1 · Març de 2012Sección

Històries i pensaments de l’AMPA (26) Desembre de 2012 www.ampavedruna.cat

Tot just enlairar-se l’avió, el Comandant Ma-nuel Muñoz Armanag diu que desviarà la ruta que havia previst de Santiago de Xile a Barcelo-na. És ben senzill, a Paraguai, prop d’Asunción, es preveuen tempestes que provocaran turbulèn-cies no desitjables per cap passatger. Passarem per Antofagasta i Bolívia; després, Brasil. Això sí, l’avió arribarà a Madrid, en primera instància, amb noranta minuts de retard, i a Barcelona no se sap. Cosa de la connexió aèria.

El Comandant ha fet una cosa intel·ligent: evi-tar-se problemes i evitar-los a tots els passatgers. A més de problemes, evita una cosa més gran: la por, el pànic, el desconcert i la incertesa de la gent. Un fet que activa les emocions i actituds de les persones. Això permet escriure aquest ar-ticle sense excessius moviments de l’aparell, tret de petites turbulències que, després del que ha dit el Comandant, encara semblen un entrete-niment. I així, a 38.000 peus de terra, i a quinze hores de Barcelona, ens disposem a complir un encàrrec de la Presidenta de l’Ampa: per què no escriure un conte de Nadal?

Un Conte de Nadal, si ens fixem en les rondalles catalanes, com ara les d’en Folch i Torres, o les històries de Charles Dickens, tenen un component comú: l’exemplaritat, la bondat, la bona fe, els bons propòsits, la disposició a ajudar, la manifestació dels valors humans. Això, en contraposició a les actituds negatives. Però, vet aquí que a l’inici del vol l’hostessa ha lliurat als passatgers un diari del dia anterior (coses dels vols transo-ceànics), i a la portada del diari es veia una cara encesa, un somriure mofeta, o cínic, una mirada reptadora, i un gest tens i pro-vocador. Mirat bé, no era una cara de Na-dal, pel nostre Conte. A sota l’enorme cara, s’explicava que l’home en qüestió se sentia més fort que un brau. Era, i és a 38.000 peus, el ministre d’Educació d’Espanya.

He pensat en el Comandant. Quan ha pas-sat l’hostessa a oferir beguda he aprofitat

per preguntar-li com es deia el Comandant i si aquest senyor donava classes fora del seu horari laboral. Ha somrigut i una mica riallera ha indicat que el Comandant volava tant que no tenia temps per donar classes ni lliçons a ningú. Ha dit lliçons. Sí, com llegiu, lliçons. El que realment pensava proposar-li és que convidés al ministre d’Educació a volar un dia amb ell, i li expliqués què és una tur-bulència, com cercar rutes alternatives que tinguin el suport de la gent, i a preveure el mal temps, per esquivar-lo. El ministre, que deu ser una persona intel·ligent –no sabem si llesta- de ben segur que aprendria que les coses no es poden fer encarant-se a un bou, altrament dit toro, tot amenaçant-lo.

Se’ns fa difícil imaginar el Comandant Mu-ñoz (amb ‘ñ’ i ‘z’) dient-nos a tots que ell se sent més fort que l’home del temps, tot bur-lant-se d’una tempesta al bell mig d’Asunción. Però, en canvi, observem que el ministre d’Educació (perdoneu que insistim tant en el mot d’Educació, però ja sabeu que un conte ha de tenir un component alliçonador) se sent fort, segur i capaç de vèncer qualsevol tempes-ta. El que ha provocat, però, exactament no és una tempesta, ni una turbulència. El que ha fet el ministre d’Educació (també és d’Esports, però no li veiem l’esperit i valors de l’esportista) és desafiar la gravetat. Si ell fos el Comandant José Ignacio Wert, l’avió no solament no cauria mai, sinó que les turbulències s’apartarien al seu pas. Se sent savi i galleja. Però el que fa el ministre Wert és demostrar tenir menys seny que el Comandant Muñoz, o no tenir-ne, i el seu menyspreu a les persones que no pensen com ell és tan gran com la seva fanfarroneria. I no tenint-ne prou amb això, vol decidir la ruta de la història d’un país.

Li hem dit a l’hostessa que aquell diari, pel que deia el seu editorial, i el ministre d’Educació, hauria d’amagar-lo, no fos cas que contaminés al Comandant Muñoz, i acabéssim tots al mig

dels Andes cercant l’arca perduda. Aquesta ve-gada l’hostessa ha rigut:

-“No li agrada a vostè el senyor Wert, oi?”. Ho ha dit en castellà, però se l’ha entès per-fectament.

-“No és una qüestió de gust, sinó de supervi-vència. S’imagina vostè a aquest senyor fent de pilot?”, li hem preguntat educadament. Ales-hores, ens ha sorprès en la seva opinió:

-“És el triomf de la mediocritat, del país dels no-valors, de les persones mesquines, i de les voluntats tenallades”. Hem quedat muts.

-“I vostè d’on és?”, li hem dit fluixet, no fos cas que es despertés la gent.

-“D’Alcalà d’Henares. Però sap què, estic cansada del menyspreu a la gent, de la manca d’ètica en el fer, de què vulguin utilitzar la crisi econòmica per amagar una cosa més impor-tant: la manca de cultura i d’educació. Vivim en un segle on ja no queden filòsofs”.

A 38.000 peus, hom pensa que potser es trobarà a Santa Claus, o núvols de lli, però a 38.000 peus ens hem trobat amb una reflexió que va més enllà del nostre Conte de Nadal. Hem descobert a un Comandant, el Manuel Muñoz, que té en consideració fets objectius (el temps) i subjectius (les emocions,) i hem vist un ministre que menysté les persones i els pobles, i se sent més pinxo que un bou. També hem descobert a una hostessa que pensa, parla i actua amb criteri, sentit comú i reflexiona sobre les coses amb una naturali-tat que sorprèn i ho fa admirable.

Corol·lari del conte: Com que Iberia vol fer fora milers de treballadors i tancarà molts vols, proposem que el Comandant sigui nomenat ministre d’Educació i la nostra hostessa es-devingui ministra de Cultura. I que el senyor Wert sigui nomenat Comandant de les forces aèries. Així podrà desafiar les turbulències de la història i resseguir els límits del seu país imaginari.

Un conte de Nadal que no és ben bé un conte

NECESSITA MILLORAR.

Més que millorar, necessita canviar radicalment. I com que no ho farà, diem que el Ministre d’Educació necessita un altre destí.

PROGRESSA ADEQUADAMENT.

El sentit comú de la gent i l’esperit de resistència de les persones. La lluita no s’atura a les urnes. Cada dia, un pas endavant.

2 · Desembre de 2012La Pissarra

Núria Estaún:“És important que a casa també es parlin i es visquin els valors cristians”

A les portes del Nadal, els pares del Vedru-na rebem diversos comunicats signats per l’equip de pastoral. Ens conviden a la pregària d’advent, ens demanen col·laboració amb el banc d’aliments o amb la recollida de jogui-nes, però, sobretot, ens recorden que hem de fer equip amb l’escola a l’hora d’educar els nostres fills en els valors cristians. A més de ser tutora de segon de primària, coordina-dora de cicle inicial i sotsdirectora d’infantil i primària, la Núria Estaún forma part del departament de pastoral juntament amb altres quatre mestres. Amb ella coneixerem una mica millor una tasca, que no es limita només al període nadalenc sinó que es des-envolupa al llarg de tot el curs.

Qui sou els integrants de l’equip de pas-toral?L’equip el formem dues representants d’infantil i primària, la Montse Esteve i jo, dues de secundària, la Neni Reina i la Susi Freixa i una de batxillerat, l’Anna Rifà, que és la coordinadora del departament. Ens re-unim un cop per setmana i organitzem les diferents activitats, a vegades relacionades amb els temps litúrgics com Nadal, o Pas-qua, d’altres amb diades assenyalades com el Dia de la Pau o Santa Joaquima, i d’altres que tenen a veure amb el dia a dia que se succeeix a l’escola.

Com quines?Doncs definim quin és l’objectiu de curs i busquem diferents maneres de treballar-lo. Busquem material per proporcionar als mes-tres que els pugui ser útil a l’hora de tutoria, per la pregària diària o a la classe de cultura religiosa.

“Busca la teva llum interior” és l’objectiu d’aquest any. Què els pot ajudar a trobar-la?Doncs ho estem treballant des del vessant de les emocions i els sentiments propis. Insistim molt en que cal una estona per dedicar-se conèixer-se a un mateix i a l’escola ho facili-tem deixant uns moments per a la relaxació. Hem buscat material audiovisual i música i l’hem repartit segons els nivells. Aconsellem que a l’estona diària dedicada a la pregària, els mestres els posin música i els animin a meditar. Als nens els va molt bé, es relaxen, es concentren i entren en situació

El Nadal és la primera gran celebració del curs. Com es viu a l’escola des del punt de

vista espiritual?Doncs quan s’apropa el temps d’advent co-mencem a preparar-lo, ja sigui a la classe de cultura religiosa on parlem sobretot del sen-tit i significat de la festa, com a la de tutoria, on tractem els valors i les actituds que hem de fomentar. Davant d’un temps tant dur com el que estem vivint, amb una crisi que afecta directament gent molt propera, més que mai insistim en la solidaritat, l’ajuda, la generositat i en la importància de valorar el que tenim.

Com responen els alumnes?Són espavilats i molt conscients del que passa al seu voltant. Si són petits aprofi-tem alguna cosa pràctica, com la recollida d’aliments o joguines, per tal que facin la reflexió i que s’adonin de la sort que tenen. Precisament aquest any, com que reparti-rem el que recollim al banc dels aliments entre Càrites i la Fundació Busquets, hem decidit fer la recollida tres vegades al curs, un cop per trimestre. Des d’aquí us dema-nem la vostra col·laboració, ja que per tal que en prenguin consciència és important que a casa també es parlin i visquin els valors cristians i que anem tots a una.

I que participem junts en les pregàries.Sí, la pregària d’advent, per exemple, és un bon moment per reunir-nos tots: alumnes,

mestres i pares. Per això us convidem a as-sistir-hi. Amb tot això ens anem preparant per la celebració, la darrera setmana del tri-mestre, de la festa del Nadal. Aleshores cada curs fa alguna activitat: uns van a la capella i fan una pregària, d’altres diuen un vers o canten una nadala, cada mestre ho adapta al seu nivell. Després es fan altres coses, però ja no depenen de pastoral.

Quines altres diades organitzeu?Al gener celebrem tota l’escola el Dia de la Pau amb un acte conjunt i diverses activi-tats pròpies per a cada classe. Quan arriba la Quaresma tornem a encetar un període de pregària i després vivim la Pasqua. I la da-rrera celebració és la Diada de Santa Joaqui-ma, el 22 de maig en la qual ens reunim tota l’escola en una eucaristia al Sant Esperit.També ens reunim un cop l’any amb els equips de pastoral de totes les escoles Ve-druna. Passem un dia junts i fem intercanvi de materials, activitats i compartim expe-riències. Generalment anem a Montserrat, és una jornada molt enriquidora.

El teu compromís amb la divulgació de la doctrina cristiana no s’acaba a l’escola, oi? Ja fa molts anys que estic lligada a la pasto-ral juvenil, col·laboro amb les parròquies de la Sagrada Família i Sant Pau, he estat cate-quista, animadora de grups d’adolescents i

3 · Desembre de 2012La Pissarra

joves... tot allò relacionat amb el voluntariat m’omple, m’agrada, ho faig de gust i, de fet, crec que necessito fer-ho. Tot això em faci-lita molt la meva feina a l’escola perquè crec que no hi ha millor manera d’ensenyar que la de predicar amb l’exemple. Al ser prac-ticant em sento molt identificada i, de fet, estic a l’equip de pastoral de l’escola des que vaig entrar, fa gairebé vint anys. Tam-bé tinc la titulació de la DEI que em permet fer classes de cultura religiosa i m’ha aju-dat personalment a entendre el significat i el missatge de la fe que haig de transmetre als alumnes.

I també ets psicopedagoga.Sí, de fet els primers anys al Vedruna feia només menjadors a Educació Infantil i clas-ses puntuals, perquè a les tardes estudiava psicopedagogia a Blanquerna. Més endavant, em van donar la tutoria de 4t i vaig estar fent reforç i diagnosticant al departament de psi-copedagogia de l’escola. Actualment porto una tutoria de 2n, sóc coordinadora de cicle inicial i sotsdirectora d’Infantil i Primària des de fa vuit anys.

Ja hauràs adquirit una bona experiència!Segur! Hi passo moltes hores aquí, i justa-ment per això intento aprendre dia a dia, so-bretot dels companys que tinc al costat i dels

més grans, els que porten més temps, em fixo molt en la seva experiència. M’agrada molt la meva feina i intento fer-la meva el millor que sé. Potser avui no ho tenim fàcil, és una lluita constant, però els nens et donen empenta i quan arribes al matí la seva rebuda et dóna força per seguir endavant.

Perquè ho teniu difícil en el model edu-catiu actual?Doncs perquè crec que és un model molt canviant. Els nens evolucionen molt ràpi-dament i són força diferents de com eren, per exemple, fa deu anys. Avui són més in-quiets i estan més motivats per a aprendre en segons quins camps, com per exemple en tot el que fa referència a les noves tec-nologies. Nosaltres, els mestres, ens hem de posar les piles i canviar d’estratègies també i seguir formant-nos contínuament per adaptar-nos a aquesta evolució.Crec que si ho fem així el model funcio-na però, d’altra banda, tampoc ens po-dem deixar portar del tot i perdre de vista l’aspecte humà, les actituds, el parlar de tu a tu amb l’alumne. Crec que la tutoria in-dividual segueix essent molt important. Els nens necessiten molt d’afecte, estimació i contacte amb l’adult i els mestres encara som un referent important per a ells. És per això que insisteixo en la bona relació que

ha d’existir entre família i escola i en el fet que anem tots a una, perquè els nens se n’adonen.

Com a mare de tres fills, dos d’ells ja alumnes, estàs satisfeta de l’educació que reben aquí?Molt contenta perquè ells estan també molt contents, mai han tingut cap queixa i vénen amb molta il·lusió i alegria. La meva mare, que acostuma a recollir-los, sempre em diu que surten entusiasmats, amb moltes ganes d’explicar el que han fet. És una tranquil·litat pels pares el fet de saber que els deixes a cà-rrec d’un adult que se’ls estima i que els aju-da a tirar endavant.

I una sort poder gaudir doncs dels fills, dins i fora de l’escola!I tant! A fora fem moltes activitats en fa-mília encarades també a transmetre’ls els valors cristians. Ens reunim amb altres matrimonis amb nens, fem sortides, ex-cursions, reflexionem i anem a missa junts cada diumenge intentant sempre predicar amb l’exemple i aportant coherència al model familiar. El temps que dediquem als fills, que sovint és poc, ha de ser de qualitat. Nosaltres aprofi-tem molt el cap de setmana... a casa ens hi trobareu poc! n

4 · La cuina de l’AMPA

TORTELL DE REIS.

Elaboració

1. Pre-escalfem el forn a 180ºC.2. Posem el sucre amb la pell de llimona ratllada ben fina.3. Afegim la llet, la mantega, l’ou i el llevat i barregem amb la batedora fins ha tenir-ho tot ben integrat.4. Posem la resta d’ingredients, barregem amb la batedora i, després pastem la massa fins a tenir-ho lligat. Cal amassar-ho força, si disposem d’una màquina per pastar, millor!!! 5. Deixem reposar la massa en un bol i tapem uns 20 min, fins que llevi força,després ho tornem a pastar.6. Posem la massa damunt de paper vegetal i li donem la forma de tortell.7. Col·loquem la fruita i el sucre humit. Pintem amb ou i deixem que llevi, per posar-ho al forn a 180º durant 25 min.8. Farcim de crema, nata o trufa, al gust del consumidor.

NOTA: No us oblideu de posar el rei, la fava i la corona per decorar!!!!

60 g de sucre glaçPell d’una llimona200 g de llet50 g de mantega pomada (tova)30 g de llevat fresc1 ou350 g de farina1 cullerada de sal

Fruita confitadaSucre humitejat amb aigua

INGREDIENTS: INGREDIENTS PER DECORAR

Desembre de 2012

5 · Sona B

Quan ens acostem a les festes na-dalenques, els carrers i les botigues s’engalanen i sonen cançons de Nadal per tot arreu.

Les nadales tenen l’origen al voltant de la celebració cristiana i en llengua ca-talana, ja consten en algun manuscrit del Segle XV. Hi ha Nadales clàssiques com “Adeste Fideles” o “Santa Nit” i d’altres de més divertides com el “25 de Desembre Fum Fum Fum”.

Algunes nadales van tenir el seu ori-gen en cançons de bressol com “El Noi de la Mare” i d’altres han esdevingut himnes universals com “El Cant dels Ocells” de Pau Casals.

Els missatges de les nadales són diver-sos i fan referència a la festa religiosa, a la pau, a l’amor, a l’alegria, a l’hivern, al Pare Noël, etc.

Hi ha nadales en tots els idiomes i des de fa anys s’han estès les de anglesa, popularitzades per artistes reconeguts. Us en fem un petit repàs:Happy Xmas (War is Over) de John Len-non al 1971 és un clam a per la pau.

Celine Dion enregistra el 1998 la popu-lar “Oh Holy Night” que data del 1847.

“Jingle Bell Rock” de 1957 és enregistra-da i versionada per Billy Idol el 2006.

Crooners com Frank Sinatra, Dean Mar-tin, Bing Crosby, Ella Fitzgerald també han versionat cançons de Nadal. Entre ells cal destacar Nat ‘King’ Cole i el seu àlbum “The Christmas Song”.

Mariah Carey va treure el 1994 “All I Want for Christmas is You” i més tard al 2010 “Oh Santa!”

Wham de George Michael va tenir molt èxit amb “Last Christmas”, que ha esde-vingut un clàssic quan s’acosta Nadal.

Beatles, Bruce Springsteen, David Bowie, Elton John, Ramones, Jonas Brothers, The Who, The Killers, Rihan-na, Diana Krall i una inacabable llista d’artistes han cantat nadales.

Si aneu a iTunes Store trobareu entre d’altres el més recent, com ara l’àlbum “Christmas” de Michael Bublé, el “Me-rry Christmas, Baby” de Rod Stewart o

“Christmas Rules” de diversos artistes.

Properament sortirà a la venda “Dean, Nat & Perry Christmas Hits”, dels mi-llors crooners.

En Català i sota el mateix títol “Nada-les”, hi ha una recopilació del 2012 i una altra del 2011 del grup Parxís. En Castellà, els Villancicos de Parchís i properament sortirà “Los Mejores Vi-llancicos de Navidad”.

Un recopilatori molt recomanable i un bon regal amb artistes internacionals com Lady Gaga, Jacksons 5, Boyz II Men, Ringo Starr, Sergio Dalma o Jua-nes és el de “Las 100 mejores canciones de Navidad” del 2011 I ara, només ens queda desitjar-vos unes bones festes…amb música! n

Desembre de 2012

Març de 2012Sección6 · Llegir i pensar Desembre de 2012

EDITORIALS .

Som a tocar de Nadal i tenim el cap pen-sant en fer regals sense gastar massa di-ners, que la cosa no està per bromes. Un llibre sempre és un as a la màniga que ens pot treure d’un trencacolls a l’hora de fer un regal, molt més barat que un joc de la play o de la wii. A més, els llibres són intercanviables una vegada llegits i els podem anar passant de mà en mà. Amb un llibre podem quedar bé amb to-thom, amb fills, nebots, iaies , cunyats , sogres, amics, parella... tan és que siguin lectors empedreïts com lectors poc ha-bituals, segur que hi ha el llibre adequat per a la persona en qui pensem a l’hora de fer un regal. Però quan entrem a la llibreria i veiem aquella pila de llibres, ens agafa el pànic de pensar que no sabrem quin llibre triar. Aquest mes, enlloc de recomanar una lectura, hem fet una se-

lecció d’editorials. Hi ha editorials que fan la feina molt ben feta : cuiden els de-talls, les traduccions són de qualitat, els correctors fan bé la seva feina, el disseny del llibre és acurat i al final t’emportes a casa un producte de qualitat que pots gaudir i compartir. I el preu no és ne-cessariament més car que el dels llibres de les grans editorials que es dediquen a treure llibres a preu fet.

Kalandraka. Té una selecció de contes per a nens i nenes que són tots una preciosi-tat. La majoria estan per sota dels 15€.

SD edicions. Tenen llibres il·lustrats per a nens i adults molt bonics i molt ben edi-tats. La majoria ens poden costar entre 15 i 20€. Aquesta editorial també té una col·lecció de cuina que val la pena mirar,

llibrets petits que són monogràfics de productes de mercat amb 10 receptes per producte ( i 6€ per llibre, a 60 cèntims la recepta, què més volem?)

Per a novel·les, tan clàssiques com con-temporànies, recomanaríem quasi a ulls clucs qualsevol títol de l’Editorial Minús-cula, Viena Edicions, Libros del Asteroide i de Lumen Editorial Periférica. Tots editen tant en català com en castellà i els preus ronden els 15€. Hi ha llibres ( divertits i entretinguts) més enllà de les ombres i dels planetes , no-més cal remenar i arriscar-se una mica entre la tria que ja han fet aquestes bo-nes editorials.

Bones festes i bones lectures!

Aquest curs tenim la gran sort de no suspendre l’agenda, és pràctica amb tapes dures... sembla que donarà un bon resultat. Només té una pega, li falta el separador de fulles!

Abans que res cal donar les gràcies a les famílies que van tenir el detall d’assistir a l’assemblea. I, com ja us podeu ima-ginar, el suspens se l’emporten la resta de famílies que no van tenir presència a l’assemblea. Aprofitem també aquestes quatre línies per agrair la paciència i dedicació a les famílies que composen la junta de l’AMPA. Gràcies!.

Aprovat Suspès

L’AMPA us desitja un...