Banyeres del Penedès - Llorenç - Calafell - Cunit - Bonastre - Masllorenç - El Vendrell (Capital de la Comarca)



QUADRES DENSITAT - SUPERFICIE

COMARCA SUPERFICIE DENSITAT POB.

GARRAF 185,3 km2 772,2 hab/km2

ALT PENEDÈS 592,41 km2 176, hab/km2

BAIX PENEDÈS 296,2 km2 333,7 hab/km2

(Font: IDESCAT)

0

200

400

600

800

GARRAF ALTPENEDÈS

BAIXPENEDÈS

DENSITAT

hab/km2



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA


Respecte a la densitat de població destaca la Comarca del Garraf com la mes densa pel que fa a hab/km2.



2. DEMOGRAFIA La població a l’any 2009 en aquest territori és:

COMARCA HABITANTS

GARRAF 143.006

ALT PENEDÈS 104.353

BAIX PENEDÉS 98.861

TOTAL 346.280

(Font: IDESCAT)




AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

GARRAF ALT PENEDÈS BAIX PENEDÉS

Habitants

Habitants

La Comarca del Garraf es la que més habitants té, però comparant les tres amb la resta de comarques catalanes, es pot dir que totes estan englobades en la franja de les comarques que oscil·len de 50.000 – 250.000 habitants. Per densitat de la població, si es comparen amb la resta de les comarques de Catalunya, la comarca del Garraf està en l’interval de les comarques que van de 450,01 a 1.000 hab/km2; mentre que l’Alt i el Baix Penedès estan en la franja que va de 150,01 a 450 hab/km2. Aquesta densitat comarcal del Garraf té la següent distribució municipal:

MUNICIPI DENSITAT DE POBLACIÓ

CANYELLES 288

CUBELLES 1003

OLIVELLA 86

SANT PERE DE RIBES 695

SITGES 631

VILANOVA I LA GELTRÚ 1939

TOTAL 772

(Font: Diputació de Barcelona)



Malgrat que en superfície (Km2), Vilanova i la Geltrú es situa en el 4ª lloc (El Municipi amb més extensió es Sitges amb una superfície de 43,85 Km2; seguit de Sant Pere de Ribes amb 40,79 Km2); és el municipi amb major densitat de població: 1.939 hab/Km2; i també amb més població (65.890 habitants) Si posem en relació el nombre d’habitants amb el nombre de municipis de cada comarca, obtindríem aquestes mitges:

GARRAF 23.844,33 Hab/municipi

ALT PENEDÈS 3.864,92 Hab/municipi

BAIX PENEDÈS 7.061,50 Hab/municipi

(Font: Elaboració pròpia)

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

GARRAF ALT PENEDÈS BAIXPENEDÈS

HAB/MUNICIPI

hab/municipi

Amb aquestes dades veurem que a la Comarca del Garraf li correspon el quart lloc de Catalunya, desprès del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. És significatiu, per tant, el caràcter urbà de la Comarca, que es col·loca en el 16è lloc pel nombre d’habitants.



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

3. DESCRIPCIÓ DE LA POBLACIÓ Per estructura demogràfica de la població s’entén la distribució per edats i sexes de la població. L’estructura d’una població és el resultat de la dinàmica demogràfica que l’afecta amb processos com naixements, defuncions, immigracions i emigracions.

EDATS De 0 -

14 anys

De 15 -64

De 65 i més

GARRAF 16,1 70,2 13,7 ALT

PENEDES 16,7 68,1 15,2

BAIX PENEDÈS

16,6 69,4 14,1

CATALUNYA 15,00 68,7 16,3

(Font: IDESCAT/Diputació de Barcelona) Amb aquestes dades es pot dir que l’estructura de la piràmide d’edats de les tres Comarques és la mateixa que la de Catalunya. Es tracta d’una piràmide estacionaria que es caracteritza per una població vella, una baixa mortalitat i natalitat. Les franges dependents (de 0 -14 anys i de 65 i més) representen aproximadament el 17% del total de la població; mentre que la població activa (de 15 – 64) es caracteritza per representar aproximadament el 65% de la població total. Pel que fa a L’EDAT MITJANA DE LA POBLACIÓ , les tres Comarques tenen una edat mitjana aproximada de 39,6 anys, essent aquesta per Catalunya de 40,8. Respecte EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ amb comparació amb la resta de Catalunya, les dades son:



NAIXEMENTS DEFUNCIONS CREIXEMENT NATURAL

SALDO MIGRATORI

CREIXEMENT TOTAL

GARRAF 10,6 8,6 2 30,5 32,5

ALT PENEDÈS 9,6 9,5 0,1 18,2 18,4

BAIX PENEDÈS 9,9 7,3 2,6 43,2 45,8

CATALUNYA 9,6 8,9 0,7 6,7 7,4

Taxes per mil habitants

(Font: IDESCAT) Pel que fa als naixements, la Comarca del Garraf es situa amb 1 punt superior respecte a Catalunya i l’Alt Penedès i a 0,7 punts respecte al Baix Penedès. En defuncions la taxa més baixa la té el Baix Penedès, seguit amb quasi un punt més alt el Garraf. L’Alt Penedès és qui té el pic més alt, superant inclús la taxa del Territori Català en 0,6 punts. Tot fa que el creixement natural situï a la Comarca del Baix Penedès amb una taxa del 2,6, taxa que supera en 1,9 punt la de Catalunya. Qui té el pic més baix en creixement natural es l’Alt Penedès que amb el seu 0,1 es distància de la resta en una mitja de 1,6 punts. Analitzant el saldo migratori, sobresurt el Baix Penedès amb una taxa de 43,2 punts. El segueix la Comarca del Garraf amb una taxa de 30,5 i l’Alt Penedès amb una taxa de 18,2. Totes aquestes taxes son molts superiors a la del Territori Català, situada en el 6,7. Aquest saldo migratori es el motiu que dispara el creixement total d’aquestes comarques respecte Catalunya que té una taxa del 7,4; destacant el 45,8 de la Comarca del Baix Penedès.



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

4. POBLACIÓ TURÍSTICA EQUIVALENT Atès que aquestes comarques tenen el sector terciari com una de les fonts més importants d’ingressos (el percentatge en l’ocupació en el sector serveis es situa en el 50,08%), s’ha de tenir en compte que els operadors instal·lats en el Cim del Mongròs no es limiten a donar servei tant sols a la població resident del territori, si no que també se’n beneficien les segones residencies i la població turística, entre d’altres. Pel que fa als habitatges no principals, destaca el Baix Penedès com a Comarca amb major nombre d’aquests, seguida del Garraf, quedant en últim lloc l’Alt Penedès.




En quant al nombre de places i establiments hotelers la capdavantera és la Comarca del Garraf pel que fa a establiments hotelers, seguida del Baix Penedès, quedant en últim lloc l’Alt Penedès.

(Font: Institut Cartogràfic de Catalunya) Tant la Comarca del Garraf com el Baix Penedès es situen en la franja de 4001 – 8000 nombre de places hoteleres.



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

Analitzant el nombre de places i establiments de Càmping el Garraf es situa en la franja de nombre de places de entre 7001 – 30.000. La segueix el Baix Penedès en la franja de entre 3.501 – 7000, situant-se en la franja de 1001 a 3500 l’Alt Penedès.




Finalment en quant al nombre de places i establiments de turisme rural, l’Alt Penedès és la pionera situant-se en la franja de nombre de places de 251 – 350: Tant la Comarca del Garraf com la del Baix Penedès estan en la franja de menys de 100 places.




AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

La POBLACIÓ TURÍSTICA EQUIVALENT (PTE) en relació a la població resident, és l’indicar que estableix la relació, mesurada en percentatges, entre la Població Turística Equivalent (PTE) i la població resident. Permet avaluar, amb independència de l’estacionalitat, la pressió que el sector turístic causa en el territori i els recursos, ja que té en compte el nombre total de pernoctacions i no nomes el nombre de turistes. Per tant s’enten per Població Turística Equivalent la suma de pernoctacions realitzades en establiments hotelers, càmpings, apartaments turístics i establiments rurals pels turistes estrangers i espanyols, així com també les pernoctacions en segones residenciés d’uns i altres, dividida per 365 que té l’any. El nombre resultant d’aquesta operació ens indica a quantes persones que resideixen en un territori tot l’any equivalen les pernoctacions registrades en les estadístiques relatives al turisme. Aquest percentatge en relació amb la població resident proporciona una bona aproximació a la pressió del sector turístic. Valors alts, del 10% o superiors indiquen que el sector turístic aporta durant l’any un creixement mitjà de població d’aquesta magnitud. Això suposa consum de recursos, gestió de serveis ambientals, etc. Per últim aquest indicar té en compte, no sols el nombre de turistes estrangers, sinó també la duració de la seva estància. Malgrat que la pressió relativa del turisme ha disminuït des de l’any 2007 en relació als anys anteriors, el percentatge a Catalunya és del 7,31%. Per tant les antenes situades al Cim del Mongròs donen servei a 371.593 persones anualment.

POBLACIÓ RESIDENT

% PTE PTE TOTAL

346.280 HAB 7,31 25.313 371.593 PA



5. PROJECCIÓ DE LA POBLACIÓ A L’ÀMBIT L’objectiu principal de les projeccions de població és l’avaluació de les xifres de població i l’estructura per edat i sexe en un determinat territori. Per elaborar les projeccions de població s’ha utilitzat el mètode dels component. Aquest mètode consisteix a afegir anualment a la piràmide de partida els components del creixement demogràfic (els fluxos de creixement natural, naixements i defuncions; i els fluxos de migració; immigració i emigració) S’han considerat aquests escenaris:

ESCENARIS POBLACIÓ

FECUNDITAT ESPERANÇA

DE VIDA

SALDO AMB LA RESTA

D’ESPANYA

SALDO AMB L’ESTRANGER

DISPERSIÓ TERRITORIAL

BAIX Baixa Baixa Baix Baix Baixa

MITJÀ Mitjana Mitjana Mitjà Mitjà Mitjana

ALT Alta Alta Alt Alt Alta

Per a les projeccions comarcals, d’Institut d’Estadística de Catalunya, presenta un horitzó limitat a l’any 2021; atès que la incertesa de l’evolució futura de la població en el territori és molt més gran que no pas per al conjunt de Catalunya. Els nivells de fecunditat que tindran les comarques s’han calculat aplicant a les taxes del total de Catalunya els indicadors directes de fecunditat estàndard per cada comarca i s’ha descartat projectar diferències comarcals de mortalitat, per la qual cosa els nivells de l’esperança de vida de totes les comarques són els mateixos que pel conjunt de Catalunya. La població de partida de les projeccions comarcals correspon a l’estimació postcensal a 1 de gener del 2008. Les hipòtesis d’evolució futura dels components del creixement de la població (fecunditat, mortalitat i migració, amb la resta d’Espanya i amb l’estranger) corresponen a les definides en les projeccions de Catalunya; però també s’introdueix un nou component, la migració interna que té un impacte significatiu en l’evolució de les poblacions comarcals. La comarca del Garraf i la Comarca de l’Alt Penedès, en aquest estudi, es situen dins de la resta de l’àmbit Metropolità (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental) En aquest àmbit, el més destacat de l’evolució demogràfica serà el creixement ràpid de la població de 65 anys i més; un 44%. Respecte a la població en edat escolar (de 0 a 15 anys); es preveu un augment del 15%. La població en edat laboral, de 16 a 64 anys, experimentarà un augment del 8%.



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

La Comarca del Baix Penedès, es situa dins l’àmbit del Camp de Tarragona. En aquest àmbit el mes destacat actualment és que el creixement de la població ha estat molt alt a la pràctica totalitat del territori (44,9per mil), amb un creixement que ha duplicat la taxa mitjana anual de Catalunya. L’Àmbit del Camp de Tarragona és el de més creixement projectat en l’horitzó 2021: la població podría passar de 584.660 habitants l’any 2008 a 713 mil habitants l’any 2021, el que representa un creixement del 22% en relació a la població del 2008. El Camp de Tarragona és l’àmbit on s’espera el creixement més important de la xifra de població en edat escolar, que passarà de 98.617 habitants de 0 a 15 anys l’any 2008 a 129 mil l’any 2021, la qual cosa representa un augment del 31%. La població en edat laboral, 402.443 habitants l’any 2008, podria créixer un 16% i atènyer la xifra de 465 mil habitants. El nombre de persones grans que residirà al Camp de Tarragona tindrà un dels creixements relatius més alts: la xifra de població de 65 anys i més, de 83.600 habitants el 2008, podria arribar a 119 mil habitants el 2021, un augment del 42%. Aquest augment serà més intens per al grup de més edat, de 80 anys i més, que pot augmentar en un 50% en relació amb les xifres actuals. Globalment, els resultats de les projeccions comarcals apunten que el creixement natural serà més baix que en el període recent. Les taxes mitjanes de creixement natural anual per al període 2008-2020 seran del 2,0 per mil, en lloc del 2,9 per mil registrat el 2003-2007. Es preveu que els valors relatius més elevats de creixement natural corresponguin al Camp de Tarragona (4,3 per mil), a la resta de l’Àmbit Metropolità (3,8 per mil) i les Comarques Gironines (3 per mil), mentre que les Comarques Centrals, l’Àmbit de Ponent i la resta del Barcelonès tindran també creixements naturals positius però més baixos que la mitjana de Catalunya. Es preveu un creixement natural negatiu a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, les Terres de l’Ebre i a la ciutat de Barcelona. Es preveu que el creixement migratori serà el component principal en l’evolució de la població en el període. Destaca la previsió mitjana d’aquest creixement en aquestes Comarques del 10,8 (tan per mil); respecte del 5,6 (tant per mil) que es preveu a Catalunya. El diferent ritme de creixement que tindran les comarques es tradueix en modificacions moderades de la distribució actual de la població en el territori. Es preveu, a l’interior de l’Àmbit Metropolità, una pèrdua neta de pes de la ciutat de Barcelona (-2,1%) i de la resta de la comarca del Barcelonès (-0,7%), i un augment del pes demogràfic de la resta de comarques metropolitanes que augmentaran un punt percentual (+1,1%) el seu pes demogràfic dins la població de Catalunya. D’altra banda, i d’acord amb la tendència dels darrers anys, el conjunt de l’Àmbit Metropolità també perdrà pes a favor de la resta d’àmbits no metropolitans que, en conjunt, guanyaran gairebé dos punts (+1,8%). Els territoris que guanyaran més pes són el Camp de Tarragona (+0,8) i les Comarques Gironines (+0,6%).



Pel que fa a l’evolució de la població per grups d’edats Els resultats dels escenaris de població comarcal a l’horitzó 2021 permeten dues conclusions pel que fa a l’evolució previsible de l’estructura demogràfica. En primer, lloc apareix una tendència general de polarització de les piràmides comarcals cap als extrems, amb una disminució del pes relatiu de la població en edat laboral. Segon, una tendència contraposada en el territori pel que fa a l’evolució del pes relatiu de la població de 65 anys i més: pels territoris més joves (l’Àmbit Metropolità sense la ciutat de Barcelona) es preveu un augment més alt de la proporció de gent gran que en els territoris actualment més envellits, pels quals es preveu un estancament o un creixement moderat de la proporció d’habitants de més edat en l’horitzó 2021. Aquestes evolucions conduiran a una major homogeneïtat que l’actual pel que fa a l’envelliment demogràfic del territori català. Concretament, per a a les comarques objecte d’estudi, l’evolució que es preveu que experimentarà la població serà: Població base per elaborar les projeccions:

‐ Estimació postcensals a 1 de gener de 2008:

Garraf: 137.379 hab. Alt Penedès: 101.650 hab. Baix Penedès: 93.271 hab.

Població total a 1 de gener (en milers). 2008 i 2021:

COMARCA 2008 2021

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 137,4 157,8 166,8 173,2

ALT PENEDÈS 101,7 113,8 123,6 131,1

BAIX PENEDÈS 93,3 111,2 121,5 133,3

(Font: Institut d’Estadística de Catalunya)



AP

ÈN

DIX

6. I

NF

OR

MA

CIÓ

DE

MO

GR

ÀF

ICA

Creixement total. Taxa Mitjana anual (Tant per mil):

COMARCA 2008 - 2020

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 10,5 14,7 17,5

ALT PENEDÈS 8,6 14,9 19,3

BAIX PENEDÈS 13,3 19,9 26,7

(Font: Institut d’Estadística de Catalunya) Aquí destacar que el creixement total que es preveu en aquest àmbit es molt superior al de Catalunya que per als diferents escenaris és:

‐ Baix: 3,6 ‐ Mitjà: 7,6 ‐ Alt: 11,8

Població de 0 a 15 anys (en milers):

COMARCA 2008 2021

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 23,6 (17,2%) 111 (16,6%) 123 (17,4%) 131 (17,8%)

ALT PENEDÈS 17,7 (17,4%) 112 (17,3%) 127 (18,2%) 138 (18,6%)

BAIX PENEDÈS 16,0 (17,2%) 120 (17,4%) 138 (18,2%) 155 (18,7%)


Població de 16 a 64 anys (en milers):

COMARCA 2008 2021

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 94,8 (69,0%) 110 (66,2%) 115 (65,7%) 120 (65,5%)

ALT PENEDÈS 68,6 (67,5%) 109 (65,6%) 118 (65,3%) 125 (65,2%)

BAIX PENEDÈS 64,3 (68,9%) 113 (65,1%) 123 (64,8%) 135 (65,0%)



(Font: Institut d’Estadística de Catalunya) Població de 65 anys i més (en milers):

COMARCA 2008 2021

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 18,9 (13,8%) 143 (17,2%) 149 (16,9%) 152 (16,7%)

ALT PENEDÈS 15,4 (15,1%) 126 (17,0%) 133 (16,6%) 138 (16,2%)

BAIX PENEDÈS 12,9 (13,9%) 150 (17,5%) 159 (17,0%) 168 (16,3%)




AP

ÈN

DIX

7. P

RO

GR

AM

A D

E P

AR

TIC

IPA

CIÓ

CIU

TA

DA

NA

apÈndix 5. informaciÓ geolÒgica - ccgarraf.cat · geologia regional el cim del montgròs es...

Documents