prevenció de retinopatia en diabetics
Post on 10-Jul-2015
1.122 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
1
AVALUACIÓ D’UN AVALUACIÓ D’UN PROGRAMA PER A LA PROGRAMA PER A LA
DETECCIÓ PRECOÇ DE LES DETECCIÓ PRECOÇ DE LES COMPLICACIONS OCULARS COMPLICACIONS OCULARS
DE LA DIABETES DES DE DE LA DIABETES DES DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIAL’ATENCIÓ PRIMÀRIA
CAP EL REMEICAP EL REMEI
ABS VIC SUD. EAP VIC S.LABS VIC SUD. EAP VIC S.L
XV Congrés de la SCMFiC. Sitges,8 i 9 de juny de 2000XV Congrés de la SCMFiC. Sitges,8 i 9 de juny de 2000
2
ANTECEDENTS
MALALTIA OCULAR DIABÈTICA
CATARACTA DIABÈTICA
GLAUCOMA NEOVASCULAR
RETINOPATIA DIABÈTICA
NEURO-OFTALMOPATIA DIABÈTICA
✔Prevalença de ceguesa: 5%
✔Causa més freqüent: RETINOPATIA DIABÈTICA
✔DM tipus 1: 23% als 10 anys
✔DM tipus 2: valorar altres causes de pèdua d’agudesa visual (cataractes, degeneració macular senil i glaucoma)
3
CEGUESA PER RETINOPATIA DIABÈTICA (RD)
Maculopatia diabètica
Complicacions de la RD proliferativa
ESTADIATGES DE LA RD
RD DE FONS O NOPROLIFERATIVA
RD PRE-PROLIFERATIVA RD PROLIFERATIVA
→ Microhemorràgies→ Microaneurismes→ Exudats durs
→ Microhemorràgiesabundants
→ Microaneurismesabundants
→ Exudats tous→ Alteracions venoses→ Disminució del diàmetre
arterial→ Anormalitats vasculars
intraretinianes (IRMA)
→ NEOVASCULARITZACIÓ
→ Hemorràgia vítrea→ Desprendiment de retina→ Glaucoma neovascular
La maculopatia pot produir-se en qualsevol dels estadiatges
4
Retinopatia diabètica de fons o no proliferativa
5
Retinopatia diabètica pre-proliferativa
6
Retinopatia diabètica proliferativa
7
Retinopatia diabètica proliferativa
8
Retinopatia diabètica proliferativa
9
PAPER DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
CRIBRATGE ANUAL DE LES COMPLICACIONS OCULARS PER PART DE L’OFTALMÒLEG
•actualment, 53%
• optotips, determinació TIO, visualització directa del fons de l’ull
RECURSOS SANITARIS INSUFICIENTS
✴ major implicació de l’APS? Formació i adquisició d’habilitats en el cribratge oftalmòlogic dels diabètics.
✴ és eficient el cribratge anual de tots els diabètics?
PROBLEMES
10
OBJECTIUS
➨ Detecció precoç de la RD i altres complicacions oculars de la DM
➨ Augmentar el nombre de diabètics als que es realitza el cribratge
➨ Evitar els inconvenients del cribratge anual al segon nivell d’atenció (llistes d’espera, desplaçaments,...)
➨ Valorar la viabilitat i l’eficàcia del tonòmetre d’aire i del retinògraf sense dilatació
11
DISSENY
ÀMBIT DE L’ESTUDI
Estudi prospectiu d’intervenció
ABS urbana perifèrica (15.390 adscrits) situada a Vic (comarca d’Osona)
GIRONA
BARCELONALLEIDA
TARRAGONA
VICVIC
518 diabètics del registre informatitzat
SUBJECTES
12
MATERIAL I MÈTODES
Intervenció: entre 1 d’abril de 1999 i 29 de febrer del 2000
PROGRAMA INFORMÀTIC Diabètics sense fons d’ull o de més d’un any
METGE DE CAPÇALERA
• Assegura que el cribratge es pot fer al CAP
• Descarta els diabètics amb seguiment previ per l’oftalmòleg o retinopatia severa
13
TÈCNIC D’INFERMERIA
• Determinació d’agudesa visual- OPTOTIPS
14
• Tonometria (tonòmetre d’aire)
15
• Retinografia
16
• Emissió d’un INFORME D’ASSISTÈNCIA (antecedents personals, tractament i dades rellevants per l’interpretació de l’imatge
• Imatge de retinografia en disquet
OFTALMÒLEG
Realitza l’interpretació i envia el plà d’actuació recomanat
• Control anualControl anual
• Visualització directa del fons de l’ullVisualització directa del fons de l’ull
• Prova complementària per indicar Prova complementària per indicar possible tractamentpossible tractament
17
METGE DE CAPÇALERA
Informa al pacient del resultat del cribratge
18
RESULTATS
28%
25%
47%
CRIBRATGE FET AL CAP
CRIBRATGE ENOFTALMÒLEG
NO ES REALITZACRIBRATGE
NOMBRE DE CRIBRATGES REALITZATS
• Es realitza cribratge al 53.5 % dels diabètics
• 147 es realitzen al CAP (28.4%)
19
TROBALLES DEL CRIBRATGE REALITZAT AL CAP
CATARACTES
76%
24%
CATARACTES
NO ES DETECTENCATARACTES
20
GLAUCOMA
90%
10%
GLAUCOMA
NO ES DETECTA GLAUCOMA
21
RETINOGRAFIES
15%
75%10%
DERIVADES PERMALA QUALITAT
RETINOPATIADIABÈTICA
NO RETINOPATIA
73
12
3
14 CAP ALTRA LESIÓ
LESIONS PAPIL·LARS
DIPÒSITS LIPÍDICS
RETINOPATIA ESCLERO-HIPERTENSIVA
22
DERIVACIONS I EXPLOR. COMPLEMENTÀRIES DESPRÉS DEL CRIBRATGE
DERIVACIONS A L’ OFTALMÒLEG:
27
13
2
PER PROBLEMESTÈCNICS
PER VALORACIÓDIRECTA DELFONSD'ULL
ALTRES MOTIUS
23
PROVES COMPLEMENTÀRIES:
5
7
CAMPIMETRIA FLUORESCEINGRAFIA
24
CONCLUSIONS (1)
• Quasi la meitat de diabètics no té registrat el fons de l’ull durant el període d’estudi
• Es detecta disminució d’agudesa visual per cataractes en el 23.8% dels diabètics
• Es detecten un 10.2% de glaucomes
• Només van requerir valoració oftalmològica un 28% dels diabètics i la majoria per indicació de cirurgia de cataractes
•
25
CONCLUSIONS (2)
PROPOSEM
➨ El cribratge de les complicacions oculars de la diabetes es pot fer des de l’atenció primària mitjançant personal entrenat i recursos tècnics adecuats
➨ El cribratge ha de ser anual en tots els diabètics tipus 2 amb mal control metabòlic i sempre fer-lo davant una pèrdua d’agudesa visual recent (edema macular)
26
CONCLUSIONS (3)
➨ El cribratge podria realitzar-se cada dos anys en diabètics tipus 2 sense lesions prèvies i bon control metabòlic
➨ El metge de familia pot adquirir l’habilitat d’interpretar les imatges de retinografia i indicar la conveniència d’una exploració complementària o d’una valoració per oftalmoscòpia directa
➨ El cribratge de les complicacions oculars es deixarà en mans de l’oftalmòleg en cas de diabètics tipus 1 i diabètics tipus 2 amb retinopatia diabètica proliferativa i algunes pre-proliferatives
top related