Apartats del guió del comentari de text que entren per a l’examen del

dijous dia 11 de desembre de 2008

1 CAPACITAT D’ANÀLISI I SÍNTESI (COHERÈNCIA)

� Introducció. Podem començar amb una breu introducció —d’un parell de

línies, per exemple, que implique el lector en el nostre text.

� Realització d’un resum del text on l’estudiant ha de mostrar que ha entès el

text i sap destriar les idees principals de les secundàries. (1 punt) Hem de

fer un resum amb les nostres pròpies paraules. En el resum no heu d'incloure

necessàriament el tema, ja que són conceptes distints. Per exemple, en un

màxim de 9 o 10 línies, més o menys una quarta part del text a comentar.

� Establiment del tema o els temes de què tracta el text. (0,5 punts)

1..1 Tema = Eix temàtic: un Sintagma Nominal, una frase, un mot,

sovint de caràcter abstracte i genèric. En els textos argumentatius, la tesi

i el tema solen anar lligats. Hem de procurar expressar el tema en un

màxim de 9 o 10 paraules. També pot haver-hi temes secundaris (motius

secundaris).

1..2 Hem de tenir en compte els elements paratextuals, que són els que

acompanyen al text, i que poden donar pistes sobre el tema. El principal

element paratextual és el títol. El títol pot ser: temàtic (concentra la idea

fonamental del text, bé de manera total o parcial) o remàtic (presenta una

relació amb el text que no és temàtica, sinó que es tracta d’una metàfora,

una relació causa-efecte, una paròdia del contingut, etc.). Si hi ha altres

elements paratextuals que tinguen un paper rellevant en el text

(fotografies o il·lustracions, elements subratllats i aspectes tipogràfics)

també els hem de comentar.

� Delimitació de les parts constitutives del text i progressió temàtica del

text. Analitzar la informació seleccionada i establir com s’organitza: si hi ha

un únic tema (tema constant), si apareixen temes derivats (subtemes) o si es

passa d’un tema a un altre (progressió lineal). (1,5 punts)

1..1 Organització del text: estructura textual (delimitació de les parts

constitutives del text) explicades en general, amb les vostres paraules.

Textos expositius (introducció/qüestionament-

desenvolupament/resolució-conclusió) i textos argumentatius (premisses-

arguments/contraarguments-conclusió; ací podeu esmentar també la tesi

si funciona com a conclusió).

1..2 Progressió temàtica. La manera com s'articula en el text la

informació coneguda (tema) i la informació nova (rema). Els textos

solen combinar més d’un tipus de progressió temàtica: progressió de

tema constant (si hi ha un únic tema del qual se’n deriven remes

diferents); progressió de temes derivats (el tema inicial, un hipertema

explícit o implícit, es divideix en diversos subtemes o "parts" que, alhora,

contenen remes diferents); progressió lineal (cada rema es converteix en

el nou tema. Així, es parteix d'un tema (t1), al qual s'adjudica un rema

(r1). Aquest rema (r1) es converteix en un nou tema (t2) al qual

s'atribueix un nou rema (r2), i així successivament).

1..3 Estructura temàtica: segons la posició del tema o de la tesi. En

els textos argumentatius, les diferents estratègies argumentatives

impliquen una tipologia estructural del tipus: estructura analitzant

(deductiva o anticlimàtica) al començament del text, estructura

sintetitzant (inductiva o climàtica) al final; estructura enquadrada (o

circular) al començament i al final. A banda de les estratègies

argumentatives esmentades, poden aparèixer diferents recursos que

determinen el tipus d’argumentacions (mitjançant exemples; per

analogia; per autoritat; per deducció; posar de manifest determinats

valors, com la llibertat o la solidaritat...); o contraargumentacions (per

refutació; per concessió a l’adversari...). En els textos expositius les

principals estructures bàsiques en què s’organitzen els paràgrafs dels

textos expositius són les següents: enumeració o descripció on se´ns

dóna informació sobre un tema en particular o sobre les característiques

d´aquest tema o del context; seqüència o col.lecció on s´exposa en grup

un cert nombre d’idees relacionant-les entre elles; problema-solució on

se´ns presenta un problema o un interrogant i una solució o una resposta;

casualitat on hi ha una relació de causa a efecte i comparació on es

confronten dos fenòmens, objectes o éssers, entre ells i es consignen les

diferències i les semblances. De totes maneres, cal dir que un determinat

text expositiu presenta diversitat d’estructures i no es regeix només per

una de sola. Generalment cada paràgraf segueix un determinat esquema

en funció del que es vol dir i de la manera com es vol presentar la

informació.

2 COMENTARI SOBRE EL CONTINGUT (ADEQUACIÓ I

COHESIÓ)

Caracterització del text (3 punts; 0,5 punts per aspecte tractat independentment

del grup que siguen).

� Establir l’àmbit d’ús: acadèmic, periodístic, publicitari, jurídic,

administratiu, literari...

� Tipus de text: expositiu, argumentatiu, narratiu, retòric, descriptiu... Hi ha

textos on es barregen diferents seqüències textuals. Per exemple, una

seqüència expositiva i una argumentativa, en alguns gèneres de l’àmbit

periodístic o acadèmic, dóna lloc a una tipologia textual

expositivoargumentativa.

� Gènere: article d’opinió, carta al director, ressenya, conte, debat,

conferència, article de divulgació científica, assaig...

� Finalitat comunicativa: informar/explicar/fer entendre un tema,

persuadir/convèncer/orientar l’opinió o la conducta, etc. Pel que fa al canal,

trobem les característiques previsibles dels textos escrits: alt grau de

preparació, temps i espai de l’enunciació no compartits per l’emissor i el

receptor, absència de possibilitat d’interacció entre els participants en la

situació comunicativa.

TIPUS DE TEXT FINALITAT GÈNERE

Expositiu o explicatiu

Explicar. Fer entendre una cosa. Per què? Què és?

Fullet informatiu. Refrany. Exposició oral. Currículum. Llibre de text. Monografia. Examen. Article especialitzat. Diccionari. Enciclopèdia. Tractat de divulgació científica.

Argumentatiu Argumentar. Convèncer, persuadir, orientar la conducta sobre alguna cosa

Article d’opinió. Columna periodística. Debat. Carta al director. Anunci publicitari. Assaig (humanístic o científic). Editorial. Discurs polític.

Narratiu Narrar. Contar fets i Notícia. Reportatge

accions. Què fa? Què passa? (informació+opinió). Crònica (informació+opinió). Pel· lícula. Acudit. [Novel·la.] [Conte.]

Descriptiu

Descriure. Com és? Catàleg. Endevinalla. Guia temàtica. Retrat. Fitxa policial.

Instructiu

Donar instruccions. Ordenar o aconsellar alguna cosa

Manual d’ús. Recepta de cuina. Llei. Gramàtica. Consell. Reglament.

Retòric o literari [

Finalitat estètica i lúdica. Atraure l’atenció del receptor, produint-li sensacions diverses (divertiment, bellesa...)

Novel·la.] [Conte.] Poema. Assaig literari. Embarbussament. Eslògan publicitari. Cançó. [Teatre.]

Conversacional

Conversar. Interactuar socialment dos o més interlocutors

Entrevista. Conversa telefònica. Conversa cara a cara. Debat televisiu. [Teatre.] Xat.

� Varietat lingüística: determinar el dialecte geogràfic (variació diatòpica), el

dialecte social si hi ha (variació diastràtica, argots o lèxic especialitzat) i el

registre (variació diafàsica o funcional, estàndard, literari/culte, presència o

no de cultismes o col·loquialismes). Sobretot, veure si es tracta d’un registre

formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge és general o

d’especialitat.

� Polifonia i intertextualitat. Les veus del discurs. Podem distingir entre:

a) Autor real: la persona que escriu el text.

b) Lector real: la persona que llig el text.

c) Autor model: la representació mental que el lector real es fa de l’autor

a través de la lectura del text.

d) Lector model: la representació mental sobre el lector que l’autor real

té present quan elabora el seu text.

e) Locutor (± narrador): és la veu que conta els fets, el jo discursiu. El

locutor en 1a persona del singular és propi dels textos subjectius, el

locutor en 3a persona del singular és propi de l’àmbit acadèmic, el

locutor en 1a persona del plural pot ser:

� Plural de modèstia (nosaltres = jo + ø) (plural fals) Típic de

textos expositius de l’àmbit acadèmic.

� Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + al·locutari)

Implica el lector en les afirmacions del locutor.

� Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...)

� Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...)

f) Enunciador, en sentit ampli: les veus, diferents a la del locutor, que

apareixen al text. Pot aparéixer o no.

g) Alocutari (± narratari): la persona a qui s’adreça el locutor en el text,

el tu discursiu. Pot aparéixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un

al·locutari.

Intertextualitat. Quan el text inclou referències a d’altres textos. La

intertextualitat ens remet a d’altres enunciadors:

a) Relacions hipertextuals.

b) Relacions metatextuals. Un text és comentari d’un altre.

c) Relacions intertextuals o interdiscursives, quan s’hi inclou un text d’un

altre autor.

d) Relacions paratextuals, relació del text amb el paratext: títol, subtítol,

prefaci, notes...

Pressuposicions

Fer entendre, suggerir una cosa sense dir-la. Es tracta de la informació

implícita, els sobreentesos. Significat addicional que transmet l’emissor i

que es dedueix del context extralingüístic, de la situació comunicativa

concreta, i que està relacionat amb el principi de cooperació

conversacional [màximes de qualitat (és veritat, ho sé); quantitat

(informació necessària, ni excessiva ni insuficient); pertinença

(informació oportuna, apropiada) i manera (sense ambigüitats,

informació ordenada i clara)]: metàfores, hipèrbole, ironia. En aquest

aspecte també funciona el marc o context referencial i els coneixements

enciclopèdics.

� Funcions lingüístiques predominants

Segons la intenció de l’emissor predominarà una funció o funcions. Ací

les teniu relacionades amb les diferents característiques dels diversos

tipus de text: funció referencial o representativa (es transmet informació

objectiva: oracions enunciatives, verbs en 3a persona, mode indicatiu,

locutor en 3a persona, textos narratius, descriptius, expositius...); funció

expressiva o emotiva (emissor, oracions exclamatives, desideratives,

condicionals, pronoms i verbs en 1a persona, mode subjuntiu, locutor en

1a persona, textos conversacionals, argumentatius...); funció conativa o

apel·lativa (receptor, verbs en 2a persona, mode imperatiu, alocutari,

textos instructius, conversacionals, argumentatius...); funció fàtica o de

contacte (canal, en una conversa interrogacions i interpel·lacions al

receptor, textos conversacionals...); funció metalingüística (codi,

diccionaris, textos teòrics sobre lingüística, textos expositius...) i funció

estilística o poètica (missatge, quan s’intensifiquen els recursos

expressius o poc habituals com en la publicitat, textos retòrics, literaris,

poètics, argumentatius...).

3 VALORACIÓ PERSONAL (0,5 punts)

� Valoració de les idees exposades per l’autor.

� Nous arguments a favor o en contra.

� Interés o actualitat del tema tractat. Temes relacionats.

� Avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa.

� Judici personal.

En els apartats anteriors del comentari havíem d’expressar-nos de forma neutra

mitjançant l’ús de formes impersonals o despersonalitzadores. Ara, en l’apartat de la

valoració personal, haurem de canviar a fórmules personals i modalitzadores.

Així, estem diferenciant allò que és valoració del text (sobre el contingut del text, i

sobre la seua adequació, coherència i cohesió); i allò que és judici personal sobre el

tema tractat.

GUIÓ EXTRET DE bletet.googlepages.com/esquemaampliat.doc i ampliat per Oreto Doménech a partir de bibliografia especialitzada.