per començar · medi fÍsic de la comunitat valenciana el seu caràcter mediterrani implica clima...
Post on 22-Jan-2020
85 Views
Preview:
TRANSCRIPT
22/9/15
1
1
Per començar:
≠
2
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Forma massissa península Elevada altitud mitjana
Disposició perifèrica del relleu muntanyós
3
22/9/15
2
EVOLUCIÓ GEOLÒGICA ERA ARCAICA
(4000 – 600 MILIONS ANYS)
• Apareix el NW peninsular, Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
• Erossió arrasa aquests massisos.
ERA PRIMÀRIA O PALEOZOIC (600 – 225 MILIONS ANYS)
• Orogènesi HERCINIANA • Massís Hespèric arrasat per l’erossió i converFt en ZÒCOL
• Materials: granit, pissarra i quarcita.
5
EVOLUCIÓ GEOLÒGICA SECUNDARI O MEZOZOIC
(225 – 68 MILIONS ANYS) • Calma orogènica • Erosió i sedimentació. Acumulació grans espessors sediments en les foses marines
• Transgressions i regressions marines
TERCIARI (68 – 1’7 MILIONS ANYS)
• Orogènia ALPINA • Grans serralades peninsulars • Depressions pre alpines • Meseta: Ø s’eleva per l’est Ø s’enfonsa per l’oest • Apareixen les serralades perifèriques • S’estableix la xarxa fluvial actual QUATERNARI
(1’7 MILIONS ANYS FINS ARA) • Glaciarisme en les serralades més elevades • Terrasses fluvials, conseqüència de l’alternança climàFca del període
6
Unitats morfoestructurals
Sòcols o
escuts
Massissos antics
Conques sedimentàries
Serralades de
plegament
7 8
22/9/15
3
9 10
11
El rocam
SILICI
• GELIFRACCIÓ • Alteració química
CALCARI
• Dissolució calcari • KARST
ARGILÓS
• XARAGALLS • BADLANDS • CAMPINYES
12
22/9/15
4
13
UNITATS
ESTRUCTURALS
14
Uni
tats
est
ruct
ural
s
La meseta
Sòcol paleozoic
Serralades interiors S. Central
M. de Toledo
Conques sedimentàries
Vores muntanyoses de la meseta
Massís galaic-lleonés
Serralada cantàbrica
Sistema Ibèric
Sierra Morena
Serralades perifèriques
Muntanyes Basques
Pirineus
S. Litoral Catalana
Sistema Bètic
Depressions exteriors Ebre
Guadalquivir 15
1.- LA MESETA 1.1.- ZÒCOL PALEOZOIC
• Peneplanura zamorano-salmantina i extremenya
• Formes de relleu suaus i molt erosionades
• Muntanyes illa • Profundes valls fluvials: gorges (arribes
Duero)
1.2.- SERRALADES INTERIORS • Resultat rejuveniment sòcol paleozoic • Presenten formes arrodonides • Dues cadenes muntanyoses:
SISTEMA CENTRAL Ø Divideix Meseta en dues submesetes Ø Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata Ø Pas de Béjar (riu Alagón) Ø Modelat glaciar (Peñalara) MUNTANYES DE TOLEDO Ø Divideix en dos la submeseta sud
Ø Serralada de Guadalupe
1.3.- CONQUES SEDIMENTÀRIES: Blocs enfonsats / antics mars SUBMESETA NORD (DUERO) ù 800-850 mts altitud ù limitada per serralades ù Pàrams: nord i est de la meseta ù Campinyes: centre i oest de la meseta
SUBMESETA SUD (TAJO – GUADIANA) ù 500-700 mts altitud ù Dividida per les Muntanyes de Toledo ù Pàrams: nordest de la meseta (La Alcàrria) ù Campinyes: centre i oest de la meseta
16
22/9/15
5
17 18
2.- VORERES MUNTANYOSES DE LA MESETA
q Orogènia alpina provoca:
§ Rejuveniment de blocs paleozoics.
§ Plegament dels sediments secundaris erosionats
19
2.1.- MASSÍS GALAIC-LLEONÉS
§ Sòcol meseteny rejovenit que forma blocs fracturats de nord a sud.
• Comunicacions O-E complicades.
• Sierra Segundera, Cabrera, Los Ancares.
20
22/9/15
6
2.2.- SERRALADA CANTÀBRICA
• Dos sectors separats pels Pics d’Europa
a) Sector occidental o massís asturià C Materials paleozoics C Torre Cerredo, Peña Vieja, Naranjo C Mineria b) Sector oriental o santanderí i Muntanyes Basques C materials calcaris del secundari
• Ports de Pajares i El Escudo entre altres
21 22
2.3.- SISTEMA IBÈRIC § · Dos sectors ù Nord: direcció NO – SE S. Demanda, S. Cebollera, Pics d’Urbión i Moncayo ù Sud: dues direccions separades per la fosa Bilbilitana § Interior o castellana: S. d’ Albarrassí, Muntanyes Universals i Serrania de Conca. § Exterior o aragonesa: Javalambre, S. De Gúdar, Maestrat.
23 24
22/9/15
7
2.4.- SIERRA MORENA
q Flexió entre la Meseta i la depressió Guadalquivir.
q Materials paleozoics q Riquesa minera: Río Tinto,
Linares. q Pas: Despeñaperros q Sierra Madrona, Los
Pedroches, Aracena
25
3.- SERRALADES EXTERIORS q Orogènia alpina provoca:
§ Plegament dels sediments secundaris dipositats en les foses marines
3.1.- MUNTANYES BASQUES q Enllç entre Pirineus i la Serralada Cantàbrica.
q Materials calcaris: modelat càrstic
Serra d’Aralar, Aizgorri, Peña Gorbea
26
3.2.- ELS PIRINEUS
q Des del cap d’ Higuer al de Creus q Dissimetria q Estructura
ù ZONA AXIAL: rejoveniment massís Aquitània * paleozoica, abrupta i escarpada * glaciarisme * Aneto, Monte Perdido ù PREPIRINEUS : plegament materials secundaris * rocam calcari * estructurats en dues alineacions paral·leles: C serres interiors C serres exteriors separades per la fosa Tremp – Berdún o depressió mitjana
q · Passos : Canfranc, Roncesvalles, Somport 27 28
22/9/15
8
3.3.- SERRALADA LITORAL CATALANA
q Paral·lela a la costa entre Pirineus i el Maestrat q Regió molt fracturada (fallada) q Meitat nord paleozoica (antic massís Catalanobalear) q Meitat sud materials calcaris del Secundari q Dues aliniacions separades per una depressió interior:
* Interior: Montseny, Montserrat * Depressió: la Selva, Penedés, el Vallés * Exterior: Tibidabo, Montnegre, Alts del Garraf
29 30
3.4.- SERRALADES BÈTIQUES § Estructura: ù PENIBÈTICA * Paral·lela a la costa i materials paleozoics (massís Beticorifeny) * S. de Ronda, Sierra Nevada (Veleta, Mulhacén), Los Filabres. ù DEPRESSIÓ INTRABÈTICA * Materials terciaris * Foies d’ Antequera, Granada, Guadix i Baza. ù SUBBÈTICA * interior: S. Grazalema, S. Ubrique, S. Cazorla * materials calcaris del Secundari plegats
31 32
22/9/15
9
4.1.- DEPRESSIÓ DE L’EBRE • Vorejada per muntanyes que frenen
influència marina. • Antic mar eixugat: abunden les sals • Modelat: * MALLOS, materials gruixuts * MOLES, amb estrat calcari * BADLANDS, materials tous (argiles)
4.- DEPRESSIONS EXTERIORS A LA MESETA
33 34
4.2.- DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR
• Entre Sierra Morena i la Subbética • Oberta a l’Atlàntic per l’oest
• Sediments fins d’origen marí
35 36
22/9/15
10
37
MEDI FÍSIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA
El seu caràcter mediterrani implica
Clima mediterrani
Pluges escasses i irregulars
Predomini espais
muntanyosos
38
39
ESTRUCTURA FÍSICA DEL TERRITORI
EL relleu § Descendeix de forma escalonada cap a l’E. § Dividit en reduïds unitats morfològiques i nombrosos desnivells topogràfics. § Nord: directrius ibèriques: NO – SE § Sud: directrius bètiques: SO – NE § Es creuen en la línia Xeresa – corredor Montesa.
40
22/9/15
11
41
EL SECTOR IBÈRIC
Corredors, valls, foies i canals que articulen les
connexions intramontanes i les relacions humanes.
corredors fallats paral·lels al mar
Serralades més representatives
• S. Irta, Desert de les Palmes. • Penyagolosa, Javalambre • S. d’ Espadà, S. Calderona, S. de Martés- Dos Aguas, El Caroig. • Corbera, les Agulles
42
EL SECTOR PREBÈTIC
§ Corredors i valls perpendiculars a la costa
§ Foies interiors § Corredors N-S
• La Costera, Vall d’Albaida Vall d’Ebo, Vall de Gallinera • Foia d’Alcoi, Foia de Castalla • Valls del Vinalopó
Serralades més representatives
• Grossa, Benicadell • S. de Mariola, Puig Campana.
43
• FIN DEL TEMA
44
top related