L’AVENTURA DE CONÈIXERGUIA DE LECTURA

FEBRER 2013

ANTROPOLOGIA DE LA MORT.

RITUALS I CREENCES

El primer testimoni sobre la mort de l’ésser humà són les seves sepultures. El cadàver humà va adquirir entitat social en forma de pràctiques funeràries, i la seva conservació implicava una prolongació de la vida. El no-abandonament dels morts va significar la seva supervivència: es reintegrava el mort a la societat, que no podia permetre l’oblit i la pèrdua del seu record, i el difunt tornava a una espècie de comunió humana i a la reintegració en forma de ritual solemne. El món de les creences religioses garanteix als morts la resurrecció; en definitiva, la vida.

L’home oscil·la entre l’oblit de la mort (amaga la mort) i l’horror que li produeix, i és en aquest punt que triomfen la màgia i el mite. Els rituals i les creences al voltant de la mort són la part més primitiva de les nostres civilitzacions. L’home no pot neutralitzar la mort, però sí que pot oposar-s’hi amb ritus iniciàtics i adoptar màgicament nous imaginaris. Cal reconstruir antics simbolismes i generar-ne de nous per desmitificar el temor i l’angoixa que origina la mort.

Amb motiu del cicle de xerrades «Antropologia de la mort. Rituals i creences», us proposem un recull de llibres que podeu trobar a les biblioteques de Barcelona.

UN RITUAL FUNERARI POT PERDURAR MÉS DE 10.000 ANYS?

L’arqueòleg R. BINFORD ens explica que existeix una correlació general entre la complexitat del ritual funerari i la complexitat de l’organització social. L’enterrament va adoptant diferents formes, que són un reflex de la societat, i aquestes formes depenen clarament de les actituds d’aquesta societat envers la mort. Les societats evolucionen i també les seves formes de ritual funerari, que han estat utilitzades amb finalitats d’ostentació social i de rivalitat d’estatus. Els rituals funeraris ens indiquen legitimació i competitivitat social, i transmeten un significat, una interpretació que avui dia és intercultural. En el mesolític, els ritus funeraris majoritàriament són col·lectius, i això ens mostra una societat poc estratificada i igualitària. Al neolític apareixen ofrenes animals i materials, que ens indiquen rituals i creences en el més enllà i en els esperits. Al l’edat del bronze es compaginen enterraments col·lectius i enterraments en coves, i es comencen a visualitzar les diferències socials dels morts. Els rituals ibers d’inhumació ens porten la creença en una nova vida després de la mort, i en època grega i romana se sofistiquen molt els rituals i enterraments, sempre amb la idea de fer un bon enterrament per evitar que els morts hagin de vagar pel món dels vius com ànimes en pena.

AMADES, JoanLa mort: costums i creencesTarragona: El Mèdol, 2001

ARIÈS, PhilippeHistoria de la muerte en Occidente: desde la Edad Media hasta nuestros díasBarcelona: El Acantilado, 2000

ARIÈS, Phillipe; DUBY, GeorgesHistoria de la vida privada Madrid: Taurus, 2005

BINFORD, Lewis R.En busca del pasado: descifrando el registro arqueológicoBarcelona: Crítica, 1994

BOSCH, Josep; SANTACANA, JoanBlat, metalls i cabdills. Catalunya del neolític a la iberitzacióBarcelona: Dalmau, 2009

CERAM, C. W.Déus, tombes i savisBarcelona: Destino, 1986

GRACIA ALONSO, Francisco; MUNILLA CABRIANA, GlòriaProtohistòria. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles xiv i ii aCBarcelona: Columna, Universitat de Barcelona, 1997

HODDER, IanInterpretación en arqueología: corrientes actualesBarcelona: Crítica, 1994

MOLAS FONT, Dolors; GUERRA LÓPEZ, SòniaMorir en femenino. Mujeres, ideología y prácticas funerarias desde la Prehistoria hasta la Edad MediaBarcelona: Universitat de Barcelona, 2003

RADER, Olaf B.Tumba y poder: el culto político a los muertos desde Alejandro Magno hasta LeninMadrid: Siruela, 2006

RENFREW, Colin; BAHN, PaulArqueología: teorías, métodos y prácticaTorrejón de Ardoz: Akal, 2011

SABATÉ, FlocelCerimònies fúnebres i poder a la Catalunya baixmedievalBarcelona: Dalmau, 2003

VERNANT, Jean-PierreEl individuo, la muerte y el amor en la antigua GreciaBarcelona: Paidós, 2001

ÀPATS FUNERARIS, TRADICIONS ENTORN DE LA TAULA

La part del ritual que s’encarrega de la preparació del banquet funerari és comuna a les cultures d’arrel agrària de tota la Mediterrània, i és una tradició documentada a Mesopotàmia ja en el iii mil·lenni aC. El banquet funerari en el sentit d’ofrena funerària l’organitzaven en honor del mort els seus amics i familiars després de l’enterrament. També es convocava de manera periòdica sobre la tomba com un ritus commemoratiu.

LIVI, TitLos orígenes de Roma: libros I-VMadrid: Akal, 2000

OLIVER FOIX, ArturoLa cultura de la alimentación en el mundo ibéricoCastelló: Diputació de Castelló, 2000

PETRONISatiricóBarcelona: Columna, 1988

REMESAL, AgustínUn banquete para los dioses: comidas, ritos y hambres en el Nuevo Mundo Madrid: Alianza, 2010

SUETONINeróBarcelona: La Magrana, 1998

VIRGILI MARÓ, PubliL’EneidaBarcelona: Empúries, 1999

LA MORT EN IMATGES, CULTURA GRÀFICA ENTORN DE LA MORT A CATALUNYA

La representació plàstica i visual de la mort normalment ha estat vinculada a les religions. En el cas de Catalunya, i com a la resta de països occidentals amb una religió predominant, hi ha construccions específiques que els vius utilitzem per a les diferents fases i ritus de la mort. Destaquen, per exemple, els hospitals, els tanatoris, els cementiris... Tot un seguit d’imatges i fotografies al voltant d’aquests edificis recullen tot aquest imaginari visual.

ARTIGAS, TeresaGuía de tumbas y cementerios de casi todo el mundoBarcelona: Alba, 2007

AYMERICH, PilarCementiris d’ultramar = Cementerios de ultramarBarcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Casa Amèrica Catalunya, 2006

LACUESTA, RaquelClassicisme i modernisme en el cementiri de Sant AndreuSantpedor: F12 Serveis Editorials, 2009

GREENLEIGH, JohnThe days of the dead: Mexicos’s festival of communion with the departed = Los días de muertos: un festival de comunión con los muertos en México. Photographs by/fotografías de John Greenleigh; text by/texto de Rosalind Rosoff BeimlerSan Francisco: Collins, 1991

JIMÉNEZ LOZANO, JoséLos cementerios civiles y la heterodoxia españolaBarcelona: Seix Barral, 2008

MARTÍ I LÓPEZ, ElisaUn passeig pel cementiri de PoblenouBarcelona: Serveis Funeraris de Barcelona, 2007

NOLLA, Jaume; PUIG, MargaritaMorts il·lustres als cementiris de Barcelona: tot el que cal saber dels que ens han precedit Barcelona: Angle, 2007

ROCA I ROVIRA, JordiVerges, la processó: arrels cap al futurTarragona: Arola, 2007

RODRÍGUEZ CORIA, JavierEpitafios. La voz de los cementeriosMadrid: VOSA, 1995

QUÈ POT DIR O FER L’EXPERIÈNCIA RELIGIOSA DAVANT LA MORT I EL DOL?

Una de les característiques de les religions és que donen respostes davant del fet de la mort, del dol o de qualsevol incidència que afecti la vida dels seus fidels. La religió reconforta els seus creients davant la mort mitjançant la fe, la pregària, la meditació, els rituals i les creences sobre la vida i la mort, amb l’objectiu d’ajudar-los a superar el malestar i generar sentiments positius i benestar psicològic, afectiu i espiritual.

ARIÈS, PhilippeEl hombre ante la muerteMadrid: Taurus, 2011

CAPUTO, John D.; VATTIMO, GianniDespués de la muerte de Dios: conversaciones sobre religión, política y culturaBarcelona: Paidós, 2010

ESGLÉSIA CATÒLICA. CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA. COMITÈ PER A LA DEFENSA DE LA VIDA L’eutanàsia: 100 qüestions i respostes sobre la defensa de la vida humana i l’actitud dels catòlicsBarcelona: Claret, 1993

DUCH, LluísAntropologia de la religióBarcelona: Abadia de Montserrat, 1997

ESTRADÉ, MiquelLa darrera crida: reflexions sobre la mortBarcelona: Abadia de Montserrat, 1998

GIL I RIBAS, JosepCartes a Laura: quan la mort toca de propBarcelona: Claret, 1995

HENNEZEL, Marie de; LELOUP, Jean-YvesL’art de morir: tradicions religioses i espiritualitat humanista davant la mort avuiBarcelona: Helios, 1998

LLORCA, BasiliUna guia de la mort per a budistesBarcelona: Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes, 2009

SALAZAR, CarlesAntropologia de les creences: religió, simbolisme i irracionalitatBarcelona: Fragmenta, 2009

SOGYAL, Rinpoche El llibre tibetà de la vida i de la mortSabadell: Dipankara, 2011

Visiones del cielo y del infiernoMadrid: América Ibérica, 2005

ELS MONS INTERMEDIS ENTRE LA VIDA I LA MORT, EL CAS DE LOST

Segons l’antropòleg Manuel Delgado, l’illa de la sèrie Lost (Perdidos) funciona com un territori liminar o frontissa entre 3 mons diferents —el món dels vius (de la vida ordinària), el cel i l’infern—, un àmbit fronterer on els tres universos entren en contacte i per on transiten els personatges de la sèrie. Els territoris intermedis serien els que podem trobar en diferents obres literàries: l’avantpurgatori de la Divina Comèdia, els llimbs de les vanitats d’El paradís perdut, el món dels esperits que apareix a Del cielo y del infierno i, com a síntesi dels tres anteriors, Les noces del cel i l’infern. Es tracta de diferents visions místiques del cel, de l’infern i de les seves àrees de transició, que condueixen al món dels vius.

ALIGHIERI, DanteDivina ComèdiaBarcelona: Proa, 2004

AUERBACH, ErichDante, poeta del mundo terrenalBarcelona: El Acantilado, 2008

BLAKE, WilliamLes noces del cel i l’infernBarcelona: Cafè Central, 2012

BLAKE, WilliamMilton: un poemaBarcelona: Quaderns Crema, 2004

BLAKE, WilliamWilliam Blake. Visions de mons eterns: 1757-1827. 17 d’abril-2 de juny de 1996, Centre Cultural de la Fundació ”la Caixa” [catàleg de l’exposició]Barcelona: Fundació ”la Caixa”, 1996

CRESPO, ÁngelDante y su obraBarcelona: El Acantilado, 1999

MILTON, JohnEl paraíso perdidoMadrid: Cátedra, 1986

ABRAMS, J. J.Perdidos. La temporada finalBuena Vista, 2010[DVD]

REGAZZONI, SimonePerdidos. La filosofía. Las claves de LostBarcelona: Duomo, 2010

SWEDENBORG, Emanuel vonDespertar tras la muerte: el viaje del alma hacia los reinos espirituales tras la muerte del cuerpo Barcelona: Obelisco, 2006

VALLEJO-NÁGERA, MaríaEntre el cielo y la tierra: historias curiosas sobre el purgatorioBarcelona: Planeta, 2007

«AYER SE FUE; MAÑANA NO HA LLEGADO». REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA MORT A LA LITERATURA

Aquest fragment del sonet de Quevedo serveix per il·lustrar com n’és, de breu, la vida, i també la temàtica del tempus fugit. Per a alguns autors, escriure sobre la mort és un intent de respondre una de les preguntes que des de sempre s’ha fet l’home de qualsevol cultura, època o creença sobre el pas del temps, la vida i la mort.

HOFFMAN, YoelPoemas japoneses a la muerte. Escritos por monjes zen y poetas de haiku en el umbral de la muerteBarcelona: DVD, 2004

El libro de los muertos de los antiguos egipciosPalma de Mallorca: Olañeta, 2006

NEL·LO, DavidInforme celestialBarcelona: Columna, 2004

PEDRAZA, PilarEspectra: descenso a las criptas de la literatura y el cineMadrid: Valdemar, 2004

SHAKESPEARE, WilliamRomeo i JulietaBarcelona: Institut del Teatre, 1994

VILA-SAN-JUAN, José LuisMuertes calificadasBarcelona: Planeta, 1996

WAGENSBERG, JorgeYo, lo superfluo y el error: historias de vida o muerte sobre ciencia o literaturaBarcelona: Tusquets, 2009

LITERATURA SOBRE LA MORT PER A INFANTS

Cada vegada hi ha més llibres infantils que parlen de la pèrdua com un fet natural i que poden ajudar els pares a introduir aquest tema als més petits.

CAPDEVILA, RoserL’enterramentBarcelona: La Galera, 1987

COLE, BabetteEstirar la pota o com envellimBarcelona: Destino, 1996

DUMAS, PhilippeL’altre costat de la vidaBarcelona: Aliorna, 1987

JOSÉ, EduardLa Júlia té un estelBarcelona: La Galera, 2006

KIKUTA, MarikoEt puc veure sempre que vulguiBarcelona: Glénat, 2009

MUNDY, MichaeleneCuando estoy triste: ante la pérdida de un ser queridoMadrid: San Pablo, 2002

RAMÍREZ, Ana LuisaAixí és la vidaValència: Editilde, 2005

SAINT MARS, Dominique deS’ha mort l’aviBarcelona: La Galera, 1998

SQUILLONI, AriannaPequeña ParkaMadrid: A Buen Paso, 2009

WILHELM, HansYo siempre te querréBarcelona: Juventud, 1992

LITERATURA SOBRE LA MORT PER A PARES, MARES I EDUCADORS

CLERICO MEDINA, CarloLos cuentos de Luca: un modelo de acompañamiento para niños y niñas en cuidados paliativosBilbao: Desclée De Brouwer, 2011

HERRÁN GASCÓN, Agustín de laLa muerte y su didáctica: manual para educación infantil, primaria y secundariaMadrid: Universitas, 2006

HERRÁN GASCÓN, Agustín de la¿Todos los caracoles se mueren siempre? Cómo tratar la muerte en educación infantilMadrid: Ediciones de la Torre, 2000

HUISMAN-PERRIN, EmmanuelleLa mort explicada a la meva fillaBarcelona: Empúries, 2003

KROEN, William C.Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido: un manual para adultosBarcelona: Oniro, 2002

KÜBLER-ROSS, ElisabethLos niños y la muerteBarcelona: Luciérnaga, 2005

LABBÉ, Brigitte; PUECH, MichelLa vida i la mortBarcelona: Cruïlla, 2001

POCH I AVELLAN, ConcepcióDe la vida i de la mort: recursos per a la família i l’escolaBarcelona: Claret, 2006

TURNER, MaryCómo hablar con niños y jóvenes sobre la muerte y el dueloBarcelona: Paidós, 2004

VASSART, María M.Llibre de la vida / Llibre de l’altra vida. Un eficaç instrument d’ajut per a pares i educadors que respon algunes preguntes compromeses sobre el néixer i el morirBarcelona: Montena, 1996

RECURSOS ELECTRÒNICS

El cor de les aparenceshttp://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2010/05/lost-y-los-mundos-intermedios-dante.htmlEl bloc de l’antropòleg Manuel Delgado, amb la secció «Lost y los mundos intermedios: Dante, Milton, Swedenborg, Blake».

Grup literari Omniahttp://wwwglo.blogspot.com.es/p/ventana-abierta-anabel-saiz-ripoll.htmlAnabel Saiz Ripoll, col·laboradora i sòcia del grup literari Omnia

Terrae Antiquaehttp://terraeantiqvae.com/Xarxa social d’arqueòlegs i historiadors Terra Antiquae (arqueologia, història antiga i medieval)

Gastronomia catalanahttp://jaumefabrega.blogspot.com.es/El bloc sobre gastronomia catalana de l’assessor gastronòmic, enòleg, escriptor i historiador Jaume Fàbrega

Bona vidahttp://blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabregaEl bloc sobre gastronomia de l’assessor gastronòmic i historiador Jaume Fàbrega a Vilaweb

Emblecathttp://www.emblecat.com/Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, amb citació sobre el cicle «Antropologia de la mort. Rituals i creences» a Biblioteques de Barcelona

Grup Mémorahttp://www.memoracultura.com/http://www.memora.es/Gestor de Serveis Funeraris

Serveis Funeraris de Barcelonahttp://www.sfbsa.es/Serveis Funeraris de Barcelona-Grup Mémora

Per saber exactament en quines biblioteques es poden trobar aquests documents, podeu consultar el catàleg en línia des del web de Biblioteques de Barcelona.

Guia elaborada per la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

L’AVENTURA DE CONÈIXER