tema 4 el coneixement i la ciència

Tema 4

EL CONEIXEMENT I LA CIÈNCIA

Jesús Gómez19.1.1025.11.10

Índex• 1.La reflexió sobre el

coneixement humà: una mica de història

• 2.La possibilitat del coneixement

• 3.Els sentits i la raó: en què podem confiar més?

• 4. La Ciència• 5. Classificació de les

Ciències• 6. L’ avenç de la ciència

1.La reflexió sobre el coneixement humà: una mica d’ història

• 1.1 Què vol dir reflexionar sobre el coneixement?

• 1.2 Les reflexions més antigues

• 1.3 Les reflexions dels filòsofs grecs

• 1.4 Les reflexions a l’ època moderna

1.1 Què vol dir reflexionar sobre el coneixement?

• Entendre la manera com funciona la nostra ment

• Saber si el coneixement té límits o no

• Tot el que sabem és coneixement?

• Són certs els coneixements? Com ho sabem?

1.2 Les reflexions més antigues

1.2.1 Les que trobem a la Bíblia (Gènesis)

• Apareix un símbol del coneixement :

• L’ Arbre de la ciència del bé i del mal

• - Déu prohibeix als humans accedir al fruit de l’ arbre.

• - Els humans accedeixen : Déu els castiga amb l’ expulsió del Paradís amb l’ argument

• - de que podríem arribar a ser tant poderosos com Ell.

L’ arbre de la ciència del bé i del mal

Imatge de l’ expulsió del paradís.

Abatiment en Adam i Eva

Un àngel impedeix l’ entrada al

paradís

L’ humanitat inicia una vida d’ infelicitat i

d’ esforç constant

Creació de l’ Univers . Gènesishttp://www.youtube.com/watch?v=VDlB5X0O2rE

1.2.3 El mite de Prometeu

• Símbol del coneixement :

• -El foc• -3’53• http://www.youtube.com/watch?

v=rDGubc39kw0

Prometeu roba el foc als deus i l’ entrega als

homes

Aquest mite explica que Zeus encomanà a Prometeu i Epimeteu la creació dels éssers vius. Epimeteu va responsabilitzar-se de donar els dons a cada una de les espècies. Va deixar per al final a l’ espècie humana. Epimeteu va repartir tots els dons entre totes les espècies però es va oblidar dels humans.Per a compensar aquest oblit i donar als humans alguna possibilitat de supervivència, Prometeu, amic dels humans, va robar el FOC dels déus i els hi va donar.

Bíblia / PrometeuCoincidències

• - Un símbol del saber

• -Càstig

• Déu

El Déu de la Bíblia Zeus

1.2. 3 Les reflexions del filòsofs grecs

• Grècia antiga : primeres grans respostes a les preguntes sobre el coneixement.

• Com funciona la ment humana?• Cal optar entre els sentits o la

reflexió• Està la nostra ment en blanc al

néixer o hi ha ja idees?

Els dos grans protagonistes

Plató Aristòtil

Plató :L’ important és la reflexió. La ment té idees innates.

Què vol dir que la ment

té idees innates?

Aristòtil.L’ important són els sentits.La ment no té idees innates.

Què vol dir que la

ment no té idees

innates?

Qui té raó : Plató o Aristòtil?

1.4 Les reflexions a l’ època moderna

• S. Del XV fins a finals del XVIII• la reflexió sobre el coneixement humà:

enorme importància.• Per què?• Revolució Científica :• Neix la Ciència actual• Els que fan la Revolució :

Copèrnic

Kepler

Galileu

Newton

2.La possibilitat del coneixement

• Podem aconseguir coneixements totalment segurs sobre la realitat?• Sobre nosaltres?• Podrem saber-ho tot sobre l’ univers?• Sobre com resoldre les malalties?• Sobre com conviure sense problemes?

2.1 Tres respostes a la pregunta sobre quines són les possibilitats del coneixement

• L’ optimisme intel·lectual o dogmatisme.• L’ escepticisme• El relativisme

2.1.1 L’ optimisme intel·lectual o

dogmatisme.

• Característiques:• 1)Confiança absoluta

en les possibilitats de coneixement

• 2) Però cal una condició : un mètode per pensar bé.

• 3) són universalistes

• = hi ha veritats de validesa universal: lleis científiques, principis morals universals

La música : llenguatge universal

Le lleis de la percepcióPer exemple: Llei de la bona forma : tendim a organitzar les dades sensorials de la manera més coherent possible.

Llei de la inèrcia.En absència de forces exteriors, tot cos continua en el seu estat de repòs o moviment rectilini uniforme a menys que actuí sobre ell una força.

• 4) Els optimistes intel.lectuals

• admiren les matemàtiques• Per què?• - Sistema teòric perfecte

de valor universal• Pitàgores, Plató,

Descartes, Il.lustrats XVIII• Sobre la mentalitat optimista al s XVIII fins a

2’42 http://www.youtube.com/watch?v=nZg83jynt-s

PLATÓ és un dels grans representants de l’ optimisme intel.lectual

També Descartes representa l’ optimisme intel.lectual

2.1. 2 L’ escepticisme

• = Incredulitat, desconfiança.

• Considerar que no podem entendre la realitat, o no totalment.

• Exemples : si diem• - “Mai podrem conéixer l’ origen de

la vida”• - “Mai resoldrem els problemes de

convivència”.

El musol és el símbol de l’ escepticisme, de la Filosofia i de la Ciència

2.1.2.1 Els arguments dels escèptics • - Els desacords en les

teories• - Dificultat per trobar

solucions• - Raó i sentits no són

fiables

Tots sabem que els

sentits no són

totalment fiables

Tots sabem també que moltes vegades

ens equivoquem quan raonem. El raonament no és

infal·lible

2.1.1.1 L’ escepticisme és necessari

• Ser escèptic = desconfiar• = revisar idees• = actitud intel·ligent que • Permet superar errors i• Aconseguir millors explicacions• Qui? Tots els filòsofs i tots els

científics• Per exemple :

• 1) Copèrnic• Desconfia de la

validesa de la teoria geocèntrica de l’ Univers

• I això li permet proposar una millor : L’ Heliocèntrica...

Geocentrisme Heliocentrisme

• 2) David Hume• És un dels grans

defensors de l’ escepticisme :

• No es pot predir el futur• És impossible demostrar

que Déu existeix

Exemple d’ una afirmació de Hume

• Quina de les dues afirmacions és correcte?

• Demà sortirà el Sol (és a dir començarà un nou dia) o

• Demà no sortirà el Sol.• Quina és la vostra resposta?• Quina és la resposta de

Hume?

• La resposta de Hume és que és impossible demostrar d’ una manera científica o lògica que necessàriament demà sortirà el Sol ó que no sortirà perquè el futur el suposem però és indemostrable.

3) Michel de Montaigne és un dels grans representants de l’ escepticisme : 1) Confiem massa en la nostra capacitat de raonar.2) Cal ser més humils i reconèixer les nostres limitacions.

Per què les següents frases expressen escepticisme?

• 1) Yo no cito a otros más que para expresar mejor mi pensamiento.

• 2) A quienes me preguntan la razón de mis viajes les contesto que sé bien de qué huyo pero ignoro lo que busco

• 3) Encuentro tanta diferencia entre yo y yo mismo como entre yo y los demás

• 4) Nada parece tan verdadero que no pueda parecer falso

• 5) Saber mucho da ocasión de dudar más.

• 6) El hombre sabio no lo es en todas las cosas.

Breus documentals sobre l’ escepticisme

• Redes El cerebro nos engaña 9’• http://www.youtube.com/watch?v=Az5Y8w51

r9Y• Alain de Botton Montaigne y la autoestima 3• http://www.youtube.com/watch?v=0Nu6Dw3J

_y0&playnext=1&list=PLA1AE51551E8F95B9&index=2

• Redes • http://www.youtube.com/watch?v=on_Vwnzg

N0w&feature=related

2.1.3 Relativisme

• 1) Què diuen els relativistes?

• Que podem trobar veritats o explicacions

• Però sempre són relatives, no universals

• Relatives =• Vàlides per

Font : http://ca.wikilingue.com/es/Relativisme

2.1 Tres respostes a la pregunta sobre quines són les possibilitats del coneixement-L’ optimisme intel·lectual o dogmatisme.-L’ escepticisme-El relativisme

• - a mi• - a una societat• - a una cultura• - una època ...

• Però no vàlides per a tothom i per sempre

2) Tres tipus de relativisme:

• a) Cognitiu • b) Cultural • c) Moral.

• A) Relativisme cognitiu ( o del coneixement )• No existeix la veritat absoluta• Per tant no hi ha cap interès per buscar-la.• Alguns relativistes:• Antics: els sofistes• Contemporanis :• -Nietzsche• -Postmodernitat (corrent filosòfica actual)

• b) Cultural • No existeix una cultura millor que una altra,

per tant no cal buscar el predomini de cap. • No es pot jutjar un element cultural des d'una

altra societat, l'única cosa important és que tingui sentit dins d'aquesta cultura.

• 2’30’’ Relativismo cultural desde la perspectiva del pueblo Ayoreo. Aquino

Picanerai reflexiona sobre los comentarios de un propietario que afirma que todos los indígenas deben asimilar la cultura occidental.

• http://www.youtube.com/watch?v=-QGaK39cKRQ

• c) Moral • Es nega l'existència de Valors Morals

universals (Una Justícia igual per a tots…)• L’ Ètica no té sentit• No té sentit “criticar” conductes pròpies d’

altres cultures (poligàmia? Les dones inferiors en drets?...)• Veure vídeo a la diapositiva següent

• Un psicobiólogo de la Universidad de Harvard, Marc Hauser, sostiene el carácter innato de la moral; o sea, la existencia de unos principios universales que permiten a todo ser humano distinguir entre el bien y el mal. Hauser habla de esta cuestión con Eduardo Punset en esta edición del programa Redes. Por su parte, el psicólogo Quim de Marimon nos habla acerca de los resultados de un interesante experimento realizado entre escolares para medir sentimientos como el narcisismo o la empatía. El neurocientífico Óscar Vilarroya también nos aporta su punto de vista al respecto.

• 7’41’’

• http://www.youtube.com/watch?v=nAfhzRVzdsU&feature=related

3) Qui eren els sofistes?• Filòsofs contemporanis de Sòcrates

i Plató• Rivals d’ aquest dos grans

pensadors.• El sofista més important va ser

Protàgores• Va dir la frase• L’ home és la mesura de totes les

coses• Volent dir que les coses tenen el

valor que nosaltres decidim, res té valor absolut.

ProtàgoresEl primer

relativista de la Història

4) A continuació frases relativistes.Per què ho són?

• Tothom té dret a pensar el que vulgui, ningú és propietari de la veritat absoluta.

• Ningú no té dret a dir-li a un altre el que està malament o bé.

• Ningú té la veritat absoluta.• El que l'home creu són convencions socials• Tot és relatiu. • Només és veritable el que demostra la ciència.

3.Els sentits i la raó o reflexió: en què podem confiar més?

26.1.10

3.1 Introducció

• Els nostres coneixements tenen dos fonts :• Els sentits : el que veiem, toquem ...• La raó o reflexió : pensant arribem a descobrir moltes de

les nostres idees.

Els sentits : el que veiem, toquem ...

La raó o reflexió : pensant arribem a descobrir moltes de les nostres idees.

3.2 A quina de les dos fonts hem de donar més valor?

• Hi ha tres respostes :• Racionalisme• Empirisme• Kant

3.2.1 Racionalisme

• A continuació veurem el que defensen els Racionalistes

• a) La reflexió o raó és més important que els sentits

• Tan sols coneixem les coses quan les pensem.

• Els sentits “ajuden” però cal interpretar.• Els sentits són equívocs : cal supervisió.

• b)La nostra ment neix preparada per a actuar

• Per exemple :• -Tots tenim un criteri estètic• -Fugim del dolor• -Les lleis de la percepció• S’ anomena innatisme : el cervell té unes bases

innates que ens permeten el coneixement

Els racionalistes creuen que tots tenim de manera innata algunes bases que ens permeten conèixer : per exemple un criteri estètic : Tots sabem dir si aquesta pintura ens agrada o no.

Un argument més a favor de l’ innatisme : les lleis de la percepció descobertes per els Psicòlegs de la Gestalt

• Un altre argument:

• Tots els humans neixem en condicions per a aprendre un llenguatge

• c)Gran confiança en les possibilitats de la ment humana

• = optimisme intel·lectual

• d)El model dels racionalistes són les Matemàtiques

• Admiren les matemàtiques• L a seva exactitud• Que tot és reflexió

• e)Alguns noms

Pitàgores Plató Descartes

• Cartesius fins a 3’• http://www.youtube.com/watch?v=0Vkjr6BdCWg

3.2.2 L’ empirisme

• a) Els empiristes creuen que els sentits són més importants que la raó.

• La reflexió és molt important però sense la informació que ens donen els sentits ...

• b) Pàgina en blanc :• Al néixer el cervell està buit d’ informació• És una pàgina en blanc o tabula rasa.• = No a l’ innatisme

• c) Ciències que admiren• Les experimentals: Física,

Biologia, Història, Economia...

• d) Noms

Aristòtil Epicur Newton Hume

3.2.3 La teoria de Kant

-Segle XVIII-Kant va néixer a Königsberg (Abans Alemanya., ara Rússia).

 • a) Fa una síntesi entre el racionalisme i l’

empirisme.• b )La font dels nostres coneixements són

els sentits i la raó combinats• c ) Els sentits ens donen les dades però el

pensament els interpreta i dóna sentit. • d ) Per a que hi hagi saber científic o

vàlid sempre hem de combinar sentits i pensament.

4. La Ciència

Com podem respondre a les següents preguntes?

• És la Història una ciència?• És la Psicologia una ciència?• És l’ Astrologia una ciència?• Són les Matemàtiques una ciència• Què és el que fa que un saber sigui una

ciència?

• La ciència és un saber• Saber = Conjunt de coneixements• Dos classes de sabers :- Sabers no racionals- Sabers irracionals- La Ciència és un saber racional.- Racional = demostrable- No racional = no demostrable

4.1 Sabers no racionals

Per què aquesta imatge fa

referència a un saber no

racional?

Per què aquesta imatge fa

referència a un saber no

racional?

• 4.1.1 Què són els sabers no racionals?

• Són aquells sabers o coneixements que es basen en creences, suposicions, però no en demostracions.

Déu geòmetra creador de l’ Univers : és una idea no

demostrable , però hi ha

coherència en ella?

Déu, creador de l’ ésser humà.És una idea

no demostrable, però hi ha coherència

en ella?

• Que no puguin ser demostrats no vol dir que no siguin coherents.

• L’ explicació bíblica de l’ origen de l’ Univers no és demostrable però és coherent i és coherent perquè té ...

• Exemples d’ afirmacions pròpies dels saber no racionals :

• “Sé que Déu existeix”.• “Els Leo són gent amb molt caràcter”• “Trencar un mirall donar mala sort”

4.1.2 Tipus de sabers no racionals

a) Supersticions

• b) Astrologia

C ) Mites i religions

• El Món de Sofia : els mites

• http://www.youtube.com/watch?v=3IzwONpR_qo&feature=related

Déu del Sol

Odín, Déu dels vikings

• El mite i la religió • És la forma més antiga d’ explicació• Molta presència també avui. • Són descripcions fantàstiques de la realitat. • Fantàstiques = expliquen la realitat amb

recursos com Déus, herois, destí...

Fantasia, per

exemple en aquest

mite

http://www.youtube.com/watch?v=RViegn5PV04

• En els mites hi ha un pla simbólic i un pla real

• Pla simbòlic = personatges, fets...

• - Adam i Eva, el paradís...

• Pla real = allò que es vol explicar

• - L’ exstència dels éssers humans...

Modeló Yavé Dios al hombre de la arcilla y le inspiró en el rostro aliento de vida, y fue así el hombre ser animado. Plantó luego Yavé Dios un jardín en Edén (…) y allí puso al hombre . Hizo Yavé Dios brotar en él de la Tierra toda clase de árboles hermosos a la vista y sabrosos al paladar, y en el medio del jardin el árbol de la vida y el árbol de la ciencia del bien y del mal. (…)

Tomó, pues, Yavé Dios al hombre, y le puso en el jardín de Edén para que lo cultivase y guardase, y le dio este mandato: «De todos los árboles del paraíso puedes comer, pero del árbol de la ciencia del bien y del mal no comas, porque el día que de él comieres morirás». Y se dijo Yavé Dios: «No es bueno que el hombre esté solo, voy a hacerle una ayuda proporcionada a él». Hizo, pues, Yavé Dios caer sobre el hombre un profundo sopor; y dormido, tomó una de sus costillas, cerrando en su lugar con carne, y de la costilla que del hombre tomara, formó Yavé Dios a la mujer.

Génesis

Gran importància dels mites• La primera i l’ única

forma d’ explicació durant gran part de la història

• Universalitat del mite

• Els mites i els sabers racionals 3’• http://www.youtube.com/watch?v=

GMftuSE-bVg• Carl Sagan Origen del Universo y

Dioses 8’36’’• http://www.youtube.com/watch?v=

y8v_m6ZqLTw

• Vigents avui• El perquè de la

importància:• - Funció psicològica :

necessitem una explicació

• - Els mites afavoreixen l’ unitat social

4.2 Sabers racionals

• En aquests sabers és possible la demostració de la seva validesa o error.

• La demostració pot ser• -Experimental o • -Lògica

• a) Demostració experimental :

• És necessari que les dades experimentals confirmin les afirmacions.

• Per exemple si diem• La mitjana d’ esperança de

vida al Japó és de 80 anys

Ens hem de basar en dades reals comprobades.

La demostració experimental és inevitable en les afirmacions de sabers com la Biologia, la Història...Aquestes estadístiques són el resultat d’ estudis experimentals: observació de la població, anàlisi de dades...

• b) Demostració Lògica• No cal recòrrer a la recerca de dades

experimentals, sinó que ens limitem a comprobar si les argumentacions són coherents.

• En un quadrat, si un dels costats

és de 5 cm els altres també.

• Hi ha tres tipus de sabers racionals:• -El saber ordinari• -El científic • -El filosòfic

4.2.1 EL SABER ORDINARI• - Allò que sabem pel fet

de viure• - Resultat de l’

experiència personal o col·lectiva (el fet de viure o treballar)

• Saber què cal menjar ...• Saber com utilitzar els

electrodomèstics

• - No té la mateixa profunditat que el saber científic

• - Sabem coses però potser no les causes

• Sabem que alguns medicaments calmen el dolor però ...

• - Suficients per a sobreviure i viure tal com ho fem

Un científic sap les raons per les que aquest medicament pot calmar el dolor.La gent en general té prou en conéixer els

seus efectes.

Tots sabem utilitzar un microones

però no coneixem les

causes científiques i

tecnològiquesdel seu

funcionament

4.2.2 LA FILOSOFIA I LA CIÈNCIA

• Sagan Nacimiento Filosofia y Ciencia

• http://www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY

• Origen comú.• Grècia • S. VI aC• Neixen a causa del rebuig de les

explicacions religioses i mitològiques• Alguns primers filòsofs són també

científics• Tales de Milet, Pitàgores, Aristòtil,

• Ciència i Filosofia comparteixen característiques :

• 1) Demostrabilitat: • Tota afirmació ha de

poder ser demostrada.

• 2) Profunditat : • Recerca de les causes, els

perquè• Per exemple :• -La Ciència explica les causes de que l’

aigua es congeli al 0 graus• - La Filosofia explica les raons per les

que la democràcia és un sistema preferible a la dictadura.

• 3) Mètode: • Segueixen procediments rigorosos:• Ciència : experimentació, reflexió...• Filosofia : reflexió i argumentació lògica.

• 4)Sistematicicitat : • - Ordre en les idees.

Coherència.• Tant sols ens cal obrir un llibre de

qualsevol matèria científica o de Filosofia.

La Ciència i la Filosofia ens ofereixen coneixements organitzats en sistemes.

• 5)Validesa universal : • - Aspiren a trobar

coneixements de valor universal

La llei de la gravetat té una acceptació universal

Que tots aspirem a la felicitat és

una afirmació

filosòfica de valor

universal

• 6)Discutibilitat :

• Les afirmacions de la Filosofia i Ciència sempre poder ser discutides perquè són sabers racionals no dogmes de fe inqüestionables com els de les

religions. Excepció : Matemàtiques.

• Què és un dogma de fe?• Exemples de dogma de

fe • Que Déu existeix• Que és el creador de l’

Univers.

Fins al segle XIX la ciència

havia defensat el fixisme.

Aquest idea va quedar

superada amb la teoria de l’

evolució

Una de les grans

afirmacions filosòfiques : L’ ésser humà és un ésser racional és avui molt discutida.

5. Classificació de les Ciències

• Dos criteris per a classificar-les :• - Allò que estudien• - La forma de fer-ho o mètode

• Segons aquests criteris les Ciències

•  Les Ciències es divideixen entre

• - FORMALS i• - EXPERIMENTALS

5.1 Les ciències formals o no experimentals.

• = Matemàtiques• Ciència no experimental:• No estudien els éssers

naturals o els fets sinó els objectes matemàtics

• Manera de saber si una afirmació és vàlida : no contradicció.

• Matemàtiques = Sistema axiomàtic :

• - Tenen com a base els AXIOMES• - AXIOMES = • - principis evidents i

indemostrables• - Exemple : • - Reciprocitat : si A=B, B=C, A=C

• Matematització. • Les Matemàtiques = • Llenguatge que aporta seguretat,

lògica, coherència• Qualsevol altra ciència tractarà de

matematitzar-se• Galileu i Kepler van ser els primers en

matematitzar

Euclides va escriure Elements de Geometria, el primer llibre que recull tot el saber matemàtic. És ell qui defineix el procediment de les Matemàtiques i qui

defineix els axiomes.

PitàgoresS VI aC.1r gran teòric matemàtic

Doc Sagan sobre Pitàgores i Plató i el mètode no experimental 5’48’’http://www.youtube.com/watch?v=hMKuc--bq2s

Plató.Filòsof i matemàtic.A l’ entrada de l’ Acadèmia va posar:“No entri qui no sàpiga matemàtiques”

Descartes (s. XVII) és el gran teòric de la matematització

Kepler.s. XVIVa decriure matemàticament algunes lleis com la de les

àrees.

• Estudien els FETS • Fets = éssers físics i allò que passa.• Hi ha dos classes de ciències

experimentals:• - Naturals• - Socials

5.2 Les ciències experimentals.

5.2.1 Exp. Naturals: • Estudien els fets naturals. • - cossos de l’ espai• - reaccions químiques• - éssers vius ...

• Dos classes de C. Exp. naturals :

• - Ciències Exp. naturals físiques i

• Física, la Química...• - Ciències Exp. naturals

biològiques• Biologia, Botànica,

Genètica...Darwin

5.2.2 Exp. Humanes o Socials

• Són les Ciències que estudien la conducta humana o aspectes que se’n deriven.

• Psicologia, Sociologia, Història, Economia...

• Neixen al llarg del s XIX : es va tractar d’ aplicar la mateixa metodologia que a les altres ciències.

• Però• L’ estudi de la conducta humana

planteja moltes dificultats.• En aspectes com• -l’ objectivitat• -formulació de lleis• -el mètode

A)El problema de l’ objectivitat

• Ciència = explicacions objectives• L’ explicació objectiva és més fàcil a les

C. Naturals que a les C. Humanes• Per què?

• C. Humanes : el problema de la IMPLICACIÓ personal.

• - prejudicis• - vivències personals• - no distanciament...

B) El problema de les lleis

• A les C. Naturals es poden establir lleis• -gravetat• -inèrcia• -selecció natural

• Les lleis de les Ciències naturals :• - són deterministes• = són de compliment necessari• - per tant permeten preveure el futur• - per exemple…• - …

• Existeixen lleis a les Ciències Humanes?

• Existeixen però no poden ser deterministes

• Per què?• …• Les lleis de les C. Humanes són lleis

estadístiques

• Exemples de lleis estadístiques ;• - “Els individus tendeixen a adaptar les

seves idees i conductes a l’ opinió majoritària”,

• - “Conviure amb la violència de petit predisposa a la violència”,

• - ...

5.2.3 El mètode a les C. Experimentals Naturals i Humanes

• El mètode hipoteticodeductiu• El mètode inductiu.

5.2.3.1 Mètode hipoteticodeductiu

• És el mètode que utilitzen les Ciències Experimentals

• A continuació analitzarem el seu procediment.

Passos del mètode hipoteticodeductiu

• 1)Observació. • Punt de partida. • Es detecta un problema.

• Exemple: • - Augment

temperatura mitja planeta

• - Augment obessitat infantil

• - Aparició d’un nou tipus de la grip

• 2)Concreció d’ hipòtesis. • Hip = explicacions provisionals

d’ allò que es vol explicar• = Possibles causes

• Exemple : • Hem detectat un

augment de la temperatura al planeta :

• Quina és la causa?• Quina hipòtesi prenem

per a poder explicar el problema?

• Hipòtesi : l’augment d’ emissió de gasos és la causa...

• 3)Matematització • =• -Quantificacions• -Estadístiques• -Percentatges• -Regularitats• -Comparacions...• Pas constant al

llarg de l’ estudi

• 4) Deducció de conseqüències

• - que es derivin de la la hipòtesis i que es puguin comprovar

• - si es redueix en un 10% l’ emissió de gasos ...

• 5) Experimentació• - contrastem si la hipòtesis i les

deduccions previstes es compleixen o no.

• - Sí : la hipòtesi queda confirmada • - No : Tornem a començar.

• 6) Si la hipòtesi es confirma es converteix en llei.

• Llei = explicació vàlida de la realitat

• Clau per a • - entendre la realitat• - preveure el futur

La llei de les àrees, de Kepler, en permet preveure la situació d’un planeta en el futur.

Kepler Llei de la elipse

• Les lleis formen sistemes de lleis : són les teories científiques.

• Exemple : • Darwin descobreix :• - llei selecció natural i• - llei acumulació canvis graduals• Les dues lleis constitueixen la teoria de l’

evolució.

La capacitat craneal és gradualment superior fins arribar a l´ésser humà.Seria una de les proves a favor de la teoria de Darwin.

Carl Sagan. Definició Ciència i Mètode Científi. 7’28’’http://www.youtube.com/watch?v=-oikvaCid_s

5.2.3.2 El mètode inductiu

• Mètode inductiu =• Generalització des de casos concrets• Exemple : • hem observat 1000 cignes i hem vist que tots

són blancs. • Direm “Tots els cignes són blancs”

• Sempre s’ havia pensat que aquest és el mètode de la Ciència experimental

• Newton = defensor d’aquest mètode• Ara sabem que no sempre és fiable• Per què?• Perquè la inducció = generalització i

aquesta pot ser errònia.

• És fiable quan la inducció és completa • Podem analitzar tots els casos

individuals• Podrem afirmar que tots els individus

analitzats presenten les següents característiques...

• No és fiable quan és incompleta• Sovint no es poden analitzar tots els casos

individuals• per desconeixement o per impossibilitat • (A la Sociologia no es pot accedir a totes les persones per a conèixer la

seva opinió. O la Biologia no pot estudiar tots els individus d’ una espècie)

• La conclusió no serà necessàriament certa• Sinó probablement certa • Perquè pot haver-hi algun individu que no s’ ajusti

a la conclusió.

• Un simpàtic exemple en la Història de la Ciència és el del descobriment d’ una espècie de cignes negres.

• Sempre es deia ( i es diu) Els cignes són blancs. Volent dir que tots ho són.

• Fins que es va descobrir la falsedat d’ aquesta generalització

6. L’ avenç de la ciència

• La ciència existeix des del s VI aC• A partir del segle XVI : gran desenvolupament . • Progressarà indefinidament?• Com es produeix aquest progrés?• I ha realment un progrés?• Les dues respostes més importants:• Karl Popper i Thomas Khun

6.1 KARL POPPER

Viena 1902 – 1994Físic i Filòsof

• Segons K. Popper • La ciència progressa contínuament• La clau de l’ avenç és considerar que

mai una llei o una teoria són definitivament vàlides

• Sinó que ho són provisionalment

• No podem dir mai que són vertaderes• sinó tan sols que són versemblants• = acceptables actualment• Com no es pot considerar mai com

definitiva una teoria• Cal buscar de falsar-la (=refutar-la )• = trobar els seus errors

• Refutar o descartar una teoria no és negatiu

• Sinó positiu :• Descobrim els nostres errors i

podem trobar una teoria millor.

• La nova teoria serà millor que l’ anterior.

• Es pot dir que està més a prop de la veritat

• Però mai arrivarem a la veritat• Però podem dir que ens apropem

• Entre les teories guanyen les millors• Com en la lluita per la vida• En aquest aspecte Popper coincideix amb

Darwin

Popper Darwin

• Per a demostrar la seva opinió Popper ens podria haver posat el següent exemple :

• Parem atenció a les següents imatges: ens mostren l’ evolució en l’ explicació de l’ Univers.

• Posem nom al científics

Claudi Ptolomeu

Nicolau Copèrnic

Johannes Kepler

Galileu Galilei

Isaac Newton

Albert Einstein

• Ptolomeu• Copèrnic• Kepler• Galileu • Newton • Einstein

• La teoria actual de l’ Univers la devem principalment a aquets científics.

• Aquesta relació de noms sembla mostrar la idea de que la ciència progressa.

• Els investigadors més recents es basen en les aportacions dels anteriors.

6.2 Thomas Kuhn

EEUU1922-1996

• No és cert que la Ciència progressi • No tenim ara una millor explicació de la

realitat que els antics.• Simplement és diferent• Les explicacions formen part de

PARADIGMES

• Paradigma =• Sistema d’ idees que respon a un moment i

mentalitat.• Allò que és vàlid en un Paradigma no ho és

en un altre • (Per exemple els grecs no podien imaginar • -un univers infinit o• -un ésser humà sense ànima

• Les següents imatges descriuen canvis de paradigmes. Parem atenció i concretem quins són els dos paradigmes enfrontats.

• Ha entès el bibliotecari el canvi el la manera d’ arxivar o guardar el material bibliogràfic?

• Que no l’ hagi entès vol dir que... ?

• Quin ha estat aquí el canvi de “paradigma”?

• I en aquesta imatge?

• Uns paradigmes són substituïts per uns altres.

• Quan això passa en les explicacions científiques, diem que es produeix una

• Revolució científica

• La Revolució Científica més coneguda és la que es produeix en el segle XVI, quan es transforma la manera d’ entendre l’ Univers.

• Quins són els dos paradigmes que descriuen aquestes dues imatges?

Geocentrisme Heliocentrisme

• Canvi de paradigma a la Psicologia :

• 1) Creure en l’ ànima humana

Molta gent creu que tenim un ànima. Quan morim l’ ànima segueix vivint.

• 2) O no creure en l’ ànima. En lloc de l’ ànima creiem en el cervell

• Per què cau un paradigma?• Es descobreixen errors i nous

conceptes• Per exemple W. Harvey descobreix que la sang no es generada cada

dia al fetge. Hauria de crear 1500 l diaris

William HarveyUn bon exemple de canvi pradigmàtic :va descobrir el sistema de la circulació de la sang.

http://www.youtube.com/watch?v=q5YZ4W0BdUQ 7'44''

• El dificil cambio del paradigma 1’54’’• http://www.youtube.com/watch?v=Htqi

O6Iv53g• Punset 3’• http://www.youtube.com/watch?v=Yoh_

1RGNPPE• http://www.youtube.com/watch?v=uhW

-NZOvguI