anys daurats 6 interior bn - esplailaseu.es...plaça pati palau, s/n 25700 la seu d’urgell...
TRANSCRIPT
ANYS DAURATS
Publicació trimestral
Coordinador
Isidre Domenjó
Consell de Redacció
Antoni Temprado
Pere Farràs
Col·laboradors
Antoni Temprado
Pere Farràs
Carles Dalmau
Lourdes Porta
Lluïsa Cortés
Miquel Planella
Antonia Pérez Buisán
Roser Farràs
Il·lustració Portada
Antoni Temprado
Adreça
Plaça Pati Palau, s/n
25700 La Seu d’Urgell Telèfon:
973351866
http://www.esplailaseu.es
Sumari
Assemblea d’ASVOL a Caixa Fòrum 3
Dia Intergeneracional de l’Escola Pau Claris 4
Calçotada al restaurant El Álamo d’Alcover 5
Marató per la pobresa de TV3 5
Viatge a Cantàbria 6-7
Xerrada sobre plans d’evacuació 8
Notícies breus d’ASVOL 8
Berenar a l’Esplai 8
Fira d’Abril 9
Sant Jordi 2012 9
Històries de vida 10
Plantada Dia Mundial de l’Arbre 11
Taller de mones de Pasqua 12
Xerrada sobre prevenció de maltractaments 13
Reunió de Vida Creixent a Andorra 14
Tot recordant el passat 15
La vida humana no es concep sense l’ajuda dels altres 16
Hi ha qui s’estima més abandonar el planeta que canviar 17
Seguretat vs confiança 18
Historia de un mendigo creyente 19
Sant Serni de Tavèrnoles 20-21
De tot una mica 22-23
Benvinguda
3
Assemblea d’ASVOL a Caixa FòrumEl passat 28 de març, 14 volunta-ris de l'Esplai La Seu vam serconvidats a l'assemblea generalque va celebrar ASVOL a CAIXAFÒRUM de Barcelona.El Sr Josep Ollé Pous, Director del'àrea d'acció social ens va donarla benvinguda i ens va parlar detres desitjos molt importants per aell i que li agradaria que veiessinla llum aquest any. El primer, que2012 sigui un any per comunicara més de 200 centres el significatd' ASVOL, perquè la gent sàpigael que fem. En segon lloc: poderfer obres de voluntariat més soli-dàries, per poder arribar a mésgent. I finalment: que puguemtransmetre la nostra experiènciatan valuosa a la joventut.A continuació va prendre laparaula el Sr Miquel Àngel Pla,delegat general de "la Caixa" aBarcelona. Ens va dissertarsobre el significat de la paraula "laCaixa", ens va dir que s'ha carac-teritzat sempre pel seu compro-mís amb la societat i la sevavocació de servei i treball en favorde l’interès general, el que li havalgut la confiança de gairebé 10milions de clients, i que des desempre ha aprofitat els seusbeneficis en pro de la societat,amb programes socials, que labranca Financera i social de laCaixa, és un model d'èxit i que toti els canvis que estan portant aterme les entitats financeres, laCaixa estarà amb nosaltres en totmoment donant-nos el seusuport.El director de l'àrea de negoci deLa Caixa, el Sr Isidre Sort, explicàels avantatges financers i socialsdel Club ARA, tant per als quetenen domiciliada la pensió comper als que no l'hi tenen, avantat-ges que poden gaudir els majorsde 65 anys que reben la targeta
"ARA" gratuïta pel sol fet de serclients de la Caixa, i mes avan-tatges que amb el pas del tempss'aniran incrementant.Tot seguit ens va donar la benvin-guda el president d' ASVOL, el SrFernando Montano, amb l' inici dela convocatòria de l'assembleageneral ordinària que en l'ordredel dia va tenir els següents apar-tats: Ratificació de la nova vocal
,Sra. Lydia Gómez Roca, lectura iaprovació de l'acta anterior, infor-me del president, la memòriad'activitats realitzades el 2011,aprovació dels comptes del 2011,proposta i aprovació del pressu-post per l'any 2012 i va acabaramb el torn de preguntes.Finalitzada l'assemblea ens vanconvidar a fer una visita guiada al'exposició "Goya llum i ombres".
Activitats
4
Un alè de vida i alegria va arri-bar el passat 27 d'abril a l’Es-plai. Cap a dos quarts de qua-tre de la tarda vam tenir unagrata visita.Cent alumnes de preescolardel col·legi Pau Claris ens vanvisitar, per a nosaltres va seruna font de satisfacció i derejoveniment, els petits ensvan obsequiar amb uns dibui-
xos fets per ells mateixos, ambuna al·legoria relacionada a lagent gran, avisi àvies. No caldir que són veritables obresd'art i que ens sentim molt afa-lagats. Els dibuixos van ser exposatsa les vidrieres de l'Esplai, totseguit ens vam fer una fotogra-fia de grup, amb tota la maina-da. I abans de retornar a l'es-
cola, van ser obsequiats ambuns caramels, que van repartirels membres de la junta. Amés, a cadascuna de les mes-tres se'ls va obsequiar ambuna rosa de paper elaboradaper les voluntàries de l'Esplai.Fins aviats, minyons!
La Junt a
Diada intergenaracionalde l’Escola Pau Claris
Col·laboradors:
Pirenaica Societat Cooperativa
Sra. Maria R.
Sra. Mercè S.
Activitats
5
Calçotada al restaurantEl Álamo d’Alcover
Aquest any la popular calçotada,que celebrem cada any, s'ha dut aterme al conegut restaurant ElÁlamo a la ciutat d'AlcoverSi per alguna cosa destacaaquest conegut restaurant és perla seva bona cuina, el seu immi-llorable servei i per la seva exqui-
sidesa en el tracte, tant de partdels propietaris com per part delseu servei. Des d'aquesta revistaels diem “Chapeau!”.La sortida de la Seu d'Urgell es vaefectuar el dia 29 de febrer a les 8del mati de l'Estació d'autobusosi la nostra primera parada la vam
Marató per la pobresa de TV3Gran èxit de col·laboració en l'arrossada popular realit-zada per l'Esplai de la Gent Gran de la Seu d'Urgell alclub de la Petanca. Amb una assistència de 100 perso-nes, es va celebrar el dia 27 de maig una popular arros-sada en benefici de la marató de la pobresa, hi van par-ticipar 14 voluntaris de l'Esplai de la Seu d'Urgell. Eltotal recaptat van ser 850 euros, que seran ingressatsen la seva totalitat a tan noble fi. La junta vol donar lesgràcies per la seva assistència a Anna Vives, Regidorad'Atenció Ciutadana i Montserrat Bonet, Regidora de laGent Gran, igualment als proveïdors per la seva aportació desinteressada fent un esment a la Mancomuni-tat d'Escombraries de l'Urgellet i a la Carnisseria i Xarcuteria Comercial Carmen. I a tots els que ens heuacompanyat en aquest dia, moltes gràcies en nom de la Marató.
La Junt a
fer a Ponts per reposar forcesamb un bon esmorzar. Des d'allàens vam dirigir a la fàbrica degaletes Rifacli. No es va podervisitar el sistema d'elaboració deles galetes, pel fet que precisa-ment aquests dies estaven deneteges de màquines, però sí quevam poder adquirir productes d'a-questa famosa fabricaTot seguit vam anar a visitar Mont-blanc. Amb poc més de 6.000habitants, va ser declarat conjunthistòric i artístic el 1947 i és capi-tal de la comarca de la Conca deBarberà. Dins el recinte emmura-llat trobaràs el centre històric deMontblanc, fàcilment visitable apeu. Aquí veuràs antigues cases se-nyorials prop del Carrer Major i laPlaça Major, a més d'alguns edifi-cis religiosos tan interessants coml'església de Sant Miquel o la deSanta Maria Major.Després el dia de festa va con-cloure amb una excel·lent calçota-da que al costat de la carn va serla delícia de tots els assistents. I,esclar, per rematar la festa unespectacular ball que ens va ferpair el dinarGràcies a tots els socis que ensvan acompanyar.
Activitats
6
Viatge a Cantàbria
El passat mes de març, entreels dies 11 i 17, l'Esplai celebràun viatge a Cantàbria, ambmés de 60 socis, un viatge queens va deixar un bon gust deboca, en descobrir una regiótan preciosa com aquesta.Entre molts dels llocs que vamvisitar vull remarcar el que mésens captivà, i un d'aquestsllocs va ser el Parc de la natu -ralesa de Cabárceno , tant perl'originalitat del seu paisatgecom per la diversa fauna quereuneix en règim de semilliber-tat (óssos, llops, cèrvols, hipo-pòtams, elefants, tigres, lleons,girafes, estruços, camells,micos, serps...)Laredo és una altra de lespoblacions que visitem, famo-sa perquè cada any celebra enel seu extens arenal, que abaixamar s'uneix amb el deSomo, un famós Derby Hípic
amb les seves diverses moda-litats de carreres. A Laredo hiha un notable edifici, el San-tuari de Nostra Senyora deLlaunes, del segle XV.Santoña. De Santoña va serJuan de la Cosa, que va parti-cipar en el descobriment d'A-mèrica i a qui es deu el primermapa Mundial, també aquí esva construir la caravel·la SantaMaria. El port de Santoña ésun dels més actius del marCantàbric, i molt famós per laseva indústria conservera en laqual destaquen les famosesanxoves.Santander , capital de Cantà-bria, ciutat moderna i cosmo-polita situada en una de lesbadies més belles del món.Situada en un entorn paisatgís-tic privilegiat d'excepcionalbellesa, amb àmplies zonesverdes i platges, destacant el
Palau de la Magdalena, el parcde Mataleñas, així com llocsplens d'encant i història com elSardinero, el Passeig Pereda,la Catedral o Port Noi.Una ciutat que tothom hauriade visitar una vegada aComillas , una de les localitatsmés belles i conegudes deCantàbria A finals del segleXIX, Antonio López López,després d'emigrar a Amèrica ifundar importants empresesnavals i tabaqueres a la ciutatde Barcelona, causa de lesseves aportacions per a la gue-rra de Cuba, el rei li atorgà eltítol de Marquès de Comillas.Santillana del Mar , un delsllocs més visitats i atractius dela regió. La vila alberga verita-bles tresors arquitectònics,sent La Col·legiata de SantaJuliana l'edifici més representa-tiu de Santillana del Mar i la joiamés important del romànic aCantàbria. Parlar de Santillanaés fer-ho també de les Covesd'Altamira, qualificada com lacapella Sixtina de l'art rupestre,aquesta cova conté les pintu-res prehistòriques més famo-ses del món.Castro Urdiales conserva unainteressant població vella, ambcarrerons de gran sabor queconviden al passeig abans delgaudi d'un dels principals atrac-tius de la vila: la seva gastrono-mia. El seu patrimoni monu-mental està format per l'esglé-sia de Santa Maria, (construïdaentre els segles XIII i XV), elcastell-far que s'ubica al costati el bell pont de Santa Ana.
Activitats
7
Els Pics d'Europ a presentenla major formació calcària del'Europa Atlàntica. Entre elsseus cingles habita l'isard, enels espessos boscos els cabi-rols, llops i presència ocasionald'algun ós. I més de 100 espè-cies d'ausEls més agosarats ens vamatrevir a pujar al Telefèric deFuente Dé , que salva un des-nivell de 753 metres, situant alviatger en els 1.823 metresd'altitud en tan sols 4 minuts.Va ser una experiència quemai oblidaremPotes , està situat a la cruïllade quatre valls És sens dubteuna perla entre les valls, ambun encant sublim per passejarassossegadament pels seustranquil carrers. Però sensdubte el millor record que ensvam portar de Potes va serhaver assaborit el famós cuitdel pelegrí, una menja que treuels sentits a tots els que hovam tastar, us ho recomanem.Sant Vicente de la Barquera ,situada al voltant de les ries deRubín i Pombo Sant Vicent,ofereix al visitant un entorn enquè predomina la natura. ElParc Natural de Oyambre. Lasilueta del castell i de l'esglésiade Santa Maria dels Àngels,"cruïlla de camins" espirituals,les rutes jubilars Jacobea ilebaniega, i la determinantomnipresència de la munta-nya.Bárcena Mayor posseeix elcaseriu més ben conservatd'arquitectura popular de Can-tàbria. Conserva fins i tot, enmolt bon estat, exponentsd'antigues quadres, safareigs iforns de pa. Sembla totalmentun poble per col·locar en unBetlem.
En resum un viatge fabulós auna regió de les més boniquesde la península.
Santander
Activitats
8
Notícies breus d’El dia 6 de març al mati, es vamantenir una reunió amb el Sr.Josep Soberà, coordinador deASVOL per a la província deLleida i el voluntariat de l'Es-plai de La Seu. Ens va notificar diferentstemes, entre ells el d'anar eldia 28 de març a Barcelona acelebrar el dia d'agraïment alvoluntariat També ens informa que la Seud'Urgell serà punt de trobada,"entre altres de la província de
Lleida", perquè els voluntarisd'arreu de Catalunya que vul-guin, pugin visitar la nostraciutat acompanyats per volun-taris de la Seu També s’anuncia que la juntade ASVOL, que te la seu aBarcelona, és desplaçarà alsesplais mes emblemàtics deLleida, entre ells el de la Seud'Urgell, a fer-nos una visita.La reunió es va acabar ambprecs i preguntes.
Xerrada sobre plansd’evacuació
El dia 16 d'abril va tenir llocuna xerrada dirigida a tot sels membres de la junt a ivolunt aris, per p art d'unamonitora de la Caixa, la Sra.Marta López. La xerrada vaser referent al Pla d'evacua -ció dels Esplais de Fundacióla Caixa.Se'ns va explicar com actuaren cas d'emergència davantqualsevol situació imprevis -ta, la manera d'evacuar a lespersones del centre, lesmesures de seguret at quehavíem de dur a terme i alsserveis de seguret at quehavíem de cridar en cas dequalsevol eventualit at.Tot seguit es realitzà unavisit a a tot s els punt s mésemblemàtics del centre percontrolar tot s els senyals:Mesures de seguret at (esca -les i sortides d'emergències,extintors, senyalització etc.)En general les mesuresestan ben senyalitzades,nomes fa falt a la correcciód'algun senyal, cosa que esdurà a terme en breu.
La Junt a
Berenar a l'Esplai
El dia 6 del març, aprofitant que a una membre de la junta, laJoana Menduiña, li va toca un pernil en la calçotada que es vafer a Alcover, la junta ho va voler compartir amb un berenaramb tots los socis que aquella tarda es trobaven a l'Esplai,aproximadament uns 75.La junta va facilitar el pa amb tomàquet, el vi i l’aigua i, per laseva part, el soci Joan Vázquez va tindre la gentilesa d’invitar-nos a cava.Ens va acompanyar la Regidora de la Gent Gran de l’Ajunta-ment de la Seu d'Urgell, Sra. Montserrat Bonet, que en totmoment es va trobar com a casa seva. Tots el socis s'ho va passar d'allò més bé. Esperem que enstorni a tocar un altre pernil. I, si pot ser, dos.
Activitats
9
Els dies 13, 14 i 15 d'abril, l'As-sociació Gitana Gaó Romà vaorganitzar la segona Fira d'Abrilde la Seu, amb la col·laboració del'Ajuntament urgellenc i d'associa-cions, entitats, com ara l' Esplaide la Seu.L'Esplai i la junta en ple vancol·laborar en l'elaboració delscartells per a la venda de tiquetsdel dinar i de les broquetes, aixícom en l'elaboració de l’arrossadaper a 150 persones.L'elaboració de l’arrossada "mar imuntanya" va començar sobre les13 hores i a les 14.20 es vacomençar a repartir a tots elsassistents. Després del dinar esva fer una enquesta entre els
Fira d’Abril
comensals per saber l'opinió decom havia anat la paella, i la res-posta general va ser boníssima,cosa que ens va congratular atots els membres de la junta. Aixímateix, vam gaudir amb la com-
panyia de la regidora de la gentgran, Sra. Montserrat Bonet.El president de l'associació Gita-na, el Sr. Julio Echevarria, vaagrair la nostra col·laboració.
Sant Jordi 2012
Aquest any ha estat un dia de Sant Jordi moltespecial per al nostre soci i amic Josep Vilarru-bla. Ha rebut un homenatge organitzat per laRegidoria de Gent Gran i el Consorci d'Atenció ales Persones de l’Alt Urgell, amb la col·laboració,entre d'altres, de l'Esplai de la Seu.L'homenatge es va dur a terme a la sala d'expo-sició del Centre Cívic, presidida pel molt il·lustrealcalde, Sr Albert Batalla, i les regidores Montserrat Bonet i Anna Vives. Així mateix, va estaracompanyat per la seva dona, fills i néts i per un gran nombre d'amics i amigues.Trenta-nou poemes del seu extens poemari van ser recitats per una majoria de socis de l'Es-plai, amics i familiars. Tot seguit, l’alcalde, Sr Albert Batalla, va donar les gràcies al Pep per laseva gran aportació a la poesia. L'acte va concloure amb una fotografia en grup de tots elsassistents. Va resultar ser l’últim homenatge públic al Pep abans de la seva mort, esdevingu-da, per desgràcia, poques setmanes després.Les activitats van continuar al Passeig, on es trobava l'emissora de Ràdio Seu i on cinc volun-tàries de l'Esplai van tenir l'oportunitat de recitar uns poemes del Pep que, ben segur, van arri-bar a una gran majoria de llars urgellenques.A la tarda, la Coral de l'Esplai, va cantar a la gent gran del centre de dia del Sant Hospital, i totseguit es va celebrar un ball, on voluntàries i membres de la junta van repartir una rosa depaper a totes les dames. Aquestes roses han estat elaborades per voluntàries de l'Esplai, i ésde llei dir que han fet un treball fantàstic.
Històries de vida
Activitats
10
els elements i programes d'unPC, per exemple: el teclat i elratolí, processador de textos,Internet, programes d'edició defotos i vídeos, full de càlcul etc.El curs està estructurat de lasegüent manera: es tria un pro-jecte i la forma d’elaborar-lo, ladocumentació, l'organització,etc, fins arribar a la seva elabo-ració. Aquest projecte el porten aterme 3 o 4 persones que tre-ballen en grup, la durada decada taller és de dues hores,dues vegades per setmana, ala nostra aula. L'horari ésdimarts i dijous de 18 h a 20 h ila durada del curs està progra-mada en 12 setmanes aproxi-madament.
Dins del projecte Gent 3.0 s' hainiciat una nova activitat per atotes aquelles persones queestan ja iniciades en informàti-ca, el curs es diu Històries deVida.Es tracta de desenvolupar unprojecte personal, que despertila motivació i que ajudi als mésgrans a apropar-se a la tecno-logia.Pretén, aquest nou curs, oferiruna nova manera d'aprendreles noves tecnologies d'unamanera senzilla, entretinguda ien grups de 3 o 4 persones,cada grup treballa a partir deles seves vivències personalssobre un tema, que es va des-envolupant al mateix tempsque van aprenent a utilitzar tots
També és possible participarcom a voluntari i ajudar elsaltres donant suport als dina-mitzadors professionals en lesresponsabilitats de grup.Us animem a participar enaquesta nova forma d'apren-dre les noves tecnologies,doncs el fet de treballar engrup genera més entusiasmeperquè el resultat final siguitambé més satisfactori, almateix temps que ens faràmés sociables, ens ensenyaràa respectar les idees delsaltres i a donar suport als com-panys si necessiten la nostraajuda.
Antoni
Activitats
11
Dia de l'Arbre 2012. L'activitats'ha fet davant dels hortssocials de l'Horta del Valira.Durant el dia també s'ha expli-cat als alumnes les espèciesde la flora i fauna pirinencaEls horts socials de l'Horta delValira han acollit aquest dime-cres al matí la tradicional plan-tada que fan les escoles pelDia Mundial de l'Arbre. En l'ac-te, que s'ha escurçat a causade la pluja, hi han participatalumnes de les escoles AlbertVives, La Salle, Pau Claris, LaValira i Castellciutat.La jornada vol servir per donara conèixer la flora del Parc delValira, les espècies de la flora ifauna pirinenca i l'aprofitamentde la resina d'ametller per ela-borar cola. La cap del ServeiEducatiu Alt Urgell-Cerdanya,Isabel Rodríguez, ha detallatque surant el dia s'ha fet diver-
Com que la jornada de l'arbrecoincideix amb el Dia Mundialde la Poesia, els alumnestambé han llegit un poema.Aquesta activitat pertany al Placomarcal de dinàmica educati-va, que organitza l'Ajuntamentde la Seu, el Consell Comarcali el Servei Educatiu Alt Urgell-Cerdanya. Compta amb lacololaboració de l'ArxiuComarcal, el Consorci de laGent Gran i l'Escola Agràriadel Pirineu.
sos actes. Enguany també s'haexplicat per un membre de laJunta de l'Esplai de la gentgran de la Seu, als alumnesles característiques dels hortssocials, creats per facilitar l'afi-ció a l'horticultura, especial-ment entre la gent gran.El cap de Parcs i Jardins del'Ajuntament de la Seu, CarlesMartín, valora positivamentl'estrena d'aquesta activitat pertal que els infants mantinguinel contacte amb la natura.
Les escoles de la Seu fan una plantadaamb motiu del Dia Mundial de l’Arbre
Activitats
Els dies 28 i 29 de març es vafer un taller de mones de Pas-qua, dedicat als més petits dela Seu, al que van assistir uns50 nens amb les seves respec-tives mares o àvies, organitzatpel Pla Educatiu d’Entorn de laciutat.Durant aquests dies van ferpractiques de com es fa el pas-tís, emplenar-ho i també deco-rar-ho. La Pepa Ferré i la Juani
Menduiña van ser les àviesencarregades d'ensenyar comelaborar la mona de Pasqua.Aquestes àvies no és la prime-ra vegada que ho fan, doncs jatenen relació amb els petits.El Taller de Mones no serveixsolament perquè els nens hopassin bé descobrint com es fael pastís, sinó també per vincu-lar les dues generacions, comson àvies i néts.
Els més de 50 nens que hanassistit en dues setmanes altaller de mones han après adecorar-les i farcir-les. En elcas del farciment, els nens hanpogut triar entre melmelada,ametlles, xocolata… i més d'unno ha pogut resistir la temptaciói ha acabat provant els ingre-dients.
Lluïsa
Taller de mones de Pasqua
12
NAVARRO ISCLA ASSESSORS, S.L.
Av. Pau Claris, 16 - baixosTel. 973 35 11 09Fax. 973 35 25 [email protected] La Seu d’Urgell (Lleida)
www.navarrogrup.com
Plaça Cabrinety, 13 baixosTel. 972 88 44 51
Fac. 972 88 12 6517520 Puigcerdà (Girona)
Assegurances de tot tipus, i al millor preu.
Sol·liciti pressupost, sense compromís.
Tel. 973 351 307
c. Sant Joan Bt a. de la Salle, 5225700 La Seu d’Urgell (Lleida)[email protected]
Fax 973 351 485
Serveis propis:- Ortopèdia- Homeopatia- Fórmules magistrals- Dermofarmàcia- Dietètica infantil i adults- Plantes medicinals- Veterinària- Atenció farmacèutica
personalitzada
Serveis concert ats:- GAES (Audífons), cada dimarts- Dietista, visita cada dimarts- XARXAFARMA
(fes-te la targeta client)
13
Activitats
A l'Esplai de la Gent Gran de laSeu d'Urgell es va fer, el 23 demaig, una xerrada informativasobre la prevenció dels maltracta-ments a les persones grans.La xerrada, anà a càrrec d'AnnaJusto, caporal del grup d'atenció ala víctima dels Mossos d'Esqua-dra, i de Sílvia Mota, psicòloga delCentre d'Intervenció Especialitza-da (CIE) al l'Alt Pirineu-Aran.En aquesta xerrada s'alertà alspadrins i padrines sobre els tipusde maltractaments que pateixenalgunes persones grans, els qualsvan des dels físics als psicològics,negligències, econòmics, abando-naments, vulneració de drets,entre d'altres. Aquesta jornada haestat organitzad- per la Regidoriade la Gent Gran de l'Ajuntamentde la Seu d'Urgell, el Consorci d'A-tenció a les Persones de l'Alt
Urgell, el Centre d'intervencióEspecialitzada Alt Pirineu-Arandel Departament de Benestar-
Social i Família i el Cos dels Mos-sos d' Esquadra.
Font: la Borrufa
Xerrada a l’Esplai sobre prevenció demaltractaments a les persones grans
COMES BALLETBÓ, S.L.Agència d’assegurances - nº ref.2749
Av. Pau Claris, 3325700 La Seu d’UrgellTel. 973 354 762 - 973 352 313e-mail: jcomesb@map fre.com
14
Activitats
El passat 20 de març es va cele-brar la vuitena trobada de VidaCreixent a Andorra la Vella. ElPresident de l'Esplai Julio Morenoi jo mateixa, vàrem ser convidatsa assistir-hi. A les 10.30 vam arri-bar a la Plaça del Poble, a les12.30 h es va fer la trobada a lasala "Consistorial" 14 del Centrede Congressos. Ens donà labenvinguda monsenyor JoanEnric Vives, va presidir també Mn.Manel Pal, conciliari diocesà, Mn.Ramon Sàrries, arxiprest de lesValls d' Andorra i en Sergi Òliba,president interdiocesà de VidaCreixent de Barcelona.El motiu de la trobada era com-partir amistat i espiritualitat, refle-xió de Mn. Ramon Sàrries sobre"Porta Fidel", carta apostòlica delPapa Benet XVI amb motiu delsanys de la fe, valoració per partdel grup d'animadors i suggeri-ments.A les 13.00 h. solemne eucaristiaa l'Església Arxiprestal de SantEsteve, presidida per monsenyorJoan Enric Vives, acompanyat per
11 sacerdots. La prèdica va sermolt interessant, doncs ens va dirque l'important és ajudar a lafamília i als germans, amb alegriai goig. Per mi personalment em varesultar d'allò més interessant.Vàrem assistir de tot el Bisbat d'Urgell i d'Andorra, d'Isona, laMassana, la Pobla de Segur,Oliana, Tremp, la Seu d'Urgell...En fi, hi havia moltisima gent. Tot seguit, vàrem anar a dinar a la
Reunió deVida Ceixenta Andorra
Sala Consòrcia 23 del Centre deCongressos. Per cert, molt bo!Desprès de dinar, vàrem cantar ipassar una estona molt agrada-ble, acabant, tothom cap a casa,però aquesta diada és per recor-dar-la i tenir-la present, en acabarvàrem cantar el nostre himne deVida Creixent, que ens uneix méscada cop que el cantem.
Imma Espuñes
- FUSTES DEL PAÍS I D’IMPORTACIÓ- EINES, MAQUINÀRIA I MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ- PAVIMENTS- SANITARIS- ELECTRODOMÈSTICS- MOBLES DE CUINA- SUB. INDUSTRIALS
MAVISA: Avinguda Valls d’Andorra, 5 - 25700 LA SEU D’URGELLTel. 973 350 027 Fax 973 354 376
Adt. 144 - www.mavissa.es - [email protected]
MADERAS Y VIRUTAS SEO, S.A
FA R M À C I A P E RU C H E T
MARIA TERESA PERUCHET i CASAL, Farmacèutica
Telèfon: 973 355 550 - Fax: 973 360 851C. Joaquim Viola Lafuerza, 14-18 25700 LA SEU D’URGELL Lleida
15
Tot recordant el passat
16
Pensaments compartits
Hi ha una dita castellana què diu:"es de bien nacido ser agradeci-do". La vida humana no es con-cep sense l'ajuda dels altres, i joal llarg de la meva vida, ho hehagut d'agrair en més d'una oca-sió.Amb aquest número 6, la revistaAnys Daurats, compleix un any imig des que va sorgir la idea defer-la. Recordo la gran il·lusió amb quees va començar a gestar l'embrióde la revista, aquell fulletó ques'intentava imprimir amb unaimpressora casolana, i recordo eldia que es va apropar al despatxde l'Esplai el meu amic PereFarràs i va observar aquell plecde fulls escrits amb molt bonesintencions, però amb poca visióde revista.Recordo que aquella idea li vail·lusionar tant o més que a mi, apartir d'aquella trobada, el meuamic Pere em va obrir els ulls, liva donar un altre enfocament aaquell fulletó, i en mitja hora deconversa, la revista va fer uncanvi de 360 graus. A cada ideanova que em donava, jo em que-dava bocabadat , estava sorprèsde sentir-lo. Al final li vaig dir:"Pere, m'has d'ajudar" a portaraquest projecte endavant, la res-posta va ser òbvia: "Compta ambmi". A partir d'aquell moment,l'embrió d'Anys Daurats va tenirdos pares i molts padrins que enshan ajudat a dur a terme aquestfeliç part.Gràcies Pere, per tot el que hasfet per la nostra revista, per tot elque has fet per l'Esplai, per a mi iper tota la Junta, ets una perso-na excepcional, has inundat l'Es-
Els grans amics són difícils detrobar, difícils de deixar i impossi-ble d'oblidar. I tu, Pere, per anosaltres ets un gran amicAprofito aquest escrit per ferextensible la meva gratitud alnostre coordinador, Isidre Do-menjó, per tota la feina que portaa terme perquè la revista surticada trimestre. Gràcies, Isidre.
Antoni T emprado
plai amb idees que, ens han ser-vit perquè siguem un referentpels altres esplais, gràcies per lesxerrades de la Paqui i la Maria,de les que esperem que tornind'aquestes llargues vacances onles has enviat, esperem i desit-gem que estiguin aviat una altravegada amb nosaltres, gràciesper aquest somriure que mai etfalta a la cara, gràcies per aques-ta alegria que ens transmets i peraquesta frase que has fet teva:"LA VIDA ÉS BELLA"
La vida humana no es concepsense l’ajuda dels altres
Els grans amics són
difícils de trobar,
difícils de deixar
i impossible d’oblidar
“
17
Pensaments compartits
Generalment el que volem ésque canviïn els altres, oi?Quan dic "els altres", em refe-reixo al govern, les gransempreses, l'amo, els com-panys de feina, Hisenda, elsestrangers, els mestres d'es-cola, la parella, els pares, elsfills, ... és a dir: tothom llevatd'un mateix. No volem canviar,però volem que tota l'altre gentcanviï perquè la nostra vidasigui diferent. I tanmateix, estàclar, tot canvi que vulguem quehi hagi en la nostra vida ha desortir del nostre interior. Paràgraf extret del llibre "Elpoder és dintre teu" de LouiseL. Hay.Si ens volem aprimar, femrègim; si ens volem posarforts, fem exercici; si volemaprendre, estudiem; i totstenim ben clar que només hopodem fer nosaltres aquestestasques, no serveix que unaltre les faci per nosaltres, noen traurem res! A nivell emocional i espiritual,no ho tenim gens clar això.Com diu Louis Hay, semprebusquem culpables i respon-sables a fora i d'aquestamanera ens sentim sols, aban-donats, insatisfets, enfadats ipatim moltíssim. Amb el mónque tenim comença a ser horaque ens mirem el nostre melici ens responsabilitzem de lanostra vida, les nostres
nos la impaciència i les pres-ses; si volem rebre, hem desaber donar; si volem temps,ens hem de permetre parar; sivolem viure sense por, hemd'aprendre a confiar; si volemvida, ens hem de deixar dedestruir,... Una bona educació emocionalés bàsica per poder responsa-bilitzar-nos de nosaltres matei-xos i fer possible el canvi enaquest món. I educar emocio-nalment no té edat, sols reque-reix respectar el temps quecadascú necessita, implicació,voluntat i acció. I tothom en potaprendre! Si tenim cura de nosaltres iens treballem com un tot, queés el que som, podrem des-prés mirar l'altre amb estima ino sentir-lo com un rival, sinócom una prolongació de nosal-tres mateixos i cooperar ple-gats per avançar i aconseguirallò que més desitgem.Treballant-nos i cuidant-nos,accedim a la nostra essència,aquella veueta interna que ensdiu qui som i ens recorda quèdesitgem fer en aquesta vida.Recuperem allò que teníemoblidat i ens sentim únics,especials i meravellosos, coma éssers divins que som. Peròper tot, cal recordar-nos cadadia que el punt de partida ésdins nostre i que el primer pasl'hem de fer nosaltres.
accions i les nostres emo-cions. Cal mirar a dins i ser elcanvi que volem veure a fora.Cal molta educació emocional,i aquesta es pot aprendre. Sivolem ser més estimats, hemd'aprendre a estimar més; sivolem pau, hem d'aprendre aser pacífics; si volemtranquil·litat, hem de gestionar-
Hi ha qui s’estima més abandonarel planeta que canviar
Roser Farràs
Una bona educació
emocional és bàsica
per poder
responsabilitzar-nos
de nosaltres mateixos
i fer possible
el canvi en aquest món
“
18
Pensaments compartits
A qui no li sonen converses tipus:estalvia que pel dia de dema maise sap..., si pogués ser funciona-ri i tenir una feina per tota la vidaho tindria solucionat..., millorcomprar que així serà nostre...,ara no és el moment, que tal icom van les coses encara grà-cies,... fem una assegurança devida que si ens morim...
La seguretat regna en la nostrasocietat des de fa segles. Ara, enplena crisis, no hi ha res segur iels que continuem aferrant-nosnomes a la seguretat com aúnica via possible se'ns estancomplicant les coses. Per comen-çar, la seguretat alimenta lespors, la qual cosa fa que siguimolt cara, doncs ho volem totsobre papers i firmem contractesd'assegurances, contractes ma-trimonials, contractes bancaris...Amb la seguretat necessitemgaranties per tot i ens tornemmés desconfiats, més esquerps icompliquem les nostres relacionsfent-les més difícils i estant sem-pre a la defensiva.
La seguretat fa que no ensmovem del nostre espai còmode,el qual cada dia és més petit. Faque ens fragmentem, sentintinsatisfacció i injustícia per totarreu.
La seguretat l'hem de buscarsempre a fora i no depèn denosaltres i és per aquest motiuque en aquets moments de cris-pació política i crisis econòmicaneixen emocions tòxiques entrela ciutadania, doncs al dependrede quelcom extern ens sentimperduts i desorientats. Doncs,
on els climes es contaminen fàcil-ment amb desesperança, violèn-cia i egoïsme. Seria bo preguntar-nos si volem continuar pagantuna seguretat cada vegadamenys segura i més cara; o ensvolem arriscar confiant en nosal-tres, els altres i la vida.
Amb tot, no és que hi hagi elec-cions bones o dolentes, la decisióés personal i cadascú ha de bus-car el seu punt d’equilibri i benes-tar. Tu ets l'únic que pot triar quinpercentatge de seguretat i con-fiança necessites a la teva vida.
I és un tema molt important perreflexionar amb els nostres nens.De petits necessiten seguretatperquè depenen totalment denosaltres, però arriba un puntque, si no els ensenyem a confiaren ells i els altres, les sevescapacitats i els seus recursos esbloquegen, i les seves vides escompliquen. Els hem d'ensenyara creure en ells, a fer-los saberque dins seu hi ha tot el quenecessiten per afrontar els pro-blemes i tot el que necessiten perconstruir la seva vida.
Com a padrins, pares i educadorsens hem de qüestionar aquestescoses i brindar als nostres nensel millor llegat perquè puguinconstruir la millor vida possibleamb responsabilitat i conscienciad'ells, els altres i el món.
Un vaixell està molt segur aport, però la seva essència ésestar a alt a mar.
Nosaltres
què té de diferent la seguretatrespecte de la confiança? Laseguretat, amics, es el camí del'esclavitud; la confiança, el de lallibertat.
LA CONFIANÇA
La confiança neix de dins, ensdóna valentia per afrontar els pro-blemes i saviesa interna per utilit-zar els nostres propis recursos.La confiança ens brinda pau iserenitat, és molt més barata,facilita els nostres vincles inter-personals i ens fa somriure enca-ra que visquem en un entornincert. La confiança assumeix ris-cos i alimenta la creativitat. Enaquesta vida la necessitem percréixer, per adaptar-nos als can-vis, per construir un món millor.
Apostar per la confiança és unabona manera de gestionar lespors, de sortir de l'espai de como-ditat tan reduït que tenim per anara descobrir nous territoris.
En moments de crisis econòmica,
Seguretat vs confiança
19
Pensaments compartits
Yo me fui a Juan que me dierapan, Juan me dijo, que si no ledaba leche no me daría pan, ¿dequé leche? ¡De la vaca!Fui a la vaca que me diera lechey la vaca me dijo, que si no ledaba hierba no me daría leche¿de qué hierba? ¡Del Prado!Fui al prado que me diera hierbay el prado me dijo, que si no ledaba guadaña no me daba hier-ba, ¿de qué guadaña? ¡Del hie-rro!Fui al herrero que me diera gua-daña y el herrero me dijo, que sino le daba leña no me daba gua-daña ¿de qué leña? ¡Del bosque!Fui al bosque que me diera leña yel bosque me dijo, que si no le
daba agua, no me daba leña ¿dequé agua? ¡De la nubes!Fui a las nubes que me dieranagua y la nubes me dijeron que siquería agua ¡Se la pidiera a Dios!Agua le pedí a Dios, agua Diosme dió. Agua le di al bosque, leñael bosque me dió. Leña le día alherrero, guadaña el herrero medió. Guadaña le di al prado, hier-ba el prado me dió. Hierba le di ala vaca, leche la vaca me dió.Leche le di a Juan y Juan me dió¡¡un buen trozo de pan¡¡
Antonia Pérez Buisan Socia de l'Esplai
Historia de un mendigo creyente
-GESTORIA ADMINISTRATIVA-CORREDORIA D’ASSEGURANCES-ASSESSORIA FISCAL, LABORAL, COMPT ABLE-IMMOBILIÀRIA (API)-INFORMÀTICA-PROTECCIÓ DE DADES
TLF 973 350 100 FAX 973 350 117www.estanol.com
venda
instal·lacions
reparació
servei tècnic
lloguer
hi-fi
dvd/vídeo
àudio portàril
h. cinema
videocàmeres
tv/cd
c/ Mare Janer, 39Tel. 973 35 23 18 - Fax 973 35 41 6725700 LA SEU D’[email protected]
20
Patrimoni
Abadia benedictina situada almunicipi de les Valls de Valira(Alt Urgell), a uns 300 m al Ndel cap de municipi, a la dretade la Valira, a tres quilòmetresde la Seu d'Urgell, camí d'An-dorra. El lloc avui és anomenatel Monestir i antigament rebiael nom de Tavèrnoles, segura-ment perquè hi devia haver unshostals o hostalets (el llatí
tabernulas significa això) per alservei dels viatgers. Semblaque el cenobi era de tradicióvisigòtica i força antic. Probablement hi estudià elbisbe Fèlix d'Urgell (782-99),que hi tenia adeptes, raó per laqual el monestir es veié involu-crat en l'heretgia adopcionista.Però els orígens són molt con-fusos, a causa de les falsifica-cions de documents fetes pelsseus monjos per obtenir laimmunitat episcopal. Existiacertament ja al principi del s.IX, quan els comtes de Cer-
rats de Sant Salvador de laVedella (835) i de Sant Pere deCasserres, al Berguedà. Encomençar el segle XI era alzenit del seu poder i les sevespossessions anaven del Ber-guedà a Andorra (d'on el 1007el comte Ermengol I li cedí lameitat dels censos que rebia ales valls), i de la Cerdanya aIsona i al Pallars; posseïatambé béns a Aragó i a Caste-lla. Aquesta riquesa patrimonialpermeté al cenobi de construiruna nova església, romànica,que fou solemnement consa-grada el 17 de gener de 1040pels bisbes Eribau d'Urgell iArnulf de Ribagorça en honorde la Mare de Déu, de santMiquel Arcàngel i del màrtirsant Sadurní, essent abat delmonestir Guillem. Hi assistirenels comtes d'Urgell Ermengol iConstança, Arnau Mir de Tost,Isarn de Caboet, el vescomtePere Ramon i un seguit de per-sonatges il·lustres de l'Esglé-sia, entre els quals hi havia l'ar-quebisbe de Narbona i el d'Ar-le, els bisbes de Sant Jaume deGalícia, Besiers, Girona, Cose-rans, Vic (Oliba), Tolosa i Elna.En l'acta de consagració del1040 es fa referència explícitaque el cenobi s'ha de regirsegons la regla benedictina. Jaen temps de l'abat Ponç, a laprimeria del segle XI, que foumonjo de Ripoll i gran amic del'abat bisbe Oliba, i que méstard esdevingué bisbe d'Oviedoi de Palència, segurament a lacasa de Tavèrnoles ja seseguia l'esmentada regla.
danya i d'Urgell li vincularen elpetit cenobi de Sant Esteved'Umfred a la Cerdanya (815) i,tot seguit, cinc petites cel·lesabandonades de la vall de Cas-tellbò, també Sant Vicenç deFontclara, prop d'Isona, SantVicenç de Pinsent, Sant Llo-renç de Morunys i altres esglé-sies i petits monestirs. L'abadiade Tavèrnoles fundà els prio-
Sant Serni de Tavèrnoles
Existia ja a principis
del segle IX, quan
els comtes de Cerdanya
i d’Urgell i vincularen
el petit cenobi de
Sant Esteve d’Umfred
“
21
Patrimoni
Després d'uns quants anysd'estagnació, el 1099 elmonestir de Sant Serni deTavèrnoles rebé del papa UrbàII una butlla d'immunitat o inde-pendència del bisbe. El cenobimantingué la seva esplendorfins al segle XIII, però ja a par-tir del següent entrà en unaforta decadència. Els seusmonjos baixaren de dotze a sisi acabaren per ésser nomésquatre. Els intents de reformadels visitadors de la Congrega-ció Claustral Tarraconense alllarg del s. XV no reeixiren aretornar-li l'antic prestigi. Eldarrer abat del cenobi fouTomàs Costa (1564), i el 1592l'abadia fou secularitzada perCliment VIII, que uní les sevesrendes al seminari tridentí de laSeu d'Urgell i a l'antic monestircreà una vicaria perpètua. A laSeu d'Urgell s'han conservatalguns documents del monestiri en especial el cartulari, publi-cat el 1964. L'església romangué en estatruïnós durant dos segles, finsque l'any 1971 s'inicià una dis-cutida restauració. En restanomés la capçalera: els absisromànics (restaurats entre el1971 i el 1975) i el transsepte,acabat en absidioles. Hom sap,tanmateix, que el temple erabasilical, de tres naus. És forçacuriosa la disposició absidal,de tres absis en creu disposatsentorn d'un absis major; inte-riorment, l'absis central encaraté unes altres tres absidiolesbuidades en el gruix del seumur. Els capitells del claustreforen elogiats per mossènCinto Verdaguer, que hi féuuna visita el 1889, i seguida-ment foren venuts pel rector de
vat al Museu Nacional d'Art deCatalunya, i altres peces nota-bles, espoliades en els llargssegles d'abandonament de lacasa.
la parròquia al col·leccionistadel Maricel de Sitges, que se'lsendugué als Estats Units. Enprocedeix un frontal d'altarromànic, del segle XII, conser-
Altar de Sant Serni de T avèrnoles, actualment al MNAC.
De tot una mica
22
Passatems / Sudoku
Acudits
De tot una mica
Emergències 112
Bombers 973 35 00 80
Policia Municipal (des de mòbil i fixe) 973 35 04 26
Guàrdia Civil 973 35 00 81
Sant Hospital 973 35 00 50
Ajuntament de La Seu d'Urgell 973 35 00 10
Parc Olímpic del Segre 973 36 00 92
Correus 973 35 07 24
Jutjat 973 03 81 80
Biblioteca de Sant Agustí 973 36 06 66
Policia Municipal (des de fixe) 092
Mossos d'Esquadra 088
Policia Nacional 973 35 09 25
CAP 973 35 04 70
Consell Comarcal de l'Alt Urgell 973 35 31 12
Bisbat d'Urgell 973 35 00 54
Estació d'Autobusos 973 35 00 20
Palau d'Esports 973 35 16 21
23
Farmàcies de guàrdiaCANVI DE GUÀRDIA CADA DIJOUS A LES 20 HORES
Solució al sudoku
Telèfons d’interès
Benvinguda
Assemblea d’ASVOL a Caixa Fòrum
El passat 28 de març, 14 volunta-
ris de l'Esplai La Seu vam ser
convidats a l'assemblea general
que va celebrar ASVOL a CAIXA
FÒRUM de Barcelona.
El Sr Josep Ollé Pous, Director de
l'àrea d'acció social ens va donar
la benvinguda i ens va parlar de
tres desitjos molt importants per a
ell i que li agradaria que veiessin
la llum aquest any. El primer, que
2012 sigui un any per comunicar
a més de 200 centres el significat
d' ASVOL, perquè la gent sàpiga
el que fem. En segon lloc: poder
fer obres de voluntariat més soli-
dàries, per poder arribar a més
gent. I finalment: que puguem
transmetre la nostra experiència
tan valuosa a la joventut.
A continuació va prendre la
paraula el Sr Miquel Àngel Pla,
delegat general de "la Caixa" a
Barcelona. Ens va dissertar
sobre el significat de la paraula "la
Caixa", ens va dir que s'ha carac-
teritzat sempre pel seu compro-
mís amb la societat i la seva
vocació de servei i treball en favor
de l’interès general, el que li ha
valgut la confiança de gairebé 10
milions de clients, i que des de
sempre ha aprofitat els seus
beneficis en pro de la societat,
amb programes socials, que la
branca Financera i social de la
Caixa, és un model d'èxit i que tot
i els canvis que estan portant a
terme les entitats financeres, la
Caixa estarà amb nosaltres en tot
moment donant-nos el seu
suport.
El director de l'àrea de negoci de
La Caixa, el Sr Isidre Sort, explicà
els avantatges financers i socials
del Club ARA, tant per als que
tenen domiciliada la pensió com
per als que no l'hi tenen, avantat-
ges que poden gaudir els majors
de 65 anys que reben la targeta
"ARA" gratuïta pel sol fet de ser
clients de la Caixa, i mes avan-
tatges que amb el pas del temps
s'aniran incrementant.
Tot seguit ens va donar la benvin-
guda el president d' ASVOL, el Sr
Fernando Montano, amb l' inici de
la convocatòria de l'assemblea
general ordinària que en l'ordre
del dia va tenir els següents apar-
tats: Ratificació de la nova vocal
,Sra. Lydia Gómez Roca, lectura i
aprovació de l'acta anterior, infor-
me del president, la memòria
d'activitats realitzades el 2011,
aprovació dels comptes del 2011,
proposta i aprovació del pressu-
post per l'any 2012 i va acabar
amb el torn de preguntes.
Finalitzada l'assemblea ens van
convidar a fer una visita guiada a
l'exposició "Goya llum i ombres".
3
Benvinguda
4
Diada intergenaracional
de l’Escola Pau Claris
Un alè de vida i alegria va arri-
bar el passat 27 d'abril a l’Es-
plai. Cap a dos quarts de qua-
tre de la tarda vam tenir una
grata visita.
Cent alumnes de preescolar
del col·legi Pau Claris ens van
visitar, per a nosaltres va ser
una font de satisfacció i de
rejoveniment, els petits ens
van obsequiar amb uns dibui-
xos fets per ells mateixos, amb
una al·legoria relacionada a la
gent gran, avisi àvies. No cal
dir que són veritables obres
d'art i que ens sentim molt afa-
lagats.
Els dibuixos van ser exposats
a les vidrieres de l'Esplai, tot
seguit ens vam fer una fotogra-
fia de grup, amb tota la maina-
da. I abans de retornar a l'es-
cola, van ser obsequiats amb
uns caramels, que van repartir
els membres de la junta. A
més, a cadascuna de les mes-
tres se'ls va obsequiar amb
una rosa de paper elaborada
per les voluntàries de l'Esplai.
Fins aviats, minyons!
La Junta
Col·laboradors: Pirenaica
Societat Cooperativa Sra.
Maria R.
Sra. Mercè S.
Activitats
Calçotada al restaurant
El Álamo d’Alcover
fer a Ponts per reposar forces
amb un bon esmorzar. Des d'allà
ens vam dirigir a la fàbrica de
galetes Rifacli. No es va poder
visitar el sistema d'elaboració de
les galetes, pel fet que precisa-
ment aquests dies estaven de
neteges de màquines, però sí que
vam poder adquirir productes d'a-
questa famosa fabrica
Tot seguit vam anar a visitar Mont-
blanc. Amb poc més de 6.000
habitants, va ser declarat conjunt
històric i artístic el 1947 i és capi-
tal de la comarca de la Conca de
Barberà. Dins el recinte emmura-
llat trobaràs el centre històric de
Montblanc, fàcilment visitable a
peu.
Aquí veuràs antigues cases se-
nyorials prop del Carrer Major i la
Plaça Major, a més d'alguns edifi-
cis religiosos tan interessants com
l'església de Sant Miquel o la de
Santa Maria Major.
Després el dia de festa va con-
Aquest any la popular calçotada,
que celebrem cada any, s'ha dut a
terme al conegut restaurant El
Álamo a la ciutat d'Alcover
Si per alguna cosa destaca
aquest conegut restaurant és per
la seva bona cuina, el seu immi-
llorable servei i per la seva exqui-
sidesa en el tracte, tant de part
dels propietaris com per part del
seu servei. Des d'aquesta revista
els diem “Chapeau!”.
La sortida de la Seu d'Urgell es va
efectuar el dia 29 de febrer a les 8
del mati de l'Estació d'autobusos
i la nostra primera parada la vam
cloure amb una excel·lent calçota-
da que al costat de la carn va ser
la delícia de tots els assistents. I,
esclar, per rematar la festa un
espectacular ball que ens va fer
pair el dinar
Gràcies a tots els socis que ens
van acompanyar.
Marató per la pobresa de T V3
Gran èxit de col·laboració en l'arrossada popular realit-
zada per l'Esplai de la Gent Gran de la Seu d'Urgell al
club de la Petanca. Amb una assistència de 100 perso-
nes, es va celebrar el dia 27 de maig una popular arros-
sada en benefici de la marató de la pobresa, hi van par-
ticipar 14 voluntaris de l'Esplai de la Seu d'Urgell. El
total recaptat van ser 850 euros, que seran ingressats
en la seva totalitat a tan noble fi. La junta vol donar les
gràcies per la seva assistència a Anna Vives, Regidora
d'Atenció Ciutadana i Montserrat Bonet, Regidora de la
Gent Gran, igualment als proveïdors per la seva aportació desinteressada fent un esment a la Mancomuni-
tat d'Escombraries de l'Urgellet i a la Carnisseria i Xarcuteria Comercial Carmen. I a tots els que ens heu
acompanyat en aquest dia, moltes gràcies en nom de la Marató.
La Junta
5
Activitats
6
Viatge a Cantàbria
El passat mes de març, entre
els dies 11 i 17, l'Esplai celebrà
un viatge a Cantàbria, amb
més de 60 socis, un viatge que
ens va deixar un bon gust de
boca, en descobrir una regió
tan preciosa com aquesta.
Entre molts dels llocs que vam
visitar vull remarcar el que més
ens captivà, i un d'aquests
llocs va ser el Parc de la natu-
ralesa de Cabárceno, tant per
l'originalitat del seu paisatge
com per la diversa fauna que
reuneix en règim de semilliber-
tat (óssos, llops, cèrvols, hipo-
pòtams, elefants, tigres, lleons,
girafes, estruços, camells,
micos, serps...)
Laredo és una altra de les
poblacions que visitem, famo-
sa perquè cada any celebra en
el seu extens arenal, que a
baixamar s'uneix amb el de
Somo, un famós Derby Hípic
amb les seves diverses moda-
litats de carreres. A Laredo hi
ha un notable edifici, el San-
tuari de Nostra Senyora de
Llaunes, del segle XV.
Santoña. De Santoña va ser
Juan de la Cosa, que va parti-
cipar en el descobriment d'A-
mèrica i a qui es deu el primer
mapa Mundial, també aquí es
va construir la caravel·la Santa
Maria. El port de Santoña és
un dels més actius del mar
Cantàbric, i molt famós per la
seva indústria conservera en la
qual destaquen les famoses
anxoves.
Santander, capital de Cantà-
bria, ciutat moderna i cosmo-
polita situada en una de les
badies més belles del món.
Situada en un entorn paisatgís-
tic privilegiat d'excepcional
bellesa, amb àmplies zones
verdes i platges, destacant el
Palau de la Magdalena, el parc
de Mataleñas, així com llocs
plens d'encant i història com el
Sardinero, el Passeig Pereda,
la Catedral o Port Noi.
Una ciutat que tothom hauria
de visitar una vegada a
Comillas, una de les localitats
més belles i conegudes de
Cantàbria A finals del segle
XIX, Antonio López López,
després d'emigrar a Amèrica i
fundar importants empreses
navals i tabaqueres a la ciutat
de Barcelona, causa de les
seves aportacions per a la gue-
rra de Cuba, el rei li atorgà el
títol de Marquès de Comillas.
Santillana del Mar, un dels
llocs més visitats i atractius de
la regió. La vila alberga verita-
bles tresors arquitectònics,
sent La Col·legiata de Santa
Juliana l'edifici més representa-
tiu de Santillana del Mar i la joia
més important del romànic a
Cantàbria. Parlar de Santillana
és fer-ho també de les Coves
d'Altamira, qualificada com la
capella Sixtina de l'art rupestre,
aquesta cova conté les pintu-
res prehistòriques més famo-
ses del món.
Castro Urdiales conserva una
interessant població vella, amb
carrerons de gran sabor que
conviden al passeig abans del
gaudi d'un dels principals atrac-
tius de la vila: la seva gastrono-
mia. El seu patrimoni monu-
mental està format per l'esglé-
sia de Santa Maria, (construïda
entre els segles XIII i XV), el
castell-far que s'ubica al costat
i el bell pont de Santa Ana.
Activitats
Els Pics d'Europa presenten
la major formació calcària de
l'Europa Atlàntica. Entre els
seus cingles habita l'isard, en
els espessos boscos els cabi-
rols, llops i presència ocasional
d'algun ós. I més de 100 espè-
cies d'aus
Els més agosarats ens vam
atrevir a pujar al Telefèric de
Fuente Dé, que salva un des-
nivell de 753 metres, situant al
viatger en els 1.823 metres
d'altitud en tan sols 4 minuts.
Va ser una experiència que
mai oblidarem
Potes, està situat a la cruïlla
de quatre valls És sens dubte
una perla entre les valls, amb
un encant sublim per passejar
assossegadament pels seus
tranquil carrers. Però sens
dubte el millor record que ens
vam portar de Potes va ser
haver assaborit el famós cuit
del pelegrí, una menja que treu
els sentits a tots els que ho
vam tastar, us ho recomanem.
Sant Vicente de la Barquera,
situada al voltant de les ries de
Rubín i Pombo Sant Vicent,
ofereix al visitant un entorn en
què predomina la natura. El
Parc Natural de Oyambre. La
silueta del castell i de l'església
de Santa Maria dels Àngels,
"cruïlla de camins" espirituals,
les rutes jubilars Jacobea i
lebaniega, i la determinant
omnipresència de la munta-
nya.
Bárcena Mayor posseeix el
caseriu més ben conservat
d'arquitectura popular de Can-
tàbria. Conserva fins i tot, en
molt bon estat, exponents
d'antigues quadres, safareigs i
forns de pa. Sembla totalment
un poble per col·locar en un
Betlem.
En resum un viatge fabulós a
una regió de les més boniques
de la península.
Santander
7
Activitats
Notícies breus d’
Xerrada sobre plans
d’evacuació
El dia 16 d'abril va tenir lloc
una xerrada dirigida a tots
els membres de la junta i
voluntaris, per part d'una
monitora de la Caixa, la Sra.
Marta López. La xerrada va
ser referent al Pla d'evacua-
ció dels Esplais de Fundació
la Caixa.
Se'ns va explicar com actuar
en cas d'emergència davant
qualsevol situació imprevis-
ta, la manera d'evacuar a les
persones del centre, les
mesures de seguretat que
havíem de dur a terme i als
serveis de seguretat que
havíem de cridar en cas de
El dia 6 de març al mati, es va
mantenir una reunió amb el Sr.
Josep Soberà, coordinador de
ASVOL per a la província de
Lleida i el voluntariat de l'Es-
plai de La Seu.
Ens va notificar diferents
temes, entre ells el d'anar el
dia 28 de març a Barcelona a
celebrar el dia d'agraïment al
voluntariat
També ens informa que la Seu
d'Urgell serà punt de trobada,
"entre altres de la província de
Lleida", perquè els voluntaris
d'arreu de Catalunya que vul-
guin, pugin visitar la nostra
ciutat acompanyats per volun-
taris de la Seu
També s’anuncia que la junta
de ASVOL, que te la seu a
Barcelona, és desplaçarà als
esplais mes emblemàtics de
Lleida, entre ells el de la Seu
d'Urgell, a fer-nos una visita.
La reunió es va acabar amb
precs i preguntes.
qualsevol eventualitat.
Tot seguit es realitzà una
visita a tots els punts més
emblemàtics del centre per
controlar tots els senyals:
Mesures de seguretat (esca-
les i sortides d'emergències,
extintors, senyalització etc.)
En general les mesures
estan ben senyalitzades,
nomes fa falta la correcció
d'algun senyal, cosa que es
durà a terme en breu.
La Junta
Berenar a l'Esplai
El dia 6 del març, aprofitant que a una membre de la junta, la
Joana Menduiña, li va toca un pernil en la calçotada que es va
fer a Alcover, la junta ho va voler compartir amb un berenar
amb tots los socis que aquella tarda es trobaven a l'Esplai
,aproximadament uns 75.
La junta va facilitar el pa amb tomàquet, el vi i l’aigua i, per la
seva part, el soci Joan Vázquez va tindre la gentilesa d’invitar-
nos a cava.
Ens va acompanyar la Regidora de la Gent Gran de l’Ajunta-
ment de la Seu d'Urgell, Sra. Montserrat Bonet, que en tot
moment es va trobar com a casa seva.
Tots el socis s'ho va passar d'allò més bé. Esperem que ens
torni a tocar un altre pernil. I, si pot ser, dos.
8
Activitats
Fira d’Abril
Els dies 13, 14 i 15 d'abril, l'As-
sociació Gitana Gaó Romà va
organitzar la segona Fira d'Abril
de la Seu, amb la col·laboració de
l'Ajuntament urgellenc i d'associa-
cions, entitats, com ara l' Esplai
de la Seu.
L'Esplai i la junta en ple van
col·laborar en l'elaboració dels
cartells per a la venda de tiquets
del dinar i de les broquetes, així
com en l'elaboració de l’arrossada
per a 150 persones.
L'elaboració de l’arrossada "mar i
muntanya" va començar sobre les
13 hores i a les 14.20 es va
començar a repartir a tots els
assistents. Després del dinar es
va fer una enquesta entre els
comensals per saber l'opinió de
com havia anat la paella, i la res-
posta general va ser boníssima,
cosa que ens va congratular a
tots els membres de la junta. Així
mateix, vam gaudir amb la com-
panyia de la regidora de la gent
gran, Sra. Montserrat Bonet.
El president de l'associació Gita-
na, el Sr. Julio Echevarria, va
agrair la nostra col·laboració.
Sant Jordi 2012
Aquest any ha estat un dia de Sant Jordi molt
especial per al nostre soci i amic Josep Vilarru-
bla. Ha rebut un homenatge organitzat per la
Regidoria de Gent Gran i el Consorci d'Atenció a
les Persones de l’Alt Urgell, amb la col·laboració,
entre d'altres, de l'Esplai de la Seu.
L'homenatge es va dur a terme a la sala d'expo-
sició del Centre Cívic, presidida pel molt il·lustre
alcalde, Sr Albert Batalla, i les regidores Montserrat Bonet i Anna Vives. Així mateix, va estar
acompanyat per la seva dona, fills i néts i per un gran nombre d'amics i amigues.
Trenta-nou poemes del seu extens poemari van ser recitats per una majoria de socis de l'Es-
plai, amics i familiars. Tot seguit, l’alcalde, Sr Albert Batalla, va donar les gràcies al Pep per la
seva gran aportació a la poesia. L'acte va concloure amb una fotografia en grup de tots els
assistents. Va resultar ser l’últim homenatge públic al Pep abans de la seva mort, esdevingu-
da, per desgràcia, poques setmanes després.
Les activitats van continuar al Passeig, on es trobava l'emissora de Ràdio Seu i on cinc volun-
tàries de l'Esplai van tenir l'oportunitat de recitar uns poemes del Pep que, ben segur, van arri-
bar a una gran majoria de llars urgellenques.
A la tarda, la Coral de l'Esplai, va cantar a la gent gran del centre de dia del Sant Hospital, i tot
seguit es va celebrar un ball, on voluntàries i membres de la junta van repartir una rosa de
paper a totes les dames. Aquestes roses han estat elaborades per voluntàries de l'Esplai, i és
de llei dir que han fet un treball fantàstic.
9
Activitats
10
Històries de vida
Dins del projecte Gent 3.0 s' ha
iniciat una nova activitat per a
totes aquelles persones que
estan ja iniciades en informàti-
ca, el curs es diu Històries de
Vida.
Es tracta de desenvolupar un
projecte personal, que desperti
la motivació i que ajudi als més
grans a apropar-se a la tecno-
logia.
Pretén, aquest nou curs, oferir
una nova manera d'aprendre
les noves tecnologies d'una
manera senzilla, entretinguda i
en grups de 3 o 4 persones,
cada grup treballa a partir de
les seves vivències personals
sobre un tema, que es va des-
envolupant al mateix temps
que van aprenent a utilitzar tots
els elements i programes d'un
PC, per exemple: el teclat i el
ratolí, processador de textos,
Internet, programes d'edició de
fotos i vídeos, full de càlcul etc.
El curs està estructurat de la
següent manera: es tria un pro-
jecte i la forma d’elaborar-lo, la
documentació, l'organització,
etc, fins arribar a la seva elabo-
ració.
Aquest projecte el porten a
terme 3 o 4 persones que tre-
ballen en grup, la durada de
cada taller és de dues hores,
dues vegades per setmana, a
la nostra aula. L'horari és
dimarts i dijous de 18 h a 20 h i
la durada del curs està progra-
mada en 12 setmanes aproxi-
madament.
També és possible participar
com a voluntari i ajudar els
altres donant suport als dina-
mitzadors professionals en les
responsabilitats de grup.
Us animem a participar en
aquesta nova forma d'apren-
dre les noves tecnologies,
doncs el fet de treballar en
grup genera més entusiasme
perquè el resultat final sigui
també més satisfactori, al
mateix temps que ens farà
més sociables, ens ensenyarà
a respectar les idees dels
altres i a donar suport als com-
panys si necessiten la nostra
ajuda.
Antoni
Activitats
Les escoles de la Seu fan una plantada
amb motiu del Dia Mundial de l’Arbre
Dia de l'Arbre 2012. L'activitat
s'ha fet davant dels horts
socials de l'Horta del Valira.
Durant el dia també s'ha expli-
cat als alumnes les espècies
de la flora i fauna pirinenca
Els horts socials de l'Horta del
Valira han acollit aquest dime-
cres al matí la tradicional plan-
tada que fan les escoles pel
Dia Mundial de l'Arbre. En l'ac-
te, que s'ha escurçat a causa
de la pluja, hi han participat
alumnes de les escoles Albert
Vives, La Salle, Pau Claris, La
Valira i Castellciutat.
La jornada vol servir per donar
a conèixer la flora del Parc del
Valira, les espècies de la flora i
fauna pirinenca i l'aprofitament
de la resina d'ametller per ela-
borar cola. La cap del Servei
Educatiu Alt Urgell-Cerdanya,
Isabel Rodríguez, ha detallat
que surant el dia s'ha fet diver-
sos actes. Enguany també s'ha
explicat per un membre de la
Junta de l'Esplai de la gent
gran de la Seu, als alumnes
les característiques dels horts
socials, creats per facilitar l'afi-
ció a l'horticultura, especial-
ment entre la gent gran.
El cap de Parcs i Jardins de
l'Ajuntament de la Seu, Carles
Martín, valora positivament
l'estrena d'aquesta activitat per
tal que els infants mantinguin
el contacte amb la natura.
Com que la jornada de l'arbre
coincideix amb el Dia Mundial
de la Poesia, els alumnes
també han llegit un poema.
Aquesta activitat pertany al Pla
comarcal de dinàmica educati-
va, que organitza l'Ajuntament
de la Seu, el Consell Comarcal
i el Servei Educatiu Alt Urgell-
Cerdanya. Compta amb la
cololaboració de l'Arxiu
Comarcal, el Consorci de la
Gent Gran i l'Escola Agrària
del Pirineu.
11
Activitats
12
Taller de mones de Pasqua
Els dies 28 i 29 de març es va
fer un taller de mones de Pas-
qua, dedicat als més petits de
la Seu, al que van assistir uns
50 nens amb les seves respec-
tives mares o àvies, organitzat
pel Pla Educatiu d’Entorn de la
ciutat.
Durant aquests dies van fer
practiques de com es fa el pas-
tís, emplenar-ho i també deco-
rar-ho. La Pepa Ferré i la Juani
Menduiña van ser les àvies
encarregades d'ensenyar com
elaborar la mona de Pasqua.
Aquestes àvies no és la prime-
ra vegada que ho fan, doncs ja
tenen relació amb els petits.
El Taller de Mones no serveix
solament perquè els nens ho
passin bé descobrint com es fa
el pastís, sinó també per vincu-
lar les dues generacions, com
son àvies i néts.
Els més de 50 nens que han
assistit en dues setmanes al
taller de mones han après a
decorar-les i farcir-les. En el
cas del farciment, els nens han
pogut triar entre melmelada,
ametlles, xocolata… i més d'un
no ha pogut resistir la temptació
i ha acabat provant els ingre-
dients.
Lluïsa
Assegurances de tot tipus, i al millor preu.
Sol·liciti pressupost, sense compromís.
NAVARRO ISCLA ASSESSORS, S.L.
Tel. 973 351 307
c. Sant Joan Bta. de la Salle, 52
Serveis propis:
- Ortopèdia
- Homeopatia
- Fórmules magistrals
- Dermofarmàcia
- Dietètica infantil i adults
- Plantes medicinals
- Veterinària
- Atenció farmacèutica
personalitzada
Serveis concertats:
- GAES (Audífons), cada dimarts
- Dietista, visita cada dimarts
Av. Pau Claris, 16 - baixos
Tel. 973 35 11 09
Fax. 973 35 25 77
25700 La Seu d’Urgell (Lleida)
Plaça Cabrinety, 13 baixos
Tel. 972 88 44 51
Fac. 972 88 12 65
17520 Puigcerdà (Girona)
25700 La Seu d’Urgell (Lleida) [email protected]
Fax 973 351 485
- XARXAFARMA
(fes-te la targeta client)
www.navarrogrup.com
Activitats
Xerrada a l’Esplai sobre prevenció de
maltractaments a les persones grans
A l'Esplai de la Gent Gran de la
Seu d'Urgell es va fer, el 23 de
maig, una xerrada informativa
sobre la prevenció dels maltracta-
ments a les persones grans.
La xerrada, anà a càrrec d'Anna
Justo, caporal del grup d'atenció a
la víctima dels Mossos d'Esqua-
dra, i de Sílvia Mota, psicòloga del
Centre d'Intervenció Especialitza-
da (CIE) al l'Alt Pirineu-Aran.
En aquesta xerrada s'alertà als
padrins i padrines sobre els tipus
de maltractaments que pateixen
algunes persones grans, els quals
van des dels físics als psicològics,
negligències, econòmics, abando-
naments, vulneració de drets,
entre d'altres. Aquesta jornada ha
estat organitzad- per la Regidoria
de la Gent Gran de l'Ajuntament
de la Seu d'Urgell, el Consorci d'A-
tenció a les Persones de l'Alt
Urgell, el Centre d'intervenció
Especialitzada Alt Pirineu-Aran
del Departament de Benestar-
Social i Família i el Cos dels Mos-
sos d' Esquadra.
Font: la Borrufa
COMES BALLETBÓ, S.L. Agència d’assegurances - nº ref.2749
Av. Pau Claris, 33
25700 La Seu d’Urgell
Tel. 973 354 762 - 973 352 313
e-mail: [email protected]
13
14
rem anar a dinar a la Imma Espuñes
Reunió de
Vida Ceixent
a Andorra
Activitats
El passat 20 de març es va cele-
brar la vuitena trobada de Vida
Creixent a Andorra la Vella. El
President de l'Esplai Julio Moreno
i jo mateixa, vàrem ser convidats
a assistir-hi. A les 10.30 vam arri-
bar a la Plaça del Poble, a les
12.30 h es va fer la trobada a la
sala "Consistorial" 14 del Centre
de Congressos. Ens donà la
benvinguda monsenyor Joan
Enric Vives, va presidir també Mn.
Manel Pal, conciliari diocesà, Mn.
Ramon Sàrries, arxiprest de les
Valls d' Andorra i en Sergi Òliba,
president interdiocesà de Vida
Creixent de Barcelona.
El motiu de la trobada era com-
partir amistat i espiritualitat, refle-
xió de Mn. Ramon Sàrries sobre
"Porta Fidel", carta apostòlica del
Papa Benet XVI amb motiu dels
anys de la fe, valoració per part
del grup d'animadors i suggeri-
ments.
A les 13.00 h. solemne eucaristia
a l'Església Arxiprestal de Sant
Esteve, presidida per monsenyor
Joan Enric Vives, acompanyat per
11 sacerdots. La prèdica va ser
molt interessant, doncs ens va dir
que l'important és ajudar a la
família i als germans, amb alegria
i goig. Per mi personalment em va
resultar d'allò més interessant.
Vàrem assistir de tot el Bisbat d'
Urgell i d'Andorra, d'Isona, la
Massana, la Pobla de Segur,
Oliana, Tremp, la Seu d'Urgell...
En fi, hi havia moltisima gent.
Tot seguit, và
Sala Consòrcia 23 del Centre de
Congressos. Per cert, molt bo!
Desprès de dinar, vàrem cantar i
passar una estona molt agrada-
ble, acabant, tothom cap a casa,
però aquesta diada és per recor-
dar-la i tenir-la present, en acabar
vàrem cantar el nostre himne de
Vida Creixent, que ens uneix més
cada cop que el cantem.
F A R M À C I A P E R U C H E T
MARIA TERESA PERUCHET i CASAL, Farmacèutica
Telèfon: 973 355 550 - Fax: 973 360 851
C. Joaquim Viola Lafuerza, 14-18 25700 LA SEU D’URGELL Lleida
MADERAS Y VIRUTAS SEO, S.A
- FUSTES DEL PAÍS I D’IMPORTACIÓ
- EINES, MAQUINÀRIA I MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ
- PAVIMENTS
- SANITARIS
- ELECTRODOMÈSTICS
- MOBLES DE CUINA
- SUB. INDUSTRIALS
MAVISA: Avinguda Valls d’Andorra, 5 - 25700 LA SEU D’URGELL
Tel. 973 350 027 Fax 973 354 376
Adt. 144 - www.mavissa.es - [email protected]
Tot recordant el passat
15
Pensaments compartits
16
La vida humana no es concep
sense l’ajuda dels altres
“
Hi ha una dita castellana què diu:
"es de bien nacido ser agradeci-
do". La vida humana no es con-
cep sense l'ajuda dels altres, i jo
al llarg de la meva vida, ho he
hagut d'agrair en més d'una oca-
sió.
Amb aquest número 6, la revista
Anys Daurats, compleix un any i
mig des que va sorgir la idea de
fer-la.
Recordo la gran il·lusió amb que
es va començar a gestar l'embrió
de la revista, aquell fulletó que
s'intentava imprimir amb una
impressora casolana, i recordo el
dia que es va apropar al despatx
de l'Esplai el meu amic Pere
Farràs i va observar aquell plec
de fulls escrits amb molt bones
intencions, però amb poca visió
de revista.
Recordo que aquella idea li va
il·lusionar tant o més que a mi, a
partir d'aquella trobada, el meu
amic Pere em va obrir els ulls, li
va donar un altre enfocament a
aquell fulletó, i en mitja hora de
conversa, la revista va fer un
canvi de 360 graus. A cada idea
nova que em donava, jo em que-
dava bocabadat , estava sorprès
de sentir-lo. Al final li vaig dir:
"Pere, m'has d'ajudar" a portar
aquest projecte endavant, la res-
posta va ser òbvia: "Compta amb
mi". A partir d'aquell moment,
l'embrió d'Anys Daurats va tenir
dos pares i molts padrins que ens
han ajudat a dur a terme aquest
feliç part.
Gràcies Pere, per tot el que has
fet per la nostra revista, per tot el
que has fet per l'Esplai, per a mi i
per tota la Junta, ets una perso-
na excepcional, has inundat l'Es-
Els grans amics són
difícils de trobar,
difícils de deixar
i impossible d’oblidar
plai amb idees que, ens han ser-
vit perquè siguem un referent
pels altres esplais, gràcies per les
xerrades de la Paqui i la Maria,
de les que esperem que tornin
d'aquestes llargues vacances on
les has enviat, esperem i desit-
gem que estiguin aviat una altra
vegada amb nosaltres, gràcies
per aquest somriure que mai et
falta a la cara, gràcies per aques-
ta alegria que ens transmets i per
aquesta frase que has fet teva:
"LA VIDA ÉS BELLA"
Els grans amics són difícils de
trobar, difícils de deixar i impossi-
ble d'oblidar. I tu, Pere, per a
nosaltres ets un gran amic
Aprofito aquest escrit per fer
extensible la meva gratitud al
nostre coordinador, Isidre Do-
menjó, per tota la feina que porta
a terme perquè la revista surti
cada trimestre. Gràcies, Isidre.
Antoni Temprado
Pensaments compartits
“
Hi ha qui s’estima més abandonar
el planeta que canviar
Generalment el que volem és
que canviïn els altres, oi?
Quan dic "els altres", em refe-
reixo al govern, les grans
empreses, l'amo, els com-
panys de feina, Hisenda, els
estrangers, els mestres d'es-
cola, la parella, els pares, els
fills, ... és a dir: tothom llevat
d'un mateix. No volem canviar,
però volem que tota l'altre gent
canviï perquè la nostra vida
sigui diferent. I tanmateix, està
clar, tot canvi que vulguem que
hi hagi en la nostra vida ha de
sortir del nostre interior.
Paràgraf extret del llibre "El
poder és dintre teu" de Louise
L. Hay.
Si ens volem aprimar, fem
règim; si ens volem posar
forts, fem exercici; si volem
aprendre, estudiem; i tots
tenim ben clar que només ho
podem fer nosaltres aquestes
tasques, no serveix que un
altre les faci per nosaltres, no
en traurem res!
A nivell emocional i espiritual,
no ho tenim gens clar això.
Com diu Louis Hay, sempre
busquem culpables i respon-
sables a fora i d'aquesta
manera ens sentim sols, aban-
donats, insatisfets, enfadats i
patim moltíssim. Amb el món
que tenim comença a ser hora
que ens mirem el nostre melic
i ens responsabilitzem de la
nostra vida, les nostres
Roser Farràs
Una bona educació
emocional és bàsica
per poder
responsabilitzar-nos
de nosaltres mateixos
i fer possible
el canvi en aquest món
accions i les nostres emo-
cions. Cal mirar a dins i ser el
canvi que volem veure a fora.
Cal molta educació emocional,
i aquesta es pot aprendre. Si
volem ser més estimats, hem
d'aprendre a estimar més; si
volem pau, hem d'aprendre a
ser pacífics; si volem
tranquil·litat, hem de gestionar-
nos la impaciència i les pres-
ses; si volem rebre, hem de
saber donar; si volem temps,
ens hem de permetre parar; si
volem viure sense por, hem
d'aprendre a confiar; si volem
vida, ens hem de deixar de
destruir,...
Una bona educació emocional
és bàsica per poder responsa-
bilitzar-nos de nosaltres matei-
xos i fer possible el canvi en
aquest món. I educar emocio-
nalment no té edat, sols reque-
reix respectar el temps que
cadascú necessita, implicació,
voluntat i acció. I tothom en pot
aprendre!
Si tenim cura de nosaltres i
ens treballem com un tot, que
és el que som, podrem des-
prés mirar l'altre amb estima i
no sentir-lo com un rival, sinó
com una prolongació de nosal-
tres mateixos i cooperar ple-
gats per avançar i aconseguir
allò que més desitgem.
Treballant-nos i cuidant-nos,
accedim a la nostra essència,
aquella veueta interna que ens
diu qui som i ens recorda què
desitgem fer en aquesta vida.
Recuperem allò que teníem
oblidat i ens sentim únics,
especials i meravellosos, com
a éssers divins que som. Però
per tot, cal recordar-nos cada
dia que el punt de partida és
dins nostre i que el primer pas
l'hem de fer nosaltres.
17
Pensaments compartits
18
Seguretat vs confiança
A qui no li sonen converses tipus:
estalvia que pel dia de dema mai
se sap..., si pogués ser funciona-
ri i tenir una feina per tota la vida
ho tindria solucionat..., millor
comprar que així serà nostre...,
ara no és el moment, que tal i
com van les coses encara grà-
cies,... fem una assegurança de
vida que si ens morim...
La seguretat regna en la nostra
societat des de fa segles. Ara, en
plena crisis, no hi ha res segur i
els que continuem aferrant-nos
nomes a la seguretat com a
única via possible se'ns estan
complicant les coses. Per comen-
çar, la seguretat alimenta les
pors, la qual cosa fa que sigui
molt cara, doncs ho volem tot
sobre papers i firmem contractes
d'assegurances, contractes ma-
trimonials, contractes bancaris...
Amb la seguretat necessitem
garanties per tot i ens tornem
més desconfiats, més esquerps i
compliquem les nostres relacions
fent-les més difícils i estant sem-
pre a la defensiva.
La seguretat fa que no ens
movem del nostre espai còmode,
el qual cada dia és més petit. Fa
que ens fragmentem, sentint
insatisfacció i injustícia per tot
arreu.
La seguretat l'hem de buscar
sempre a fora i no depèn de
nosaltres i és per aquest motiu
que en aquets moments de cris-
pació política i crisis econòmica
neixen emocions tòxiques entre
la ciutadania, doncs al dependre
de quelcom extern ens sentim
perduts i desorientats. Doncs,
què té de diferent la seguretat
respecte de la confiança? La
seguretat, amics, es el camí de
l'esclavitud; la confiança, el de la
llibertat.
LA CONFIANÇA
La confiança neix de dins, ens
dóna valentia per afrontar els pro-
blemes i saviesa interna per utilit-
zar els nostres propis recursos.
La confiança ens brinda pau i
serenitat, és molt més barata,
facilita els nostres vincles inter-
personals i ens fa somriure enca-
ra que visquem en un entorn
incert. La confiança assumeix ris-
cos i alimenta la creativitat. En
aquesta vida la necessitem per
créixer, per adaptar-nos als can-
vis, per construir un món millor.
Apostar per la confiança és una
bona manera de gestionar les
pors, de sortir de l'espai de como-
ditat tan reduït que tenim per anar
a descobrir nous territoris.
En moments de crisis econòmica,
on els climes es contaminen fàcil-
ment amb desesperança, violèn-
cia i egoïsme. Seria bo preguntar-
nos si volem continuar pagant
una seguretat cada vegada
menys segura i més cara; o ens
volem arriscar confiant en nosal-
tres, els altres i la vida.
Amb tot, no és que hi hagi elec-
cions bones o dolentes, la decisió
és personal i cadascú ha de bus-
car el seu punt d’equilibri i benes-
tar. Tu ets l'únic que pot triar quin
percentatge de seguretat i con-
fiança necessites a la teva vida.
I és un tema molt important per
reflexionar amb els nostres nens.
De petits necessiten seguretat
perquè depenen totalment de
nosaltres, però arriba un punt
que, si no els ensenyem a confiar
en ells i els altres, les seves
capacitats i els seus recursos es
bloquegen, i les seves vides es
compliquen. Els hem d'ensenyar
a creure en ells, a fer-los saber
que dins seu hi ha tot el que
necessiten per afrontar els pro-
blemes i tot el que necessiten per
construir la seva vida.
Com a padrins, pares i educadors
ens hem de qüestionar aquestes
coses i brindar als nostres nens
el millor llegat perquè puguin
construir la millor vida possible
amb responsabilitat i consciencia
d'ells, els altres i el món.
Un vaixell està molt segur a
port, però la seva essència és
estar a alta mar.
Nosaltres
Pensaments compartits
Historia de un mendigo creyente
Yo me fui a Juan que me diera
pan, Juan me dijo, que si no le
daba leche no me daría pan, ¿de
qué leche? ¡De la vaca!
Fui a la vaca que me diera leche
y la vaca me dijo, que si no le
daba hierba no me daría leche
¿de qué hierba? ¡Del Prado!
Fui al prado que me diera hierba
y el prado me dijo, que si no le
daba guadaña no me daba hier-
ba, ¿de qué guadaña? ¡Del hie-
rro!
Fui al herrero que me diera gua-
daña y el herrero me dijo, que si
no le daba leña no me daba gua-
daña ¿de qué leña? ¡Del bosque!
Fui al bosque que me diera leña y
el bosque me dijo, que si no le
daba agua, no me daba leña ¿de
qué agua? ¡De la nubes!
Fui a las nubes que me dieran
agua y la nubes me dijeron que si
quería agua ¡Se la pidiera a Dios!
Agua le pedí a Dios, agua Dios
me dió. Agua le di al bosque, leña
el bosque me dió. Leña le día al
herrero, guadaña el herrero me
dió. Guadaña le di al prado, hier-
ba el prado me dió. Hierba le di a
la vaca, leche la vaca me dió.
Leche le di a Juan y Juan me dió
¡¡un buen trozo de pan¡¡
Antonia Pérez Buisan
Socia de l'Esplai
c/ Mare Janer, 39
Tel. 973 35 23 18 - Fax 973 35 41 67
25700 LA SEU D’URGELL
venda
instal·lacions
reparació
servei tècnic
lloguer
hi-fi
dvd/vídeo
àudio portàril
h. cinema
videocàmeres
tv/cd
-GESTORIA ADMINISTRATIVA
-CORREDORIA D’ASSEGURANCES
-ASSESSORIA FISCAL, LABORAL, COMPTABLE
-IMMOBILIÀRIA (API)
-INFORMÀTICA
-PROTECCIÓ DE DADES
TLF 973 350 100 FAX 973 350 117
www.estanol.com
19
Patrimoni
20
“
Sant Serni de Tavèrnoles
Abadia benedictina situada al
municipi de les Valls de Valira
(Alt Urgell), a uns 300 m al N
del cap de municipi, a la dreta
de la Valira, a tres quilòmetres
de la Seu d'Urgell, camí d'An-
dorra. El lloc avui és anomenat
el Monestir i antigament rebia
el nom de Tavèrnoles, segura-
ment perquè hi devia haver uns
hostals o hostalets (el llatí
tabernulas significa això) per al
servei dels viatgers. Sembla
que el cenobi era de tradició
visigòtica i força antic.
Probablement hi estudià el
bisbe Fèlix d'Urgell (782-99),
que hi tenia adeptes, raó per la
qual el monestir es veié involu-
crat en l'heretgia adopcionista.
Però els orígens són molt con-
fusos, a causa de les falsifica-
cions de documents fetes pels
seus monjos per obtenir la
immunitat episcopal. Existia
certament ja al principi del s.
IX, quan els comtes de Cer-
danya i d'Urgell li vincularen el
petit cenobi de Sant Esteve
d'Umfred a la Cerdanya (815) i,
tot seguit, cinc petites cel·les
abandonades de la vall de Cas-
tellbò, també Sant Vicenç de
Fontclara, prop d'Isona, Sant
Vicenç de Pinsent, Sant Llo-
renç de Morunys i altres esglé-
sies i petits monestirs. L'abadia
de Tavèrnoles fundà els prio-
Existia ja a principis
del segle IX, quan
els comtes de Cerdanya
i d’Urgell i vincularen
el petit cenobi de
Sant Esteve d’Umfred
rats de Sant Salvador de la
Vedella (835) i de Sant Pere de
Casserres, al Berguedà. En
començar el segle XI era al
zenit del seu poder i les seves
possessions anaven del Ber-
guedà a Andorra (d'on el 1007
el comte Ermengol I li cedí la
meitat dels censos que rebia a
les valls), i de la Cerdanya a
Isona i al Pallars; posseïa
també béns a Aragó i a Caste-
lla.
Aquesta riquesa patrimonial
permeté al cenobi de construir
una nova església, romànica,
que fou solemnement consa-
grada el 17 de gener de 1040
pels bisbes Eribau d'Urgell i
Arnulf de Ribagorça en honor
de la Mare de Déu, de sant
Miquel Arcàngel i del màrtir
sant Sadurní, essent abat del
monestir Guillem. Hi assistiren
els comtes d'Urgell Ermengol i
Constança, Arnau Mir de Tost,
Isarn de Caboet, el vescomte
Pere Ramon i un seguit de per-
sonatges il·lustres de l'Esglé-
sia, entre els quals hi havia l'ar-
quebisbe de Narbona i el d'Ar-
le, els bisbes de Sant Jaume de
Galícia, Besiers, Girona, Cose-
rans, Vic (Oliba), Tolosa i Elna.
En l'acta de consagració del
1040 es fa referència explícita
que el cenobi s'ha de regir
segons la regla benedictina. Ja
en temps de l'abat Ponç, a la
primeria del segle XI, que fou
monjo de Ripoll i gran amic de
l'abat bisbe Oliba, i que més
tard esdevingué bisbe d'Oviedo
i de Palència, segurament a la
casa de Tavèrnoles ja se
seguia l'esmentada regla.
Patrimoni
Després d'uns quants anys
d'estagnació, el 1099 el
monestir de Sant Serni de
Tavèrnoles rebé del papa Urbà
II una butlla d'immunitat o inde-
pendència del bisbe. El cenobi
mantingué la seva esplendor
fins al segle XIII, però ja a par-
tir del següent entrà en una
forta decadència. Els seus
monjos baixaren de dotze a sis
i acabaren per ésser només
Altar de Sant Serni de Tavèrnoles, actualment al MNAC.
quatre. Els intents de reforma
dels visitadors de la Congrega-
ció Claustral Tarraconense al
llarg del s. XV no reeixiren a
retornar-li l'antic prestigi. El
darrer abat del cenobi fou
Tomàs Costa (1564), i el 1592
l'abadia fou secularitzada per
Climent VIII, que uní les seves
rendes al seminari tridentí de la
Seu d'Urgell i a l'antic monestir
creà una vicaria perpètua. A la
Seu d'Urgell s'han conservat
alguns documents del monestir
i en especial el cartulari, publi-
cat el 1964.
L'església romangué en estat
ruïnós durant dos segles, fins
que l'any 1971 s'inicià una dis-
cutida restauració. En resta
només la capçalera: els absis
romànics (restaurats entre el
1971 i el 1975) i el transsepte,
acabat en absidioles. Hom sap,
tanmateix, que el temple era
basilical, de tres naus. És força
curiosa la disposició absidal,
de tres absis en creu disposats
entorn d'un absis major; inte-
riorment, l'absis central encara
té unes altres tres absidioles
buidades en el gruix del seu
mur. Els capitells del claustre
foren elogiats per mossèn
Cinto Verdaguer, que hi féu
una visita el 1889, i seguida-
ment foren venuts pel rector de
la parròquia al col·leccionista del Maricel de Sitges, que se'ls
endugué als Estats Units. En
procedeix un frontal d'altar
romànic, del segle XII, conser-
vat al Museu Nacional d'Art de
Catalunya, i altres peces nota-
bles, espoliades en els llargs
segles d'abandonament de la
casa.
21
22
Acudits
Passatems / Sudoku
De tot una mica
Emergències 112
Bombers 973 35 00 80
Policia Municipal (des de mòbil i fixe) 973 35 04 26
Guàrdia Civil 973 35 00 81
Sant Hospital 973 35 00 50
Ajuntament de La Seu d'Urgell 973 35 00 10
Parc Olímpic del Segre 973 36 00 92
Correus 973 35 07 24
Jutjat 973 03 81 80
Biblioteca de Sant Agustí 973 36 06 66
Policia Municipal (des de fixe) 092
Mossos d'Esquadra 088
Policia Nacional 973 35 09 25
CAP 973 35 04 70
Consell Comarcal de l'Alt Urgell 973 35 31 12
Bisbat d'Urgell 973 35 00 54
Estació d'Autobusos 973 35 00 20
Palau d'Esports 973 35 16 21
Farmàcies de guàrdia
CANVI DE GUÀRDIA CADA DIJOUS A LES 20 HORES
Telèfons d’interès
Solució al sudoku
23