ANNEX 7:

INFORME URBANÍSTIC DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

 

Pàgina 1 de 7

Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F www.gencat.cat/aca

Identificació Informe urbanístic sobre la Modificació puntual del PGOU al sector de Can Canals, a Sant Quirze del Vallès Antecedents

El 28 d’octubre els Serveis Territorials van demanar informe respecte Modificació puntual del PGOU al sector de Can Canals.

El 5 d’abril de 2011 l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès havia demanat informe sobre la Modificació puntual del PGOU als sectors de Can Canals i Can Llobet, seguint la tramitació via portal web de l’ACA, però el 19 d’octubre de 2011 va comunicar el desestiment de la tramitació. Els objectius de la Modificació són: 1. L’objectiu prioritari i bàsic és la tramitació i desenvolupament dels sòls del polígon E de Can Canals.

2. Definir i situar l’aprofitament urbanístic del Sector, a Can Canals al qual de li dóna la clau 5b* amb les limitacions de l’Aprofitament Mig.

El “Sector Polígon E” de Can Canals, segons el planejament vigent està ubicat en sòl urbanitzable delimitat, davant de la carretera de Rubí –Terrassa i el Sector de Can Llobet i l’altre costat al el Riu Sec. La superfície de l’àmbit és de 155.275,25m².

Està ubicat en Sòl Urbanitzable Delimitat, i es situa entre la C-58 o autopista del Vallès i la riera del Riu Sec. La zona nord de l’àmbit té accés directe des de l’autopista C-58 i la zona sud té una precària vialitat a prop del Polígon desenvolupat del sud-oest a l’altra banda del riu. La riera, que conforma un límit natural de l’àmbit, pertany a l’àrea de protecció hidrogràfica. La superfície de partida de l’àmbit és de 155.275,25m² sòl amb una topografia amb una lleugera pendent a la zona més propera a l’autopista i més accidentada, en els seus límits amb el Riu Sec.

El quadre comparatiu de superfícies és el següent:

Expedient: UDPH2011004580 Procediment: Informes urbanístics Assumpte: Model d’ informe de planejament general i derivat Document: 4404809 *4404809*

Pàgina 2 de 7

PLANEJAMENT VIGENT MODIFICACIÓ PUNTUAL m² SÒL D’ÚS I DE DOMINI PRIVAT sòl terciari-industrial 5b i 5b’ 83.577,39 m² SÒL INDUSTRIAL, 5b 78.449,00 sòl a cedir com aprofit. Mig 5b* 8.246,00 EDIFICABILITAT DEL SECTOR: 92.284,46 m² st. 92.284,46 m2st

TOTAL SÒL D’ÚS I DE DOMINI PRIVAT 78.449,00 91.823,39 m² SÒL D’ÚS I DE DOMINI PÚBLIC Z.V.P.V - verd de protecció viaria 8.642,00 Z.V.C - verd d’ús cívic 10.616,00 Z-V-P-H - verd de protecció hidrogràfica 22.420,00 Z.V. TOTAL ZONA VERD 41.678,00 31.910,25 E - SERVEIS TÈCNICS EQUIPAMENT 1.307,00 8.938,31 V - VIALITAT LOCAL 30.803,00 22.603,30 TOTAL SÒL D’ÚS I DE DOMINI PÚBLIC 73.788,00 63.451,86 TOTAL SECTOR POLÍGON E 152.237,00 155.275,25 P.h. ÀREA DE PROTECCIÓ HIDROGRÁFICA 22.620,00 19.581,75 TOTAL 174.857,00 174.857,00

Amb la modificació puntual es redueix substancialment el sòl per a protecció hidrogràfica i zona verda de protecció hidrogràfica pel riu Sec. Marc legal

Cal tenir en compte el marc legal europeu establert per la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE; DOCE, 2000) (en endavant, DMA) transposada a l'ordenament jurídic estatal, en el text refós de la Llei d'aigües (TRLA) 1/2001 de 20 de juliol, mitjançant l'article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003). Aquesta normativa europea estableix un marc d'actuació comú sobre la gestió de l'aigua a tots els Estats membres de la Unió Europea. L'aigua deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i és contemplada com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per aconseguir d'una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteix el recurs. En aquesta normativa els aspectes biològics, i també els hidromorfològics, prenen rellevància en la diagnosi integrada de la qualitat, juntament amb els ja tradicionalment usats indicadors fisicoquímics i substàncies prioritàries o contaminants tòxics i persistents (alguns, de nova inclusió). La DMA proposa la regulació de l'ús de l'aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que tenen per suportar diferents tipus de pressions i impactes. D'aquesta manera, es promou i garanteix l'explotació i ús del medi de manera responsable, racional i sostenible. Segons el document IMPRESS redactat dins del marc d'aplicació de la Directiva Marc, el nivell d'Estat Ecològic definit a la massa d'aigua Riu Sec (1100260) és dolent, fet pel que s'hauran d'adoptar mesures per millorar aquest nivell i a més a més cal realitzar actuacions que vagin encaminades a obtenir el bon Estat Ecològic abans del 22 de desembre de 2015. Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud.

El sector de Can Canals es situa en zona de policia del marge esquerre del riu Sec. No hi ha cap llera de domini privat, per les quals s’està al que estableix l’article 5 del Text refós de la Llei d’aigües. D’acord amb l’article 6 del RDPH, els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal: a) una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic que es regula en el RDPH

Pàgina 3 de 7

b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin La zona de servitud tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH i ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa a l’especificat a l’article 7.2 del RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA. Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, a menys que el corresponent Pla d’Ordenació Urbana, d’altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat informats per l’ACA i hagueren recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (article 78.1 RDPH). En tot cas, s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH. En qualsevol cas totes les obres que s’hagin de realitzar en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa d’aquest Organisme, fora dels casos en què l’informe exclogui expressament aquesta necessitat. En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals, etz) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà aplicar el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”. Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’ACA. Abastament d’aigua

Sant Quirze del Vallès obté els seus recursos d’aigua potable a partir de la connexió amb la xarxa Aigües Ter-Llobregat. El municipi té garantit el recurs a partir de les connexions amb el ramal del Besòs i de la planta d’Abrera.

Caldrà tenir en compte que les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament (o bé l’ampliació de les ja existents) correspondran als propietaris afectats per la nova actuació urbanística.

Si existeixen aprofitaments d’aigua procedents de pous o de lleres públiques, els propietaris hauran de regularitzar la seva situació davant d’aquesta Agència. S’estarà al que estableix el Relament del domini públic hidràulic, tenint en compte el RD 606/2003 de 23 de maig pel que es modifica el RDPH, i el RDL 1/2001 de 20 de juliol pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües.

Per tal de fomentar l'estalvi i l'ús eficient i racional de l'aigua, caldrà que els projectes de nous edificis i construccions incorporin sistemes d’estalvi d’aigua. En aquest sentit, caldrà que aquests projectes compleixin el que estableix l'Ordenança tipus sobre estalvi d'aigua de la Diputació de Barcelona (www.diba.cat/xarxasost/cat/OrdenancaAigua.pdf). L’aplicació d’aquesta ordenança permet assegurar que tots els edificis, tant públics com privats, disposen de mecanismes d'estalvi d’aigua a les dutxes, aixetes i cisternes; i de comptadors i reguladors de pressió per a cadascun dels habitatges, locals i usos diferents. L’Ordenança exigeix també la necessitat d’incorporar un o més sistemes de reutilització d’aigua als edificis (reutilització d'aigües grises, d'aigua de pluja, d'aigua sobrant de piscines...), en funció de la seva tipologia (unifamiliar, plurifamiliar, hotels, oficines...). L’ACA recomana, a més, que els serveis municipals de reg de zones verdes i de neteja viària i de clavegueram utilitzin preferentment

Pàgina 4 de 7

aigua procedent de fonts alternatives a la potable (aigua regenerada, subterrània, de pluja), i que així s'especifiqui als plecs de prescripcions tècniques municipals. Sanejament La modificació puntual contempla una xarxa separativa d’aigües pluvials i aigües residuals, que es considera adequada. Actualment ja s’hi ubica al sector una empresa, la fàbrica ABB. Aquesta empresa aboca les pluvials directament a la llera del riu Sec, i les residuals després de tractar-se en una edar pròpia, abocament pel qual disposa d’autorització d’aquesta Agència.

D’acord amb la ubicació geogràfica del sector, l’estació d’aigües residuals pública més propera és l’EDAR Sabadell-Riu Sec, l’administració actuant de la qual és l’Ajuntament de Sabadell. Segons les dades disponibles en aquesta Agència, corresponents a l’any 2010, l’EDAR tracta un 87% del seu cabal de disseny i un 55% de la càrrega. Per tant, d’acord amb l’article 3.16 del decret 130/2003 pel qual s’aprova el reglament dels sistemes públics de sanejament, l’EDAR es troba saturada pel que fa al cabal. Tanmateix s’han executat obres de millora tant de la qualitat com d’ampliació del cabal de disseny de l’EDAR, d’acord amb les previsions del Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU)

Per a les futures implantacions (esperables ja que el sostre no està exhaurit), atès que el nou desenvolupament urbanístic es situa en un horitzó futur indeterminat, i no es pot garantir, en el moment de l’emissió d’aquest informe, la connexió al sistema públic de sanejament més proper, independentment del seu estat de saturació, s’hi haurà de delimitar una reserva de sòl per tal d’instal·lar una solució autònoma de depuració i incloure la consegüent partida pressupostària. En el tràmit d’aprovació del projecte d’urbanització, formulat a instància de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, l’Agència Catalana de l’Aigua determinarà, en base a l’estat de saturació del sistema, les previsions del PSARU i la valoració d’altres alternatives, si finalment és possible o no la connexió al sistema públic de sanejament.

En el cas que sigui factible la connexió, la nova promoció haurà d’assumir els costos econòmics de la seva part proporcional d’inversió per a totes les infraestructures del sistema de sanejament: col·lectors en alta, estacions de bombament, tancs de retenció, fases de tractament de la depuradora i l’emissari terrestre i/o submarí. L'apartat 6.4 de la Memòria del PSARU 2005, dintre del subapartat "Sanejament del creixement urbà", preveu la subscripció d'acords voluntaris entre l'Administració amb competències urbanístiques, l'Agència Catalana de l'Aigua i els propietaris per tal de formalitzar el compromís de col·laboració en matèria de sanejament de creixements urbanístics, amb la finalitat d'executar el sanejament amb les adequades condicions per a que pugui ser recepcionat per l'Ajuntament. Aquest compromís s’adquirirà amb les següents alternatives:

o Possibilitat de pagament de la repercussió de costos. o Possibilitat de presentació d’un aval bancari. o Possibilitat de compromís ferm de l’Ajuntament de negar llicencies de 1ª

ocupació en cas de finalització d’obres sense haver abonat els costos proporcionals, assumint subrogar-se en la posició del promotor el propi Ajuntament, si aquest incompleix.

A aquest informe s’adjunta el model de conveni.

En el cas que no sigui viable la connexió al sistema públic de sanejament de Sabadell-Riu Sec, el promotor haurà d’executar la reserva de sòl i partida pressupostària per garantir la depuració de les aigües residuals del sector. L’autorització d’abocament del nou sistema de sanejament s’haurà de sol·licitar al Departament d’Autoritzacions d’Abocaments de l’ACA.

La xarxa d’aigües pluvials haurà de disposar prèviament als seus punts d’abocament al medi d’un sobreeixidor que contempli els elements adients per a la retenció de flotants, sòlids arrossegats i lixiviats urbans, així com el corresponent brocal de sortida amb les estructures

Pàgina 5 de 7

necessàries de transició, dissipació d’energia i protecció de marges i llera per a no ocasionar afeccions sobre els terrenys de DPH ni a tercers. Hidrologia-Hidràulica. Inundabilitat

L’Agència Catalana de l’Aigua disposa dels resultats del model hidràulic del Pla d’Espais Fluvials de la conca del Besòs, que inclouen la simulació d’avingudes pel riu Sec. Els cabals de modelització hidràulica són, pels períodes de retorn considerats, els següents: T (període de retorn, anys)) 3 10 50 100 500

Q (m3/s) 32.7 72 140.3 175.6 265.7 Q (m3/s) a partir del torrent de Sant Pau 33.9 74.6 145.4 182 275.3

D’acord amb els resultats (veure fig.1), una petita part dels terrenys de Can Canals es troben en zona inundable. Es tracta de la porció de terreny situada just aigües amunt del pont de la C-58, on es localitza una de les parcel·les 5b*. Aquesta zona és puntualment inundable per períodes de retorn de 100 i 500 anys, per la qual cosa el planejament derivat haurà d’incorporar les mesures necessàries per ajustar-se a les limitacions d’usos que prescriu l’article 5 del reglament de la Llei d’urbanisme (decret 306/2006).

Fig. 1 . Zones inundables per períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys segons el Pla d’Espais Fluvials del Besòs (ACA, 2010)

Pàgina 6 de 7

Aquestes mesures, a banda d’incloure l’ajust de rasants del terreny podran incloure la necessitat, previ informe d’aquesta Agència, de modificar el pont del carrer de l’Illa de Buda, que ja és insuficient per un període de retorn de 50 anys. D’altra banda s’indica que la parcel·la es troba just a la corba de pràcticament 90º que fa el riu, i per tant es troba en un punt amb riscos alts d’erosió.

Per que fa a les parcel·les de qualificació 5b, 5b’, 5b* (i el vial confrontant entre aquestes i el riu Sec) es situen fora de la zona inundable (tant segons el planejament vigent com amb la proposta de la Modificació puntual), ja que es troben en unes rasants molt superiors a les de la zona industrial del marge dret. Per tant des del punt de vista de la inundabilitat la modificació no suposa cap increment del risc. Tot i així cal indicar que, d’acord amb els estudis d’inundabilitat efectuats, la situació actualment existent amb un tram endegat amb murs de formigó, de secció constant i constrenyida fortament pel marge esquerre per uns talussos molt inclinats i elevats, fa que, ja només per períodes de retorn d’alta recurrència (els més habituals, fins a 10 anys), les velocitats siguin molt altes i en conseqüència el seu poder erosiu en cas d’avinguda. Evidències clares d’aquest comportament es veuen al llarg del tram i han estat registrades en aquesta Agència (com és la parcial destrucció del gual als aiguats de 2010, i les obres de restauració de la llera entre la C-58 i la B-1414, per exemple). Per tant, des d’aquest punt de vista, la reducció de la zona verda al llarg del riu no és adequada. És més, pel disseny d’aquest espai caldrà perseguir l’objectiu d’ampliar la capacitat laminadora a fi de millorar el comportament hidràulic en el tram i especialment aigües avall, com s’ha comentat, i aquest objectiu és difícil si es planteja un vial tant proper al riu. Aquestes consideracions hauran de ser tingudes en compte en el consegüent planejament derivat, de manera coordinada amb aquesta Agència. Afeccions mediambientals

Les actuacions del planejament hauran de ser amb els “Criteris d’intervenció del espais fluvials publicats”, redactats per l’ACA en març de 2002 i publicats a la seva pàgina web. El planejament derivat haurà de tenir en compte la millora de l’espai fluvial del riu Sec en l’àmbit afectat (reconsiderar la funcionalitat del gual, millora del pont existent, millora de la vegetació de ribera associada, millora de la capacitat laminadora, etc.), tal com s’ha indicat a l’apartat anterior i per coherència amb els objectius ambientals que planteja la mateixa Modificació. Conclusions

De conformitat amb tot allò exposat, aquest informe conclou el següent: Pel que fa a l’abastament, s’informa favorablement.

Respecte el sanejament, s’informa favorablement condicionat a: - S’haurà de preveure, d’entrada, la reserva de terrenys i pressupost necessaris per la

construcció d’una edar pròpia, ja que no es pot assegurar la seva connexió futura al sistema públic de sanejament de Sabadell-Riu Sec.

- Tot i aquesta previsió, d’acord amb les consideracions efectuades en aquest apartat el promotor del consegüent planejament derivat s’haurà de posar en contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua per tal que aquesta determini, abans de l’aprovació del projecte d’urbanització, si definitivament es podrà admetre o no la connexió de la xarxa d’aigües residuals del sector a l’EDAR de Sabadell-Riu Sec, decisió que es prendrà en funció del grau de saturació de la planta i de quines siguin les previsions del PSARU 2005, i amb l’informe favorable de l’Ajuntament de Sabadell (com a

Pàgina 7 de 7

administració actuant) que haurà de ser presentat pel promotor. En cas que sigui viable el compromís s’adquirirà d’acord amb les alternatives exposades en aquest apartat.

- La xarxa d’aigües pluvials haurà de disposar prèviament als seus punts d’abocament al medi d’un sobreeixidor que contempli els elements adients per a la retenció de flotants, sòlids arrossegats i lixiviats urbans, així com el corresponent brocal de sortida amb les estructures necessàries de transició, dissipació d’energia i protecció de marges i llera per a no ocasionar afeccions sobre els terrenys de DPH ni a tercers.

Pel que fa a la inundabilitat, s’informa favorablement. El planejament derivat haurà de preveure les mesures necessàries per tal de complir amb l’article 6 del reglament de la Llei d’urbanisme, d’acord amb les consideracions efectuades en aquest apartat. En relació amb les afeccions mediambientals, s’informa desfavorablement atès que la modificació suposa una reducció considerable de la zona de protecció hidràulica i de la zona verda de protecció hidrogràfica del riu Sec. El planejament derivat haurà de tenir en compte la millora de l’espai fluvial del riu Sec (reconsiderar la funcionalitat del gual, millora del pont existent, millora de la vegetació de ribera associada, millora de la capacitat laminadora, etc.). Aquestes actuacions es dissenyaran de manera coordinada amb aquesta Agència. Pel que fa a l’acompliment de la Directiva Marc de l’Aigua, el planejament derivat i projectes constructius que es desenvolupin a partir d’aquest POUM, hauran d’adaptar-se a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la Directiva, i, en particular, al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, aprovat el 23 de novembre de 2010 (Decret 188/2010, DOGC 26.11.2010).

El domini públic hidràulic no computarà a efectes de repartiment de càrregues i beneficis. Per delegació (Resolució MAH/3699/2010, de 15 de novembre. DOGC 5761 de 23.11.10) Vist i plau

Barcelona, 25 de novembre de 2011

 

ANNEX 8:

RESPOSTA A L’INFORME DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

 

RESPOSTA A L’INFORME DE L’ACA

NÚM. D’EXPEDIENT: UDPH2011004580 SECTOR CAN CANALS

AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

08192 Sant Quirze del Vallès

BARCELONA

I. Antecedents

II. Exposició de fets

III. Conclusions

IV. Plànols sector Can Canals

Sant Quirze del Vallès, Juliol del 2012

 

ÍNDEX

1.  ANTECEDENTS .......................................................................................................... 4 

2.  EXPOSICIÓ DE FETS ................................................................................................. 4 

3.  CONCLUSIONS .......................................................................................................... 5 

4.  PLÀNOLS SECTOR CAN CANALS ........................................................................... 5 

 

1. ANTECEDENTS

Amb data del 25 de novembre del 2011 l’Agència Catalana de l’Aigua emet l’informe urbanístic sobre la Modificació Puntual del PGOU al sector de Can Canals a Sant Quirze del Vallès.

Les conclusions de l’informe són desfavorables pel que fa a les afeccions mediambientals atès que, segons s’esmenta al mateix, la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística suposa una reducció considerable de la zona de protecció hidrogràfica i de la zona verda de protecció hidrogràfica del riu Sec.

Amb posterioritat a la recepció de l’informe s’inicien les converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua per corregir-ne la part desfavorable. La Modificació Puntual del PGOU es modificarà d’acord als requeriments de l’ACA per garantir les afeccions mediambientals i garantir també la viabilitat del sector.

2. EXPOSICIÓ DE FETS

L’Agència Catalana de l’Aigua exposa la necessitat d’ampliar la capacitat laminadora de l’aigua del Riu Sec a fi de millorar el comportament hidràulic en cas de crescudes. Aquesta necessitat passa pel replantejament del traçat del vial paral·lel al Riu Sec.

Als plànols adjunts al final del present document es presenta la proposta del nou traçat del vial i una proposta de seccions del vial en referència al Riu Sec. El nou traçat busca ser el màxim de respectuós amb les seccions del terreny existents prèvies a l’actuació urbanística, amb la proposta de Modificació Puntual del PGOU prèvia però, també, busca adaptar-se a les necessitats hidràuliques i de respecte amb l’entorn exposades per l’ACA.

Les seccions proposades presenten una plataforma intermitja, entre la llera del Riu Sec i el vial del sector, el planejament derivat i el corresponent projecte d’urbanització acabarà de definir l’ús i la millora d’aquest espai fluvial del Riu Sec reconciderant la funcionalitat del gual, millorant el pont existent i la vegetació de ribera associada. La cota de la plataforma intermitja serveix per ajudar a la laminació de l’aigua en cas de crescudes.

Es preveurà la reserva de terrenys per a la construcció d’una EDAR pròpia en la zona qualificada com a sistemes de Dotacions i Equipaments (clau D) a la proposta de modificació puntual.

El promotor del planejament derivat s’haurà de posar en contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua per tal que aquesta determini, abans de l’aprovació del corresponent projecte d’urbanització, si es pot admetre o no la connexió de la xarxa d’aigües residuals del sector a l’EDAR de Sabadell – Riu Sec.

En el projecte d’urbanització la xarxa d’aigües pluvials haurà de disposar prèviament als seus punts d’abocament al medi d’un sobreeixidor, així com el corresponent brocal de sortida amb les estructures necessàries de transició, dissipació d’energia i protecció de marges i llera.

Tan el planejament derivat com el projecte d’urbanització i qualsevol projecte constructiu que es desenvolupi a partir d’aquesta modificació puntual del PGO haurà d’adaptar-se a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, i en particular al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, aprovat el 23 de novembre del 2010 (Decret 188/2010, DOGC 26-11-2010).

3. CONCLUSIONS

Es lliura la documentació exposada a fi de resoldre totes les conclusions de l’informe de l’Agencia Catalana de l’Aigua, esmentat a l’apartat d’antecedents d’aquest escrit, com a favorables.

4. PLÀNOLS SECTOR CAN CANALS

01. PLÀNOL D’ORDENACIÓ PROPOSADA

02. SECCIONS

Àrea de Territori, Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze del Vallès, Juliol del 2012