“francesc vayreda. de l’impressionisme al...
TRANSCRIPT
“FRANCESC VAYREDA. DE L’IMPRESSIONISME AL
NOUCENTISME A CATALUNYA”
Francesc Vayreda, Banyistes, c. 1920. Col·lecció particular
Projecte i Comissariat:
Mariona Seguranyes, Historiadora de l’art, Doctora en Humanitats.
Organitza:
Col·labora:
Amb el suport de:
PLANTEJAMENT DE L’EXPOSICIÓ
L’exposició Francesc Vayreda, de l’impressionisme al Noucentisme a Catalunya, dóna a conèixer en
primer lloc l’obra d’un artista fins avui gairebé desconegut, amb unes obres intenses que són part de la
història de l’art català. Aquesta mostra, produïda pel Museu de la Garrotxa i comissariada per la
historiadora de l’art i doctora en humanitats Mariona Seguranyes, és fruit de més de dos anys de recerca
sobre el pintor i el seu entorn. A través de Francesc Vayreda (1888-1929) ens endinsem en les inquietuds
de tota una generació d’artistes catalans, que va rebre l’influx de l’impressionisme i de Cézanne i que es
va sentir atreta per Itàlia i la cultura clàssica.
L’obra de Vayreda comparteix amb la d’altres pintors d’aquest moment, la recuperació de les arrels
clàssiques i el paisatge entès com a recer de les arrels catalanes, cosa que el portà de ple a una estètica
noucentista. Però és amb les figures femenines que Vayreda és partícip del realisme màgic, present a
l’Europa d’entre guerres, que proposava observar la realitat des d’una òptica nova per fer sorgir allò
estrany i diferent.
A més Francesc Vayreda va ser un activista cultural important a Catalunya. Va arrossegar molts artistes
amics a Olot i va aconseguir, tal com afirmà Josep Pla, que aquesta fos “la ciutat de Catalunya més
acollidora i hospitalària”, alimentant així el mite de l’”Arcàdia Olotina”.
La seva activitat en defensa de la cultura i la llengua catalana, ben presents en l’esperit noucentista,
també es va exterioritzar fermament en la seva faceta política.
Estem davant un personatge important no tan sols a nivell artístic sinó en l’àmbit de la cultura catalana.
L'EXPOSICIÓ
L’exposició es va inaugurar al Museu de la Garrotxa d’Olot el 7 de setembre.
El mes de maig de 2014 itinerarà a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i s’està treballant en la
seva itinerància al Museu d’Art Modern de Tarragona pel 2014.
Olot
Museu de la Garrotxa
Del 7 de setembre de 2013 al 12 de gener de 2014
S’hi exposen més de quaranta-cinc obres, la major part de les quals procedeixen de col·leccions
particulars. També hi ha obres procedents del Museu d’Art de Girona, del Museu Nacional d’Art de
Catalunya, de la Fundació Francesc Pujols de Martorell i del mateix Museu de la Garrotxa. La major part
de les obres que s’exposen de Francesc Vayreda són inèdites i s’ha realitzat un estudi minuciós de les
peces i una catalogació detallada de la producció.
A més d’obres de Francesc Vayreda, també s’exposen peces de Joaquim Sunyer, Josep Clàrà, Joaquim
Vayreda, Josep Berga i Boix, Francesc d’Assís Galí, Rafael Benet, Esteve Monegal, Jaume Mercadé, Ivo
Pascual, Domènec Carles i Ignasi Mallol, que són els artistes coetanis que acompanyaren Vayreda en el
seu trajecte artístic. A més, a través d’unes pantalles digitals, es reprodueixen una obra de Cézanne, del
Musée des Beaux-Arts Petit Palais de la Ville de París, i una obra de Felice Casorati del Museu Revoltella
de Trieste, Itàlia. Dos artistes amb els quals Vayreda va establir una relació estètica i iconogràfica amb la
seva obra.
Amb motiu de l’exposició s’ha editat un llibre-catàleg, que es presentarà properament. També se n’ha fet
una versió digital que es pot consultar al web francescvayreda.olot.cat o a través d’una aplicació per a
tauletes i mòbils, que ja està disponible en català i que, en breu, ho estarà també en castellà, anglès,
francès i italià.
ÀMBITS DE LA MOSTRA
DE L’INFLUX DE L’IMPRESSIONISME A CÉZANNE
Francesc Vayreda passa la infantesa rodejat dels quadres del seu pare, el gran paisatgista Joaquim
Vayreda, que mor quan ell té només sis anys. Al llarg d’aquests primers anys pateix una malaltia que li
deixa lesions greus a l’esquena que li marcaran la seva vida posterior amb una estatura reduïda.
Vayreda rep les primeres indicacions plàstiques de Josep Berga i Boix, a l’Escola de Belles Arts d’Olot,
entre els anys 1895 i 1906. En aquests moments, Vayreda experimenta amb l’escultura i comença a
treballar al taller de sants El Arte Cristiano, però té altres inquietuds i se’n va a Barcelona l'any 1906, a
l’acadèmia de Francesc Galí, on decideix fer-se pintor i on coneix els seus principals amics artistes, com
Ignasi Mallol i Esteve Monegal. A les tertúlies del seu mestre Galí contacta amb Ivo Pascual i Domènec
Carles.
A l’octubre de 1911 marxa a París amb Esteve Monegal i Domènec Carles, on passa una temporada,
visita el Louvre i assisteix a l’acadèmia Cercle International des Arts. Qui guia Vayreda i els seus
companys per París és l’escultor Josep Clarà, que fa molts anys que resideix a la capital francesa. Ignasi
Mallol viatja més tard a la ciutat de la llum per afegir-se al seu grup d’amics. Durant aquesta estada,
Vayreda coneix els pintors impressionistes. Cap a finals de maig retorna amb Josep Clarà de París, tot
passant abans per Bèlgica, Holanda i Alemanya.
Quan arriba de París, lloga amb els seus amics Monegal i Ignasi Mallol un taller. És el moment en què
Vayreda comença a rebre lentament la influència de Cézanne, que cada vegada esdevindrà més intensa.
El 1913 entra a l’associació Les Arts i els Artistes, cosa que suposa un impuls a la seva obra artística.
Retrat de nena, c. 1914. Retrat de J.P., 1914. Oli sobre tela
Oli sobre tela. Col·lecció particular. Col·lecció particular.
NOUCENTISME
Eugeni d’Ors dedica l'any 1915 a Francesc Vayreda un Glossari en què l’anomena el “Vayreda nou” i en
què diu que “Res, però, ens sembla d'«escola olotina»”. I indica el doble camí en què està treballant el
pintor: de l’impressionisme a l’art clàssic italià, del qual estudia els seus artistes prerenaixentistes. Ens
trobem davant d’un Francesc Vayreda que encaixa perfectament en les premisses noucentistes.
A partir de 1915, Vayreda endega una faceta de comentarista i crític d’art a la publicació Vida Olotina,
dirigida per Francesc Fontfreda, i a partir de 1916 a La Revista, dirigida per Josep Maria López-Picó, que
aglutinava el nucli d’artistes catalans com Esteve Monegal, Josep Obiols i Martí Casanovas.
Si hi ha un artista que l’atreu poderosament i que es converteix en tot un referent, aquest és Cézanne,
que és també molt present en altres pintors del moment, com Joaquim Sunyer. Dones nues al bell mig del
paisatge emergeixen tant en Cézanne com en Sunyer i Vayreda; és l’essència del paisatge català que es
converteix en dona, tal com podem observar en el seu magnífic Nu a la platja, que dialoga amb Dues
figures femenines nues de Sunyer.
Vayreda entra en contacte amb Rafael Masó i pren part en les diferents exposicions organitzades per
l’arquitecte noucentista des de l’associació cultural Athenea. En aquests moments també inicia la seva
col·laboració amb el pintor i orfebre Jaume Mercadé, a través del disseny de joies.
L'any 1917, Francesc Vayreda realitza la seva segona exposició individual a les Galeries Laietanes de
Barcelona, en què mostra, entre altres, l'obra El mirall, que representa tota una declaració d’intencions.
De nou, Cézanne i una relectura moderna de la tradició clàssica renaixentista.
Francesc Vayreda, Nu a la platja, no datat.
Col.lecció particular.
Joaquim Sunyer, Dues figures femenines, c. 1913. Oli sobre tela. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya
Paul Cézanne, Trois Baigneuses, 1876-1877. Oli sobre tela, 55 x 52 cm. Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris, Petit Palais. © Petit Palais / Roger-Violle
EL REALISME MÀGIC
L’evolució de Francesc Vayreda es va elaborant silenciosament i esclata en aquests anys vint, quan les
figures es perfilen i adquireixen l’equilibri dels clàssics i el pigment és distribuït en múltiples capes tot
adquirint diferents tonalitats suaus. A les seves teles emergeix una calma serena, un equilibri procedent
d’un estudi minuciós del dibuix que era ja present en els artistes primitius renaixentistes i en l’obra
d’Ingres, que esdevé també un referent per al pintor. Francesc Vayreda reconstitueix el seu univers propi,
amb l’afany d'allunyar-se de l’obra del seu pare. Amb aquest camí encetat, les seves composicions
comparteixen l’estètica del realisme màgic, emergent en aquells moments en moltes de les teles d’artistes
europeus, especialment francesos i italians, que reprendran la seva obra dins una estètica figurativa i de
suposat ordre curós després de la terrible Primera Guerra Mundial, com l’italià Felice Casorati.
Francesc Vayreda arriba a una ordenació del seu llenguatge artístic a través d’un treball metòdic i
disciplinat. Les seves teles comparteixen aquesta atmosfera lluminosa, màgica i d’ordre amb les de Josep
de Togores o Joaquim Sunyer. Tots ells han fugit de l’influx de la taca de pigment de l’impressionisme i
s’han abocat a l’estudi dels pintors renaixentistes sota el guiatge de l’obra de Paul Cézanne, que ha
redreçat el camí a seguir.
Teresina, Palco d’envelat o Banyistes són peces cabdals d’aquest moment, que situen Vayreda com un
artista avançat a Catalunya, en plena sintonia amb el que està succeint a Europa.
Francesc Vayreda, Palco d’envelat, 1921. Oli sobre tela
Col·lecció particular.
L’ARCÀDIA OLOTINA
Francesc Vayreda fa conèixer als cenacles barcelonins els paratges naturals de la Garrotxa, de la
mateixa manera que ho havia fet el seu pare quaranta anys abans.
L’estiu de 1910, Vayreda arrossega per primer cop els seus companys pintors Domènec Carles, Ivo
Pascual i Ignasi Mallol a Olot i, a partir d’aquell moment, aquests artistes repetiran estada any rere any i
es faran seu el paisatge. Entre finals dels anys deu i principis dels vint, Olot és un punt molt important
d’irradiació noucentista, tant pels seus Jocs Florals com pels artistes que van i vénen i mostren els seus
paisatges a les principals sales d’exposicions de Barcelona.
A finals dels anys deu, s’instal·len a viure a Olot de manera permanent, procedents de Barcelona,
Francesc Vayreda i Ignasi Mallol, a banda d’Ivo Pascual, que ja feia un temps qui hi residia.
A Olot, Vayreda col·labora en diverses institucions i n'encapçala algunes, acompanyat en ocasions pels
seus bons amics Josep Maria Capdevila, Josep Maria Garganta o Francesc Fontfreda. És present a
l’Escola de Belles Arts de la ciutat, on dóna suport al seu bon amic Ivo Pascual, que és el director del
centre des de 1915, i l'assessora. Vayreda s’implica també activament en política i forma part de la
constitució de la Joventut Nacionalista, a l’agost de 1917, que es crea responent a un sentiment
nacionalista i a un impuls de la cultura catalana i de les seves institucions creades per Prat de la Riba.
L'any 1922 entra a l’Ajuntament d’Olot com a regidor dels nacionalistes fins que és detingut amb els seus
companys d’Ajuntament a causa de la dictadura de Primo de Rivera.
Francesc Vayreda, Figura al bosc, 1927 Ignasi Mallol, Paisatge amb carreta de bous, 1926
Oli sobre tela. Col.lecció particular Oli sobre tela. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Francesc Vayreda assegut, el segon començant per la dreta, a Olot acompanyat d’amics seus. Entre ells, Ivo Pascual, el segon començant per
l’esquerre; Ignasi Mallol, dret al darrera amb ulleres, i Josep Pla, al mig assegut en el banc. Arxiu de la família Vayreda, Olot.
PLENITUD I DAVALLADA
Les darreres obres de Francesc Vayreda perden en certa manera aquell esclat de vida que havia
observat Francesc Pujols en les seves composicions a finals dels anys deu. Els rostres de les seves
protagonistes posseeixen aquella tristesa suau, difícil de descriure, relacionada amb els problemes de
salut que arrossegava el pintor, que es van agreujar amb el pas dels anys. Les figures femenines, que
posseeixen encara la línia ben tibada, el dibuix minuciós, ens conviden a una reflexió profunda sobre el
pas del temps, sobre allò que ens resta un cop hem viscut la plenitud de la vida, quan ens apropem a la
maduresa de la nostra existència. Les dones que habiten les obres de Vayreda ens transmeten a través
del seu cansament la crisi del mite de l’Arcàdia olotina, de l’espai idíl·lic i fèrtil per a la creació, on l’home
és feliç. El pintor no amaga els defectes de les seves models i ens les presenta amb una mirada interior,
tot mostrant-nos la malenconia dolça que les posseeix. Tots els crítics comparteixen la visió que Vayreda
ha assolit plenament el seu estil, amb uns paisatges ben estructurats, construïts, amb un punt
d’artificiositat, que ens conviden a endinsar-nos-hi.
La mort va sorprendre Francesc Vayreda preparant la seva gran antològica a la Sala Parés de Barcelona,
que representava la seva plenitud artística i tancava el dolç cercle que havia iniciat juntament amb tota
una generació d’artistes catalans que va rebre l’influx de l’impressionisme i de Cézanne. Aquesta
generació es va sentir atreta per Itàlia i la cultura clàssica per arribar a desembocar en el que es va
batejar com Noucentisme, i va fer encara un pas més cap al realisme màgic, present a tot Europa, del
qual van ser partícips, entre altres pintors catalans, Joaquim Sunyer o Josep de Togores.
La mort de Francesc Vayreda va deixar Olot orfe d’un dels seus activistes culturals i la ciutat va perdre
molt més que un pintor.
Francesc Vayreda, La Pastora, 1928
Oli sobre tela. Col.lecció particular.
EL LLIBRE-CATÀLEG
El llibre catàleg, que ja es pot consultar en format digital i que estarà disponible en paper a partir de
principis de desembre, conté els següents estudis:
• L’influx de l’impressionisme a Catalunya: l’anàlisi de l’arribada de l’influx de l’Impressionisme
francès a casa nostra i com és acollit pels pintors catalans va a càrrec de Francesc Fontbona,
Historiador de l’Art, Doctor en Filosofia i Lletres i membre de la Reial Acadèmia Catalana de
Belles Arts de Sant Jordi.
• L’encaix de Francesc Vayreda dins de l’escola d’Olot: la relació de l’obra de Francesc Vayreda
amb la del seu pare, Joaquim Vayreda, pare de l’escola d’Olot, va a càrrec per Joan Sala,
Historiador de l’Art i Doctor en Belles Arts.
• Francesc Vayreda, de l’impressionisme al Noucentisme a Catalunya: l’anàlisi minuciós de la
trajectòria vital i plàstica de Francesc Vayreda, realitzada a través d’arxius particulars i premsa
de l’època, que permet conèixer amb detall l’evolució d’aquest artista fins ara gairebé
desconegut. L’estudi del context de Francesc Vayreda, que ens permet conèixer les inquietuds i
preocupacions de tota una generació d’artistes que van acompanyar-lo al llarg de la seva vida,
ens referim entre d’altres a Ivo Pascual, Rafael Benet, Esteve Monegal, Domènec Carles i Ignasi
Mallol. S’estudia com tota aquesta generació de pintors va crear uns primers referents estètics
que acaben esdevenint símbols iconogràfics del Noucentisme català. S’analitza com l’influx del
Realisme Màgic i el Novecento italià són ben presents en aquests pintors que cerquen noves
estètiques per vestir el seu ideal mediterrani de nació catalana, a principis anys deu, fins els anys
trenta. Aquest estudi extens d’unes seixanta pàgines va a càrrec de Mariona Seguranyes,
historiadora de l’art i Doctora en Humanitats.
• Les Arts i els Artistes, el context barceloní de Francesc Vayreda: les relacions que va establir
Francesc Vayreda amb els pintors de Barcelona, en el context noucentista. Documentar el paper
de Francesc Vayreda en l’associació “Les Arts i els Artistes”, amb els pintors i escriptors amb qui
es va relacionar a través d’aquesta agrupació, com Francesc Pujols. Aquest estudi va a càrrec
de Susanna Portell, historiadora de l’art.
El llibre-catàleg, a més de reproduir les obres que s’exposen a la mostra, contindrà les peces que són
rellevants per a l’estudi, però que per diversos motius no podrem tenir físicament a les diverses
exposicions.
Aproximadament, es reproduiran més d’unes 100 peces de Francesc Vayreda, procedents de nombroses
col·leccions particulars de Barcelona, Vic, Olot, Girona i les illes Canàries. També hi seran presents obres
de Francesc Vayreda del Museu d’Art de Girona, del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la Fundació
Francesc Pujols.
Es reproduiran obres d’altres pintors coetanis a Francesc Vayreda, entre ells: Francesc Galí, Feliu Elias,
Ignasi Mallol, Ivo Pascual, Xavier Nogués, Rafael Benet, Joan Llimona, Joan Colom, Josep Togores,
Domènec Carles, Esteve Monegal, Marià Llavanera, entre d’altres. Una part de la procedència
d’aquestes obres és de col·leccions particulars, una altre part important prové del fons del Museu
Nacional d’Art de Catalunya. En total comptem unes vint-i-cinc peces d’altres pintors coetanis a Francesc
Vayreda.
El llibre-catàleg digital és en català, castellà, anglès, francès i italià.
Es pot consultar a través del web francescvayreda.olot.cat o bé descarregar-lo a tauletes Apple i Android.
El llibre-catàleg en paper és en català, castellà i anglès.