anÀlisi dels decÀlegs
DESCRIPTION
ANÀLISI DELS DECÀLEGS. Grup ICE UdG. Girona Secundària. I MOISÈS DIGUÉ. Pere Puig Adam. Barcelona 12.5.1900 - Madrid 12.1.1960. Va néixer a Barcelona el dia 12 de maig de 1900. Es per això que deia: “vaig amb el segle” Durant la seva infantesa va aprendre francès i alemany a Lyon. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
-
ANLISI DELS DECLEGSGrup ICE UdG. Girona Secundria.
-
I MOISS DIGU
-
Pere Puig AdamBarcelona 12.5.1900 - Madrid 12.1.1960
-
Va nixer a Barcelona el dia 12 de maig de 1900. Es per aix que deia: vaig amb el segleDurant la seva infantesa va aprendre francs i alemany a Lyon.De tornada a Barcelona estudia el batxillerat a lnic institut de secundria que, en aquell moment, hi havia a la ciutat.
-
Estudia Matemtiques a la Universitat de Barcelona on es llicencia amb Premi Extraordinari. Al 1922 presenta la seva tesi doctoral a Madrid. Ms endavant va fer la carrera denginyer
-
Treballa simultniament en el mn universitari i a leducaci secundria. Tamb escriu msica, pinta i alguna vegada escriu versos. El descans consisteix en canviar de feina.
-
Al 1952 el nomenen membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, Fsicas y Naturales. A lany 1955 el nomenem membre de la (CIEAEM) Comissi Internacional per a lEstudi i la Millora de lEnsenyament de les Matemtiques.
-
Al 1957 organitza a Madrid una reuni del CIEAEM sobre materials a lensenyament de les matemtiques. Daquesta reuni va nixer un llibre de referncia: La matemtica y su enseanza actual.
-
Escriu molts articles i llibres sobre didctica de les matemtiques
-
Per cert... Sabeu si hi ha dues persones al mn amb el mateix nombre de cabells al cap?
-
George Plya13.12.1897Budapest (Hongria) - 7.9.1985 Palo Alto (EUA)
-
George Plya va nixer a Budapest el 13 de desembre de 1887 en el si duna famlia jueva dorigen polons.Va nixer fa 119 anys i un dia .
-
Al 1912 va acabar el doctorat en matemtiques.Desprs va visitar la Universitat de Gttingen on va conixer a Hilbert i va continuar estudis a Pars.
Al 1914 va ser nomenat professor a la Universitat de Zuric
-
Al 1924 va treballar amb Hardy i Littlewood a Oxford i Cambridge.
Al 1940 es trasllada als Estats Units on va donar classe a la Universitat de Stanford fins a la seva jubilaci a lany 1953.
-
Li agradava molt viatjar
En vida va rebre un ample reconeixement pel seu treball en educaci matemtica i per la seva obra de recerca.
A una entrevista lany 1985 comenta: Per qu sc matemtic? Vaig pensar: No sc prou bo en fsica i massa bo en filosofia: Les matemtiques sn al mig
-
"Cmo plantear y resolver problemas", Ed. Trillas, Mxico, 1965. "Matemticas y razonamiento plausible", Ed. Tecnos, Madrid, 1966.
"La dcouverte des mathmatiques", Ed. Dunod, Pars, 1967.
Tres grans obres en la lnia didctica:
-
En aquesta obra, que mai ha estat traduda al catal ni al castell, hi ha el seu decleg."La dcouverte des mathmatiques", Ed. Dunod, Pars, 1967.
-
1
-
2
-
3
-
4
-
5
-
6
-
7
-
8
-
9
-
10