pobles de catalunya - camprodon - beget

MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com

CAMPRODON – ROCABRUNA -BEGET

POBLES DE CATALUNYA

Camprodon és un municipi català de la comarca del Ripollès a la província de Girona. Situat a 120 km de Barcelona i 75 km de Girona, a la vall del seu mateix nom.

La Casa de la Vila data del segle XVI, i és característica la seva façana d'estil gòtic català

Pont nou. Construït sobre el riu Ter cap al S. XII, amb modificacions en els XVI i XVII, permetia l'accés a la vila i formava part de la via que conduïa cap a la Cerdanya.

Pont Nou. Aquest està declarat Monument històric-artístic d'interès nacional i és l'element més característic de la vila de Camprodon.

El pont té una longitud total de 61 m. i està format per un arc central de 20.9 metres de llum i una alçada de 14.5 metres, va ser construït amb tota probabilitat entre el 1196 i el 1226, i refet en part al segle XIV

Les restes d'una muralla defensiva i del castell medieval del qual poc queda

La ciutat és vigilada per una torre defensiva construïda sobre el pont, situada a la zona més propera a la mateixa. Al segle XX va ser declarat Monument Històric-Artístic.

Aquest pont de pedra es troba unit a una torre de defensa. Prop de la torre hi ha una volta d'arc rebaixat que dóna pas al carrer de Sant Roc. Riu Ritort

El Riu Ritort Les cases, estan penjades i treuen el cap al riu, conformant-se com la postal més típica de tot Camprodon.

Riu Ritort

Camprodon aquesta situada en la confluència dels rius Ter i Ritort

Camprodon és un dels racons més bonics del Pirineu català: té infinitat d'opcions tant a peu com en bicicleta o cavall i hi ha rutes per a tots els nivells, des de tranquils camins amb poc desnivell a travessies de llarga durada.

Camprodon es va fer famosa entre els seus estiuejants no solament pels seus paisatges i temperatura estiuenca agradable, sinó també per les seves moltes fonts properes al nucli urbà, com la Mare de Déu de la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font del Vern.

Safareig públic que afortunadament has estat substituïts per les rentadores elèctriques

Pont de Santa Maria. L'agricultura, la ramaderia bovina i la indústria tèxtil i la fusta eren les bases tradicionals de l'economia del municipi. En dates més recents es van instal·lar al municipi diverses empreses dedicades a la fabricació d'embotits de porc, galetes i massapans. No obstant això, actualment la font bàsica de riquesa del municipi és el turisme.

Hotel i jardins Rigat. La Vila va ser escollida destinació turística per excursionistes i burgesos a principis del S.X, això va impulsar a la construcció d'arquitectura d'estil modernista, de manera que, actualment, podem visitar dins del poble grans exemples l'Hotel Camprodon antigament conegut com a Hotel Rigat. Construït l'any 1914, l'Hotel Rigat va dissenyar l'arquitecte Juli Mari Fossas i Martínez. segueix actiu amb les mateixes funcions que quan va ser construït, però amb un altre nom (Hotel Internacional), contribuint al coneixement de la bellesa natural de la zona i al desenvolupament del turisme com una important activitat de la població

Camprodon destaca per les seves especialitats en embotits de porc, tals com el bull, llonganissa, pernil, etc. Igualment, són conegudes les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica la companyia Birba són les més conegudes fora del municipi.

Carrer de València vianants i centre comercial de la vila

Carrer de València Casa Les Monges Casa Blanch

Isaac Albéniz nascut a la vila en 29-5- 1860. Va començar la seva vida com un prodigi debutar com a concertista de piano, amb gran èxit, als quatre anys. Va dedicar més d'una dècada de les seves gairebé quaranta-nou anys de vida a escriure temes per a teatre, com per exemple, la seva més reeixit treball operístic, Pepita Jiménez, també es va dedicar a interpretar concerts, o la gravació de la seva òpera Merlin. Durant la seva carrera va escriure cançons més de dues dotzenes, així com diversos temes orquestrals i de cambra.

Museu d'Isaac Albéniz. L'ajuntament manté un museu dedicat a aquest compositor català

Monòlit dedicat a Isaac Albéniz, anualment se celebra un festival de música que porta el seu nom.

Esglèsia de Santa Maria, església parroquial de Camprodon és una barreja d'estils: edificada en romànic, presenta modificacions menors d'estil gòtic en els arcs de la nau central i una capella annexa en estil barroc.

Esglèsia de Santa Maria, Consta d'un edifici de nau única, d'amplada considerable. La volta d'arestes és el resultat d'una restauració. La capella dels Dolors és del 1710. Guarda l'Arqueta de Sant Patllari amb les restes del sant i altres peces d'orfebreria, procedents del monestir de Sant Pere.

Esglèsia de Santa Maria, Es desconeix la data de la seva edificació però es troba documentada a partir del 1017. En 1169 consta que està unida al monestir. Òbviament es tractava d'un edifici romànic, predecessor de l'actual, aixecat al segle XIV.

L'origen de la vila es remunta a l'1.118 any en què Ramón Berenguer III va acceptar construir el mercat al costat del Monastir de Sant Pere

Monasteri de Sant Pere. Construït a mitjans del S.X per o Guifre II de Besalú per l'ordre benedictina, segueix l'estil romànic, té planta de creu llatina, amb absis central i cimbori octogonal que aguanta la torre del campanar.

La vila té el seu origen en el Monasteri de Sant Pere Segle XII. Declarat monument històric-artístic. Va estar sota la protecció dels comtes de la Cerdanya. Va patir diversos saquejos. Amb la desamortització es va posar fi a la vida monàstica

Residència Geriàtrica Municipal de Camprodon obra popular noucentisme

El passeig de Maristany es va convertir en el centre d'estiueig, on la burgesia catalana va construir grans cases al llarg del passeig, contribuint així mateix a la creació, en moments posteriors, del club de tennis i el club de golf

El sumptuós Passeig Maristany (originalment, Passeig del Prado) està considerat com un dels passejos més bonics de Catalunya. Va ser una de les primeres urbanitzacions turístiques que es van fer. Va ser promogut per Francesc Carles Maristany i Garriga el 1880

Casa Maristany sumptuosos edificis en aquest barri residencial, estiuejar a Camprodon era una cosa particularment apreciat per les classes catalanes més benestants.

El passeig dissenyat per l'arquitecte Bernardí Martorell. S'ha acabat cap 1927. Entre els estiuejants il·lustres hi ha el banquer García-Nieto (Banca Simeó i Banca Riva i García), Familia Fradera (Ciments Fradera), Dionisi Conde (Magatzems El Siglo), l'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert.

Per un breu període de temps una de les mansions que es van construir (El Robredal) es va convertir en la seu del Govern de la II República i residència del seu president Juan Negrín.

En plena comarca del Ripollès camí de Rocabruna i Beget

Rocabruna poble (972 m alt.) Del municipi de Camprodon, a l'antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars

El poble consta d'un nucli format per, 2 restaurants de prestigi, unes 15 cases disperses, un castell en ruïnes, l'església romànica de Sant Feliu (s XII), notable exemplar romànic (una primera església és esmentada el 999), restaurada el 1929.

Capella de Rocabruna. És un edifici romànic del segle XII, de nau única amb volta d'arc apuntat i d'absis arrodonit semicircular i un campanar quadrat, acabat en piràmide. En els murs laterals de la nau estan excavades unes petites capelles laterals.

L'església estava dedicada a Sant Llorenç. Des de finals del s. XI va pertànyer a Llers; va passar a Cervià i els Melany; en 1342 Jaume de Besora la va vendre el senyoriu a Desbasc, que la van mantenir fins al s. XVII, que va passar, per matrimoni, els Descatllar.

Té una porta adornada amb un interessant forrellat o ferramenta romànica, molt ric en detalls. Exteriorment està decorat per una motllura i un fris de dents de serra.

Castell de Rocabruna en ruïnes

Casa rural de Rocabruna

Beget. Un poble pintoresc i encantador que tot ell és un monument arquitectònic. Un petit racó del Ripollès a tocar el cel i amagat mil metres mes a baix a 541 metres d'altitud del poble.

Avui és un poble turístic i de segones residències constitueix una veritable "Perla Pirinenca" amagada entre profunds boscos i muntanyes.

Beget es troba inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Beget està annexionat al municipi de Camprodon des de l'any 1969, encara que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa.

A la fi del segle XVIII, Beget tenia 662 habitants i el 1860, 1.309 habitants, des de llavors la població ha anat descendint. El 2005 tenia 27 habitants. S'ha convertit en un nucli de segona residència

A Beget l'art romànic també es manifesta en forma de temple: l'església de Sant Cristòfol de Beget

L'església està datada del segle XII i depenia del monestir de Sant Pere de Camprodon d'ordre Benedicta. Durant el tercer quart del segle XVIII es van fer alteracions a l'església amb la reforma del presbiteri

És un dels exemplars romànics més bells de la zona, és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.

La imatge de la Majestat; Crist Rei crucificat es troba presidint el retaule barroc de l'any 1682, col·locat en el presbiteri de l'església de Sant Cristòfol

Torre del campanar magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. La planta baixa (i el primer pis, per a alguns historiadors) correspon a un temple anterior, possiblement del segle X. i absis semicircular

Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i es troba inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Les cases de Beget estan, en general, assentades sobre la roca, amb parets de maçoneria de pedra i morter de calç i fang en els edificis més antic i amb morter d'aglomerat hidràulic (refets al segle XIX)

Beget compta amb uns pocs carrers però totes elles dignes de veure. És un bon lloc per desconnectar de la societat, respirar aire pur i connectar amb el medi que ens envolta

La majoria de brancals i llindes de portes i finestres, són de fusta o pedra picada. (aquesta casa del 1712)

Casa del 1247, és una característica del poble l'antiguitat de les cases. Les teulades de teula àrab i les portes i les finestres de fusta amb porticons interiors.

la Font en una petita plaça Pont medieval

El poble seves cases i carrers de pedra estan escalonats sobre el riu, travessat per dos vells i ben conservats ponts medievals.

Situat entre vessants de muntanyes a la capçalera del Riu Llierca, i el recorren les aigües de la una de les seves rieres, la riera de Beget, de la qual sents la remor al pas pels seus carrers i ponts de pedra.

MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com

FIN - FI